Un minut serà tres quarts d'onze.
Continuem endavant des de la plaça de l'Escorxador,
aquests minuts que avui des de matí de Tarragona a Ràdio
hem volgut dedicar especialment a la part alta.
Hem conversat fa uns instants sobre la inauguració del centre cívic,
sobre la inauguració del pàrquing soterrat,
sobre la llei de barri,
sobre el grau de compliment dels acords signats ara fa poc més d'un any,
però ara volem recordar-nos d'una efemèrida
perquè aquests dies, aquest mes de febrer,
es compleixen dos anys del que es va batejar com els fets del carrer Comte,
aquells problemes, el trencament d'una cloaca, d'una claveguera
que va desembocar amb el desallotjament de 35 veïns
d'aquest carrer de la part alta,
just darrere de la plaça del Pallol.
Hem convidat avui alguns d'aquests veïns que ens acompanyen.
Es manté en la conversa el portaveu de l'equip de govern, la senyora Régio.
Saludem el president de l'associació d'afectats, el senyor Xavi Lluja.
Xavi, bon dia, honora.
Hola, bon dia.
L'altre dels veïns des de en Gabriel Coi.
Gabriel, bon dia, bon hora.
Hola, bon dia.
I d'aquí uns dies ens saludarem també la Carme Miret,
que també ens acompanya.
Xavi, han passat dos anys, més de dos anys,
ara estàvem mirant el recull de premsa.
Inici de febrer va ser quan els mitjans de comunicació
es van fer ressortar el trencament d'aquesta claveguera.
I dos anys després, la majoria dels problemes estan solucionats,
però encara els veïns del carrer Comte teniu molèsties
si encara hi ha coses que queden per resoldre.
bé, exactament.
L'efemèrides es compleix històricament el dia 3.
És la gran data, no?
Sí, han estat dos anys intensos, dos anys de preocupació,
i tot i que la major part dels problemes s'han arranjat,
ja pràcticament podríem tancar el tema,
encara queden coses, encara queden coses i, a veure,
no voldria tirar floretes a l'Ajuntament,
però en aquest cas la culpa de l'Ajuntament no és,
o potser sí, no ho sé,
és la casa dels llogaters.
Ahir em vaig acabar d'informar,
per tenir-ho més segur,
la casa dels llogaters,
que en el seu moment van ser desallotjats
com part de les 35 famílies,
van haver de continuar pagant els lloguers,
van tenir problemes en què se'ls tornessin els lloguers,
amb alguns els hi ha vençut el contracte de lloguer
i no els hi han renovat,
no els hi han retornat els lloguers pagats,
encara estan en el procés de no renovar contractes,
en concret ara hi ha uns baixos
que se'ls acaba el contracte aquest mes
i han de marxar,
estan arreglant la casa,
alguns diuen que ho fan bastant a consciència,
altres diuen que tenen molts dubtes,
jo no ho sé,
perquè és que realment,
com que és una propietat privada,
no hi podem entrar,
no sé si els baixants famosos que s'havien de canviar ho han fet,
no ho sabem,
l'escala que es veu que ho deixen per l'últim,
que és l'element comú que s'havia d'arreglar,
no sé si ho faran,
però diuen que possiblement que ho faran,
bé, aquesta és la situació,
o sigui, els lloguers que han marxat
per finalització de contracte
i que no se'ls hi ha renovat,
no els hi han retornat els diners,
els que hi viuen,
sembla que sé que sí que els hi han retornat,
o sigui,
una sèrie d'històries que realment
allò va començar amb mal peu
i ha continuat amb mal peu
i l'acabament serà,
evidentment,
dolent.
Aquest és un dels problemes principals,
dels problemes que tenen aquestes famílies?
A hores d'ara, sí,
diguem-ne que és un greuge,
a veure,
és un greuge,
llestimós que precisament
qui menys podria dir
que tindria que treure'n de tot això
és la qui més ha tret,
o sigui,
perquè ja no sé per quines circumstàncies,
però resulta que s'ha pogut arreglar la casa
sense cap penúria,
o sigui,
ha anat fent el seu aire,
ara hi ha paletes,
ara no hi ha paletes,
amb el que això comporta de molèsties,
o sigui,
són els unes que han sortit
pràcticament de rosetes.
Un altre dels problemes
o de les situacions
que encara queden per resoldre,
senyor Reggio,
és el cas d'un veí
que va presentar
un contenciós
davant de l'Ajuntament,
es tracta del Bernardo Mató,
i que ella encara no viu
a casa seva,
viu en un pis habilitat
per l'Ajuntament.
Com està la situació
d'aquest veí,
senyor Reggio?
Bueno,
ell té uns acords
amb el propietari majoritari
de la finc on ell vivia,
quan se construeixi,
que ja s'ha tirat
els pisos a terra,
doncs quan li construeixi
li donaran un pis,
i mentrestant,
de manera,
si no recordo malament,
gratuïta,
doncs l'Ajuntament
li té sedit
un pis municipal,
per cert nou,
i vaja,
jo diria que
l'altre dia
el vaig veure de vista,
per entendre'ns,
jo diria que està bé,
el senyor Bernardo Mató,
almenys,
després d'una relació
difícil i complexa,
no hem tornat
a tindre coneixement
que tingui cap altre problema,
insisteixo,
que la seva relació
com a propietari
amb l'altre propietari
majoritari de l'edifici,
que em sembla
que a més a més
també estan entesos,
per tant,
serà una qüestió
que es construeixi
l'habitatge,
i quan se li construeixi
l'habitatge,
ell ens tornarà el pis
que li tenim deixat,
i ell s'anirà a viure
el pis que li toca.
Per què s'han pintat
els pilons
que es van habilitar
al carrer,
senyor Aluja?
Vaja,
si entren vostès
pel carrer Cavallers,
girant-la cap a l'esquerra,
veuen la perspectiva
del carrer Comte,
és un dels carrers
més pinturès,
podríem dir-ho d'aquesta manera,
de la part d'altre,
agraït per la vista,
bonic.
Pinturès,
però el de pintura,
no?
Per això...
Però queda bonic,
no?
Sí,
a veure,
això és una...
tema mig festiu,
mig reivindicatiu,
mig de tot,
o sigui,
després que vam passar
tants tràngols al carrer,
després que el carrer
fos tan desgraciat,
potser calia
una mica d'alegria,
i vam apuntar-nos
a una idea
que ja s'havia practicat
a Nova York,
exactament,
amb el del
Cole Parade,
famós.
Nosaltres ho vam rebatejar
amb pilon Parade,
perquè, a veure,
teníem uns pilons,
diguem-ne que
alguns estàvem
bastant pintats,
però, bàsicament,
eren monòtons
lletjos i,
o sigui,
antistètics,
no?
O sigui,
això nosaltres
sempre ho hem dit
i ho hem reclamat,
o sigui,
nosaltres volíem els pilons
no perquè fessin bonic,
sinó per evitar-nos
un gran problema,
un greu problema,
no per res més.
O sigui,
a nosaltres
ens hauria agradat molt
el carrer sense pilons,
però ja que...
Recorrem que els pilons
es van instal·lar
en el carrer
per habilitar car,
en cas d'urgència
poguessin entrar
els vehicles,
com per exemple
els bombers,
perquè a més a més
de la desgràcia
que van patir,
pocs mesos després
van patir un incendi
i van tenir
un seguit de complicacions.
Hi ha d'haver la prova
evident que els bombers
no hi podien entrar
per culpa dels cotxes
mal aparcats.
Bueno,
teníem els pilons,
teníem en conseqüència
l'antiestètica,
doncs,
era qüestió de fer-ho
una mica més estètic.
Com?
Doncs pintant-los.
Evidentment,
no estan tots pintats,
o sigui,
ens fa falta...
És que aquell carrer
és un carrer
una mica especial,
o sigui,
és un carrer que,
malauradament,
s'ha de dividir
en dues parts.
Hi ha la part de l'entrada
i la part del final.
És com el Bronx, això.
Sí,
perquè,
clar,
aquí li dius
vés a pintar
l'últim píl·lot
de dalt de dot
de la plaça Sant Miquel.
No,
diu,
no,
allí no hi vaig
que em fa por,
o sigui,
que sortiran aquells
i m'estomacaran.
Està exagerant una mica,
aquí,
els som de seren
o els sortiran?
No,
no,
a veure,
el component friqui
de la part de dalt.
A veure,
sí,
això,
ens ho prenem
una mica
de riure,
però no,
de fet,
no fa riure,
de fet,
de fet,
és un problema,
també,
o sigui,
la gent que se concentra
allà
amb els cotxes
són els que,
en el seu moment,
aparcaven allí al carrer
i els hi servia
per fer negocis,
negocis de,
o sigui,
negocis
que poden fer ells,
o sigui,
allò,
farina
i coses d'aquestes.
Deixem-ho,
deixem-ho.
I ara ho segueixen fent,
sembla ser que
han obert sucursals,
per exemple,
la plaça Dames i Vells
i els quatre cantons
del carrer Major,
i van fent,
o sigui,
a veure,
ells estan amb el seu negoci,
però nosaltres
realment ens molesta
d'aquesta qüestió
perquè molta gent,
i ho he comprovat,
no vol passar pel carrer
perquè,
clar,
al final veu
aquell gran merder,
allà,
un munt de cotxes
i gent
polulant per allí
amb cares estranyes,
diu,
ostres,
aquí m'atraquen,
o pitjor.
Bé,
doncs això.
És un altre problema,
d'abans hem fet,
hem parlat de problemes
de la part alta,
aquest en seria un altre,
ens queden pocs minuts,
els podríem aprofitar bé,
senyor Ege,
els problemes dels fets
del carrer Comte
van treure la llum,
doncs que l'asset
d'algunes zones
del clavegrama
a la part alta,
doncs segurament
no era el més adequat.
Aquests problemes
van servir,
van tenir la seva
conseqüència positiva
per adonar-se'n
i per posar-se
fil a l'agulla
en aquest capítol,
no,
senyor Ege?
Sí,
el que passa és que jo
seguiré defensant,
encara que sigui
l'únic que ho faci,
que tots els problemes
del carrer Comte
no eren de la claveguera,
igual que tots els problemes
de la part alta
no és de les seves clavegueres.
Es va demostrar,
hi ha fotos,
hi ha informes
que molts habitatges
no tenien pràcticament
ni la connexió
feta amb la claveguera.
Som els obveixants.
I abocaven l'aigua
directament on els semblava.
I aquest és un tema
que a mi ningú m'ha demostrat
que sigui el contrari
i jo ho seguiré reivindicant,
no per res,
perquè insisteixo,
tot el tema està passat
i a més a més,
jo personalment,
doncs me'n sento
relativament satisfet
i m'ha quedat,
que per mi també
és el principal
en aquesta vida,
m'ha quedat
una molt bona relació
amb molta gent
del carrer del Comte
i insisteixo
que a vegades
això és més important
que altres coses
en aquest món.
Però nosaltres
en aquests moments
estem canviant clavegueres,
hem canviat altres clavegueres
que no eren només
les del carrer del Comte,
després del carrer del Comte
si no m'equivoco
vam anar al carrer de la Vera,
després hem anat
a la baixada del Roser,
hem anat canviant clavegueres
i tenim un programa
de canviant clavegueres
que anem fent,
però insisteixo,
jo crec que també
caldria en el seu moment
que molts propietaris
de la part alta,
moltes propietats
que,
algunes de les que parla
del senyor Luja,
diríem,
de les del fondo
del carrer del Comte,
molts propietaris
s'en donessin en compte
que tenir una propietat
no és només tenir una cosa
que va augmentant de valor
o no sé què,
sinó que també
origina unes responsabilitats
i a vegades
et dona la sensació,
per motius diversos,
a vegades hi ha,
a la part alta
és molt fàcil trobar
temes d'herències,
és molt fàcil
trobar propietats
multipartides,
són moltes coses,
segur que totes elles
deuen tindre la seva explicació,
però a vegades
també t'en dones compte
que hi ha
en alguns aspectes d'aquests
molta deixadesa
i aquesta deixadesa
influencia en tot
i també influencia
si un no ha revisat
les seves baixants
des de fa 50 anys,
doncs també influencia
segurament que en aquests moments
no té baixant ni té res.
30 segons.
Sí,
jo estic d'acord
amb el senyor Regió
i abans hi he anomenat
una casa de llogaters
del carrer Comte
que era bastant responsable
d'aquest aspecte,
però també vull recordar
que també era responsable
o podria ser responsable
un pati que hi ha immens
que forma part
de cada capítol
que a més a més
és propietari
de l'Ajuntament
i allí no s'hi ha fet res.
De totes maneres,
dono la raó al senyor Regió,
hi ha moltes cases
abandonades,
moltes cases
que estan,
em sembla que
volguen especular,
però no saben
els propietaris
que realment
hi ha una cosa més
que l'especular,
sinó que hi ha
una responsabilitat
i aquesta responsabilitat
s'ha de portar
amb totes les conseqüències.
Ja per acabar,
Gabriel,
que no havíem
tancat l'oportunitat
de dir-te
en 30 segons
perquè el temps
és el que és,
dos anys després
com valores,
què recordes
de tots aquells
esdeveniments?
Bueno,
al principi
ho van passar malament,
no?
Ho van passar malament
però,
com totes les coses
en aquesta vida
surten més,
jo he vist
els meus veïns
més recolzats,
amb més força,
no?
No se'n recupera
força bé
i a part,
això ho ha comentat
el Joan Areggio,
hem fet
una mica
de caliu,
de vida,
d'amistats,
que si se va començar
molt malament
i bueno,
s'ha acabat,
hem fet,
aquests dos anys
han servit
per humanament
conèixer-nos
i arribar
a un bon termini
i bueno,
i això va acabar bé.
Aún així n'hi ha
aquests problemes
que ho va comentar
el meu company
Xavier Aluja
de los inquilins,
però amb tots els altres
estem força
agraïts
i bueno,
quan el bé
s'acaba,
bé queda, no?
Doncs amb aquesta frase
ens quedem,
tot és bo
allò que acaba bé.
Senyor Colla,
senyor Aluja,
senyor Areggio,
moltes gràcies
per acompanyar-nos
avui en aquests
minuts espacials
que hem dedicut
des d'aquí,
des del carrer,
des de la plaça
de l'Escorxador,
des d'aquest nou equipament
de la part alta
i de ben segur
que en tornarem a parlar.
Moltes gràcies.
Queden escassos minuts
per les 11,
d'aquí uns instants
arribarà el butlletí
de les notícies
i tot seguit
a Jolanda García
torna a prendre
les regnes
del matí de Tarragona Ràdio
amb més continguts,
més protagonistes.
Gràcies.
Gràcies.