Gairebé tres quarts de dotze. Marta Mateu, bon dia i bona hora.
Bon dia.
Avui jugues a casa.
Avui jugo a casa com elàstic.
Avui la Marta Mateu serà l'encarregada d'obrir el cicle dels dimarts musicals.
Un cicle que jugues a casa, entre cometes, perquè també jugues fora de casa.
Sí.
No pots cantar al Metropol, Marta.
No, jo que en tenia moltes ganes i mira, mi gozo en un pozo.
No sé, sí que ja havies cantat alguna vegada al Metropol.
Bé, havíem fet, quan estava aquí a Tarragona, amb el conservatori,
que havíem fet amb l'aula de cant, el taller d'òpera,
doncs sí que havíem anat al Metropol.
Però així com a protagonista, no?
No, no, no.
I quan m'ho van, el senyor Calvo, el president de Joventuts Musicals, em va dir
mira, volem proposar-te, a partir de ser guanyadora,
vaig guanyar Joventuts Musicals fa dos anys,
i em va dir, doncs, volem proposar-te que inauguris el cicle,
la temporada de Joventuts Musicals i el Metropol.
i vaig dir, ostres, dic, això és un plaer per mi, no?
I aleshores, doncs bé, em van donar la trista notícia
que no podia ser, però bé, igualment, canto a Tarragona,
que això sempre, doncs, és...
La cita, recordem, avui del vespre,
o la magna de la Facultat de Ciències Jurídiques,
aquí a l'Avinguda Catalunya, al Campus Centre.
Per cert, Marta, com ho veus, això de que Tarragona
ara, per ara, no tingui cap teatre?
És una mica trist, una mica trist, perquè un teatre que teníem,
més o menys, en condicions, perquè tot s'ha de dir, no?,
les coses clares.
I les xocolates peces.
Sí, això no pot ser.
Des d'aquí, un crit a l'Ajuntament, per favor,
feu d'una vegada el Teatre Tarragona, ho volem tots,
perquè és que això és una pena, és molt trist.
Tu voltes molt.
Sí.
Aquesta situació, amb ciutats mitjanes, tu l'has vist en altres...
Sí, la setmana passada, per exemple,
vaig debutar a l'Auditori Enric Granados, de Lleida,
i un auditori que té una acústica fantàstica,
té la sala gran, té una màxim...
crec que té com unes 800 localitats.
És un teatre molt...
O sigui, que dius, una ciutat Lleida, també de capital,
com Tarragona, que tingui aquest teatre
i que vinguis aquí a Tarragona
i que no trobis res.
És trist.
Igual que diumenge també vaig estar a l'Auditori Winterthur a Barcelona.
I també un auditori maquíssim,
400-500 localitats,
amb una acústica també molt bonica.
I, clar, arribes aquí a Tarragona
tota il·lusionada de que, bé, faràs un concert
al Metropol, tot i que a l'acústica no s'escollim
molt el que jo faig.
Però sacrificis la qualitat de l'acústica pel fet de...
Per fer un concert a la teva ciutat
i en un espai com el Teatre Metropol.
I, clar, és així una mica, dius...
Bueno, després ens queixem que Reus ens passa la mà per la cara,
però és que és veritat.
Abans parlaves que havies cantat a l'antic Granados de Lleida,
ara és un joc de paraules molt dolent,
però precisament Granados és un dels autors
que avui interpretaràs.
Granados, Falla, què ens proposes per aquest vespre?
Sí, sí, la primera part, a veure, el concert l'he centrat molt en música espanyola
i al final romances de Sarsuela, doncs perquè crec que és música fresqueta
i que també pensar una mica, jo quan a vegades monto els programes,
bé, de fet, sempre, quan monto els programes intento pensar en el públic, no?
Això ha de ser molt complicat perquè diuen, no, Marta, vinga, va,
fem un concert que et semblaria a Tarragona, jugues a casa, fantàstic,
i després dius, mires el calendari, bueno, però què canto, què faig?
Clar, jo a vegades els hi pregunto, perquè segons en els concerts que et proposen
o que volen que hi cantis, doncs a vegades, a veure, si és un oratori,
et dius, mira, està l'oratori, no?
Però quan et diuen un recital, dic, bé, doncs quina temàtica voleu?
Dic, perquè depèn de què vulgueu, doncs clar, jo tinc que...
Perquè jo no sóc allò d'una d'aquesta, una de l'altre, no,
vull fer una cosa ben feta, no en pla monogràfic tampoc,
perquè potser també, a veure, si no és una cosa específica,
seria una mica cansat, no?
Però, i potser em van dir...
Tema libre.
Sí, tema libre.
Dic, bueno, doncs pensar en el públic, doncs per exemple,
les joventuts, no?
Doncs gent gran que els pot agradar, doncs,
tota la música popular nostra.
I vaig pensar, doncs, de començar el programa
amb les cançons de Falla,
que és de cançons de la joventut.
Després seguiria amb el poema en forma de canciones,
un cicle de cançons de Joaquín Turina,
que té un aire així com a...
Agafa una miqueta de...
d'arrels andalusas,
i que és molt, molt passional,
i la lletra, doncs, també així es cau molt.
Després faria Dobradors del Cabell Massutil i El Vito,
acabaríem aquí la primera part,
i la segona part faria, del cicle de Tonadilles de Granado,
tres peces,
i després ja passaríem a la Sarsuela,
el Barberillo de l'Avapiés,
la Gran Via...
La paraula de la treca final, eh?
Sí, les Hijas del Cebedeo,
i després, doncs, bueno,
si els ha agradat i en volen més,
doncs alguna sorpresa també hi haurà.
Depèn de com i quan abordessin.
Sí.
Acompanyament de piano en aquesta ocasió.
En aquesta ocasió m'acompanya Òscar Oliver,
que és un pianista de València,
que ell està de professor tot just del repertori de Can,
allà al Conservatori Superior,
i bé, ens ho passem bomba,
ja tenim ganes.
Ja la setmana passada estàvem assajant
i ja traient suc, no?
I això ho farem així,
i això jo, doncs,
faré una coreografia i posaré aquí...
Bé.
Avui seràs profeta a la teva terra,
ara ens comentaves que afortunadament
voltes bastant,
Barcelona, Lleida,
moltíssimes altres coses,
la Marta Mateu continua residint a València actualment.
Què estàs fent, Marta,
en línia general?
On estàs centrant ara la teva carrera?
Ara, doncs bé,
tot aquest trimestre,
fins al desembre,
tinc molts recitals per tot Espanya,
m'han d'anar al Mansa,
al Bacete,
a la Corunya,
i després tinc també,
per l'any que ve,
en setor l'any,
anant de concurs.
Vaig de concurs en concurs.
Les últimes vegades
no te n'han anat gaire malament,
ara en parlarem.
Bé,
m'ha presentat el Francesc Vinyes,
el concurs de can que es fa al Liceu,
i més que res,
els concursos també és per posar-te metes,
de dir,
muntar-te repertori,
àrees d'òpera,
i aleshores posar això,
per posar-ho davant del públic,
a veure com et sents i com va.
i després també anant audicionant per teatres,
que ja he començat,
ja a trucar a les portes de cada casa,
i després també el que tinc,
així central per l'any que ve,
és una producció d'unes masses de Figaro,
al Festival Mozart de la Corunya,
sota la batuta d'en Víctor Pablo Pérez,
i l'Orquestra Sinfònica de Galícia,
en el paper de Marcellina.
Fantàstic, no?
Sí, sí,
i bé, més recitals,
i...
Ah, però és important tenir un paper d'aquesta manglut,
no sé si fins i tot és en una òpera d'aquestes característiques,
és el paper més important del qual has de dir fins ara.
Sí, dins de tots els personatges,
és un dels principals.
Dèiem ara que el tema dels premis
no se li dona gaire malament a la Marta,
perquè ara recordàvem fa uns instants a Microtrencat,
que era el mes de maig aproximadament,
que la vam molestar un parell de vegades,
una abans del Premi del Festival Internacional
i l'altra després de l'últim guardó que vas guanyar.
Què ha suposat la victòria en aquest guardó?
Doncs ha suposat un canvi en el tema de la feina.
Per exemple, ja he anat al Liceu a audicionar
pel director general, li va agradar molt.
Després, tot un reguitzell de concerts,
ja vaig encetar aquest estiu, vaig anar a Rubí.
Tinc pendent per l'any que ve
el Festival Internacional de Santander,
a l'Auditori Pau Casals del Vendrell,
anar també a un recital
pels estudis andorrans a Andorra,
també la Gala de Guardonats
per a Televisió Espanyola.
Això és pel que fa a l'ausensi.
I després tinc el que vaig guanyar,
el Premi del Públic,
de la Montserrat Caballet, ara al setembre.
No siguis modesta,
però amb 27 anys,
si no vaig errat,
és normal, aquests reconeixements,
aquesta feina, aquests papers?
Hi ha tanta gent al panorama estatal
que tingui tants problemes de gent
com tens tu, Marta?
No ho sé, a veure,
tots els companys que jo tinc
que també estan en el meu ambient,
també són més grans.
N'hi ha gent comptada,
que sigui més jove que jo
i que estigui també en el món,
en aquest punt que ja estàs
començant a fer produccions d'aperes,
a nivell professional,
no ho sé, no sé si és...
Sempre dic que anar a poc a poc
i bona lletra, però no ho sé.
Home, això vol dir
que se'n estan fent les coses ben fetes,
suposo.
Sí, sí, sí, però ara
estan trucant ja molt
i veus que dius, ostres,
la cosa ja comença a acelerar-se, no?
Encara ho fas directament
o tens gent?
Ja tinc gent, sí.
Ho he de tindre, tinc gent.
Sí, sí, sí,
una persona que ajuda en el camp,
doncs sobretot...
Però coses petites com aquest,
petites entre cometes,
en el moment en què ja no ets tu
qui contestes el telèfon,
sinó que és una tercera persona,
quan tu mires fredament dius
això és un canvi molt important.
Sí, perquè clar,
agafes sempre el telèfon
i dius, sí, digui'm,
sí, i tant,
doncs un recital,
doncs vinga,
vaja, començar a posar data
i el repertori...
Hi ha algunes coses
que encara sí, no?
Però coses de més embargadura
ja tinc el secretari
i la gent que ho fan.
Que consti que Tarragona Ràdio
ens contesta directament, eh?
De moment no hem de passar...
De moment no hem de passar per la gent.
On aspires, Merda?
On aspiro?
Ai, doncs no sé...
On et veus d'aquí cinc anys?
D'aquí cinc anys?
Doncs el mateix...
A veure, ara estic fent...
O sigui, és una sort
d'haver nascut amb una veu,
que és un do,
que tinguis potencial,
que tinguis aptituds,
actituds de poder treballar,
que la veu et respongui,
que tinguis vocació,
que puguis treballar
del que has estudiat,
que això és...
Avui dia,
segons en quins camps,
és una mica difícil.
I per mi és...
És fantàstic.
I aleshores, doncs,
ara mateix estic cantant
dintre de cinc anys,
espero seguir cantant,
però, bueno,
doncs amb un cercle
una miqueta més alt,
anar poquet a poquet
de pujant,
de pujant al nivell.
Que suposo que
el que serà difícil
serà després mantenir-se,
no?
Perquè això pot ser
com la cervesa, no?
Igual que puja l'escuma,
després,
s'ha anat al tanto.
Ja per acabar, Marta,
el canvi de temps d'aquests dies,
l'arribada del fred de l'hivern,
qüestions quotidianes, eh?
Però, clar,
que a nosaltres ens preocupa
més o menys
si hem d'agafar la jaqueta
quan sortim de casa o no,
però, clar, suposo
que en el teu cas
principal de treball
les previsions meteorològiques
les deu mirar
gairebé en lupa.
Sí,
sobretot el tema
del mocador.
Jo no deixo mai mocador.
A l'estiu,
per l'aire condicionat
i a l'hivern,
doncs pel fred, no?
I sempre portar
el coll resguardant, no?
O collant a l'hivern,
depèn del temps, no?
Però tots aquests dies
no sembla que estiguem
al novembre,
o sigui, de moment...
Bé, a les nits
sí que ja comença
ja refresca, no?
I la jaqueta estava bé.
Però de moment
que s'aguanti així.
Vaja, si veuen alguna persona
embufant d'aquests dies
no s'espantin.
És la Marta
i té una raó de pes.
Marta Mateu,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
d'una vegada més.
Perdonin aquest to
de confiança, no,
que ja està bé,
però no sabem fer
altra cosa
que fer la pilota,
però és que ella
ens dona els motius
i ens perdonaran els ollens
i suposo que
segur que seran d'acord
amb nosaltres.
Marta, que vagi bé
aquesta nit,
te'n recordin,
a la cita
a partir de les 8 del vespre
a l'aula magna
de la Facultat
de Ciències Jurídiques
de la Rovira i Vergili,
l'Avinguda Catalunya,
al Campus Centre.
Doncs podran
veure aquest recital,
veure i escolta
aquest recital
de la Marta Mateu
amb l'Òscar Oliver
al pianó.
Marta, gràcies
i fins la propera.
Gràcies a vosaltres, adeu.