Molt bon dia, Marta.
Bon dia.
La Marta Mateu, que hem aprofitat que era avui a Tarragona
per dir, està a Tarragona? Doncs que vingui.
I és estrany perquè ella està tot el dia tombant,
té la seva residència establerta a València,
tot i que ella sempre que pot, doncs està a Tarragona
i passa per Tarragona, no, Marta?
Sí, i tant.
I ens ha coincidit fantàsticament.
Bé, si no l'haguessim trucat per telèfon,
però és molt millor que estigui aquí entre nosaltres,
perquè aquest diumenge actuarà el Gran Teatre del Liceu,
en el marc de la final d'un concurs en decant de joves veus
que s'organitza a nivell estatal.
És un concurs important, amb un jurat important,
i ara ho comentàvem, que independentment del resultat
és un aparador fantàstic per a aquestes joves veus
que tenim al nostre país, entre les quals tu i ets entre elles, no?
Sí, i tant, sí, perquè de la semifinal
que es va fer al Palau de la Música ara el dia 17,
érem 34 participants i només en passaven 12.
I aleshores dius, mira, quan em van trucar el dia següent,
només el dia del meu aniversari vaig dir, quin regal!
Oi, que bé, no?
Que bé, dic, mira, he passat a la final,
i a més és un marc que per haver passat a la final
per mi ja és un gran premi, no?
O sigui, tenir l'oportunitat d'anar a una de les sales més grans de Catalunya,
poder demostrar el que tu pots fer, saps fer,
en un concurs, no?
Sempre hi ha, doncs, els tòpics típics dels contraris,
a veure, fer-ho bé, amb l'orquestra, que tot quadri, el públic, no?
Però, la veritat, és que és un goig.
En aquest concert, ho pregunto pels que són absolutament profans en la matèria,
entre les que jo m'hi conto,
el repertori el poses tu o ve indicat en les mateixes bases del concurs?
Quan tu reps les bases del concurs, quan veus el pamflet,
has de posar sis obres, que siguin d'àrees d'òpera o de sarsuela.
Les tries tu.
Les tries tu mateix, del repertori que tu treballis, que et vegi bé vocalment,
i aleshores, com són tres frases que es fan,
són l'eliminatòria, la semifinal i la final,
a l'eliminatòria i a la semifinal pots escollir-ho tu,
i són sempre en piano,
i a la final sempre és en l'orquestra que ho escolleix el jurat.
Aleshores, clar, depèn de la llista que tu has posat,
doncs sempre et sents més còmode en una àrea d'òpera que en una altra,
però jo he tingut la sort que m'hagin escollit Mozart,
que per mi vocalment em va molt bé,
que m'han escollit l'àrea de la comdessa, el Dove Sono,
la segona àrea que té, i és fantàstica.
Home, això també vosaltres faria dir,
escolta, jo aquí m'hi puc lluir més, aquí puc fer,
home, és lògic que han de mostrar el millor.
Ara mirem la plana web de la Marta,
que no ha parat.
Aquest any, 2007, ja des del Dia de Reis,
dius, calla, comencem l'any B.
No has parat d'actuar a moltíssims llocs.
No és habitual que treballeu tant,
les cantants, quan sou tan joves.
I ja des del punt de vista professional,
perquè tu ja has acabat els teus estudis,
la teva formació, diguem-ne arreglada,
perquè tècnicament tota la vida us esteu formant.
Clar, o sigui, quan acabes els estudis és verdaderament
quan diuen que comences a estudiar, no?
Sempre estàs en classes de perfeccionament,
en cursos que encara assisteixes,
i sempre va bé, doncs, clar, anant renovant.
Però no és habitual que tingueu tantes ofertes per actuar?
No, en principi...
A veure, quan acabes,
doncs, el que s'acostuma a fer, doncs,
de dir, bueno, em porto un currículum
i, doncs, hi ha molta gent, doncs,
que va de teatre per teatre a audicionar
o va anar a agències i, miri, soc tal,
m'agradaria que m'escoltés,
doncs, per a veure si li agrado
i em vol d'una feina, no?
Però, doncs, jo he tingut la sort
que des que vaig començar a cantar,
a fer cant, a Tarragona,
doncs, sempre anant fent petites cosetes,
doncs, a poc a poc ha sigut, no?,
com una audició en cada concert
i dir, doncs, mira, m'agrades,
escolta, m'agradaria fer un concert amb tu.
Llavors, a València em va passar igual
d'anar fent cosetes,
doncs, una audició al Palau de la Música,
una petita mostra de taller d'òpera
amb un poblet,
doncs, clar, doncs, allí, doncs,
dius, doncs, va,
fem ara una antologia de la Sarsuela
i, aleshores, a partir d'aquí ha sigut, doncs,
que n'ha anat.
Surgint les coses.
A veure, Marta, no ens enganyem,
la sort no existeix, eh?
Ja, també.
Existeix, aviam, pot haver-hi un factor de l'atzar
que sempre juga,
és una petita part,
però, sobretot, el que existeix
és romangar-se i treballar.
Sí.
I jo et veig amb la maleta a la porta.
Què s'ha d'anar, el que tu dius,
que s'ha d'anar a un poble a cantar, no?
Sí, cap problema.
Que s'ha de fer una Sarsuela aquí a 400 quilòmetres,
doncs, vinga, i l'an de mà
he de fer una passió, no sé on,
doncs, hi vaig.
Exacte.
A veure, jo és que et veig una mica així, eh?
Sí, la maleta és com la meva segona casa, ja.
Per exemple, amb la maleteta,
sempre el necessari a l'altre mai,
vinga, tira, eh?
Sí, i tant, i tant.
És l'única manera de treballar
i d'assolir una experiència
que va més enllà de la tècnica vocal, no?
Sí.
I que en aquest mundillo
que us moveu vosaltres, els cantants...
No, això també fa molt, eh?
No deu ser fàcil.
No, deu ser un món molt complicat.
És un món molt complicat.
El pastís és molt petit
i hi ha molta competitivitat
i t'has de sacrificar de vegades
fer coses que no t'agradaria
perquè, a veure, és dur
i t'has d'aixecar aviat
per agafar un tren
per anar cap allà i cap allà
i els assajos fins a les tantes,
l'endemà has de cantar,
has d'estar bé físicament, psíquicament
i són molts factors, no?
Però el fet d'anar fent petits concerts,
petites cosetes,
que a mica en mica
el nivell va pujant,
vas treballant amb persones
de molta qualitat
i molt reconegudes.
Ara mateix, a l'abril,
vaig estar cantant
la passió de Sant Mateu
al Palau de la Música
amb gent que col·labora
normalment amb en Jordi Saball,
gent que està dirigint,
el director era Manel Valdivieso,
una persona...
No havia treballat mai amb ell,
una persona fantàstica.
Devies tu mateixa dir, oh!
Sí, i a més al Palau de la Música
amb companys solistes
que estan cantant per tot arreu
en teatres d'òpera
i dius, ostres,
i jo aquí, no?
Que bé, home, clar.
Dius, que bé.
Però si eres allà,
segurament és que era el lloc
que et corresponia, no?
Sí, sí.
D'anar fent aquesta feina.
És el que jo sempre dic,
d'anar treballant poquet a poquet,
anant fent cosetes
i que la gent et vagi sentint,
però sempre sent tu mateix.
Escolta una cosa, Marta,
allò que es coneix molt
és el tema càstings, eh?
Els càstings per fer
la comèdia musical gris,
aquest tipus d'obres
que tenen tant d'èxit
que són magnífiques,
els càstings
pels programes televisius.
En el cas dels cantants
professionals,
i quan diem cantants
posem aquestes majúscules,
perquè són persones
que el seu instrument,
diguem-ne,
el porten de sèrie,
són músics,
però un instrument de sèrie,
que és la veu,
diguem-ne,
que entreuen al circuit
en el que se'n diuen
audicions
i no pas càstings.
Sí,
fan certs audicions,
aleshores,
doncs clar,
són molt diferents.
Una audició és tan terrible
com sembla des de fora?
Perquè a mi em sembla
terrible.
Senyor, senyora a l'escenari,
piano,
piano pelat,
i persona
al mig de l'escenari,
la densitat de l'univers
i toalla,
i li diu,
canti.
Sí, sí,
a més...
És així?
Sí,
a mi m'ha passat,
vaig anar a audicionar
a la Corunya,
que no parlarem,
això, eh?
pel mestre Víctor Pablo Pérez,
i bé,
ens van donar una sala
per vocalitzar,
vam vocalitzar,
vam repassar el text,
tot,
que estigués tot correcte,
i jo,
quan va arribar el moment,
va arribar l'intendent
de l'orquestra,
i van dir,
ja podem passar?
I res,
vam saludar el mestre,
allò que,
hola,
què tal,
com està vostè?
Buenas tardes.
Buenas tardes.
Sí.
I bé,
l'home molt amable,
perquè a més,
clar,
ens havien dit,
oh,
és una persona molt sèria,
i clar,
els directors,
ja són,
ni a cadascun,
és un món,
no?
I quan vaig arribar,
vam arribar allà,
i vam donar la mà,
bueno,
quan d'ustedes qui eren,
clar,
ell,
vam veure que a les escales
es col·locava al mig de la sala
del Palau de l'Òpera,
perquè a més,
ho vam fer a la sala gran,
i clar,
nosaltres allà davant del piano,
com has dit,
sola,
Santa el Peligro,
i vam començar a fer,
i jo,
clar,
jo,
com sempre,
des de petita,
també he fet teatre,
i com diu mon pare,
sempre he tingut molt d'esparpajo,
no?
És allò que es diu en castellà,
echa palante.
Sí,
molt echa palante.
Molt echa palante,
ella.
I aleshores,
doncs,
vaig anar cantant,
quan vaig obrir la boca,
vaig dir,
ostres,
el primer que vaig pensar,
dic,
que bé sona aquest teatre,
vinga,
anem a aprofitar el moment,
passi el que passi,
no?
I clar,
també és com un examen,
no?
Perquè les audicions,
o fins i tot els concerts,
perquè a vegades no saps
qui pot estar escoltant el concert,
pot haver vingut,
que hi hagi algú de fora,
que sigui una persona,
no sé,
algun agent artístic,
o sigui,
cada concert,
les audicions,
en aquest cas,
i clar,
trobes allà,
estàs cantant
i en aquell moment
estàs pendent,
no?,
del que estàs fent,
perquè si no,
almenys jo em desconcentro.
I res,
va ser acabar
i ens va felicitar,
molt bé,
molt bé.
Jo vaig pensar,
dic,
bueno,
ja li llamarem,
us vaig pensar.
Tan bien,
tan bien,
com deia aquest senyor,
que finalment et van agafar
i actuaràs a Galícia.
Actuaré a Galícia
el proper B26 de maig.
Amb una òpera.
Amb una òpera,
sí,
a més de Wagner,
l'hora del rin
de Wagner,
sota la batuta
del mestre
del Víctor Pablo Pérez
i amb l'Orquestra Sinfònica
de Galícia.
Serà,
això és fantàstic.
I tant.
Està emocionadíssim.
Molt, molt, molt.
I a més,
és treballar
amb aquest home,
amb aquest senyor
i amb l'orquestra
i amb una òpera
de Wagner,
que jo pensava,
jo, Wagner,
jo,
vols dir?
Perquè, clar,
normalment el meu repertori
és,
pel meu tipus de veu
més Mozart,
a veure,
al barroc també treballo,
però jo soc una persona
que m'agrada de tot,
no?
I vaig,
la meva mestra...
Sí,
la meva mestra em va dir,
jo crec que Wagner
et podria anar molt bé.
A més,
com et trobes amb Wagner?
Molt bé.
Estàs descobrint Wagner ara
com a cantant?
Sí,
en l'aspecte vocal i tècnic,
perquè hi ha moltes coses
que t'ajuden,
a més,
els pinyols
que tinc,
que tinc quatre o cinc dos
allí,
pensier!
que has d'anar,
clar,
has d'estar allí.
A més,
que som a l'escena,
el paper que jo tinc,
som les tres germanes
que a més comencem l'òpera
i estem,
som, diguéssim,
les guardianes de l'or
que està al riu Rín,
no?
Llavors arriba l'Alberic,
que és un senyor molt lleig
i ens el vol robar.
I nosaltres allà,
al final del robar,
però bueno,
llavors,
clar,
estem les tres allí...
Balala!
Ai,
que bonic!
Molt bé,
molt bé.
Oi que bé, Marta,
eh?
Ja t'anava a dir,
València,
millor que Barcelona
o Madrid
per estar dins del circuit?
No ho sé.
O és el que tu has triat?
És el que jo he triat,
de moment estic molt bé,
a més,
ara que han obert
també el Palau de les Arts,
que ara hi ha...
Hi ha molt de moviment.
Hi ha molt de moviment.
En tot el sentit.
Sí.
Estan molt animats
i suposo que,
bueno,
volen fer l'Acadèmia d'Òpera.
Aquest any encara no l'ho ha obert,
suposo que per l'any que ve
o per l'altre.
Llavors, esclar,
això també és un al·licient, no?,
per tota la gent que estem allà
i que, esclar,
és una escola d'Òpera,
el Palau de les Arts,
que és com si fos,
doncs,
el Liceu.
I aleshores,
de formar-te
i que després puguis formar part
de les produccions
que es fan
al teatre.
que tenia aquesta possibilitat
com altres països,
no?,
de formar part
d'una companyia estable,
no com ara,
que aneu als cantants.
El tema del canto
i el que és la dansa,
més clàssica
que contemporània,
aquí al nostre país
no hi ha,
doncs,
tret la de les companyies
que són,
diguem-ne,
institucionals,
no hi ha aquesta cosa de...
No,
perquè a vegades
molta...
A veure,
el que s'està intentant...
costa molts diners,
clar.
Sí,
almenys a València
el que estan intentant
és en el Palau,
ara també van fer un cicle
de concerts,
de joves cantants valencians.
Doncs ja va venir
l'Ofelia Sala,
la Marina Rodríguez Cosí,
la Isabel Monar,
la Sandra Ferrande,
o sigui,
molta gent
que estan en grans teatres
i que volen també
escombrar cap a casa,
no?,
i treballar amb gent valenciana
a part de portar
gent de fora.
Jo suposo que...
A veure,
al Liceu,
doncs sí,
suposo que també
estan intentant,
no?,
de joves intèrprets,
gent que està començant
de posar-los
en petits papers,
en petits papers secundaris,
junts al costat
de grans figures.
Jo vaig anar al Covent Garden
fa poc a Londres
i en cada producció
sempre hi ha
un jove artista
que es veu que fan,
deu estar bacat,
llavors li donen
l'oportunitat
de treballar
en grans figures
i de treballar
amb l'orquestra
i de fer
aquella producció,
no?
Salvant la distància
és el que m'explicaves
abans de començar
l'entrevista
del cas de Galícia,
que un 80%
són cantants
de 12 personatges
que n'hi ha
només serà...
per agafar cantants
d'aquí
conscientment, no?
Sí, perquè quan vam acabar
l'audició
clar, l'home va dir
mira, podíem haver agafat
tot gent d'Alemanya
que vingués a cantar
però creiem que vosaltres
per què no?
Podeu fer molt bé
i aleshores
apostem, no?
Per vosaltres
i això va ser...
Clar, amb aquest passat
perquè la Marta ja veuen
que té un passat
amb aquest passat
és així com a superficial
i tonto
fins i tot preguntar
Marta, fins on vols arribar?
La Marta, lògicament
jo m'imagino
el que vol arribar
és
ara això, vinga
hi vaig, hi vaig
però allò que a vegades
saps allò que dius
Ai, saps que m'agradaria
que seria xulo
cantar aquí, cantar allà
no t'agradaria cantar?
On m'agradaria cantar?
No dic d'aquí 40 anys
dic ja
Ja
Uf
Bueno, al Liceu
On, amb qui i amb què?
On, amb qui i amb què?
Home, a veure
saps que no m'ho he plantejat mai?
Però si aquesta és una pregunta
d'aquelles típiques
que fan els famosos
Marta, per favor
no estàs preparada
per ser famosa?
Pues no, jo
no sé
jo vaig treballant tal qual bé la cosa
no sé
a veure
m'agradaria treballar
home, fora
a Itàlia m'agradaria
això sí
a Itàlia m'agradaria
m'agradaria treballar
amb un director
que no sé
és que avui en dia
els directors
cada director és un món
tots tenen
alguna cosa
però
però no sé
seria a Itàlia
i per què no?
A l'escala
sí
l'escala de Milà
tira milles
l'escala de Milà
sí, l'escala
perquè molts amics
em diuen
bueno, quan cantis
a l'escala de Milà
ja ens convidaràs
i amb una òpera italiana
segurament
sí
estaria molt bé
alguna que t'agradi
particularment
de les italianes
esclar
ja sé que Mozart
és la teva debilitat
en general
però
home
Puccini
no crec
perquè Puccini
crec que s'ha de tenir
un color especial
i has de tenir
tot i que jo soc molt jove
per cantar encara
però un Verdi
primerenc
estaria molt bé
i algun personatge?
algun personatge?
ostres
no cal que pensi
si ets jove
no ets jove
un personatge
que t'agradi particularment
la Desdemona
d'Hotelo
seria
estaria allò
però clar
et penses
ostres
a mi m'agradaria cantar això
però dius
bueno
ni de bon tros
pots ara
és a dir
que no et veig allò
d'ama de les camèlies
amb bleda
no no
et veig en dones
allò
amb caràcter
una Desdemona
una Carmen
també
si la Gaustra
estaria molt bé
però clar
no estaria mal
bueno
la Micaela
per exemple
també
i parlem de personatges
de l'òpera
que ens podria agradar
no saps ben bé
el que cantaràs
aquest cap de setmana?
sí
ja t'ho ha dit el jurat
quins temes has d'interpretar
cantaré l'ària
Dove Sono
de la comtessa
del Maviva
de les noces de Figaro
de Mozart
i bé
sota la batuta
d'en Gràcia Boronkov
amb l'orquestra
de l'acadèmia
del Liceu
i un jurat d'aquells
escolta
que només veure
els set quadres
perquè dius
aquesta el germà
de la Montserrat Cavaller
està en Carlos Cavaller
està el mestre damunt
està Albert Vilardell
aquest me sembla
que està també
al concurs Vinyes
que es fa també
al gener
al Liceu
estan
Carmen Bustamante
Eduard Jiménez
cantants reconeguts
aquí més
qui més hi ha
ai
ah sí
en Rogelier
o sigui gent
doncs que
l'hora
la saps
el dia
6 de la tarda
diumenge
13 de maig
a la sala gran
del teatre
del Liceu
pensarem en tu
no t'ho demanar a veure
llàstima
però pensarem en tu
i escolta
sms
correu el que sigui
amb el resultat
jo abans de sortir
a escenari
com sempre penso
por ellos
que son pocos
y cobardes
no sé senyora
quedarem ben impressionats
una carrera
que no comença
perquè ja
quan va néixer
ja va començar carrera
perquè ja
que anava cantant
pels postos
i continua fent-ho
i ho diem
amb el més gran
respecte
a la Marta Mateu
i amb una perspectiva
després
d'aquesta participació
del cap de setmana
al Gran Teatre del Liceu
cap a Galícia
amb aquesta opera alemanya
que esperen que sigui
tot un èxit
quantes representacions
fareu?
només n'en fem una
perquè volen fer la tetralogia
una cada any
i aleshores
aquest any
comencem
Marta
enhorabona
molta sort
i moltíssimes gràcies
per venir
crec que la Renfe
amb tu
té un fond d'ingressos
important
te'n vas cap a València
sí, sí, sí
moltes gràcies
bon viatge
bon dia
gràcies
adéu
gràcies