This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Les 10 del matí i 11 minuts,
estem en directe a la quarta hora del matí
de Tarragona Ràdio d'aquest divendres.
Temps per la política,
temps per comentar l'actualitat política del país
i temps també per parlar del Parlament de Catalunya
perquè avui ens acompanya
la segona màxima autoritat de Catalunya
que és el president del Parlament
i que és el polític Rauseng,
el polític de les nostres comarques, Ernest Benac.
De fet, ha iniciat ja el segon mandat
com a president del Parlament de Catalunya.
Després, segurament d'una legislatura
en què el principal protagonista
va ser el procés de reforma de l'Estatut,
aquesta legislatura es presenta
en un entorn polític, en un ambient polític
i en uns objectius ben diferents.
Avui en parlarem amb ell
i li preguntarem en els propers minuts
aquí en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Senyor Ernest Benac, bon dia.
Molt bon dia.
Bon dia i bon any.
I bon any, exacte.
Com es presenta aquesta segona legislatura?
Aparentment molt diferent de la primera, no?
Bé, en tota manera ja veurem
perquè en la primera el que es va fer
sobretot va ser fer un estatut nou.
jo crec que més enllà fins i tot
de l'Estatut el que va passar
va ser que hi va haver un procés d'alternància,
és a dir, un canvi de partits en el govern.
I volguis que no, això són dos factors
molt forts i molt importants.
És a dir, per una part,
el fet que hi ha un canvi de govern,
canvi polític,
que a més a més estava acompanyat
d'un canvi polític a l'estat espanyol
i de molts canvis que trobem
a la nostra societat,
canvis que a més a més van molt de pressa.
I per altra part, doncs,
el canvi del març jurídic
més important per Catalunya
que és l'Estatut.
Per tant, això ja va condicionar
moltíssim una legislatura
amb un govern, doncs, en fi,
que va tenir dificultats
des d'aquest punt de vista.
Aquesta segona legislatura,
l'alternança d'alguna manera
es consolida,
en el sentit que el canvi
que es va produir en la legislatura
amb aquesta es confirma i es ratifica,
amb tots els problemes que això té,
vull dir que no és gratuït,
tampoc vull dir que aquí
sempre hi ha discussions
sobre si és el més votat, el menys votat,
tot això.
En definitiva, aquí hi ha
una certa polèmica,
tot i que també penso
que s'ha calmat moltíssim
aquests darrers setmanes.
Hi ha el desplegament de l'Estatut
i, per tant, aquí veurem
com evoluciona tot plegat.
No deixa de ser molt curiós
tot el procés d'aprovació
de l'Estatut Andalus, no?
És a dir, fa uns mesos
articles de l'Estatut de Catalunya
eren un objecte i motiu
de gran polèmica en tot l'Estat.
En fi, això s'ensorrava,
Catalunya se separava
d'Espanya gairebé
i aquí hi havia un drama
que tots estàvem espantadíssims
pel que podia passar
i el soroll mediàtic
era immens.
Articles que després
a l'Estatut d'Andalusia,
idènticament,
lletra per lletra,
lletra per lletra,
doncs han estat aprovats
amb el vot del PP i del PSOE.
Clar, escolti.
Això també indica una mica
el...
I em sembla perfecte
que Andalusia
tingui un bon estatut,
en fi, no discutiré això.
em refereixo sobretot
a la dimensió una mica
de vegades d'aquestes polèmiques
que hi ha.
A l'anterior legislatura
efectivament va ser una legislatura
de molt de soroll,
però realment,
darrere del soroll,
què hi havia?
Què hi havia?
I aquesta és la reflexió,
no?
Doncs potser no hi havia tant,
no?
I potser era un soroll molt gratuït
en determinats moments
i la prova és aquesta
de l'Estatut d'Andalusia.
En qualsevol cas,
el que és evident
és que això ara sembla
que estigui superat,
per tant,
el soroll aquí
no s'hi trobarà
i el que s'ha de fer
és no només
molt bona feina
des del punt de vista
del govern,
és a dir,
hi ha molts reptes
en aquest país,
moltíssims
i molt importants,
moltíssims,
tan importants
com que configuran
la Catalunya
d'una manera d'una altra
durant aquest segle
i per una part
i per altra part,
doncs,
evidentment,
el desplegament de l'Estatut
que més enllà
que sigui una llei
que t'agradi més
o t'agradi menys,
és a dir,
que en aquests moments
s'ha aprovat
a les Corts Generals
que s'ha ratificat
en referèndum
i per tant que s'ha de desplegar
i s'ha de desenvolupar
el millor possible
i amb els màxims beneficis
per Catalunya.
Amb l'Estatut ja aprovat
i deixant enrere
aquesta etapa de soroll política
que comentava,
quina serà l'estrella política
si és que tindrem alguna
aquesta legislatura?
Fer tota una sèrie de lleis?
Fer la feina propi
i normal
del dia a dia
d'un Parlament?
És que són moltes
les coses que s'han de fer.
Mira, jo abans li comentava
els reptes que té a Catalunya
en aquests moments.
Catalunya té el repte
de la immigració,
Catalunya té el repte
de les infraestructures
i això són elements fonamentals
per definir
com hem d'anar
de cara al futur.
És a dir,
és molt diferent
que l'aeroport de Reus
pugui funcionar
d'una manera d'una altra,
que pugui tenir uns vols
d'uns altres,
és molt diferent
que el port de Tarragona
pugui tenir una dimensió
d'una altra,
és molt diferent
que la seva coordinació
amb el port de Barcelona
tingui uns paràmetres
o uns altres,
és molt diferent
que tinguem finalment
l'alta velocitat
ja connectada en França
un any o un altre,
és molt diferent
que la gestió
dels trens
de Rodalies
la faci el govern
de la Generalitat
o la faci
com fins ara Renfe
amb el desastre
que això ha representat
i tots aquests factors
que són factors
de funcionament del país
són absolutament fonamentals
per veure com hem d'anar.
Però és que va més enllà
fins i tot això,
el món que vivim
en aquests moments
és un món
que està condicionat
per moltes coses
però hi ha dos factors
que són fonamentals
i això una mica
donarà la dimensió
del futur de la societat
que són la immigració
i és l'energia
i en funció
de la immigració
i l'energia
has de determinar
quin és el futur
que tots plegats volem
i això en aquest sentit
jo crec que
a Europa sobretot
tenim un problema greu
amb els dos temes
perquè Europa
és receptora d'immigració
essencialment
i on vivim nosaltres
més que enlloc
i per altra banda
tenim un problema greu
d'energia
perquè no som independents
des d'aquest punt de vista
bé
això que és un problema
de dimensió mundial
i que d'alguna manera
doncs és el que ha de definir
les relacions en el món
i que és el que està provocant
en aquests moments
fins i tot ha provocat guerres
és una cosa tan elemental
que ens afecta
en el dia a dia
de la nostra vida
i per tant
fixi's que
diem
va ara aquest no
se'n va altre
no no
no em vaig a que justament
cada vegada
la globalització
és un fenomen
que ens afecta
amb més claredat
i per tant
hem de ser conscients
i hem de ser capaços
de saber llegir
tot això
i de saber interpretar
doncs cap on ha d'anar
el país
i quines són les pròpiques
que s'han de fer
això vol dir
que
quin ha de ser
el protagonista
de la propera legislatura
doncs justament
ha de ser
aquesta visió
aquesta visió en perspectiva
aquesta visió de futur
que ens permeti
doncs abordar
aquests grans temes
que ens afecten
com a ciutadans de Catalunya
però també com a ciutadans del món
i per tant
en aquest sentit
hi ha molta feina a fer
hi ha lleis que són fonamentals
la llei dels serveis socials
la llei d'ordenació del territori
la llei electoral
la llei d'habitatge
és a dir
són lleis que canvien
realment
paràmetres d'actuació
conceptes
de com tenim
l'estructurada
la societat avui en dia
i com l'hem de tenir
al segle XXI
aquests són uns protagonistes
claríssims
però també ho són
aquestes accions de govern
que a vegades
dius
home
és que potser
l'ordenació dels trens
a Catalunya
és important o no
és fonamental
és fonamental
perquè això en el fons
és una mesura
no només econòmica
no només social
sinó també és una mesura
de sostenibilitat
per exemple
per tant
tot plegat
cada vegada
està més embolicat
però al mateix temps
més trebat
i més lligat
i més
una cosa que tu fas aquí
pot tenir una repercussió
de cara al futur
i de cara a uns quants quilòmetres
més enllà
i per tant
amb això
jo crec que hem de ser
molt sensibles
el protagonista
per mi ha de ser
ser capaços
tots plegats
govern, oposició
parlament
d'entendre
quin és el futur
que ens espera
i de per tant
ser conscients
que si ara sabem fer
les coses ben fetes
el futur ens obrirà
jo crec que aquesta és la gran qüestió
que en política no és fàcil
no és gens fàcil
i preveu senyor
va anar con un ritme legislatiu
diferent
al de l'anterior
de l'anterior etapa
ara tenim algunes
lleis importants
vostè ja ha necessitat alguna
que venen justament
de l'anterior legislatura
en què no es van poder aprovar
perquè
es va acabar
es va acabar abans d'hora
però en fi
a banda d'aquest paquet
de lleis importants
vostè creu que hi haurà
un ritme legislatiu
hi ha la llei de la corporació
sí, sí
jo crec que hi haurà
hi haurà
un ritme parlamentari
molt intens
perquè moltes vegades
es confon
l'anterior legislatura
o sigui
el parlament té dues grans funcions
que són
per una part
la funció legislativa
però per l'altra part
també la funció
de control
i d'impuls
del govern
l'anterior legislatura
va ser una funció
en què
la part legislativa
va ser l'estatut
essencialment l'estatut
i el reglament del parlament
que és menor
però també és molt important
i en tot que es portaven 25 anys
sense tocar-lo
i no ens havíem sortit
i l'anterior legislatura
es va poder reformar
per tant
aquí va haver un gran corpus
legislatiu
que va
diguem-ne
treure moltes energies
el que hauria de ser
el plenament global
i per altra part
la funció de control
i impuls
i la funció de control
l'anterior legislatura
va ser espectacular
espectacular
és a dir
mai s'havia controlat
tant el govern
com l'anterior legislatura
jo m'imagino
que l'equilibri
entre les dues
és la fórmula
com tantes coses
a la vida
el terme mig
el punt mig
és una mica
la fórmula ideal
i en aquest sentit
jo crec que sí
que aquesta legislatura
podem arribar
amb aquest terme mig
de control
per una part
de control
d'impuls
del govern
i per altra part
de producció legislativa
entre altres coses
perquè un cop aprovat
l'Estatut
és que és evident
que hi ha tot un seguit
de qüestions
que cauen soles
no és que caiguin soles
és que s'han de fer
però vull dir que
d'alguna manera
venen
i per tant
hi ha tot un seguit
de lleis
la mateixa llei
de la Corporació Catalana
de Ràdio i Televisió
és una altra llei
molt important
que està a les portes
i que hi ha molta feina feta
i que els tràmits parlamentaris
són els que són
però que atès
que hi ha
un cert consens
que no encara
està tancat del tot
però que sí que hi ha
una feina feta i avançada
doncs és una llei
que és molt important
i que previsiblement
podem veure
doncs aprovada
abans de l'estiu
per exemple
la llei
del Consell de les Arts
i la Cultura
hi ha tot un seguit
de lleis
que fixi's
hem parlat
de sabers socials
hem parlat
d'habitatge
hem parlat
dels Arts i la Cultura
hem parlat
de la Corporació Catalana
i Televisió
aquestes quatre
concretament
són lleis fonamentals
que no defineixen
com ha de funcionar
la societat
i que abans
a l'estiu
poden estar fetes
després n'hi ha d'altres
que també són molt importants
la llei d'ordenació
del territori
la llei electoral
veurem el debat polític
com evoluciona
si es poden fer
o no es poden fer
tant de bo que sí
però vull dir
que no serà fàcil
hi ha polítics
i hi ha alguns sectors socials
que parlen
segurament des d'un punt
de vista partidista
que el Parlament
només legisla a vegades
per Barcelona
i per la seva gran àrea
metropolitana
que és on es concentra
la majoria de població
del país
què pot representar
si és que representa
d'alguna manera
pel camp de Tarragona
el fet que vostè
torni a ser
el president del Parlament
està d'acord
amb aquestes afirmacions?
no, discrepo
i a més a més
penso que és fruit
d'una ignorància
suprema
del que es fa al Parlament
perquè realment
la gran majoria
d'iniciatives parlamentàries
no són de Barcelona
al contrari
són molt més territorials
que no pas de Barcelona
i jo sempre he defensat
i defenso
i defensaré
el paper dels diputats territorials
que realment
és un paper
absolutament fonamental
ho vaig dir
en el discurs
d'investidura
justament
era un dels aspectes
que vaig dir
és que el Parlament
podia tenir 135 extensions
en tot Catalunya
que són els 135 diputats
i diputades
que facin Parlament
allà on siguin
i en el moment
en què un diputat
està fent una gestió
en el territori
sigui per fer
una proposta
de resolució
sigui perquè creu
que s'ha de fer una llei
a partir d'aquell tema
sigui per fer una gestió
amb el govern
vull dir
que hi ha moltes fórmules
de fer
allò és Parlament
i per tant
el Parlament
està arribant
a tot arreu
jo crec que aquest és
un dels objectius
que ens hem marcat
per aquesta legislatura
i que sincerament
la força
dels diputats territorials
és molt gran
el Parlament
no és cert
que sigui un Parlament
barceloninocèntric
al contrari
i des del punt de vista
de les activitats
clar
quan parles
de la llei
de serveis socials
quan parles
d'habitatge
quan parles
de la llei
del Consell
dels Arts
i la Cultura
estàs parlant
evidentment
de lleis
per Catalunya
no per Barcelona
ni molt menys
Recordo que ara fa 3 anys
quan va accedir
al càrrec
que per primera vegada
es proposava
entre altres coses
millorar la condició
de treball
dels diputats
i donar a conèixer
també el Parlament
a més amplis sectors
de la societat
una etapa
ja s'ha cobert
els 3 anys
d'aquesta legislatura
ara té per davant
una altra legislatura
ho ha aconseguit
ha aconseguit
en part aquests objectius
què li queda per fer
en aquest àmbit
en aquest àmbit
sempre hi ha feina
la millora
de les condicions
de treball
dels diputats
jo crec que
en fi
l'hem concretat
l'hem concretat
des del punt de vista
de l'espai físic
i dels recursos que tenen
dels recursos
des del punt de vista material
perquè en part
això forma
part d'un projecte més ampli
que és la modernització
del Parlament
i del parlamentarisme
que en definitiva
és un objectiu
que no s'acaba mai
sempre s'ha d'anar treballant
i per tant
des d'aquest punt de vista
jo crec que sí
que han fet passos
molt importants
des del punt de vista
d'anar a conèixer més
la institució
jo també crec que n'hem fet
molta de feina
i en farem més
perquè no s'acaba mai
com he dit abans
en aquest sentit
el que està clar
és que hi ha
tot un seguit
d'elements
que en fi
des del mateix creixement
de l'espai físic
el canal Parlament
la web del Parlament
les visita al Parlament
l'any passat vam tenir
fa dos anys vam tenir
72.000 visites al Parlament
de persones
que van visitar el Parlament
l'any passat
em sembla que estem
a prop de les 100.000
ja vull dir que
que d'alguna manera
el ritme de creixement
de coneixement
del Parlament
és molt important
el canal Parlament
és un paper
jo crec que aquí és un paper fonamental
estem negociant
amb el govern
la possibilitat
de formar part
d'un dels canals
digitals
amb la qual cosa
que ara podríem
incorporar elements
d'interactivitat
estem repensant
la web del Parlament
que ja és per si
molt activa
molt consultada
poso l'anècdota
sempre de les visites
que hi va haver
durant la setmana
de l'Estatut
del 30 de setembre
que van ser 6 milions
d'entrades
vull dir que
jo crec que tot això
són elements
que ajuden
ara
la feina està feta
no
no perquè sempre
hi ha feina a fer
i en aquest sentit
tot allò que sigui
i aquest sí que ha de ser
un objectiu
d'aquesta legislatura
tot allò que sigui
que la gent es motivi
per implicar-se
en la societat
jo crec que és fonamental
és a dir
el dia de les eleccions
tots fem els grans discursos
el dematí
la gent ha d'anar a votar
la gent ha d'anar a votar
i al vespre
quan tenim el resultat
doncs la gent no ha anat
prou a votar
és una llàstima
no sé què
i després
ens oblidem
fins a les properes eleccions
i això no pot ser
això no pot ser
és a dir
aquí hi ha d'haver un treball
sostingut en el temps
un treball constant
un treball en el que tots
podem participar
i el govern ha de fer
les seves coses
els partits polítics
han de fer les seves
el Parlament també pot fer
les seves
i en aquest sentit
jo sincerament
sí que m'he plantejat
en aquesta legislatura
intentar
doncs
treballar aquest tema
naig de parlar
amb el president
de la Generalitat
però sí que crec
que des del Parlament
podem fer algunes coses
que m'agradaria
que
tinguéssim clar
que són a mig termini
que per tant
no donaran resultat immediat
però sí que a poc a poc
poden anar
incrementant aquesta
implicació
de la gent
en la societat
perquè en definitiva
si hi ha implicació
hi haurà participació
i la conseqüència
serà que la gent
anirà a votar més
però
que la gent vagi a votar
el dia de les eleccions
sinó que la gent
s'impliqui en la societat
com a conseqüència
d'això ja votaran
però d'entrada
perquè a més a més
la política
de la societat
no és només anar a votar
són moltes altres coses
i un es pot implicar
en la societat
sense necessitat
d'haver d'anar a votar
tot i que evidentment
la conseqüència final
d'anar a votar
és que els governs
són molt més representatius
etcètera
però
aquesta preocupació
perquè la gent s'impliqui
jo crec que ha de ser
una mica dels constants
d'aquesta legislatura
Ahir Ernest Benach
participava en una reunió
preparatòria
de l'Assemblea Anual
de Presidents
de Parlaments Autonòmics
que es farà ara
a finals del mes de gener
a Santander
en aquests contactes
que pot tenir
amb representants polítics
d'altres zones de l'Estat
nota un clima diferent
polític respecte a Catalunya
recordant
que en anteriors entrevistes
que li havíem fet a vostè
com a president del Parlament
en l'època
de la negociació
de l'Estatut
l'ambient era molt crispat
ha notat algun canvi
en aquest ambient?
No, cal dir
que en l'ambient
que es concreta
als presidents
de Parlaments Autonòmics
de tot l'Estat
sempre hi ha hagut
una relació molt cordial
hi va haver moments
difícils
en anteriors legislatures
moments punta
d'extrema dificultat
però a poc a poc
se n'han reconegut les coses
i en aquest sentit
jo crec que ara
la relació que ja és molt cordial
evidentment cadascú
representa el que representa
i tots representen
coses diferents
però
el que s'ha de dir
és que
hi ha tot un seguit
d'elements
que són comuns
i que ens afecten a tots
i un seguit d'elements
que són propis
de cada Parlament
i que són diferents
i que per tant
aquí l'única cosa
que jo he demanat sempre
és respecte
respecte justament
amb aquesta part
de diversitat
i diferència
que no és cap
que hem d'entendre
que no és negatiu
al contrari
que és un element
positiu
però que evidentment
hi ha d'haver un respecte
i això jo crec que s'ha entès
i en aquest sentit
hem funcionat
ara és evident també
que això ens afecta
i hi ha tot un seguit
d'elements
que són problemàtica
comuna
com ho són
amb els parlaments espanyols
com ho són
amb els parlaments
de regions europees
que també tenim
una participació molt activa
que jo vaig ser
president l'any 2005
però que ara estic portant
un grup de treball
a nivell de tot el que és
el principi de subsidiarietat
que d'alguna manera
ens afectarà
en tant que
determinades decisions
que es prenen a la Unió Europea
caldrà que es vegin
també en els parlaments
dits regionals
per tant
en funció del principi
de subsidiarietat
i per tant
tot això s'està articulant
i estem treballant
i per tant
hi ha una problemàtica
comuna
que compartim
i que hem de ser capaços
des del punt d'haver estat tècnic
de donar la solució
i des del punt d'haver estat polític
després hi haurà
els matisos
que hi hagi d'haver
jo en general
estic content
de la relació
perquè primer
que el Parlament de Catalunya
és respectat
i valorat
diguem-ne
com un dels parlaments
que marca criteri
que marca línia
que d'alguna manera
determina
quines polítiques
s'han de fer
a Espanya i Europa
i per altra part
perquè em fa l'efecte
que les relacions
a la vida
han de ser
el més cordials
possible
sempre
respectant les diferències
respectant que cadascú
és com és
però
la cordialitat
perquè no
ha de ser
una de les normes
hem parlat molt
del soroll
de l'anterior legislatura
de la tranquil·litat
amb la que ha començat
aquesta
creu que aquesta
també serà
una legislatura
diferent
pel que fa a les relacions
entre govern
i oposició
tenint en compte
que la passada
d'unidor
la tensió
que va haver-hi
entre les forces
que formaven el govern
i sobretot
el principal partit
de l'oposició
Convergència i Unió
això estem
sap
el que passa
és que ara
hi ha les eleccions municipals
això estem
què vol dir?
que és un tema complex
aquest que vostè planteja
molt difícil
perquè vostè havia fet
més d'una vegada
crides a la unitat
i els continuo fent
i jo crec que aquí
hi ha diversos escenaris
l'escenari del desplegament
de l'Estatut
és un escenari
que encara que el senyor
David Medí
no entengui
és evident que convé
unitat
i esclar
unitat
dels que han votat
a favor
els que han votat en contra
perquè esclar
el que està clar
és que ara tenim l'Estatut
que és el que hi ha
que és el que ha ratificat
el poble de Catalunya
amb el referèndum
per tant
és el que hi ha
i el que hem de fer
és treure el màxim suc possible
no que estem d'acord
amb això
votar tots
doncs escolti
intentem fer-ho
i per tant
per fer-ho
el que hem de fer
és anar tots junts
per anar tots junts
és evident que
les relacions govern-oposició
han de millorar
per millorar
les relacions govern-oposició
vol dir que alguns xips
han de canviar
del govern i de l'oposició
i per tant
aquí hi ha un esforç
a fer molt important
què passa?
home
doncs passa que
hi ha eleccions municipals
d'aquí uns mesos
no?
vaja
d'aquí molt pocs mesos
i febrer, març, abril, maig
quatre mesos
que evidentment
serà difícil
que això es pugui reconduir
perquè realment
a les municipals
tothom s'hi jugarà molt
i en definitiva
això serà complicat
ara bé
dit això
doncs escolti
jo crec que
tots plegats
hem de ser capaços
d'entendre i plantejar-nos
que per una part
el govern ha de ser generós
amb l'oposició
i en aquest sentit
entendre quin és el paper
que ha de jugar
i és un paper fonamental
i per altra part
l'oposició
ha d'entendre
que hi ha un govern
que en tu cas
és el que
les majories parlamentàries
han donat
i per tant
és el que ha de jugar
un determinat paper
jo crec que a partir del respecte
i a partir del bé comú
d'intentar mirar
que el país
pot avançar
si tots plegats
ens hi posem
si tots plegats
ens hi posem
doncs
les coses serien
molt més fàcils
en fi
jo continuaré fent crides
i treballant
perquè això sigui possible
l'èxit ja no dependrà
de mi
ara què se sentava
les eleccions municipals
li faré una pregunta
mig camí del seu càrrec
institucional
del president del Parlament
però també del responsable
polític d'Esquerra Republicana
com analitza
com veu les eleccions municipals
en el cas concret
de la ciutat
de Tarragona
va
apassionants
hi ha una escena
absolutament obert
obert en el sentit
que
jo crec
que
pot passar
una mica de tot
és evident que
el fet que no es presenti
l'actual alcalde
doncs
obre perspectives
les obre en tots els àmbits
en tots els sentits
fins i tot
pel mateix candidat
de Converència i Unió
vull dir que no
que no estic dient
que vagi en contra
de Converència i Unió
sinó que realment
aquí hi ha
un canvi
de paràmetres
i de conceptes
fins i tot
i de persones
caldrà veure
aquestes llistes
que s'anuncien
que es presentaran
sigui d'independents
sigui de ciutadans
sigui d'altres forces polítiques
que estan més a les extrems
fins a quin punt
influeixen
tradicionalment
sempre està l'esquerra
que s'ha presentat
dividida a les eleccions
ara sembla que la dreta
també s'hi presenta
dividida
tot això
pot condicionar
moltíssim
un resultat
que penso
que
en fi
veurem
quin
resultat
dona
jo crec que en aquests moments
hi ha una incertesa
absolutament total
i en tot cas
el que és evident
és que Esquerra Republicana
pot tenir un paper important
en aquest sentit
jo crec que
la candidatura
del Sergi del Riu
és una candidatura
molt potent
molt potent
em consta que
està fent una molt bona feina
està treballant
des de la base
i picant pedra
que és el que s'ha de fer
durant molt de temps
però després tenir
bon resultat
i no només per les idees
que es representa
sinó pel trenar del Sergi
jo crec que farà
un molt bon paper
i a més n'estic segur
que pot ser decisiu
de cara al futur govern de Catalunya
de Tarragona
perdó
ara
evidentment tot això
en aquests moments
és política ficció
sensacions
el nas que més o menys
t'indica per on van els trets
però és el nas
no és res més que això
i per tant
veurem què passa
jo crec que està tot molt obert
i per tant
tornem a veure
el que dèiem abans
només que mai és important
que la gent s'impliqui
i en l'ins
i vegi
i sàpia cap on vol
que vagi a Tarragona
aquesta conversa senyor Benac
amb un to més distès
parlen de futbol
per barris rons
entre altres coses
ahir li va sortir
perquè ahir l'alcalde de Tarragona
vam parlar de futbol
al final de la conversa
parlant del nàstic
i jo
Ernest Benac
tothom sap que és un gran aficionat
al futbol
que és molt seguidor del Barça
tenim a més un nàstic Barça
o Barça-nàstic
diumenge que ve
com veu el Barça
com veu el nàstic
i què li semblen fins i tot
les declaracions
de l'alcalde d'ahir
si és que en vol opinar
comencem pel començament
jo el futbol me'l miro
m'agrada molt
i me'l miro com a afeccionat
amb passió
i a més a més
tinc tres fills que hi juguen
i per tant
un fill i dues filles
i per tant
m'agrada i ja està
ara també queda clar
que és una afició
vull que no res més que això
i que per tant
moltes vegades
se li ha de treure
molta transcendència
perquè n'hi donem
d'entre tots plegats massa
dit això
per tant jo
sopo quan perd el Barça
o quan perd l'al·làstic
o quan perd
sopo
i estic
en fi
no deixo de fer res
que hauria de fer
dit això
doncs bé
en fi
això és un divertiment
i per tant
com a divertiment
s'ha d'aprendre
jo crec que està bé
que el Barça
doncs pot fer una temporada bona
no tan espectacular
com es deia al començament
potser algú n'ava una mica sobrat
en aquest sentit
té una plantilla
de les millors
que hi ha hagut a la història
del Barça
i per tant aquí
pot fer molt bona feina
si són capaços
i mentalment
ho fan
perquè el principal
enemic del Barça
és el mateix Barça
moltes vegades
doncs serà una altra temporada
en què pot haver-hi molts resultats
jo crec que la Lliga es guanyarà
la Champions serà més difícil
però mai se sap
el Nàstic
el Nàstic ho té cru
però l'esperança
diuen que és l'últim que es perd
i en aquest sentit
doncs aquests canvis
que s'estan fent
i d'alguna manera
el Nàstic té una sort immensa
que és que té una afició al darrere
impagable
impagable
vull dir
si el Barça tingués l'afició
que té el Nàstic
en el sentit
aquest del suport
i això
en fi
seria
i per tant
sempre s'ha de continuar lluitant
la primera és molt difícil
molt dura
però jo també tinc la sensació
que aquest és un projecte
que no és un projecte
de curt termini
per tant no és un projecte
que s'acabi avui
sinó que és un projecte
que ha d'anar consolidant espais
que ha d'anar consolidant
moments
que a més a més
vull dir
a l'entorn del Nàstic
hi ha molta força
i per tant aquí
caldrà veure com evoluciona
tot plegat
i en relació
a les delegacions de la Cala
de Tarragona
com vostè imaginarà
jo no soc ningú
per ni analitzar
el que ha dit la Cala de Tarragona
ni tan sols analitzar
les polítiques que es fan
al Nàstic
jo soc cada setmana de futbol
i mai
mai he qüestionat
és a dir
jo crec que es pot opinar
sense entrar en la dinàmica
de cada club
que llavors cada club
és
amb un senyor
de fer i de dir
el que li sembli
jo com a afeccionat
o com a soci
puc opinar
però quan tinc un càrrec
institucional
he d'intentar ser
en aquest sentit
el màxim respectuós
i ho soc
com a l'alcalde de Tarragona
i ho soc com a president
del Nàstic
em diu un resultat
pel Barça-Nàstic de diumenge
o no vol dir-ho públicament?
pel Barça-Nàstic de diumenge
que ve
el Nàstic ho té fotut
al camp del Barça
el Nàstic ho té fotut
i a més a més
vindrà un espanyol
el Barça primer
un Barça-Nàstic després
el Barça no pot perdre
punts a casa seva
serà un partit complicat
però jo crec que
el Nàstic ho té fotut
sincerament
resultat no m'atreveixo
a dir-ho
senyor Resbenac
president del Parlament
de Catalunya
d'aquesta manera
més distesa
parlant una mica
de futbol
acabem aquesta conversa
tot i que recordo
que quan el Llida
estava a primera
jugava encara
a l'època del Dream Team
el Romario
va guanyar el Llida
al camp del Barça
a vegades els equips petits
poden donar alguna sorpresa
per tant
prevenció
acabem així
aquesta conversa
com dèiem
en clau
de Parlament de Catalunya
en aquest inici
de la segona legislatura
que presideix
el polític
en Rausen
Ernest
Senyor Benac
moltes gràcies
i en fi
que faci molt bé
aquesta legislatura
gràcies
moltes gràcies a vostès
bon dia
bon dia