Dos quarts de dotze del migdia, sis minuts,
el Lluís ens ha posat una mena de xà-xà-xà,
fantàstic, que realment anima el dissabte.
Fa de festa social, veus?
I, en definitiva, a banda de ser un reconeixement
a la feina de molts professionals,
l'acte d'aquesta nit té també aquesta part de festa social.
Lluís, de veritat que tinc la sensació
que estic a un casino de Las Vegas.
És fantàstic.
En fi, saludem les nostres convidades
que tenim aquí a l'estudi.
En uns moments saludarem els convidats
que tindrem a l'altre costat del fil telefònic.
Aquest vespre, com els dèiem,
es lliuraran els Premis de Comunicació Ciutat de Tarragona.
Ens acompanya la Maria Fernández i Carina Filella,
són periodistes del Punt
i guanyadores dels Premis de Patrimoni i Societat de Riscos
en categoria local.
Maria, Carina, bon dia.
Bon dia.
Enhorabona.
Gràcies.
Molt enhorabona, de veritat.
Gràcies.
Que dóna gust que els companys aconsegueixin premis
per la seva feina quotidiana,
que això és molt important.
Un dels trets característics d'aquests Premis,
segurament,
és que s'aconsegueix amb la feina del dia a dia.
És a dir, que no fas un vestit a mida,
com pot ser un altre tipus de premi,
legítim, lògicament, literari,
o d'un altre tipus.
No fas un vestit a mida.
Tu fas la teva feina com a tal
i bé, més o menys ho presentaràs o no.
Però la teva feina està feta, no?
Queda reflectida.
Sí, de fet, ara ho estàvem parlant,
que en la nostra estressant feina diària periodística
no sempre estan gratificant
com el dia que et diuen que has guanyat un premi.
Normalment la gent et truque per,
ho comentàvem amb la Maria,
la gent et truque per dir que t'has equivocat,
però no en dir com ho has fet de bé.
Però se suposa que ho has de fer sempre bé
i que només compten els errors i les equivocacions, no?
Sí, això és el que diu la Carina.
La gent només diguéssim que se'n recorda de tu
quan hi ha alguna cosa que no està bé,
però sí que està molt bé que Tarragona Ràdio
i l'empresa municipal de mitjans
reconeguin la tasca del dia a dia periodística,
que tots sabem,
bé, totes les tasques professionals són dures,
però la nostra, doncs, també.
Quan es limiten uns premis, en aquest cas, de comunicació,
a uns àmbits molt concrets on pot pensar
ui, això limita moltíssim, diguem-ne,
la creativitat a l'hora del periodista,
de treballar un tema o de presentar un premi,
però dius, patrimoni,
bum, tots mirem cap a Roma.
No necessàriament hem de mirar cap a Roma
i no necessàriament hem de mirar cap a les pedres.
De fet, tu les pedres no les has tocat gaire
en el reportatge que ha guanyat el premi.
No, en el reportatge, de fet,
he tractat sobre els ossos,
perquè l'única cosa que queda dels tarragonins
que van viure fa 2.000 anys
són els ossos, evidentment,
i els ossos aporten molta informació
de la població tarragonina de fa 2.000 anys.
I aquest és precisament el tema que tracto en el reportatge
que el jurat ha considerat que havia de guanyar el premi.
En el teu cas, Maria,
em vas optar per un tema
dins del que és la prevenció
de la seguretat, els riscos.
Vas optar per un tema força controvertit,
i no des del punt de vista de les grans empreses,
de les institucions,
sinó també des de la ciutadania, no?
Perquè això del telèfon mòbil,
no ens agrada tenir les antenes,
però a tots ens agrada tenir el telèfon mòbil,
dius, home, quin enfoc dono
per realment donar una informació
fidedigna, una informació ben contrastada,
i que arribi a tothom, no?
Que és allò de l'equilibri,
que es busca sempre
quan s'atança un tema tan controvertit.
Sí, en aquest sentit,
el doctor que vaig entrevistar
per fer part del reportatge,
això ho explicava molt bé.
Ell feia un estudi sobre els efectes
que podia tenir sobre la salut
el telèfon mòbil,
i deia que podia augmentar el risc
de tenir càncer, especialment en les persones
que estiguessin predisposades genèticament
a tenir-ne, i també en joves i en nens.
I ell deia, jo també tinc mòbil,
i jo no vaig en contra del progrés
ni de la tecnologia,
però el que vull és avisar
que cal tenir cura,
cal anar amb compte,
i cal que la llei s'actualitzi
perquè estem rebent
moltes zones electromagnètiques,
i això pot tenir uns efectes
sobre la salut.
És a dir, molt bé,
avancem en la tecnologia,
però no tanquem els ulls
els efectes negatius que pugui tenir.
I com es planteja un reportatge
d'aquest tipus
sense caure en el sensacionalisme?
Que ja saps tu que a vegades
ens veus
oh, ets una sensacionalista.
No.
Com ho planteges?
A veure, jo vaig intentar
ser el màxim d'objectiva possible,
si bé tots sabem
que l'objectivitat 100% no existeix,
no ens enganyem.
Sempre es diu allò que existeix
la honestetat,
però no pas l'objectivitat.
Exacte.
i el que vaig fer
és mirar
els mesuradors
que té la Generalitat
al llarg
de tot el territori,
concretament
la demarcació de Tarragona,
i vaig mirar
doncs
quines eren
les emissions
electromagnètiques
que estaven detectant
aquells mesuradors.
D'acord?
Totes les emissions
electromagnètiques,
és a dir,
tots els índexs d'ones,
estan per sota
del límit legal
de Catalunya,
que és 27 volts per metre.
D'acord?
Totes tenien
entorn de 4-5 volts per metre.
però què passa?
Que si mirem
marcs legals
d'altres llocs,
d'altres països,
com per exemple Suïssa,
és de 4 volts per metre.
Per tant,
això significa
que si aquesta llei
fos així aquí,
doncs
estaríem superant
el marc legal
en alguns casos.
És a dir,
que cal tenir,
cal anar alerta
i bé,
en aquest sentit
els veïns
a la plataforma
Només Antènes
ho han manifestat molt bé,
que potser caldria
revisar aquesta llei
que està obsoleta.
Noies,
jo ja sé
que sou periodistes,
molt enfeinades,
però avui
com que som
una miqueta
les protagonistes
de l'actualitat,
oi que us quedaré
una estoneta
aquí als estudis encara?
I tant.
Us ho dic
perquè tinc
a l'altre costat
del filtre.
D'aquí uns moments
saludarem
a un altre
dels guanyadors,
és el Miquel Riera
que ha guanyat
el Premi de Patrimoni
en categoria general
pel reportatge
a Nea Ardental
s'ha publicat
el suplement Presència.
Però ja saben
que aquest vespre
no només
es fa un lliurament
de premis
de treballs periodístics,
sinó que també
es vol fer un reconeixement
a algunes
de les persones
que han tingut
una presència
important
des del punt de vista
dels mitjans de comunicació
a la nostra ciutat.
Alguns d'ells
ja no hi treballen
els mitjans de comunicació,
per tant,
és un homenatge
a tota una carrera,
tota una trajectòria,
però també es vol
reconèixer
la tasca
de persones
que han iniciat
la seva tasca professional,
la seva feina
aquí a aquestes comarques
i que bé,
que han seguit
la seva evolució
i ara estan per exemple
dirigint la televisió espanyola.
És el cas
de Javier Pons,
que el tenim
a l'altra costat
del filtelefón.
Javier,
buenos días.
Hola,
buenos días,
Yolanda.
Estàs en Zaragoza,
jo digo,
le cogeremos
en el despatxo
de Prado del Rey
i no.
No,
no,
no,
no,
porque estoy camino
de Tarragona
pero estoy invitado
en la Universidad de Zaragoza
este mediodía
que inauguran
un máster de comunicación
y periodismo
y hemos aprovechado
para hacer doblete
y además tener la oportunidad
que no la había tenido
hasta hoy
de poder conocer
el centro de radio
televisión española
en Zaragoza
y aquí estoy
pues con su director
y a punto de dar una vuelta
a conocer a los compañeros
y con ganas
de llegar también
esta noche allí.
¿Qué echáis esta noche
en la 2?
Esta noche en la 2
buena pregunta
pues echamos
versión española
Ey,
que me lo he mirado,
¿eh?
Te lo has mirado
Hombre
Bueno,
pues como sabes
tenemos versión española
y tenemos un especial recuerdo
a una gran figura del cine
pero también de la televisión
porque una de las personas
que con mayor cariño
se recuerda
en el Prado del Rey
a pesar del final polémico
con el que salió de la casa
fue Pilar Miró
y esta noche
hacemos una retrospectiva
hacemos una mirada
hacia atrás
para recordar
a Pilar Mirón
con el crimen de Cuenca
¿Tú te sabes
todo lo que hacéis
en la tele?
En la primera
en la segunda
y todo eso
No, tenía un periódico
delante y me lo vi
No, no, pero
a ver, yo
Estoy capaz de saberme todo
Tengo una idea general
de lo que hacemos
durante la semana
pero es verdad
que no solo tenemos
la 1 y la 2
sino que tenemos luego
cinco canales temáticos
y la verdad es que
muchos días
pues no sabes
dónde estás
porque estás muy centrado
por ejemplo
yo sé que hacemos
Cientity en la 1 hoy
porque es una apuesta
a la que creemos
y llevamos ahí
picando vida
hace unas semanas
pero lógicamente
intentas estar en todo
y tener por lo menos
un titular
de lo que haces
¿Y cómo te tratan
los políticos?
Porque están muy pendientes
aunque a ti no te van
directamente digamos
te llegan a través
de otros canales
¿Cómo te tratan
las audiencias?
¿Cómo te tratan?
Porque claro
la televisión pública
ya sabemos que no es lo mismo
que las otras televisiones
¿No?
Pues no me puedo quejar
la verdad es que
llevamos el nuevo equipo
en la corporación
diez meses
y lo cierto es que
solo hemos encontrado
de momento
pues un clima
mucho más positivo
de lo que estamos
acostumbrados
con la televisión pública
o con la radio
televisión pública
de este país
por lo tanto
sería deshonesto
quejarse
y por lo tanto
reivindico algo
de tú también
que es decir
que estamos muy bien
y la verdad es que
tenemos una relación
fluida con los políticos
creo que ellos
por primera vez
en la historia
se han dado cuenta
de que tenían
que dejar de jugar
con la televisión pública
de todos los ciudadanos
porque ya estaba bien
y eso lo están manteniendo
ese consenso
al que se llegó
históricamente
porque creo que es
el único consenso
que ha llegado
los dos grandes partidos
de la oposición
con la colaboración
también
de los otros partidos
minoritarios
pues se están manteniendo
en un clima
razonable
y las audiencias
pues como a todos
pues una vez es bien
una vez es mal
lo que importa
es que creemos
que hay una tendencia
que hemos
llevamos diez meses
trabajando
que sabes que en tele
como en radio
es poco
y que siempre uno dice
bueno pues
necesitas un tiempo
para que vaya madurando
tu proyecto
tenemos una idea clara
y esa idea clara
poco a poco
va dando destellos
de lo que queremos
que sea esta nueva
televisión pública
que esta sí que es
libre
que es independiente
y que queremos
que sea de los ciudadanos
y hay que hacérselo creer
o sea que en ese camino
estamos
no estamos mal
¿hay algún programa
de cuando tú eras
más joven que ahora
cuando eras pequeño
que recuerdes
que recuerdes
y que digas
pues mira
esto aquí adaptado
al siglo XXI
no estaría mal
pues varios programas
yo creo que
no me digas
los chiripitiflauticos
que no cuela
no no no
hombre no
yo era más
de los payasos
de la tele
no te creas
porque es verdad
yo reivindico a Fofó
por encima de Valentina
y tanto donde va a parar
y Locomotoro
exactamente
no pero sí que hay
yo creo que ha habido
grandes programas
el año pasado
tuve la oportunidad
sin comerlo ni beberlo
mientras
como se produjo
el 50 aniversario
de esta casa
pues tuve la oportunidad
de poder disfrutar
a través de
de uno de los canales digitales
bueno pues una iniciativa
que se llamaba
Canal Aniversario
y estuve viendo
programas que decía
pero como se hacía esto aquí
como era posible
que se hiciera esto
de calidad
e incluso de libertad
de espacios de libertad
y de calidad
pues por ejemplo
series hechas por
Chicho Ibañez
Serrador
de los clásicos
de terror
de Chicho Ibañez
Ecuador
creo que están súper vigentes
hoy en día
las historias para no dormir
dices
historias para no dormir
y alguna historia
que se escapó de esa serie
y que me dejó pasmado
porque era una crítica
a la televisión feroz
era una especie
de psicodrama
psicodrama
centrado en la relación
perversa
que tiene uno con la tele
y yo decía
pero joder
esto hace 30 años
se hacía
y nosotros somos
los modernos
los que estamos
innovando
pero esto ya se hacía
por lo tanto
hay muchas cosas
que hacer
yo creo que son
nosotros hemos tenido
la enorme fortuna
de poder volver a nacer
¿quién tiene esa fortuna?
pues
Televisión Española
tiene esa fortuna
después de 50 años
que no es poco
que tienes un baje enorme
de cosas
muy buenas
con muy grandes
profesionales
que ha habido
y hay en esta casa
y dices
bueno pues encima
ahora aprendiendo
de los horrores
pues volvemos a nacer
es un lujo
¿cómo se nota que en el fondo
en el fondo
te gusta la radio
porque
porque hablo mucho
¿no?
no, no, no
hablas lo que
lo que cualquier persona
espera que hable
un convidado
en una entrevista
cuando te tocan
no sé
te están como
unos sílabos
¿no?
muy bien
yo me imagino que
y no porque toca decirlo
que realmente te hace
mucha ilusión
el reconocimiento
de esta noche
porque
los inicios
la base de tu carrera
se ha hecho aquí
siempre honra uno
que
que donde
están los cimientos
de tu vida
no solo
profesional
sino también
personal
de la larga parte
de mi vida
pues
pues
te reconozcan
profesionalmente
por lo tanto
yo creo que
uno de los mayores honores
si hay
tres honores
de este año
desde luego
aparte
primero
el de que me llamaran
para dirigir
la televisión pública
este es uno
¿no?
poder atender esta noche
a ese premio
porque repito
recuerdo con
con inmenso cariño
lo que aprendí allí
y donde realmente
empecé a desarrollar
mi carrera
profesional
en el mundo
de la comunicación
¿no?
en Radio Reus
especialmente
y sobre todo
y rodeado de
con una
con mucha suerte
que siempre he tenido
suerte en la vida
en esto tengo que decirlo
porque siempre he estado
rodeado de talento
¿no?
y en Radio Reus
pues me encontré
con mucho talento
y una escuela
que bueno
pues que no hace falta
recordar
a todos los grandes
profesionales
entre ellos tú
que ha dado
y que
y que por lo tanto
dices
pues recordar
echar la vista atrás
recordar aquella época
y encima
con un reconocimiento
que no siempre
aquello de
de que nunca
seas profeta
en tu tierra
pues si hoy
lo somos un poco
y podemos
reivindicar
los medios locales
que es lo que me gustaría
a mí
remarcar esta noche
porque yo creo
que ahora que estoy
en este
en esta otra dimensión
nunca mejor dicho
sigo apostando
y sigo pensando
que los medios locales
son fundamentales
¿no?
primero para
para la
por la cercanía
con la gente
que nosotros
pues muchas veces
no podemos tener
y luego
por el vivero
y lo que es
en cuanto a la capacidad
de generar talento
¿no?
gente que se tiene que hacer
de todo
y que aprendes ahí
bueno
en plena trinchera
sales vacunado
para
para todo tipo
de guerras
¿no?
pues precisamente
en esa línea
también
se enfoca
el premio
porque de hecho
Radio Salou
fue una de las
emisoras locales
pioneras
que aunque estaban
en la cadena
serie integradas
emitía 24 horas
de programación local
prácticamente
sin ninguna
desconexión
bueno y además
yo recuerdo
los primeros días
desde una furgoneta
en la playa
del paseo
Jaime
Jaime I
y con un problema
enorme
porque los discos
se nos doblaban
del sol
alguien
no había previsto
el problema
del calor
pero lo recuerdo
con mucho cariño
aquella época
de radio local
que vivíamos
intensamente
estábamos en la calle
todo el día
bueno tal en la calle
que estábamos
en una furgoneta
pero además
con la móvil
arriba abajo
Javier Pons
si seguimos
por esta línea
empezaremos
a contar
batallitas
y puede ser
un poco lamentable
para los oyentes
de verdad
que es un auténtico
placer
que te lo hayas
podido arreglar
para venir esta noche
a recoger este premio
a las 8
en el ayuntamiento
te esperamos
enhorabuena
y un abrazo muy fuerte
nos vemos
esta noche
y un abrazo muy fuerte
hasta esta noche
adeo
adeo
adeo
adeo
Javier Pons
director de Televisión Española
y tenemos
un otro
de los guayadores
d'aquest premi
a veure
em diuen que sí
que ja tenim
el nostre convidat
el que faltava
és el Miquel Riera
periodista del Punt
guanyador del premi
Patrimoni
en categoria general
pel reportatge
en Nea Ardentals
Miquel
molt bon dia
hola bon dia
què tal
enhorabona
moltes gràcies
els teus personatges
no vindran
acompanyant-te
recollint el premi
no
perquè
malauradament
em fa l'efecte
que van desaparèixer
fa uns quants milers d'anys
vés a saber
que amb el reportatge
que ha fet la Carina
que si els escalets
romans
que si els tarragonins
de fa dos mil anys
i aquests Nea Ardentals
avui justament
s'ha sabut que
em sembla que ho publica
la Vanguardia
sí senyor
a doble pàgina
més a més
que els Nea Ardentals
podien parlar
nosaltres
de fet
en el nostre reportatge
això és un estudi
que ha portat
sobretot
un investigador
que es diu
Carles Azuela
que està a la Politécnica
de Catalunya
al qual ja també
parlàvem
amb nosaltres
i és que
s'han fet uns estudis
de buscar ADN
s'han investigat
unes restes Neandertals
que s'han trobat
en una cova
al nord
em sembla que és Astúries
que es diu el Sidron
i a partir d'aquí
i amb altres estudis
que s'han fet a Anglaterra
s'ha detectat un gen
que és el gen
que ens dona
la parla
o la possibilitat
de parlar
tant a nosaltres
els sàpians
com a aquests
parents nostres
o cosins
que són els
Neandertals
que malauradament
si s'ho sembla
van desaparèixer
fa 24.000 anys
o uns 30.000 anys
la prehistòria
fa temps
que va deixar
de ser
aquella part
de la història
de la humanitat
pesada
allò que a ningú
li interessava
afortunadament
i sobretot
per la tasca
que han fet
els professionals
arqueòlegs
paleontòlegs
però també
de la difusió
dels periodistes
és un tema
que cada cop
apassiona més
fins i tot
esdevé
argument
de novel·les
i en l'actualitat
per exemple
justament
aquests personatges
els Neandertals
són tot un enigma
i creen un atractiu
entre la població
en general
realment
destacable
com vas arribar
a descobrir
aquests personatges
i vas tenir
l'interès
per parlar d'ells
jo sempre m'he interessat
molt
el tema
de l'arqueologia
tinc una mica
d'estudis
vaig fer una mica
d'història
després ho vaig deixar
perquè em vaig centrar
més en el periodisme
vaig intentar
compaginar
les dues carreres
però va ser impossible
i és un tema
que sempre m'ha agradat
i després
evidentment
he tingut coneixència
des de fa molts anys
amb l'Ordal Carbonell
que dirigeix
l'Institut
de Paleocologia
Humana
i Evolució Social
aquí a la Rovira i Virgili
i bueno
i és un tema
que sempre m'ha apassionat
i aquest en concret
dels Neandertals
doncs bueno
comentant-ho per aquí
van dir-ho
podem fer una cosa
perquè són uns
nostres ancestres
que per dir-ho d'una manera
que han estat
una mica maltractats
al llarg de la història
és a dir
tal com expliquem
el reportatge
són una gent
que havien estat presentada
com uns
com uns bàrbars
per dir-ho d'una manera
com gairebé
com semimostres
amb un aspecte físic
peluts
com arronsats
que no parlaven
violents
etcètera
i justament
i justament les descobertes
que han fet
investigadors
com l'Eudal
i altres
com un Robert Sala
que ens va assessorar
molt
a l'hora de fer aquest reportatge
doncs s'ha anat veient
i veient descobertes
amb un jaciment
molt important
aquí a Catalunya
com és la Bricoromania
de Capellades
doncs s'ha anat veient
que realment
cada vegada
érem molt més propers
a nosaltres
i que
per una sèrie
de circumstàncies
doncs van
van desaparèixer
és una mica
l'interès
que nosaltres teníem
i també
que nosaltres no ho oblidem
nosaltres som una revista
de divulgació
és una revista
dels diumenges
per d'una manera
i el que m'interessava
és que això arribés
al màxim
al camp públic
i explicar-ho
d'una manera planera
al màxim possible
justament és una lectura
de suplement de diumenge
d'aquell que
tranquil·lament
fent l'aperitiu
i després vas rellegint
durant la setmana
de fet
aquesta tasca de difusió
és important
que podria pensar
fa 20 anys
per posar un número
podria haver posat
qualsevol altre
que un descobriment
arqueològic
fet a capellades
podria esdevenir
un titular periodístic
no?
Clar, sí, sí
això també
els arqueòlegs
des de l'Eudau mateix
i molta altra gent
Hi ha un abans
i un després
a partir de l'Eudau
Carbonell
i el seu equip
Bé, sí
evidentment
ells i altra gent
ho han aconseguit
i han aconseguit
acostar
l'arqueològic
i la gent
jo penso que la gent
està molt interessada
en saber
d'on venim
d'on venim
i una manera
de saber això
és veure com vivia
la gent
que voltava
per aquí
fa 15 o 20 mil anys
i 30 mil anys
i molt més
i com és que hem arribat
a ser
el que som
ara mateix
ens queda molt poquet temps
Miquel
està la Maria Fernández
i la Carina Filella
aquí
i si us voleu saludar
Hola, què tal
Carina
Hola, Miquel
Pobre Miquel
no sap que té aquí
dues companyes periodistes
i de feina
i d'empresa
i és el que s'anava a dir
els tres treballeu
per la mateixa empresa
ells treballem pel punt
passa que de fet
la revista nostra
que la fem
pràcticament
amb gent del punt
però també
amb gent d'altres mitjans
perquè
nosaltres la presència
que és una capçaleria històrica
que va néixer aquí a Girona
fa més de 40 anys
des de fa
des de l'any 2001
concretament
s'distribueix
amb altres diaris
de la premsa comarcal
concretament amb el Segre
amb el Regió 7
amb el 99
ara podem en deixar-ho
algun
i també
això
i també Andorra
amb el Diari de Balears
i Andorra
perdó
amb el Diari d'Andorra
i a les Balears
amb el Diari de Balears
és el suplement
en català més llegit
sí
fem uns 100.000
exemplars
cada setmana
vull dir que ja són exemplars
en català
són molts exemplars
i molta gent
i això ho notes
doncs com vas publicant coses
que tens un cert retorn
de la gent
i els que manen
a la vostra empresa
no us faran
un augment de sou
ara demanaré un augment de sou
que tres periodistes
a la mateixa empresa
aconsegueixin
tres premis
home
és per tenir-ho en consideració
el personal que tenen
no?
i tant
evidentment
però jo penso que és una manera
que és un cert reconeixement
a l'esperit
i a la manera de treballar
que intentem
aquí al nostre grup
intentar fer les coses
ben fetes
que em sembla
que és el que
volem tots
i que el lector
que ho vegi
dia a dia
crec que l'important
és això
molt bé
doncs aquest vespre
estareu en família
tothom
però vosaltres
més encara
i en tot cas
ja parlaríem
i tindríem
ocasió
que vosaltres
us expresséssiu
davant
del públic
però prèviament
volíem tenir
aquesta breu conversa
amb tots vosaltres
doncs moltes gràcies
Miquel
enhorabona pel premi
però sobretot
enhorabona pel treball
que a vegades
donem l'enhorabona pel premi
darrere d'un premi
hi ha un treball
ben fet
i que ha costat un esforç
i home
no és com els nois
de l'ESO
però s'ha de premiar
l'esforç
a vegades
molt més que el resultat
per molt que estiguem
en l'àmbit
dels mitjans de comunicació
moltíssimes gràcies
bon dia
a vosaltres
bon dia
Maria Fernández
Carina Filella
moltíssimes gràcies
gràcies a vosaltres
i ja sé que estàveu
en una situació
una mica estranya
perquè és posar-vos
a l'altra banda
vosaltres que normalment
esteu
són les entrevistadores
i no les entrevistades
efectivament
però escolta
a vegades a la vida
està bo canviar-se els papers
i així guanyem
una mica en empatia
cap als altres
el mateix que em dita
el Miquel
enhorabona per la feina
la de cada dia
que la de cada dia
és la que se us ha premiat
a través d'aquests reportatges
ens veiem aquest vespre
molt bé
molt bé
molt bé
gràcies
gràcies