Aquest cap de setmana, de 8 i 9 de desembre, 17 i diumenge,
Bràfim és màgic.
Aquest és com a mínim el nom del festival,
aquest petit congrés podríem dir que tindrà lloc
aquest cap de setmana en aquesta localitat de l'Alcà.
L'impulsor d'aquesta iniciativa és el màgic Andreu,
que aquí tenim a l'altra banda del fil telefònic.
Anava a dir, senyor màgic, bon dia.
Com anem?
Bon dia, com ho fem això?
Senyor màgic, senyor Andreu, màgic a seques, com ho fem?
Com ho fem? Màgic a seques, tu.
Màgic a seques.
Bràfim és màgic només aquest cap de setmana o és tot l'any?
Mira, jo crec que Bràfim és tot l'any.
Jo crec que Bràfim té una màgia, té alguna cosa que no sabria dir-ho,
però fixa't que és un poble que encara conserva aquelles arrels,
conserva aquell gust, aquell olor de poble.
Jo crec que és molt màgic.
El màgic Andreu és natural.
No sé si hi viu tot l'any o hi passa de llargues temporades
en aquesta localitat.
i un bon dia, el màgic Andreu diu,
vull fer un festival, un petit congrés,
una trobada d'amics en aquesta localitat.
Com va sorgir la idea?
Bé, això unic que...
A veure, és com un homenatge a Bràfim, no?
Jo m'he passat tota la meva infantesa,
molta part de la meva joventut,
m'hi vaig casar...
Bràfim per mi té un sentiment molt especial, no?
Jo ara ja no fumo,
però els primers cigarrets que vaig fumar,
doncs me'ls fumava d'amagats allà al poble, no?
I jo què sé, vull dir,
vaig descobrir com tota una vida, no?
Què passa?
Doncs que ara és un bon moment
per començar a donar a conèixer aquest poble,
per donar a conèixer, doncs, a la seva gent,
i em sembla que un bon mitjà és fer, doncs, un congrés, no?
Més que un congrés, jo diria una trobada.
Una trobada d'amacs,
aquest any amb un petit pressupost,
però que jo crec que, com diuen els castellans,
s'ha d'anar al callo
i l'Ajuntament li s'ha posat molta il·lusió,
molta gent d'allí,
i aquest any, doncs, comencem.
Jo, doncs, invito la gent de Tarragona,
doncs, bueno, hi ha una gala el dissabte
i, doncs, que s'acosti.
És un lloc que només hi caben 200 i 500 de persones,
però jo crec que si arriben una miqueta abans,
doncs, podran entrar, no?
Hauríem de fer cua gairebé com les entrades
al Bruce Springsteen aquests dies.
Quasi, quasi, sí, sí, del Bruce Andreuink, però, bueno.
Però, sí, sí, jo crec que serà molt maco.
El dissabte hi ha una conferència de màgia
i un taller per la gent de Bràfim.
Diumenge a la nit hi ha la Gran Gala
i, perdó, dissabte, dissabte a la nit hi ha la Gran Gala
i diumenge al dematí
hi ha una representació per públic familiar.
Jo crec que serà un dia complet,
un cap de setmana complet,
i, doncs, bueno,
molta gent de Tarragona que vulgui,
o de les rodalies que vulgui disfrutar,
és una oportunitat única.
A qui has reunit el màgic Andreu per aquesta trobada?
Mira, això jo he muntat juntament amb el Julio Cabezas,
que és un company meu que és mag
i que està casat amb una noia de Bràfim.
Endavant, els dos hem posat molta il·lusió,
hem contractat un fakir que es diu Kirman,
que és un gran, gran fakir, un dels millors que hi ha a Europa.
Després jo faré també, doncs, una sèrie de coses.
El Julio farà també una sèrie de coses.
Després hi ha un màgic que es diu Magic Caps,
també molt bo, molt jove.
Hi ha la meva filla, Joan Andreu.
Que és boníssima.
Sí, sí, sí, que és molt bo anar fent màgia.
Llavors fem un homenatge
amb un senyor que es diu Magic Kim,
que, doncs, ja té setanta i pico d'anys
i ell també ens farà, doncs,
un número oriental xinès preciós.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí, sí.
I aquest és el programa, no?
El dissabte a la tarda,
doncs, com he dit abans,
hi ha una conferència de màgia,
història de màgia, molt divertida,
i per la gent més jove,
doncs, ja un taller
en el que, doncs, ja podem començar a fer màgia.
Ara comentaves això d'aquesta conferència,
en què s'explicarà la història de la màgia.
Quan això és una trobada d'amics,
doncs, òbviament,
doncs, també es comenten moltes coses,
l'actualitat del sector.
Cap a on va la màgia?
El màgic Andreu fa molts anys
que es dedica a aquest món.
Té ja una trajectòria dilatada
en el món de la màgia
i no sé si ja ha pogut localitzar tendències
i si es pot parlar d'una màgia del segle XX
i una màgia del segle XXI.
Sí, total,
i una màgia del segle XIX, XVIII,
i tant, i tant, i tant.
És a dir, la màgia evoluciona constantment,
constantment, és evolutiva al 100%,
la gent cada vegada ens deixem enrere menys,
per tant, la màgia ha de ser més perfecta,
però tot i així,
tot i amb els ordinadors
i que encara amb aquestes tècniques tan avançades,
la màgia encara segueix sorprenent.
I, evidentment,
té molt bona salut en aquesta època,
la màgia està a capdavantera
de moltes coses,
a grans events es fa servir la màgia,
i jo crec que la màgia és de les poques coses
que encara es conserva
i està en primera línia, gràcies a Déu.
O sigui, hi ha trucs que es feien al segle XIX
o fins fa no gaires anys,
que ara, per exemple,
ja no es podrien fer,
ja no sorprendrien la gent,
ja no colarien, entre cometes?
Si més no s'ha de renovar,
és com un cotxe.
És a dir,
un cotxe que ho haria,
un cotxe dels anys 50,
home,
doncs no,
home,
per algun col·leccionista potser sí,
però com a motor potser no.
Però, doncs,
el motor s'ha de renovar.
Perdó,
doncs,
la màgia és exactament igual.
La màgia, doncs,
s'ha de renovar
i és renovable,
pensatment.
Amb el màgic Andreu,
quan parlem d'aquesta trobada
de Brafi més màgic,
insisteix que aquesta és una primera edició,
però també insisteix que té ànim de continuïtat
i que, podríem dir que aspira
que amb el pas dels anys
pugui consolidar-se com una cita important.
Home, i tant,
si això,
si això,
seguim tenint trampera,
ja no és qüestió de pressupost,
però seguim tenint trampera,
l'Ajuntament s'engresca
i nosaltres també,
podria arribar a ser
un congrés de màgia,
inclús es podria fer
el Congrés Nacional.
Això ja són paraules majors,
però podríem arribar a fer-lo,
perquè, bé,
Tarragona està aquí al costat,
Valls també,
en fi,
es pot consolidar
com un congrés i tant.
Podríem dir que el màgic Andreu
aquests dies té l'agenda plena,
perquè, vaja,
doncs aquests dies
s'està preparant aquesta cita
i si no anem a ratx,
al mes de desembre
tornes a un nou espectacle
de títol impronunciable,
podríem dir.
Bé,
el xus pitrus,
que ho aixiquei,
impronunciable per nosaltres,
els nens de la primera,
tu, eh?
Incaïble.
N'hi ha que ser limitats
i ho hem d'admetre
a les nostres alimentacions.
i, bé,
doncs,
poliorama a partir del dia 16,
totes les festes
i veure cartellera.
O és una història
de diversos mags
i és una recopilació
de màgies
que les estreno totalment.
És a dir,
hi ha uns canvis de vestuari
i jo crec que serà una...
En fi,
és una història molt vaca.
És un repte, això,
perquè,
dèiem abans,
som molts anys
al peu del canó,
molts anys
amb l'objectiu
de sorprendre
que tothom
se'ns quedi
la boca oberta,
però, clar,
amb tants anys,
amb tants trucs,
amb tants espectacles,
això s'acaba
o encara hi ha l'opció
de continuar innovant,
continuant trobant noves coses?
O sigui,
això no s'acaba...
Això és com un actor.
Dius,
si has fet 300 comèdies
ja s'acaba.
No.
Les comèdies van sortint,
la forma d'expressar-se també
i, aleshores,
doncs,
un mac igual.
Surten màgies noves,
les màgies es poden canviar
i disfressar,
i hi ha de tot.
I jo crec que això
és interminable.
Inacabable a tothom.
El màgic Andreu
té moltes facetes
i aquests dies,
per exemple,
alguns mitjans de comunicació
s'han fet ressò
d'una de les més socials,
podríem dir,
perquè el màgic Andreu
és un dels responsables
d'aquest projecte
de Sonrises sin fronteres.
Expliquem exactament
en què consisteix això,
i això som una cosa
de Max,
jo la vaig fundar l'any 92,
i anem al Vall d'Agron,
a la primera planta infantil
de nanos de càncer,
l'osèmitumors cerebrals,
i anem a fer-los imatge
amb un programa
que se'n diu MagiaTerapia,
perquè els nanos,
doncs,
s'oblirin una mica
del que estan passant,
perquè tinguin
una esperança de vida,
i això està funcionant
d'una manera increïble,
està funcionant
a uns nivells
que no ens ho pensàvem,
de pas rebota el pare,
el pare psicològicament
també està fotut,
això també repercuteix
en ell,
hi ha moments
que allò no sembla
un hospital,
allò sembla,
doncs,
una festa,
i amb això
estem aconseguint,
doncs,
ja et dic,
una esperança de vida
pels nens,
un relaxament pels pares,
i això influeix
en la seva malaltia,
no,
però és un programa fantàstic,
que portem
juntament amb el doctor
José Sánchez
aquest aledo,
i jo crec que està donant
uns fruits
que ens pensàvem
que donaria.
El somriure
d'un d'aquests nens
és la millor recompensa
possible
que pot tenir un mag?
Sí,
evidentment,
evidentment,
evidentment,
o sigui,
és impagable,
tu dones mig
i ells retorna en cent,
no,
i això enganxa,
no,
i això,
doncs,
bé,
dimarts, dijous,
les dies que podem,
doncs,
anem cap allà,
si el dijous és festa,
doncs,
anirem el dia abans,
en aquest cas,
jo demà i no,
encara que sigui festa,
perquè,
doncs,
em va sopar aquí,
però si jo un dijous
treballo,
doncs el dimecres,
el dimarts,
en fi,
els dies que sigui,
anem,
i bé,
es va fer el sopar de gala
el divendres passat,
van donar els premis,
que se li va donar
al doctor José Sánchez de Toledo,
se li va donar a fi,
a molta gent,
a molta gent,
van donar quatre,
i seguim,
seguim lluitant,
i seguim,
doncs,
esperant que els nens
segueixin rient,
i els nens segueixin
sense sentir,
sense pensar tant
en la seva malaltia.
Aquest programa
sí que és per penjar-se
una medalla,
no?
Bé,
doncs,
és un únic programa
que no em diguis
penja medalles,
no?,
perquè crec que,
bé,
la medalla més gran
és el somriure,
no?,
i la medalla més gran
és,
bé,
pensar el que has fet
en un dematí,
i aquesta és la medalla
més gran
que et pots posar,
no?,
jo crec que sí,
i els voluntaris,
i els nanos,
aquests són els que
s'han d'emportar
la medalla gran.
Màgic Andreu,
moltíssimes gràcies
per atendre avui
la trucada de Tarragona Ràdio,
ens apuntem ben gros
amb lletres vermelles
fosforescents,
la cita d'aquest cap de setmana,
aquest de Brafi més màgic,
esperem que vagi bé
i que, per què no,
l'any que ve
perquè a aquestes dates
puguem parlar
d'una segona edició
més gran,
amb més continguts
i sobretot
amb el mateix bon rotllo.
Doncs moltíssimes gràcies
a vosaltres
per l'oportunitat
que m'heu donat
de poder-ho explicar
i a Tarragona
que us estimo molt,
va bé?
Una abraçada,
una abraçada,
bon dia.
Gràcies per tot,
adeu.