Camí de la una del migdia, saludem Maite Rodríguez,
delegada de Mans Unides aquí a Tarragona.
L'entitat ha presentat la memòria anual
on se'n reflecteix amb tota mena de detalls
tots els diners en recaptes,
la part que es materialitzarà perquè vagi a parar
els projectes que tenen a diferents països
i, en fi, els números, presentar els comptes a la ciutadania,
a les persones que col·laboran.
Maite, molt bon dia.
Hola, bon dia.
És important fer-ho, però no és que vosaltres ho feu ara,
sinó que sempre ho heu fet, això dels comptes ben clars, no?
Sempre.
Jo és que recordo de sempre,
ara que se'n parla tant després de casos disortats que hem tingut
i que estan en mans dels tribunals, per tant, no parlarem.
No parlarem.
Però sí que és cert que aquest tipus de casos
que tinguin a veure amb ONG es pot crear la desconfiança.
Desconfiança, perdó.
Val a dir que hi ha moltes organitzacions
i, entre elles, Mans Unides, si més no nosaltres,
sempre que hem parlat de tota la vida com aquell que dius,
sempre heu presentat els comptes clars.
Bé, jo crec que és un dels principis nostres,
és la transparència en la gestió,
perquè vivim de donatius
i, per tant, hem de donar compte de tot el que rebem.
I també l'austeritat en la gestió.
Jo crec que aquests dos principis
són els que ens han portat
a que és una ONG molt acceptada per la societat.
En aquest sentit, si aquí veiem despeses,
a vegades hi ha, ho hem comentat,
hi ha pàgines web en les quals les entitats que volen
poden posar la seva memòria.
Hi ha algunes que veus que tenen molta despesa
de representació o de gestió.
Vosaltres, escolta, sou d'una austeritat
i aquí estan els números, no?
Sí, a nivell nacional no arribem al 5%, 5,6%,
perquè, clar, és una organització de voluntaris.
Per tant, tot el monte de personal,
tenim el personal mínim, el tècnic,
el professional estrictament per poder fer
els projectes ben fets,
com professionals,
amb la capacitació necessària,
i després unes quantes ajudes de gestió,
de suport, d'informàtica i tot això.
Clar, el resto, a Espanya,
sembla que són 95.000 voluntaris.
Sí, són 95.000 voluntaris.
En Tarragona som uns 50.
Clar, doncs aquests 50 són uns 25 de la ciutat,
uns 25 dels pobles,
que allí no hi ha un euro que es gasti.
Per tant, i a més que som austers,
perquè tu ja veus que la memòria
la podíem haver enviat a una impremta
i enquadernada molt ben enquadernada,
i l'hem fet allà en la delegació,
amb fotocòpies,
intentant que quedi el més atractiva possible,
però sense cap cos.
Sense cap cos.
Però llavors, avui, a mi,
el que he vingut especialment,
a part de presentar la memòria,
donar les gràcies,
perquè creiem...
Sí, perquè tots els diners són aquí
per la col·laboració de les persones i entitats.
Creiem que una vegada que ha acabat l'any passat,
és clar, fins que no s'aproven les comptes,
no podem fer-les públiques,
hem de donar les gràcies a tothom que ha col·laborat,
a tothom que ha tingut confiança en nosaltres,
i això crec que són tant els socis anònims
com les entitats, com els organismes,
i em sembla que és una de les mínimes obligacions
que tenim i de respecte a tots que confien en nosaltres.
Així que gràcies a tots.
I amb una frase molt bonica que ens van enviar,
i que jo repeteixo alguna vegada,
que ens van enviar els responsables
d'un projecte de Sud-amèrica,
que ens van dir,
i que ho poso en la memòria,
perquè em va agradar molt,
gràcies a tots els que feu possible
que el món canviï,
perquè si no fos per l'ajuda
d'uno a uno,
no seria possible aquestes coses.
I moltes vegades he de dir-ho
perquè sembla que la fan
és un problema tan impossible de solucionar
que no serveix.
Jo crec que sí,
que a Màns Unida ens dona en compte
que passa a pas,
i a poc a poc,
i que una mica d'esforç,
i una mica de constància,
doncs es fan moltes coses.
I quan veus
o supervises els projectes
d'algun dels països del tercer món,
jo he anat una vegada,
però sempre hi va gent de la nostra organització,
i reps les cartes d'agraïment,
dius realment per lo poco que nos costa a nosaltres,
hay que ver toda la vida
la que les canvia amb ells.
Us agrada molt dir
que en situacions extremes,
d'acord,
però que en principi
no sou una organització assistencial,
sinó que sou una organització
que impulsa projectes
fets des de la mateixa comunitat,
que després té una continuïtat.
Per tant,
vosaltres doneu viabilitat
a projectes que tenen
amb l'educació,
amb l'ensenyament,
amb les petites indústries,
és a dir,
perquè aquests col·lectius
siguin autònoms.
Sí, exacte.
Aquesta és la primera condició,
que sigui d'iniciativa d'ells,
i que després que hem acabat,
un projecte que diu
necessitem tres anys
per posar això en marxa,
perquè ja porten dos o tres anys
de preparació,
perquè si no,
tampoc.
Llavors,
a los tres anys,
a les Unides ja no dona un euro.
Ja no?
Ja han de ser autònoms?
I després,
a les dues o tres anys,
se supervisa,
se va,
aviam,
si ha tingut realment...
I en principi,
tot ha anat endavant,
sempre hi ha alguna excepció,
lògicament,
però en principi...
Bé,
doncs en aquella ONG local
que no ha donat el resultat previst,
doncs no se li torna a ajudar,
per descomptat,
a no ser que inclús
se li tornen els diners,
perquè és clar,
si no és correcte...
Heu donat suport
a posar en marxa
pous d'aigua.
Sí.
Escoles per a dones,
de formació professional,
escoles per a joves...
Escoles per a adults.
Escoles per a adults,
sobretot tema de formació,
educació, no?
L'educació,
l'educació és la clau
d'acabar en la pobresa.
Petites indústries,
com el cas, per exemple,
en guany del tema del lliri,
no?
Sí,
a l'Índia.
Aquest és molt bonic,
de la desgràcia del tsunami,
va quedar allò de les algues
que es van...
Del jacint,
no del lliri,
i del jacint d'aigua.
I després, sobretot,
no solament per a donar treball,
sinó per a generar ingressos.
O sigui,
que ja ells van formar
una espècie de cooperativa autònoma.
Després també es fa molt,
sobretot en Sud-amèrica,
de regeneració de sistemes de cultiu.
Això és un espèixer impressionant
en què, precisament,
tots els organismos públics
de Tarragona d'aquest any,
l'Ajuntament de Tarragona,
la Diputació,
l'Ajuntament de Can Brís,
l'Ajuntament de Reus,
tots quatre organismes.
És un projecte del Perú,
en la zona de Quixpincanchi,
que és una paraula ben difícil,
però és per a una promoció
d'una educació intercultural
i bilingüe,
tant de joves com d'adults.
A comunitats rurals, no?
A comunitats rurals
que agafen, no sé si,
30 o 35 aldees.
O sigui, és, no sé,
és com mitja província de Tarragona.
per a que no solament
tots els habitants d'allí,
que són més ben de la civilització precolombina,
que parlen els seus idiomes,
que sigui l'educació bilingüe,
perquè si no,
quan siguin adults,
no podran accedir a cap.
Que tinguin accés a l'educació,
independentment de que parlin o no
l'idioma oficial del Perú.
I sobretot de confiança.
Jo estic molt contenta
dels projectes de desenvolupament.
Penso que és una eina
que va trobar a Mants Units
de fa un munt d'ans
i que realment s'ha demostrat
al cap dels anys
que és eficaç.
I si parlem de xifres,
parlen de xifres.
Quants diners heu pogut?
En recaudar som una delegació petita.
Oh, dona,
no estàs malament, eh?
I hem repullit, pues,
poco más o menos como cada año,
337.330,
jo en catalán los números.
Doncs tu ho dius com vulguis.
337.657 euros.
En vuit projectes,
que ja l'he dit,
i a mi el que m'ha agradat
és comptar,
perquè en cada projecte,
en un dels requisits
que demanem un munt de coses,
un dels requisits
és beneficiarios directes,
perquè sinó directes
és molt difícil
dir la quantitat
i es pot tindre
el problema de dir més.
Els directes,
quals nens anirà a l'escola,
quals campesinos ajudarà.
Posar-hi cara els números.
8.203,
que m'he entretingut en sumar-los.
Estes 8.003,
de persones que sembla
que és poca cosa,
les has tret de la pobresa.
Les has obert un camí.
Això és solament
unes quantes persones
que ens han donat
les 337.000 euros.
I crec que...
A través de la marxa
de la solidaritat,
a través del baranar...
A través de los brelars,
a través de las activitats,
a través de los socios,
a través de las col·lectas
de las parròquias,
a través de las subvenciones
de los organismos,
que en aquesta memoria
que estem distribuint
entre tots els socis,
col·laboradors,
entitats i mitjans de comunicació,
entre tots,
explica ben bé
què ens han aportat
les parròquies,
què ens han aportat
els organismes,
què han estat
donacions anònimes.
Aquí consta tot.
Què ens han donat?
Otes entitats religioses
que no són les parròquies.
Els col·legis.
Els col·legis
ens han donat
17.282 euros.
De les activitats
hem treu
gairebé 3.000 euros.
la Generalitat
de Catalunya
també han demanat
i ens han donat
19.800.
Les comarques,
de les activitats
de les comarques,
en fi,
les xifres
semblen una sèrie.
En total
surten
les 336.000.
Però crec,
el que vull destacar
és que són
col·lectius
molt concrets
que la nostra
comptabilitat
ho reflexa
i estan aquí
per el coneixement
de tothom.
Maite,
sobretot el que volies
era donar les gràcies
com sempre
per la resposta,
per la col·laboració,
per la confiança,
que avui dia
és molt difícil
però que encara
es manté la confiança
perquè en sou mereixedors,
d'això no hi ha dubte.
Sobretot és això, no?
Sí,
i també recordar
que per a les que no ho sàpiguen,
perquè jo ho dic sempre
i tothom ho dient
en les revistes,
però recordar que
Mans Unidas
és una organització
per al desenvolupament.
No és una organització
assistencial,
és una organització
per al desenvolupament
i que ho fa
a través de dues línies
que les dues
són molt importants,
són diferents
però són complementàries
que és
que la societat
tarragonina
arribi a conèixer
la realitat
de la fam
i de la pobresa,
les causes
que no motiven,
fer les denúncies
quan sigui necessari
fer-les,
que ho fem
i després
recollir els donatius
per al finançament
de projectes.
Aquestes dues línies
són en l'estil
que treballem
i aquestes són també
les activitats
que queden reflexades
en la memòria.
I treballar amb les agències locals
com deia la Maite
perquè elles sí que són
les coneixedores
en real del problema.
I la Maite
deixarà de ser delegada
perquè això ho diuen
els estatuts, no?
Doncs sí.
és l'última vegada
que vinc a la ràdio
i ho dic
dona
tan malament
de 30
i diu
no, com a delegada,
com a delegada.
Diu, bueno,
encara li haurem fet alguna cosa.
Els estatuts són molt savis,
són molt savis
i també
estar al frente
d'un organisme
a mi em va omplir
de satisfacció
però també
és molta responsabilitat
i els estatuts
es marquen 6 anys.
Jo els he complert
el 31 de juny.
De maig!
De maig!
i jo soc
persona molt complidora
en la llei
perquè penso
i a més jo estic convençuda
que la renovació
de persones
sempre
no solament és important
és necessari
i jo moltes vegades
a Siembrom
últimament he dit
que he estat
la delegada
de la transició
de la transició
en la gestió
la gestió
no hem passat
d'una cosa a l'altra
perquè jo crec
que una organització
si té vitalitat
i vol ser eficaç
i Mans Unides
és totes dues coses
doncs ha d'evolucionar
el ritme dels temps.
Tu continuaràs
a Mans Unides
lògicament
perquè això
és com una militància.
I per tant
Sàvia Nova
i més jove
jo també he intentat
jo ja sóc gran
aunque tingui
espiritu jove
però he intentat
incorporar
voluntaris
molt més joves
que jo
com una generació anterior.
O sigui
hem aconseguit
una renovació
generacional
de l'equip directiu.
Que és molt difícil
en aquest tipus d'acció.
Però
quan una persona
coneix Mans Unides
s'enganxa
s'enganxa
i jo
estàs
diligent
en que a les persones
que jo he vist
que les agradava el camp
perquè realment
i no m'ho vull entretenir
és una
és una activitat
engrescadora
i molt interessant
el que li agradi
treballar pels demés
el que tingui
vocació de voluntari
el que li agradi
la qüestió social
totes aquestes coses
si li agrada
jo a mi
m'he enriquit molt
jo estic molt contenta
del temps que passen.
Tens la sensació
que aquesta feina
t'ha donat més a tu
que el que hagis pogut
donar als altres, no?
Mira
ja diu
la Maite
tinc un esperit jove
i es nota
només cal sentir
només cal sentir
el mòbil que porta
estàs més que perdonada
Maite
jo pensava que l'havia
desconnectat
no pateixis
en absolut
però no, no
que això confirma
el teu esperit jove
i tant
ja ho has dit
a mi m'has deixat
jo tinc un timbre
això
tampoc no sóc un adolescent
però tinc un timbre
com més discret que tu
tampoc acostumben a la ràdio
En fi, escolta
que sempre que tot el que passi
sigui això
per sort ja havíem dit
el que era important
que és aquest agraïment
a la societat aragonina
aquestes xifres
que són magnífiques
cal que es mantinguin
i que augmentin
canvia
diguem-ne
la seva delegada
però la línia de treball
té continuïtat
lògicament
amb la marxa
a la solidaritat
i totes aquelles
activitats que feu
i tot continuarà
cada un donarà
el seu aire
suposo que ja
renovarà
mal iria
però és una persona
d'uns 50 anys
és molt maca
i ara
no ha pogut vindre avui
per una sèrie de problemes
que tindrà
però en quant a passi
l'estiu
doncs ja
l'acompanyarem
i parlarà amb vosaltres
i nada
i res
finalment
moltes gràcies
per tot
a tots els terragonins
i que continuïn recordant-se
de mans unida
i esperem que continuï
venint la Maita
de tant en tant
que no ens oblidi
tot i que no vingui a la ràdio
amb el seu telèfon mòbil
inclús
Maita
una abraçada ben forta
i enhorabona
A veureu-vos ja
bon dia
A veureu-vos ja
A veureu-vos ja