i t'emportes dues.
Oferta vàlida tots els dies de la setmana.
Tens gana?
Truca-te-le Pizza.
A Tarragona, el 977-22-19-19
i a Torrefort a Bona Vista, el 977-55-13-73.
Torna a Tarragona al Correllengua,
la festa de la teva llengua a la teva ciutat.
Audiovisuals, xerrades, contacontes,
jocs infantils, gegants, actuació de Noé Ribes,
Sopar Popular i gran recital poètic o musical
amb Relc, Roger Benet i Amnea.
Del 18 al 20 d'octubre t'hi esperem.
Organitza la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana.
Setembre.
Tornes de vacances i el banc?
No se n'oblida.
Et dona la benvinguda amb un nou rebut de la hipoteca.
Els nens tornen també a l'escola.
Has de comprar llibres, roba
i a més estàs avorrit de casa teva.
Ho vols canviar tot, però...
No tinc calés!
A tot Tresillos, tot mobles.
Volem que no t'estressis.
I hem pensat que ho paguis tot en 10 mesos,
sense interessos ni despeses d'obertura.
A la nostra botiga ho trobaràs tot sense sortir de Tarragona.
Mobles a mida, matalassos,
raconeres,
dormitoris,
quadres,
menjadors,
decoració,
sofàs.
Tot Tresillos,
tot mobles.
Som a Tarragona,
davant del Parc Central Erosqui,
carrer Vidal i Barraquem.
L'actualitat de la llengua catalana,
les novetats editorials informàtiques,
el català a internet,
el voluntariat per la llengua.
Tot això en un quart.
Un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
al matí de Tarragona Ràdio.
Un aparador dels serveis que el centre ofereix als ciutadans,
a les empreses i a les entitats i associacions.
Cada dimecres,
després de les notícies de les dotze,
un quart de català.
¿Sabia que el sobrepeso es la causa del 50% de las enfermedades crònicas?
NutriGuer,
empresa líder en el mercado de la nutrición y la dietética,
con asesoramiento personalizado,
lleva 21 años dando soluciones a miles de clientes
que desean mejorar su bienestar
a través de una dieta equilibrada y completa.
Estamos tan interesados en su salud
que le ofrecemos un informe personalizado gratuito y sin compromiso.
Llame al 900-123-6205.
Tota la moda de la temporada la tens aquí,
a Sastreria Pizarro.
Moda en americanas, pantalons, camises, abrics, sacatons i vestits
a partir de 180 euros.
Sense oblidar que amb la compra d'un vestit
et regalem camisa, corbata, mitjons i cinturó de pell.
Som especialistes en talles grans,
talles des de la 44 fins la 80
i en camises fins la 54.
A Sastreria Pizarro ens avalen més de 35 anys d'experiència
i el personal més qualificat.
T'assessorarà, sigui quin sigui, el teu estil.
Tot per a l'home que vesteix bé,
sense renunciar a la qualitat i al bon preu.
Sastreria Pizarro.
Som professionals.
Sastreria Pizarro.
Carrer Mallorca 1, fent cantonada amb la plaça Ponent.
Telèfon 977-21-3617, Tarragona.
El matí de Tarragona Ràdio.
Zona Pizarro.
Doncs sí, sí, sempre parlant de futbol.
Ui, i el que ens queda perquè, com hem pogut sentir aquests últims dies,
el Comunica 07, la Setmana de la Comunicació,
que organitza aquesta casa a la Universitat Rovira i Virgília,
i està dedicada al futbol, al rei mediàtic.
El futbol, des de totes les vessants, totes les perspectives,
ja en parlarem, ja donarem detalls,
en tot cas, apuntin-s'ho a l'agenda,
perquè són actes que creiem som d'interès per a tothom
i som oberts al públic en general.
Quim Pons, bon dia.
Bon dia.
Tot i el resultat, bé, jo et veig riallent.
Ai!
Vean tus amigos de parxís,
cumpleaños feliz, cumpleaños feliz.
Ara entra Lluís Comas a l'estudio de Terraona Ràdio amb un pastís.
No direm amb les espelmes que porta,
però digueu, l'Anda García, avui et toca bufar, ho sento,
quan un fa anys i convida a cruzar-nos per esmorzar,
després li toca passar aquestes coses per antena, ho sento.
Gràcies, estic molt emocionada.
Avui l'Anda García fa anys,
tots aquells que la vegin pel carrer ja la poden felicitar,
i si algú li vol comprar algun regal,
està oberta a qualsevol tipus de regal,
ja saben, souvenirs o coses de qualsevol lloc del món,
els accepta amb tota gratitud.
Pensava que havia passat la prova de la foto del diari,
no com altres companys que l'han patit.
No, no, no, no hi ha foto del diari.
Mira, m'esborrono, m'esborrono, estic emocionada.
Per ser, on dines avui?
On dino? No sé si dinaré.
No sé si dinaràs, però si és el teu aniversari, Jolanda.
Perquè hi ha algun lloc que et regalen alguna cosa?
No, no, no, diem, diem.
Ho dic perquè quan és dinar,
o sigui, quan és aniversari,
jo Sant s'acostuma a fer un dinar allò extra.
Per exemple, ahir el Sant era la mare del Roser, no?
Sí.
El dia 7 d'octubre, tothom ho sap.
Però tu no et dius Roser, tu no vas dinar allò extra.
No, no, jo no, jo no, que vaig a dinar allò extra.
Jo ja dino extra cada dia, no pateixis.
Es diu Roser, la dona d'Àngel García.
Oh!
I lògicament...
I lògicament...
No, no, no va a dinar pizza.
Mira, mira, escolta que va a dinar Àngel García ahir.
Què heu dinat, què heu dinat, Àngel?
Ui, no t'ho explico.
Avui he hagut canelons o no?
No, avui vull mariscada.
Hombre, es vau celebrar per tot l'oal, eh?
Ja sabeu que la meva dona és 3 estrellas mitjolín, eh?
Felicitats a la Roser i als veïns del carrer Marceria,
que també estan de festa.
També, també, és veritat.
Aquelles truites de patata de la Roser.
Hombre, ai, ai, ai.
Boh, bo.
A veure quan en cau alguna, que fa temps que no rasquem.
És veritat, fa temps que no hi ha truites de patates.
Però l'Àngel com pot defensar la pizza?
Tenir una cuinera d'aquesta categoria a casa seva.
Sí, i podem confirmar que les truites de patates
de la dona d'Àngel García...
Que no és un parlar, no?
Espectaculars.
Molt bé, doncs felicitats i enhorabona.
Mariscada, eh? Tu avui re, no?
No, no, no.
I la Mariscada no, però aviam...
Hi ha diferències encara.
No, no, aviam, Quim, és dilluns.
Els dilluns no hi ha peix al mercat.
No?
Peix aquí de la costa i nostre no,
perquè els pescadors no surten en diumenge.
Demà ja serà una altra cosa.
Val, demà potser toca dinar, no?
Sí.
Val, l'Àngel García aquí tirant floretes
cap a la seva dona, cap a la Roser,
però lògicament això havia de fer...
Per cert, de part, no em penso parlar, eh?
Ai, no em penso...
No em puc concentrar, Quim.
M'he emocionat molt.
Fes-ho a l'espai.
Jo vaig a plorar un...
Val, val, déu, déu.
Doncs Àngel García diàvem
que li tirà floretes a la seva dona,
li deia que 3 estrelles Michelin,
després d'aquesta mariscada
que es va fotre entre costella i costella,
perquè lògicament abans,
massa bé amb la seva dona,
tampoc havia quedat.
Però això què és?
S'ha de parlar de futbol.
No, no, no, no.
Parlàvem de l'entenador del Elge,
que és un tipus peculiar,
com és David Vidal,
després en parlarem amb més profunditat,
però Àngel García també buscava gent.
Escolta, escolta.
Els lavabos de senyors perquè no el trobés.
Això és una llegenda urbana, no sé si...
Això d'entrenadors buscant jugadors per les discoteques.
Això n'hi ha molts, eh?
No, Àngel.
Jo recordo la nostra Pantera,
amb Jordi Gonzalvo, també buscant jugadors.
L'Àngel no cal que s'amagui molt, eh?
A mi també m'enviaven i no era David Vidal.
Àngel, en aquella època què buscaves?
A Toni Torres i companyia.
Home, no digueu noms, per l'amor de Déu.
El que passa que...
Home, tothom ho sap, eh?
El que passa que era una excusa per dir a la meva dona
que tenia d'anar a vigilar i sortia jo, també, m'entens?
Amb Jordi Gonzalvo, que tampoc no li agradava gaire sortir, no?
A veure, o el Nàstic millora i marca gols,
o aquest espai pot crear problemes a moltes persones.
Clar, és que Àngel García aquí primer descobreix una cosa
que segurament la seva dona no havia de saber
i després li ha de tirar la floreta,
per dir-ho a les tres estrelles Michelin,
perquè si no tocava a dormir al sofà ahir.
Has alterat l'ordre, no?
Sí, sí, sí, he alterat l'ordre.
El que es fa per un amic.
Sí, sí.
És aquí, mira, mira que bonic.
Ai, que bonic.
Siguem romàntics.
El que em saltava ja.
Sí, ens siguem romàntics amb la música de Charles Esnebúr,
un clàssic, eh, Iolanda?
A mi m'agrada.
Ja, ja ho sé, t'anava de dir que aquesta per l'aniversari,
però he pensat que per xis tocava més.
És més avient, va més amb la meva personalitat.
És més de la teva lleva, per xis, que no pas Charles Esnebúr.
I lògicament ens fiquem romàntics per què?
Per parlar d'un home, d'un gentleman,
de tot un personatge que ahir visitava el nou estadi,
ho feia a la banqueta de l'Elx.
Se li va preguntar per la copa i ell li va respondre això.
No, no, he destorbo nada.
No, no, hombre, yo soy copero.
Yo soy copero por las dos facetas de la copa otra y esta.
¿Sabes qué?
Una mica Sabina sí que ho...
És Sabina, es Sabina.
A veure, a veure què m'ho ha posat.
Podem tornar a tirar el tall de David Vidal?
És Sabina, es un imitador de Sabina.
No, no, he destorbo nada.
No, no, hombre, yo soy copero.
Yo soy copero por las dos facetas de la copa otra y esta.
¿Sabes qué bonito?
Serrat.
Sí, sí, una mica Sabina sí que és, eh?
És Sabina, es Sabina.
Vaja, però és copero.
Queda clar que és copero.
De la copa del rei i de l'altra.
Un David Vidal que vam descobrir que és l'amor platònic
d'un membre de la redacció d'esports de Tarragona.
Què dius, ara?
Sí, sí, sí.
I mai diries d'aquí.
No.
D'aquí.
Oh, si la veig ara.
Per què tremola, aquest?
Perquè s'emociona.
S'emociona, també.
Només de sentir que sortirà per l'antena.
Escolta, escolta, escolta.
I a l'altra, David Vidal, avui, Tere, és el teu entenador, eh?
Xandall i Polo Blanc.
Des de que el vaig conèixer a les acaballes del Lleida,
segona divisió, de veritat, em vaig enamorar d'aquest senyor.
Déu-n'hi-do, quina cagada.
Sí, sí, l'amor platònic de Tere Ortega, David Vidal,
tot un personatge amb el seu xandall,
imitant a Sabina, amb aquell digoti,
amb aquell posat, amb aquella de saber fer de David Vidal
a la banqueta de l'Ells.
Home, i amb tota aquesta veu tan radiofònica.
El vols tornar a escoltar?
Sí, sisplau.
Mira, això és una bronca de David Vidal en un tram.
A veure.
Tiene el mismo fulgor
que triste y sola está
Venecia sin punto.
És usted, tranquilo, eh?
Sabe lo que ha hecho usted?
Un penalti.
Que se lo voy a quitar ahora.
Déjese de...
Usted quién es, más de...
Más de...
Usted quién es.
El asesino de la...
Esos jugadores a mí no me interesan.
Es que hacen falta que no me interesan.
Me gusta mucho meterlo en las rojas
que viene usted muy mal educado.
Conmigo nada.
Le voy a quitar el penalti.
Es usted.
Venga aquí, tráfito.
Venga aquí, Pedro Martín.
Cuando se produce esta jugada, quieto ahí.
Fue, pues venga usted aquí.
Usted poseía la pelota.
Usted apuera que os hallamos.
Usted no puede pedir aquí el balón
que está totalmente presionado por este hombre.
Y usted le dijo, dame la dame.
No, no hay salida.
Perdón.
No hay salida.
Aquí no hay salida.
Usted con su pierna.
Usted es detrás de la central, ¿eh?
Usted está para que no le hagan bones a usted.
No quiera ser...
Venga un palo que acaba de llegar.
Espera que no sé.
David Vidal, en un entrenament de l'ell,
se n'està pur.
Això ho hem tret.
I el millor són els teatrillos,
que fa el coste i que imita veus.
I va canviant veus.
Si voleu, youtube.com.
Si busqueu bronca David Vidal,
trobareu això penjat.
I què diuen?
Mazinger Seta.
Mazinger Seta.
Mazinger Seta o l'assassino de l'ària,
li diu el jugador de l'ell.
Sí, sí, sí.
Tot un espectacle.
David Vidal, que proposa...
La mort platònic de Terrior Ortega.
Home, no ens n'hem d'oblidar d'aquest detall,
de la mort platònic de Terrior Ortega,
David Vidal.
Un David Vidal que proposa un futbol molt diferent
del que va fer el Nàftig.
L'ell ja hi va guanyar,
però ja hem dit que no parlarem de futbol,
ni de resultats, ni de res,
encara que la facció estigui al futbolista
que hem de parlar del Nàftig,
sinó que parlem d'altres coses.
Per exemple, abans del partit,
Elder Moia parla amb els aficionats
just abans de l'entrada del nou estadi
i parla amb un d'aquells personatges
que des d'aquí li veiem una forta abraçada
que ens l'estimem moltíssim,
que és el president de la penya, Antoni Pinilla,
que és el Ramon Català.
Fixa't què explica Ramon Català
i després la proposta que ens llença Jordi Blanc.
Vinga, oblients de Tarragona Ràdio,
aquí sentiu sempre el bon deport del gimnàstic de Tarragona
i sobretot la província.
Heu de vindre a veure tot el nàstic,
perquè si valtros veniu,
el nàstic tirarà per amunt l'altra vegada a primera divisió.
Apuntats queden els consells del Ramon Català,
anem a recollir una segona...
Digue'm.
Hauríem d'aprofitar el Ramon
perquè ens gravi una falca de promoció.
Ja ho farem, ja ho farem.
L'hem d'aprofitar.
Oi tant.
L'hem d'aprofitar,
hem de fer una falca de promoció ja,
ens ho llançava Jordi Blanc al repte
i nosaltres hem dit,
va, vinga,
però no sabem què fer,
ens avorrim aquest matí,
fem la falca.
Vinga, oblients de Tarragona Ràdio,
però aquí sentiu sempre
el bon deport del gimnàstic de Tarragona
i sobretot la província.
Heu de vindre a veure tot el nàstic,
perquè si valtros veniu,
el nàstic tirarà per amunt l'altra vegada a primera divisió.
Molt bé, sí senyor,
més de veritat,
de veritat.
En Ramon Català,
quin tros de falca sentida,
perquè clar,
fas falca de locutor.
Molt bé de veure'l,
a la situació.
Hélder,
si us preguntava per una penya
molt curiosa que hi havia a l'Elx,
que ara recordo també
que era una penya,
crec que es deia masculina
i femenina d'Elxe,
que no sé si existeix això encara.
Me comenta a mi compañero
que os pregunte por si os acordáis
d'una penya
que no sabemos si existe,
que se llama penya
masculina i femenina
de l'Elx.
¿Os suena?
No, femenina i masculina,
o una cosa així, crec.
El orden de los factores
no es altera el producto,
o sea que si se llama femenina
o masculina no...
No, a mi no me suena,
ya te digo.
En un especial,
que se ha formado hace poquito.
Digues, digues.
No, no,
que tens una edat ja, eh?
A mi lo que ta penya
ja no existeix.
No, no,
pot ser que no existeixi, eh?
Però és d'aquelles penyes curioses
que a un li cridava
l'atenció quan anava a ell.
Saludem a l'Àngel García.
Àngel, bona tarda.
Hola, bona tarda a tothom.
A partir de les 7 de la tarda
viurem la setmana jornada
del Campionat Nacional de Lliga.
Escolta,
la temporada 72-73,
quan tu jugaves al Nàstic
i va anar el Martínez Valero,
la penya masculina-femenina,
inversa feminina-masculina.
Home, jo crec que això
és de l'època de romans, ja, eh?
Perquè jo no me'n recordo, Quim.
Déu-n'hi-do,
quina cagada.
Perdó.
La penya es diu IFEMA,
il·licitana, femenina i masculina,
Finaias i Paco Beltran
són els seus presidents
i el telèfon és 96-62,
16-96-4,
tots aquells que hi vulguin trucar
i tingui una mica de cultura de penya
si hi poden trucar,
no com Elder Moy,
Atero Ortega i Jordi Blanc,
que s'han dedicat a treure talls
i vull cotejar un programa
al qual jo, de veritat,
em pregunto què hi fem.
És jo el que t'anava a dir ara
que has anat un cop baix, Quim.
Sí, però avui l'informatiu
pot començar a 42, potser, eh?
Jo aviso, no aviso,
llenço això al vol.
No em creïs problemes,
perquè, clar,
jo no vull estar com el pernil
entre pa i pa aquí
i entremig dels informatius
i tu aclariu els problemes fora, Quim.
És el que hi ha.
Com sona un timbre?
Com es diu això?
I fema.
I licitana femenina i masculina,
i aquí el nom dels dos presidents
i del telèfon, fins i tot.
Però per què et fan això?
No els hi caus bé?
És ràbia, és ràbia, perquè mira,
tu saps com sona...
Perquè tu ets més famós que ells.
Deu ser això, deu ser això.
Saps com sona un timbre?
Però si fa ràbia, a veure com sona.
El de la casa.
La casa dels famosos.
Així sona un timbre, eh?
I obriríem la porta, etcètera, etcètera.
Per nosaltres hi ha diferents sons de timbres.
Però avui, com acabarem aviat,
la rebran avui mateix a casa, aquest diumenge.
És el partit de Cabal es dono,
jo calculo que les deu ja
el senyor Telepizza, Glinglong,
amb la pizza que han demanat.
Com fa el timbre?
Glinglong.
O també pot ser Glinglong, no?
Càncer, també.
Glinglong.
O Glinglong, baixa.
Bé, és una onomatopeia
o és el tercer cognom del senyor Pizza?
Pot ser, el senyor Telepizza, Glinglong.
Telepizza, Glinglong.
De pares japonesos o xinesos,
el senyor Telepizza.
D'ahir també, ara això era una destrelada,
el de la penya i fem aquesta,
tot i que lògicament existeix aquesta penya,
tocava recordar el partidet de la premsa.
Sabia que sortiria en algun moment
que Angel García ens podria estar
animossegar a la llengua,
perquè si no s'enverina
si es mossega la llengua
sense parlar del 6 a 0
que ens van endusar els empleus del club a la premsa
i lògicament havia de sortir.
Amb un agravant que vam descobrir
per què se li deia a Angel García
la pantera de Java.
Ell mateix ens ho explica.
Ens fan patir.
Elder, et va passar com tu l'altre dia,
no fan la ratlla.
I per això et van fer 6 gols.
Angel, jo la vaig fer,
però sempre em van dir
que si foten un 6 a 0 no hi ha excuses.
Per cert, Angel,
sobre el 6 a 0 que em comentaves anteriorment
és que vam tenir una baixa als 10 minuts de partit
molt important, eh?
Home, no pots dormir, eh?
Des d'aleshores.
No, no, no.
Importantíssima la baixa.
Però et faltava el lliure.
No, em faltava Quim Pons.
El Quim Pons,
dicem, ho estava amb d'això.
Et faltava la pantera de Java,
la d'Aldre.
Això mateix.
Tu el veus de Quim Pons de central, Angel?
Saps allò de la pantera de Java?
La pantera de Java.
Dejava los huesos y comía la carne.
Ja tocava, eh?
Ja tocava.
No em diguis que ha començat la Lliga Vaticana, ja.
De rezar mucho.
De rezar mucho.
De rezar mucho.
De rezar mucho.
Tengo una máxima que aprendí cuando iba a la Salle.
Que lo que no esté en mis manos,
que no me preocupe.
No ha començat la Lliga Vaticana, Iolanda,
però jo sé que això...
Està con flores.
Sí, sí, sí.
Si ja no està.
L'he recuperat.
Sí, sí, sí.
Si ja no està.
L'he recuperat.
Jo et dic que matí tenia poca feina
i dic vaig a recuperar cosetes.
No és la Lliga Vaticana,
però sabia que t'agradaria.
Bé, de fet,
em vaig trobar un document sobre la meva taula.
És per dir-li document,
per no dir-li llençol directament.
Algú que no sap fer fotocòpies d'un diari
i fotocopia plana sencera de tamany natural
quan hi ha opció que és reducció.
És que aquell dia no vaig venir a classe.
No, t'ho explico.
Reducir, saps, el tamany.
No cal fer la fotocòpia sencera.
Que ficava.
Servei de documentació del futbol.
De futbolí, perdó.
De futbolí, eh?
No de futbol.
De futbolí.
Jo em vaig imaginar
que el servei de documentació del futbolí que tenim,
les 50 persones que estan treballant en això,
s'havien dedicat a fer aquesta fotocòpia del diari El País
i m'havien deixat això perquè ho digués.
Jo us dic, calla, ho diré
i recuperarem aquesta secció eclesiàstica futbolística
que portem engegada aquí fa una temporada.
Que tenim molt abandonada, eh?
Sí, i ara estem recuperant.
I es diu
La Iglesia Quiere Limpiare del Calcio.
El Calcio és la lliga italiana, eh?
Perquè tots ho tinguem clar.
Per què?
Ens expliquem.
Hi ha un equip que es diu l'Ancona,
que és un equip mític d'aquests
que havia estat a la sèrie A l'últim cop de la temporada 92-93, per exemple,
que ara milita la sèrie C1 en el grup B, la Gironda B,
que l'ha comprat l'Església.
B l'ha comprat l'Església, ens l'expliquem, eh?
Una associació de l'Església ha comprat aquest Ancona.
El Centro Esportivo Italiano,
que és una entitat fundada per les joventuts d'acció catòlica d'Itàlia,
han comprat bona part de l'Ancona.
O sigui, per tant, l'Ancona, podríem dir,
que és el club representatiu ara mateix de l'Església en el futbol italià.
i de moment, pel que hem vist, li va molt bé.
L'Ancona ara mateix és líder de la sèrie C1 amb 17 punts
i aquesta setmana, per exemple, ha guanyat per dos gols a un
un dels rivals, era fluixet, el Martín,
un dels rivals que va per sonar en aquesta classe C1,
en aquesta sèrie C1 de la Lliga Italiana.
Però vaja, l'Ancona líder, aquest nou equip de la Lliga Italiana.
De totes maneres, jo no tinc cap interès a seguir la Lliga Italiana.
Jo m'estimo més, és igual, m'estimo més seguir la Lliga Vaticana.
L'altre dia em vas dir que hi havia una altra Lliga també,
però que no volia enferir la sensibilitat i que no la seguiríem.
No caldria, no cal ni dir-la, és una altra Lliga que s'ha instaurat,
que cadascú es faci la idea, aniria a rotllo Rangún.
Ja veig que quan arriba un estatus, no se la vol jugar,
i jo l'entenc perfectament.
Sí, m'entens, no? Menys mal.
Doncs bé, si és una altra Lliga no parlarem.
Quan torni la Vaticana prometem que en tornarem a parlar,
i seguirem a l'Ancona, ja és el nostre equip,
ens hem fet el nostre equip de la sèrie C1 italiana,
i seguirem a veure què va fer l'Ancona,
només el deixem líder amb 17 punts,
i ja no sé si ficar-lo per això en Lliga Clasiàstica
o ficar-lo a la secció de futbol internacional.
Jo crec que és futbol internacional més aviat, sí.
Doncs ensatem-la, ensatem-la.
Per cert, perdona, no et vas plantejar començar...
Canvia de sintonia, no?
Sí, perquè la sintonia d'Ales estava justificada l'any passat,
això és mandra pura, Quim, no l'has canviat perquè t'ha fet mandra.
Dropo de mena.
No té sentit.
I té alguna cosa sentit, aquest programa?
No, per si acaso...
Doncs per mi sí, per mi sí, no cal que m'ofenguis.
Ara, la sintonia d'Ales trobo que...
A mi em fa il·lusió, jo saps que no tinc ni idea de futbol
i estic aprenent molt gràcies a aquest espai.
Bé, avui no aprendràs molt, tampoc,
perquè simplement el que farem serà repassar tots els exinàstics on paren,
és una secció més...
Jo crec que potser ens les patem de tant en tant.
Per cert, avui jo m'he patat la secció de Paillo,
perquè no m'hi cabia, vull dir que...
I la del souvenir, com que jugàvem a casa.
Tampoc calia, i aquesta futbol internacional,
està, dic, va, entra, perquè sobra espai i la fico.
Comencem per Alemanya.
Vinga.
Toby Gran, eh?
Va entrar a minut 46, continua sent suplent de luxe,
l'Alerta de Berlín, l'Alerta de Berlín,
que va empatar 0-0 amb l'Energy Combust,
i que ara mateix és nouer la classificació,
amb 13 punts.
Toby Gran, d'almenys, ha jugat tots els partits de suplent,
excepte el primer, que va ser titular i va ser substituït a la mitja part.
A Portugal, el nostre amic Aritza Macocula.
Res, eh, aigua, aquesta setmana?
A Portugal.
Sí, jugant al Marítimo de Funchal,
un Marítimo que és tercer, amb 14 punts.
El líder és el Porto, amb 21,
però aquesta setmana el Marítimo no va poder passar de l'empat a 0
amb el Vitoria Xetúbal,
i per tant, vaja, no marca Macocula,
quatre golets portes,
segon el màxim golejador de la Lliga Portuguesa,
Aritza Macocula, el jugador del Nàstic.
La notícia positiva ens arriba des del Brasil, eh?
Gilberto Ribeiro, us en recordeu, de Dito Feito?
Ah, sí, sí, sí.
Gilberto, doncs Dito Feito.
Està jugant a l'Internacional de Porto Alegre
i ha aconseguit guanyar 2 a 0 a l'Amèrica aquesta setmana.
Va jugar de titular,
està jugant de titular Gilberto Ribeiro,
l'Internacional de Porto Alegre,
i a més a més hem de dir que fa dues setmanes
es va estrenar com a golejador en un partit
davant de l'Atletico Mineiro,
2 a 2,
amb gol de Gilberto,
vaja, que va ser el seu primer golet,
amb l'Internacional,
l'Internacional que té una temporada horrorosa,
és campió del món aquest equip, recordem,
i ara mateix en 30 jornades és un zé,
amb només 40 punts.
I l'últim, Pippo Bizarri,
que ha perdut la titularitat al Calcio Catania,
el Catania va guanyar 1 a 0 al Liborn,
és 11-9 punts,
però el Pippo ja no és titular,
el titular és Xiro Polito,
que és aquell porter dels penals de...
Queden dos minuts, Tim.
De Sanfait.
Sí, però si un formatiu comença a 42...
No, no, no, no, no,
no em facis aquesta...
Escolta una cosa,
se m'acaba d'acudir a una altra secció.
Sí.
Preguntes amb difícil resposta.
Eh?
Preguntes amb difícil resposta.
Per exemple,
ara que es d'escoltar,
va parlar de tants equips del món mundial,
jo em pregunto...
Cal?
No, no, no, cal segur que no.
Però...
Quants jugadors professionals hi ha al món?
Molts.
No, no, aproximadament.
És tan difícil com quantes estels brillen al cel?
Home, no, perquè això està enumerat, eh, crec.
Pots anar a mirar les lligues que són professionals
i multiplicar i...
Repte per la propera setmana.
Futbol i nova secció.
Els oients o la gent de la casa.
Quants futbolistes professionals pot haver-hi al món?
Gràcies, Quim.
Què hi ha aquest vespre?
Sí, no, res, que bé.
Juanmi de convidat.
És aconari totalment,
però Juanmi estarà de convidat avui al sempre n'estic.
Qui més, qui més?
Ràpid, ràpid, no?
No, a la Tertúlia, Jordi Filgueira,
Piruléses i Romà Conillera.
Sempre n'estic.
Tot seguit arribant les notícies.
Tarragona, actualitat.
En un minut només.
Nosaltres tornem demà a la seta en punt del matí,
al matí de Tarragona Ràdio.
Gràcies per la seva atenció
i acabin de passar en bon dilluns.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.