Ara passen quatre minuts de dos quarts de dotze del migdia.
Segueix endemà del matí de Tarragona Ràdio.
Moltíssima activitat la que desenvolupar la Biblioteca Pública de Tarragona.
I jo no sé si hi haurà molta activitat a la Rambla Nova de la ciutat,
tenint en compte que són vacances per a moltes persones,
potser han marxat o potser aprofitant per anar a la platja
i gaudir-ne del dia magnífic de platja que tenim avui a Tarragona,
com ens comentaven els companys de la Creu Roja del Mar.
Sigui com sigui, la Rambla continua sent una mena de punt de trobada
de tota una sèrie de persones que el temps ho permet perquè són jubilats
i aleshores seuen allà i contemplen el món des de la seva perspectiva.
Tenen una idea ben clara del que passa al seu voltant
i nosaltres ho volem recollir a través dels micròfons de Tarragona Ràdio.
És aquesta tertúlia del banc de la Rambla que segueix molt atentament
el nostre company Josep Sunyer a través de la unitat mòbil.
Però avui jo m'atreviria a dir que en lloc de tertúlia
més aviat seria una entrevista o monòleg o un diàleg
perquè, clar, les persones jubilades que participen en aquesta tertúlia
escoltin, van a la seva.
I tant.
Si avui puc venir, vinc i si no no vinc.
Josep, bon dia.
Hola, Jovanda, bon dia.
I això és el que ha passat avui.
L'altre dia teníem un dels tertulians que deia que havia d'anar al mercat
perquè si no li tancaven perquè era viudo i s'havia de fer el dinar.
Uns altres que van arribar més tard, total, que és bastant imprevisible aquesta tertúlia
però em penso que hi ha algú que no ha fallat.
No sé si és l'alcalde del banc o qui és.
Doncs no, mira, avui l'alcalde del banc ens ha fallat.
El Pere avui no...
Què dius ara?
El Pere no hi és?
No, avui no hi és el Pere...
Que havia d'anar al cap o alguna cosa?
No ho sé, però és probable, eh?
Perquè és el que deies tu, que tenen, clar, el seu horari, les seves coses
i el dia a dia va com va, no?
I qui t'acompanya?
Doncs mira, m'acompanya en Daniel Bertoll.
El Daniel, que jo ara parlava amb ell i m'estava explicant que el Daniel m'explicava
que qui recorda altres temps quan la figura de l'aprenent era molt important
i que els oficis s'aprenien bàsicament fent d'aprenent
i que ara això no es fa.
Daniel, bon dia.
Bon dia.
Avui dia aprenents no en trobem gaires, eh?
I la gent no vol fer d'aprenent, no sé per què.
I en vol fer, no, en vol fer. Vol diners, solament.
I no vol treball.
I això, ells mateixos, si se'n donessin compte
i miressin el que se'ls espera que ha de venir,
ells mateixos se'n donarien compte que haurien de treballar
i haurien de buscar alguna cosa.
Estan a casa, el pare els manté, la mare els manté
i després què passa?
Expliqueu-me què passa.
Ara, a vostè què li sembla que un jove...
perquè avui començaven activitats joves que organitza l'Ajuntament
i diuen, parlen de joves, clar, fins als 30 anys, a vegades 34, fins i tot.
Més amunt, de més joves,
oficials de primera, en trobaràs molt pocs,
en cap concepte,
en cap ni un,
en trobaràs molt pocs.
i avui en dia tindre un ofici bo,
no bo, un ofici acabat,
és com aquell que és metge.
Avui tothom vol ser milionari
sense haver remenat els cèntims.
I això és el mal que tenim.
Josep, ell ha estat aprenent?
Digue'm, digue'm.
Ell ha estat aprenent?
Doncs si, Daniel, em pregunten des de l'estudi,
la Yolanda, si vostè va ser aprenent en el seu moment,
fa uns anys, molt...
Bé, no, uns anys enrere, eh?
Jo vaig estar en l'època d'en Franco,
que llavors era
el Ministeri d'Agricultura.
jo vaig estar a tota la renovació,
jo hi vaig estar-hi nou anys,
a tota la renovació de Montjuïc,
a tota la renovació del Parc de Tocoronte,
d'això de Canàries,
a diversos llocs, molts.
Avui en dia encara hi ha senyors...
Crec que s'incorpora algú, Daniel.
S'incorpora una altra, no?,
que ha arribat una miqueta més tard.
Com es diu vostè?
Jo em dic Ricard.
Ricard, què més?
Home, ja vostè...
Ah, un cognom, no, només el cognom, el primer.
Mari, doncs benvingut, eh?
Eh, sí.
Mira, estàvem parlant amb el Daniel,
li presento el Daniel Bertoll,
li presento el Daniel,
que us coneixen vostès?
Ell es diu Daniel Bertoll,
li presento.
No, que era tant de gust de conèixer l'home.
Ara parlàvem de la figura...
No, no, no, no, no, no, no,
vostè és d'aquí de Tarragona?
Sí, home, no hi vaig néixer,
però fa molts anys que hi soc.
Ja vaig néixer el millor poble que hi ha a Catalunya.
No és del poble, però t'hi tornes.
Ara l'hi explicaré.
Jo soc fill de Cervera.
A Cervera hi ha una universitat molt gran i molt maca,
perquè Cervera va ser l'únic poble de Catalunya
que va ser dic de Felip Quint.
I en premi a això li va posar una universitat
que té quatre carrers.
Allí fan l'acadarre, no?
La festa de l'acadarre cada any, no?
L'acadarre de Cervera que és molt...
Escolta, m'estàvem parlant dels aprenents,
que avui dia no hi ha aprenents com abans.
Ara el dia m'explicava que ell...
Aquest és un dels defectes més grossos
que té tots els gremis.
Els gremis se n'haurien de donar vergonya
de no tindre aprenents.
perquè jo ja he fet molts anys aprenent, eh?
Durant cinc anys vaig fer dos oficis.
De nit feia de forner i de dia de paleta.
Però vaig fer primer anar a prendre de forner,
perquè agafia de paleta i a la província de Lledi
fot un fred que peli.
Ja li diré fent de paleta, eh?
Jo vaig anar un dia a fer un remendo en un forn
i, collons, allà s'estava, tu,
escolta allò de pel·lícula, tu,
em fotia una caloreta
i vaig dir, coi, haig d'aprendre de fer de forner.
Vam anar dues hores, un any,
dues hores cada nit a aprendre a fer de forner.
I al cap d'un any que estava allí
era l'encarregat.
I li pagàvem quan feia de parment?
Cobrava o no?
Sí, sempre vaig cobrar.
Quan feia de parment també o no?
Estàvem 10.000 quilos de farina diaris,
perquè era la cooperativa de pagesos.
Esperi, que el Damià vol dir una cosa.
Digui, digui.
Mire, nosaltres teníem una carnisseria.
Teníem dues carnisseres
que les vam tenir 45 anys
al togurell amb la meva dona.
I no va passar mai res.
Se pujava als jornals i posaven el jornal.
Passava les vacacions, se li donava les vacacions.
Se li donava el que la llet marcava.
Ara, hi havia una cosa molt sèria.
Elles sabien que a la 6 del dematí
havien d'estar a la botiga.
I a la 6 del dematí estaven a la botiga.
Ja, com s'havia de ser?
Escolti, jo no podia anar mai al cine,
perquè la nit havia d'anar a fer el cotxeró pel pa.
Jo soc del Prat.
No entenc?
No podia anar mai al cine.
Jo soc del Prat.
A part de Llobregat, eh?
Sí.
Has nascut allà però viu aquí a Tarragona.
Entre el Prat i Sant Vull.
La casa està al mig.
És el Prat.
Ara, em conta una cosa.
La meva feina era molt senzilla
i era molt complicada.
Nosaltres ens trobàvem que l'hivern
anaves més descansat.
Quan has de contar,
a l'estiu,
a les 5 del dematí,
ja et cridaven.
Ja et cridaven.
Ja t'arreglaven el que t'havies de fer
i ja et diien la feina
el que havien de fer-te.
I l'avi o el pare
ja anaven davant
i demanaven el que havien de fer.
I vam pujar
que no ens en vam donar compte
sent no pagesos.
Nosaltres no érem pagesos.
Nosaltres érem hortelans.
Pagès és una cosa
i l'hortelà n'és una altra.
L'hortelà és un home
que aprofita la terra.
Treballa diferent que el pagès.
Vale.
Jo he esmorzat moltes vegades
l'enfiembrera
embolicada en un sac
posada del carro del fem
perquè s'estigués calent.
Explica-ho avui dia
a veure què faria això, no?
Això sí que ho he vist jo.
El que diu vostè.
Sí que ho he vist.
Ho he vist?
No és com mentida.
És una cosa molt lògica.
I si se n'aneu a operar
i pregunteu per mi
o a Sant Vull
o a Vila de Cants,
a Gabà, a Castelldefels,
tothom me coneix.
No em coneix ningú
per arreglar-me
ni em coneixi
perquè era d'una casa
que hi havia molta terra,
mig camp d'aviació
en aquella època.
La portàvem nosaltres
i treballàvem molt,
tots.
Escolti'm,
i si no hi ha aprenents
creuen que els oficis
al final es perdran?
Sí.
Com per exemple,
miri,
parlem dels pescadors
que aquests dies
han començat a treballar
després de la veda.
Ja s'estan perdent
i vostè ho sap molt bé
que s'estan perdent
dia a dia.
On són els aprenents?
Anem amb una cosa
molt senzilla,
fiquem el camp,
posem que senzill,
no?
Aviam,
provarem aquí
del de gent jove
que hi ha aquí
a tot Tarragona.
Quants n'hi ha de pagesos?
No,
quan,
jo no,
jo no em busco
un pagès.
Quants van fer anar
una d'alla?
No hi ha ningú
que la sàpiga
fer anar una d'alla.
Perquè això,
aquesta eina
ja està perduda
miserablement.
Perduda.
I es perd
perquè els restaments
que se n'haurien de cuidar
que això no es perdés,
no invertixen
ni cinc cèntims
perquè no es perdi.
es busquen
el més barato.
Exacte,
m'entén.
I el més barato
perquè avui en dia
jo he tingut
de treballar
nois negres
i s'han guanyat
el jornal
tres vegades
i n'hi he tingut
de blancs
d'aquí
que al cap
de la setmana
he tingut de dir
de niu,
cobreu
i no vingueu.
I és culpa
del govern,
de l'Ajuntament.
Fica qui vulgui.
ningú la vol
amb la culpa
perquè la culpa
és molt negra
i ningú la vol.
Però fem una cosa
partint-se-la.
Això està bé,
això està bé
que diu ara vostè.
Josep,
ja per acabar,
en referència
als focs artificials,
ara que no han de treballar,
a veure si tenen temps
d'anar a veure el concurs de focs.
Mira,
esperi que em pregunten ara
des dels seus estudis
si aniran a veure
el castell de focs
aquesta nit,
que tiren cuets allà baix
a la punta de la Miracle,
tota aquesta setmana,
fins dissabte,
aniran a veure-ho?
Jo cada any hi vaig,
eh?
Això no m'ho perdo jo,
eh?
Les festes que es fan
a Tarragona
són dignes
i encara es podrien
millorar molt més,
però bueno,
no demanem massa
perquè demanar no costa res
i fer-ho costa calés.
Vostè, Daniel,
li anirà a vostè
a l'Aro Castell?
Jo, a veure,
als castells hi aniré,
però et te diré una cosa,
que sempre ho he dit,
i te direm a qui ho he dit,
ho vaig dir
no ho ha marxat.
Cap de la brigada.
Ho vaig dir
no ho munté,
amb àries ho he dit.
Quan vam fer la cúpula
o la carpa
del Campo de Marte,
jo els hi vaig dir
que s'havien equivocat.
I em van dir
que jo no sabia
de què parlava.
Jo sabé d'algú que parlo
i més que vosaltres.
És molt senzill.
La carpa,
la carpa,
aquella aquí allà,
quant va costar?
Diuen,
segons si s'hi sentit
i diu,
100 milions.
Diuen,
és veritat, mentida,
no ho sé.
Aquella carpa
si no hagués sigut per mi,
un dia hauria caigut.
Però,
se'm vam donar compte,
vam córrer
i no va passar res.
Ara jo pregunto una cosa,
aquella carpa,
en vés de fer-la
de la manera
que la vam fer,
allò van ser llançar escalers,
un o altre els va trobar.
Jo no dic qui ni com,
perquè no ho sé.
Però, allò,
fent-ho,
ben fet,
tapat,
tot tapat,
allà hi hauria
una gran escola
per una sèrie de canalla
que no van col·legit.
I allò serviria
per tenir aprenents
i ensenyar els prenants.
I jo soc una de les persones
que no puc fer-ho,
perquè no em deixen treballar,
inclús m'han tret
l'escriure
a màquina.
Però vostè aniria,
una sors
a ensenyar amb aquesta canalla?
Jo sí.
Jo aniria de franc a ensenyar-los.
I vostè els aniria a ensenyar
a fer de forner,
també, o no?
A la canalla jove,
perquè es faci independent.
Jo considero
que avui dia
no es pot ensenyar
a fer de forner
com jo vaig aprendre,
perquè no es fa el pa
de la manera
que jo el vaig...
D'allò.
M'entén?
Anem al positiu.
I aquí en tinc un altre
que serveix...
Aquí hi ha un
que també és el meu poble,
que també és aquí,
i es va ser
que quan jo vaig marxar
i vaig vindre aquí
i li vaig deixar
l'encàrrec d'encarregar
també,
i també està aquí.
Jo sí.
Està casat al Serrallo.
Jo els es sortiria a fer.
L'altre li pot dir
que vingui també
la Tartulia,
així la fem petar.
Recorda-me el seu nom,
com es diu vostè?
No me'n recordo.
Ricard.
Ricard, Daniel,
em sembla que hem d'anar acabant,
moltes gràcies.
Dins que ve hi tornem, eh?
Només li diré una cosa,
que els oficis
es van perdent.
Veu com concidim els grans?
Per què?
Perquè no els promocione.
Ni la Generalitat,
ni l'Ajuntament,
ni la Diputació,
ni ningú els promocione
els oficis.
I això es perd
per culpa de qui?
De qui?
Bé, jo...
De l'Estat.
No, no...
Els deixarem,
en tot cas,
Josep,
amb la seva discussió...
Perquè això continua,
això continua.
Clar, clar,
a veure si es venen d'aquí
és la culpa
que no hi hagi aquests oficis.
Senyors, moltes gràcies.
i tant.
Si no es promocionen els oficis,
com vols que surti.
Gent d'oficis.
Doncs el Daniel i el Ricard
continuen amb el seu tema
dels oficis.
Tornarem el proper dilluns
per comentar altres temes
i altres qüestions.
I continuen, eh?
No s'ho acaben,
el tema dels oficis.
Moltíssimes gràcies,
de debò,
el Daniel i el Ricard.
Els tertulians
d'avui al Bany de la Rambla.
El Pere avui no ha vingut.
No sabem ben bé què ha passat,
però esperem que la propera setmana
hi sigui.
El Josep Sunyer hi tornarà.
Hem parlat dels oficis,
no hi ha hagut manera
d'abordar altres qüestions,
però és el tema que preocupa
i no només amb ells,
perquè des d'altres vessants
i probablement amb altres formes
és una qüestió
que sempre se'n parla
quan se'n parla del món laboral,
els joves i els cicles formatius.
Nosaltres canviem de paisatge,
d'escenari,
sortim de la ciutat de Tarragona,
mirin,
aquesta pista és de franc
i anem a la recerca
de la ruta amagada.
Després una pausa breu
per la publicitat.
Gràcies.