Parlem, ens acompanya en Joan Manuel Bernà,
ell és el vicepresident de l'entitat al que feia referència,
al CER, l'Associació per la Lluita contra les Malalties del Ronyó.
Joan Manuel, molt bon dia.
Molt bon dia.
Avui, que és justament el Dia Mundial del Donant, no?
Sí, efectivament, ja fa molts anys que es va decidir fer un dia
per donar les gràcies, realment,
com per la gent que altruistament dona els seus òrgans.
Avui esteu aquí instal·lats a la Rambla Nova
i està demostrat que aquestes campanyes són efectives.
És a dir, que després d'aquesta conscienciació a nivell d'allorar informació,
donar a conèixer tot el que hi ha al darrere d'aquesta situació,
la gent es consciencia molt més i fan el pas decisiu
que és autoritzar, diguéssim, en vida,
que volen donar els òrgans un cop ja no hi siguin, vaja.
Sí, en principi a Espanya tenim una legislació molt estricta,
molt clara, i llavors l'únic que es necessita
és la voluntat del malalt, de la persona en vida o dona,
però sempre, de totes maneres, es demana el parer als familiars.
Sí, aquesta dona, aquesta persona, té ja...
L'autorització feta.
La donació, la feta en vida, té el...
Nosaltres expedim un carnet facilitat per la Generalitat de Catalunya
i, clar, d'aquesta manera s'entén que estalvia ja...
Els tràmits, diguéssim.
Clar, i així va tot més ràpid i és més efectiu a l'hora de fer efectiva
aquesta donació que per nosaltres els malalts és vital.
Després explicarem algunes dades, com per exemple que Catalunya
és el primer país del món en donació d'òrgans, després ho explicarem,
però també m'agradaria explicar, perquè qui no ho viu això en primera persona no ho sap,
com és la realitat d'una persona que té algun problema amb l'homor ronyó,
abans i després del trasplantament.
Canvia molt la vida?
Sí, totalment.
O sigui, la persona que té una insuficiència renal, aquesta ha de estar en programa de diàlisi
i això significa tres dies per setmana, normalment dies al terç,
anar a una diàlisi que són entre tres hores, tres hores i mig, quatre o cinc o sis hores.
O sigui, depèn...
La tècnica va anar avançant, cada dia es fa tot millor,
però, clar, és que el patit jo ara fa, gràcies a Déu, fa molts anys que estic trasplantat,
fa 21 anys en concret, i, clar, fa 21 anys la diàlisi serà molt més dura,
però, clar, el canvi és radical, s'ha de poder fer una vida totalment normal
i estar subjecte a una màquina que és la que et permet viure.
En les petites coses del dia a dia, s'ha de dir, en coses molt senzilles,
com, per exemple, alimentar-se, moure's, tot això també varia moltíssim, no?
De patir el problema a no patir-lo, tenir el trasplantament fet.
Sí, clar, per suposat, la qualitat de vida, que és el fonamental,
és vital en l'aspecte que l'alimentació, una persona amb diàlisi,
té unes restriccions, però del més estricte, no?
I, clar, això canvia radicalment, depèn de cadascú,
de la funció renal que tingui, després ser efectiva,
però, vaja, això no té res a veure.
Tothom, tothom, és el que canvia la vida, es conneixer de nou, vaja.
Què expliqueu en aquesta taula informativa?
Què és el que oferiu? Informació, tríptics?
Sí, donem tríptics, donem això.
Principalment és oferir el que és la possibilitat d'un saber com funciona tot,
realment saber que això darrere hi ha tot un mecanisme judicial,
tot està molt controlat i hi ha transparència, no hi ha diners pel mig,
nosaltres, en principi, mai hem demanat diners,
sempre les primeres campanyes que feien ja fa molts anys,
sempre deien que no demaneven donatius, demanem donants.
O sigui, el nostre és altruista, no volem diners, i és això.
Principalment és saber com funciona i explicar perquè la gent tingui aquesta tranquil·litat
de poder fer la donació en vida, que és el més altruista, el màxim,
i saber també que part del seu cos, una vegada mort, pot servir a una altra persona
i pot seguir viu, que és el més important.
És el més fonamental.
Òbviament, a nivell psicològic també canvia molt la percepció de la realitat,
quan ja veus que hi ha esperança, no?
Sí, sí, sí, això ens canvia molt.
De fet, els malalts de ronyó, com els al cas nostre,
tenim encara sort que tenim una màquina que ens permet viure,
encara, però hi ha els sapàtics, problemes de fetge, del cor,
són problemes molt més crus perquè és que realment aquesta gent no,
o les plantes no es moren, això encara és més vital, no?
O sigui que això és de...
La conscienciació és molt important en aquests casos.
i clar, això no és real, aquí no estem parlant d'històries rares,
ni és algú real que només ho sap el que li passa, no?
Però la gent s'ha de conscienciar que un dia li pot passar a ell, no?
I llavors, doncs, tenia que ser aquest altruisme,
aquesta cosa d'això, doncs, és el més important.
Abans comentava que hi ha algunes dades, si més no,
jo amb aquest tema suposo que mai n'hi ha prou, no?
Però a nivell de Catalunya hi ha unes dades que fan pensar en cert optimisme,
perquè tenim dades que diuen que és el primer país del món en donacions d'òrgans.
Abans ho comentava a l'inici d'aquesta conversa.
Jo no sé fins a quin punt n'hi ha prou, no n'hi ha mai prou.
És a dir, estem bé? Hem d'anar més enllà?
Bé, podem felicitar-nos de tenir aquest índex de donació, no?
Aquí es pot parlar que a Catalunya tenim 40 donacions per millor d'habitants.
Això és el més alt del món.
Tenim en compte, a Espanya sencera són uns 34, per millor.
Però és que hi ha països com que s'han parlat molt darrerament,
com a Solanda, per exemple, que té 12 donacions per millor d'habitants.
O sigui, són coses que aquí...
Però què passa?
A Catalunya en concret som quasi un miler de ronyó, per exemple,
que estem esperant un ronyó.
No només fa falta.
Llavors, quan més es aconsegueixen, quan menys traves es posin a l'hora de la donació,
doncs això, clar, pot facilitar la feina als metges i a tothom,
i per nosaltres és fonamental.
M'ha parlat d'Holanda.
Jo no li volia preguntar, però sobre aquell programa de televisió,
si vol no en parlem, però abans que em comentava vostè fora de micròfon,
que no ha fet gaire a favor al sector, aquest programa, aquest reality show,
en fi, si vol en parlem, si no, no, eh?
El que vostè vulgui.
No, jo això, home, és que es parla i no parlar tampoc és el que s'està parlant aquests dies,
darrerament, i realment per nosaltres és molt trist que es faci servir uns malalts,
que es faci servir tot un xou per una cosa que per nosaltres és molt trist.
O sigui, nosaltres això, vaja, ho veiem com a alguna cosa molt trist.
És que no ho podem contemplar.
Nosaltres no estem jugant, nosaltres no és que a xou,
el nostre és real.
I fer la televisió, que és el mitjà fonamental en aquest aspecte,
és el que està derivant per uns caires que s'hauria de posar a oferir, no?
Perquè nosaltres ens trobem com molt perjudicats en aquest aspecte,
perquè poden pensar que uns malalts anem a un programa,
a veure si en donen un ronyó per sort, això no pot ser.
Mai es pot haver diners pel mig, això està aquí a Espanya, gràcies a Déu,
ell és molt estricte i això no es pot fer de cap manera.
I esperem que aquestes coses es deixin de banda
i que la gent es conscienciï i que ho vegi d'una manera més real.
Que es prengui el tema amb seriositat i amb rigor,
no des del punt de vista xabacà, com en aquest programa de televisió a Holanda.
Tornant al tema que ens ocupa, el tema d'avui, en aquest Dia Mundial de Donació d'Òrgans,
què ha de saber qualsevol persona que vulgui fer-se donant?
És a dir, hi ha alguns requisits previs, m'imagino que està en bon estat de salut,
o no és un requisit necessari i fonamental?
No, a veure, la donació és una... és una... és una... és una... és algo altruista,
això és voluntari, ho pot fer tot el seu vol, home, un menor d'edat ha de tenir el consentiment del pare,
això és l'única... una persona adulta ho pot fer, això, que la gent, tothom diu,
no, és que jo tinc el ronyó malament, això... no, això... això ningú vol dir,
perquè sigui donant-li, li treuran el ronyó, li treuran el fetge, això, això és una voluntat,
i en cas de mort, segons en quines condicions, és possible o no és possible,
o sigui, això són coses que s'ha d'entendre que en casos especials es poden aprofitar,
però en casos molt especials, o sigui, no... no...
Però, per nosaltres, el que és el fet aquest, que la gent se conscienciï,
doncs això és el que ens facilita la feina als metges,
i és per nosaltres el que necessitem, o sigui, principalment és la conscienciació,
o sigui, el fer-se donant, doncs és un acte, un acte voluntari,
i que fa una persona amb tota llibertat, i que, simplement, però,
conscienciància del que és, i és el que perseguim.
Avui, per fer aquest gest totalment altruista i incondicional d'atorgar els òrgans,
quan ja no els necessitem, els òrgans, quan ja no es fan falta,
es pot fer, justament aquí, a la Rambla Nova de Tarragona,
al costat de l'antic edifici de la Seguretat Social,
és aquest que hi ha en obres, estem més o menys a la confluència
del carrer que va cap a la plaça del Mercat,
veurant aquí la taula informativa, on estan en Joan Manel,
Bernà i altres persones que els atendran, els hi foran informació,
aquí és una opció per fer-se donant, un altre on seria?
On es pot anar, on es pot adreçar un que vulgui fer-se donant,
per fer-se aquest carnet identificatiu?
Sí, la Generalitat de Catalunya es preix el carnet,
hi ha molts organismes, nosaltres en concret,
nosaltres com a associació, sempre, en un principi,
antigament només ho feien per ronyol,
perquè era l'únic que es trasplantava,
el ronyol i les còrnies,
el que sempre s'ha pogut sense problemes,
però avui dia es poden donar,
hi ha d'altres associacions,
però nosaltres som els que ens hem mogut més,
potser són els que ho hem necessitat com més clarament,
són molts més,
també hi ha molta diferència entre la quantitat de trasplantaments
que es fan de ronyol i de cor o de fetge,
i també, clar,
la Generalitat ho ofereix,
nosaltres tenim l'associació,
el que, clar, no podem estar tot el dia pendents,
fem això, dediquem un dia en això,
perquè podem, però sempre per telèfon,
podem comunicar i, vaja,
estem disposats a...
A la informació que faci falta.
Joana Manel, gràcies per atendre el micròfon de Tarragona Ràdio,
confiem que avui amb aquesta conversa
hagin contribuït a consenciar molts tarragonins
que puguin fer-se donant-se en aquesta jornada,
dia mundial del donant.
Moltes gràcies i que acabi d'aprovar la jornada, que vagi bé.
Moltes gràcies a vosaltres
i gràcies a tothom, també.
Doncs ja ho sabeu, això és tot des d'aquí,
des de la rama 9, insistim,
aquesta taula informativa avui situada
al costat de l'antic edifici
de l'Institut Nacional de la Seguretat Social
o també de la Tresoreria General de la Seguretat Social.
És aquí on està aquesta taula informativa
al llarg d'aquesta...
Fins a quina hora, per cert, Joana Manel?
Sí, estarem a la tarda.
Veurem més o menys així,
fins a les 6 o 7 o així,
estarem per aquí.
No tenim una hora exacta,
però, vaja, més o menys,
durant el dia serem per aquí.
Doncs ja ho saben, tindran fins a aquest moment
temps per fer-se donants
i contribuir a millorar la vida de moltíssimes persones.
Això és tot des d'aquí, des de la Ronda Nova.
Gràcies, Josep, Sonia.
D'aquí una estona tornarem amb la unitat mòbil
des d'un altre punt de la ciutat,
des del Palau de Congressos,
o també ja avui,
actualitat relacionada amb el món de la sanitat.
Falten 12 minuts per arribar al punt horari
de les 11 del matí.
Ara anem a la publicitat
i de seguida repassem l'agenda cultural
amb Cinta Olivan
i ens n'anem a les instal·lacions de Camp Clar,
on aquest matí hi ha entrenament del Nàstic.
Avui farem una edició,
o la mini-edició diària del Futbolí,
la farem abans del que és habitual,
perquè també Ell d'Armoia
ens podrà anunciar alguna novetat d'última hora.
Tot això en els propers minuts
del matí de Tarragona Radio.