Cin minuts i seran tres quarts d'una.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Hem parlat fa uns instants de com arrenca el curs
en una de les escoles de dansa de la ciutat.
I aquests dies és això, dies de tornada a l'escola en molts àmbits.
Una de les institucions que torna aquest curs 2007-2008
amb una oferta important és el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
i ens agrada parlar-ne amb la seva directora, la Rosa Maria Ibarz.
Rosa Maria, què tal comencem?
Molt bé, moltes gràcies.
Moltes gràcies per acompanyar-nos una vegada més,
perquè podríem dir ja gairebé que és col·ladora habitual.
Sí, encantada.
Primer que tot, si et sembla, ens traiem les coses més ferragoses del damunt.
Parlem d'informació de serveis, dates, calendaris,
què han de fer els antics alumnes i la gent que vulgui apuntar-se ara
per primera vegada al centre, per això, per poder construir un dels cursos.
Doncs bé, ara ja ho tenim pràcticament tot enllestit
per començar la matrícula, la inscripció als cursos el dia 12.
Per tant, del dia 12 al 14 de setembre farem tots els antics alumnes,
ells ja tenen informació, per tant, ja vindran i cadascú ja sap el curs que ha de fer, etc.
i després, un cop acabat aquest període, perquè clar, són alumnes preferents en aquest sentit,
després ja a partir del dia 17 començarem proves de col·locació,
perquè hi ha molta gent que no sap el nivell exacte que té
i per tant hem de fer aquestes proves.
És un test de nivell.
Sí, sí, és una mena de test de nivell.
i després, un cop fets i corregits, no?, i mirat una mica com han anat,
a partir del dia 19, entre el 19 i el 21 de setembre, a matí i tarda,
farem la inscripció als cursos, a les places que hagin quedat lliures.
L'oferta d'enguany no presenta gaires modificacions
respecte a la de cursos anteriors, perquè tampoc podeu.
Exacte.
És que, a veure, l'oferta permanent l'hem de mantenir
i podem fer molt poques variacions,
perquè hi ha molta gent que tenim a la porta
que ens esperen per fer aquests cursos.
Per tant, no podem canviar, hem de seguir amb la línia.
El que sí que intentem sempre és donar continuïtat als antics alumnes,
és a dir, que els que comencen per un bàsic 1,
doncs assegurar-los que puguin fer un bàsic 2
i anar canviant els nivells en aquest sentit, no?,
pujant o baixant en funció del que ells necessitin.
Però el nombre de cursos, a més, la plantilla que tenim també,
que cada vegada és més estable, és la que és,
i en funció d'això fem l'atenció sobre el públic de Tarragona
i el públic, ja ho sabeu, també d'altres municipis,
de les quatre comarques que nosaltres portem.
Els nivells bàsics, els nivells inicials, són els més demandats.
Gràcies, en bona part, a l'interès que tenen molts immigrants,
i immigrants extracomunitaris per aprendre la llengua catalana.
Sí, sí, durant aquests últims anys han anat pujant progressivament.
Nosaltres sempre n'havíem fet de nivells bàsics, sempre,
perquè sempre, sabeu que a Tarragona, per la seva configuració,
doncs sempre ha vingut gent de fora a treballar,
per tant sempre havíem tingut cursos,
però ara ja representen el 67% del total de cursos que oferim.
El 67% de l'oferta són aquests cursos de català bàsic.
Són cursos inicials, que els cursos inicials són una primera aproximació,
solen ser cursos molt curts, de 20-25 hores, no passen d'aquí,
i els cursos bàsics, que són de 45 hores, els cursos normals que fem.
I ja et dic, el 67% i el pas que anem, quan acabem l'any,
potser seran el 70% i tot.
Bona part d'aquests estudiants són immigrants, com comentàvem.
Sí, sí, immigrants i de gent de la resta de l'Estat.
Perquè ara, pel que fa a la procedència dels nostres alumnes,
estem que gent nascuda a Catalunya i a l'Estat espanyol,
tot junt, fa el 50%.
I l'altre 50% són gent que fa poc que viuen aquí.
La meitat dels alumnes del centre de normalització són gent que venen de fora?
Sí, sí, sí.
És una xifra que ha crescut, suposo, de manera exponencial al llarg dels últims anys.
Sí, i tant. Fins al punt que, bé, nosaltres fem el que podem
i no ens podem queixar perquè en els últims anys hem tingut reforços,
hem tingut recursos que ens han permès atendre a totes les persones que han vingut.
Però, clar, arriba un punt que es fa una mica difícil poder atendre tothom.
Hem tingut sort fins ara de no tenir llistes d'espera
durant aquests dos últims anys, ho hem pogut solucionar.
Abans teníem llista d'espera de gent per entrar a estudiar català.
Però ara, per sort, doncs els podem atendre.
Però, clar, ja més enllà d'on som ara,
ja necessitaríem encara més recursos per poder atendre tota la gent que ve.
Perquè és continu, és continu, i el degoteig és continu, continu de gent.
Són molts els alumnes que segueixen els cursos normals,
i abans també ho comentàvem, des del Centre de Normalització Lingüística,
també us poseu en contacte, arribeu a acords segons quin tipus d'entitats o d'associacions
per poder pactar, entre cometes, una oferta a la mida, no?
Sí, sí. No, perquè a més tenim l'ajut de la Secretaria per la Immigració,
que afavoreix, en aquest sentit, afavorir vol dir que ens dona recursos
per poder dur a terme aquests cursos per associacions d'immigrants,
associacions que estan legalment constituïdes,
i que una manera de posar-se en contacte amb ells,
i perquè ells coneguin una mica la realitat del lloc on són i on són establert,
doncs és posar-se en contacte amb ells i oferir-los la possibilitat
de fer cursos d'aquests inicials,
que són cursos que, a banda, de tota la part lingüística,
que és de coneixement de la llengua,
també se'ls situa una mica a l'entorn on són,
o sigui, de coneixement una mica de la cultura i una mica dels costums d'aquí, no?
I ja hem treballat enguany, durant el curs passat,
hem treballat amb 7 o 8 associacions, ara no ho recordo exactament,
de persones magribines i també de persones subsaharianes,
d'Àfrica, i ara continuarem treballant també
amb un mateix volum de persones, o sigui, d'associacions.
O sigui, que estem molt contents d'enguany.
Ha estat una feina que és feixuga,
en el sentit de poder concretar a l'hora de fer els cursos,
però que després solen funcionar molt bé,
que molts dels alumnes després volen repetir
i que alguns van passant els nostres cursos generals,
que també d'això es tracta, no?
O sigui, que no es queden només en aquest nivell inicial,
sinó que van pujant i seguim tot el...
No tothom, eh? Això ho hem de tenir clar.
Hi ha gent que la llengua B és una eina més,
per tant, quan tenen el coneixement bàsic
i el coneixement del que ells necessiten,
ja en tenen prou.
Però hi ha un petit grup d'aquestes persones
que van passant els cursos generals
i que fins i tot després arriben als nivells catalanoparlants.
Vull dir que estem molt contents en aquest sentit,
que encara que no siguin molts,
ara encara numèricament els que arriben,
però van arribant cada vegada més
als cursos del que nosaltres anomenem tradicionalment
de catalanoparlants.
catalanoparlants vol dir que tenen una fluïdeja a l'hora de parlar.
Que poden seguir habitualment i parlar en català
o una conversa de carrer.
Exacte.
I que a partir d'aquí es poden posar a estudiar
més seriosament la llengua.
Més seriosament, vull dir, a nivell d'ortografia,
de poder-lo escriure bé,
no tenir cap problema de comprensió, etcètera.
Coses d'aquest tipus.
I aquesta gent, doncs, ara, per exemple,
els nivells que nosaltres anomenem nivell intermedi,
que era el que antigament era el nivell B.
Sí, per situar-nos, vaja.
Doncs aquest nivell tradicionalment
sempre eren persones catalanoparlants
que no havien pogut estudiar per la raó que sigui
i que es posaven a estudiar.
Ara ja la majoria d'aquests alumnes del nivell intermedi
ja no són catalanoparlants d'origen.
Ho són d'adopció, però no d'origen.
Per tant, això és una feina que em sembla que és important.
Quines són les motivacions d'aquestes persones estrangeres,
d'aquests immigrants extracomunitaris,
o de la gent d'altres zones de l'Estat,
per aprendre la llengua catalana?
És un interès simplement personal
d'aprofundir en la cultura
i en la llengua d'aquest país?
O també hi ha gent que li ho exigeix per la feina?
Sí, sí.
Com funciona?
Jo penso que en la majoria dels casos
és una necessitat.
És una necessitat.
Ells venen aquí,
moltes persones quan venen aquí
no saben que aquí es parla català,
perquè ningú els ho ha dit.
Per tant, es troben...
I quan es troben davant d'aquesta realitat,
veuen que els seus fills,
si un dia porten els seus fills
o han vingut amb els seus fills a l'escola,
hi ha una llengua que ells no coneixen
i per tant ells tenen la necessitat
de conèixer aquesta llengua.
Això és una motivació important,
sobretot per a les dones que venen.
I després, és clar,
el motiu laboral.
És a dir,
per fer segons quines feines,
igual que altres requisits,
també has de saber la llengua del país.
Nosaltres, per altres bandes,
han rebut moltes vegades
allò, comentaris i fins i tot queixes
en el sentit que vas a un restaurant
i no t'entenen el que demanes,
que no ho fan amb cap mal a fer.
Ningú ho diu això,
però simplement és que ells no ho sabien,
que aquí es parlava català.
Doncs bé, aquesta gent,
quan es troben amb aquesta realitat,
també s'esforcen per aprendre la llengua d'aquí.
És normal.
Remarcaves ara que especialment
les dones tenen aquesta motivació
d'aprendre català
per poder parlar amb la llengua
que els seus fills aprenen a l'escola.
Es manté aquest perfil
un predomini de les dones
que estudien en el català
o més o menys el percentatge
entre homes i dones és...
Cada vegada menys.
Abans era clarament un perfil femení,
era una dona de 30, 30, 35 anys,
amb un nivell d'estudis, etc.
Això ara ja s'està esmiculant.
Cada vegada tenim més homes
matriculats com a alumnes,
inscrits,
i cada vegada més...
El perfil és diferent.
Potser són una mica més joves,
són adults,
però estan al voltant
entre 25 i 30 anys,
i el nivell d'estudis
ara ja ha canviat.
Tenim gent que tenen estudis molt alts,
que han vingut dels seus països
amb estudis
i que ara estan homologant
els seus estudis,
per tant, entre altres coses,
també fan català.
Això seria una banda
o una part dels nostres alumnes,
i la resta són gent
que potser no tenen
tant nivell d'estudis
com tenien abans,
sinó que el tenen una mica més baix.
Vull dir que estem
una mica
amb els dos extrems.
El centre de normalització lingüística
també és un dels punts
que centralitza
en tota la informació
referent
a un projecte molt interessant,
del qual ja n'hem fet
a desmena
d'altres ocasions,
que és el projecte
de voluntaris per la llengua.
Podríem recordar,
Rosa Maria,
en què consisteix,
i vaja,
què ha de fer la gent
que s'hi vulgui implicar?
Mireu,
els nostres alumnes,
tots els coneixements teòrics
els aprenen a classe.
Ells sempre s'han queixat
que quan surten al carrer
no tenen manera
de practicar
la llengua catalana.
I llavors nosaltres,
bé,
des de fa uns anys,
des de començaments del 2000,
em sembla que era del 2002,
si no recordo malament,
es va,
des del centre de Cornellà
i que després es va estendre
per tot el territori català,
es va pensar
en la possibilitat
que persones voluntàries
que fossin catalanoparlants,
d'origen no,
però que fossin catalanoparlants,
que parlin catalanfluidesa,
que parlin catalanfluidesa,
doncs ajudessin
els nostres alumnes,
els ajudessin
a fer pràctica
del que prenen a classe.
I així va començar
el programa
de voluntaris per la llengua.
I això s'ha anat fent gran
perquè és un programa
que cada any
també ha anat augmentant,
que la gent està molt contenta,
que els nostres alumnes
és una cosa que ens demanen
i després altres persones
que estan preocupades,
persones catalanoparlants,
que estan preocupades
pel futur de la llengua
i coses d'aquest tipus,
doncs també
volen participar
d'alguna manera,
volen fer alguna cosa
i nosaltres els posem
en contacte
els uns amb els altres
i fan una pràctica,
un reforç oral
de la llengua catalana.
La resposta més
és bona
per part d'aquests
estudiants de català
perquè ells són ells mateixos
els qui demanen
aquest reforç,
però a més la gent
que parla català,
aquests catalanoparlants,
també s'han implicat
de manera important.
Sí, sí, sí.
Estem molt contents
i hi ha gent
que ja fa molts anys
que col·labora,
o sigui,
pràcticament des que vam començar
ja col·laboren
amb nosaltres
i ells estan molt contents.
No funcionen
el 100% dels casos,
això també ho hem de dir,
perquè sobretot
estem parlant
de persones adultes
que tenen
una sèrie de problemes
entre els quals
tenen el problema
de la llengua,
però és un problema
entre molts,
com pot ser habitatge,
sanitat, etcètera, etcètera.
Però no funcionen
el 100% dels casos,
però entre el 80%
i el 90% dels casos
funciona.
I ara nosaltres
a partir d'enguany,
o sigui,
del 2007,
hem comptat també
amb un reforç
de la Secretaria
de Política Lingüística,
de tal manera
que tenim una persona
que es dedica només
a controlar
i a vetllar
perquè funcioni bé
aquest programa.
i ara hem estat
treballant molt internament
per fer un bon
programa informàtic,
per tenir-ho tot,
per facilitar-ho
pràcticament
a la gent
i confiem
que a partir d'ara
el programa
de voluntariat
creixerà molt.
De tal manera
que fins i tot
des del gener
comptàvem una persona,
però ara
des del mes de setembre
en comptem una altra
per la comarca
del Baix Penedès.
Anem ampliant
perquè hi ha molta gent
que està molt interessada
en aquest programa.
Comentaves
que hi ha molts estudiants
de català
que no tenim
l'oportunitat
de practicar,
encara continuem
amb aquest vici
entre cometes
que els català
no parlants
canviem el xip,
canviem de llengua
de manera involuntària
en moltes ocasions
quan parlem
amb una persona
que parla a castellà
doncs nosaltres
continuem la conversa
en castellà.
Exacte.
Jo no renyo ningú,
és simplement
passa,
passa,
això passa.
Tenim el costum
i tenim aquella idea
que
semblem millor educats
si fem això.
Jo penso
que els estem,
que no els estem fent
cap favor
amb aquestes persones
sinó que
al contrari
els estem discriminant
si no els parlem
la nostra llengua
perquè després
ells es trobaran
davant d'un problema
i no coneixeran la llengua
perquè ningú
els ha ajudat
i ningú
no els ha obligat
sinó que els ha fet
parlar la llengua
perquè ells n'aprenguin
i que tirin endavant.
qualsevol de nosaltres
quan sortim
a l'estranger
sabem que el primer
que hem de fer
és espavilar-nos
amb la llengua
que es parli allí
i si són dues
parlant dues llengües
i he estat
en un país
que tenen dues llengües
i bé
amb una o l'altra
veu malament
pot fer ja s'entendre
i clar
en aquest cas
si nosaltres
no forcem
que utilitzin la llengua
tal com a mi
m'han fet a l'estranger
doncs no
no vencerem mai
en aquest sentit
jo espero que
jo em sembla
que les
que les administracions
també ens són conscients
que la secretaria
per a la immigració
també n'és molt conscient
d'aquest problema
i que entre tots
intentarem resoldre'l
però clar
s'ha de canviar el xip
allò que es diu
hem comentat
que més del 60%
dels cursos
que ofereix actualment
el centre de normalització
lingüística
estan orientats
a aquests nivells bàsics
a aquests nivells inicials
però també
cada vegada
sembla que hi ha
una tendència
de gent
que busca
un perfeccionament
de la llengua catalana
i s'apunta
a l'anomenat
nivell D
exacte
sí sí
ja
ja ens passa
també des de fa
un parell d'anys
que hi ha molta gent
que s'interessa
per fer el nivell D
nosaltres l'hem de fer
amb unes condicions
determinades
perquè clar
el volum
és de gent
per a nosaltres
és important
però no tant
com els cursos bàsics
i el criteri
d'actuació
del govern
de la Generalitat
i del Consorci
per a la Normalització
Lingüística
és que els alumnes
dels cursos bàsics
són prioritaris
sí
les prioritats
són els que són
les prioritats
són els que són
però nosaltres
també el que intentem
és donar resposta
a tota la gent
que ja tenen
un nivell C
per tant se suposa
que ja haurien acabat
el nivell C
és el nivell que s'obté
quan acabes l'institut
quan acabes de batxerat
per exemple
perfecte
és aquest
hi ha gent
que vol anar més enllà
i cada vegada
tenim més demanda
de cursos
de nivell superior
per tant
si estem
en un extrem
i l'altre
també
vull dir que
les dues puntes
de la nostra tipologia
d'ensenyament
són les que tenim
més plenes
això no vol dir
que no hi hagi gent
amb els altres nivells
perquè també
tenim gent
amb els altres nivells
de tal manera
que moltes vegades
no els podem atendre
amb cursos presencials
sinó que hem d'augmentar
cursos a distància
també
per poder-los atendre
doncs
digues i tant
només volia dir
que durant aquest curs passat
hem tingut
gairebé 4.200 inscrits
que és un volum de gent
molt important
el que estem movent ara
i que volen estudiar català
un nivell o un altre
el que sigui
doncs més de 4.000 persones
des del Centre
de Normalització Lingüística
no ens ho acabem de creure
perquè és un volum
de gent molt gran
està dit aviat
Rosa Marí Bars
directora del Centre
de Normalització Lingüística
felicitats
per la feina
que esteu a terme
tota la gent
que sigui interessada
en aquest procés
de matriculació
o en qualsevol altre
tipus d'informació
segurament
la millor opció
és que s'acosti
fins al Pallol
sí, sí
a la plaça del Pallol
ja ho sabeu
a l'edifici
de l'antiga audiència
la primera planta
o si no
ens poden trucar
al telèfon 977
243527
doncs
allà els atendran
perfectament
com acostumen
a fer la gent
del Centre
moltíssimes gràcies
a Rosa Marí
i fins la propera
molt bé
moltes gràcies
a vosaltres
adieu