Passant sis minuts al punt de dos quarts onze,
continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio,
tal com els havíem anunciat al sumari de continguts
a primera hora del matí.
Ara volem dedicar uns minuts a parlar d'un llibre,
una mena de conte, un llibre al cap i a la fi,
que es titula Temps Paralímpics.
És un llibre que es presenta aquest migdia a la ciutat de Tarragona
en una presentació especialment adreçada a joves
de diferents instituts, alumnes d'ESO de la ciutat de Tarragona.
Ens acompanya l'estudio de Tarragona Ràdio,
l'autora d'aquest llibre, la responsable d'aquest projecte,
la Carme García. Carme, bon dia, benvinguda.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya en Sebastià García.
Sebastià, bon dia.
Bon dia.
En Sebastià és un esportista paralímpic de la nostra ciutat.
Ara repassarem una miqueta el seu currículum.
Benvingut també, Sebastià.
En primer que tot, Carme, d'on neix aquest projecte?
D'on sorgeix la idea d'escriure aquest temps paralímpics?
La idea d'escriure aquest conte, aquesta història,
sorgeix del Comitè Paralímpic i de la Fundació Cultural Benesto,
que volien col·laborar amb el Comitè Paralímpic,
però en lloc de directament amb l'esport, amb la divulgació.
L'any passat ja van fer esmorzades per periodistes,
per donar-ho a conèixer en el món dels mitjans de comunicació,
i aquest any van pensar, fem alguna cosa diferent,
alguna cosa més educatiu amb els nois i noies.
I llavors vaig aparèixer jo i em van dir si volia portar aquest projecte,
ja que coincidia que era periodista i se pressuposava que més o menys escrivia bé,
i després també he sigut esportista paralímpica.
Llavors van pensar que potser tenia el perfil ideal
per intentar escriure alguna cosa adreçada als nanos
que entenguessin l'esperit paralímpic
i que veiessin aquests esportistes com a esportistes d'alt rendiment,
i no com a una cosa diferent.
I aquí va sortir, i aquí va començar tot.
El llibre té com a protagonista Leonardo da Vinci, pot ser?
Sí, sí, sí, Leonardo da Vinci.
A mi em van demanar simplement que escrigui,
se'm van donar total llibertat,
però jo vaig pensar que si no trobava un argument
que fes com una història, o que sí que ho trobava,
seria molt més fàcil de llegir pels nois i noies,
i seria molt més entretingut i se'l llegirien segur
del principi al final, perquè és molt fàcil.
Llavors, triant personatges atractius,
vaig pensar que Leonardo da Vinci era atractiu
tant des del punt de vista pedagògic pels professors
com des del punt de vista dels nanos,
perquè dintre que és un personatge històric,
que sona a rotllo de classe d'història,
però és simpàtic perquè volia volar la lluna,
i era molt somiador.
Per tant, se diu molt bé amb també els ideals paralímpics,
de tots podem ser capaços de fer tot,
les barreres no ens les ha de posar ningú.
Aquest llibre s'ha acompanyat de diferents fotografies,
de diferents il·lustracions,
va parlant de diferents facetes esportives,
i veiem de noms concrets,
se n'esmenten pocs,
un d'ells és el del ciclista Javier Ochoa,
que és segurament un dels noms
que més espai ha ocupat
als mitjans de comunicació, no, Carme?
Sí, el vaig triar,
és l'únic personatge que es parla d'ell,
que surt com a personatge,
tot el altre parla de l'esport.
però per representar un dels valors més importants,
que és la superació personal,
vaig pensar que sí que el triaria amb ell,
perquè primer,
perquè el ser ja més conegut,
és més fàcil ja,
ah, mira, i la gent ja...
A la gent li sona, no?
Sí, però a més a més,
perquè els nanos connectessin
l'esport professional,
a nivell de persones sense discapacitat,
amb l'esport d'alt nivell,
a nivell paralímpic,
que ho connectessin,
perquè l'Ochoa estava en el Kelme de ciclista,
de ciclisme, no?
Era un professional,
i tots els nanos això,
doncs ho saben jo,
els admiren, no?,
els esportistes que estan a aquest nivell,
i llavors si veuen que aquest ciclista del Kelme
ara està sent paralímpic,
com vaig pensar que relucionarien molt bé,
que és la mateixa cosa,
simplement amb diferents categories.
El Sebastià,
l'altre convidat avui,
en aquest temps que estem dedicant
al matí de Tarragona Ràdio,
actualment practica l'esport de la vela,
anteriorment havia practicat l'esport de l'esquí,
amb força èxit, no?,
a nivell de campionats de Catalunya i d'Espanya, Sebastià?
Bé, sí,
combinava esquí i vela,
el que vaig haver de decidir
concentrar-me només en un esport,
i la vela era molt més pràctica a nivell funcional,
ja que visc a Tarragona,
però bé,
i vaig haver de decidir-me per un esport,
vaig decidir-me al final per la vela.
en l'esquí a nivell espanyol,
estem a un nivell una mica baix,
llavors destacar una mica és fàcil,
llavors si vols estar a un nivell internacional
força competitiu,
t'has dedicat moltíssim temps,
has de tenir molts de mitjans,
i jo tenia aquesta mancança,
no tenia tots els mitjans que podia desitjar,
i no res,
al decidir-me per un esport,
clar,
vaig decidir-me per la vela,
per la facilitat que tenia,
però m'hagués agradat continuar en esquí,
evidentment.
El Sebastià té una minusvalia
en una de les seves extremitats?
Aparentment,
és la cama esquerra la que em falta,
però me'n falta tota una artèria a la cama dreta
i tinc paràlisi al braç esquerre,
dissimulo bé.
El Sebastià també té una història,
molts de paralímpics
tenen una història de superació personal a darrere,
hem parlat de l'Otxoà,
però hi ha moltes persones
que, com el Sebastià,
va haver-hi un moment molt traumàtic a la seva vida
i van decidir tirar endavant
i buscar l'excel·lència,
que en el fons és això,
l'esport,
sigui olímpic o paralímpic,
buscar l'excel·lència dins d'un mateix,
no amb el que t'ha donat la natura,
sinó amb el que tens a dintre, no?
Diu el tòpic en aquests casos
que l'esport ajuda en un moment determinat
a tirar endavant,
et proporciona forces.
En aquest cas,
en la teva experiència personal,
n'ha estat així, Sebastià?
Sí, sí, evidentment.
L'esforç personal dia a dia
t'ajuda a estar endavant,
a superar-te a tu mateix,
a fer petites fites
i superar aquesta fita
arribes a superar una altra.
I això al dia a dia és molt important.
No sé,
jo he estat en moments
que a l'hospital
que t'hauries morir,
estava tot negre, negre,
i vaig començar a fer esport
en un programa de l'hospital
i se t'obre la vida, saps?
Poder veure que podies fer
el mateix que feies abans,
clar,
amb les teves limitacions,
però podies ser una persona,
saps?
Tan senzill com això,
perquè tu et veus allà a l'hospital,
o t'has fet una merda,
que t'han trencat,
que t'has trencat,
que t'hi falten membres,
que és un xou,
i et pots morir.
En aquests moments,
una sortida esportiva
és un al·licient.
no a tothom li agrada,
d'acord?
Però jo recomano
que la gent
practica esport,
sigui vàlid
o sigui minus vàlid,
o sigui,
com a fan de superació,
com està
sa,
com un munt de coses,
vull dir,
fas amistat,
surts,
no et quedes
tancat a casa,
no et quedes
tancat a tu mateix,
però bé,
no sé,
suposo que això
els psicòlegs
ho parlarien millor que jo,
sobre les
els problemes de pressions,
però bé,
t'ajuda força,
t'ajuda molt,
i l'esport,
com altres activitats
a la vida,
és una activitat
força sana.
Les persones
minus vàlides
que us dediqueu
a l'esport
amb intensitat,
rebeu les ajudes
que us mereixeríeu?
Aquest col·lectiu,
creieu,
Carme Sabàcia,
que sou suficientment
recolzats?
No sé,
respondré
per la meva part,
després la Carme
per la seva,
la Carme també
ha sigut
paralímpica,
ha sigut
Copa del món
a l'esquí,
ja t'ho dirà ella,
la meva opinió
és que no,
que aquí
o és una pilota
de cuiro
per donar-li patades
o crida poc
l'atenció.
Llavors,
tots els esportistes,
i estàs dedicant-te
24 hores al dia,
perquè jo ara mateix
estic en un CAR,
un central de rendiment,
vivint allà,
a Santander,
dedicant-me
amb cos i ànima
a l'esport.
i vas més o menys
com una mà davant
i una mà darrere.
Sí que ets
un esportista
d'alt nivell
i et tracten com a tal,
però a nivell de suport
realment no és així.
tens moltes mancances
per tot arreu
i entre el poc que pots
arribar a tu,
entre poc el que
arriben a les comunitats,
els amics,
i entre tots,
doncs bé,
vas tirant.
però no a un nivell
100% professional
ni 100% dedicació
d'això puc viure,
ni molt menys.
Aquí suposo, Carme,
que es barregen dues coses.
D'una banda,
el suport material
i econòmic,
que és fonamental
i imprescindible,
i de l'altra,
el reconeixement social,
que la gent sàpiga
que d'històries
com la del Sebastià,
com la de la Carme,
que n'hi ha moltíssimes.
Va una mica lligat.
conforme als mitjans
de comunicació
es vagin fent més ressò
de més esports.
Ja no parlem només
del Paralímpic,
sinó, no sé,
okey-herba.
No sé,
Terrassa és una potència
d'okey-herba
i els nois d'okey-herba
estan com els Paralímpics
combinant la seva feina
amb el seu entrenament.
Però en el món Paralímpic
és veritat que
tot just ara
comencem a ser una mica
reconeguts,
fa pocs anys.
Ara s'ha fet un gran avenç
amb el pla Ado Paralímpic,
que és una cosa
que va començar
fa un parell d'anys
i que encara és petit,
però se suposa
que anirà creixent,
hi ha patrocinadors
i anirà revertint
cada cop més
amb els esportistes,
suposo,
imagino,
t'hi has de desitjar.
També hi ha
un altre projecte
molt maco
que és l'amic Paralímpic
que es tracta
de buscar
empreses petites,
locals,
que patrocinin
un sol esportista,
no?
Potser hi ha
alguna empresa
d'aquí de Tarragona
que no té
molts diners
per fer patrocini,
però sí que té
prou diners,
per exemple,
per apadrinar
el Sebastià,
per exemple,
i ajudar l'Amelia
que tinguin més recursos
per fer vela.
Això existeix.
A Catalunya
encara no hi ha
cap empresa
que hagi apadrinat
cap esportista,
podria ser alguna,
animo a les empreses
de Tarragona
que siguin les primeres
i apadrinin
en el Sebastià
o algun altre esportista
de Tarragona,
però sí que n'hi ha
a diversos llocs
que estan apadrinant
i s'estan fent coses
i, per exemple,
vosaltres
que ens esteu entrevistant aquí
esteu ajudant
que això
vagi endavant,
que quan més
se'n senti a parlar
més interès hi haurà
per apoiar-nos
de manera material
i va enllaçat.
També, per exemple,
l'Ajuntament de Tarragona
que ens ha donat
l'opció
de fer la presentació
a l'Ajuntament
i donar-li
més com més solemnitat
i més implicació
de la ciutat de Tarragona
doncs també ens ajuda
que es vegi aquest esport
com algú
que està dins de la societat
i que se l'ha de recolzar
i que els nanos ho vegin.
I, per exemple,
també Fundació Cultural Benesto
tinguent la visió
de voler apujar
l'esport paralímpic
amb la divulgació
i amb l'educació
en vez de directament
també és una visió
de dir
fem el créixer.
A part de fem créixer
els esportistes
fem el créixer
dins de la societat
perquè la societat
el recolzi més
i després puguem créixer
més a dins de l'esport.
No sé si el fet
que l'any que ve
se celebrin els Jocs a Pequim
primer els Jocs Olímpics
després els Jocs Paralímpics
la gran repercussió mediàtica
que tenen els Jocs Olímpics
i els Jocs Paralímpics
poden servir una miqueta
per posar-ne que sigui
de manera cíclica
cada quatre anys
aquest tema
damunt de l'agenda mediàtica, Carme.
Sí, els Jocs Olímpics
no fa falta
ni dir-ho
són l'espectacle
de masses
més gran del món
mai conegut
és el moment
de cada quatre anys
on hi ha més gent
mirant la televisió
a la vegada
i està demostrat.
Els Jocs Paralímpics
és molt difícil
que arribi a ser això
estem molt lluny
però sí que és veritat
que des de Barcelona
que va començar
a marcar la diferència
cada cop estan creixent
i creixent més.
de cara a Pequín
tot aquest esforç
que estem fent
des del Comitè Paralímpic
doncs amb l'educació
en els instituts
amb l'amic paralímpic
amb intentar
estar més present
en els mitjans
de comunicació
i tot això
doncs s'espera
que els Jocs Paralímpics
de Pequín
es segueixin més
que els d'Atenes
per exemple
i que ja es van seguir
més dels que els assignen
i anar creixent
a poc a poc
encara estem lluny
dels Olímpics
però mentre
la gràfica
sigui ascendent
suposo que hem d'estar
ben contents
i endavant
per seguir creixent.
Aquest llibre
aquest temps paralímpics
ja ha voltat
per diferents ciutats
de Catalunya
i d'arreu
de l'estat espanyol
crec que ja heu fet
algunes presentacions
com la que avui
aquest migdia feu
a Tarragona
en d'altres ciutats
com ha estat l'experiència
el contacte
amb aquests joves
amb els nens
el contacte
amb els esportistes
de la seva ciutat
com ha funcionat
l'experiència Carme?
Doncs quan els deixes
fer preguntes
els crida
molt l'atenció
sempre
les preguntes
solen ser
doncs si és sec
i tu
quan corres
com és
què fas
moltes preguntes
relacionades
amb la discapacitat
els crida molt l'atenció
si et falta això
com fas allò
com pots superar
com pots equiparar-te
i després
doncs de seguida
el que més gratament
m'ha sorprès
és que de seguida
per exemple
estàvem divendres a Girona
l'Albert Gelis
que és un gran nedador
i ha guanyat
en seguida
s'identifiquen amb ell
l'aplaudeixen
qualsevol cosa que digui
o sigui
els nanos són
perfectament
el seu cervell
encara està totalment obert
i tu els dius
aquesta persona
guanyat medalles paralímpiques
i això és una cosa
molt important
i ells
ho interioritzen
vull dir que
és una feina
molt més
jo què sé
tu li dius a una persona gran
i et diuen
ah sí sí molt bé
però ja tenen la seva imatge
potser els paralímpics
no és el mateix
però amb un nano jove
de seguida
ho interioritzen
i els aplaudeixen
i tu has guanyat això
i era molt difícil
vull dir que
crec que
és un encert
per part de
de la Fundació Benesto
i del Comitè Paralímpic
haver
voler-se
dedicar
en els adolescents
perquè crec que
d'aquí uns anys
seran els grans
i si
quants més
hagin interioritzat això
doncs
ells
ens veuran
als paralímpics
doncs
com un esportista més
amb una característica
com hi ha categories
masculí i femení
doncs hi ha categories
de diferents capacitats
i ja està
ja tens pensat
Sebastià
què li explicaràs
als nens
als joves
aquest migdia
no sé
les preguntes
que em faran
però bueno
no he pensat res
en absolut
com ara
o sigui
he vingut
m'he fet l'entrevista
em pregunteu
respon
el que em passa
en aquest moment
al cap
doncs recordem
que la cita és a partir
d'aquest migdia
al saló de plens
a la sala d'actes
crec si no vaig
a la sala
de rodes de premsa
de l'Ajuntament
a la sala d'actes
això mateix
de l'Ajuntament de Tarragona
a la plaça de la Font
tindrem l'oportunitat
de llegir
aquest temps
per Alímpics
i sobretot
doncs vaja
poder presenciar
Sada Sabacià
i també hi haurà
amb Carme Sabacià
altres esportisses
per Alímpics
de la ciutat
no?
Sí
l'Omar i la Déora Font
que són dos germans
són
en aquest cas
discapacitats visuals
com jo
i estan entrenant
al car de Sant Cugat
de fet
ara estan venint
cap aquí a un cotxe
per poder estar
a l'Ajuntament
i de fet
la Déora té un palmarès
espectacular
espectacular
és una de les esportistes
més
més
com es diu això
més
lleurejades
de l'equip
paralímpic espanyol
i el seu germà
sembla que és una gran promesa
que també va por
i o sigui
però estan molt contents
tots els tarragonins
de tenir tants bons esportistes
Carme García
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
felicitats
per la iniciativa
gràcies
gràcies a vosaltres
per convidar-me
i per ajudar-nos
a donar divulgació
a l'esport paralímpic
Sebastià
moltíssimes gràcies
també per acompanyar-nos
i molta sort
amb aquesta carrera esportiva
a vosaltres
per rebre'ns
fins la propera
a rebre'n
bon dia