La part baixa de la ciutat, al costat del teatre romà.
La part baixa de la ciutat, al carrer Cartagena i al carrer Salmagí,
que es podien fer vivendes de protecció oficial
i descobrir tot el que és la resta romana que arriba fins a les escales.
Mai s'havia parlat dels edificis del carrer Bolledo,
del carrer Salmagí, del carrer Cartagena.
Parcel·la Rion.
Ascensio Carricondo, portaveu dels veïns de la zona.
No han avisat a cap avingul·lis ni res.
Hi ha persones allà que estem vivint fa 50 anys.
i hi ha persones allà que estem vivint.
Fa 50 anys que tenim les cases d'hi i estem vivint allà
i hi dic uns d'influqüents res.
Manel Borrero, president de l'associació de veïns del barri.
S'hem reunit uns quants afectats,
uns quants veïns afectats del carrer Francoli, de la banda dreta,
per veure quines mesures agafem per cobrar això.
també demanarem l'assignatura de tots els afectats en principi.
Són només alguns dels veïns dels 1.500 habitatges de les set zones de Tarragona
afectades per les expropiacions del nou pla d'ordenació urbana municipal, el POUM.
A finals de maig es coneix que el nou plantejament urbanístic preveu l'enderrocament
de més d'un miler de pisos i cases per transformar la ciutat.
La polèmica es estapa per sorpresa, en compte gotes,
i sempre a través d'informacions periodístiques.
Res de tot això es coneixia quan el 15 de maig l'equip de govern de Convergència i Unió
i el Partit Popular va aprovar en el plenari municipal el nou POUM.
El va defensar personalment l'alcalde Joan Miquel Nadal.
Dibuixa per una banda una ciutat que aspira a 175.000-186.000 habitants
i que busca l'equilibri entre uns barris de Ponent millor connectats entre ells
i amb el centre urbà.
I per altra banda amb un creixement urbanístic al voltant de la zona de Llevant.
Fins aleshores el debat s'havia centrat en la falta d'alguns informes
o la idoneïtat d'aprovar el pla en plena campanya electoral.
El portaveu de l'equip de govern Joan Aregió
i el portaveu del PSC Josep Fèlix Ballesteros
van protagonitzar moltes picabaralles sobre aquesta qüestió.
L'argumentació de vostès que tot el pla és un desastre no l'he sentida,
perquè només han parlat de qüestions de forma.
Suposo que han parlat de qüestions de forma perquè de fons no en poden parlar,
perquè fa dos anys van dir que estaven d'acord amb el 80%.
Presenten un nen prematur, setmesí,
que haurem de posar en respiració assistida a la llevedora.
perquè sobrevisqui si és que ho fa.
Calien set anys de gestació per donar llum en aquest prematur?
Després de les eleccions municipals,
el descobriment de les nombroses expropiacions
fa que la polèmica del Pla d'Ordenació Urbana
continuï des de dos àmbits ben diferents.
D'una banda, el debat sobre les responsabilitats polítiques
i, de l'altra, les mobilitzacions dels veïns afectats
per no quedar-se sense casa.
En l'àmbit polític, l'assignació de la responsabilitat sobre les expropiacions
centra el debat durant uns dies després dels comissis.
El tenent d'alcalde d'Urbanisme de l'equip de Govern Convergent,
Jordi Sendra, admet que no tenia constància
que el nou Pla d'Ordenació Urbana contemples la desaparició d'habitatges.
No sabia que hi havia aquestes coses de l'Avinguda d'Andorra.
I fins i tot havia estat parlant amb veïns que em deien,
escolta, és que ens diuen que passa això.
Dic, hòstia, no pot ser, no pot ser.
En tot cas, sent com és que afectava persones,
jo no hauria anat a inaugurar el local de l'Avinguda d'Andorra
tres dies abans sense haver parlat amb ells
si hauria sabut què és el que estava passant.
Com a mínim, hauria tingut la delicadesa de sentar-nos amb ells
i dir, escolteu, hi ha això. Us sembla bé? Bé.
No us sembla bé? Escolta, al·legueu.
Per la seva banda, el nou alcalde Josep Fèlix Ballesteros
fa responsables directes del patiment de les famílies afectades
per les expropiacions als anteriors responsables de l'equip de Govern,
Joan Eregio i Alejandro Fernández.
Ballesteros en demana, fins i tot, la dimissió com a regidors.
El senyor Eregio i el senyor Fernández
són responsables directes del patiment de milers de famílies
de tarragonins i tarragonines, i no poden al·legar que no sabien.
Perquè si ara al·leguen que no sabien, una o dos.
O són uns irresponsables perquè el van defensar
o són negligents políticament, perquè van aprovar una cosa que desconeixien.
Per tant, en el primer i en el segon cas, per decència política,
després de reconèixer la seva errada, haurien de dimitir.
L'Ajuntament ha estudiat les 4.387 al·legacions presentades al POM,
moltes d'elles promogudes pels afectats per les expropiacions.
Aquest ha estat el punt de partida d'unes llargues negociacions
entre l'equip de Govern i els veïns.
La mort de Josep Lluís Navarro ha retardat unes setmanes tot el procés,
però el nou responsable de territori, Xavier Terrés,
ja ha arribat a un acord amb el 70% dels afectats.
Les últimes negociacions s'han produït amb els veïns
de la muntanyeta de Sant Pere i Sant Pau,
l'ermita de la salut i Torreforta.
Sobretot es tracta de reconduir les propostes que ells ens han fet,
que moltes d'elles en un percentatge altíssim són totalment assumibles,
i a partir d'allà acabar de concloure el dibuix.
El dibuix de com seran aquelles zones finalment considerades dintre del POM,
així com acabar de determinar què és el que volen i el que no volen.
Perquè aquí la primera proposta,
que és deixar sense efecte el que introduïm amb el POM,
ja està assumida per l'Ajuntament.
Els veïns afectats s'han constituït en una coordinadora
per a plegar esforços i negociar conjuntament amb l'Ajuntament el futur POM.
El seu portaveu és Santiago Blanco,
que ha reiterat la predisposició al diàleg de l'equip de govern,
fet que ha facilitat molt les negociacions.
La gran sort que hem tingut ha estat el trobar-nos amb uns interrogators,
amb uns criteris diferents que els que van generar al plat general.
Per tant, des d'aquesta perspectiva, nosaltres pensem algunes vegades
que amb l'Ajuntament anterior haguera resultat impensable,
almenys el clima que hem estat visquent darrerament amb tot això.
Resumint, el criteri ha estat molt favorable respecte al nou Ajuntament.
Esperem que no canviï.
El Pla d'Ordenació Urbana Municipal també contempla la tramitació
del Pla Urbanístic de Terres Cavades,
però aquesta zona de la ciutat ha estat en guany notícia
per a l'activitat provinent dels jutjats.
Des d'aquest desembre, la justícia torna a investigar el cas
perquè veu indicis de tràfic d'influència
i de negociacions prohibides amb funcionaris.
Es torna a dubtar, per tant, de l'actuació de l'ecregidor
Àngel Fernández i del seu germà,
a més del constructor José Luis García
i d'altres dos imputats.
D'aquesta manera, s'ha reobert un cas
que havia quedat tancat inicialment el mes de març.
L'advocat del constructor José Luis García, Jordi Lloret,
s'ha mostrat sorprès per la reobertura del sumari.
Ho acollim amb una certa sorpresa
i no estan gaire d'acord, però bé, és una resolució.
Tornarà el jutjat d'instrucció número 5
i allò que intentarem plantejar
és fer noves diligències d'instrucció
per demostrar que no hi ha cap indici
que pugui sostenir aquesta imputació.
S'han dit que si no ho podíem fer,
bé, un convit aquí al Fortí,
que ho faríem a un altre puesto
que ens buscarien a un altre lloc per fer-ho.
A veure, més o menys ja t'ho esperaves,
però clar, no tan aviat.
Bé, ja tu t'has fet l'il·lusió,
jo m'he hagut d'esperar un any per casar-me,
per casar-me al Fortí de la Reina,
perquè és una seva il·lusió casar-te,
i que ara, quan et queden dos més
o es m'adiguin això,
la veritat és que espero que no hi hagi alguna solució,
és que no ho sé, no ho sé.
La veritat és que ara mateix estic,
encara estic assimilant la notícia.
El David i la Sofia són alguns dels nubis
que han tingut problemes en guany
per celebrar el seu convit al Fortí de la Reina.
El Tribunal Superior de Justícia a Catalunya
ha ordenat executar la sentència d'enderroc
i la desaparició del restaurant pot ser imminent.
Des que el mes de març es va difondre la notícia,
el Fortí ha suspès els seus convits
i desenes de parelles han patit
per poder celebrar un àpat
que en molts casos feia anys que tenien lligat.
L'Ajuntament ha utilitzat tots els recursos
per intentar evitar, o com a mínim demorar, l'enderrocament.
Tot i això, les picabaralles polítiques
entre el Partit dels Socialistes de Catalunya
i Convergència i Unió han estat constants.
Alrere a fons, la polèmica
sobre qui té la responsabilitat
de la concessió de les llicències del restaurant.
L'aleshores portaveu de l'equip de govern,
Joan Aregio, i el primer secretari del PSC
al Camp de Tarragona,
Xavier Sabater,
han defensat les postures de les seves formacions.
Tindria també que donar explicacions
d'una situació que pot costar a l'Ajuntament
alguns diners més per entendre'ns
que el famós pàrquing de Jaume I.
Ho dic per comparar,
perquè és molt fàcil parlar només d'aquestes coses
i com que ja han passat 16 anys de la llicència,
doncs mira, aquí Pau i després Glòria, doncs no.
El senyor alcalde, el senyor Joan Maria Requesens,
ens va preguntar a tots si estàvem d'acord.
Per què, si hi hagués algú en aquesta comissió permanent,
que no hi estigués d'acord,
donat que pot ser un tema problemàtic,
no l'aprovaríem.
És a dir, si hi hagués hagut un sol membre
de la comissió de govern,
de llavors comissió permanent,
que hagués manifestat el seu desacord,
no s'hauria aprovat.
I tothom es va manifestar d'acord,
fins i tot Convergència i Unió.
El futur del fortí pot aclarir-se en molts pocs dies.
El tribunal està esperant el dictamen
de la comissió jurídica assessora de la Generalitat de Catalunya.
L'Ajuntament li ha demanat a aquest organisme
que estudiï si es poden requalificar els terrenys
on actualment hi ha el fortí.
És ja l'última oportunitat
per intentar salvar aquest restaurant.
Si no fos així,
el consistori podria haver d'indemnitzar el seu propietari,
però aquest extrem tocarà confirmar-lo ja l'any vinent.
El fortí no és l'únic equipament de la ciutat
que té un futur incert o que acumula retards importants.
Pàrquing de Jaume I.
Qüestions tècniques i econòmiques han impedit
que aquest aparcament de la part alta
hagi obert ja les seves portes.
L'equip de govern tem que el cost final de les obres
es pugi a 24 milions d'euros,
sis vegades més que el pressupost inicial.
La portaveu de l'equip de govern,
Begoña Florià,
ha destacat la complexitat de la situació.
Tot plegat és molt complexa
i és un projecte que és una herència difícil de gestionar,
tot i que per responsabilitat,
evidentment,
n'estem fent tot el possible per tirar-ho endavant,
poder-ho obrir en les millors condicions possibles
i que sigui un sobrecos menor possible,
però això és el més difícil de tot
i és la preocupació que ha manifestat avui la consellera,
que era molt difícil evitar un sobrecos molt important.
Plaça de Toros.
El seu futur no és incert,
però les obres han acumulat un retard considerable.
L'aparició de restes arqueològiques
i l'avançament de les obres a les graderies
han fet que la nova plaça coberta
no hagi obert portes aquest 2007.
A més, els treballs seran carit
entre 3 i 4 milions d'euros.
Tot i això,
el president de la Diputació de Tarragona,
Josep Poblet,
assegura que la plaça estarà llesta
per acollir l'octubre de l'any vinent
al concurs de Castells.
L'adjudicació d'una part
de l'obra de la segona fase a la primera,
que puja a uns...
un milió d'euros, em sembla,
no, 800.000, 800.000 euros,
doncs fa que hàgim agafat
més gruix d'obra en tot aquest conjunt
i, per tant, que, diguem-ne,
molt abans de la jornada castellera
de l'octubre del 2008,
doncs tinguem aquesta obra
amb una aparència de molt enllestida.
Banc d'Espanya.
El govern central encara no ha fet cap pas
per cedir aquest edifici de la Rambla Nova
a l'espera que l'Ajuntament
li ofereixi una contrapartida.
L'equip de govern pretén
que sigui un espai d'usos culturals,
però demana discreció sobre aquesta qüestió
per no complicar les negociacions
amb el ministre d'Economia, Pedro Solves.
Passeig de la platja llarga.
El nou equip de govern ha expressat
la seva predisposició a demanar
la modificació del projecte d'aquest passeig,
però encara no s'ha concretat
quines actuacions es duran a terme.
Els opositors han après diferents accions
enrere i vincatives com cadenes humanes
a la platja o a la part alta.
L'Ola Paniagua és una de les portaveus d'aquest moviment.
Evidentment sí que hi ha que fer coses,
cal ordenar els apartaments,
cal cuidar-la una mica,
però no cal fer aquest passeig,
és garrifós que tenen projectat.
Jo he viscut tota la vida
les cases barates
i, clar, això ho vaig veure de petita
i sap greu quan ho tiren a terra,
però m'agrada que ho facin nou,
me fa molta il·lusió que facin el curt inglès.
I me'n recordo de vindre a jugar,
inclús allà hi havia un quiosco,
te'n recordes que hi havia un quiosco allí de xutxes?
Jo m'he trucat un company
que em deia que estaven tirant a casa a terra
i justament he viscut 23 anys aquí,
en aquests baixos d'aquí.
Tot això, quan he vist i que ho veu,
i no soc tan gran,
que ho veus que no soc tan gran.
L'enderroc de les cases dels mestres,
el mes de juny,
ha estat el tret de sortida
de les obres de construcció del cort inglès.
El centre comercial podria obrir les portes
a mitjans de 2009
a l'espera que rebi la llicència comercial
per part de la Generalitat.
Enguany s'ha confirmat
que a Tarragona disposarà
d'un edifici de 24.000 metres quadrats
i 12 plantes,
5 subterrànies d'aparcament
i 7 més pels grans magatzems
i el supermercat.
Aquest 2007
també han començat a prendre cos
dos projectes importants
de l'àmbit de la justícia,
com la nova presó de Mas Enric
i la ciutat judicial.
Aquest complex aglutinarà
els 22 òrgans judicials
i les quatre seccions de l'audiència,
que ara estan disperses
en set espais diferents de la ciutat.
Montserrat Tura és la consellera
de Justícia de la Generalitat.
És una ciutat judicial
amb totes les conseqüències
que vol dir aquesta afirmació.
És a dir,
és un edifici
de 40.000 metres quadrats
en el que s'agrupen
tots els serveis judicials
de la ciutat,
avui dispersos,
malauradament,
amb set ubicacions diferents.
De fet,
de tants anys
que no es feia planificació
d'edificis judicials
potents
i a l'alçada dels temps
que s'havien anat dispersant
amb set seus diferents.
Enguany també s'han conegut
els detalls
de la nova presó
de Mas Enric.
El futur centre penitenciari
ocuparà una superfície
de 70 hectàrees.
Tindrà 500 cel·les
amb capacitat
per a 700 interns
i hauria de ser operativa
a mitjans de 2010.
Més polèmica
ha suscitat
la ubicació
de les comissaries
dels Mossos d'Esquadra.
Tarragona finalment
en disposarà
de dues.
La central
al barri de Camp Clar
i la segona
en principi
en una part
de l'actual carrer Batestini.
La idonietat
de treure places
de pàrquing
del centre de la ciutat
ha generat
un important
debat polític
però el tinent d'alcalde
de Seguretat Ciutadana
Carles Castillo
encara està obert
a buscar
una alternativa millor.
Si som capaços
de trobar
una solució millor
a mi no em dolerà
emprendre's
no tindré cap problema
en replantejar-m'ho
però el que no podem
és anar a replantejar-nos-ho
amb propostes
com la de Santillant
o amb una indefinició
d'estudiar
no sé què
no no escolti
l'aparcament de Batestini
serà la comissaria
de Mossos de Camp Clar
si no trobem
si no trobem una solució millor.
Ja està
aquesta és la decisió
a pressa.
Però no tot
són projectes
trebats
o obres
a llarg termini.
Aquest 2007
també s'han tallat
les cintes d'inauguració
de millores
importants
per a la ciutat.
Pàrquing
de César August.
El mes de gener
la ciutat estrena
un nou aparcament
de superfície
gratuït
amb capacitat
per a més
de 300 vehicles
el primer
d'aquestes
característiques
en molts anys.
El pas dels mesos
però ha servit
per constatar
que ja s'ha quedat petit.
Remodelació
de la via Augusta.
Després de més
un any d'obres
tants de trànsit
i canvis
en la circulació
la via Augusta
ha estrenat
nova cara.
Aquesta artèria
de la ciutat
compta amb noves voreres
i nou enllumenat.
A més
s'ha prolongat
el carrer
Joan Fuster
fins a la rebessada.
Jordi Cendra
era el mes de maig
al tinent
d'alcalde d'Urbanisme.
És una obra magnífica
i jo crec
que ha quedat preciós.
Han guanyat amplitud
en les voreres.
hem tingut
i encara tenim
un cas
d'un propietari
que s'ha negat
que se l'ocupi.
És una expropiació
que està feta
que d'alguna manera
ja és propietat
de l'Ajuntament
però el propietari
no es deixa entrar.
Per tant
estem a l'espera
segurament
heu vist
el retrenqueig
que es fa allà
en aquell tram
d'aquesta vivenda
estem a l'espera
de tenir l'ordre judicial
per poder entrar
i acabar-la
acabar aquell tram
fins que això
no sigui possible
l'hem d'anar
per acabada
i per inaugurada
i jo crec
que insisteixo
que és un espai magnífic
una via d'entrada
fantàstica
a la ciutat
i que ja li tocava.
Nova façana
del Serrallo.
A l'espera
d'avanços significatius
en la façana marítima
el Serrallo
ha estrenat
aquest 2007
una nova cara.
El barri
compta amb un passeig
amb jardí
i fins i tot
amb un geiser.
També ho veig
a les portes
el complex
de la Marina Tàrraco.
Voreres
de la Nacional
340.
Aquesta carretera
ha iniciat en guany
el seu procés
de transformació
en un carrer més
de la ciutat
amb la inauguració
de les voreres
als barris de Ponent.
Els treballs
també han permès
estrenar un carril bici
tot i que
la complexitat
del seu traçat
fa que el seu ús
no sigui gaire majoritari.
Parc del riu Francolí.
Des abans de les eleccions
els ciutadans
poden gaudir
d'un gran parc
en paral·lel al riu.
Forma part
amb del futur
gran jardí
de 13 hectàrees
que s'habilitarà
fins al pont de l'autopista.
Teatre Tarragona,
escales mecàniques,
reforma del pont del Diable...
Són alguns els projectes
que es posaran a marxa
l'any 2008
tal com recullen
els pressupostos municipals.
Els comptes
també inclouen
un pla d'inversions
per a tota el madat
que planifica
els grans projectes
de la legislatura
com ara
l'àrea cultural
de la bodellera.
Pau Pérez
és el tinent
d'alcalde de Vicent.
Si les inversions
nosaltres fem
un compromís
a Solimar
un compromís
a quatre anys
que és
fer una anexa
als pressupostos
amb un pla
d'inversió
i finançament
d'aquestes inversions.
Veieu que és molt ambiciós,
veieu que té
més de 92 milions d'euros,
que és molt equilibrat
en el que és
sectorial
i territorialment
i que a més
compleix perfectament
el que era
el nostre programa
de govern.
De tots els projectes
que es posaran
en marxa
el 2008,
n'hi ha un
que ens porta
directament
a Anglaterra.
Jo recordo
que el president
de l'Atlètic de Bilbao
quan va venir a fer
l'amistós aquell
de pretemporada
i ell sabia
que havíem de fer
un estadi
i diu
no cometeu l'error
que va fer la Real Societat
que és anar a buscar
un camp de futbol
amb una pista
d'atletisme
enmig,
fred,
que ara ja s'ho estan
replantejant
a Sant Sebastià
i em va dir
i diu
basa't en els models
anglesos
i el Juliol
que em va manar
a la ciutat germana
d'Stanford
ens en va manar
a Liverpool
un momentari
i vam veure
a Amphil
jo no conec
la resta
i em van fer
posar en un còrner
i em van fer
cridar
no molt alt
i la reverberació
del crit
o de la veu
era espectacular.
Aquest viatge
a Liverpool
ha estat
una de les claus
per definir
l'estil
del futur
nou camp
del Nàstic.
Després
amb molts dubtes
i diferents projectes
el nou estadi
de Campclar
serà tot cobert
i tindrà capacitat
per a prop
de 17.600 espectadors.
El seu arquitecte
Luis Alonso
remarca
que s'han inspirat
en diferents camps anglesos.
Un estadi
que fos
molt a l'estil
anglès
hem posat
a l'estadi
d'Anfield Road
del Liverpool
hem posat
el de Old Trafford
del Manchester
i hem posat
l'Stanford Bridge
del Chelsea.
Com a per nosaltres
exemples de referències
de com aquesta pressió
es pot portar
al terreny de joc
i per tant
poder disfrutar
encara més
de la pressió ambiental
de cara al jugador.
Ara només queda
per veure
si quan estigui
acabat el camp
la temporada
2010-2011
els aficionats granes
pressionaran
tant com els anglesos.
El dia 16 d'abril
Tarragona i la Canonga
culminen
el procés
municipal de segregació
de l'entitat
municipal
descentralitzada.
Els plens
dels dos ajuntaments
han aprovat
per unanimitat
el document
que recull els motius
que porten
a demanar
la independència
de la Canonga
i també
els acords subscrits
per poder-la
fer efectiva.
Els artífecs
d'aquest acord
han estat
l'alcalde de Tarragona
Joan Miquel Nadal
i el de la Canonga
Roc Muñoz.
Una il·lusió
de la Canonga
que a partir d'ara
neix
amb força
i va
en un altre lloc
que no és Tarragona.
Ara és Barcelona.
És el Parlament
de Catalunya.
Seria imperdonable
per Déu
o pels déus
que aquesta il·lusió
que avui
reviu amb força
i que té
el suport
dels grups polítics
de l'Ajuntament
de Tarragona
no tingués
el seu contingut
real,
eficaç
i final
allà on el té que tindre.
Hem aconseguit
arribar fins aquí
d'una forma
modèlica.
Tots sabem
el que guanyem
i el que perdem.
Tots sabem
les nostres posicions
de partida
i el resultat final.
Tots sabem
també
que no ha estat fàcil.
Crec sincerament
que ho hem sabut fer.
Li dono les gràcies
ja que som conscients
que sense la vostra
predisposició
i col·laboració
tot això
no hagués estat possible.
Des del mes d'abril
però no ha transcendit
que s'hagi produït
cap avançament més
en aquesta qüestió.
Des de l'octubre
el mercat central de Tarragona
ha canviat d'inquilins.
El remor de compradors
i venedors
s'ha substituït
per l'activitat
de les màquines.
Han començat
les obres
d'un projecte ambiciós
que ha de servir
per modernitzar
aquest espai comercial
i ampliar rombo
un supermercat
i un nou aparcament soterrani.
Els treballs
poden allargar-se
fins a 4 anys
sense tenir en compte
a la possible troballa
de restes arqueològiques.
Les obres
han obligat
a fer diferents canvis
que han afectat
molts estaments comercials.
El més important
ha estat
el trasllat
dels paradisses
del mercat
en una carpa provisional
a la mateixa plaça Cursini.
Sergi de los Rios
és el president
de l'empresa municipal
Espimsa.
En tant en quant
aquest mercat provisional
funcioni d'aquesta manera
que estem veient
és la manera
que quan s'estiguin
fent les obres
amb el mercat vell
realment
tots els clients
i tota la ciutadania
continuïn venint
cap a aquesta zona
de la ciutat
des d'un punt de vista
perquè no deixa de ser
el centre comercial
de la ciutat.
Estic dient
el mercat com a cor
però després
tot l'entorn
de botigues
d'aquest mercat.
Les noves instal·lacions
han sorprès
venedors i compradors
per la seva comoditat
i fins i tot
han permès
a comentar les vendes
tal com ha remarcat
en diferents ocasions
el president
dels paradistes
Albert Ribot.
Que les vendes
han pujat
que tot està
en perfectes condicions
el local
aquest que ens acull
doncs
està d'allò més bé
és el millor mercat
provisional
de tot Espanya
això ha fet
que la gent
treballi amb il·lusió
i tingui
vistes de futur
no podem dir
altra cosa
que molt bé
molt bé
ha estat molt positiu
El procés però
ha comptat
amb l'oposició
d'un grup de paradisses
que han criticat
el fet d'haver
de pagar
importants quantitats
econòmiques
per finançar
el trasllet
La seva denúncia
ha arribat a jutgats
però la justícia
l'ha desestimat
La Rambla
ara
venien els senyors grans
se sentaven
i així
i ara
quan faran més bo
els hi treuen
tot un espai
molt maco
per sentar-se
i per poder-se
passejar
El temor
d'aquesta dona
està plenament justificat
la instal·lació
de la carpa provisional
obligat a desplaçar
el mercadet
dels dimarts
i els dijous
a la Rambla Nova
en el tram
de l'estàtua
dels despullats
el desembarcament
dels marxants
en la principal
artèria de la ciutat
ha aixecat
molts recels
però el sector
s'ha compromès
a extremar la cura
Josep Gómez
és el seu president
Nosaltres el mercat
l'hem de deixar
tal com l'hem trobat
o sigui
si aquest dematí
hem arribat aquí
a estar a Benet
i l'hem de deixar
exactament
això és molt senzill
de fer
i la persona
que no ho faci
se li ha de sancionar
perquè a veure
és un lloc
amb el que convivim
si a alguna persona
que ve de fora
i li cau un paper
no costa gaire
nosaltres mateixos
recollir-lo
ha pogut evitar
els marxants
ha estat el deteriorament
de les rajoles
de la Rambla
fet que ha obligat
a asfaltar
la coca central
del carrer
la Rambla
torna a tenir
el mateix paviment
que fa 20 anys
el tren d'alcalde
d'urbanisme
Javier Terres
adverteix
que la mesura
és provisional
aquesta solució
del conglomerat
és provisional
com veieu
la rajola
que hi ha actual
feta amb el bé
en aquests trams
de la Rambla
és la rajola antiga
aquesta solució
temporal
ve en el temps
a ser substituïda
per la rajola
que diguéssim
dona
el dibuix constant
i la forma constant
que ha de tindre
tota la Rambla
en aproximar-se al Nadal
s'ha fet evident
que aquest trasllat
també comportava
altres problemes
on s'ha d'ubicar
el tradicionat
mercadet d'artesania
que tradicionalment
ha ocupat aquest espai
aquesta pregunta
ha marcat en part
la política municipal
durant els mesos
d'octubre i novembre
el president dels artesans
Joaquim Guerrero
ha lamentat
que no se'ls hagi
tingut en compte
en el mercat
de los dimarts
i de joc
passaran a la Rambla
però que pensin
que en Nadal
a la Rambla
es fan fires
també
dos fires
ja molt tradicional
i que és
pensem just
que la ciutadania
que cada any
ens valora més
per la seva presència
no ens hagi
de buscar
en un altre lloc
finalment
els artesans
s'han situat
en el tram
de la Rambla
del monument
als castells
d'aquesta manera
el desembre
han coincidit
el mercadet
la fira de Nadal
i el mercat
d'artesania
ponia tot un rentat
de cara
a nivell de carrers
molta brutícia
perquè amagada
i realment
també
per un altre costat
buscaria
algun edifici
emblemàtic
a crear aquí
comerç
comerç
però comerç
de menjar
i comerç
que no tinguem
d'anar
les senyores
a comprar
al mercat central
rehabilitar
les passanes
que n'hi ha molt
d'estar malament
les cases
que estan molt malament
tornades a fer
sobretot
amb seguretat
al carrer de Mediona
tenim davant
una casa
que la van tirar a terra
i fa fàstic
de veure
més que res
l'alluminat
de la nit
i el paviment
d'alguns carrers
sobretot
les cuaques
no ha estat
la grossa
que un any més
ha tornat
a passar
de llarg
de Tarragona
ni ha estat
per Nadal
però on guanya
tots aquests veïns
de la part alta
els ha tocat
en part
la loteria
i és que
el projecte
de millora
del casc antic
de la ciutat
ha estat seleccionat
en la quarta
convocatòria
de la llei
de barris
el conseller
de política territorial
i obres públiques
Joaquim Nadal
ha insistit
en que aquesta
injecció econòmica
ha de servir
per dinamitzar
el barri
el pla de barris
en relació
a la part alta
ha de fer
de tractora
de locomotora
de motor
que dinamitza
el conjunt
del barri
i aquesta inversió
ha de treure
inversió de privats
ha d'ajudar
els botiguers
a obrir botigues
ha d'ajudar
els comerços
a renovar
els comerços
ha d'ajudar
a canviar
paradors
ha d'ajudar
a canviar
la filosofia
de l'activitat
que hi ha
en els carrers
i places
d'aquesta zona
i finalment
fa de tractor
també
de les inversions
dels altres departaments
de la Generalitat
Entre la quarantena
d'actuacions
que es faran
a la part alta
de Tarragona
hi ha la creació
d'una plaça pública
al Pla de Palau
al soterrament
del Carlejat Aeri
dels Carrers
on la millora
de la plaça
Rovellat
dels Àngels
i la de Sant Joan
També s'assenyalitzaran
els monuments
i els edificis històrics
i s'implantaran
diferents programes socials
Arribar fins a aquesta situació
però
no ha estat gens senzill
la part alta
i el barri de Sant Salvador
havien presentat
cingles projectes
per optar
a la llei de barris
començava aleshores
una estranya pugna
veïnal i política
el president
dels veïns
de la part alta
Francesc Díez
i la regidora
dels serveis socials
Maria Lluís Expositor
en van ser
els principals protagonistes
Crec que Sant Salvador
és un barri
que té la seva pròpia problemàtica
com la resta de la ciutat
o com qualsevol ciutat
que té en aquest moment
molta immigració
i que té problemes
i indiscutiblement
la part alta
té els seus problemes
però que no s'ha portat
les coses
de la mateixa manera
Jo he dit molt clarament
i torno a dir
que aquí n'hi ha hagut
un interès polític
per intentar
d'anar contra
el govern
d'aquesta ciutat
No ha sigut
una rivalitat
de veïns
contra veïns
en tot cas
ha sigut
una rivalitat
de plantejaments
potser un plantejament
una mica erroni
per part
de la regidora Espósito
perquè
bé
des d'un principi
ja abans
de què demanem
nosaltres re
ja es manifestava
dient que si la part alta
havia d'entrar
s'havia de modificar la llei
va dir que
la part alta
tenia molta llum
va dir que teníem
un sistema
de transports públics
que no
vull dir
que no
que no
hi podíem entrar
Afortunadament
la polèmica
ja està
més que tancada
pels veïns
de la part alta
i per part
del nou equip
de govern
una altra
pare
tenen els veïns
de Sant Salvador
que tindran
però
una nova oportunitat
en la propera
convocatòria