les processons. Ens acompanya Ramon Sivit, bon dia Ramon.
Hola, bon dia, i és un dia això de bon dia, si mirem el seu...
Bé, bé, sí.
Esperem que aguanti.
Aguantarà? Fins al migdia m'han dit que aguantarà.
Toma, ha d'aguantar...
El que d'aguantar és demà, sobretot, no?
Sí, clar.
Perquè amb el que costa organitzar tot plegat.
El Ramon és florista, no sé si ho he dit, però clar,
especificant el tema que tractà...
Moltes gràcies per presentació.
Escolta, Ramon, el guarniment de Setmana Santa
en quant al tipus de flor, en quant al plantejament tot plegat,
és diferent el guarniment de tipus de flor, comencem.
La mateixa flor pot anar en un pas de Setmana Santa,
en un guarniment floral d'un casament,
en un funeral, per què no dir-ho?
O diguem que cadascun dels actes rituals de la nostra tradició
té una flor específica i el que canvia és una miqueta
com s'organitza tot plegat.
A veure, els guarniments més normals per Setmana Santa,
i això ho veiem amb programes de televisió
o amb processons que es puguin retransmetre,
normalment acostumen a ser colors o blanc o blanc i vermell,
vull dir, per contrast amb el color de la sang.
De totes maneres, hi ha misteris que confraries
que han trencat el gel en el sentit de poder posar altres tipus de flors.
Jo faig un guarniment en el que pràcticament de color blanc no n'hi ha
i de vermell no n'hi ha.
Ni blanc ni vermell.
Estic posant...
En flors, com en moltes coses, però en el tema dels guarniments florals,
és una societat molt conservadora, la nostra, en general.
Les tradicions són tradicions, si no, no serien tradicions.
Ja sé que és una...
No, no, tant tant.
Una tonteria plantejar-ho així,
però bé, les tradicions són per mantenir-les, per recordar-les.
Si les trenca una tradició, deix de ser-ho.
Aleshores, sempre hi ha aquest costum.
Potser amb el tema de colors hi tindria més a veure,
doncs, diguem-ne, el pensament que pugui tenir l'església
sobre el tipus de flor que es pugui posar,
o fins i tot el que m'ha estat vivint,
el que m'ha estat mamant durant tots aquests anys,
en el qual et senyeixes més o menys amb uns colors.
El que sí que ha canviat molt, ha variat molt,
ha sigut l'oferta floral.
Vull dir, jo me'n recordo quan vaig començar a treballar,
doncs, que hi havia gladiols, hi havia clavells i...
Poca cosa més.
I la nebulosa, que en deien en aquell moment.
Que ja no se'n fa nebulosa.
A mi m'agradava molt, diguem mortera,
però a mi la nebulosa sempre m'ha agradat molt,
perquè omple molt un rang, no?
La nebulosa...
Som molt antiga, ja ho sé.
No, no, es fa un producte que és de la mateixa família,
que és la Gipsòfila paniculata,
que és una nebulosa més dura,
que actualment la majoria és d'importació,
vull dir, aquest és un altre tema,
vull dir, abans et senyies amb molt poques varietats de flor
i molt de temporada, perquè hi havia el que hi havia,
com a molt lluny te'n podies anar al maresme,
però avui en dia és que tens pràcticament qualsevol tipus de flor,
qualsevol color, qualsevol època de l'any.
Un preu més alt o un preu més baix,
això ja n'hi hauria molt per parlar.
Al marge de la Setmana Santa, que ara hi tornarem,
que és el tema que ens ocupa,
també s'incorpora cada cop més al guarniment floral, al ramp,
fruites, alguna que altra verdura?
Sí, bueno, sí.
Aquí ja parlem de coses més trencadores,
però que també funcionen, segons com.
Sí, sí, i fins i tot jo vaig estar en una demostració floral
on hi havia un mestre floral,
hi havia els seus alumnes,
els alumnes van fer els arranjaments florals, molt bé,
quan van acabar va agafar el mestre,
tot el que eren els verds, les tiges que havien sobrat,
i va fer un arranjament amb les tiges i amb els verds
que era realment...
Amb el rebuig dels verds que havien fet?
Amb el rebuig.
Va dir, no, vosaltres treballeu, jo després faré.
Clar, és que hem acabat la flor, no?
Hem acabat la flor, pam, pam, pam,
era un florista alemany
i realment hi ha unes tendències
que ens en posaríem les mans al cap.
Vull dir, aquí hi ha molta varietat de flor,
a Europa es fa servir molt la flor,
però, clar, les tendències...
És com quan parles d'art, vull dir,
hi ha el pintor clàssic, el pintor figuratiu,
hi ha l'abstracte, vull dir,
les tendències normalment no van pel figurativisme en la flor,
sinó que van cap a l'abstracció
i cap a buscar una mica l'essència,
a buscar més les formes fins i tot que les flors.
A vegades la flor és un petit detall
dins d'un arranjament amb verds, amb canyes,
i fins i tot moltes vegades és que n'hi és.
Clar, el temps que està fent aquests dies,
m'imagino que no influeix,
perquè la majoria són flors fetes a hivernacles,
per tant, no varia d'un any a l'altre,
i la meteorologia no té res a veure.
parlaves de blanc i vermell, sobretot el clavell segurament,
el crisantem, no?
No, el crisantem no, el gladiol, el clavell, la base,
ara hi ha molts tipus de flors,
varietats de líliums, els longiflorums,
antúriums...
Aquests que són així en...
A veure, són més cars.
El que passa, doncs, que potser n'hi ha menys demanda,
i avui en dia potser en aquesta època
el que surt més car és la flor clàssica,
i els arranjaments que veiem en Sant Mar,
Santa, Sevilla, Múrcia,
doncs són molt arranjament amb clavell,
hi ha molt, molt, molt clavell.
El clavell vermell i blanc.
Vermell i blanc, això ho veiem
tots els arranjaments que segueixen.
El lliri d'aigua, també.
Aquí hi ha un misteri aquí a Tarragona,
que no sé ara, fa uns anys que no he vist la processó,
però que anava sempre guarnit amb lliris d'aigua,
és una flor que jo la trobo preciosa,
vull dir, la forma de...
És molt elegant, és molt fina.
És molt bonica.
Jo sempre he estat el misteri que més m'ha agradat
pel tipus de flor.
Jo no sé si els oients s'hi fixen molt,
però el fet que no t'hi fixis
és perquè aquell arranjament floral és tan perfecte
que no crida l'atenció.
Probablement és això el que s'ha de buscar molt
en un arranjament d'un pas de Setmana Santa,
la discreció.
Exactament.
És que a veure,
és que la flor no és ni més ni menys que un complement,
però no en un guarniment de Setmana Santa.
És un complement en el ram de núvia d'una núvia.
No es senta gens bé en els núvies
que es fixin en les fotografies.
En el ram de núvia no es fixin en el vestit.
El ram de núvia els he costat X
i el vestit els he costat 10 X.
en una església ha de ser un complement.
Ha de ser un complement.
Protagonisme?
Home, a veure,
a tots els floristes ens agrada que per això estem.
Doncs que com més despesa hi hagi en aquest sentit,
doncs més benefici tens.
Desenganyem-nos.
Però jo soc de les persones que considero
que la flor ha de ser un complement.
Que l'important és el que hi ha al voltant de la flor.
Comantaves que hi ha algun que altre passa
que no has utilitzat ni el vermell ni el blanc.
Sí, sí, en aquest moment...
I què és el que has fet?
El lliri d'aigua?
No, no, no.
He fet servir l'ílium groc,
he fet servir gerbera groga,
i he fet servir iris blanc, iris blau.
Són blanc més que res per la processó de divendres,
perquè a la nit també convé que et ressalti una mica
perquè normalment és una processó que és fosca,
hi ha poca llum,
i també t'ha de ressaltar una mica.
Perquè et ressalti una cosa fosca
i has de posar una cosa clara al voltant.
Si tot ho enfosquim, doncs no.
Però normalment faig servir aquests tres colors,
en groc, en blau,
i a vegades algun taroll,
i els verds.
Els verds són importants
i són tant o més cars que els verds.
En general, les confreries us deixen així,
carta blanca, diguem-ne,
o hi ha unes indicacions,
o parleu abans,
o ja intueixen que vosaltres sabeu què heu de fer.
El que passa és que m'imagino
que cada confreria segueix unes pautes.
Hi ha unes costums,
jo vaig estar guarnint un misteri
de Setmana Santa,
i el meu pare abans,
durant moltíssims anys,
i el guarniment era exclusivament blanc.
Ara entra aquí un guarniment
que porten aquí a l'església de Nazaré.
Veiem que hi ha roses blaves,
unes fulles de palmera,
violer blanc,
fulles de margalló,
i verd de mostera,
que és el filodent.
Són uns centres precisos.
Sí, sí, molt guacos.
És una mica incòmode, això, Ramon,
però jo et demanaria que t'ho posessis
perquè tenim a l'altre costat del fil telefònic
el Jordi Bertran.
Hola, Jordi.
Jordi, bon dia.
Bon dia, bona hora.
Que el tenim, el Jordi.
Sí, sí.
No, no hi és?
Sí, sí, sí.
És a Sevilla.
Jo no el sento, però el sentiré de seguida.
Jordi, bon dia.
Bon dia, bona hora.
Disculpa, però és que tenia un problema de retorn.
El Ramon et sentia i jo no,
semblava que parles sola.
Estàvem parlant amb el Ramon Civit
de tot el que és el guarniment floral.
Ell comentava,
com hem pogut veure per la televisió,
efectivament,
que aquí a Sevilla,
a Andalusia en general,
però a Sevilla també,
lògicament,
funciona molt la flor vermella,
la flor blanca.
Què has vist fins ara,
en termes de flors?
Doncs mira,
aquest matí,
aquí a Sevilla,
la gent passeja per les esglésies,
cada matí veient els passos,
precisament com estan guarnits
a banda de les figuras escultòriques,
no?
Avui, precisament,
hi ha 14 esglésies
i 27 passos a veure,
Déu-n'hi-do.
Jo no n'he fet 14 ni 27 passos,
però en els que he vist jo,
aquest matí,
doncs hem pogut veure,
per exemple,
a la Conferia de la Passió,
en una de les més antigues que desfila,
en la talla del Nazaré,
en el senyor que diuen ells,
clavells vermells,
i en la talla de la Verge,
que és la Verge de la Mercè,
en aquest cas,
unes roses que diuen de color xampany,
són una mena de roses
d'aquestes petitetes de vitimini,
em sembla que es diuen,
extraordinàries,
diuen que són dels guarniments
més lluïts de la Setmana Santa sevillana.
I just on estem ara,
que estem a l'Església de l'Anunciació,
a la Conferia del Valle,
que és una també de les més antigues,
avui dijous,
la madrugada i divendres,
són les tres jornades
en què es desfilen les Conferies més antigues de Sevilla.
doncs el primer pas,
que és un pas de Nazaret,
desfila amb clavells vermells,
també,
el segon porta magnòlies,
porta també clavells,
marcats amb lliris morats,
i finalment la Mare de Déu,
en aquest cas,
la Verge titular d'aquesta Conferia,
que és la Mare de Déu del Valle,
porta unes roses especials,
que li en diuen,
suposo que perquè es preparen
de manera específica
per aquestes èpoques,
perdó,
alguns clavells especials
que són de color rosa
i que li en diuen
els clavells del Valle,
perquè es veu que tenen unes tonalitats
que els floristers d'aquí
doncs
preparen per aquesta Mare de Déu.
Consti que tot això
no estava programat,
però,
com podeu imaginar-vos,
això de les flors
aquí té molta presència
i és una de les coses
que la gent comenta, també.
Ramon,
necessites un aprenent de florista,
t'ho dic,
perquè el Jordi Bertran,
si es queda algun dia sense feina,
jo crec que té futur
en el món de la flor.
Quin domini, eh?
El Jordi...
Ens hem quedat
amb la boca oberta, Jordi.
Canviaré el mòbil
que sempre du a Ferrat a l'orella
pels estris de floristeria
i em fa la feta
que faria un bon canvi.
Home,
la flor està molt carregada
de simbolisme.
Abans parlàvem del tipus de flor.
No és el mateix un pas
que porti
un episodi determinat
de tot el que és el procés,
que portin una Mare de Déu
o que porti a Jesús crucificat, no?
La flor també dona
o referma aquell simbolisme
de les imatges,
de les talles.
Suposo que sí.
Jugues molt,
ja et dic,
el que enraunàvem al començament
amb el tema de la tradició.
Cada lloc,
és una manera,
el Jordi t'estava enraunant
d'uns tipus d'arranjaments,
la flor aquesta,
la rosa aquesta xampany.
Això ha de ser bonica,
aquesta rosa.
Sí,
està comercialitzada,
es fa servir molt
per toies de núvia.
té un color xampany
com un cafè en llet
molt suau,
és realment bonica.
I avui en dia
hi ha una varietat de flors
que és inabastable
per la floristeria més gran.
Jordi,
com va
aquesta estada a Sevilla?
Jo m'imagino
que has vist
moltíssimes coses
i les que et queden encara,
no?
doncs estem rodejant
bastants tarragonins,
cosa que sobte,
entre altres,
un escúrbio menors
que està preparant
el misteri
de la passió,
recuperant aquell antic misteri
que va ser cremat
en un accident
fa ja una bona pila d'anys.
I és curiós
que hi ha una certa presència
d'aficionats.
Home,
jo conec molts tarragonins
que anaven a Sevilla
però que hi van quedar enlla,
per norma.
Aquí hem trobat,
jo en aquest moment,
si no m'hi veu,
hem trobat
ja quatre grupúsculs diferents.
Som a tot arreu,
som com una plaga.
i són dels que fitxen,
estan a tots els espais.
De fet,
és una Setmana Santa
bastant especial
perquè hi ha bastantes restauracions.
Aquí en aquestes veges
que estem ara,
la Verge del Vall
és una talla del segle XVII
que ha estat precisament restaurada
però està en boca de tothom
la gran restauració
que s'ha fet
d'una talla insígnia
de la festa
aquesta de Sevilla
que és el Gran Poder.
El Gran Poder
era una talla
que estava molt ennegrida.
És una talla
de l'any 1620
que va fer
Juan de Mesa,
un dels escultors
més importants
de la Setmana Santa
sevillana
i ha estat,
bueno,
se li ha tret
una miqueta
aquest color negre
i ara s'ha convertit
en un morer,
una mica un morer andalús
en lloc d'aquest negre
tan negre
que hi havia.
Hi ha unes cues
extraordinàries
durant...
nosaltres vam arribar a dilluns
i cada dia
en aquesta església
que és l'església de Sant...
o la plaça de Sant Lorenzo
l'església del Gran Poder
doncs hi ha
una gran presència
de públic.
Avui és un dia
també una mica complicat
perquè aquí hi ha futbol,
ja arriben 4.000 hooligans
a veure el seu equip a Sevilla
i hi ha una distribució
d'un contingent policial
molt important
perquè, bueno,
aquestes coses
de les competicions internacionals
ho tenen,
doncs sembla que hi puguin haver
algun incident, no?
arriben avui
i, bueno,
pot haver una mica
un cert conflicte.
De fet,
és que aquí dijous
i divendres
s'empalma
i hi ha 15 hores
de processions
ininterrompudes
que comencen
doncs
pràcticament
ara al migdia
i se'n van a demà
al migdia.
I es processona
tota la nit.
Es processona
tota la nit, no?
Realment són
tres jornades.
La de dijous,
la madrugada
que és la jornada
intermitja
i la de divendres
surten
en dos dies complets
podríem dir
surten
el nombre
de confraries
que correspondria
a tres jornades, no?
De fet,
són les confraries
més antigues
que hi ha.
Per exemple,
avui hi ha
entre les coses curioses
hi ha una confraria
per exemple
es diu
els Negritos
que és una confraria
que es va fundar
l'any 1393
i que sembla
que agutinava
tots els immigrants
negres
d'aquella època,
per exemple.
I al costat
d'aquesta
hi ha
moltes
de molt importants
com per exemple
aquesta
que estem ara aquí
la del Valle
que ens comentaven
que va ser fundada
l'any 1450
i aleshores
s'anomenava
de la Santa Faz
o per exemple
si anem a l'altre poble
podrem dir
això és com
el Sevilla-Betis
doncs aquí
també hi ha
Triana
i Sevilla
i hi ha confraries
i diguéssim
amants
per la gent
d'una banda
i la gent
de l'altra
doncs una
de les confraries
més importants
de Triana
l'esperança
de Triana
és també
del segle XV
1418
per tant
és una jornada
de molt de pes
i això fa una miqueta
de patir
de cara
amb aquesta possible
relació
dels
els hooligans
del Tottenham
doncs esperem
que passin
desapercebuts
cosa difícil
però bé
per desitjar-ho
que no quedi
una xifra
que fa por
és que preveuen
que es beuran
10.000 litres
de cerveja
vull dir
no sé
si això
deu de ser
molt normal
o no
però vaja
realment
aquests quarts
de final
de la Copa
de la UEFA
realment
hi ha algunes imatges
a la premsa
que fan
una mica
de por
Jordi no prenguis mal
sobretot
quan vegis venir
els hooligans
tu te'n vas
per un altre carrer
que segur que
a tots els carrers
hi haurà processó
d'acord?
Encara no n'hem vist
de moment
hem vist
algunes peinetes
però
hooligans
encara no
Molt bé
Jordi Bertran
moltíssimes gràcies
per atendre
la nostra trucada
en directe
des de Sevilla
des del cor
de la Setmana Santa
a Andalusa
en guany
també hem tingut
una delegació
de les confraries
de Tarragona
a Cádiz
tornaven ahir
la vam trobar
la vau trobar
també
se'n va tot arreu
és terrible
Jordi
moltíssimes gràcies
i una abraçada molt forta
de costa
meu Ramon
adeu
en fi Ramon
ho hem de deixar aquí
perquè hem d'anar cap al nàstic
cap al nou estadi
hi ha entrenament
les flors
que estan aquí
als passos
es queden
fins que pràcticament
finalitza
aquesta setmana
es treuen
o és una cosa
que cada confraries
s'organitza?
cadascú
imagino que fa la seva
tu ja un cop has fet
jo un cop acabo el guarniment
aquí acaba la meva responsabilitat
i tu ja has acabat per avui
o demà és el dia
un ratoquet
no
demà al matí faig
un guarniment
d'un dels
del misteri
aquest que estic fent
com sempre
que dir-te
que s'atomplia
la teva companyia
sobretot parlant de flors
ara que s'acosta
a Sant Jordi
ja tornarem a parlar
no només de roses
sinó d'aquests lliris
d'aigua
i totes aquestes
meravelles de flors
que traginàs
sí
i sobretot recordar
que de flors
se'n poden regalar tot l'any
jo és el que t'anava a dir
no s'han regalat tant
com abans
i aquella mitja dotzeneta
de clavells
ni que sigui amb la
amb la cal nebulosa
ja quedaves bé
i avui dia ja veus
és que no hi ha vergonya
gràcies Ramon
fes després
i anem molt ràpidament
cap al nou estadi
ens esquerra
Quim Pons