Bones festes. Tarragona Ràdio.
No aprofito per dir-ho ara perquè no hi hagi sospita de mira com que és amiga seva. No. Cada cop que fem el programa de Nadal hi ha una persona que diem bé aquests programes música en directe sempre va bé. Nosaltres tantes tecles no toquem i músics en coneixem uns quants a Tarragona però sempre diem el mateix. Què fem? Allò servei 24 hores. Teresa Valls de l'estudi de música i el teatre al magatzem. Teresa va tu que coneixes gent que sap cantar i que té ganes i que tot plegat i la Teresa Valls no ens ha fallat mai i tampoc ho ha fet en aquesta ocasió.
després estarà amb el Xerima perquè ella juntament amb el Marc Chornet són els que dirigeixen aquest espectacle de Pastorets. El cas és que la Teresa ens ha presentat un jove que es diu Josep Romeu. Josep, bon dia.
Bon dia. Com que és una persona educada diu escolta si vols em dic Rovira però el meu cognom de debò és Romeu i jo li he estat dient Rovira tot el matí. No em preguntis per què. No tinc resposta.
Josep, gràcies per venir. Gràcies a vosaltres. Amb la teva guitarra. M'han dit que estàs a punt de gravar un disc o que has de gravar un disc. Hi ha alguna cosa?
Hi ha alguna cosa? Si estic en gravació del primer disc, el que serà el primer disc.
Amb cançons teves? Amb cançons meves, sí, sí. Déu-n'hi-do. Ets alumne de l'estudi de cant?
Ajà, des de fa ja uns anys, uns quants anys estic a l'estudi de música.
Ets jove, per tant devies començar molt jove encara a cantar, no? Sí, vaig començar amb quatre anyets.
Quatre anyets i cantant. I ara parlàvem d'això de les classes de cant i tot plegat i em deia, a mi m'agrada molt cantar.
Clar que sí.
I escolta, totes les cançons que interpretes són teves?
El disc les cançons seran totes meves, sí, però normalment quan toco faig un 50-50.
T'hi vols dedicar, esclar.
Home, el voler està per davant de tot i tant.
Ens cantaràs una primera cançó ara?
I tant, amb molt de gust.
I quina és?
Es titula Llengua meva.
Vinga, escoltem-la.
Són tan intrigants els missatges
que em transmets en la intimitat.
Els teus mots són el meu paisatge
que m'aporta significat.
Gaire no et conec, però et segueixo.
Dius que ets més planera que el mar.
I és llavors quan et descobreixo
i comprenc que voles tan alt.
No podrem vèncer el vent si no en som un sol front.
Ja formes part de mi.
La meva llengua em fa ser el que sóc.
Si no ets al meu costat, no puc avançar.
T'acostes, t'apropes.
L'aire fred m'ha dut el més enllà.
Sense la teva veu no puc caminar.
T'allunyes, et perds per no tornar.
És tan dolç l'amor que transpires
que al teu poble fas viatjar.
I pels teus nets ets més que una guia.
Una guia en les nostres mans.
Molts t'han defensat amb coratge.
i tants d'altres t'han desvalorat.
Amb l'esforç constant dia a dia,
cap vent no et farà tremolar.
No podrem vèncer el vent si no en som un sol front.
Ja formes part de mi.
La meva llengua em fa ser el que sóc.
Si no ets al meu costat, no puc avançar.
T'acostes, t'apropes.
L'aire fred m'ha dut el més enllà.
Sense la teva veu no puc caminar.
T'allunyes, et perds per no tornar.
Si no ets al meu costat, no puc avançar.
I t'acostes, t'apropes.
L'aire fred m'ha dut el més enllà.
Sense la teva veu no puc caminar.
T'allunyes, et perds per no tornar.
Na-da-na-da-na-da-da-da-da
Na-da-na-da-da-da-da-da
Molt bé, Josep, enhorabona, molt bé.
Aquesta cançó anirà al disc?
Aquesta cançó sí, anirà al disc.
Com es titula? Ja té títol al disc?
No, això encara no.
Primer el disc, el títol ja no és fàcil, diuen.
Jo no he fet cap disc ni cap llibre,
però diuen que els escriptors i quan s'han de fer discos i llibres
trobar el títol no és senzill.
A veure, ja t'ho explicaré.
Oi que et quedaràs una estoneta i després ens cantes una altra?
Moltíssimes gràcies, Josep.
De veritat que t'agraï moltíssim que hagis...
Que bé que canta, no?, aquest xiquet.
Molt bé, que més a més la cançó, molt bonica.
Déu lligar molt.
Perquè diuen que els xics que toquen la guitarra i canten.
Sí o no, Josep? Lligues molt o no?
Què m'has de dir? A mi, quina pregunta de jaia que t'acabo de fer.
En fi, seguim en directe a matí de Tarragona Ràdio.
Que bé que es van incorporant més companyes aquí a la taula,
a la tercera planta de Càritas.
Estàvem parlant amb la Isabel Iturrieta,
recordem que és treballadora social de la Comissió d'Emigració de Càritas,
amb la Mercè Navarro, que és la responsable,
a la directora de la Casa del Trans C1.
S'incorpora la Teresa, la Teresa Sardà. Bon dia, Teresa.
Bon dia.
Ella és la responsable del Servei d'Orientació i Informació Laboral,
el programa Orla, que pretén ajudar a trobar feina
a les persones amb signes d'exclusió social.
I també tenim amb nosaltres la Pilar Ribas.
Pilar, bon dia.
La Pilar és la responsable del programa Filigrana.
Jo crec que han sentit parlar alguna vegada.
i si no, aquells que pensen que Càritas només recull roba,
ella és la responsable que després d'aquesta roba
se li doni un bon ús.
No, Pilar?
Doncs sí, això ho intentem fer.
Ara ho explicarem tot plegat.
Per què s'incorporen en aquesta conversa
i mantenim les anteriors companyes?
Doncs perquè, clar, quan parlem d'actuacions,
sobretot en persones que tenen necessitats,
no s'actua aïlladament.
Vull dir, és allò que ara se'n diu que està tan de moda transversal.
És una feina transversal que feu.
La primera assistència, ja des de les parròquies.
Després jo m'imagino que van cap a la comissió
en la que està la Isabel.
La Isabel parla amb la Mercè.
Escolta, tens un llit per aquesta nit
perquè tinc una persona que està fatal.
I quan aquella persona ja porta un quant temps,
dic, Teresa, a veure, anem a buscar una feina, no?
Això és una mica com un conte infantil, eh?
És de ser fa por l'any, es t'encontra un huevo,
es te l'he posat salt.
No sé si us han recordat aquesta rondalla,
però vaja, va per aquí la cosa, no?
A veure, hem iniciat el procés.
Les parròquies, Isabel, parlàvem de perfils
a l'hora anterior, dones, criatures,
homes que també venen sols o en companys, no?
També, homes sols.
I com tu bien has dit,
hem de treballar coordinadament
perquè podem anar intentant donar-les a aquesta persona
les pautes perquè puguin aconseguir la seva autonomia,
que és l'objectiu que volem aconseguir
als nostres usuaris que ens venen a veure.
Persones amb formació, moltes d'elles.
Imagino que la majoria de persones que venen amb formació,
ja ho sabem tots, d'Amèrica Llatina,
dels Països de l'Est,
la zona del Magrid,
no sempre porten una preparació,
tenen una altra manera d'arribar i tenen un perfil,
però aquestes persones també necessiten
d'una orientació laboral, esclar?
Com funciona el tema de l'orientació laboral?
Teresa.
En principi, Orla, que és el projecte d'orientació laboral,
està dirigit a persones de Tarragona,
empadronades a Tarragona,
que es troben en una situació que no tenen feina.
Persones que estan a Tarragona.
Sobrellem aquest terme.
Ho han de sobrellar perquè...
Orla no és per als immigrants,
és per a persones que necessiten...
No, no, empadronats a Tarragona.
És per tothom.
D'acord? Per a tothom, exacte.
Empadronats.
Evidentment, tal com parlava Mercè i Isabel,
quasi que farem més incapeu amb el fet de l'immigració,
perquè més d'un 80% actualment d'usuaris són immigrants.
Però val a dir que per empadronar-se
no cal tenir la situació, diguem-ne, regularitzada
en quant a papers.
No té res a veure.
Per això ho dient, que són evidències per a vosaltres,
però els oients val la pena els picar.
Una persona pot estar empadronada
i està en una situació...
Això, Isabel, potser ho explicaria millor,
està en una situació irregular,
efectes de residència i treball,
però sí empadronada.
Per exemple, a la Casa de Trens Alguns,
per facilitar l'inici del treball,
empadronem a molta gent,
perquè sense l'empadronament
no es pot iniciar cap procés.
Llavors, potser ho centraríem en el tema de la immigració.
Hi ha hagut un canvi molt fort des de fa uns 7 anys.
Jo porto 12 anys treballant a Càritas.
Jo des de fa uns 7-8 anys he vist
com ha anat una mica evolucionant
i actualment parlaria de més d'un 80%
de població immigrant que acudeix al servei nostre.
5 anys enrere, en quin percentatge es movien?
Més o menys?
5 anys, bueno, jo penso que hi havia un 60% de població autòctona
entre un 60 i un 40 cap a població immigrant.
Sou dels millors indicadors per conèixer els nivells d'immigració al nostre país, no?
Sí, realment, inclús nosaltres ens estem aprenent dia a dia,
perquè ells és el que comentàvem abans fora dels micròfonos,
avui aprenem moltíssim d'ells,
perquè hem anat canviant inclús la forma de treballar
per tot el que ells ens aporten.
Llavors, bueno, tenim, inicialment,
fem unes entrevistes inicials,
que són les entrevistes d'exploració.
Teòricament, se fa un itinerari
o s'omplen unes dades,
però per mi això seria la part més de metodologia
que s'ha de tenir, no?,
perquè el projecte ho demana,
però hi ha una part que no queda escrita,
que és la part de la informació que ella et dona
i la part de situants, no?
És a dir, què has vingut a fer aquí,
quin és el motiu que t'ha portat a emigrar,
sempre és un motiu econòmic.
Jo sempre els dic, tu has emigrat
i aquí li hem de donar un sentit econòmic,
perquè el teu país és igual o més bonic que el nostre
i no has vingut a Espanya ni a Europa
perquè sigui més bonic.
Llavors, posem fil a l'agulla i parlem-ne.
Què passa?
Que ens trobem molta gent
que et diu ser peluquera,
que et diu ser,
jo sempre dic dius ser,
perquè clar, jo tampoc demano aquesta documentació,
advocat,
i, bueno, doncs té molt clar
que vol exercir,
que vol acabar treballant de peluquera,
però hi ha.
Llavors, la meva tasca,
potser penso que és de les tasques importants,
que faig de cara a l'usuari,
és baixar les expectatives
que responguin a la realitat.
Així baixem el nivell de frustració.
És a dir,
un usuari vol,
no sé, potser vol ser ploquer
o muntar un negoci propi,
treballar com a advocat,
però et ve amb un passaport pelat,
sense permís de residència,
sense permís de treball,
què fas?
Llavors, aquí hi ha una tasca,
no d'un dia,
sinó de dos i de tres entrevistes,
perquè aquesta persona
realment toqui de peus a terra.
Jo, des del moment en què aquesta persona
accepta la seva realitat,
comencem a treballar,
perquè si no és impossible.
Jo sempre els dic que jo,
una de les tasques és
fer-los que ells acceptin la seva realitat,
si no els estem enganyant.
No sou una empresa de treball temporal,
ni una agència de col·locació.
I això a vegades potser l'usuari
sí que té tendència a pensar
que feu aquest servei,
per tant,
se li ha d'explicar que no és això.
Sí,
de totes maneres,
jo crec que l'usuari,
quan ve a Càritas,
el que busca és un referent,
i som un referent per ells.
Llavors,
jo sempre dic que,
a vegades,
sóc dura a l'entrevista,
perquè puc dir coses,
sense cap intenció de ser dura,
però dic coses
que potser no volen sentir.
Però, bueno,
jo sé que a la llarga
és una manera de aterrar-los.
Digue'm que fas de mirall,
els hi mostres la seva pròpia realitat,
que a vegades neguen
per raons evidents.
És una manera molt còmode
de començar a treballar amb ells,
i l'índex d'èxit per ells
és molt més elevat.
A mi hi ha una cosa,
perdona, Teresa,
que em crida molt l'atenció,
i la Isabel, sobretot,
jo crec que ella també podrà il·lustrar-ho.
El projecte,
el Servei d'Orientació i Informació Laboral
està adreçat a persones majors de 16 anys.
En els últims anys
ve gent molt jove,
sobretot nois.
Alguns venen sols,
alguns venen acompanyats,
alguns d'ells venen sobretot.
Si parlem de països del Magreb,
venen de les zones interiors,
amb la qual cosa
llegir i escriure com a poc.
O arriben aquí,
integrar-se a l'escola és complicat,
però tenen una edat
que fins i tot passa als nois d'aquí,
quan fan aquests nens i noies
que tenen problemes amb l'ESO
i que volen treballar
però no tenen una formació.
Aquests joves,
aquest conjunt de joves
d'entre 14 i 18 anys,
s'apresenta en una problemàtica diferent
de la que poden mostrar
els seus pares, els adults,
a l'hora de trobar el seu lloc.
Són immigrants,
però també són adolescents.
Són immigrants,
però són adolescents.
En tot el que comporta l'adolescència.
Efectivament.
I a veure,
aquests nois,
el primer que les diem,
com tu bé has dit,
moltes vegades són analfabets,
doncs el que primer les aconsellem
és que han d'aprendre la llengua,
perquè és la base
per poder després començar
a treballar un altre aspecte.
a la ciutat de Tarragona
i a una altra ciutat
hi ha molta facilitat,
hi ha curs,
hi ha un munt d'eines
com perquè aquesta gent s'apunti
i pugui començar
a fer el seu camí.
El primer que les aconsellem
és això.
Després estan,
quan arriben a una edat escolar,
poden entrar a les instituts,
perquè en aquell sentit
no tenen cap problema,
les instituts tenen
a les aules d'acollida,
però bé,
hi ha tot un procés
i han de fer aquest procés.
Però aquests joves
venen aquí a treballar.
i vas i els poses en una aula.
Sí.
I aquest és un problema
molt seriós,
perquè dius,
si han vingut de casa seva
i han deixat casa seva
per treballar,
deuen dir,
jo què faig en aquesta aula?
En lloc d'estar treballant
i enviant diners a casa meva,
no?
Clar,
és que se troben en aquesta situació,
com ha dit la companya,
la Teresa,
ella ha de fer-les aterrar
i dir,
escolta,
és que la situació aquesta
és com en el tema
que fem
quan assessorem
en el tema de documentació.
Venen també
en moltes idees
que no corresponen
a la realitat
i se troben
com que aquí hi ha una llei
que regula
tots aquests aspectes
de la documentació.
Aquests nois
podrien treballar
però en una autorització
de los pares,
etcètera,
però, clar,
per poder accedir
al puesto de treball,
han de conèixer la llengua.
s'ha de fer tot un treball
perquè ells entenguin
primer això.
El perfil
ha canviat molt,
Teresa,
continuant una miqueta
el procés,
no és el mateix
fer aquesta orientació
a una persona
que no tingui
una formació específica
però que no tan sols
tingui una informació bàsica,
una persona
que probablement
no pot convalidar
la seva formació acadèmica
o un títol universitari,
persones que tenen allò,
cultura general,
que es diu,
clar,
has de combinar
molts perfils,
no?
Exacte,
hi ha molta gent,
sobretot,
bueno,
tampoc vull fer diferències
entre països
però sí que hi ha
Argentina,
Xile,
són països
una miqueta més privilegiats
o almenys la gent
que ens ve aquí
en quant a formació
llavors costa,
a mi em costa personalment
molt més treballar amb ells
perquè no et volen
entendre tant,
no?
I els costa molt
no volen qualsevol feina
no volen qualsevol feina
però no poden accedir
a segons quines feines
de moment,
llavors és un projecte llarg
i clar,
quan un té una necessitat econòmica
aquest projecte llarg
és molt, molt llarg
llavors aquí és on
podem topar una mica al principi
torno a repetir-te el mateix
penso que la llarga
sempre és un benefici
cap a ells,
no?
el fet de fer de mirar all
i, bueno,
ens trobem
sobretot dones
de la zona de Bolívia
senyores que han vingut
de zones rurals
que realment
bueno,
quasi que ni ens entenem
parlen en algun dialecte
i et costa moltíssim
el que per nosaltres
és habitual
com és agafar un aspirador
o netejar uns vidres
doncs elles ho tenen
has de començar de zero
l'única sortida
és el servei domèstic
per aquestes zones
estem parlant
del servei domèstic
però fins i tot
per això
tenen dificultats
tenen dificultats
hi ha d'un aprenentatge
per part de les famílies
que les tenen a casa
vull dir
i les famílies
i les famílies
estan en la labor
que diu aquell
jo estic molt contenta
les famílies
que venen a Càritas
a sol·licitar
jo estic molt contenta
perquè aposten també
per
tenen confiança
en nosaltres
i jo
inclús
penso que
gràcies a moltes famílies
he vist processos
molt macos
de gent que ha regularitzat
la senyora
la mare
la dona que ha vingut
de Bolívia
ella ha pogut
reagrupar el marit
i reagrupar els fills
i això és un procés
de 3-4 anys
que bueno
és molt gratificant
Teresa
això que dius
és molt important
perquè algú pot pensar
necessito algú
que vingui a casa
a fer unes hores
perquè necessito algú
que em doni un cop de mà
amb la neteja
per la raó que sigui
que m'han dit
que Càritas
escolta
de seguida
no
el plantejament
que fan moltes persones
segurament
o la majoria
per això que acabes de dir
és dir
necessito algú
que em vingui
a ajudar a casa
però alhora
jo em vull comprometre
a ajudar algú
és a dir
farà una feina
i tota feina
necessita una reconvença
econòmica
com tots els que estem d'aquí
però jo també
vull ajudar
aquesta seria la idea
de Càritas
en aquest sentit
amb aquell plantejament
primari
que parlàvem
al començant del programa
jo penso que el fons
és aquest
de totes maneres
potser ara jo
em tiro flors al projecte
sí que des del projecte
fem un seguiment posterior
en qualsevol tipus d'oferta
sigui amb empresa
o sigui amb particulars
i això també és
una cosa que agrada
és a dir
si hi ha un servei
que ofereix
un seguiment posterior
de la persona
que ha contractat
doncs també dona certa garantia
amb un interrogant
però sí que és una garantia
que hi ha un seguiment posterior
i al fons
potser sí que és de dir
jo vull ajudar
i em troben famílies
que tenen una persona
treballant a casa
i quan ja porta dos o tres mesos
em diuen
què puc fer per ajudar-la
realment és quan
intervenim nosaltres
regularitzem els papers
llavors és quan entra
la part de l'Isabel
tota la part més burocràtica
que portarien ells
la part més tècnica
i també penso Teresa
que hi ha tota la part
del curs a la dona
vull dir que és un previ
vull dir que és un previ
que és on
on poden aprendre
doncs moltes formes
que tenim de funcionar aquí
perquè després
elles també funcionin
quan fas el procés d'inserció
sí perquè hi ha
doncs arrelada
una cultura molt diferent
totes les persones
són diferents
les dones també
òbviament
no són
que està parlant
de l'inserció
d'orla
però que també hi ha un previ
perquè és tot un curs
vull dir que dura
nou mesos
en el qual
aprenen
totes aquestes tècniques
de neteja
d'això
d'allò
és a dir
no estem parlant allò de seure
i explicar la cultura
mira un aspirador funciona així
una batedora funciona així
els llits aquí
es fan així
vull dir
estem parlant de ser pràctics
de ser eficients
sí
a veure aquesta part
que dius la Mercè
és important
aquesta part
la deixem més
per les famílies
que tenen la persona a casa
vull dir
no és la nostra tasca
el que sí que és la nostra tasca
torno a repetir-te
és aterrar-los
a la nostra societat
és a dir
on vols arribar
fer un pla de treball
fins on vols arribar
i què podem fer conjuntament
entraria aquí
una mica
doncs a dir
bueno
els nostres hàbits
són aquests
respectant sempre
les cultures
perquè hi ha moltes diferències
sobretot
el tema cultural
de la feina
el tema cultural
del treball
és molt diferent
sempre partint
del respecte
jo a vegades
m'he trobat
gent que em diu
com pot ser
hi ha molta gent
i com pot ser
és que no s'organitzeu
sí que ens
bueno
crec que ens organitzem
amb agenda
però
hi ha una cosa important
que vull remarcar
a la Iolanda
que és que
hi ha necessitat
ells han de menjar
ells han de sobreviure
han d'enviar diners
què fa?
que a vegades
se saltin molt
el que és el torn
de visites
i em busquen
ens busquen
els tècnics
estem aquí
per parlar
nosaltres
jo dic xapó
i a vegades
la lectura la faig positiva
dic
m'atrec el sombrero
perquè
confien en vosaltres
perquè és una picaresca
la necessitat
els fa ser pícaros
i llavors
t'enreden
no?
te diuen
no, no, no
si només és un moment
si només era per saludar-la
i no, me volen saludar
però és que a part
volen dir-me
que no tenen feina
jo no m'ho prenc
com que ens aixequen la camisa
que alguna vegada s'ha dit
és que no hi ha ordre
sí que hi ha ordre
el que ja és picaresca
ens hem de treure el xapó
vull dir
per mi xapó, no?
per què?
perquè penso que és la pròpia necessitat
és la part positiva
i diu que s'enfaden amb ella
no m'ho crec
que és impossible
no s'enfada mai
no, no
que a vegades
doncs els usuaris
s'enfaden amb ella
perquè s'ha de tenir
aquesta força
per tirar endavant
aquest projecte
el que sí que ferim
és un espai d'escolta
a vegades el pretext
és la feina
però a partir d'allà
surt una situació
una problemàtica social
llavors és important
el treball en xarxa
en aquest cas amb Jaume
que és el treballador social
de càrrecs interperruquial
si detecto
que és un cas
que és un cas social
que no pot accedir
al mercat laboral
normalitzat
llavors sí que
treballem conjuntament
or l'ha treballat
també a Mèrcules
perquè la casa del transeu
una vegades hem parlat
amb la Mercè
no és només
donar aquell eixopluc puntual
d'un dia
que això després
doncs s'ha d'anar
doncs intentar vehicular
perquè en bona part
aquestes persones
que viuen al carrer
són persones
algunes d'elles malaltes
amb malaltia mental
malaltia física
en alguns casos
amb un nivell
de deteriorament
emocional
terrible
no?
Sí
el que s'intenta
per això
que dins del projecte
Hèrcules
siguin gent
doncs que estigui
poc cronificat
vull dir
de fet
la Teresa
va estar treballant
a la casa de transeuns
vull dir
va ser
l'acabar
amb la treballadora social
que hi havia en aquell moment
doncs bueno
que va dissenyar
una miqueta
el projecte
no?
i és per recuperar
gent
realment
que està poc cronificada
o que realment
està en aquell punt
en aquell llindar
que està a punt
doncs de caure
al carrer
no?
S'intenta
doncs donar
les eines
com perquè aquesta persona
pugui
si té una petita addicció
o té
si és una malaltia mental
que sigui com
que fos una mica de pressió
que sigui una cosa
com molt lleu
que es pugui treballar
eh?
i llavors
doncs pugui
aconseguir l'autonomia
vull dir que pugui aconseguir
doncs
de fet
la Teresa
ens hem coordinat moltíssim
per
per
per
intentar
trobar feina
de vegades no és fàcil
de vegades s'ha aconseguit
de vegades no
però
vull dir
és
és un procés llarg
és un procés
ara l'hivern la teniu
pleníssima no?
la casa
sí
hi ha aquests dies de fred
i pluja que diuen
que ha d'haver-hi
perquè hem vist alguns
queixés
allò que hi havia amb Jantillo
aquests dies passats
no?
i ara tenim les 24 places
més les 15 del bona nit
del bona nit
i està tot ple
us en sortiu
o encara
necessitaríeu
sempre es necessita
l'altre dia ja està mirant
una miqueta
i és un promig
de
dos o tres persones
diàries
que es queden
sense llits
algun dia no hi ha ningú
i algun dia n'hi ha cinc
doncs
no sé
el perfil de la casa de Tancel
ens continua en augment
segons el darrer informe
de la pobresa
també a Barcelona
a Madrid
a les grans capitals
continuen sent
dones
joves
immigrants
continua sent
aquest perfil
i va en augment
sí
que segueix
un percentatge
molt més alt d'home
cada dona
però que
amb cosa de 4 o 5 anys
ha crescut molt
el percentatge
de dones
i joves
però que seguissin
més gran
o bruix d'home
segueix
ja sé que no ho sembla
però ho he de fer
fem una pausa
per la publicitat
i tornem de seguida
u burnt
a la publicitat
et
ja
port d'homem
tant