Montserrat, hola, molt bon dia.
Hola, bon dia.
El tema de les dones del món rural és molt ampli, és molt extens,
però suposo que la conferència d'aquest tema està ja implícit
un concepte de canvi, de canvi del món rural a Catalunya en aquests moments
i de canvi del paper de la dona en aquest temps.
Com podríem explicar aquest doble procés de canvi?
Sí, tens raó, que de fet el tema és molt ampli
i tothom el pot acotar una mica a la seva manera.
Jo he decidit d'alguna manera situar-ho en un element de transformació, bàsicament.
És a dir, tenim una societat rural que de fet s'ha transformat i s'ha transformat moltíssim.
Tenim una societat rural que podríem dir que la modernitat ha arrossegat cap a una perifèria.
I amb això tindria alguna cosa en comú amb les dones
que sempre han ocupat aquesta posició d'invisibilitat, aquesta posició perifèrica.
I moltes vegades es diu realment que les dones en els contextos rurals
tenen una doble situació d'això, d'ocupar una posició externa,
una posició que necessitua en el centre de la societat.
I una mica l'enfoc que hi havia de donar és una mica en aquest sentit,
de plantejar com s'ha transformat aquest món rural
en el sentit de plantejar un món rural que sempre el pensàvem com un món agrari
i que cada vegada més és un món menys agrari i més de serveis, si volem.
Fins i tot l'activitat agrària es converteix en una activitat terciària i de serveis
perquè el que demanem de l'activitat agrària no és tan una producció d'aliments,
sinó més aviat una prestació de serveis en quant a tot allò que sempre expliquem
dels pagesos com a també gestors del territori,
no només com a productors de productes i d'aliments,
sinó també com a productor de molts serveis que ens serveixen,
que ens són útils per moltes coses.
I això, evidentment, ha transformat aquest món rural d'una manera molt radical
i ha transformat la dona que viu en el context rural.
Abans parlaves d'aquesta invisibilitat de la dona en el món rural.
De fet, si no vaig errat, el novembre, fa uns mesos a Manresa,
van tenir lloc unes jornades a precisament diferents entitats,
que existeixen entitats de dones vinculades al món rural,
que denunciaven una mica aquest relegament en el segon pla d'una tasca
que ha estat durant molts anys indispensable.
Si la dona no s'hagués fet càrrec de la família
i no hagués ajudat en determinades tasques,
l'home o els homes de la casa no haguessin pogut tirar endavant
en l'explotació agrícola.
De fet, en la nostra societat agrària, la de Catalunya encara més,
en què predomina, com en d'altres zones de l'Estat,
predomina una agricultura molt familiar.
La veritat és que la dona ha tingut un paper importantíssim
i fins i tot ha tingut un paper, jo defenso,
que ha tingut una posició de poder, una posició de govern,
que potser la dona en d'altres contextos més urbans
o més industrials no ha tingut.
Sí, per què?
Bé, perquè el tipus d'organització de la pròpia activitat agrària
fa que hi hagi d'haver, diríem, una distribució dels rols
i que la producció i la reproducció,
el que seria la producció de béns pròpiament dita
i la producció de serveis de cara a la reproducció,
de la mà d'obra pròpiament,
que són els propis treballadors agraris,
van molt vinculades.
No es pot destriar una cosa de l'altra,
és a dir, no es pot destriar l'activitat, diríem,
en el camp pròpiament dita
de tota aquella altra activitat que gira al voltant
i que acaba gestionant aquella activitat al camp.
I, per tant, la posició de la dona i la posició de l'home
estava menys dividida que en aquest model
que ens plateja la societat urbana, una mica burgesa,
de considerar que és quan es produeix aquesta divisió de rols,
l'home produeix i la dona reprodueix només.
Mentre que en el camp, aquests dos espais,
fins i tot la idea d'una masia,
ho representa molt bé a nivell d'espai i simbòlicament,
la masia o la casa de poble,
que és el que tenim aquí al camp de Tarragona,
on la dona ocupa una posició central
no només en l'activitat productiva,
sinó també en l'activitat reproductiva.
Seria més tard una mica que es perd aquesta posició.
És a dir, en un determinat moment, si vols,
la dona també queda una mica més relegada
d'aquesta posició de govern
per la introducció d'uns models culturals de gènere,
sobretot en l'època del franquisme,
que situen a la dona, diríem,
més al marge d'aquesta activitat productiva,
que no dona prestigi a l'activitat al camp.
És una activitat que desprestigia la dona,
com si l'home, que és qui ha de portar els recursos,
o que en aquell model havia de portar els recursos,
no ho fes prou bé.
Llavors es perd una mica aquesta figura de govern.
Jo crec que en aquests moments
la transformació en el medi rural
i la pròpia transformació de l'activitat agrària
demana que, en el context dels pocs pagesos que quedin,
les dones ocupin una posició més important.
I aquest tomb que et deia abans
que havia donat el món rural cap a un món de serveis,
afavoreix, en alguna mesura, que això sigui així.
Perquè moltes vegades el lideratge de moltes empreses agràries
que es converteixen en empreses agràries, si vols,
més polifuncionals, més dinàmiques econòmicament
i que diversifiquen una mica la seva activitat econòmica,
per exemple, els que es dediquen a qüestions com l'agroturisme,
o a prestar serveis, des d'altres punts de vistes,
a la transformació artesana de determinats productes,
moltes vegades, quan hi ha un impuls d'aquest tipus,
hi ha una dona al darrere que és la que acaba d'exercir aquest impuls.
Podem trobar-nos, per exemple, amb una família més o menys arquetípica
de l'home o els homes de la casa
que continuen treballant directament les explotacions
i després és la dona qui té l'ús
i porta el dia a dia d'aquesta casa rural,
es cuida els seus hostes, els proporciona el menjar...
I fins i tot sense tanta separació.
Jo no ho faria ni tan arquetípic, sense tanta separació.
Jo diria que la dona, en la mesura que s'implica en l'empresa familiar,
s'implica en totes les seves dimensions,
fins i tot en la més productiva agrària, si vols, més masculina.
El fet és que és veritat que les societats agràries,
no només aquí a casa nostra, sinó en general,
si en fem una anàlisi transcultural, si tu vols,
són societats molt masculinitzades.
Les societats més patriarcals,
les que tenen aquesta imposició més patriarcal i més masculina,
són gairebé sempre societats agràries i remaderes.
Això en l'anàlisi una mica de les diferents cultures del món és així.
Però, evidentment, el nostre món modernitzat
ha d'anar trencant aquests esquemes.
Però costa.
Això no vol dir que encara en aquests moments no es trobem situacions
i que tu vagis a fer recerca en contextos, diríem, agraris, pagesos,
i que, de fet, el teu interlocutor acabi sent sempre un home.
Això també és veritat que passa.
Encara que hi hagi aquest major posicionament de la dona,
aquesta recuperació d'aquesta posició de govern que et deia abans,
que potser l'havien tingut les nostres àvies,
les van deixar de tenir les nostres mares
i l'haurien de recuperar la gent de la nostra generació
o fins i tot la dels nostres fills, o la recuperen,
es produeixen aquest tipus d'una mica de paradoxa, si tu vols.
Creus que aquest model actual d'explotació agrària
és un model que pot tenir continuïtat en els anys,
que és un model que pot ser vigent durant les següents dècades?
No ho sé, és difícil l'aventurat en aquest sentit.
Jo crec que hi ha bastanta desorientació,
desorientació per part de la pròpia gent
que s'està dedicant a l'activitat agrària,
desorientació també per part de l'administració.
L'administració ja fa uns anys que s'ha donat
que mantenir l'activitat,
mantenir la població dintre del medi rural
és fonamental per mantenir un cert equilibri territorial
i per no generar fractures territorials,
això és importantíssim.
El que passa és que no es generen els mecanismes,
si vols, econòmics i polítics
que acabin conduint cap aquí.
S'assaigen coses, no?
Tot el tema del pla de desenvolupament,
els programes de desenvolupament rural,
que falquen una mica tot el que havia sigut
l'antiga política agrària comunitària.
La política agrària el que feia era finançar
les produccions agrícoles,
mentre que la política de desenvolupament rural
el que fa és finançar el medi rural
d'una manera més ampla,
seguint una mica aquesta concepció
que et deia abans d'aquesta conversió
d'una societat que havia sigut bàsicament agrària
en una societat que deixa de ser tan agrària
i es passa a definir com una societat rural
molt més polivalent.
És difícil aventurar aquestes qüestions.
El que sí que és cert és que, bueno,
que de pagesos en queden molt pocs,
pagesos i pageses que en queden poquíssims
i que és difícil pensar si ens podem permetre perdre'n més
per una qüestió bàsicament de desequilibris territorials
i fins i tot també per una qüestió, si vols, cultural,
de mantenir viva una determinada situació
i també de mantenir viva unes produccions agràries
que són importants que es mantinguin dintre dels nostres propis territoris,
que no tota la producció agrària t'hagi de venir de l'altra part del món.
Parlaves ara del paper, de la implicació de les administracions
en el manteniment i en la potenciació d'aquest món agrari.
També són constants, d'altra banda, les manifestacions,
les protestes dels pagesos que diuen
que estem sobrevivint, però atenció que les nostres condicions
cada vegada van empitjorant.
I moltes vegades, des d'un altre sector, des d'un tercer sector,
es critica que precisament l'agricultura sigui un dels sectors
més subvencionats per part de les diferents administracions.
Abans parlaves de la PAC, la política agrària comuna,
per part de la Unió Europea.
Tot aquest model, com pot acabar convergint?
No ho sé, és complexa, és una situació.
Tampoc no tinc receptes en aquest sentit,
si no les tenen les mateixes administracions.
Però hi ha discursos confrontats aquí també
amb moltes d'aquestes situacions.
És a dir, no podem fer anàlisis senzills.
És a dir, nosaltres també necessitem aquí
que hi hagi una gent que es dediqui a una activitat agrària
per moltes raons, com et deia abans,
no només per les raons estrictament productives,
sinó també per una qüestió estructural
que necessitem que hi hagi de tot.
Les societats han de ser diverses,
sempre ho han sigut i ho han de continuar sent.
Clar, arriba un moment que des d'un punt de vista
del que seria estrictament la llei de l'oferta i la demanda,
doncs hi ha situacions en les que cau
en picat la competitivitat.
Jo crec que és molt bona la idea
que s'està, si vols, gestant,
ja fa temps,
que és aquesta idea de què...
I és molt important que deixem de pensar
en subvencions pel món agrari
i crec que és molt important que comencem a pensar
en inversió, en un valor afegit.
És a dir, que d'alguna manera la societat ha d'invertir
en que hi hagi una gent que faci una funció social,
no només econòmica, que ho és també,
però si vols l'econòmica ha deixat de tenir importància
i en el nostre món tot allò que deixa de tenir importància econòmica
cau a la perifèria,
que realment es doni importància a tot aquest paper social,
a la funció social que té l'activitat agrària,
que és una de les coses, i el medi rural en general,
per tot el que et deia abans,
que és una de les coses que en aquest moment ha deixat de funcionar,
perquè ha deixat de funcionar
des d'un punt de vista de competitivitat econòmica,
que és el que la nostra societat mesura.
En aquest sentit,
iniciatives com, per exemple,
el contracte global d'explotació,
si es fan com s'han de fer,
són interessants perquè pretenen precisament això,
fer un contracte de l'agricultor, del pagès,
amb l'administració,
i rep una compensació econòmica,
no una subvenció,
sinó una compensació econòmica
que hi ha de ser,
per unes feines que es fan,
i aquestes feines són això,
des de mantenir camins,
des de ser sostenibles mediambientalment,
és a dir, tot aquest servei que el pagès,
o que l'agricultor,
o que la pràctica agrària en general fa a la societat,
i també al medi rural.
Llavors hi hauria aquesta noció més aviat d'inversió,
que no pas de subsidi.
La tendència, doncs, creus que és aquesta multiplicació
de les tasques de la gent que es dedica,
que treballa directament en el món rural,
l'explotació agrària,
tal com la coneixíem en els últims anys,
canviarà de forma irremellable?
Jo crec que ho ha sigut sempre,
multifuncional, l'activitat agrària,
és a dir, aquests serveis que diem que presta,
ara els reconeixem,
però abans eren invisibles i ja hi eren.
És a dir, tot aquest manteniment del territori,
això no és un invent d'ara,
s'ha mantingut,
simplement ara li han posat un nom
i li donem un valor,
perquè necessitem donar-li,
perquè des d'un punt de vista econòmic
la producció no el té.
I no hi ha hagut, crec,
cap altra estratègia més diversa
i més, en aquest sentit, més plural
que la del pagès,
que sempre s'ha hagut d'espavilar,
de buscar la vida com tothom,
però que sempre ha hagut de complementar
les rendes agràries
en el moment en què hem tingut una recolada,
sempre l'has hagut de complementar.
Jo mateix he fet recerca
des d'un punt de vista històric
i des del segle XVIII
el pagès ha anat buscant-se la vida
complementant la seva economia agrària
amb moltes altres...
Perquè l'any que no hi havia bona collita...
No només per les males collites,
sinó per les pròpies conjuntures,
és a dir, hi ha hagut tot un procés
d'introducció d'una economia de mercat,
el pagès tenia una economia de subsistència
i la introducció d'aquesta economia de mercat
al llarg de segles ha fet que hi hagi
conjuntures econòmiques desfavorables.
No només pensem en males collites,
és que pensem en el que suposa la globalització,
que ara la veiem com un fenomen molt modern,
però que és un fenomen que al segle XVIII
ja en teníem notícies,
de com la societat de mercat penetrava
i de com produïa determinades lesions
a les economies agràries
que s'havien d'adaptar,
entre altres coses,
la societat agrària ha sigut la que s'ha desplaçat
des del medi rural cap a la ciutat per fer ciutats
i per fer indústries.
I la mà d'obra de la indústria
i la mà d'obra dels serveis de la ciutat
ha provengut del camp des del segle XVIII
i fins als anys 60 i 70.
Les incorporacions al món urbà i a la vida urbana
són de gent del camp cap a la ciutat.
Sempre hi ha hagut aquesta connexió tan important
i sobretot aquesta multifuncionalitat econòmica.
No crec que sigui una cosa moderna ni una cosa d'ara.
Ja per acabar, creus que aquests canvis,
aquestes transformacions del món rural
es donen a terme de manera global
en el conjunt de Catalunya,
on hi haurà unes àrees que es duguin més a terme.
L'activitat pagesa al camp de Tarragona subsistirà
o aquests canvis no són vàlids
per als models d'exploatació que hi ha aquí?
Això és molt curiós, no?,
perquè es donen situacions,
per exemple, en el camp de Tarragona
hi ha una agricultura que podria ser,
podria estar, diríem,
podríem trobar molts camps abandonats
i en canvi, en general, evidentment,
que ha recolat molt la superfície agrària,
però està conreada
perquè hi ha una agricultura que es manté,
una activitat agrària que es manté sense pagesos,
és a dir, es manté fonamentalment també
en una agricultura a temps parcial, podríem dir,
de pagesos en queden pocs,
o en canvi hi ha molta gent que havia estat pages
i que manté una certa activitat agrària
de cap de setmana.
I en canvi tu te'n vas en una zona
que en diries medi rural,
perquè el nostre medi del camp de Tarragona
ja no és gaire rural,
és molt metropolità,
te'n vas en una altra zona molt més rural
i allà no et trobes gens d'activitat agrària.
La muntanya ha perdut sense gens d'activitat agrària
perquè tothom l'ha abandonat
i s'ha reconvertit simplement en una societat de serveis.
Clar, és molt curiós.
Pots trobar fins i tot més activitat agrària
en una zona pròxima a la indústria
i menys activitat agrària en una zona
que tu qualificaries com de medi rural.
Són algunes de les paradoxes...
Potser la gent està més predisposada
a dedicar-se a l'agricultura
com una activitat d'oci
durant el seu temps lliure
que no pas com una feina
de la qual endepenguin les seves garrofes
perquè potser no és rentable.
Hi ha gent que en té moltes ganes
de dedicar-se a l'agricultura
però clar, si no és rendible
doncs és impossible plantejar-s'ho.