logo

Arxiu/ARXIU 2007/ENTREVISTES 2007/


Transcribed podcasts: 1324
Time transcribed: 18d 23h 28m 8s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Manuel López Pasca ha tornat a l'Ajuntament de Tarragona
ara com a regidor de l'equip de govern
i assumit les competències de l'àrea de relacions ciutadanes.
Manuel López Pasca va estar quatre anys,
al mandat de 1999 al 2003,
com a regidor del PSC a l'oposició
i ara assumeix l'àrea de relació amb les entitats,
les associacions de veïns, cases regionals,
ciutats de germanades i moltes altres qüestions.
Senyor López Pasca, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
A què s'ha dedicat aquests primers vuit dies laborables?
Ara ho estàvem comentant des que ha assumit
aquesta àrea de relacions ciutadanes.
De moment, agafar el càrrec i començar a posar una mica d'ordre
i posar el meu toc de com m'agrada a mi la feina.
Estem amb això i encara ens costarà uns dies,
però jo crec que ràpidament l'assumirem i començarem
perquè tenim un equip de gent fantàstic a l'Ajuntament.
o sigui, dintre del meu departament la gent que ja és amb una capacitat de treball
i gent ja els coneixia d'abans.
Jo jugo amb una particularitat que jo quan estava a l'oposició
estava a la Comissió de Relacions Ciutadanes
i ja coneixia tota la gent i tota la gent em coneixia.
O sigui que he anat en un lloc que pràcticament era una continuació
del que havia fet fa quatre anys.
S'estan, per tant, encara resituant, podríem dir,
que van de prendre les mides a la seva nova feina,
però la gent és molt exigent i moltes vegades no té paciència.
Saben que vostès és el nou responsable polític
i suposo que hi ha molta gent que està picant a la seva porta.
Sí, sí, clar.
Mira, t'he donat un exemple, per exemple, el tema de les subvencions.
L'equip de govern anterior va deixar aprovades les subvencions,
però no estaven pagades.
I, bueno, jo porto governant en aquell moment,
portant vuit o nou dies laborables.
Doncs jo m'ha venut a reclamar molts
que per què no s'han pagat les subvencions.
Bueno, doncs us diré que el de les accions de veïns
es va signar el decret, es va signar ahir perquè puguin cobrar.
Però, clar, primer hem de mirar com està el tema, no?
I la gent, vas pel carrer i t'aparen,
vull això, vull l'altre, però deixa'ns situar primer, no?
Després ja, d'aquí un mes o un mes i mig,
jo crec que ja estarà tot rotllant com ha de rotllar l'equip, no?
Entrem en matèria, senyor López Pasca.
Quina relació pensa tenir vostè
amb les associacions de veïns de la ciutat?
Aviam, la relació que penso tindre
és una relació com la que he tingut sempre.
No per ser regidor hem de canviar les relacions.
La relació és una relació fluida a la seva disposició.
quan me necessiten, m'atindran sempre al seu costat
i analitzar els problemes i els inconvenients que puguin tindre
i intentar solucionar-los.
Clar, aquesta és la meva relació, la de sempre,
perquè Manuel López Pasca, no perquè sigui regidor
o perquè no sigui regidor, sempre serà la mateixa persona.
Quin paper creu que han de jugar les associacions de veïns?
Creu que han de mantenir la mateixa línia
que s'han duent a terme en aquests moments?
Les associacions de veïns, jo el que crec és que
el que han de fer han de ser reivindicatius.
O sigui, a pesar que la gent que està governant
sigui en nosaltres o sigui en un altre equip de govern,
les associacions de veïns estan per reivindicar
les seves coses dels seus barris i de les seves àrees
en les que tenen competències.
Però no perquè siguin incòmodes,
no s'han de tenir una mala relació, al contrari.
Jo crec que les associacions de veïns estan per això.
fins ara, jo el que penso és que a Tarragona hi ha massa associacions de veïns.
Hi ha 40 en aquests moments.
En una ciutat de 140.000 habitants
i que té la distribució per districtes,
penso que n'hi ha 12 o 14 districtes,
jo penso que hi ha massa associacions,
o sigui, és incomprensible que barris com Torrefort
tinguin dues associacions o uns altres, no?
I, a més, crec que hauria d'haver més unificació
de les associacions de veïns perquè siguin més potents.
Però, bueno, de moment està així.
En un moment determinat, fa 18 anys,
l'equip de govern que va intentar,
va fer una divisió pràcticament,
crear un altre doble sarge de les associacions de veïns.
I això, el que s'ha de fer és unificar-lo.
Per la meva part, jo crec que és un intent que faré.
És un dels meus objectius,
intentar, per almenys les dues federacions,
intentar que sigui una sola federació de associacions de veïns.
Se li anava a preguntar perquè hi ha 40 associacions
i hi ha dues federacions que agrupen
de forma gairebé igualitària
la meitat d'aquestes entitats veïnals.
Com pensa treballar vostè amb aquestes dues federacions?
Aviam, jo el primer que penso és
intentar una unificació
del que són les dues federacions d'associacions de veïns.
No he pogut reunir-me encara amb el president
ni amb les executives de les dues federacions,
però ho faré properament
i intentaré que s'ho posin d'acord
i que ens posem d'acord
perquè hi hagi a Tarragona
una sola federació d'associacions de veïns
que unifiqui tot el moviment veïnal.
Perquè és que jo crec que és millor
i que tindrà més força
i que des de l'Ajuntament podrem ajudar-los més
i podrem fer més coses
i tot anirà més bé
que amb la situació que estem ara
de dues federacions,
cada associació de veïns
hi ha barris que hi ha dues festes
en qüestió d'un mes i mig.
O sigui, aviam,
que sí, que s'ha de continuar fent
mentre s'estigui així,
però el que intentarem és unificar-lo.
Aquest és el meu objectiu
per aquests quatre anys.
durant els últims anys s'ha comentat
que potser les federacions
o cadascuna de les associacions de veïns
estaven força polititzades.
Creu que, si és cert,
aquest fet és factible,
aquesta reunió,
que es puguin ajuntar
a aquestes federacions?
Bé, com deia abans,
aquest és el meu objectiu.
O sigui,
que deixem la política de banda
i anem a treballar pels veïns,
que és per a què estan creades
aquestes associacions,
per lluitar pels veïns
i per lluitar pels veïns
per la ciutat.
Llavors,
el que hem de fer
és despolititzar-les
i que la seva feina
la facin
des d'un punt de vista reivindicatiu.
Al marge de les associacions de veïns,
com afronta les ajudes
i col·laboracions de l'Ajuntament
amb altres entitats
i col·lectius de la ciutat?
Aviam,
amb les entitats en general,
o sigui,
nosaltres des del meu departament
portem tot el que és
el registre general
d'entitats de la ciutat,
que hi ha unes 625 entitats,
registrades
al registre general
de l'Ajuntament.
Clar,
aquestes entitats
totes nosaltres
portem el registre,
però hi ha algunes
depèn de les diferents conselleries,
de cultura,
d'esports,
etcètera.
Llavors,
la nostra relació
i ajuda
a el que són entitats
que depenen
i que les relacions ciutadanes
li ha d'ajudar
i li ha de subvencionar,
doncs,
el que sí que li dic
és que
jo tinc un propòsit,
que és,
amb el pla d'un any i mig,
intentar visitar
totes les associacions
que tenim registrades.
I a partir d'aquí,
parlar amb ells
i veure les seves necessitats
i veure el que estan fent,
perquè hi ha associacions
que treballen
barbaritats
i tenen una ajuda
igual que
unes altres
que no es mouen pràcticament.
I jo crec
que això és injust.
La gent que treballa,
la gent que fa coses,
la gent que lluita
per la societat terribonera
ha dit
tindre
molta més ajuda
que
aquestes associacions
que estan inactives
i que només fan
una cosa puntual a l'any,
no?
que també tindran la seva ajuda,
però amb unes altres condicions,
evidentment.
En la majoria d'ocasions
aquesta ajuda
s'ha d'acabar
concretant
en calés,
en diners
en la qüestió monetària.
Pensa vostè
canviar el sistema
d'atorgament
de subvencions
o promoure
la signatura
de convenis
amb algunes d'aquestes entitats?
El que sí que vull
és promoure
signatures de convenis
amb algunes
de les entitats,
no amb totes
perquè algunes són petites
i o fer-los sectorialment,
per exemple,
amb les cases regionals
que hi ha vuit entitats,
que totes
són entitats
més o menys grans,
que treballen,
que fan coses
i en aquests moments
les subvencions
venen donades
per una petició
d'acord
amb la feina
que estàs fent
i els programes
de treball que tens,
però saps què passa?
que no saps
el que pots comptar,
el que pot comptar
aquesta associació
al cap de l'any.
Jo crec que el millor seria
que s'unifiquessin totes
amb una federació
o digui-li
com vulgui
la de la ciutat de Tarragona
i signar un protocol
amb l'Ajuntament
per saber
què em dones
i què et dono.
Més que res,
nosaltres,
per exemple,
des de l'Ajuntament
podem fer servir
els locals
d'aquestes entitats
per fer exposicions,
fer conferències
i ells
rebre la seva subvenció
sàpiguen què compta cada any
i són relacions
més fluïdes
i firmes convenis
que no
la trista subvenció anual
que bé,
que està bé
perquè hi continuarem
fins que no ho puguem fer
ho continuem fent així,
però els objectius
són nosaltres,
per la meva banda,
des de l'ou.
a l'hora de les subvencions
moltes de les entitats
s'han queixat
en reiterades ocasions
del retard
a l'hora de cobrar
aquests diners
que arriben mesos,
més tard,
moltes vegades
del que estava previst
i un fet que,
segons la tipologia
de l'associació
de l'entitat,
es pot perjudicar
a l'hora de celebrar
alguna de les seves activitats.
Creu-vos ser
que es pot complir
firmament
el calendari
previst de cobrament?
Home,
jo crec que sí.
El que no pot ser
és que estem
al mes de juliol
i estem nosaltres,
ara que he arribat,
que he accelerat això
per pagar
les subvencions
de les associacions
de veïns
i les entitats
que encara no
han cobrat aquest any.
Això no pot ser.
O sigui,
jo crec que amb el plaç
del primer trimestre,
els tres primers mesos
de l'any,
les entitats
han de cobrar
les seves subvencions
totes.
perquè puguin fer
la feina de l'any
i que sàpiguen
que compten
i que tindran
durant l'any.
Perquè si no,
és que vas...
Jo soc president
d'una associació,
com ja saps.
De la Casa d'Andalusia.
De la Casa d'Andalusia.
I què passa?
És que si no saps
el que et donaran
i quan ho cobraràs,
vas coix tot l'any.
I vas malament.
Doncs el que hem de fer
és que el compromís
seria que durant
els tres primers mesos
de l'any
que les associacions,
tants de veïns
com les culturals,
hagin cobrat
totes les subvencions.
És el que intentarem.
Com valora
la feina
de l'hotel d'entitats,
senyor López Pascà?
Jo la feina
de l'hotel d'entitats
durant aquests
tres últims anys
no m'agrada gens.
Per què?
Crec que no està fent
la labor
per la que s'havia creat.
Crec que
l'hotel d'entitats,
si preguntes
per la ciutat
on està l'hotel d'entitats
i què és l'hotel d'entitats,
jo diria
que el 80%
o el 85%
de la població
de Tarragona
no sap ni
el que és l'hotel d'entitats
ni on està situat.
Llavors,
què hem de fer?
A l'hotel d'entitats
el que hem de fer
és posar-lo al servei
de la ciutat
i de les seves entitats.
No solament
les que tinguin
allà
una oficina
que penso
que n'hi ha
unes 30
que tenen allà
el despatx
que ho comparteixen
o tenen
un despatx propi.
Però a part,
el que s'ha de fer
és un lloc
que està bé,
és gran,
es poden fer
utilitzar
algunes de les associacions
que no estan allà dintre
que l'utilitzin
per fer conferència,
fer actes,
o sigui,
publicitar el mes
i posar-ho al servei
de la ciutat
que ara no està
al servei de la ciutat.
Creu que l'hotel d'entitats
s'ha de convertir
en un dels eixos
o un dels pals
de paller
del moviment
de les entitats
de la ciutat?
Jo crec que des de
l'hotel d'entitats
ben portat
se podria coordinar
tot el moviment
associatiu de Tarragona.
Jo crec que
és factible
de fer-ho això.
perquè
si poses gent
que té ganes
de treballar
i ha puesto
el lloc
que és bonic,
està bé,
doncs,
bueno,
doncs,
el que hem de fer
és arrencar el que
fins ara no estava
arrencat,
estava mort
pràcticament.
És per tant
un dels altres
compromisos
importants
que vostè...
Un dels compromisos
que...
Vull precisament
a les 12
feia fer una visita
al hotel d'entitats
aquest dematí
perquè jo ara fa temps
que no hi vaig,
potser fa un any i mig
o dos anys
que no hi vaig.
L'altre dia vaig
dintre una reunió
de persones
que els gestionen ara
i avui a les 12
jo vaig a fer una visita
perquè vull mirar
la situació
i com està realment
de dintre,
si falten equipaments,
si falten aire condicionat,
és que realment
no ho sé
perquè és que no hi ha
cap informació
a la conselleria
en aquests moments
del tema
del hotel d'entitats.
Pràcticament
no hi ha res d'informació.
Ara comentàvem
que vostè és president
d'una casa regional
en concret de la casa d'Andalusia,
quin paper hem de jugar
en la vida ciutadana
en les cases regionals?
Home,
les cases regionals
jo et parlo ara,
et parlo en primer lloc
com jo,
com a persona,
com a Manuel López Pasca,
no?
Aviam,
jo soc una persona
que porto a Tarragona,
té 50,
faré 54 anys,
porto aquí,
doncs,
45 anys
i el meu sentiment
és tarragoní,
soc tarragoní
i català,
no?
però clar,
jo en el fons
soc andalús també,
no?
I ho porto.
I això hi ha molta gent
dintre de les cases regionals
que són així,
o sigui,
que se senten catalans,
se senten tarragonins,
però se senten de la seva terra.
I el paper
que hem de jugar
a aquestes entitats
és aquest,
o sigui,
dir-li a la gent
de Tarragona,
o sigui,
al poble de Tarragona,
que Andalusia,
a part de
bailar-se vianes
i folclores,
també hi ha una cultura.
Hi ha García Lorca,
hi ha Alberti,
hi ha molta gent.
Això,
des de la Casa Andalusia,
ja fa temps que ho promouen,
o sigui,
unes sèries de conferències,
una sèrie...
Però això no sóc a la Casa Andalusia,
sinó en tot el centro castellanaronés,
centro anagonés,
i me consta que
ho estan fent,
però és que s'havia d'accentuar més.
Forma de fer-ho,
doncs des de l'Ajuntament,
signant amb aquest conveni
que tinc intenció
de signar amb les cases regionals,
doncs és
posar a treballar
tota aquesta gent
de cara
a que sigui
una sola cosa
totes les cases regionals,
però cadascuna
amb la seva indiosincràcia
de la seva terra,
evidentment.
No és el mateix
un castellanaronés
que un andalus
o que un aragonès,
són completament diferents,
perquè sembla que som tots iguals,
però no,
cadascú té la seva història
i la seva indiosincràcia.
Vostè s'encarrega també
de les relacions
amb les ciutats de Germanades,
Tarragona està a Germanar
amb d'altres ciutats
d'arreu d'Europa,
la més recent,
per exemple,
Pompella,
es va reubricar
aquesta relació
fa pocs mesos,
cal intensificar
la relació
amb les ciutats de Germanades,
cal promoure
algun altre germanament?
El tema
de les relacions
amb les ciutats de Germanades
és una altra signatura
pendent de la Conselleria,
perquè fins ara
pràcticament
se limitàvem
a invitar-los
a que vingui
per Santa Tecla
i en altres
si ens inviten
a alguna festa
d'allà
o d'Estatforo
o de Clàvenforo,
o de les ciutats de Germanades
que tenim,
però jo crec que
ha d'haver més interrelació
amb ells,
però de molta,
o sigui,
intercanvi d'estudiants,
intercanvi de famílies,
inclús,
per qüestions econòmiques,
l'altre dia parlàvem
amb el president
de la CEPTA
i Sebastià em deia
i per què no aprofitem
el tema de les ciutats de Germanades
per intercanviar
les càmeres de comerç,
empresaris que vulguin
vindre aquí,
nosaltres si volem,
o sigui,
tot això és aprofitar
aquesta simbiosi
que n'hi ha
per poder estrejar
més els llaços
i aprofitar-los més,
clar.
Creu vostè,
doncs,
que des de la seva conselleria
hauran de visitar
o hauran de promoure
contactes
de forma més o menys immediata
amb aquestes ciutats
per posar-hi una agulla?
Sí,
un altre,
el que passa és que
a curt pla
se me'n serà molt difícil
que tinc és visitar
totes les ciutats de Germanades
i veure com
concretament ara
el dia 20
anem a Estatsfor
amb 80 persones de Tarragona
que s'assigna
o se celebra
el 15 aniversari
del Germanament
en aquesta ciutat,
amb Estatsfor
i
anirem,
segurament anirem a l'alcalde,
però a més a més
van 80 o 90 persones de Tarragona
que es passaran allà
8 o 10 dies
intercanviat.
Això és el que
és el que fa
realment el Germanament,
no solament
que nosaltres
anem per les festes
o ells vinguin per les festes,
o sigui,
és l'intercanviar,
el promoure
que la societat civil
tingui coneixement
d'aquestes ciutats
germanades
i que ells
tinguin coneixement
de nosaltres també.
A l'últim mandat,
l'àrea de relacions ciutadanes
ha promogut
moltes activitats esportives,
el trial indoor,
per exemple,
el futbol platja
que es va celebrar
fa uns mesos
a la platja
de la Rebaixada,
segurament és l'activitat
més recent,
mantindran
des de relacions ciutadanes
aquestes activitats esportives?
No,
radicalment no.
A més,
crec que mai
des de la regidoria
de relacions ciutadanes
ho haurà tingut
de fer
el que és esports,
o sigui,
esports,
hi ha una regidoria
d'esports,
concretament,
amb aquest
mandat
serà el company
José Cosán
el que ho porta
i jo crec que
el que no pot ser
és que
un pressupost
de dinamització
de la ciutat
que tingui
a la conselleria
el 80%
estigui
estat en esports.
Jo amb això
no estic absolutament
d'acord.
O sigui,
esports,
la conselleria
d'esports
i que promoguin,
si nosaltres
des de la conselleria
de la seleccion ciutadana
els hem d'ajudar,
jo què sé,
per fer inauguracions,
per el que sigui,
per la imatge exterior
o de la ciutat,
d'acord.
Ara,
el que és
organitzar
un event esportiu,
no,
perquè per això
hi ha una regidoria
d'esports.
Jo estic completament
en contra,
totalment en contra.
A més,
ha quedat molt clar
que les persones
que han treballat
en la regidoria
de relacions ciutadanes
fent esport
aniran a la regidoria
d'esports
perquè és on
han d'estar.
No entenc
per què,
en aquest últim mandat
s'havien promogut
aquestes actuacions
esportives.
No és que no ho entengui,
és que crec
que no s'ha de fer.
O sigui,
crec que no s'ha de fer
perquè és que
la regidoria
de relacions ciutadanes
no està per,
o sigui,
muntar events esportius,
per recolzar-los,
d'acord,
per donar la projecció
a les ciutats
de germanades,
el que vulguis.
Ara,
organitzar el event esportiu,
no.
Si no hi ha una regidoria
ja dedicada
exclusivament a esports,
o sigui,
ja té feia el regidor.
Doncs donar-hi una mica més,
no?
Hem dedicat
aquests minuts
de l'entrevista
a parlar d'intencions
de futur,
de projectes,
d'objectius.
Deixim reservar
l'última pregunta
per un projecte
que ja és una realitat.
Dilluns comencen
el concurs de focs
i des de la seva àrea,
en relació amb l'àrea
de patrimoni,
doncs han promogut
una iniciativa
per part
que diferents membres
de les entitats veïnals
tinguin
una situació privilegiada
per poder contemplar
cada nit els focs.
Sí,
aviam,
això va sorgir,
vam parlar amb la Rosa Rosell,
com faríem aquest any
de los focs
de la Casa Canals.
L'any passat,
ja sabeu que
se celebrava
l'apertura
de la Casa Canals
i van començar
a donar números,
va ser un cao,
o sigui,
hi haurien moments
l'any passat
que fins i tot
no hi haurien pogut
haver problemes,
hi havia tanta gent
que hi havia.
Llavors van decidir
de fer un sorteig
entre les associacions,
van posar dos urnes,
podem dir,
amb una posaven
les associacions de veïns
i amb l'altra posaven
els dies
que podien anar
a les associacions de veïns.
Van decidir
invitar cada dia
dels 5 dies de focs,
perquè un dia
ja estava a la Casa
Canals Compromès
amb la Càmera de Comerç,
des de dilluns a divendres,
que anessin
5 associacions de veïns,
75 persones
de cada associació de veïns.
i van començar a fer un sorteig,
han sortit
les que s'han publicat
i tindran 75 passes
cada associació de veïns
per anar a veure els focs
amb un lloc supervisibilitat
com és la Casa Canals, clar.
És aquesta una mostra,
un exemple
que l'Ajuntament
tindrà a partir d'ara
una sensibilitat especial
envers les associacions
de veïns de la ciutat?
Sí, o sigui,
és que hem de tindre
una sensibilitat especial
perquè són gent
que treballen,
treballen molt,
treballen altruistament,
que és molt important
i també
me consta
que des de Cultura
també els faran arribar,
o si no,
els faran arribar
unes invitacions
per a uns
al teatre
que hi ha
al Camp de Mar,
o sigui,
que volem
que les sessions de veïns
estiguin més potenciades
i que tinguin més força
en aquesta ciutat.
Manuel López Pasca,
regidor
de Relacions Ciutadanes,
gràcies per haver compartit
aquests minuts
al matí de Tarragona Ràdio
per explicar-nos
quins són els seus projectes
i de ben segur
que els anirem comentant
al llarg de les properes setmanes.
A rebeure,
molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies.
Adéu.
Gràcies.