El Metropol s'omplirà de riures, de somriures i moltes coses més
demà dijous i el divendres, perquè arriba, sense dubte,
una de les comèdies de les que més n'hem sentit parlar
en els darrers temps a casa nostra.
I més enllà, perquè és d'aquelles peces que arriben d'Estats Units.
Es titula Pels pèls i, com dèiem, arriba demà la nit i divendres
al Teatre Metropol, una obra d'embolics, amb un crim,
amb la participació del públic.
I que, en fi, millor que ens ho expliqui una de les actrius protagonistes,
a la qual, de veritat, i a més, sincerament, estem encantats de saludar-la
una vegada més.
Mercè Comas, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Molt bé.
Us he explicat molt bé tot això, eh?
Sí, m'han dit que tens un tu al mòbil realment extraordinari, no?,
ara quan t'han trucat.
És cert?
I jo li deia, Lluís, però què és, flamenco?
Diu, no, no, és una cosa que no l'acabo jo de...
No ho sé, si m'ho preguntes, no ho sé.
Em van dir, vols això?
I no ho havia sentit, m'ho van posar, i la gent quan truca s'ho passa molt bé,
doncs mira, ja està.
Home, és que això d'intentar que la gent sigui feliç, que s'ho passi bé
i que pensi alhora, és com un objectiu vital, no?, que tens marcat, Mercè?
Sí, sí, sí, sí, jo trobo que a la vida jo una de les coses que més demano és passar-m'ho bé
i que s'ho passi amb els altres, evidentment, però passar-m'ho bé, vull dir, sí,
per mi la felicitat és molt àmplia, no?, llavors, en tots els problemes que et porta a la vida
i totes les coses que tu puguis tenir, doncs és igual, les aparques un moment,
intentes les estones que no hi ha, els problemes, passar-t'ho bé, i penso que està bé.
Que passar-t'ho bé, riure, no vol dir que no et preocupi el que passa pel món,
sinó que hi ha un temps per a cada cosa, segurament, no?
No, preocupa moltíssim, per això vull passar-m'ho bé, justament per això,
perquè la resta em preocupa molt.
Diuen que milers de persones no s'equivoquen,
i aquesta comèdia l'han vist amb milers d'espectadors,
no només aquí a Catalunya, sinó que prèviament ho van veure també a altres teatres.
Jo no he vist l'obra, ja t'ho confesso, per tant parlaré només...
Doncs fes el favor de venir.
I tant, només parlaré d'oïda.
En principi, jo, les fotografies que he vist, veig un saló de vellesa
amb aquells secadors de tubo tremendos, que ara no sé si se'n fan servir,
penso que no, i ja la cosa pinta bé perquè dius, ui, un saló de vellesa,
aquí tot aquest personal ben col·locadet, a veure què ha de passar aquí, no?
Sí, doncs sí, és una perruqueria, però aquests secadors ja no hi són, eh?
que són... aquests són per fer el pòster, diguéssim.
Ja, ja.
És una perruqueria molt fashion, molt fashion.
Ah, és model, aleshores d'això no n'hi ha, clar, ni bigodís ni res d'això, clar.
No, no, no, és una perruqueria molt fashion,
on els personatges de la perruqueria, els amos, diguéssim, ja són prou pintorescos,
i llavors els clients que hi van encara ho són més, no?
I llavors en un moment donat hi ha un assassinat i, doncs, clar,
se suposa que totes les persones que hi ha a la perruqueria en aquell moment
són sospitosos d'aquest assassinat.
Llavors aquí es demana al públic que faci una reconstrucció de fets,
nosaltres anem dient el que hem fet,
si no és veritat el públic ens increpa i ens diu, no, això no és veritat,
és així, és aixà,
i, doncs, finalment el públic decideix,
segons el seguiment que ha fet de les declaracions de tots plegats,
decideix qui és el culpable de l'assassinat.
Això fa que cada representació sigui diferent.
Exacte, o sigui, cada representació,
si el públic escoll un culpable,
doncs al final és aquell culpable,
és un altre, és un altre, vull dir,
és una obra molt interactiva,
perquè, clar, el públic pot participar absolutament
el que vulgui, pot dir el que li doni la gana,
totalment, eh?
I la veritat és que el públic forma part també de l'espectacle,
perquè val de dir que hi ha vegades
que a nosaltres ens fa molta gràcia,
perquè s'inventen unes teories
i es fan uns entramats
que a vegades els diem,
tu dedica't a la novel·la negra, perquè...
Clar.
Ara que dius això,
hi ha tot un seguit de molt coneguts
de llibres i de literatura infantil i juvenil
que és Tria la pròpia aventura,
i un cap estàs llegint tot el relat,
en determinats moments del relat,
ja des del començament,
et fa triar,
escollir una manera de continuar
i en funció de la tria que fas,
hi ha un final o hi ha una altra,
i està tenint molt d'èxit, no?,
altres joves.
Sí, sí, sí,
ja me'n recordo d'això.
Perquè això que ens ha agradat tant
posar-nos-hi en les coses
i en la vida dels altres,
aquesta obra,
la gent deu xalar moltíssim, no?
Molt, molt, molt,
perquè diuen totes les imbecilitats
i és coses superdivertides, eh?
El públic és divertidíssim,
quan el públic, a veure,
depèn, hi ha vegades que si és molta gent gran,
o jo què sé,
però com que és una obra que és tant per la gent gran
com pels nanos,
els nanos, quan venen,
no t'ho pots imaginar,
pregunten,
però a més,
pregunten superbé.
Però preguntes d'allò concretes, no?,
de la trama de dir
si aquest senyor ha mort aquí
i vostè estava allà,
què és el que estava fent no sé què
quan no sé què ha passat, no?
I els crius,
sembla mentida,
però de debò que,
dic crius, crius petits, eh?
Crius de 11, 12 anys o 10 anys.
I fan unes preguntes que dius
que dius, anda,
com ha traginat la seva ment aquest xicot
per arribar a preguntar això?
Clar, Mercè,
perquè quan dius que pregunten,
jo m'imagino que si han estat testimonis
de tot això,
més que preguntar,
interroguen,
és com si fossin els detectius.
Sí, no, no,
és un interrogatori,
exactament, exacte.
I quan nosaltres diem el que hem fet,
quan reconstruïm els fets,
doncs nosaltres de vegades
diem coses que no són,
no?,
però per què ens equivoquem
o simplement per què
en aquell moment fem veure que no.
Llavors ells de seguida,
no, mentida, no,
vull dir,
és un...
I vull dir que la gent
està molt pendent
i ha d'estar molt pendent,
evidentment,
de tot el que passa
en la primera part
que se suposa
que tot és bonic
i que no...
Clar,
i vosaltres,
perquè hi ha una part de paper
que el porteu,
doncs,
ja pres de casa,
però hi ha la resta de paper
que s'ha d'anar improvisant
sobre la marxa.
Evidentment, evidentment,
cadascú ha de saber molt bé
el seu personatge,
com és,
encara que no es veu allà,
també, no?,
com és la seva vida,
tot el que...
I tenir els arguments,
doncs,
per rebatre certes coses
o per buscar-se una disculpa
o inventar-se una mentida,
jo què sé, no?,
però és molt divertit,
la veritat és que...
ens ho passem molt bé.
Home,
us ho passeu molt bé,
actors i actrius,
més que consolidats del Teatre Català,
que m'imagino que poc o molt
heu treballat junts
alguna que altra vegada
i també en el terreny de la comèdia,
no, Mercè?
Sí, sí,
de la majoria
hem treballat molt junts,
però...
I, clar,
de vegades
potser ens ho passem massa bé
perquè és allò
que se'ns escapa una mica
el riure i tal,
però, bueno,
ja és això, també.
Això que et diré ara
doncs queda molt bé
a les entrevistes,
ja sé que l'entrevistat
diu,
ai, estan sempre amb el mateix,
però és que queda bé.
Pega una mica, perdona.
Sí, no,
que deia que el que et preguntaré ara
és d'aquelles coses
que queden bé a les entrevistes,
tot i que a l'entrevistat
potser se li fa una mica acosterut.
És allò de l'anècdota,
saps?
Ai, recorda alguna anècdota?
Doncs jo t'ho pregunto.
Alguna cosa,
clar, tenint en compte
que el públic participa
de manera activa,
no sé si...
Més que anècdota,
doncs en algun moment determinat
que cridés l'atenció.
Sí, a mi una cosa...
I, perdona, Mercè,
no deixa de ser
un experiment psicològic
això que feu al teatre.
Sí, absolutament.
De fet,
es va presentar una miqueta
com això,
al principi,
no nosaltres,
quan es va crear l'obra
i la funció
la persona que ho va fer,
doncs ho va fer una miqueta
amb aquesta cosa,
no?,
de veure com m'arribava.
Jo, per exemple,
una cosa
que em va fer
molta gràcia,
molta gràcia
va ser que
en un moment
donat de la funció
un dels personatges
explica
que ha anat a casa seva
perquè ha vist
que hi havia fum
i llavors patia
perquè ell té dos gatets
a casa seva.
Això és una anècdota
dut a dintre
del relat que fa,
no?
Ell explica,
diu,
no,
és que he pujat a dalt
perquè, esclar,
estava patint
pels meus dos gatets
i pim pam
i, bueno,
la funció segueix
i allò
és purament
una anècdota
petitona,
no?
Sí.
Bueno,
llavors,
llavors,
quan anàvem fent
les preguntes
i les preguntes
d'un nano petit
però molt petit
que ja feia
molta estona
que tenia la matxacada
i al final
jo li dic
en el policia,
en les policies,
no?
I m'hi dic
que aquest nen
no sé què vol preguntar
i llavors
el nen s'aixeca
i diu,
jo vull saber
si s'han salvat
els dos gatets.
Home,
fins a quin punt,
no?
Em va semblar
tan entranyable
i tal.
O sigui,
el nen de tota
aquella història
que li explicava,
el que més
li importava
era si els gatets
s'havien salvat.
Home,
la lectura està claríssima,
el teatre té aquesta màgia,
realment traspasses
la realitat
i et quedes a viure
la ficció
còmodament,
no?
És la gràcia que té.
Ell devia pensar,
ostres,
hi havia fum
i aquells gats
que no n'ha dit res
i va ser
una anècdota.
Està bé,
molt tan dreta.
Hi ha moltes anècdotes,
el que passa
que a vegades
les anècdotes
passen més
entre nosaltres
els actors
que sabem
que ens hem equivocat
o que
saps coses
que han passat
que a la gent
potser no els fa tanta gràcia
però això
a mi
em va quedar molt gravat
i vaig pensar
que era molt mono.
I escolta,
Marcel,
el sistema que utilitzeu
per l'interrogatori
és en rotllo
aula de col·le,
d'aixecar la mà
i tu
aneu assenyalant,
els policies
que és l'Àlex Casanovas
i el Pep Planes
i llavors
ells estan
com si diguéssim
a l'abast del públic
totalment
i llavors
ja se'ls explica
com ho han de fer
aixequin la mà
i llavors
se'ls pregunta
i contesta
el que passa
que és clar
a vegades
la gent parla
tota l'hora
jo què sé
clar
és un guirigall
però està bé
saps
el públic
ho fa molt bé
la veritat.
Doncs
no ens ho perdrem
de veritat
sort que veniu
dos dies
que ja serà poc
però mira
encara sort que
hi haurà una bona part
de tarragonins i tarragonines
que podran gaudir
d'aquest espectacle.
Jo els hi puc assegurar
que s'ho passaran molt bé
perquè la veritat
és que la gent
surt tan encantada
és que dóna gust
veure-ho
és una obra molt divertida
i molt tendra
i molt
és que és molt maca
està molt bé.
Ens agrada molt
parlar amb tu
Mercè
com és cada cop
que veniu a Tarragona
moltes gràcies
esperem que la propera
vegada que torneu
amb un altre espectacle
doncs poguet
tornar a parlar
de moment
demà o demà passat
en gaudirem
d'aquest espectacle
pels pèls.
Molt bé
jo també
moltes gràcies
Gràcies Mercè
una abraçada
Un petó per tots vosaltres
i tots els tarragonins
i tarragonines
Molt bé
l'agafem
Adéu
Bon dia
Adéu