Temps de futbolí.
Quim Pons, bon dia i bona hora.
Bon dia.
Connexió telefònica amb en Quim Pons.
El Quim i en Jordi Blanca s'han tornat des de Còrdoba
a través de l'AVE.
On us serveu ara?
Aproximalment jo crec que a Lleida, ja.
Ara vam rondar a Lleida.
No hem arribat encara, però no falta poquet, ja.
Vaja, doncs a veure si tenim una miqueta de sort,
perquè ja saben que la cobertura telefònica
no és especialment bona.
És un dels punts febles de forma incomprensible.
no hi ha connexió en la meitat del recorregut,
però vaja, intentarem compaginar-ho
de la millor manera possible.
Saludem també l'Elder Molla.
Elder, bon dia i bona hora.
Bon dia.
Amb Quim, us ho veu passar bé a Còrdoba, no?
Sí, sí, sí, ens ho vam passar bé.
A més, hem vist coses interessants.
Hem fet visita cultural, fins i tot a la mezquita.
Hem dinat, allà com que feia fred,
vam dir que allà, abriguem-nos,
anem a la mezquita una estona
i fem una mica de turisme.
I va, realment bonic, eh?
És una ciutat d'aquelles que val la pena a Còrdoba
i, vaja, que convidem a visitar-la.
És una ciutat d'aquelles que val molt la pena.
Fotografia també al Callejón de las Flores
o no hi veu arribar?
Fotografia, bueno, fotografia no,
perquè, com sempre,
als mitjans de comunicació de Tarragona
anem molt ben previstos de tot
i ningú portava càmera.
I, vaja, no ha caigut fotografia enlloc,
però sí, sí, vam veure al Callejón de las Flores,
al Callejón del Panyuel
o, vaja, vam fer una mica de turisme
per tot el que és el centre històric de Còrdoba.
Doncs, vaja, els ambients especials de Tarragona Ràdio
van sortir-ne culturitzats de Còrdoba
i el Nastic va sortir-ne amb un empat ben valuós.
Si et sembla, repassem una miqueta els gols
perquè el Nastic, doncs,
es va posar les piles ben aviat
i una altra vegada pilota parada
i una altra vegada on central
doncs vam poder marcar.
Així narrava Jordi Blanc
el gol de Dani Tortolero.
La posa Antonio López en la cama,
esquerra, pilota, punt de penal,
gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol del Nastic.
6 de la primera, el nuevo Arcángel
a la sortida del corna
al cop de cap de Dani Tortolero
del killer de l'àrea del Nastic
al cop de cap del defensa central
al gol que s'acaba...
Doncs Dani Tortolero
que marcava el gol del Nastic
tenim uns centrals golejadors,
això és novetat gairebé, eh?
Doncs vaja, sembla que...
Van bé, van bé, van bé, van bé,
són gairebé com el termòria de cap.
Gairebé, gairebé.
I el gol de Pinilla
té una altra connotació, eh?
Gairebé al final del partit,
de penal, diguem-ne que dubtors, no?
S'en generosos?
Ah, sí, sí, generosos molt.
No l'hem vist per la tele, eh, per això,
però aviam, vist el camp
va semblar poc penal.
Però bé, què veurem?
Què passa?
Quan veiem imatges televisives...
Pinilla va marcar el gol de penal,
així ho escoltàvem a Tarragona Ràdio.
El llançament d'Antoni Pinilla
pràcticament sense cursa.
La tocarà tal...
I com la té ara mateix
amb la dreta, xuta Pinilla...
El gol!
Gol del Nastic!
Gol de Pinilla!
Aquí no us heu pogut contenir, eh?
Es notava...
Ha patat una mica el tema,
ara me n'adono.
El tema d'anar tècnicament justets
va patar una mica el tema.
Sí, sí, ho hem escoltat bé.
Hem escoltat la narració dels gols
i la gent que va poder seguir la retransmissió
segurament es va adonar
d'una cosa una mica estranya.
D'entrada,
que hi havia un so d'ambient
que no només eren els espectadors de Còrdova,
sinó n'eran totes les ràdios
que teníeu de fons.
Què passava, Guim?
És una cabina múltiple a Còrdova.
Jo vam explicar,
durant la retransmissió d'ahir,
és una cabina allargada,
en plan botifarrol,
i fiquen a totes les emissores de ràdio
que retransmeten el partit,
tots juntets,
allà en una sola taula
i, vaja, clar,
lògicament,
encara que portin els microcascos,
que és l'aparell que s'ha de servir
per la retransmissió dels partits,
amb els auriculars i el micro
molt a prop de la boca,
tot i així,
costa molt que no es col·lin
altres retransmissions
com poden ser companys
de diferents emissores de Còrdova
que teníem al costat.
Ja vam intentar
les emissores de Terrana
separar-nos una mica,
però els de Còrdova
que teníem al costat,
costat, costat,
lògicament,
costava força
que no hem pressionat
en els terres emissores
i nosaltres a la seva,
lògicament.
Hem escoltat el gol
de Dani Tortolero,
això era el minut 6,
doncs bé,
un minut després
passava això.
El cop de cap
del central del Nàstic
per batre
la porteria de Juli.
Iglesias,
el 6 de la primera...
Va en delay, eh?
Bueno, ja saps què?
Ja saps com són les cadenes,
els carrossels d'aquests
van una mica en retard tots.
Van tots una mica
horàric en àrees, eh?
Doncs ara mateix
acaba de cantar el gol.
Espera,
t'acabo de dir qui és.
Home,
si el ceboves per aquí...
És que ve que el company
de la copa
és molt més lluny.
Jo crec que és on de cero, eh?
On de cero, sí, sí.
Doncs, vaja,
amb delay, eh?
Els gous dels carrossels...
Arribem a Lleida, eh?
Arribem a Lleida,
a Lleida Pirinó.
És una estació molt maca, eh?
No hi ha de fons o no?
Sí, de fons gairebé
com el don de cero, gairebé.
Se sent, se sent.
I ara veia que parla de fons
que no està dient
que arribem a Lleida.
Molt trampada, ja.
Doncs, vaja,
la narració dels gols
amb retard,
amb retard i tot,
i també durant la retransmissió
veu tenir temps
de rememorar,
per exemple,
àrbitres mítics.
Home,
sí,
me'n recordo del nom, eh?
Sí,
ara vull dir,
ara mira,
això no me'n recordava.
És que l'àrbitre
va ser molt dolent, eh?
Jordi,
jo crec que és un dels pitjors
àrbitres que he vist
en molt temps.
Martínez Franco,
esclar,
no va pitar bé per ningú,
va deixar d'o'n descontent,
vam acabar amb 9,
ells van acabar amb 10,
va ser un arbitratge
d'aquells
d'esborrar.
Mai menys fer-hi xublar
aquest home,
el sistema xublar
que hagi millorat una mica
i que el tinguin
a la madera
uns quants dies
a Martínez Franco.
Doncs Martínez Franco
era dolent,
però veurà què et sembla
aquest de qui parlem ara.
Tarjeta groga
per Jair Izaguirre,
apunta-la.
Izaguirre,
tarjeta groga també,
per pressió
del xibato a la classe.
Vinga,
apunta,
tarjeteta,
Jair Izaguirre.
Vinga,
direm el nom i tot,
va.
Ve a veure com es diu
el xibato a la classe,
és Francisco José Gómez Liarte.
Doncs aquest...
Ostres,
saps qui hi ha avui
d'informador
de la federació?
Doncs no.
Home,
José Japón Sevilla.
Home,
un mite.
Vell conegut del món
de l'arbitratge.
I tant,
i tant.
Bons informes deu passar.
Que li diguin al Sant Andreu
si passa bons informes
als Japón Sevilla.
Doncs José Capón Sevilla,
el japonès,
no?
Li deien,
Hélder,
a Japón Sevilla?
Jesús Gil i Gil,
eh?
El va batejar.
Jesús Gil i Gil,
precisament,
japonès segur que li deia,
però a mesura que s'anava
escalfant,
es devia anar recordant
de tots els seus parents.
Sí, sí,
tot un mite a Japón Sevilla.
Doncs vaja,
autèntics mites
i vaja,
que encara continua vinculat
a l'arbitratge,
en aquest cas,
com a delegat
arbitral d'aquest partit.
La pregunta seria,
com a delegats
són tan dolents
com eren com a àrbitres?
Perquè clar,
han de puntuar els seus homòlegs,
en aquest cas.
És clar,
seria un tema a fer,
també, eh?
Sí,
hauríem de comprovar una miqueta,
però vaja,
Déu n'hi do,
entre Martínez,
Franco i Japón,
Sevilla,
doncs vaja,
quins personatges.
Estem parlant últimament,
també,
les retransmissions d'aquesta casa,
s'han sortint personatges
una mica estranys.
La setmana passada
parlàvem de Jaimito Borromeo
i,
perillosament,
estem enstat en un camí
perillós,
i ahir vam tornar a parlar,
escoltem-ho.
Ja crec que Paillo
ja té el fundador
de la seva penya a Tarragona,
quin ponts.
És espectacular,
home,
i Tere Ortega,
per què no el veu?
Perquè si no,
funda la penya Paillo,
però ara mateix,
eh?
I president,
em postulo com a presidenta
de la penya.
Tere,
de seguida,
ens aproximem a la grada
i intentem parlar amb Paillo,
que és tot un personatge.
Per cert,
Tere,
sabem on actua avui,
Jaimito Borromeo,
encara no.
No,
li vam perdre la pista
a Miami,
molt a prop
d'allò com vas néixer.
Allò va ser l'última actuació
per Sant Jaume.
A partir d'aquí,
fins ara no sabem
ni què té
d'actuació
ni què ha fet.
Tu què calcules?
Que no ha actuat més
des de Sant Jaume?
Jo crec que se's dedica més
a la televisió,
a les grans gales,
noche de fiesta,
humor,
se escribe conache.
Jo crec que per les festes
de Santa Tecla,
tant a Jaimito,
Borromeo,
com a Paillo,
i els futuribles
que ens trobem encara
en aquestes jornades
que ens queden fora
del nou estadi,
els podríem recopilar tots
i portar-los aquí
a fer un espectacle de tarda.
Perquè ja ha marxat Jordi Bertran,
però si no l'heu haguéssim
pogut proposar
macroespectacle
per repartar Sant Tecla.
Sí, sí, sí.
Futbolístic, a més a més.
Doncs,
Déu-n'hi-do,
estàvem parlant
de Jaimito Borromeo
i tot venia a compte,
a cuento,
com diuen,
del Paillo.
Aquest personatge,
estàvem amb l'Elder
mirant un vídeo
que hi ha al YouTube,
el títol ho diu tot,
Antonio Paillo,
el rei del bocadillo.
Quim,
qui és aquest Paillo exactament?
Un personatge,
un personatge autèntic.
Jo crec que alegre
l'agrada del Córdova
totalment
i bé,
jo crec que mirant
el vídeo aquest al YouTube
us en fareu una idea
perquè costa d'escriure.
Jo el vam descriure
durant la retransmissió
i vaja,
és un personatge d'aquests
que hi ha
en molts camps de futbol
i que
ahir ens va donar
una mica d'alegria
abans de començar
aquest partit.
A la prèvia
podíem parlar amb ell,
el veiem per allí,
saltant, votant
i hauríeu de veure
per això
aquest home
amb els seus,
no sé,
ahir veig de ser en 40,
potser em vaig passar,
però tranquil·lament
si n'hi ha escatxos quilos,
com corre la banda
del nou Arcangel?
No, no,
el veiem córrer
i el que és espectacular
és aquest macroentrapa
que diu
que es reparteix
per 40 persones,
no?
Sí,
a la mitja part,
a la mitja part
el va partint
i reparteix
l'entrapa
entre 40 persones.
Però el procés
de muntatge
de l'entrapa
que explica el vídeo aquest
és impressionant
perquè clar,
és una barra
que deu fer tranquil·lament
l'Elder
metre i mig de llarg
i a partir d'aquí
hi cau fogres,
xope't,
el boi millor.
Per afasejar
en una frase
d'aquelles mítiques
de Garcia,
per ell seria
buen bebedor
y mejor comedor.
Sí,
i això que t'entrapa
l'Elder Moïa
per això li arriba
a la colla,
eh?
Sí,
bueno.
L'Elder Moïa
que t'entrapa
és a mi de moïa.
És el nostre
de pa bimbo.
Sí,
l'Elder es menja.
XXL.
Això li va,
que rollo.
Doncs podem recordar
un fragment
de l'entrevista
una mica sui generis
que aquí un fons
li va fer
Antonio Paillo.
Yo soy el protagonista,
el diseñador
y el diseñador,
todo.
Porque el bocata
este que lleva,
¿cuánto mide esto?
24 y comen 40 personas.
40 personas del bocata,
eh?
Lo de los descans
los repartos.
¿Y las gafas?
Las gafas,
otra patente mía,
otra estadística
y diseño mío.
Però son blanquiazules,
¿no tendrían que ser
verdes y blancas también?
Las gafas,
porque tenemos
en Andorucía
equipos
que estamos muy hermanados.
Por ejemplo,
el Linares,
el Huelva,
el Ecija
y el Málaga
y que visten igual.
Quim Alpa,
¿ellos es un dels personatges
més frics
amb carinyo
que has entrevistat mai?
No,
bueno,
vaig arribar a entrevistar
la mascota de l'Alabez,
crec.
Era Peterman.
No,
era el Babazorro,
vull dir que,
bueno,
sí,
la veritat és que
només tinc un problema,
jo sé que se'm de riure fàcil
i, home,
de vegades,
en aquest cas,
per exemple,
ahir costava mossegar-me la llengua,
eh?
Però bé,
perquè ja heu vist les pintes
que porta aquest home
i, clar,
el tens allà davant
i, hòstia,
has d'aguantar la compostura,
però no,
però molt bé,
molt bé,
un senyor molt trempat.
Vaja,
aquesta entrevista...
M'espera una cosa pitjor,
per les pintes.
No, no,
permet deduir una mica,
però vaja,
tota la gent que tingui internet a l'abast,
al YouTube,
que fiqui Antonio Paillo
i, vaja,
és que és impressionant,
aquests que no l'hem vist.
Parlar de...
Està en parlant de menjar,
està en parlant d'aquest centre pa gegant...
Escolta,
la cobertura la ve molt bé,
ja ho heu vist, eh?
Sí, sí,
fantàstica,
fantàstica.
És una cosa espectacular.
Ara, escolta'm,
com que Víctor Morrán està a Barcelona,
l'encarregat del Ministeri d'Alfoment,
doncs també li ho podem recordar.
Renfe és efectiva en tot.
No, no,
escolta,
puntualitat absoluta, eh?
Tant el que ens ha unit
amb Córdova-Madrid
com aquest,
de moment,
puntualitat absoluta.
Ara mateix,
ha esturat l'estació de Lleida Pirineu.
Toca fusta.
Parlàvem d'entrepans,
si et sembla,
parlem de pizzas,
perquè, vaja,
ara t'ha rebut a la ràdio
i telepizza no s'estan de res
i fins i tot regalen pizzas als ullens.
A mi m'ha quedat el dubte,
a qui li va tocar la pizza?
A Dora Rioja.
No, a Dora Rioja.
Ah, no,
a Dora Rioja
les dues entrades.
Les dues entrades,
les entrades,
les entrades,
ho votem.
Després ho recapitularem.
En qualsevol cas,
també donàveu pizzas
i Àngel García,
qui em reclamava la seva, no?
Sí,
vam enviar un missatge i tot.
Escoltem,
escoltem un moment.
Ens toca la pizza de tres quarts
o no encara?
Sí, home, sí.
Envia d'un missatge a Àngel García
dient que a veure si li enviava
amb la pizza de tres quarts
ja que comença a tenir gana
que li feia rum-rum la panxa.
Doncs, vaja,
pizzas a domició.
Però no val, eh?
Àngel no vol participar.
No, l'Àngel...
Això que, clar,
l'Àngel està fora de concurs,
igual que el Dermoll, eh?
Ni treballadors ni familiars
d'aquesta casa.
No, no, no.
Jo ahir no la vaig encertar,
eh?
Que consti l'acte.
No, és veritat,
és veritat.
el seu partit
perquè ens ha cridat molt l'atenció
que un jugador, Hélder,
doncs, va admetre
que va fer comèdia.
Vaja, escoltem-ho vosaltres mateixos.
Físicament com estàs?
Perquè t'hem vist en algun moment
patir per la cama,
que t'hem vist a fer estiraments
i cosetes.
No, però, bueno,
això era al final ja,
això era per guanyar temps
quan ja estava resultat empatat
i, bueno, bé.
Doncs, Quim,
Abel Boades és un home honest
i, vaja,
ahir ho va tornar a demostrar, eh?
Sí, sí, sí.
I bon comèdian.
Tinc una anacdosilla, eh?
Digues, digues.
Ahir a la nit,
bé, a partir de que va a una hora normal,
no?,
quan l'onze de la nit o així,
després de sopar
vam anar a prendre un cacaulat
i...
Ara se li en diu cacaulat, no?
A que no sabeu
amb qui vam prendre un cacaulat
ahir a la nit, eh?
I ens va estar explicant
aventures i desventures.
Amb el païllo?
No, no, no.
Millor, millor.
Amb un que ha compartit
davantera amb Shevchenko.
Javi Moreno.
Ah, exacte.
Sí, sí, sí, molt bé, eh?
Un tio molt majo, eh?
Deu estar prenent
un té gelat
a Cordo amb Javi Moreno.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Un tio realment molt majo,
però molt majo, eh?
Explica'ns alguna anècdota, home,
alguna curiositat.
Ostres, és que en tindria una,
però...
És que no sé com explicar-la, eh?
Perquè és una mica així...
Bé, us puc imaginar
Javi Moreno arriba a Milán
el primer dia
acompanyat de Cosmi en contra
i els hi preparen una festa
rotllo lló discoteca
amb els jugadors del Milán.
Ells arriben tots despistats,
no saben, no troben els jugadors
fins que arriben a una sala privada
que tenien els jugadors del Milán
tancar de dalt.
Ells es col·loquen allí dalt,
arriben a dalt,
els troben tots
i arriben tots vestits d'armany
de dalt a baix
en una sala
on hi havia, a més a més,
un munt de gent,
un munt de noies,
a més a més,
seguint els jugadors del Milán
i Javi Moreno
que es mira a Cosmi en contra
i se'ls anaven els dos
amb texans i samarreta.
A Cosmi en contra
el coneixia com el seu
i li diu
Feo, vamos a la barra de abajo,
tomamos un calimocho
y no vamos a casa
que aquí no vamos a hacer daño.
Clar, que et trobes
amb el dini,
Costa Curta
impecables
i tu vestit en xancles.
Déu-n'hi-do, Hélder.
Perquè les noies
anaven d'armany
i ho sabem o no?
Sí, ja no ho sabem,
no apuntalitzarem.
En qualsevol cas,
dos últims apunts,
una secció fixa,
ja que és a temporada
del futbolí,
si et sembla
que aquí em la podem instaurar,
amb què fa
Arisa Makukula,
Hélder Molla
és l'ombra
del crac portugués.
El nostre gran Arisa
que cada jornada que passa
no ens deixa de sorprendre més.
el seu equip al Marítimo
va derrotar per 2 a 0
a l'Acadèmica de Coimbra,
continua al Marítimo líder,
però atenció...
Has investigat
com ens hem de fer sòcis
al Marítimo?
Sí, ho investigarem,
però escolta, escolta,
mira, mira,
Makukula només va jugar
6 minuts.
El minut 3
va fer un gol,
el minut 6
va fer una entrada
molt dura
a un rival
que concretament es diu
Hélder Barbosa,
li van treure
Vermella directa
i setmana al carrer.
Per tant,
la setmana vinent
sí que Makukula
no podrà jugar,
però això sí,
de moment continua
capçalant la taula
a Portugal, empatat amb Fajardo
del Vítoria Guimaraix
amb 3 gols.
Jo m'he especialitzat
en Tobias Gran també,
18 minutets va jugar,
18 minutets amb alerta
a Berlín,
va substituir
André Luis Lima,
i us ho dèiem ahir,
i vaja,
el Certa va guanyar 2 a 1
al Goldsburg
a la Lliga Alemanya,
amb pocs minuts d'augment
per Toby Gran,
que en va jugar 45
en el seu debut
en aquella derrota d'alerta
i que ahir en va jugar 18,
ben,
de moment fluixeta
l'actuació de Toby Gran,
més futbol europeu,
en aquest cas Bizarri,
va empat a 0,
Catània i Gènova,
Bizarri no va encaixar cap gol,
en el primer partit
n'havia encaixat 2,
bona actuació d'augment
del porter
i de l'Urgentí
i del Nastic.
I buscant Nastic
que és el món,
Gilberto Elder,
què en sabem?
Sí, doncs que ja ha arribat,
ja és a Porto Alegre,
a la localitat brasileña,
i això anava
per internet,
hem trobat que Gilberto
arriba al conjunt brasilè
per substituir a Yarley,
que es veu que
s'ha lesionat a l'esquena
i ha de passar
també per quiròfan,
i en aquest cas,
doncs Gilberto
arriba per substituir
aquest compatriot a seu,
i hem de dir
que a més de Gilberto
a l'Internacional de Porto Alegre,
l'Intercom,
com li diuen,
també s'ha fet
amb els serveis
del davanter Orozco,
un colombiat
que arriba
de l'Independiente
de Medellín
i Gilberto
ja podrà debutar
aquest proper cap de setmana.
Però Orozco no canta?
Ui, aquí ja t'hem perdut,
eh?
Si et sembla
que ho deixem aquí.
Orozco no és un cantant?
No, entre d'altres,
entre la família Orozco
n'hi ha molts.
És el cantant
que fixem-ho perquè amanitzi
l'espectacle musical
amb Jaimito Borromeo
d'Aquesta Santa Tecla.
Quim, gràcies,
bona tornada.
Vinga, adé.
Hélder Moya, gràcies.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.