logo

Arxiu/ARXIU 2007/ENTREVISTES 2007/


Transcribed podcasts: 1324
Time transcribed: 18d 23h 28m 8s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

En poc més de 5 minuts arribarem al punt de 3 quarts 11,
moment de saludar el cap d'obra social de Caixa Tarragona,
senyor Xavier Bas.
Senyor Bas, bon dia, bona hora.
Bon dia, moltes gràcies.
Fa uns mesos vam parlar,
de ben segur que els ollens més fides de la casa ho recordaran,
de la primera convocatòria del programa Tu Ajudes.
Era una iniciativa gairebé pionera, aleshores,
vam parlar que posava en marxa Caixa Tarragona.
Doncs bé, la primera edició va funcionar, va funcionar bé,
i ara, senyor Bas, repeteixen.
Doncs sí, ara el que estem ja en pre-procés
és de llançament o d'inici de la convocatòria per l'any 2008
del programa Tu Ajudes.
I això és efectivament, com ha comentat,
perquè la primera edició, la desenvolupada durant el 2007,
va tenir una molt bona resposta per part d'entitats,
va haver 261 entitats que van presentar el seu projecte,
i també, lògicament, per part dels clients de Caixa Tarragona,
que són els convidats a participar activament
en aquest programa, a través d'un mecanisme
que al final el que s'aconsegueix és distribuir entre les entitats
una quantitat important.
L'any passat, bé, aquest any 2007,
en la passada convocatòria,
un milió cent mil euros,
són els que s'han destinat aquest any
a les col·laboracions amb entitats.
A través d'aquest programa Tu Ajudes,
la quantitat serà superior també ja per l'any 2008,
i el que hem fet és iniciar la convocatòria,
en una primera fase, que és demanant a les entitats
que presentin els seus projectes,
això és fins al dia 20 de gener de l'any 2008,
és a dir, encara queda gairebé un mes
per presentar projectes,
ja n'hi ha bastants de presentats,
però, com sempre, com és lògic,
les darreres setmanes són les que hi haurà més afluència.
I després, la segona fase,
és la que ens adrecem als clients de Caixa Tarragona,
demanant-los que votin,
és a dir, que distribueixin els seus punts Tu Ajudes,
que potser seria interessant d'explicar
com es tenen,
entre els projectes presentats.
Això serà els mesos de març i abril,
el període de votació serà els mesos de març i abril.
Ara entrarem a explicar en detall
com funciona exactament tot aquest procés,
però, en línies generals,
es manté la mateixa dinàmica
que en la convocatòria de 2007,
o han acabat de polir i perfeccionar alguna cosa?
Hi ha algun detall que s'ha perfeccionat,
però, en línies generals, es manté la dinàmica.
És a dir, les entitats presenten un projecte
i són els clients de Caixa Tarragona
els que voten els que fan la seva elecció.
Què hem canviat? Algunes coses per millorar.
Per exemple, el període de votació
l'hem ampliat d'un mes a dos mesos.
de març, que va ser l'any 2007,
a març i abril de 2008.
Per què?
Perquè hem vist que un mes,
entre que comences,
que es reben les comunicacions,
i, a més a més, tenint en compte
que aquest any, ja Setmana Santa,
el mes de març,
ens va semblar...
Tau molt aviat en guany.
...ens va semblar que era una mica justet,
i per això ho vam ampliar.
Alguna altra modificació de detall,
però només amb l'objectiu de millorar.
Però, en línies generals,
es manté el que és l'essència del programa
Tu ajudes,
que bàsicament es resumeix
en què són els clients de Caixa Tarragona
els que, a través de la seva elecció directa,
distribueixen una part important
de l'obra social entre les entitats.
Com funciona, doncs, aquest procés?
Com els clients de Caixa Tarragona,
d'aquesta entitat financera,
poden decidir que un o altre projecte
s'endugui part d'aquests diners
a l'obra social?
Doncs molt senzill.
La primera fase, ja ho hem comentat,
és l'adreçada a les entitats.
S'ha de presentar el projecte.
Això es fa a través d'una pàgina web específica,
que és www.tuajudes.com,
o a través de la pàgina web de Caixa Tarragona,
també, si arriba específicament,
allà hi ha les bases,
hi ha la convocatòria i els formularis.
Això és per les entitats.
Això, entitats, no només poden ser
membres de l'entitat financera o no,
però aquest paper correspon a les entitats
que han de ser ells qui presentin el projecte.
Sí, sí, són les entitats,
el seu representant de les entitats
els que ha de presentar el seu projecte.
I després ve la segona fase,
que és la que demanem,
invitem els clients de Caixa Tarragona
a distribuir, a votar,
a emetre, a distribuir els seus vots
per fer possible aquest repartiment de diners,
en definitiva,
entre les entitats que han presentat el projecte.
Com es fa això?
A través d'una distribució d'uns punts
que hem anomenat els punts tu ajudes.
Què són els punts tu ajudes?
Bé, els clients de Caixa Tarragona
segurament coneixen de fa molts anys
els punts preferents,
que són ja molt antics en l'entitat,
i que s'aconsegueixen
a través de treballar amb l'entitat,
per cobrar la nòmina,
per tenir rebuts domiciliats,
per pagar a través de targetes, etcètera, etcètera.
Això aconsegueixen uns punts preferents,
que no hem de confondre amb els punts tu ajudes.
Els punts tu ajudes es generen automàticament
de forma paral·lela als punts preferents.
És a dir,
un client de Caixa Tarragona,
quan hagi de votar el pròxim any,
al mig de març,
tindrà tants punts tu ajudes
com punts preferents
hagi generat durant l'any 2007.
Tot l'any 2007.
Si ha generat 600 punts,
per exemple,
tindrà 600 punts tu ajudes.
I aquests són els punts
que ha de distribuir
entre un màxim de 3 projectes.
O tots en un,
o en dos,
o en tres.
D'acord?
I a destacar
que distribuint aquests punts tu ajudes,
això no afecta per a res
el nombre de punts preferents
que pugui tenir a la seva llibreta.
Són punts que es creen de forma paral·lela.
Que es creen paral·lela i automàtica
i que es gestionen paral·lelament.
Fes servir els punts tu ajudes
no vol dir que perdis,
entre cometes,
els punts preferents.
No afecta per a res.
No perds absolutament res.
Són,
per dir-ho d'alguna manera,
uns drets de vot.
Podríem dir així.
Els punts tu ajudes
que no interfereixen per a res
només en l'origen.
En l'origen sí,
tants punts preferents tens,
tants punts tu ajudes tens.
Però a partir d'aquí
se gestionen de forma
absolutament separada.
Aquí es requereix
un doble procés de participació,
si li sembla, senyor,
vas en parlant.
Primer,
el procés de participació
per part de les entitats.
ja hem començat parlant
que en l'anterior convocatòria,
la del 2007,
ens van presentar
260 projectes.
261.
No sé quin balanç
en fan vosaltres,
però tenint en compte
que era la primera edició
sembla una xifra
força important.
Molt important.
Tenint en compte
que ja han començat
les primeres setmanes
de recepció de projectes,
creuen que es pot superar
amplia aquesta xifra?
Jo estic convençut que sí.
Fent un paral·lelisme
amb l'any passat,
a hores d'ara
hem rebut bastants més projectes
per les mateixes dates
que l'any passat.
No sé,
no s'hauria de dir
exactament en percentatge,
però probablement el doble
per les mateixes dates.
Que això serà
el doble de projectes?
No ho sé,
tampoc no estic segur
que això sigui així,
però jo estic convençut
que tindrem
tanta o més acceptació
per part de les entitats
que l'any passat.
Els indicis que estem rebent
i les demandes d'informació
així ens ho demostren.
Participació per part
de les entitats
que presenten aquests projectes
és important
i també és important
concretar definir
quina és la participació
dels clients
de Caixeta Ragon,
a quants clients
d'aquesta entitat financera
fan servir aquests punts
que tu ajudes.
S'han contents,
s'han satisfets,
senyor Bas,
de la participació
dels seus clients
en aquesta iniciativa?
Sí,
l'any passat es van distribuir
dos milions de punts
que tu ajudes
i van participar activament,
és a dir,
van emetre els seus vots,
més de 10.000 clients
de l'entitat.
per ser el primer any
és un candidat important
perquè hi ha una tasca
de fer-ho saber,
de donar-ho a conèixer,
d'entendre-ho,
no és que sigui res molt complicat
però sí que totes les coses noves
demanen un procés
d'informació i d'adaptació.
Estem contents
i el nostre repte,
evidentment,
és superar-ho
i estendre-ho
de forma significativa
en el conjunt
de clients de l'entitat.
Creu-vos que
els clients
d'aquesta entitat financera
són prou conscients
de la importància
que tenen un paper
gairebé privilegiant,
que segurament
moltes altres persones
no tenen,
que amb els seus punts
que allà es creen
de forma automàtica
a través de tenir
els seus estalvis
en aquesta entitat,
doncs de poder decidir
uns ajuts a entitats.
Creu que els seus clients
en són prou conscients?
Crec que mai
s'és prou conscient.
En això estem,
és a dir,
en fer-ho saber.
Hi ha un repte
permanent
en el món
de les caixes estalvis,
que és en aquest cas
en el que estem parlant,
que és el de fer saber
i donar a conèixer
la importància
de l'obra social.
Les caixes estalvis,
com sabem,
no tenen uns propietaris
accionistes
en els quals
se'ls retribueixi
el capital
en forma de dividend.
Però sí que moltes vegades
ens agrada fer el paral·lelisme
de dir,
bé,
no hi ha aquests propietaris
per ser una fundació
en el seu moment,
la caixa d'estalvis,
totes les caixes estalvis
van ser una fundació,
i no hi ha uns propietaris
del capital,
però sí que podríem dir
que probablement
la propietat
de les caixes
és la mateixa societat.
I aleshores
és a través
de l'obra social
el que es distribueix,
aquest que en ocasions
es denomina
dividend social,
aquesta manera
de retornar
una part important
dels beneficis
a la societat
en forma d'activitats culturals,
però també en forma
i sobretot
i cada vegada més
d'ajut
i d'impuls
de projectes socials
a través de les entitats
o desenvolupats directament
que també en tenim.
I això
és un repte permanent
aconseguir
que es conegui més,
que es conegui
entre els propis clients,
que es conegui
en el conjunt de la societat.
En això estem treballant
i és una cursa
de mig,
llarg termini,
però que ja comença
a donar els seus fruits
i que crec que iniciatives
com aquesta
que nosaltres
de forma innovadora
a Catalunya
hem començat a desenvolupar
aquest any 2007
contribueixen
a augmentar
aquesta conscienciació
per part dels clients
en primera instància
i de la societat
en segona instància
en general
de la importància
de l'obra social.
Per cert,
hem comentat
que el 2007
es van destinar
un milió cent mil euros
aproximadament
en aquests programes.
Ja està definida,
està concretada
la xifra
que es destinarà
aquest 2008?
No està concretada
per la següent raó.
La quantitat
ha de sortir
del pressupost
de l'obra social
de l'any 2008
i el pressupost
de l'obra social
de l'any 2008
surt
en el moment
en què es tanca
l'exercici 2007.
Sí que és cert
que falten
tres dies només,
però de fet
no podem concretar-ho
exactament
fins al que tanquem
l'exercici
i es prengui
la determinació
de quina és la part
d'aquest benefici
econòmic
de l'any 2007
que va a l'obra social.
De totes maneres
no hi ha d'haver
sorpreses significatives,
no li puc concretar
exactament
quin serà
el percentatge
però serà superior
al de l'any passat,
això ja li puc dir,
hi ha una voluntat
i serà significativament
superior.
si serà
un 10,
un 15 o un 20
no l'hi puc concretar
en aquests moments
però serà superior
a la destinada
jo parlo
de l'any passat
però de fet
és aquest any
encara el 2007.
Aquestes dades
són complicades
perquè ens costa
tots una mica
ubicar-nos.
Ja per acabar,
senyor Basi,
hem remarcat
en diferents ocasions
el caràcter
pioner
d'aquesta iniciativa,
pioner a Catalunya,
en poques ocasions
s'havia optat
per fórmules similars.
No,
poques no,
en cap.
Hi ha hagut
altres entitats
que s'hagin
interessat
per aquest funcionament,
els han copiat
entre cometes?
A mi no em consta
en aquests moments
cap entitat
que m'hagi decidit
fer aquesta iniciativa,
aplicar-la.
El que sí que és cert
és que hem tingut
peticions d'informació
d'altres entitats
en què ens han preguntat
com ho fèiem,
com havia anat
i, en fi,
els hem explicat
perquè no
no
no
no
no pertenem tenir
tampoc cap monopoli
sobre la qüestió,
però la veritat
és que no em consta
que hagi
en marxa ja
cap iniciativa
semblant a Catalunya.
Doncs ho deixem aquí,
anem resseguint
òbviament
el procés
d'aquesta segona
convocatòria
del programa
T'ajuda.
Senyor Xavier Bas,
cap d'obra social
de Caixa Tarragona,
moltes gràcies
per acompanyar-nos avui
i per explicar-nos
amb detall
el funcionament
d'aquesta iniciativa.
Bon 2008.
Moltes gràcies
a vosaltres.
I en tornem a parlar
l'any.
Molt bon any.
A veure.