...a aquest joc de pistes que ens serveix per descobrir
i per conèixer coses, indrets i elements també tradicionals
de les comarques tarragonines.
Amb el concurs torna el nostre company Jordi Sorinyac
amb el que podrem compartir aquests minuts de joc
i després la resta del programa fins a dos quarts en de dues.
Jordi, bon dia de nou.
Bon dia novament, Ricard.
A sintonia de concurs, per tant, sintonia de ruta amagada,
obrim ja les línies telefòniques, obrim el 977-24-4767.
Recordin la mecànica del concurs, és molt senzilla.
Nosaltres hem seleccionat avui un indret, creiem que interessant,
de la demarcació de Tarragona, de les nostres comarques,
un indret que poden visitar perfectament aquests dies d'estiu
i vostès han d'endevinar-lo.
Nosaltres els aniríem donant pistes, amb compte gotes.
En qualsevol cas, el primer que truqui al 977-24-4767
i endevini de quin lloc es tracta,
s'endú una bossa de banderoles reciclades de Tarragona Ràdio.
I, a més a més, entre totes les trucades que rebem,
avui i al llarg de tota la setmana divendres
farem el sorteig d'uns parells de tacholes.
Així, doncs, sense més preàmbuls,
anem a la primera pista del dia.
Avui visitem un indret que potser, remarquem,
potser no li ve de gust de visitar els pacifistes.
Primera pista.
Avui visitem un indret que potser no li ve de gust
de visitar els pacifistes.
Juguem amb els estereotips.
977-24-4767.
Quin és l'indret d'avui?
Quina és la ruta amagada d'aquest dimarts?
Repetim la primera pista del dia.
Avui visitem un indret que potser no li ve de gust,
per la temàtica, pel caire de l'indret d'avui,
no li ve gaire de gust de visitar els pacifistes.
Algú s'anima, algú trenca el gel,
hi ha algun valent que tingui una mínima idea
de quin lloc estem parlant avui,
de quina ruta amagada estem intentant desvetllar.
Aquest dimarts manquen tres,
un quart per les 12 de mitjà.
Sembla que la gent no en té prou, eh?
Repetim la primera pista.
Avui visitem un indret que potser no li ve de gust
visitar els pacifistes.
Segona pista.
Visitem una col·lecció privada
de més de 600 peces a la ciutat de Tarragona.
Visitem una col·lecció privada
de més de 600 peces a la ciutat de Tarragona.
Quina és la ruta amagada d'aquest dimarts?
Quin indret de les nostres comarques estem visitant avui?
A la ciutat de Tarragona de Tarragona de Tarragona de Tarragona.
Tenim ja una primera trucada. Hola, molt bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
En l'Andreu Bori.
Andreu, què tal com estem?
Anar fent i repartint.
Anar repartint, no?
Bé, la feina.
Durant el mes d'agost no descansem tampoc, no?
Sí, aquí és el que hi ha.
S'ha d'aixecar una ciutat, com diuen.
Escolta'm, Andreu, quin indret visitem avui?
Home, doncs jo diria que estem al Museu d'Armes de Tarragona.
Al Museu d'Armes de Tarragona, al carrer La Nau.
Ah, aquest mateix.
Senyor Martí Vergés, bon dia i bona hora.
Bon dia.
L'Andreu ha encertat el lloc?
Plenament, molt bé.
Andreu, felicitats, efectivament.
Esteu-me al Museu d'Armes Antigues.
Ha costat avui rebre la primera trucada,
però la primera trucada, doncs, petàvem l'Andreu,
que acostuma a tenir l'olfacte força fi.
Faltava la segona pista, que era aquesta d'aquí, a Tarragona.
Aquesta era més definitiva.
Però la primera ja ho havies intuït, no?
Home, en contra de les pacifistes,
un Museu d'Armes o alguna cosa per l'estil.
Andreu, t'espera una bossa banderoles aquí
als nostres estudis, a l'Avinguda Roma,
i a veure si hi ha sort divendres i t'endus unes tacholes, d'acord?
A veure.
Efectivament. A reveure, Andreu, moltes gràcies.
Doncs, efectivament, avui no ens movem tampoc
de la ciutat de Tarragona.
Avui ens desplacem al Museu d'Armes Antigues
i avui, afortunadament, podem gaudir del responsable
d'aquest museu d'en Martí Vergés, els nostres estudis.
Senyor Vergés, bon dia.
Bon dia.
Fem les presentacions, ara sí com toquen.
És un museu, no sé si té la mateixa sensació que nosaltres,
potser força desconegut, no?
El no formar part del PAC patrimonial, entre cometes,
de la carta de presentació principal de Tarragona,
aquest equipament del carrer de Nau,
doncs segurament hi ha molts tarragonins,
molts veïns d'aquí de tota la vida,
que fins i tot desconeixen l'existència d'aquest equipament.
Sí, és així mateix.
De totes maneres, primer, deixa'm fer una petita protesta
per la primera de les pistes.
Aquest museu està...
És un museu.
Aleshores, no té res d'antipacifista, al contrari.
Les armes han d'estar en vitrines i no a les mans de la gent,
que no les saben o no les utilitzen correctament.
Dèiem que jugàvem amb els estereotips,
però és una pista, és un joc, és una jocesca.
Però vaja, de totes maneres, m'agradaria que això quedés una mica clar.
Estan en vitrines i és una manera de...
Les armes és on tenen de reposar, no?
Amb una vitrina, tranquil·lament,
per explicar com estan fetes,
per allò que han servit i prou.
Tant de bo que algun dia
hi siguessin totes les armes en vitrines.
Com és que hi ha aquesta col·lecció?
Com és que hi ha aquest museu aquí a Tarragona,
la senyora Barcés?
Tarragona, des de l'època dels romans,
ha sigut un lloc on sempre hi ha hagut
Tarragona com una plaça forta,
com un lloc on hi ha hagut,
doncs des de les muralles,
hi ha hagut portins,
hi ha hagut llocs tancats,
per defensa de la ciutat.
I el meu pare, doncs, fa uns 60 anys,
va començar aquesta col·lecció.
És una col·lecció que ell s'hi ha dedicat tota la vida
i va escollir Tarragona
perquè era un lloc que li semblava adient en el seu moment
i per circumstàncies de la vida
s'hi va haver de traslladar cap aquí als anys 70
i, bueno, doncs, aquí està.
Què s'hi pot veure en aquest museu, senyor Barcés?
Aquest museu es pot veure una evolució
de les armes des de, jo diria,
des de l'època prehistòrica
fins a l'època de la Guerra Civil Espanyola.
Hi ha exemplars autèntics, originals.
Com tu has dit, hi ha unes 600 peces
i el que és interessant és que
forma com una didàctica
que això ha anat evolucionant molt.
És a dir, a partir del segle XIII,
quan es va acoplar la pòlvora
com un instrument per fer un arma de foc,
no sols hem de pensar entre persones,
sinó també per caçar i per moltes coses,
s'ha utilitzat les armes de foc.
A partir d'aquesta època,
hi va haver una sèrie d'evolucions.
Una evolució amb els mecanismes
per utilitzar aquestes armes cada vegada més ràpids,
cada vegada més efectius,
i això és una miqueta el que es plasma
amb aquesta col·lecció.
A part hi ha col·leccions d'armes blanques,
d'espases, sabres i tot això,
però bàsicament el que és el més interessant
és l'evolució de les armes de foc.
Geogràficament ens trobem amb l'evolució
de les armes de l'estat espanyol
o també hi podem trobar peces de l'estranger?
A Espanya hi ha hagut els millors armers,
jo et diria, de l'època moderna.
A l'època moderna parlem del segle XVII i XVIII.
Llavors, és lògic que hi hagi moltes armes espanyoles,
fetes a Iber, sobretot, i a Ripoll,
que és un dels centres armers
on hi ha més bona producció,
de més qualitat, fins al segle XVIII.
Llavors hi ha també armes franceses,
armes angleses, italianes,
és a dir, de tota Europa, bàsicament,
del nord d'Àfrica i d'extrem-orient també.
Hi ha alguna cosa de Japó,
sobretot les armes llargues,
els pases de samurai i tot això,
i de Xina també.
Crec que també fins i tot
tenen algun uniforme, no?
Sí, sí, sí, hi ha alguns uniformes,
però clar, l'uniforme és una cosa que com que...
És un món apart, no?
Es fa molt bé molt,
i també doncs no ha sigut...
És més aviat il·lustratiu,
però no és el nostre fort.
El nostre fort, ja dic,
és l'evolució de les armes.
A quin tipus de gent creu
que pot estar espaiament adreçat
a aquest museu, a aquesta col·lecció?
En principi, jo el vull adaptar
que sigui adreçat a tothom.
És a dir,
les armes són un instrument,
com he dit abans,
que han ajudat a canviar moltes vegades la història.
Per exemple, quan ens parlen
que els voluntaris catalans del general Prim
van vèncer...
Ells eren mil no sé quants,
els altres, els moros del Magreb,
eren com a 10.000 o així,
els van vèncer.
no solament va ser perquè eren més valents,
sinó perquè tenien un arma
que era un revolve
que disparava sis trets
i els altres portaven un trasto
que només en disparava un
i que era molt diferent.
No necessites recarregar.
Això és matemàtiques.
Això és purament matemàtica.
Llavors, les armes han anat evolucionant molt
i cada país ha intentat
tindre les millors de cara
a poder-se defensar en respecte als altres.
I això ha canviat bastant
el signe de la història normal.
Vostè comentava que moltes d'aquestes peces
són originals,
són peces que és una col·lecció
que va iniciar el seu pare,
ara ja fa una bona pila d'anys.
Existeixen diferents col·leccions privades.
Com es pot adquirir una peça d'aquest tipus?
Un revólver antic?
Hi ha un mercat d'especialistes
d'aquesta temàtica?
Com funciona, senyor Vergés?
Això és bastant complicat,
sobretot últimament,
perquè les col·leccions ja estan totes,
es coneixen totes,
i només és mitjançant subhastes,
que sempre algun col·leccionista
que s'en desprèn pel que sigui,
o perquè a la família ja no li interessa tindre,
o doncs, bueno,
passen a ser un...
vaja,
estar a disposició a través de subhastes generalment.
Són cares, aquestes peces?
Òbviament, suposo que han d'haver-hi algú,
si segons què busques,
de quina època,
però estem trobant que són peces
que realment tenen un gran valor al mercat?
Això depèn.
Depèn del que es considera un gran valor.
és com la pintura,
o com l'escultura,
o com qualsevol peça d'art.
Són peces que són més que centenàries,
és a dir,
les que entren purament de col·lecció
són anteriors a l'any 1870,
i si estan mínimament ben conservades,
doncs sí,
tenen preu equivalent a una bona pintura.
Déu-n'hi-do.
Ja per acabar, senyor Vergés,
per a aquells oients
que vulguin tornar a visitar el museu,
o el vulguin conèixer per primera vegada,
record dins d'on es troba,
hem dit abans del carrer La Nau,
quins són els seus horaris,
quins són els seus preus.
Bé, està al cor de Tarragona,
a la Tarragona antiga, diríem,
al carrer de La Nau, número 12,
i està obert,
doncs l'horari és de 10 a 1,
i de 4 a 7 cada dia,
menys el diumenge,
que només és de 9 a 1,
o de 10 a 1.
El preu és el preu normal
de qualsevol visita,
són 3 euros per persona,
si són grups,
doncs inclús fem uns preus especials,
i ja dic,
les visites normalment són acompanyades,
perquè, clar,
veure una col·lecció d'armes
sense que ningú t'expliqui,
veure què és això, què és allò,
només seria bastant avorrit, no?
Ara estem en un procés
d'una miqueta de transformació d'aquest tema,
posant-hi molts cartells
i moltes indicacions,
i això serà, doncs,
al llarg de l'any vinent,
que s'acabarà tot.
Doncs ara podem fer una primera visita
i l'any vinent
hi repetim,
ho repetim,
i vaja,
acabem de conèixer més elements contextualitzadors
i conèixem aquests canvis,
aquestes millores.
És un museu al qual jo animo
que hi vagi la gent,
perquè contínuament hi ha canvis,
és a dir,
anem adquirint noves peces,
les anem posant d'una forma o d'una altra,
per donar-li una mica de sentit,
és a dir,
donar un discurs amb aquest museu
que aparentment,
el que dèiem al principi,
pot semblar que no sigui de gust dels pacifistes,
però que si ho arriben a conèixer una mica també li agrada a tothom.
Senyor Martí Vergés,
moltes gràcies per acompanyar-nos avui.
Al Museu d'Armes Antigues de Tarragona
era la ruta amagada d'aquest dimarts,
queda òbviament tothom convidat a avisar-lo.
Senyor Vergés,
moltes gràcies i fins la propera.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Moltes gràcies.