.
Passen uns minutets ben pocs, eh?
De les 11 del matí nosaltres seguim fent ràdio en directe
des del Mercat Central de Tarragona.
El mercat que us ofereix avui la Festa del Mercat
des de les 8 del matí amb una mena de pescolabis,
pica-pica, jornada de portes obertes no només per vendre
sinó també per tots aquells curiosos que us vulgueu apropar al mercat
a celebrar o acomiadar a l'edifici del mercat
perquè a partir del 29 de setembre, recordeu,
tots els paradistes s'instal·len en aquesta carpa provisional
entre cometes que hi ha instal·lada a la plaça Corsini
i començaran ja les obres de remodelació del Mercat Central.
Clar, parlem que el mercat ha de canviar de Fesumia,
ha de canviar de cara i Déu-n'hi-do, jo diria la feinada que hi ha
i també les consideracions que s'han de fer a l'hora de canviar coses
perquè l'edifici del mercat, home, té la seva història.
Per parlar precisament d'aquesta història,
avui hem convidat el Josep Maria Boqueres, arquitecte.
Bon dia.
Bon dia.
No soc, soc arquitecte tècnic, que jo m'agrada puntualitzar.
És diferent això, sí?
Sí, esclar, és diferent.
Això vol dir que vostè hi entenca de números?
No, vol dir que jo no soc arquitecte, diguéssim, superior, arquitecte,
soc aparellador, arquitecte tècnic.
Sí.
L'únic que passa és que vocacionalment és un tema,
tota l'arquitectura, sobretot del modernisme, m'ha interessat sempre.
Llavors, doncs, bueno, veig que aquí a casa nostra,
doncs, m'acrideu quan hi ha aquests esdeveniments,
doncs, per parlar, perquè, mira, més o més la gent...
Llavors, jo ja considero que és normal que la gent,
llavors, es pensi que, esclar, un aparellador
que es dedica a fer una mica la història d'arquitectura,
no és tan freqüent, i per això es pensa tothom que soc arquitecte,
però a mi m'agrada puntualitzar la meva titulació,
que no vull presumir de coses que no soc.
Molt bé, arquitecte tècnic, jo m'ho apunto bé,
però, en tot cas, apassionat del modernisme, com deia,
i és que al Mercat Central l'edifici és dels pocs exponents
que hi ha aquí a Tarragona, a la ciutat, sobre el modernisme.
No, a veure, jo crec que...
A veure, estem en un edifici que va ser un projecte
del Josep Maria Pujol de Barberà, de l'any 1911,
es va inaugurar el 1915,
o sigui, és un edifici que d'aquí uns quants anys, no gaire,
doncs ja s'arribarà amb el centenari,
i llavors és un dels exemples modernistes típics.
Vull dir, a veure, jo sempre faig la referència
que, evidentment, no és ni el Mercat de la Boqueria de Barcelona,
ni el del Ninot, ni el de la Concepció, ni l'Estació de França,
però sí que respon a una tipologia
que es va utilitzar, totes aquestes voltes que estem veient aquí,
i els finestrals, tots d'arquitectura de ferro,
doncs era típicament de l'època modernista.
Josep Maria, tenim poquíssim temps,
m'ha sap greu perquè estem pendents de l'entrega de premis
del concurs fotogràfic, així que haurem d'anar de cara a barraca,
com se sol dir.
Sí, molt bé, molt bé.
En què ens hem de fixar quan entrem al mercat?
Avui mateix, si vénen a la festa del mercat,
quins són aquests elements que comentava,
que distingeixen el mercat com a estructura modernista?
Bàsicament, jo crec que l'interès de l'edifici
està sobretot amb les voltes,
o sigui, amb tota la coberta,
que jo suposo, jo no conec el projecte de remodelació,
però suposo que això ho mantindran,
i si hi ha alguns aspectes puntuals de l'estructura
que els tenen que reforçar, doncs s'ho faran.
Però jo crec que l'element característic d'aquest edifici,
i més pensem que és un mercat que,
com els altres que jo acabo de dir,
la majoria estan entre mitgeres,
o sigui, entre parets, parets,
en canvi aquest és un edifici totalment aïllat
i per tant ocupa una superfície rectangular
de 2.400 metres quadrats aquí a la plaça.
Per tant, jo crec que el que defineix
i la valua arquitectònica
és sobretot de la coberta i la resolució
amb tot el tema d'estructura de gabinets i de voltes,
que és el que li fa característic de l'època.
A nivell de decoració, parlàvem abans de ferroforjat?
Sí, bueno, sí.
Vull dir que sobretot són el que diem els gabinets,
tota aquesta estructura dels cindris metàl·lics,
amb tota una sèrie de carteles
i una sèrie de tirants o el que sigui,
que és l'element que destaca
per damunt de tot, perquè des del punt de vista
de façana, quan estem a fora,
tampoc no és que sigui
molt decorativa, en certa manera.
Vull dir, sí que hi ha
alguns elements escultòrics
i algunes flors i elements vegetals,
però no té aquest atractiu.
Més aviat jo crec que és a dintre
el que té un valor, diguéssim,
de l'època, no?
Segurament això és el que també s'ha tingut en compte
a l'hora de premiar el concurs fotogràfic.
Ara coneixerem els guanyadors.
No els vull avançar més, però sí que els diré
que la fotografia que ha quedat en primer lloc,
doncs, bé, retrata molt bé,
tota aquesta estructura interior modernista
que ens deia el Josep Maria Boqueres.
Vostè, que hi entén d'aquestes coses,
fins a quin punt és fàcil rehabilitar tot això
mantenint l'estructura?
Una rentada de cara segur que necessita,
perquè veiem...
Sí, segur, però bé, jo crec que el que es pretén,
segons estic entès,
pel que surt de les mitjans de comunicació,
és foradar per sota,
fer unes grans zones d'aparcament,
també fer establiments comercials
per la part de sota,
com s'han fet amb altres mercats europeus,
i després, esclar, habilitar
i acondicionar amb les tecnologies avui dia,
amb el tema tant de manteniment dels productes,
sobretot els que són precederos,
com els productes de peix,
carn, etcètera, etcètera,
doncs també suposo que moltes botiguetes,
per dir-ho així,
doncs suposo que tenen que molt que desitjar
des del punt de vista tecnològic
i adaptar a les condicions actuals.
Vol dir que podem fer un mercat dins del mercat,
mantenir les parets i l'estructura,
i llavors a dins ja ho acondicionaran.
Sí, sí, suposo que és això,
perquè a fer el cap ara,
suposo que aquí una vegada marxin a fora,
a l'entoldat, a l'emblat que s'ha fet a fora,
doncs suposo que aquí pot venir una màquina
i ho arressar-ho tot, no?
Home, esperem-te, no també.
No, suposo que no,
perquè també hi ha hagut alguns
que han fet modificacions
des del punt de vista estètic,
perquè alguns també fan molt de goig
d'alguns llocs de venda,
però jo voldria significar
que aquest edifici per mi
seria dels 10 més importants
que tenim a la ciutat.
Sí?
Sí, jo crec que sí.
I a nivell modernista...
Sí, a veure,
el modernisme de Tarragona,
que a vegades queda una mica
ja que Tarragona és romana
i tothom parla de la Tarragona romana
i ve a veure la ciutat
des d'aquest punt de vista,
però jo crec que a Tarragona
hi ha catalogades
unes 50 obres modernistes,
de les quals jo crec que aquesta,
a veure,
potser la més emblemàtica
és el col·legi de les Teresines
i l'edifici número 25
de la Rambla a la Cadesales.
Però després també tenim
el Passa de Toros,
tenim l'actual rectorat,
tenim la Quinta Sant Rafel,
la Chartres,
que són elements també
molt significatius
i que jo crec que es pot parlar
d'una ruta modernista a Tarragona
i estar-hi pràcticament
un parell d'hores
o tot un dematí
visitant aquests edificis,
la majoria és clar,
per fora,
i potser,
doncs,
això és el que també
des del punt de vista municipal
s'hauria de potenciar
com ja s'està fent
amb la ruta romana
i també me sembla
que ja s'hagin començat
a fer la ruta medieval,
però vull dir
que la ruta modernista
jo crec que també
i crec que l'actual Ajuntament
es vol incorporar
perquè després també
hi ha un element petit
que,
però és clar,
per l'avaluació del seu vetor
que és el Gaudí,
de la carrer Mendes Núñez,
de l'altar
de la Iglesia de Josemaria,
doncs,
que també es vol
incorporar
tota aquesta ruta
que es pugui visitar
i a més a més
també hi ha el projecte,
segons estic entès,
que utilitzar
la Quinta Sant Rafel,
que ara avui dia
pràcticament no s'utilitza per res,
doncs d'allà
centrar
com un centre
de tot el modernisme
a Tarragona,
des del punt de vista
que després també
pugui ser visitat
per les escoles,
perquè és clar,
tot el que no s'ensenyi
a nivell de...
quan s'està estudiant
i quan ets adolescent,
etcètera,
etcètera,
doncs després costa molt.
costa molt
d'apreciar.
Pel que intueixo,
vostè seguirà
de ben a prop
el que és la remodelació
del mercat.
Sí,
no sabem quants anys
trigarà,
però vull dir que
segur que passarem
un parell d'anys
o tres
a remodelar.
En demà quatre,
per aquí...
Per això,
per això,
per això,
per això,
per això,
d'acord?
Bueno,
doncs mantenim
aquesta estructura modernista
i ens quedem amb aquest titular
també el Josep Maria Boqueres,
arquitecte tècnic,
ens ha dit que potser
aquest edifici,
el del mercat central
que està a punt
de ser remodelat,
és un dels deu edificis
més importants
a nivell modernista
de la ciutat de Tarragona.
Josep Maria Boqueres,
moltes gràcies.
A vosaltres,
moltes gràcies.
Ara seguim,
encara simplement
fent un impàs musical,
si el sembla,
perquè ens desplacem
físicament
cap al carrer
Governador González.
Aquí al costat
està a punt de tenir lloc
l'entrega de premis
del concurs fotogràfic
L'ànima del Mercat.
Anem a conèixer els guanyadors.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...



...
...






















































...
...
...


































...
...
...
...
...
...
...
Gràcies.