Ara són dos quarts d'una del migdia,
cinc minuts al matí de Tarragona Ràdio.
Fem referència a la presentació d'un llibre
que es presenta aquest vespre.
Es titula Incede i es fa en el marc
dels actes commemoratius del desig aniversari
de l'inici de les obres de restauració de la catedral.
Volem conèixer més dades al contingut del llibre
en companyia de persones, de professionals
que tenen molt a veure directament amb el mateix
i naturalment en el desenvolupament
d'aquesta restauració de la catedral.
Saludem Joan Figueroa, arquitecte.
Joan, bon dia.
Gràcies per venir. Benvingut.
Joan Menchon, arqueòleg. Bon dia, Joan.
Hola, bon dia.
Ens acompanya, mossèn Francesc Gallar,
és el degà del capítol de la catedral.
Mossèn Francesc Gallar, bon dia.
Bon dia.
Benvingut. Quim Vendrell, bon dia.
Hola, bon dia.
En qualitat de fotògraf.
Doncs, com deia l'Espinàs, li diuen fotògraf, no?
Li diuen fotògraf, li diuen fotògraf.
I aquest llibre, en principi,
tenint en compte que esteu tots aquí,
contempla l'abesant, diguem-ne,
de les obres que s'han fet, de la remodelació,
l'abesant de tota la recerca
que en paral·lel s'ha pogut fer
amb el temple, lògicament,
la catedral i les fotografies.
Has estat l'observador,
a través de l'objectiu, de tota l'evolució.
No, de tota l'evolució, diguem-ne,
del moment final.
Del moment final.
que m'ho he terminat, també s'ha vist l'evolució
que s'ha anat produint a tot plegat, no?
Si us sembla, el ritme una mica de la conversa
que mantenim avui el podem portar-ho una mica
també amb el mateix ritme que apareix al llibre,
perquè comença amb uns antecedents,
si no vaig equivocada, no?
Podríem començar per aquí?
Sí, sí.
Bé, els antecedents en aquest cas
arranquen ja de fa uns anys.
Es va començar a restaurar
la part del Simbori
i això es va fer
i la part també de la façana.
La part de la façana va ser
gràcies a la col·laboració
d'una empresa petroquímica de aquí a Tarragona
i aleshores també el Simbori
a través de diferents subvencions
de la cosa europea.
Quan vam ser en aquest moment
vam dir, bé, això no es pot anar arreglant
una cosa d'aquí i una cosa d'allà,
sinó cal que planificar
d'una forma ja concreta
com s'ha de restaurar
tota la catedral,
què és el que té més importància,
què és el que té més necessitat
i aquí va sortir, com nosaltres em vam dir,
un pla o un llibre blanc,
perquè el llibre blanc
després el apareix ja a nivell estatal,
el pla nacional de catedrals,
aleshores aquest llibre blanc
es va adaptar al que és el pla
o als projectes que existia
el pla general de catedrals.
I vam entrar de seguida
en dintre aquest moviment
no aquesta especialitat que va crear
en aquest cas des de l'estat des de Madrid
per començar a restaurar centres o catedrals
en general.
Com que teníem ja el projecte molt a punt
vam ser de les primeres catedrals
que ens van subvencionar.
i per això m'ha pogut avançar
amb el ritme que m'ha avançat
i ens trobem ara.
I veritablement aquests són, per dir-ho,
una mica els passos que hem fet
fins arribant a aquest moment
que ens trobem de la restauració
que és també un moment,
diguem-ne,
de complir-se una part
de tot aquest projecte de restauració.
Una part,
és el que ara em dic,
que ningú es pensi que ja està enllestit.
D'entrada, sorprèn
que unes obres d'aquesta dimensió
que ara comentarem amb l'arquitecte
puguin seguir el ritme previst.
Això no deu ser habitual, Joan.
Sí, no és massa habitual.
Perquè ja és un fet bastant insòlit.
Escolta, tant que trigaven a fer les catedrals
no vindrà aquí de 15 a 20 anys.
Algú pot plantejar-se això.
Sí, no és habitual.
I també és cert que hauríem volgut
que en alguns moments
ens hi hagués hagut una certa més continuïtat.
Però bé, vull dir,
jo crec que no ens podem queixar del ritme.
El ritme pausat,
però segur, jo diria,
perquè també aquest tipus d'obres
exigeix que no hi hagi presses
ni coincidències excessives
que poden entorpir
i que en altres casos que coneixem
havien produït problemes.
És a dir, per tant,
hem anat fent un ordre,
seguint un ordre constructiu
i unes urgències
de les coses que estaven més malmeses.
És a dir, la primera, per exemple,
actuació important,
que era una mica emblemàtica,
que eren els façans de llevant,
que estaven molt malmeses,
donant a mar,
amb tota la sèrie de patologies a la pedra.
Aquesta va ser la primera actuació.
Després d'aquesta actuació,
i també finançada pel govern
de l'estat espanyol,
l'estat central,
hi havia el tema del campanar
i de les cobertes,
que és la que ara estem fent.
És a dir, aquest ordre de prioritats
i també una mica constructiu,
de l'alt i baix,
de fora a dintre.
L'actuació programada,
com dèiem,
que no està tot fet,
i que d'alguna forma
estem intentant,
ara,
tramitar el projecte executiu
corresponent,
seria l'interior de les naus.
En el llibre,
explicant una miqueta
les tècniques,
com es fa la restauració
d'aquests elements,
perquè estem parlant
de material molt sensible,
estem parlant de patologies
que, tot i que estan diagnosticades,
doncs,
deuen necessitar una precisió
a l'hora de treball
molt particular, no?
De fet,
el llibre és un llibre de difusió,
per tant,
tampoc no hem pogut fer
excessivament tècnic,
que exigiria
el que tu m'estàs demanant,
és a dir,
això ja s'ha explicat
en cursets de restauració,
en el seminari
que vam fer abans,
a final d'any,
i l'exposició INSEDE,
que vam fer,
per tant,
el llibre és més aviat
divulgatiu
de donar a conèixer,
és a dir,
la intenció,
les parts una mica conceptual
de la restauració
que s'ha portat a terme,
i sobretot
la imatge final,
és a dir,
que les fotografies
parlen per si soles.
De les fotografies
en parlarem
perquè en paral·lel,
clar,
s'ha pogut fer
tot un treball
de memòria
de tot allò,
doncs,
que s'acabava veient
o que s'acabava tocant
o que s'aprofitaven
determinades circumstàncies
de restauració
per fer,
doncs,
actuacions arqueològiques
en el sentit
d'agafar informació,
no?
Constata a hipòtesi
que potser teníeu?
Sí,
aviam,
vull dir,
una part molt important
dels treballs
del pla director
no és que s'hagi fet
arqueologia,
sinó que s'ha treballat
amb equip interdisciplinar.
i això què vol dir?
Doncs,
que l'estructura
de funcionament
d'uns treballs
com els de la catedral
han treballat
arquitectes,
arqueòlegs,
historiadors,
restauradors,
geòlegs,
etcètera,
etcètera,
i s'ha compartit
molt aquesta informació
i s'han pogut arribar
a conclusions
de la nivell
de restauració,
que és el que us pot explicar
molt bé en Joan,
com a partida
dels treballs,
doncs,
reinterpretar,
reestudiar
i redescobrir
aspectes de la catedral medieval
o del recinte de culte romà
que a vegades
els teníem rovellats
o no els teníem aclarits
i posar una miqueta en sòlfa
tot el que sabem
i crear hipòtesis noves
que aquesta és la tasca
que s'ha fet aquests anys.
Hi ha una continuïtat
de treball en aquesta línia
com sempre
quan es parla
d'arqueologia,
línies de recerca
que s'obren
i vés a saber.
Estem recollint
també en part
els fruits
d'en Serra Vilaró
quan va excavar
Santa Tecla la Vella,
quan en Sánchez Real
amb l'arquitecte Montreba
van excavar
el claustre de la catedral
i després
el gran factòtum
i el gran impulsor
de l'arqueologia
de Tarragona
als anys 60 i 70
que és el doctor Hauchil
seguit
pels estudis del TED
del Ricardo Marposa.
Ara
som un element més
d'aquesta cadena
que
han posat
a la nostra contribució.
Quines són les imatges?
Quins són els moments
que has anat
plasmant
que surten al llibre?
I sota quins criteris?
Parlaves amb ells?
Primer de dir
escolta, aquest sembla
que és més
o tu era allò
amb la mirada
de fotògraf,
de ciutadà?
Bàsicament
vas guiat
amb tot allò
que s'ha de fer
i llavors
el que intentes
i després
la gent
quan vegi el llibre
doncs m'ho ja jutjarà
és intentar buscar
una mica l'ànima
d'allò que estàs fotografiant.
Llavors
en aquest aspecte
la catedral
com a tarragoní
ara també parlo
com a tarragoní
en primer lloc
agrair
a les persones
que estan aquí
a aquestes altres tres persones
que a nivell personal
i a nivell del que representen
doncs aposten
per algú de casa
i això és molt d'agrair
i s'ha de reconèixer.
Però té
una gràcia
que
en definitiva
quan estàs estudiant fotografia
el que et diuen
és que
la bellesa
la tens més a prop
del que tu penses
el que passa
és que tot això
és tan quotidià
que et passa desapercebut.
Retrobar-te
com ho vaig retrobar
fa temps
amb l'estatua
dels despullats
per fer un treball
de Julio Antonio
i ara en la catedral
doncs te n'adones
que això és ben cert
i per tant
que els tarragonins
i tarragonines
ens n'adonem
que tot allò
que és quotidià
que és part
del nostre paisatge diari
li hem de prestar
una mica més d'atenció
perquè la catedral
veritablement
és una meravella
i a partir d'aquí
doncs
jo he treballat
com deia abans
a partir d'una guia
que m'ha donat
en Joan Figuerola
a partir d'aquesta guia
hem anat treballant
hem anat retocant
hem anat fent
els enquadraments
corresponents
tot el que es veurà
aquesta tarda
quan es presenti el llibre
has redescobret-la
has anat a descobrir
la catedral
sí
però
i gràcies a la catedral
de Tarragona
al final
doncs bé
com que t'has de posar
molt dins la catedral
a l'hora de fotografiar
te n'adones
que moltes vegades
quan anem a altres llocs
que diem
aquesta catedral
és meravellosa
no sé què
o sigui
ens agrada molt
el de fora
i el dins
realment val
molt la pena
en aquest cas
la catedral
però hi ha una cosa
que moltes vegades
ens n'oblidem
quan visitem una catedral
i en aquest cas
la de Tarragona
també
és anar amb binòcles
els detalls
que s'estan produint
a la nau central
a les naus laterals
més amunt
més avall
són només
copsables
si vas amb binòcles
a simple vista
no es veuen
i totes aquestes filigranes
realment són
d'una bellesa extraordinària
que clar
quan vas amb la càmera
vas amb el teleobjectiu
t'hi pots acostar
llavors allí
fotografies
i és una cosa
que en un moment determinat
a simple vista
et passa desapercebut
però que amb la càmera
doncs
ho estàs captant
i llavors
un consell que puc donar
si es va a la catedral
a Tarragona
en aquest cas
que es vagin binocles
perquè realment
hi ha meravelles
que a simple vista
no es veuen
ara ja sabem
quan vèiem el Quim
els diumenges al matí
pujant cap a la para alta
amb la seva bossa
on anava
clar
tothom deia
d'on va el Quim
vendre ell amb la bossa
i la càmera
anava a fer fotografies
a la catedral
anava a la plaça
al fòrum
a fer el vermut
si no
primer
després
tots quatre
serien uns guies fantàstics
per fer una visita
a la catedral
jo no sé
si el Joan
com a arquitecte
es pot mirar
a la catedral
amb ulls
de turista
entenent com
d'admiració
si no
sempre se l'ha de mirar
amb aquella cosa
que aquí falta això
que aquí hauríem de retocar
això
sí sí
hi ha un gran projecte
de restauració
però hi ha aquella petita cosa
que escolta
que aquí
que això
fa mal a la vista
no sé Joan
és perfeccionista
100%
sí
reafirmo
reafirmo
sí
de fet potser
és a dir
són els anys
jo diria que quasi
a part del pla director
abans
ja havíem intervingut
en actuacions puntuals
quasi 20
o més de 20 anys
jo diria
clar
jo ens ho fa mirar
amb uns ulls diferents
vull dir
amb una
bé
amb una mirada
doncs
més atenta
no
veient les coses
que es produeixen
no
que passen
no
i
aquesta és una mica
la mirada meva
no
i els detalls
doncs
són molt importants
com hem dit també el Quim
no
que també vas anant observant
no
aquesta és una mica
la meva mirada
després també
hem tingut la sort
de poder tenir
un pla director
és un estudi global
la primera vegada
que es fa
i això
doncs
també t'ha permès
entrar més en detall
no
que
l'alçament de plà
no és detallat
acurat
minuciós
de cada part
t'ha ensenyat
moltes coses
no
la restauració
també t'ha apropat
l'element a restaurar
i t'ha
fa llegir
moltes coses
ocultes
fins ara
d'un edifici
d'aquestes dimensions
construït
permanentment
des del segle XII
fins ara
constant transformació
canvis
clar llavors
això és el que
veus
vull dir
que abans no veies
vull dir
els anys
i l'apropament
i tocar-ho
amb la delicadesa
i amb el rigor
interdisciplinar
que exigeix
la feina
aquesta
la seriositat
ja ho dona
el fet
que com vostè
destaca
que hi hagi
un pla director
perquè si no
és anar fent
pagats
que després
al final
és més complicat
diuen
quan fan
els que fan
pisos avui
i els que
els comprem
que els materials
d'avui dia
ja no són el que eren
què tal els materials
de l'època
perquè clar
jo no m'imagino
un constructor
d'aquells
posant el pla dur
perquè sortís més barat
per què es fan tan malbé
factors ambientals
lògicament
hi ha coses
que es fan més malbé
que d'altres
no hi ha res etern
cap material
és etern
es necessitja
un manteniment
una conservació
hi ha materials més bons
pedres més bones
més dolentes
a la mateixa fàbrica
a la que de dalt
també ens hi trobem
per raons econòmiques
de cost
és a dir
de treball
això exigeix
i això exigeix
un manteniment
és cert que
el fet constructiu
dels nostres abans passats
és una gran lliçó
per la construcció
d'avui en dia
en aquest moment
que no hi ha ofici
això que diem
vull dir
realment
es veu
hi ha la catedral
els edificis històrics
hi ha ofici
i que s'ha perdut
en bona part
i que lamentem
i que hauríem de reivindicar
per això
d'alguna forma
també estem reivindicant
tornar a recuperar
els treballs
artesanals
que s'han perdut
vitraller
picapedrer
restaurador
la fusta
tot aquest aspecte
hi ha dificultats
per trobar tècnics
que puguin
tirar endavant
hi ha dificultats
els últims anys
encara
gràcies a Déu
hi ha hagut
una recuperació
les escoles taller
vull dir
algunes empreses
que s'han especialitzat
en el tema
hi ha hagut una recerca
d'alguna vista
també
del tema
químic
de restauració
d'arqueologia
vull dir
hi ha hagut avenços
però realment
encara
ho havíem d'exigir
més
més qualitat
i més
més rigor
en aquest aspecte
Joan
això
del tema
del totxo
també funcionava
en aquella època
de les qualitats
i tot plegat
tu com arqueòleg
que has estat
també
mirant fins i tot
el que havia
sota
la catedral
no
sota la catedral
li tocarà
més enllà
encara no hem arribat
però la intuïció
com a mínim
sí
tenim unes idees
que hi ha el temple
però sí
hi ha diferències
de qualitats
de materials
tant en època antiga
com en època medieval
perquè no és el mateix
construir una catedral
o un temple
amb arbre de carrera
que construir
la casa on vius
que construir un pont
o construir una muralla
la diferència
de qualitats
i de tècniques
es veu
tant
per la funcionalitat
com pel canvi del temps
això
és una cosa notòria
no hi ha dubte
que abans
el que deia el Quim
que a vegades
ens quedem
realment fascinats
per altres
grans edificis
i és cert
perquè ho són
però la catedral
de Tarragona
és extraordinària
a mi el que m'estranya
mossèn
és que no hi hagi
vingut cap novel·lista
que vulgui fer
una novel·la d'aquestes
de la construcció
de la catedral
ara que està tan de moda
he hagut alguna proposta
algú que hagi demanat
documentació
no ho crec
no ho crec
perquè
tot i que és
un element emblemàtic
de Tarragona
es veu que els nostres
novel·listes
prefereixen el mar
i prefereixen
el port
i prefereixen
el serrallo
abans que la mateixa catedral
l'Olga Xirinac
ja ha fet alguna cosa
sí
abans que estigui
que és tan de moda
el tema de les catedrals
sí
però no hi ha massa vocació
no sé si és que
potser
no coneixen massa
el misteri
que
es troba
dintre la catedral
tot
si un s'hi perd
si un s'hi perd
per allí
doncs veritablement
pot
somiar
pot imaginar
moltíssimes coses
però un s'hi ha de
per dir-ho així
de submergir
dintre tot l'ambient
de la catedral
i això
no crec que hi hagi
massa persones
que ho facin
i fer córrer la imaginació
per fer-la córrer
bé
pot ser que sí
però
ja perd un altre
ja no té
aquell regust
que pot tenir
una cosa ambientada
i viscuda
dintre la catedral
treu molt pensar
quins eren
aquells artesans
aquells mestres
que realment
treballaven la pedra
i la forja
i tot plegat
de crear-los
posar-li cara
i no
digues Quim
amb la pregunta
que estàveu fent
jo recordo
que molts dies
haver estat a la catedral
i l'Arturo Tomàs
és un assidu
i l'Arturo Tomàs
agafa molta gent
i els explica
allò que moltes vegades
quan vas de turista
t'agraden que t'expliquin
que és tota una sèrbada
d'anècdotes
o de misteris
que envolten la catedral
que no saps mai
si et bellugues
amb una realitat
amb un desconeixement
amb una fantasia
però que tenim
com a mínim
dins la catedral mateix
jo me l'he trobat
moltes vegades
l'Arturo Tomàs
que t'està explicant
la seva novel·la
de la catedral
que realment
prendre nota
seria molt interessant
per a algú
que fos de lletres
naturalment
ell amb la
la seva manera
la seva manera
també pot donar
elements
per fer volar
després l'imaginació
i poder fer alguna cosa
escrit
doncs crec que
amb força gràcia
amb força en cert
i amb força misteri
que també és prou
que n'hi ha algun
de misteri encara
dins i fora
la catedral
en aquest cas
no veritablement
sí
en aquest aspecte
hi és
hi ha tota una sèrie
de
de legendes
que es conten
que s'expliquen
com s'ha originat
això
com s'ha originat
allò altre
per què això té aquest aspecte
per què no té aquell altre
i tot això
aquests interrogants
hi són
aquest
que parlava
d'un cert misteri
hi és
perquè jo
em sembla
que darrere
de cada capell
o fins i tot
de cada figura
o de cada imatge
hi ha tota una
historieta
que es pot muntar
que pot ser
fruit només
de la imaginació
pot ser
doncs
que tenen un fonament real
i pot ser
que siguin
realment història
no?
un petit detall
amb això
no?
d'època recent
un capitell
neoromànic
no?
vull dir
que es veu
doncs
de finals del segle XIX
no?
que es veu
doncs
un mico
tocant l'acordeó
clar
llavors
una noia
que jo conec
doncs
acordeonista
i per què
podríem treure
podríem saber
d'on va vindre
l'arquitecte
Ramon Sales
que va fer
aquesta
les vestidors
de Canonges
no?
l'escultor
que sembla
que treballava amb ell
no recordo el nom
podríem aconseguir
per què
va esculpir
un mico
tocant un acordeó
un instrument
que no és medieval
que no és d'aquells
no?
i un animal
que és molt insòlit
un animal
absolutament exòtic
per la nostra ciutat
i la nostra història
tu ho saps
per què tocava?
no
doncs mira
ja tenim una línia
de recerca
regalem la idea
no cobrarem res
si volen tirar-ho
endavant
és important
explicar a tothom
i d'una manera
com bé deia
ho divulgativa
el que s'ha fet
durant aquests 10 anys
però és molt important
també saber
què ha de passar
en el futur
pel que fa
tota aquesta tasca
a partir d'ara què?
bé
com abans ja s'ha dit
continuar la fenya
no es pot parar
es té de continuar
amb l'esforç
iniciat fa 10 anys
hi ha molta fenya a fer
hi ha una programació
del pla director
i el finançament
a vegades costa
a vegades hi ha parades
una miqueta
una miqueta llargues
excessivament llargues
però bé
el repte és aquest
és a dir
continuar
i d'aquí 10 anys
actualment
actualment
hi ha
moviment
per dir-ho així
tres elements diferents
hi ha una empresa
que treballa
a la part de cobertes
que veuran la grua
que es va instal·lar ahir
que predomina
per damunt
de la catedral
sobre surt moltíssim
una altra empresa
que està treballant
a la capella
del Santíssim
que també
la setmana que ve
veuran
l'altra grua
que correspon
i una tercera grua
que ja està posada
que ja fa temps
que funciona
això vol dir
que hi ha
dos o tres empreses
que estan treballant
actualment
a la catedral
aleshores
això per un costat
en altra part
hi ha tot el projecte
de l'orga
això
si Déu vol
l'any 2010
ha d'estar
acabat
instal·lat
i ha de funcionar
perquè ja té el finançament
sí
hi ha una fundació
que es preocupa
de portar a terme
tota la restauració
més bé dit
és una orga
gairebé
completament nova
només
es conserva
en poble
i res més
per tant
si em permeteu
faig números
i tant
aproximats
només
aquest honor
li deixem a vostè
el dels números
doncs bé
el que s'ha fet
pel damunt
pel damunt
s'han gastat
uns 5 milions d'euros
per el que està previst
se n'ha de gastar
5 mil més
ja per dir-ho així
amb la cosa
aprovada
i tot això
la quarta fase
que és la part interior
això queda a part
però aquests
estan ja
en moviment
aquests 5 milions
aquest parlo
que s'estan
s'estan
executant
sí
també com a obra
pendent
que també
podríem marcar
i com una joia
és el claustre
el claustre
que hi hagi una intervenció
integral
global
acurada
perquè és un element
importantíssim
però també
està pendent
en quina línia
aniria aquesta
està pendent
ara clar
anem per acabar
però almenys la nau
que és la catedral
pròpiament en si
després
podria ser un gran projecte
a continuació
podria ser
finançar
per una institució
ja
com podria ser
l'estat
el govern
el ministeri de cultura
podria ser
el claustre
per exemple
ara poso com
jo com a fotògraf
reivindico
que les grues
siguin transparents
perquè el mal de cap
que et dóna una grua
quan la tens situada
no tindré tres
encara més fàcil
tu fes veure
que no hi són
com si no anés
amb tu la cosa
no però ara
el senyor arquitecte
o sigui
Joan
ara
en aquesta fase
acabem tota la part
de fora
per dir així
ens cal posar-nos
la part de dintre
el més immediat
fora el claustre
el claustre
seria el més immediat
doncs a veure
si la cosa
tira endavant
de moment
és important
que tothom sàpiga
quan diu
què estan fent
a la catedral
perquè som així
de despistats
què estan fent
mira hem posat una
doncs que continua
que continuen
aquestes fases
i ens hem de felicitar
que es pugui continuar
perquè vol dir
que es troba
finançament
i els nostres arqueòlegs
doncs pendents
a veure què va sortint
què va passant
no?
per estar allà
sempre doncs
tot arribarà
testimoniant
tot arribarà
perdona
estem preparats
una jugada
que no sé com sortirà
ja em fa molta por
aquesta cara fa por
ja no m'estranya
perquè amb la cara
que posa el Joan
hem preparat
més ben dit
ja està assinat
el conveni
que faran
com no dieu vosaltres
tècnicament
una prospecció
de geohrader
de tota la superfície
de la catedral
per veure
què hi ha sota
jo ja em temo
a veure
què pot passar
segons
que surti sota
avui dia
amb les tecnologies
no pateixi
mossèn
que no faran res malbé
sou molt curosos
els arqueòlegs
intentem
ho intenteu
com a mínim
en fi
no tenim
més temps
el que sí
és cert
és que
vostès
poden compartir
aquesta tarda
aquesta presentació
es fa exactament
a la catedral
la presentació
del llibre
l'entrada
és pel claustre
es fa la presentació
amb una ala
del claustre
perquè em sembla
que és
el lloc
més apropiat
més emblemàtic
també
i és
a les 8
del vespre
hi haurà roda
de premsa
però també és un acte
obert a tothom
a dos quarts de 8
el contacte amb la premsa
però després acte public
si em permeten
la roda de premsa
celebrar l'abcis
de la catedral
com moltes vegades
hem fet
i la presentació
del llibre
estarà ja
a una de les naus
del claustre
molt bé
doncs
sens dubte
tindrem ocasió
de tornar a parlar
els agraïm moltíssim
que hagin vingut
tots quatre
avui al matí
de Tarragona Ràdio
Joan Manchón
arqueòleg
Joan Figueroa
l'arquitecte
mossèn Francesc Gallar
de cada capítol
de la catedral
Quim Vendrell
fotògraf
ja sabem on vas
li diuen fotògraf
i això mateix
em compliquen la vida
em compliquen la vida
aquests convidats
moltíssimes gràcies
i enhorabona
per la part que els toca
gràcies
molt bé