Ens acompanya la historiadora Maria Bonet, que ha coordinat el llibre.
Maria, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda. I Pep Escoda.
Si diem que està el Pep, sabem que les fotografies són d'ell.
Pep, bon dia.
Maria, primer que tot, perquè no se'ns oblidi que és molt important.
Quan parlem de coordinar, hi ha hagut moltes persones
que han treballat en aquest llibre,
un conjunt de persones que han anat fent aquest itinerari,
aquest recorregut, no?
Sí, sí, exactament.
El llibre és el resultat de la col·laboració entre cinc persones.
Cadascuna de nosaltres hem pogut aportar el coneixement
sobre o bé un espai o bé un conjunt monumental que coneixíem millor
i en aquest sentit s'ha procurat donar el llibre el màxim rigor possible
amb l'objectiu que ens havia marcat l'editor,
que era un objectiu d'aproximar aquest coneixement històric,
aquest coneixement d'història de l'art al públic no especialitzat
o un públic general que poguessin prescindir dels aspectes més tècnics
i que habitualment els historiadors abusem ostensiblement
d'aquestes qüestions més tècniques.
Jo sé que s'ha dit moltíssimes vegades,
però clar, quan érem jovenets i estudiavem història,
sempre s'ha sabut que l'edat mitjana era aquell període fos
que afortunadament en les darreres dècades
la investigació històrica ha donat molts toms
i ens ha fet veure que realment va ser un període esplèndid.
Però des de la mirada actual,
potser estem, parlo de les nostres comarques,
tan cap ficats entre el modernisme i els romans
que perdem molt de vista aquest període
que aquí a casa nostra va tenir una importància cap dalt.
Molt bé, m'agrada escoltar aquestes paraules
i més d'una persona que no es dedica a la qüestió,
perquè efectivament l'edat mitjana,
i molt particularment a les terres tarragonines
i encara més a Tarragona,
jo quasi m'atreviria a dir que ha estat menys tinguda.
Potser és una paraula una mica gruixuda,
però efectivament la romanitat és una llosa
en tots els sentits.
Naturalment que la importància de terraco romana
no es pot en cap cas negar, i ho és,
i justament la ciutat medieval,
però també el poblament medieval,
arrenca i té molt en compte tot aquest passat romà.
Ara bé, un cop dit això,
és necessari i oportú explicar-lo com a medieval
i com a constituent o configurador de la realitat actual,
més que cap altre període, m'atreviria a dir.
Fins i tot.
De fet, passegem i el dius al president,
mira, això és romà, ai, com que és romà?
No, no, escolti, això és medieval,
el que passa que lògicament s'ha anat fent
perquè la ciutat ha anat evolucionant
i han anat superposant èpoques,
que és lògic i és natural.
Exacte, la ciutat és una entitat orgànica
que creix, però creix arrelada en una base,
i aquesta base, en el cas de Tarragona,
és bo de saber-ho i de dir-ho,
és fonamentalment medieval.
Medieval, per exemple,
una qüestió molt interessant,
és tot l'urbanisme del casc antic,
que es va fer de cap i de nou al segle XII.
Bé, hi havia, naturalment, uns fonaments romans,
hi havia unes estructures
que van condicionar aquest creixement,
però, en definitiva, és una ciutat planejada,
és a dir, amb quadrícula feta a partir del segle XII.
I crec que això és una situació, a més a més,
única a Catalunya.
No tenim cap ciutat construïda ex novo
a mitjans del segle XII,
a mitjans o fins a finals del XII.
Com ha anat la feina?
Jo faig les fotos, allò com la pel·lícula
Tu, la letra i jo, la música,
o com ha anat l'assumptu?
No, lògicament, jo conec coses de l'edat mitjana,
però a mi em va guiar la Maria Bonet,
me va donar una llista...
Vau fer un planning de treball...
Exacte, ella inclús havia fet unes fotos
de localització abans,
vam tenir a vàries reunions
i em vaig posar a treballar.
Això és un treball de camp.
Inclús buscar coses,
perquè a vegades està facilitat en coses
que costa trobar-les o que no hi són,
que també m'ha passat.
Hi ha alguna cosa que no hem trobat.
És a dir, coses que estan...
Sí, per exemple?
No cal potser dir-ho, no?
No, doncs no ho diem, no ho diem.
Però hi ha coses que estan documentades
que ella em havia passat
i llavors, bueno,
i no estan.
O te trobes un xalat,
també m'ha passat.
Ah, també passa, sí.
Ja diuen que això passa.
Però bé, ha sigut una fenya molt agraïda,
a part que a mi m'encanta la fotografia,
i que també m'ha donat a conèixer
moltes coses
que jo desconeixia, sincerament.
Sí, bé,
tu has fet molts itineraris professionals
de fotografies,
d'anar resseguint la història del territori.
Per tant,
que diguis que has descobert coses,
em sorprèn, no?
Ho he anat, sí, clar,
que tu ho descobreixes,
perquè el que des d'abans
hi ha gent que ignorem molt
l'etapa aquesta, no?
Molta gent,
a mi m'ha passat,
això és romà, no?
Això no és romà.
Clar,
va ser una miqueta.
Llavors, clar,
jo he fet un treball de camp,
a peu i en cotxe,
seguint poble per poble
i buscant coses
que estan entremet la muntanya
i pujant muntanyes,
i ha sigut un treball
que m'ha encantat fer-ho.
Maria,
tu com a historiadora
també has descobert coses,
malgrat que ja tenies
un coneixement importantíssim
del territori d'aquesta època.
I tant que sí,
per mi ha estat una oportunitat
i en un cert sentit
una sorpresa,
sobretot per entendre millor
què va passar
i per què es va constituir
el poblament
que tenim en l'actualitat,
com es relacionaven
aquests pobles,
és a dir,
quin paper van tindre,
sobretot a la part
septentrional del territori,
tota una sèrie
d'enclaus militars
que ja des de l'11
prefiguraven la conquesta.
Vull destacar també
en aquest sentit
que l'haver estat
un treball en col·laboració,
doncs,
com ja he dit abans,
s'ha enriquit,
ha treballat en aquesta part
que acabo d'escriure
Manuel Fuentes,
mossèn Manuel Fuentes,
després també
pel que fa referència
a l'espai central
de la ciutat,
que és la catedral,
la doctora i professora
de la Universitat
Emma Lianyo,
i també,
després entraríem
en un tercer àmbit
o territori,
que és la zona meridional,
que ja s'organitza
de forma molt diferent,
que té una ciutat,
o si més no,
una localitat important
com Vilaseca,
i això ho ha fet
el col·laborador
i professor
David Melero.
Per tant,
reitero,
és interessant comprendre
i comprovar
sobre el territori
com hi ha una relació
entre aquests nuclis,
una explicació
que gira entorn
a Tarragona.
Si mires el mapa
que tens en el llibre...
Sí,
perquè a més val a dir
que està il·lustrat
una fitxa tècnica,
un mapa,
és un llibre
molt entenedor.
Molt bé,
el mapa il·lustra
perfectament
com el centre
és Tarragona
i després pots veure
com es descriu
una semicircunferència
on hi ha localitzat
tota una sèrie
d'enclaus
que tu has fotografiat
i que estan
en els turons
i estan dominant
el territori,
dominant la producció
i també
en un sentit
clarament militar.
Encara que...
Hi ha molts castells, eh?
Sí,
la plaça militar
per antonomà
és Tarragona.
Sí, sí, sí.
I Tarragona era
això,
una gran plaça militar
situada en un lloc
estratègic principal.
Al llarg
dels últims anys
com ha anat
evolucionant
o com s'ha anat
recuperant aquest patrimoni
el patrimoni medieval.
Ho dic en el sentit
perquè, per exemple,
aquí tinc una fotografia
més d'una magnífica
del castell del Catllà
que, mica en mica,
s'ha anat
doncs recuperant
utilitzant-ho
per actes socials
del mateix municipi.
Alguns han esdevingut
empreses privades
per organitzar actes,
altres,
m'imagino que són
de titularitat
d'alguna institució,
d'alguna administració.
És molt desigual
aquesta recuperació
i propietat
del patrimoni medieval.
No sé el que pensa la Maria,
però jo que he estat,
he fet un treball
de camp fotografiant,
hi ha llocs
que ho tenen
molt més ben conservat
o que inclús estan treballant
en el cas del Catllà,
estan treballant encara.
Hi ha llocs
que està,
hi ha coses
molt destartalades.
He pujat a Toronys,
com dèiem ella,
amb unes vistes magnífiques
i estava destartalat.
A Tarragona,
a Tarragona passa el mateix.
Jo crec que s'ha donat
sempre més importància
al patrimoni romà
i més de quan he fet
aquest llibre
encara m'he donat més compte
i més de poca importància
al medieval.
La prova,
i ho dic,
ho tenim en Calagar-se,
que allí està.
I crec que és molt important
com a patrimoni.
Penso que s'ha descuidat molt,
hi ha poblacions
que l'han cuidat
molt més que altres
amb el treball de camp
que he fet jo,
però que està descuidat.
i a Tarragona ciutat
sona molt més importància
al patrimoni romà
que en el medieval.
I crec que és molt important
com de...
Bueno, importantíssim,
lògicament.
És un llibre molt visual.
La fotografia ocupa
un paper realment important
i és un llibre
en el que,
amb tot el respecte del món,
no només estan les pedres,
sinó que estan en el seu context.
Per tant,
podem trobar la fotografia
del nostre mar de Vallanès,
alguna olivera,
algun turó,
alguna muntanya,
per contextualitzar
injustament aquest patrimoni.
En el cas de Tarragona,
o altres nuclis poblats,
ara penso la Canonja,
Altafulla...
Ha estat una miqueta difícil,
no?,
agafar la perspectiva allò de...
Home,
jo anteriorment...
Ja que no sigui com la pel·lícula
de l'atmitjana
que va anar amb el rellotge,
m'entens?
Anteriorment havia fet
com a comparació,
no sé si és bona o dolenta,
havia fet la Garrotxa Medieval.
A mi em va ser molt més fàcil
fotografiar la Garrotxa Medieval
perquè hi ha moltes coses intactes.
I jo hi ha fotos de pobles,
Altafulla en concret,
que depèn quina perspectiva...
Perspectives que jo tenia
de fa 20 anys,
o 15 o 10,
no et parlo de tant,
avui és impossible fer-ho.
És a dir,
jo crec que l'escaïlat
de molts pobles,
de moltes ciutats,
l'altre dia també ho deia
el Massacre al diari,
s'ha destrossat,
no?
No ha hagut cura
amb la construcció...
És a dir,
aquesta gent ens va donar
un exemple
amb el que era arquitectura,
urbanisme i construcció.
És irreversible, ja.
Saps que ja em dedico molt
a la fotografia d'arquitectura, no?
És a dir,
jo que em poso en aquests llibres,
i justament abans
havien acabat un de París,
i s'imagina quin contrast
l'un a l'altre, no?
Però aquesta gent
eren uns mestres,
el que deia la Maria Bonat
abans de la part alta,
que hi ha gent
que ho desconeixi, això.
I ho vaig descobrir amb ella, no?
Que és un exemple
com a urbanisme
en aquesta ciutat.
I en tindríem
que aprendre tots.
Clar, fixeu-vos,
ara que estem
amb tots aquests plans urbanístics,
en aquest cas
terrar una qualsevol altra,
a vegades
no ens hauríem
d'emmirallar
el concepte utilitari,
sobretot,
perquè això
probablement
donava la idea
que les ciutats
es feien a mida
podien tenir altres...
Molt bé.
El respecte també al medi, no?
Que sembla que és una cosa...
Molt nova, eh, no?
Molt nova.
En realitat,
en aquella època
era per pur imperatiu
de les condicions,
però en definitiva,
quan un estudia
i comprenc
com funcionava
l'equilibri,
població o recursos,
era molt més harmònic,
molt més natural
i, per tant,
en aquest sentit
molt més sostenible.
Reitero,
això era una mica
també fruit de l'atzar,
però, com bé dius tu,
és interessant
mirar cap enrere
i veure aquesta capacitat
d'ordenació,
o aquesta capacitat
de respecte
cap a les condicions naturals
que, en definitiva,
aportaven també
un millor aprofitament
d'aquestes condicions naturals.
No és un llibre
de tall acadèmic,
però no vol dir
que hi hagi
una absoluta
rigorositat històrica.
Ho dic això
perquè és un llibre,
com dèiem a l'inici
de la conversa,
adreçat al públic,
en general.
Sí.
No és un llibre de text,
no és un llibre
d'història
en el sentit,
diguem-ne,
d'acadèmic,
com acabo de dir,
no és un llibre
per tothom.
Però amb molt de rigor
a nivell històric
i fotogràfic.
Hi ha una introducció àmplia
del que suposava
aquesta tarragona medieval,
com es distribuïa,
quin era el seu paper
en el territori.
I després és una passejada,
vas passant
i t'atures aquí.
Abans és que
al Morell
em penso que era
i hi havia una figuera
perquè dic,
mira, ara m'aniria jo.
És a dir que
et permet molt entrar-hi.
És el que deies,
l'espai.
L'espai ha fet l'home
i l'home ha fet l'espai.
El castell de Tamarit.
Ens falta el casament
per actualitzar-ho.
Però veus,
aquesta foto és molt maca.
Aquesta fotografia
és preciosa.
Ha fet la tardor,
que és...
És preciosa.
Un llum de tardor.
I mira,
hi ha un senyor
per aquí aïllat
però has trobat l'espai
a 8 de...
No sé si vas a fer guàrdia
molta estona
per trobar-ho així
sense ningú.
Sí que en fas,
lògicament.
Sí, aquí hi ha un senyor
una mica camuflat,
molt lluny.
En aquestes fotos en concret,
no, però en altres
tu saps que passa gent
i en deixes un també
a nivell d'escala va bé.
Jo ho feia alguna vegada
amb arquitectura,
ho feia això.
Una cosa és un
Perdoneu la meva ignorància.
Forma part d'una col·lecció
o és un llibre allà?
T'ho dir perquè si forma
part d'una col·lecció
val la pena dir-ho
perquè clar,
estem a la Catalunya Medieval...
És una col·lecció
que ha portat a terme
l'editorial Marc,
Marc Editor,
i que a més
és el resultat
de la iniciativa
de Josep Maria Marc,
director d'aquesta editorial
i que amb molt bon criteri
està fent una col·lecció
dels pobles medievals.
Actualment està publicat
La Garrotxa,
també el Maresme,
ara hi ha el Tarragonès
i en l'àmbit aragonès
el Somontano.
També té
un únic volum
per Mallorca
que manté aquesta idea
de reunir paisatges,
reunir patrimoni,
reunir i explicar
sobretot,
com bé has dit tu,
el context històric
i històrico-artístic.
Doncs que bé
que en aquesta col·lecció
es tingui en compte
la Tarragona medieval,
el camp de Tarragona
al Tarragonès,
millor dit,
perquè és tota la comarca
que va estar aquest llibre.
Es presenta aquesta tarda
a...
Ho feu al Pretori?
Al Pretori, sí, no?
A quina hora?
A les vuit.
A les vuit del vespre.
Jo, aviam,
jo si estan interessats
en aquest període
i s'estiman aquesta terra,
jo els recomanaria
que anessin
perquè és interessantíssim
i que es fessin
amb un exemplar
que de veritat
que val la pena.
Gràcies per venir,
Maria Bonet,
Pep Escoda.
Com sempre,
un plaer
i fins quan vulgueu.
Esperem el proper treball
que feu.
Molt bé.
Adéu-siau, bon dia.
Ja.
Fins demà...