L'una del migdia, en vuit minuts, hem parlat del Parc Infantil de Nadal,
hem parlat de diferents espectacles, cites que hi ha per avui,
i hi ha una que no es poden perdre, sobretot aquells que tenen canalla.
És un espectacle familiar, no és un espectacle exclusivament per a nens,
perquè això ha passat ja a la història.
La qualitat de determinats espectacles fa que siguin atractius per a tot tipus de públic.
Avui tenim una proposta que ens arriba amb l'obra social La Caixa.
És un concert familiar de Nadal que presenta la companyia de Titelles, Granadina, etc.
l'espectacle, el teatret d'en Bernat,
i tenim a l'altre costat del fil telefònic en Bernat Bufarull, músic.
Bernat, bon dia.
Hola, bon dia.
És teu aquest teatret, perquè porta el teu nom cap a mínim.
És meu, és meu.
És teu i de ningú més, per a que el comparteixes, no?
No, és un teatret que ha muntat la companyia Titelles,
i en Bernat és un músic que fa set o vuit anys,
que va començar a treballar en aquesta companyia.
Una companyia... Sí, digues, digues.
De Titelles, de teatre.
De Titelles, però que fan moltes coses, amb les Titelles.
Fan moltes coses amb les Titelles.
Ens vam conèixer al Gran Teatre de Liceu fent una òpera barroca,
La Certa Padrona,
i arrel d'això hem fet tres espectacles més,
on sempre, sempre hi he tocat i he col·laborat a donar-li dinàmica musical i de més,
perquè són espectacles que normalment necessiten que el músic s'hi impliqui d'una manera bastant.
O sigui, que es cregui el cuento de veritat, i ja està.
I ara aquest quart espectacle va ser com un homenatge al Bernat,
que el director de la companyia ha fet,
i és un teatret on hi passen moltes historietes,
hi ha la música de molts compositors diferents,
i són músiques que jo tota la vida he estimat molt i estan totes juntes.
En aquesta proposta, les Titelles, els personatges, com tu bé dius,
fan històries, signifiquen històries,
i t'he entès que hi ha des de números de circ, petites historietes,
vull dir que toquen tots els gèneres les pròpies Titelles dins de l'espectacle.
Sí, és una mica també una espècie d'amics de totes les Titelles i personatges
que la companyia tenia, i també això, el director de la companyia,
i jo portàvem ja molt temps fent espectacles de tamany molt gran,
on depeníem de molta gent,
i aquest era un espectacle més íntim, més directe,
on l'essència de cada un de nosaltres està present
d'una manera molt més viva,
que un espectacle amb 15 músics i...
La música en directe, esclar.
La música en directe, esclar.
És una obvietat, però està bé incidir, no?,
perquè a més estem parlant de piano, de quins altres instruments?
Piano, viola i viola, que són els instruments que jo he tocat sempre.
Parlaves de peces que a tu t'agraden particularment,
quin tipus de músiques interpretes en aquest espectacle, Bernat?
Bé, parteixo d'una música de divisió,
per piano sol, de la música dels Children's Corners,
i a partir d'aquí, doncs,
des d'un Racktime d'Scott Joplin,
d'unes variacions de Mozart,
Mendelssohn, hi ha una part central de l'espectacle
que li dedico a Mendelssohn, perquè m'agrada molt,
i el toco, el canto i el... i tot.
I després hi ha en Tirsen, també,
que és aquest compositor que ha fet la música de la pel·lícula Amélie.
Sí.
Doncs vaig trobar unes músiques així molt suggestives
que m'han servit per acompanyar un compa, un conte.
Jo m'imagino que dins d'aquest món de personatges de Titelles
hi deu haver-hi algun músic.
O no?
Ah, sí, sí.
Per dir, que en un moment determinat,
doncs en deu assumir...
Deu ser el teu alter ego o no?
No.
No, no necessàriament.
Bueno, en aquest espectacle potser sí, sí, sí.
En relació a la companyia no.
Jo li conec dos personatges músics.
Un està aquí, que és el Pallasso,
i està en el circo.
I en té un altre, que és el violinista,
que també està aquí, però amb humà, diguéssim.
Ja, ja, ja.
És el que jo.
Ets tu, tu ets l'humà, eh?
Sí.
Ets l'humà que queda una miqueta en segon termini.
A veure, això de les edats,
quan parlem d'espectacle musical familiar,
és molt relatiu.
Però en tot cas sí que jo m'imagino
que sempre es pensa a partir d'una certa edat.
Primer perquè la canalla que hi vagi,
doncs a lo millor és molt petiteta i s'avorreix.
Vosaltres, per la vostra experiència,
a partir de quina edat diríeu que aquest espectacle
pot anar molt bé perquè els nens
no tinguin aquell punt que no acaben de veure-ho tot?
A partir de tres anys?
Sí.
Hem estat fent funcions moltes,
col·legis i centres culturals de pobles d'Andalusia,
en un circuit que hem acabat ara.
i s'han portat molt, molt, molt, molt, molt bé.
Molt.
I es queden fascinats, amb silenci,
ensimismats amb la música
i amb tot el que fem.
No puc dir una altra cosa.
Llavors, és recomanable, no ho sé.
Jo crec que qualsevol persona...
No, per dalt ja no posem límits,
però a partir dels tres anyets, no?
A partir dels tres seria l'idea.
Perquè bé, fem el moment donat,
expliquem dos contes.
Està bé.
Jo penso que no hi ha problema.
A més, té una durada així molt bona, no?,
per la canalla.
Sí, és cert que els de tres anys
al col·legi venen amb grups molt petits,
venen amb la mestra,
no ho sé.
No sé si amb una sala més gran,
però en principi aquesta és la idea.
Molt bé.
Hi ha dos passis,
un a les cinc de la tarda,
un altre a les set.
La durada no arriba a una hora.
No arriba, no.
Per tant, és un temps
que vosaltres ja teniu controlant, no?,
que la canalla està absorbint
amb ganes tot l'espectacle.
Sí, sí.
A més, hi ha dos moments,
especialment un,
on un conte que,
si hi ha molta canalla,
normalment,
el que l'explica,
doncs demana...
fa participar la gent una mica, no?
Clar.
Molt bé, doncs,
moltíssimes gràcies, Bernat Bufarull,
per atendre la trucada.
Recordin, avui, eh?,
a la sala de la Caixa,
a les cinc,
arriba el Teatret d'en Bernat
amb la companyia de Titelles en Granadina, etcètera.
Moltes gràcies, Bernat,
i molta sort.
A vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.