Les 10 del matí, 10 minuts,
quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
parlem durant uns minuts de política,
repassem l'actualitat política en general
i també en clau local, avui
amb el president de la Intercomarcal
de Convergència Democràtica de Catalunya
aquí al camp de Tarragona, el senyor Joaquim Nim.
Senyor Nim, bon dia.
Ara fa quatre mesos de la Constitució dels nous ajuntaments,
després d'aquelles eleccions municipals
el 27 de maig,
en la seva qualitat de president de la Intercomarcal,
d'home de partit de Convergència,
que, en fi, trepitja i coneix el territori.
Quina és l'anàlisi que fa Convergència
del mapa polític que ens va deixar
a les últimes eleccions municipals
i, per tant, quatre mesos després,
el que s'ha produït en les nostres comarques?
Bé, ningú entendria que no parlés
de l'efecte que va tenir la ciutat de Tarragona
en l'anàlisi, no?
Perdre la capital era un objectiu que teníem
per conservar-lo, va ser un cop dur,
però, en línia general, vull recordar
que avui governem a més ciutats
que no governaven abans de les eleccions.
La prova és que hi havia un objectiu polític
dels partits contraris,
que era descavalcar
Convergència de la presidència
de la Diputació de Tarragona.
I això no ha estat així.
Vull recordar que els resultats
en àmbits territorials més propers
han estat excel·lents en poblacions com Aravalls,
en poblacions com El Vendrell,
en el qual, després de quatre anys de govern socialista,
hem recuperat.
Si anem una mica més enllà,
el resultat de les Terres de l'Ebre a Tortosa
o a Posta han estat espectaculars.
Hem conservat llocs tradicionals
amb canvi de candidat,
com, per exemple, a Riudoms.
Hem millorat els resultats a Calafell.
Els Consells Comarcals som de llarg a tot arreu
la força més votada,
amb l'excepció, en aquest cas, del Priorat,
cal dir les coses tal com són,
tot i que després d'un pacte de govern
ens ha permès tenir la presidència del Consell.
En línies generals,
els resultats de Convergència Democràtica
i de Convergència Unió,
que s'han presentat com a federació,
salvant alguns dels problemes
que històricament hi ha hagut en el territori,
han estat uns resultats
que han demostrat la solidesa d'un projecte polític
que aguanta l'oposició,
perquè nosaltres som una gent
que no ens desfarem com un terrors de sucre,
tot i que hi hagi molta gent que s'ho pensava.
Nosaltres som gent que estem aquí,
que aguantarem perquè tenim un projecte de país,
perquè som gent molt arrelada en el territori,
hem fet més llistes que ningú
i hem fet més vots que ningú.
Moltes vegades,
quan la gent es pensa
què ha passat,
l'anàlisi d'aquestes eleccions
amb percentatge a tot Catalunya
és que l'única força política
que ha millorat els resultats
en relació a les passades
ha estat Convergència i Unió.
És obvi que hi ha coses
que serveixen de referent,
i no tenir la ciutat de Tarragona
sap greu,
dol,
però també entenem
que els partits
estem per eventualitats
i estem per resistir
i estem a partir d'aquesta resistència,
a partir d'aquest arreglament,
tornar a recuperar posicions en un futur.
Hem perdut el govern de la Generalitat
fa uns anys,
nosaltres estem il·lusionats
en tornar-los a recuperar
i per això treballem.
Quatre mesos després d'aquelles eleccions
han analitzat
a la Intercomarcal de Convergència
a Montserrat de Déu
i en profunditat
les raons per les quals
es va perdre l'alcaldia de Tarragona
el 27 de maig,
va ser pel canvi de candidat,
va ser per una gestió deficient
de l'últim equip de govern.
Quines raons
trobaria vostè
per la derrota?
Bé, jo crec que
n'hi ha moltes,
és a dir,
no n'hi ha una de sola,
ni es pot assenyalar amb el dit,
un únic culpable,
ni una única actuació.
Segurament
tots tenim la nostra part de culpa,
jo assumeixo
la que em toca a mi.
Em sembla
que no es va fer bé
la transició
que molts municipis
governats pels socialistes
han fet,
aquí no es va fer,
jo crec que això va afectar.
No crec
que nosaltres
encertéssim
bona part
del to
que s'havia d'emprar
en aquesta campanya,
però bé,
jo crec que
dels errors
també se n'aprèn,
i a partir d'ara
les etapes
són noves.
Ara ja no hem de parlar
del que va passar,
sinó del que està passant
i del que ens trobem.
I ara ens trobem
una ciutat
que s'aplica
al manual polític
estrictament.
Què vull dir?
Avui llegeixo
que hi ha factures
per pagar.
És l'habitual,
és a dir,
durant un any,
un any i mig,
dos anys,
tot serà culpa
de l'anterior govern.
I aquí més a més
hi ha
el tema
del pla d'ordenació
urbanística municipal,
del PUM,
que això durarà
uns quants anys.
Per què?
Perquè és una eina
d'erosió política.
Però és de manual,
això,
és a dir,
no és res estrany.
És a dir,
si anem al Vendrell,
que allà ha estat al revés,
guarnem els socialistes
i ha entrat Convergència,
si repassem la premsa
del que deien
el regidor
i el Vendrell,
doncs també deia
que hi havia factures
per pagar.
I a qualsevol lloc
que hi ha hagut canvis,
sempre tot és molt dolent
el que hi havia abans
i ara els que arriben
ho arreglen tot.
Què passa després?
després que marxen
i la situació és similar.
Perquè no es diu
tota la veritat,
tampoc,
no?
I perquè a vegades,
jo crec que hi ha
declaracions
que acaben
pel seu propi pes,
no?
Diu,
hi ha coses per pagar,
però ens deuen
també coses
a l'Ajuntament?
Tenim facultat
per retornar
els creditors
que hem demanat?
Tenim ingressos
que no han arribat?
Que sigui tota la veritat,
no?
Moltes vegades
i com que
en aquest món
estem acostumats
a gent
que aplica el manual
o que no explica
les coses
totes senceres,
doncs bueno,
després ens queixem
que hi hagi
desafecció
per la política,
però és que
jo em sembla
que al final
ens fiquem una mica
més de sentit comú,
ens fiquem una mica més
d'explicar
les coses
tal com són
o la majoria
de gent
no passarà
com ara,
que a vegades
hi haurà
menys participació.
Els socialistes
han criticat
en els últims dies
l'estil de fer política
del cap de l'oposició
de Joan Areggio
del portaveu de Convergència
i Unió
a l'Ajuntament
de Tarragona
consideren que és massa dur
que s'ha extralimitat
en algunes de les coses
que s'ha dit.
Com valora vostè
la feina de Joan Areggio
en aquests mesos
a l'oposició?
Quin paper polític
creu que ha de tenir
en aquest mandat municipal?
Bé,
jo
em sembla
que
cada vegada més
l'actuació
de criticar
el Joan Areggio
perquè fa
el seu paper
d'oposició
em sembla similar
al que va fer ahir
el conseller Baltasar
criticant el RAC.
Aquest país
no podrem dir res?
L'estalinisme
s'està
aplicant
de manera dura
i contundent
a totes les ciutats
que governa l'esquerra?
No hi ha dret
a la discrepància?
Hem de
combregar
amb les rodes de molí
que ens volen fer combregar?
Aquesta és l'actitud
que hem de fer?
Hem d'estar
cadells
submisos
i dir a ment
a tot
per la cara
bonita
o pel talant
d'algú?
No.
No
ni ho farem.
I que s'acostumin.
Que s'acostumin.
Què va criticar
Joan Areggio?
Joan Areggio
no es va ficar
en si
un té
l'etac
o té una
targeta de crèdit.
No, no.
Va criticar
que algú
que mana molt
va dir
en un ple municipal
una cosa
que després
es demostra
que no és certa.
Això
és una manera
dura
de fer política?
Home,
no ho sé.
Una manera
dura
de fer política
és un partit
que sigui capaç
de fer insinuacions
de comissions
il·legals
i no les demostri
quan ell
ha tingut
gent del seu partit
a la presó
per temes
de finançament
il·legal.
Les coses
clares.
És a dir,
què és
fer política
dura?
Expliquem-ho
obertament
i parlem
de les coses
amb propietat.
A mi,
l'actuació
del Joan Areggio
que ha deixat
uns 100 dies
de govern
relaxats
per una actuació
en la qual
ell reconeix
que no es critica
en el fet,
critica l'actuació
que una cosa
explicada
en un ple municipal
no és cert
quan es demostra
l'endemà mateix
que no és cert
el que s'havia dit
en aquell ple.
Això és duríssim
i s'ha de criticar
el cap de l'oposició
per això
i s'ha de dir
que per tots els papers
i que no viu
la realitat.
Home,
jo crec que el Joan Areggio
viu la realitat
del Joan Areggio
i la resta de companys
del grup municipal.
Joan Areggio,
recordem,
en l'anterior mandat
era el president de la Diputació,
era tinent d'alcalde
i portaveu
de l'equip
de govern de Convergència
i l'Ajuntament de Tarragona.
S'ha perdut el govern,
no és el president
de la Diputació.
Creu que haurà d'assumir
o hauria d'assumir
nous càrrecs
de responsabilitat institucional
si és possible
en els propers mesos
al llarg d'aquest mandat?
Bé,
Joan Areggio
en aquest moment
és el responsable
del batonat de turisme
de la Diputació de Tarragona
i té una activitat
com a cap
del grup municipal
de Convergència
a l'Ajuntament.
Joan Areggio
és un actiu.
No cal,
és a dir,
que estiguin tranquils.
Joan Areggio
continuarà
fent política
per la ciutat
i amb la força política
que ha militat sempre,
no?
Per què se'l critica tant?
Perquè fa por.
Perquè és una manera
de fer política
diferent
del que hi ha hagut fins ara
i això és cert,
però és una manera
més honesta.
És a dir,
fent memòria,
després de perdre
les eleccions
el Joan Areggio
va fer una conferència
explicant
que el veritable canvi
seria
el de l'oposició
i el temps
mica en mica
ens està donant la raó.
Uns apliquen
la política de manual,
desapareixen,
és a dir,
algú sap
si a Tarragona
hi ha dos partits
que governen?
On es veu
el perfil propi
de cada partit?
Uns viatgen
al Canadà,
els altres viatgen
a la Xina,
però és a dir,
on té el perfil
propi de cada un?
No ho diria ningú,
no?
En Joan Areggio
des de l'oposició
fa una oposició
barroera
per criticar
alguna cosa
o és que ja no podrem
ni fer això?
Si canvien les normes
de que ja no es pot
ni parlar,
ens sembla
que l'estil diferent
serà
el del govern,
llavors.
I nosaltres el que volem
és,
democràticament,
fer la fenya
que ens toca.
I ara què ens toca fer?
Què ha dit la ciutadania
de Tarragona
que hem de fer
uns quants anys
d'oposició,
doncs farem d'oposició.
Joan Areggio,
creu que ha de presentar-se
a les pròximes eleccions,
les del 2011,
a les municipals?
A mi no hi ha res
que em faci pensar
que no s'hagi de presentar.
És a dir,
en política,
una de les coses
que més valoro
el Joan Areggio
és la seva disponibilitat.
Jo que he conviscut
amb ell
situacions
personals delicades,
com era prendre decisions
en moments
en els quals hi havia
molt de debat
sobre el relleu
de l'anterior alcalde,
sobre les negociacions
amb Unió,
és a dir,
he treballat cols a cols
amb el Joan,
puc dir que
el que sempre
m'ha mirat més d'ell
és la seva disponibilitat
en funció
del que determini
el seu projecte polític
i el seu partit.
I això,
més enllà
d'un tema personal,
el tema
de la disponibilitat
en política
jo el valoro molt
i el Joan
és una d'aquelles persones
que jo m'he trobat
en el meu partit
sempre disposada
al que se li convingui.
Perquè
parlem també
del difícil
que era
substituir
un alcalde
que feia 18 anys
que hi era.
No era un paper fàcil,
no és un paper fàcil
i l'hem fet
i ha tingut
el resultat
que ha tingut
i també dic
segurament
han fet errors
tots plegats.
Jo també
m'incloca
on els que l'hem fet
errors.
Però també
hem sortit
amb una dignitat
de dir
escolta'm,
nosaltres tenim
un relleu
amb una persona
que ha portat
gent nova
a la política.
Avui a Convergència
Democràtica
de Catalunya
a Tarragona
hi ha molta més gent nova
que no hi havia
fa un temps.
Aquesta gent nova
s'està implicant.
És a dir,
avui a la blocosfera
tarragonina
un dels més actius
són
les joventuts
nacionalistes de Catalunya,
la gent jove
de Convergència.
I això
des de quan ha arribat?
Des de la nova manera
de fer política
de Joan Areja també.
Per tant,
que hi ha noves maneres?
I tant.
Que les proctarem
en pràctica?
I tant.
i que nosaltres
el nostre objectiu
és intentar
convèncer la ciutadania
que el projecte
de ciutat
que tenim per Tarragona
que hem anat demostrant
al llarg d'aquestos anys
és un projecte vàlid
que està bé
que ara es pugui comparar.
Sembla que
amb democràcia
nosaltres
no hem de pretendre
ser el PRI,
és a dir,
hem estat governant
molts anys
de la Generalitat,
estem a l'oposició
però la nostra voluntat
és tornar a governar.
I com ho aconseguirem?
No ho aconseguirem
en un despatx.
Ho aconseguirem
perquè la gent ens voti.
Per la cita electoral
municipal
encara queda molt,
queden tres anys i mig.
Abans tenim una altra cita
amb les urnes
que és les eleccions
al Congrés dels Diputats,
les eleccions espanyoles
el proper mes de març.
La majoria de forces polítiques
aquí a Tarragona
ja tenen decidits
els caps de llista.
Per exemple,
en el PSC
serà amb tota probabilitat
l'actual diputat
Francesc Vallès.
També el Partit Popular
repetirà com a cap de llista
el francès Enric Comà.
I Convergència,
quan decidirà el candidat?
Jo...
I qui serà?
Bé,
el candidat de Convergència
el Congrés de cap de llista
i la resta de membres
que formaran
la terna
per escollir
en el Senat
seran unes decisions
que es prendran
de la mateixa manera
que s'han pres fins ara.
És a dir,
ara hi haurà
properament
la convocatòria
a totes les assemblees
comarcals
perquè presentin
una terna
de candidats.
la mateixa federació
del camp de Tarragona
i les Terres de Libra
també farà
la seva proposta
i aquesta
celebrarà
a la direcció
del partit
per fer
després
la tria corresponent.
Per tant,
avui
no diré cap nom
perquè seria
saltar-me
el que és
l'estructura normal
del partit
i el que decidiran
la militància
després
en les seves bases
i que traslladaran
a les seves assemblees
comarcals.
Sí que vull dir una cosa,
és a dir,
nosaltres
no tenim problema
per presentar candidats.
És a dir,
hi ha gent
que té de repetir
perquè no en té cap més.
Nosaltres
en tenim
titulars,
suplents,
gent nova,
és a dir,
hi ha moltíssima gent
amb possibilitats
de fer un bon paper
en el Congrés dels Diputats
i en el Senat.
Vull recordar
que
a les passades eleccions
les famoses
després de l'atemptat
de Madrid
hi va haver
l'entesa
pel Senat
que anaven junts.
N'estic segur
que si s'hagin anat
per separats
ningú hagués tret
més vots
que els que va treure
per exemple
el Lluís Badí
o el Jordi Just
que sols
van treure
90.000 vots
quan els altres
anant junts
van fer la suma
dels tres partits.
Si fossin valents
que es presentessin sols.
Veuríem exactament
el suport popular.
És a dir,
a vegades
quan parlem
d'allò
de la democràcia
i totes aquestes històries
fem-ho així
és a dir
fem-ho més
més obertament.
No critico
és a dir
Esquerra Republicana
està casada
amb els socialistes
i per tant
qualsevol discurs
que faci ara
és un discurs
que a mi
el dia que trenquin
l'entesa pel Senat
em demostraran
que realment
van separats
és a dir
és un matrimoni
de conveniència
que dura
que des del punt
de vista
de partit
jo crec
que els ja
és molt rendible
la prova
és que
només cal repassar
què ha passat
al Consell Comarcal
del Baix Penedès
al Consell Comarcal
del Tarragonès
al Consell Comarcal
del Baix Camp
podent pactar
amb Convergència
amb qui pactat Esquerra
les coses clares
El fill de Sultin
que diu
aquests pactes
d'Esquerra Republicana
bàsicament amb el PSC
amb diferents institucions
porten també
empenyen també
a Convergència
només poder pactar
amb el Partit Popular
que és el cas
de la Diputació de Tarragona
que després d'una legislatura
amb un govern unitari
vostès van decidir
amb el nou president
Josep Poblet
al capdavant
governar només
amb el Partit Popular
Nosaltres governem
amb el Partit Popular
a la Diputació de Tarragona
amb Esquerra Republicana
a l'Ajuntament de l'Arbós
i espero que
en pocs dies
governarem l'Ajuntament de Valls
amb el Partit dels Socialistes
de Catalunya
per dir-li
tres llocs
claríssimament
a l'Ajuntament de Tortosa
tenim pacte
amb Esquerra Republicana
a Catalunya
al Vendrell
governem sols
amb 7 regidors de 21
vull dir
tenim totes les opcions
nosaltres som una força política
que podem pactar
amb qui sigui
nosaltres no fem
bons i dolents
perquè ens sembla
que nosaltres tenim un projecte
i moltes vegades
el compartim
amb qui respecta
i amb qui el vol compartir
les portes obertes
en tothom hi han estat
és a dir
jo he sigut testimoni
de negociacions
amb Consells Comarcals
que no han fructificat
i no és perquè
no hi haguem posat
totes les condicions
ara que li preguntava
per la Diputació de Tarragona
què esperen
d'aquest mandat
d'una institució
que és de les poques
que pot governar
a nivell territorial
deixant de banda
aquests ajuntaments
que vostè comentava
que pot governar
Convergència i Unió
i amb un president nou
com és l'alcalde de Vilassac
que jo sap Poblet
Bé, nosaltres hem fet
una aposta
a la Diputació de Tarragona
perquè sigui
com sempre ha estat
en els diferents governs
que hem anat presidint
des del restablement
de la democràcia
la força política
que represento
Convergència i Unió
doncs una aposta
de ser
l'administració
germana dels ajuntaments
és a dir
nosaltres volem anar
en colze amb els ajuntaments
i esperem
que en aquests quatre anys
puguem consolidar
totes aquestes polítiques
de proximitat
amb la gent del territori
la feina del Josep Poblet
jo crec que serà
una feina molt bona
és a dir
estem convençuts
que com a aposta política
de consens
per part de
de l'equip de govern
però també amb la gent
que està en aquell moment
sense responsabilitats
com són la gent
del Partit Socialista
i d'Esquerra Republicana
la nostra voluntat
és treballar
en funció dels ajuntaments
i ser aquesta mà estesa
el PAM
el PAD d'Actuació Municipal
el projecte de continuar
amb el tema
de les xarxes de gas
tenim una molt bona relació
amb la universitat
continuar sent
una eina estratègica
pel desenvolupament
dels sectors estratègics
de l'entorn
com són per exemple
el tema turístic
amb els vols de baix cost
tot això
ho farem
en aquests quatre anys
amb voluntat
de treballar plegats
és a dir
farem un pla de carreteres
durant el 2008
i el volem consensuar
amb tots els agents
que intervenen
en el territori
amb tots els consells comarcals
amb els ajuntaments
per saber bé
quines són les infraestructures
que fan falta
amb un pla que sigui ambiciós
de llarg a abast
a 16-20 anys
i això ho volem fer
no només sols
perquè tenim una vareta màgica
sinó
consensuat
parlant-ne
intentant posar
negres sobre blancs
les coses que realment
s'han de fer
prioritzant-les
i les relacions
amb Unió Democràtica
a nivell del territori
com estan
després d'uns mesos
i d'unes setmanes
en què s'ha parlat
molt de les males relacions
entre els líders
entre Artur Mas
i Josep Anton
durant Lleida
això s'ha traslladat
també a l'àmbit territorial
a les assemblees locals
a les relacions
entre dirigents locals
i territorials
de Convergència Democràtica
i d'Unió Democràtica
La topada
amb Unió Democràtica
darrere
ha estat una topada
molt important
no descobreixo res
si en algun moment
s'havia plantejat
fins i tot
la separació
de la federació
per què?
home
per una cosa ben clara
és a dir
nosaltres respectem
i ens sembla
que és el més important
quan estàs
amb dues forces polítiques
que no són les mateixes
és a dir
Convergència no és Unió
i Unió no és Convergència
i això ho tenim clar
respectem
que cadascú també
té dret
a fer els seus plantejaments
de futur
nosaltres
Convergència Democràtica
tenim clar
que volem
i plantegem
d'una manera oberta
decidida
no sols
però també és cert
que com a primer partit
que som de Catalunya
ho hem de liderar
una refundació
del catalanisme
per donar resposta
als reptes que tenim
en aquest segle XXI
i això ho fem
convidant
a ser-hi tothom
això
en un moment inicial
no va ser entès
per part dels dirigents
d'Unió Democràtica
que van plantejar
fins i tot
esperar
a veure què passava
fins a la conferència
que l'Artur Mas farà
el dia 20 de novembre
a Barcelona
bé
una vegada
aclarit això
jo li puc dir
que en aquest moment
les relacions amb Unió
i la prova
són evidents
des de
la presència
dels dos líders
i dels dos líders
junts
a la festa
del Partit Nacionalista
Basc
fins a la participació
en diversos debats
de manera conjunta
avui
hi ha una molt bona relació
a nivell de territori
no va arribar això
també l'hi tinc de dir
és a dir
les relacions
amb Unió Democràtica
les vam establir
després d'una
diguem-ne
tortuosa negociació
però les bases
de convergència
senyor Nin
no han demanat
més d'una vegada
als seus dirigents
segurament com vostè
trencar
la federació
en Unió
les bases de convergència
saben
que en política
moltes vegades
s'han de prendre
les decisions
amb el cap
i no amb l'estómac
i és obvi
que moltes vegades
quan has passat
moltes granotes
a vegades
també
et ve de gust
estripar les cartes
però
la racionalitat
en política
també s'ha d'aplicar
i té d'haver
no una
baralla
per una declaració
en un diari
que trenqui
una relació
estable
que ha donat
bons fruits
no als dos partits
sinó al conjunt
del país
durant molts anys
de govern
en institucions
la mateixa diputació
en molts ajuntaments
en la Generalitat
jo crec que
ha de ser
per un plantejament
de fons
un plantejament
de fons
vol dir
que si
un dels dos partits
veu incompatibles
seguir
en funció
de quins són
els seus plantejaments
ideològics
de futur
té en sentit
un trencament
trencar
per unes declaracions
d'algú
no em sembla
i la militància
ho entén
això
la federació
té futur
segons vostè
o només
com a mínim
fins a les pròximes
eleccions
de moment
jo estic convençut
que a les properes eleccions
anirem junts
molt bé
acabem així
aquest repàs
de l'actualitat política
en clau més general
i sobretot
en clau local
com sempre
que és el nostre
principal objectiu
avui hem repassat
aquesta actualitat política
amb el president
de la intercomarcal
de Convergència Democràtica
aquí a Tarragona
el senyor Joaquim Nin
senyor Nin
moltes gràcies
i fins la propera
fins la propera
bon dia