Saludem el nostre company Lluís Maria Monconill
i també, com no, a tots els oïdors de Tarragona Ràdio
que ens puguin estar escoltant en aquests instants.
En aquests moments veiem que el director del Corr fa la senyal
perquè s'hi deu atensar ja la processó, tothom en l'aire
i donem la paraula al nostre company Lluís Maria Monconill.
Una salutació cordial a tots vosaltres
que no podeu venir a la catedral
però a través d'aquests misteris de la tècnica
hi sou també amb nosaltres
per veure aquest àmbit esplèndid tradicional, medieval
jo diria que quasi perpetuo
però sobretot ple de gom a gom de gent de Tarragona
que avui no es vol deixar passar la festa de Santa Tecla
Sigueu benvinguts doncs i demanaríem que visquéssiu amb nosaltres
aquests moments de pregària i de recolliment
i també d'expressió popular
Passo doncs la meva paraula al company
senyor Didac Bertran
perquè ell us anirà guiant també juntament amb mi
durant aquesta celebració
Bé, vendre sabat en la processó
podríem parlar una mica de què és això de l'ofici
perquè moltes vegades llegim a la premsa
el seguici popular acompanyarà les autoritats
fins a la catedral on tindrà lloc l'ofici
i després seguint el programa o la premsa
les autoritats acompanyades pel seguici popular
van sortir d'ofici
clar, però molts de nosaltres ens podem preguntar
i a l'ofici què fan allà dins, què és això?
De fet, enmig d'aquest marc
de gran joia, de moviment, de música
i de vegades fins i tot de soroll
costa una mica de trobar el nucli
d'on tot això ve
i quin és el seu origen
l'origen és molt senzill
hi ha una noia que es diu Tecla
que diem que és verge
i que és màrtir
que no va néixer a Tarragona
però que pels atzars
de la història i de la providència
Tecla i Tarragona
es compenetren
pràcticament es casen
i aquesta santa, aquesta noia
i després hi ha una persona gran
dona el sentit a totes les festes
i en el moment encara estem radiant
que diem l'ofici
que no és altra cosa
que la celebració de l'Eucaristia
és el moment nuclear
de tot aquest gran desplegament
de festes i actes
seria molt interessant
que no perdéssim de vista això
perquè estem precisament ara
en el moment central
i mentre sona la música
de l'orga de la catedral
que està interpretant
mossèn Miquel Cartillejo
a l'espera també
de la intervenció del cori
que és el catedral
que dirigirà mossèn Miquel Barberà
en aquests instants
s'està produint la sortida
de la processó
des de la capella
de Santa Tecla
la famosa capella dels marbres
estan a punt d'entonar
de cantar
el cant d'entrada
aquest cant
és una peça
original de mossèn Miquel Barberà
i interpretada
pel cor i orquestra
de la catedral
l'harmonització de la peça
és del mestre
Joan Junca
el text
doncs
és
que ens alegrem
en la festa
de Santa Tecla
Verge i Màrtir
anireu en sentit
aquest retornello
l'anireu seguint
i sentint
d'una manera constant
mentre
s'atança
el senyor
que avisba
a l'altar
portant a les mans
la relíquia
de Santa Tecla
recordem
que aquesta
cerimònia
la presideix
el doctor
Jaume Pujol Balcells
arcabisbe
metropolità
de Tarragona
i primat
i que actua
també
com a mestre
de cerimònies
mossèn Josep
Caraltó
i els comentaris
aniran a càrrec
també del canonge
mossèn Joan Roig
aquesta celebració
comptarà
amb la concelebrants
amb els canonge
del capítol de la catedral
i altres preveres
també podem dir
que aquest camp d'entrada
el solista
és mossèn Joan Magí
també podem afegir
que en aquesta
solemne celebració
hi haurà
l'assistència
diaconal
en aquests moments
la creu
el carabisbal
de Tarragona
el dià
que portant
l'evangeliari
arriben en aquests moments
a l'altar
ara ja comencen
els preveres
a saludar
l'altar
i tornem a passar
el micròfon
al nostre company
Lluís Maria Monconill
Els sacerdots
que acompanyen
el celebrant principal
el senyor arquebisbe
entren pausadament
de manera processional
i de dos en dos
ves en l'altar
com a símbol
de Jesucrist
i damunt del qual
s'ha d'executar
i s'ha de realitzar
tota la celebració
eucarística
el senyor arquebisbe
el senyor arquebisbe
porta com hem dit
a mans
la relíquia de Santa Tegla
que ara en aquest moment
deposita
el peu de l'altar mateix
davant de tot
el poble de Déu
en aquest moment
en aquest moment
s'està procedint
a dipositar
al peu de l'altar
el senyor arquebisbe
acompanyat
del degà del capítol
mossèn
Francesc Gallar
i del vicari
festival
per Tarragona
mossèn
Joan Anton Sador
han saludat
el venerable
relíquia
després de fer-ho
a l'altar
el cant
que està interpretant
mossèn Joan Magí
pertany
aquest cant d'entrada
dirigeix
el cant del poble
el senyor Jordi Guàrdia
l'arcobisbe
està procedint
a la insensació
de l'altar
i ara s'adressa
a incensar la creu
quin significat té això?
l'insensació
que és un ritus
d'origen molt llunyà
i fins i tot
precristià
és una
acceptació
i d'una forma plàstic
representació
de la divinitat
que en el món cristià
seria donat
la simbologia
de la pregària
que puja del poble
ara el senyor
arcabisbe
va ocupar
el seu lloc
a la seu
té a banda i banda
el degat del capítol
i el vicari episcopal
per Tarragona
hem de fer una petita
rectificació
a qui està interpretant
aquestes peces
que sentíem a l'orga
Estimats germans i germanes
iniciem aquesta Eucaristia
en aquesta gran solemnitat
de la nostra patrona
Santa Tecla
a ella ens encomanem
i comencem
com sempre
demanant perdó
per les nostres faltes
i pecats
perquè el senyor
pugui entrar
en el nostre cor
i que la gent
que s'ha de fer
i que la gent
ha de fer
la rectificació
que fèiem
és que l'orga
l'interpreta
el senyor Jordi Borges
i no ho sembli
el castellero
que sou la força
i que no ho mira
la gent
que es OBveniment
de la gent
que no es pot
que
És un intercanvi entre el cant del solista,
o la solista, la senyora Núria Salla, i el poble.
Un cant penitencial.
Que amb la vostra santa ens fireu justos,
Cristingueu fiatat.
Cristingueu fiatat.
Aquest cant, recordem per tany el famós llibre vermell de Montserrat.
És una peça realment antiga i entranyable.
Que Déu omnipotent s'apiadi de nosaltres,
que Déu omnipotent s'apiadi de nosaltres,
ens perdoni els pecats i ens dugui a la vida eterna.
El cant del Glòria, que és intercanviat entre la coral i tot el poble,
amb versets que es van intercalant,
és de mossèn Miquel Barberà,
mestre de capella de la catedral.
Gràcies per la vostra immensa glòria,
i el sphere de la veritat dreixig.
Gràcies per la vostra immensa glòria,
flolic arreu i Micha,
Senyor, fill, origen i jesucrist.
Senyor Déu, allé de Déu, fint al mar.
Vos que lleveu el pecat d'amor
i meu criató de nosaltres.
Glòria a Déu, a l'altre ser.
Vos que lleveu el pecat d'amor
acolliu la nostra subida.
Vos que seieu a la dreta d'ampara
tingueu pietat de nosaltres.
Glòria a Déu, a l'altre ser.
Vos que vos, un únic sant, vos, un únic senyor.
Vos, un únic altíssim, jesucrist.
En l'esperit sant, en la glòria de la mare.
a l'altre ser.
Glòria a Déu, a l'altre ser.
Preguem.
Esguardeu, Senyor, la vostra església
plegada avui per celebrar el martiri de Santa Tecla
i feu que tots els que celebrem la memòria
dels primers testimonis de Jesucrist
ens sentim enfortits en la confessió de la nostra fe
i arrelats en l'esperança dels béns que ens prepareu
per nostre Senyor Jesucrist, el vostre fill
que en vos viu i reina en la unitat de l'esperit sant.
Déu pels segles del segle.
La catedral de Tarracona presenta, com havíem dit,
l'aspecte de les grans solenitats.
Està plena de gom a gom.
Veiem també companys de la premsa gràfica.
Això vol dir l'interès que desvella sempre aquesta celebració
i ara la primera lectura la pronunciarà el senyor Josep Ignasi Guada,
president de l'agrupació de la Setmana Santa.
Lectura del segon llibre dels Macabeus
En aquells dies, set germans que havien estat detinguts amb la seva mare
eren forçats pel rei sota la tortura de sots i de fuets
a menjar car de porc que la llei prohibia.
Més que tots ells, és admirable aquella mare digna de ser recordada.
En l'espai d'un sol dia, contemplar com morien els set fills
i per la seva esperança en el senyor.
Ho suportar sense descoratjar-se.
Prena de sentiments generosos,
unit una valentia d'home a les seves reflexions de mare,
els encoratjava un per un en la llengua dels seus pares i els d'ella.
Jo no sé com vau aparèixer en les meves entranyes,
ni sóc jo qui us va donar l'alé i la vida,
o va formar l'organisme de cada un de vosaltres.
El creador del món és el qui us modelà als homes,
abans de néixer i sap com s'ha format cadascun.
Ell us retornarà bondadosament l'alé i la vida,
recordant que ara, per amor a les seves lleis,
no us preneu vosaltres mateixos.
I digué al més petit de tots,
fill meu, compadeista de mi,
que durant nou mesos et vaig portar en les meves entranyes,
et vaig a lletar durant tres anys
i t'he criat i alimentat fins a l'edat que tens.
Et prego, fill meu, que miris el cel i la terra
i en veure tot el que hi ha,
t'adonis que Déu ho ha fet tot del no-res
i que també el linatge dels homes ha estat fet igualment.
No tinguis por d'aquest butxí,
festa digna dels teus germans
i accepta com ells la mort,
perquè et puguis recobrar junt amb ells
quan Déu es competirà de nosaltres.
Paraula de Déu.
La resposta a aquesta lectura
és de tot el poble.
Ho fem a través d'un cant responsabilitat
que vol dir resposta, és un salm.
La música és de Música de Mabarrà
i notin que el tema musical està tret del toc de trompetes
que es fa des del balcó de l'Ajuntament
a l'hora de donar sortida a la festa major.
Aquí entra com un tema oracional.
Interpreta com a solista el text
el senyor Jordi Guàrdia
i el text dirà
«El senyor m'ha escoltat, res no m'espanta».
I això ho anèrem repetint com una resposta al salm.
Escolti'm, doncs, el text amb el solista que comença el cant.
«Tindré sempre als llavis la seva lluança».
La meva ànima esgloria en el senyor
se n'alegrarà en els humils quan ho senti.
«El senyor m'ha escoltat, res no m'espanta».
«El senyor m'ha escoltat, res no m'espanta».
«Tots amb mi, glorifiqueu el senyor».
«Tots amb mi, glorifiqueu el senyor».
«Exalcem plegats al seu nom».
«He demanat al senyor que em guis».
«Ell m'ha escoltat, res no m'espanta».
«El senyor m'ha escoltat, res no m'espanta».
En el fons ressona la pregària de Tecla
que quan va superant dificultats i dificultats de caràcter martirial
en el seu interior sona això.
«El senyor m'ha escoltat, res no m'espanta».
«E n'aureu de baixar els ulls,
a vergognits.
quan els pobres invoquen el senyor,
els escolta i els salva del perill».
«El senyor m'ha escoltat, res no m'espanta».
«Acampa l'Àngel del senyor,
entorn dels seus fidels per protegir-los.
Testeu i veureu que n'és de bo el senyor.
feliç l'home que s'hi refugia».
«El senyor m'ha escoltat, res no m'espanta».
Ara és el moment de la segona lectura.
Lectura de la carta als cristians hebreus.
«Germans, recordeu els vostres primers temps,
quan acabat de rebre la llum de la fe
vau sostenir tantes lluites i sofriments.
Uns vau ser insultats i maltractats públicament.
D'altres us vau fer solidaris del que sofria en tot això.
Vau compartir les penes dels presos.
I quan s'apoderaven dels vostres béns ho vèieu amb goig,
sabent que teniu altres béns millors que duren per sempre.
Ara, doncs, no perdeu aquesta valentia.
Us espera una gran recompensa.
Només sofrint amb constància podreu complir la voluntat de Déu
i obtenir el que ell ha promès.
Paraula de Déu».
Respondrem en aquesta segona lectura amb la paraula «Alleluia»,
que prové de textos bíblics i també cristal·litzada en les litúrgies,
tant l'oriental com l'occidental.
La música és d'Udilo Planas i harmonització de Joan Juncà.
En aquests moments, el dià que es rep la benedicció del president de la cerimònia,
de la cerimònia, en aquest cas el senyor arcabisbe,
i es adreça cap a l'altar per agafar l'Evangeliari.
Va acompanyat de dos acòlits amb canelobres i també del toriferari.
aquesta petita comitiva s'encamina cap a l'indret
des del qual el dià que proclamarà l'Evangeli.
Canta l'Evangeli el dià que de la catedral Miquel Castillejo.
La mateixa melodia està creada per ell.
Ell ho farà des de l'Ambó obrint l'Evangeliari recobert de plata.
El senyor sigui amb vosaltres.
L'Ambó obrint l'Evangeli.
Lectura de l'Evangeli segon Sant Mateu.
L'Ambó obrint l'Evangeli.
L'Ambó obrint l'Evangeli.
Aquest son és el produït pel l'insencer.
En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola.
Amb el regne del cel passarà com amb deu noies que van prendre les seves torxes
per sortir a rebre les pors.
N'hi havia cinc que no tenien seny i cinc que eren assenyades.
Les que no tenien seny van prendre les seves torxes però no es van endur a l'oli.
En canvi, les assenyades es van endur amb polles amb oli juntament amb les torxes.
I com les pors tardava, els vingués són a totes i es van adormir.
A mitja nit es van sentir un clam, les poses aquí i sortiu a rebre'l.
Llavors totes aquelles noies es van despertar i començaran a preparar les seves torxes.
Les noies sense seny van dir a les assenyades.
Doneu-nos oli del vostre que les nostres torxes s'apaguen.
Les assenyades respongueren.
Potser no n'hi hauria prou per a nosaltres i per a vosaltres.
Val més que aneu els que en venen i us en compreu.
Mentre anaven a comprar-ne va arribar les pors i les qui estaven a punt entraren amb elles a les noces.
I la porta ha quedat tancada.
Finalment arribaran també les altres noies i deia
Senyor, senyor, obre'ns.
Però ell va respondre
Us asseguro que no vos conec
Betlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora.
Paraula del Senyor
Després d'aquesta aclamació, el dià que abandona la trona
i sonen un altre cop les notes que arrenca el senyor Jordi Vergés a l'orga de la catedral.
D'aquí un instant escoltarem l'homilia del senyor Arquabisbe.
Abans, però, el senyor Arquabisbe, que prendrà de les mans del dià que l'Evangeliari
impartirà la benedicció
sobretot al poble que ha escoltat d'en Peus l'Evangeli
dibuixant la creu en els sentits dels punts cardinals
En aquest moment, l'Arquabisbe beneeix el poble amb l'Evangeliari, amb la paraula de Déu.
Amics i amigues oïdors de Tarragona Ràdio, disposem-nos a escoltar l'homilia
de Monsenyor Jaume Pujol, Arquabisbe de la Metropolità de Tarragona i Primeta.
Benvingut, capítol de la catedral, metropolitana,
preveres con celebrants, diàques, digníssimes autoritats,
molt estimats germans i germanes en cris ressuscitat.
Vull saludar també molt especialment els qui seguiu aquesta celebració per la ràdio
i de manera molt especial els que esteu malalts i no heu pogut venir.
Llegim en les actes dels apòstols que Sant Pau,
fugint amb els seus companys d'Antioquia d'Epicídia,
va arribar a Iconi, on es van quedar molt de temps
i parlàvem amb valentia confiats en el Senyor,
el qual confirmava la predicació que ells feien de la seva gràcia
concedint-los d'obrar senyals i prodigis dels fets dels apòstols.
Una antiga tradició ens diu que un d'aquests prodigis,
i no pas dels més petits, va ser la conversió de Santa Tecla.
Devia ser a l'estiu.
La noia, filla d'una noble família pagana,
vivia en un d'aquells carrerons estrets propis de les petites viles.
Treballava amb la finestra oberta i gairebé, sense ser bolero,
sentia la veu de Sant Pau que exposava l'Evangeli a la casa del davant.
Tecla es va enamorar de Jesús i de la seva doctrina.
va demanar el baptisme i va decidir dedicar tota la seva vida
a servir al Senyor, renunciant a casar-se.
Ara, les seves companyes, atretes per la seva pau i la seva alegria,
venien a escoltar-la a ella i Tecla els feia conèixer a Jesús.
Sense que ella en tingués coneixement, els seus pares s'havien compromès
a donar-la en matrimoni a un jove ben plantat que es deia Tamiris.
Aquest, pel fet de sentir-se rebutjat, es va encendre d'odi contra els cristians
i va denunciar la noia davant dels tribunals pagans.
Coneixeu molt bé aquesta història perquè l'heu vist representada
moltes vegades en el retaule de la catedral.
Fa dos dies van fer aquest retaule de nou d'una manera molt bonica.
Com sabeu, van sentenciar a morir a la foguera,
però un xàfec imprevist va apagar el foc.
Aleshores, els butxins van perdre el poc seny que els quedava.
La van llençar a les feres, la van fer arrossegar pels cavalls,
la van lligar a dos bous perquè l'esquarteressin
i fins i tot la van antafonar en un pou ple de serps.
Tecla confiava en Déu i Déu la va lliurar de tots els mals.
Les autoritats, sorpreses i avorrides,
van deixar que se n'anés a la muntanya a fer oració i penitència.
L'Església la venera com a protomàrtir.
Nosaltres tenim la sort i l'alegria de tenir-la com a patrona de la ciutat.
No es tracta ara de considerar fins on pot arribar la crueltat humana,
massa bé que ho sabem,
o fins a quin punt la fantasia oriental pot enterbolir la verdadera història.
Es tracta de cantar la lluança d'aquesta verge prudent,
que va ser fidel al seu compromís d'amor
malgrat tots els perills i amenaces.
Des d'aquesta perspectiva,
tots els sants són models per a nosaltres que caminem cap a Déu.
A Tamiris no li importava que Tecla donés culte el seu Déu.
De Déus ells en tenien per comprar i vendre.
Allò que Tamiris no acceptava
és que possés Déu en primer lloc
per davant de la voluntat dels pares
per davant de la seva passió amorosa,
per davant de les sentències dels jutges,
dels costums pagans idolàtrics.
Ben fàcil ho tenia Santa Tecla per alliurar-se dels perills.
Què li costava dir que sí a aquell xicot ben plantat que tant la desitjava?
No estava pas prohibit als cristians de contraure matrimoni?
No es casava tothom en arribar a certa etat?
No és propi dels fills o veia els pares?
Però Tecla s'havia compromès amb Déu
i a Déu mai no se li pot donar un segon lloc.
Qui deixa Déu en segon lloc
corre el perill que se li tanquin les portes
i es quedi fora del banquet,
com hem llegit i hem sentit cantar en aquest Evangeli.
Tecla és una verse assenyada
com les que hem vist a l'Evangeli.
A ella se li obren les portes del cel.
Ella sí entrarà amb les pors.
Quan a Déu se li dona una importància secundària,
ha escrit el papa Benet XVI,
quan se'l deixa de banda temporalment o permanentment,
en nom d'assumptes presumptament més importants,
aleshores precisament aquests assumptes més importants fracassin.
Ho demostra el fracàs de tantes experiències socials
en les que Déu ha estat ausent,
que havia de portar la pau al poble,
la prosperitat al marge de Déu.
Ho demostra també l'experiència d'aquells
que pensaven poder transformar el tercer món prescindint de Déu.
Són paraules del papa
que creien poder transformar les pedres en pa
i han acabat donant pedres en lloc de pans.
Santa Tecla ens ensenya amb la seva vida
que hem de posar Déu sempre en primer lloc.
Està en joc la primacia de Déu,
també ens diu el Sant Pare.
Es tracta de reconèixer Déu com a realitat,
una realitat sense la qual cap cosa no pot ser bona.
Són paraules d'aquest llibre que el papa ha publicat,
Jesús de Nazaret,
que, si Déu vol, a finals d'aquest mes
el tindrem també en català.
No penseu que aquesta primacia
entre en competència amb la gran consideració
que cal tenir de la persona humana
i de la seva dignitat.
Ens el contrari.
És Déu qui pot donar un veritable sentit
a totes les realitats plenament humanes.
Els sants no són ciutadans estranys,
d'una a d'altra pasta.
Amb la seva fidelitat a Déu
han contribuït més que ningú
a fer una societat més digna i més habitable.
La temptació idolàtrica de posar en primer lloc
els nostres gustos, els nostres interessos,
el nostre criteri, la nostra comoditat o la nostra covardia,
que ens porti a no voler-nos complicar la vida,
serà sempre actual.
Per això, ens cal mirar l'exemple dels homes i dones santes
que ens han precedit
i que l'Església ens mostri com a models
per a la nostra santificació.
Els cristians hem de ser molt optimistes
i hem de fer de l'esperança la nostra bandera.
No ens entretinguem a fer llistes de desgràcies,
de coses que van malament per caure en una queixa estèril.
Ara bé, n'hi ha prou amb una ullada per veure
que, basant-se en ciències o polítiques sense Déu,
es permet amb lleis injustes
la mort dels nens no nats
o dels malalts difícils,
es destrueix el matrimoni i la família,
es retira o dificulta els pares
el dret d'educar els seus fills,
es perverteix la joventut amb diversions
que dificulten la vida de pietat
amb maneres que no respecten el pudor,
amb espectacles que corrompen els bons costums.
Tot cristià es troba com Santa Tecla
enmig d'aquest foc, d'aquests braus,
d'aquestes feres i serps.
I com a Santa Tecla el Senyor ens demana
posa Déu en primer lloc.
Aquest és el primer manament.
Estima el Senyor el teu Déu
amb tot el cor, amb tota l'ànima
i amb tot el pensament.
Jo sóc amb vosaltres fins a la fi del món.
Aquesta promesa de Jesús
que es fa actual en la presència eucarística,
que mai no ha deixat de complir-se
i que amb el seu ajut sempre serà actual,
fins a la fi del temps ens ha dit,
ens esperen a treballar
amb tots els nostres conciutadans
per a construir una societat millor.
Procurem posar a cadascú la nostra aportació,
bé que sigui petita,
per fer un món més humà,
on reini la solidaritat, la justícia i la pau,
on tothom sigui acollit i tractat
com a persona merecedora de tot el respecte.
L'any passat, en un dia com avui,
començàvem la campanya per a recaptar fons
per a restaurar la capella del Santíssim de la Catedral.
Voldria agrair de cor a totes les persones
i institucions l'ajuda que ens han ofert fins ara.
S'està treballant de valent
i ja veureu que quedarà una capella preciosa,
un lloc de pregària i de reconciliació,
un lloc per gaudir de l'art i de la cultura.
Però falta encara arribar al pressupost de tota l'obra.
Us animo a persones i institucions avui aquí a plegades
a ajudar per acabar aquesta obra
i que Déu us ho pagui.
Saluto cordialment els representants de la ciutat de l'Alger
amb la mateixa llengua que parlem nosaltres
i que encara mantenem viva.
Saluto anche els representants de Pompei,
veramente siamo lieti de la vostra amicizia.
Saluto anche els representants de Sant Marino
que ci honorano con la sua presenza.
Ho saluto cordialment els representants
de la ville d'Avignon i de la ville d'Orléans
i jo remercie la vostra presència aquí.
Noi som egres de la vostra visita
i de la vostra fraternitat.
Ho saluto amb la mia cordialitat
a la representació de Stamford i de Klagenburg.
La vostra presència aquí és expressió d'amici.
També saluto, un saludo molt cordial
a la delegació de Palenciana.
Moltes habitants d'aquest poble,
d'aquesta ciutat, viven ara a Tarragona.
Per acabar,
vulgui Déu donar-nos per intercessió de la seva mare
l'amor i la fortalesa que va tenir
la gloriosa verge Santa Tecla.
que ella vell·li per la nostra ciutat,
per Tarragona,
i ens ajudi a tots a contribuir a la tasca
de fer d'aquesta ciutat
aquella ciutat acollidora que desitgem.
I que l'an jubilar que estem preparant
amb tanta il·lusió
sigui un moment de gràcia
per tots nosaltres.
Que tingueu unes bones festes.
Fins aquí l'homilia del senyor arcabisbe,
el qual, a més a més de saludar
els oïdors de Tarragona Ràdio,
ha saludat els representants
de les ciutats germanes de Vinyó,
Clagenfurt, Pompeia,
Stafford, Orleans,
l'Alguer,
i també els representants
de la República de Sant Marino.
Junts cantem
el Crec en un sol Déu,
melodia de mossèn Miquel Barberà,
director
de la coral
i mestra de capella
de la catedral de Tarragona.
Fil unigènic de Déu,
nascut del Pare,
abans de tots els segles.
Déu, nascut del Déu,
nascut del Déu,
Déu, maritabla,
nascut del Déu,
maritabla.
Engendrat,
no pas creat,
de la mateixa naturalesa del Pare,
per ell tota cosa fó creada.
Com va per nosaltres els homes
i per la nostra passió
de ballar del Céu.
I per obra de l'Espèrit Sant
s'encarrà de la Verge Maria
i es feu home.
Grusificades més que nosaltres,
sob el poder de pocs mil·lars,
aquí i fons segure.
com deien ja les escriptures
i s'empuja al cel,
on seu a la dreta del Pare.
i tornarem a morirós
a judicar els rius i els vós
i a ser rellat o vindrà a fi.
Gràcies,
creu que el esperat
que és Senhor i fons la vida
que procedeix del Pare i del Fim.
I juntament amb el Pare i el Fim
és adorat i plurificat
de portar-me a tots els pofènes.
I a l'any una sola església
santa, catòlica i apostòlica
professo que hi ha un sol baptista
per perdonar el pecat.
I espero la resurrecció
de portar-me a tots els pofènes.
i la vida de la glòria
a l'any una sola església.
Amén
Preguem, germans, Déu Pare tot poderós
i demanem-li que escolti les pregàries
dels qui ens hem pregat per celebrar
la Sormenitat de Santa Tecla.
pel Papa Benet, per l'Arcabisbe Jaume, per tota l'Església,
demanem la força dels màrtirs confessors de l'Evangeli amb la paraula i la vida.
preguem al Senyor.
Per les parròquies i moviments apostòlics de la ciutat, demanem que amb el llevat de l'Eucaristia
i deus ajuntar també la pregària de la catedral.
Renòvina, famílies i societat,
dient íntimament,
preguem al Senyor.
Us ho preguem, Senyor.
Per Tarragona i pels seus habitants,
demanem una convivència en pau
i saber acollir tots els qui hi cercen treball.
preguem al Senyor.
Pels qui hi atenen els malalts, els immigrats i la gent gran,
per la presó i els col·legis, instituts i universitat,
que posin el bé de la persona al centre de les seves activitats,
preguem al Senyor.
Pels qui hi han mort en l'esperança de la immortalitat,
que també ells siguin trobats dignes del regne del cel,
preguem al Senyor.
I pels qui celebrem avui la festa major,
demanem que l'Eucaristia ens anticipi ja la festa del cel,
preguem al Senyor.
Pels qui hi ha mort en l'esperança de la immortalitat,
i pels qui hi ha mort en l'esperança de la immortalitat,
que ens concediu de celebrar cada any la solemnitat de Santa Tecla,
escolteu les nostres pregàries i concediu als nostres conciutadans
la salut de l'ànima i del cos,
perquè us estimin amb totes les forces
i compleixin sempre la vostra voluntat.
Per Cris, Senyor nostre.
La Catedral de Tarragona en aquests moments està plena de gom a gom, com dèiem.
Veiem a la part de la nau central la bandera de la ciutat,
i a la part dreta d'aquesta nau hi ha la Corporació Municipal en ple,
encapçalada per l'alcalde, Senyor Josep Feliç Ballesteros.
A la part de l'esquerra hi ha les representacions de la Diputació,
de les autoritats militars, de la Generalitat i de les ciutats germanades.
Escoltin ara, en aquesta pausa litúrgica,
la cantant lírica tarragonina Marta Mateu,
que juntament amb el mestre organista Jordi Vergés
interpreta en un motet de Mozart,
Laudate Dominum.
Laudate Dominum.
Laudate Dominum.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Aquest so és el moment que es conviven els presents a alçar-se per a rebre la salutació
i l'incens, aquest so que s'accenta de cantant,
Gràcies.
Estem canviant una mica el ritme de la celebració, fins ara hem assistit a una part de lliçó, de saber aprendre.
I ara aquest lliçonament, que en certa manera ha calat en el cor humà, es transforma en una pregària.
Aquesta pregària, a més a més del sentit que l'unim a la gran pregària de Jesucrist,
una pregària que té com un encreuament, és la providència de Déu, a la qual no hem de recordar res perquè ho sap tot,
i també una crida a la corresponsabilitat humana, com Jesucrist va respondre, es demana que els homes responguem.
Aquesta és la pregària eucarística.
És realment just i necessari, o pare sant, que sempre us donem gràcies i que sempre us glorifiquem.
perquè per confessar el vostre nom, la sang de la màrtir Santa Tecla, besada a imitació del vostre fill Jesucrist,
proclame les vostres meravelles.
Així feu que en el martiri la força es manifesta en la feblesa,
i que el dèbil sigui fora donat testimoni per Cris, Senyor nostre.
Per això, amb tots els àngels i els sants, cantem la vostra glòria tot dient.
La música del Sant Sant Sant és de mossèn Teulé,
un músic barceloní que acaba de traspassar-se,
amb l'harmonització del mestre Joan Juncar.
Així feina el nostre glòria tot dient.
Així feina el nostre glòria tot dient.
Així feina el nostre glòria tot dient.
Així feina el nostre glòria tot dient.
Vos sou realment sant, Déu i Pare nostre,
i amb raús canta lloances tot l'univers creat,
perquè pel vostre fill Jesucrist, nostre Senyor,
i amb el poder de l'Espírit Sant,
doneu vida a totes les coses i les santifiqueu.
I no deixeu mai de reunir-vos un poble que,
llevant fins a Ponent, presenti al vostre nom una oblació pura.
Per això us supliquem, oh Pare,
que santifiqueu pel vostre esperit aquestes ofrenes,
que hem presentat per a ser consagrades,
perquè es converteixin en el cos i en la sang
del vostre fill Jesucrist, nostre Senyor,
que ens confia a la celebració d'aquest sacrament.
Ell mateix, al vespre en què el van trair,
prengué el pa,
i donant-vos gràcies i beneïm-vos al partir,
i al donar als seus deixebles,
tot dient,
preneu i mengeu-ne tots,
que això és el meu cos entregat per a vosaltres.
Igualment,
havent sopat,
prengué el calze,
i donant-vos gràcies i beneïm-vos al passar als seus deixebles,
tot dient,
preneu i bebeu-ne tots,
que aquest és el calze de la meva sang,
la sang de l'aliança nova i eterna,
besada per a vosaltres i per a tots els homes
en remissió dels pecats.
Feu això,
que és el meu memorial.
Proclameu el misteri de la fe,
en un ciem a vostra por.
La seu de Tarragona té una tradició
que anem conservant,
i és que el moment suprem
de la consegració del pa i del vi,
una campaneta que hi ha damunt mateix de l'altar,
avisa a tots els tarragonins
d'aquests grans moments.
Altres moments també els avisa,
però aquest a diari diu sempre
en quin moment se celebra l'Eucaristia a la catedral.
de la seva admirable resurrecció
i de la seva ascensió al cel,
mentre esperem el seu retorn,
us oferim en aquesta acció de gràcies
al sacrifici sant i vivent.
Mireu l'ofrena de la vostra Església,
reconeixeu-hi la víctima
que ens ha reconciliat amb vos.
Concediu-nos que els que rebem el cos
i la sang del vostre fill,
plens del seu Espírit Sant,
siguem en Cris un sol cos i un sol Espírit.
que ell faci de nosaltres
una oferenda eterna
i que obtinem lència amb els vostres escol·lits,
en primer lloc amb la Verge Maria,
Mare de Déu,
amb els apòstols i amb màrtirs,
amb Santa Tegla,
amb Sant Fructuós,
Sant Auguri i Sant Eulogi
i amb tots els sants
que sempre ens ajuden
en la seva intercessió.
Us preguem, Senyor,
que aquest sacrifici de reconciliació
dugui a tot el món
la pau i la salvació.
Enfortiu en la fe i en la caritat
la vostra Església
que encara peregrina la terra,
juntament amb el vostre servent,
el Papa Benet,
amb el nostre bisbe Jaume
i amb els altres bisbes,
els preveres, els diakes
i tot el poble que us heu redimit.
acolliu les súpliques
d'aquesta família
que heu admès a la vostra presència
en el dia en què
Crist
ha vençut la mort
i ens ha fet participar
de la seva vida immortal.
Per la vostra pietat,
Pare Clementíssim,
reuniu els vostres fills
dispersos pel món.
Als nostres germans difunts
i a tots els que han sortit
d'aquest món
en la vostra amistat,
enmeteu-nos pel vostre reina.
Allà esperem
retrobar-nos amb ells
i saciar-nos per sempre
a la vostra glòria
per Crist, Senyor nostre,
pel qual vos
concediu al món
tots els vells.
Per ell, en vell i en ell,
vos Déu Pare Omnipotent
en la unitat de l'Espèrit Sant,
rebeu tot honor i tota glòria
pels segles dels segles.
Amb aquesta ment
tanquem i obrim
una nova part
de la celebració eucarística.
Fins ara hi ha hagut lliçó,
ara sacrifici
i acció de gràcies.
Actualment
entrem a la part
de la participació,
el pa de la taula
i el calze de la taula.
Es fa menjar
i beguda per tots.
que ens van ser
sinis santificat
al vostre nom.
Vivienos damles
al vostre rei,
que estigui sortiment
en voltant,
léssiu a veure
tot passen al seu.
En los traifi
cada día,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Mareu el meu, el pecat del món,
doneu-vos la pa.
Mireu l'anyell de Déu,
mireu el que lleve el pecat del món,
feliços els convidats a la seva taula.
Senyor, no sortim que entreu a casa meva,
digueu només de paraula i serà salva la meva ànima.
El moment de la comunió coincideix sempre
amb l'esclat de foc que davant de la catedral
desfermen els diables.
I ara comença a repartir-se la Sagrada Comunió.
En aquests moments, potser podríem aprofitar,
mentre sona aquesta magnífica adaptació musical
del mestre Joan Juncà sobre la liturgia de les hores
definida avui al dia de Santa Tecla.
Parlant de Santa Tecla,
en Santa Tecla rebem moltes versions de la seva història
des de molt antic.
El senyor arcabisbe ha començat precisament
la seva homilia amb una referència
a la seva vida,
que la trobem a les actes de Pau i Tecla,
que és un llibre que es devia escriure al voltant
dels anys 185-195.
Després hi ha moltes literatures,
per exemple hi ha una de Passió de Santa Tecla,
verge i màrtir,
que és del segle V,
en la qual Basília Salèusia,
prevera, oriental,
fa un comentari molt intencionat a les actes.
I llavors hi ha una època molt més recent,
Monsenyor Luís Bedoese
va escriure Diàlegs de Marbre,
que cal dir que Monsenyor Bedoese
actualment és el bisbe de la ciutat turca d'Eskenderun
i recordem que Santa Tecla va néixer
el que avui dia és la ciutat turca de Conya.
Què en podríem dir de la Santa Tecla històrica?
De la Santa Tecla històrica
hi ha una documentació
que ens la posa com una de les santes,
se'n diu la protomàrtir.
Protomàrtir perquè és la primera dona
dins del món cristià
que vés la sang per Crist.
I li toca perquè és una deixeble directa
de la predicació de Pau.
Entre una espècie de boira mítica i legendària
sí que hi ha un nucli autèntic de veritat
en què col·loca Santa Tecla
com una peça fonamental
de la primera església cristiana.
Mireu, el cardenal Schuster
diu
el culte d'aquesta cèlebre deixeble de Sant Paul
la qual els pares orientals
han honorat amb el títol de protomàrtir
igual com amb els dels apòstols
és un dels més autèntics
i més cèlebres testimoniatges
ja que el segle
li va donar
una nota autèntica.
Per tant, Santa Tecla
no en dubteu
té valor històric
més enllà del ropatge que pugui tenir.
Santa Tecla no és tarragonina
però ho és per adopció
i el padrí que ens la va donar
és Sant Pau
també que és tarragonina com tots nosaltres.
Hi ha una cosa molt curiosa
i és que en la història
de l'arqueologia de Tarragona
ja en plena arqueologia romana
es troba algú que es diu Tecla.
Per tant, alguna cosa hi ha aquí
que ens fa creure
que Tecla d'alguna manera
ja actuava en aquella església
abans que fos envaïda
per la invasió islàmica i musulmana.
I després és cert
que una vegada
es restitueix la catedral de Tarragona
i la seva seu
passada la situació islàmica
la primera catedral
que es dedica a Tarragona
amb carreus del foro romà
és a Santa Tecla.
És Santa Tecla la Vella.
Si aneu pujant per les coques
i gireu a l'esquerra
davant mateix de l'església
de l'ensenyança
aquella espècie d'esglésieta
que té com bessones
són dues esglésietes en contacte
aquelles...
algú diu que podria ser
la primera catedral
mossèn Serra Pilaró ho diu...
El que sí que és cert és que la catedral
se li dedica a Santa Tecla.
I llavors Santa Tecla va entrant
a través de les influències
immigratòries de l'Orient
perquè Santa Tecla és
és una santa d'una tradició
fortíssima a l'iglésia oriental
perquè una cosa és filla de l'Orient
i les emigracions ens emporten
en certa manera el culte
més tard la relíquia
fins a arribar al moment
en què el rei Jaume II
en bona harmonia amb el rei d'Armènia
aconsegueix la primera relíquia
suprema, excelsa i majestàtica
del braç de Santa Tecla
que després passarà amb moltes vicissituds
perquè arribarà un moment
que aquest braç
a través de l'invasió
sobretot la francesa
desapareix un moment donat
però la recuperem doblement
perquè els francesos la tornen
i perquè els caputxins de Serrià
que també van rebre del rei Jaume
una part de relíquia
la donen a la catedral.
El cardenal Vidal
quan rep aquesta relíquia
dels francesos
ja havien fet el relíquia
del braç cèlebre de Santa Tecla
la col·loca damunt del sepulcre
del patriarca Jaume Joan
i el tenim en un armariet
juntament amb la Santa Espina
de Jesucrist
tots dos que es fan
motua companyia.
Passo al meu company
que també ell té moltes coses
a dir-vos de Santa Tecla.
A mi a Santa Tecla particularment
m'ha impressionat molt
veure la força
com deia l'amic Lluís Maria
que té a l'Orient.
Entrar en nombroses esglésies orientals
vol dir que en algun moment o altre
en una pintura
o en algun lloc o altre
trobaràs la imatge de Santa Tecla
ja sigui per exemple
els monestirs grecs de Meteora
o per exemple
les esglésies de Malula
allí a Síria
on es venera el pou de Santa Tecla
i on hi acudeixen tothom
cristians i musulmans
a veure d'aquella aigua
perquè hi ha un aspecte
que hauríem de tindre molt present
i que a vegades s'oblida
amb l'Islam
tenim molts punts de contacte
i un d'ells
és aquests màrtirs
dels primers segles
perquè
de la mateixa manera
que Santa Tecla
és considerada màrtir
per nosaltres
també és considerada
santa
encara que ells no tinguin aquest sentit nostre
pels musulmans
és a dir
ella és una persona
que va donant la vida
pel Déu únic
i per tant
i això
que ningú s'escandalisi
també la consideren musulmana
de la mateixa manera
que també consideren musulmans
repeteixo
que ningú s'escandalisi
a Sant Fructuós
a Sant Auguri
i a Sant Eulogi
llavors
ja que estem parlant
del món oriental
hi ha una anècdota
que potser
algú que hagi estat
per Egipte
haurà vist
una representació
ben curiosa
de Santa Tecla
Santa Tecla
al món oriental
està considerada
la isapóstolos
és a dir
la igual
als apòstols
però
amb una salvedat
clar
amb aquell món
diríem
més aviat masclista
i nosaltres també
hem de reconèixer
posom també
doncs clar
Santa Tecla
és tan gran
tan gran
tan gran
que la presenten
amb barba
i li diuen
no Santa Tecla
sinó Sant Tecla
perquè era tan
tan tan gran
que no podia ser
una dona
bé
que em perdonin
les senyores
que ens puguin estar
escoltant
però
això vol dir
el pes
que tenia
Santa Tecla
i ara
m'agradaria
que el nostre amic
Lluís Maria
fes una consideració
a proposit d'una cosa
que a mi m'està sempre
com a inquietant
tot a Tecla
en certa manera
ve a ser
una premonició
dels nostres màrtirs
de fructuós
auguri
o logi
Pau
ens porta
la fe
a nosaltres
la va portar
a Tecla
Pau
porta amb ell
també
la devoció
a Tecla
i
hi ha un moment
del martiri
quan la tiren
el foc
que coincideix
també
amb les flames
del sacrifici
suprem
dels tres
màrtirs
tarragonins
com podríem
lligar
de cara
a l'any jubilar
aquesta
una cosa
simbòlica
és que
Tecla
és una màrtir
plural
en el sentit
que ella
passa per un munt
d'episodes
de martiri
jo diria
que amb això
simbolitza
la seu de Tarragona
la seu de Tarragona
té
tot un retaule
de personatges
que es van succeint
en el martiri
i Tecla
en certa manera
ve dir això
Tarragona
de tant en tant
tindrà
una presència
martirial
aquest
anar
d'episodi
en episodi
cap al sofriment
i que Tecla
es va vencent
va vencent
va vencent
parla de Pau
parla de Fructuós
parla
d'Euguri
parla d'Eulogi
parla del Bisbe Borràs
parla del Cardenal
Vidari Barraquer
parla dels més
d'un centenar
d'un centenar
de sacerdots
religiosos
i laics
que van donar
la seva sang
per la feia
a Jesucrist
Tecla és això
només diu una cosa
quan es vol
una cosa
no hi ha res
que pugui
contra aquesta idea
amb ella
s'ofreix martiri
per una idea
perquè
s'acaben els temps
el matrimoni
no té sentit
només té sentit
la virginitat
perquè
ja no cal
generar més
el gènere humà
i ella
per defensar
aquesta actitud
va passant
per tots aquests episodis
per tant
l'Església de Tarragona
és un desplegament
dels martiri
de Tecla
amb noms diferents
posem-hi també
el nostre nom
preguem
per aquests sacraments celestials
concediu-nos
senyor
gràcies
abundoses
en la festa
de Santa Tecla
Verge
i Màrtir
i feu que
pels sofriments
d'una mort
tan gloriosa
aprenguem
a sofrir
amb fermesa
i arribem
a l'alegria
de la victòria
eterna
per
Crist
el senyor
nostre
el senyor
sigui amb vosaltres
rebrem la benedicció
del senyor
que visbe
que la dona
amb una triple creu
estimats germans
abans de donar-vos
la benedicció final
agrair molt sincerament
la vostra participació
en aquesta
solemne
Eucaristia
donem les gràcies
a tots els que
heu contribuït
al cor
també
la Marta Mateu
que ens ha cantat
coses tan boniques
Jordi Vergés
organista
tots vosaltres
moltíssimes gràcies
i
de nou
que tingueu tots
unes bones festes
que Déu
el nostre pare
que ens ha reunit
per celebrar
la solemnitat
de Santa Tecla
patrona
de la nostra ciutat
us beneixi
us protegeixi
i us confirmen
en el vostre
en la seva
pau
Amén
que Cris
que ha manifestat
en Santa Tecla
la força renovadora
del misteri pasqual
us faci
que us faci
els autèntics testimonis
del seu evangeli
que l'Espírit
pensant que en Santa Tecla
ens ha donat un exemple
de solidaritat
de solidaritat fraterna
que us faci
que us faci
que us faci
que us faci
que us faci
capaços
de crear
una veritable comunitat
de fe i d'amor
Amén
que us faci
que us venen
que us venen
que us venen
i si déu
tot poderos
pare
fill
i esperits
Sant
Amén
germans
aneu-vos
en pau
Mentre es venera
la relíquia
de Santa Tecla
el poble
canta
els seus goig
l'autor
d'aquests goig
és el poble
no té autor
és anònim
i
el senyor
Enric Prats
va anar
a través
de cases
i cases
escoltant
aquesta melodia
i el text
que va
recollir
del poble
de Tarragona
i aquest
és el valor
dels nostres goig
diu
Tecla
de tots
aclamada
gran patrona
ajudeu-nos
ara i sempre
i en la mort
per bona
hora
i el temps
preciós
la gent
està
esperant
ansiosa
el moment
de poder
generar
el braç
de Santa Tecla
podríem
parlar
parlar
de la influència
que ha tingut
Santa Tecla
amb l'art
bé
amb molts aspectes
l'heràldica
amb la música
els carrers
de Tarragona
què en podríem dir
de tot això
Lluís Maria
que tenim
un autèntic
tresor
si veniu
a la catedral
i us deixeu anar
una estona
la presència
de Tecla
omple els àmbits
de la catedral
d'una manera
realment meravellosa
amb una descripció
artística
de primer ordre
el primer
que podeu trobar
és
l'antiga
mesa
de l'altar
que hi ha
sota el retaule
i té un antipendi
que és com una paret
que tanca
la taula
que és tota
la història
de Santa Tecla
amb marbre blanc
de Carrara
i allí
hi ha
a la part central
un personatge
que tant pot ser
Pau
com pot ser
Jesucrist
que tenen
a Tecla
agenolladet
els peus
mentre els escolta
i a un costat
i a l'altre
hi ha
tota la descripció
d'aquesta sèrie
de martiris
d'episodes
de martiri
que
Tecla
passa
eh
el primer
que té
us el descriu
el Didac
bé
hi ha la
creu
que és la conversió
de Tecla
i Coni
per Pau
de Tars
recordem
que l'any
47
Sant Pau
va arribar
a Iconi
i predicava
a la pròpia
casa
d'Una Sifor
que
estava al davant
mateix
de la de Santa Tecla
aquest va ser
el primer
sermó
el de les
beneurances
el que va impressionar
tot l'auditori
i molt més encara
a Tecla
que va obrir el seu cor
a les ensenyances
a la doctrina evangèlica
després
va seguir
el baptisme
perquè
Tecla
després d'escoltar
la paraula
orden de Pau
només
desitjava
poder
fer
el seu
matrimoni
místic
amb Jesucrist
i
en aquest sentit
Pau
quan va sentir
això
va descobrir en ella
el poder
de la gràcia divina
i ell mateix
va rebre el baptisme
tot això
i hem sentit abans
amb el senyor
arcabisbe
parlar
de la història
de Tecla
a través de les seves actes
que
quan
Sant Pau
era a la presó
Tecla
va ser sorpresa
mentre
li explicava
el dilatat camí
de la vida cristiana
una llarga creu
que començava
el bressol
i acabava
el sepulcre
ella també
va resultar
empresonada
després
lògicament
judici
i sentència
diuen
que el president
Sistili
a l'escoltar
les raons
de la seva infidelitat
infidelitat
amb els déus
pagans
naturalment
va dictaminar
la sentència
de cremar viva
a Tecla
això la fa
molt propera
a Sant Fructuós
és el martiri
del foc
i després
també
el de les feres
perquè el foc
la va respectar
i també
aquestes feres
no van arribar
a tocar
a Tecla
fossin ja
com poden veure
amb aquella magnífic
retaula
que s'aprecia
a la catedral
de Pere Joan
que es veuen
plasmats
d'una forma
meravellosa
amb una força vital
esplèndida
com els bous
no es mouen
malgrat els esforços
dels butxins
com els lleons
romanen
els peus
de Santa Tecla
com si fossin
enllellets
com les serps
fugen
de la santa
i com
el mateix foc
abrusa
amb els butxins
després
Santa Tecla
a la bellesa
ja va trobar
el recolliment
en una cova
de la muntanya
un dia
en veure's perduda
davant d'uns llades
que l'empaitava
diuen
que va demanar
ajuda
a Déu
que a l'instant
tancar
la cova
protegint
així
la seva
puresa
realment
aquestes
escenes
són molt viscudes
sobretot
a l'Orient
i tenen
nombroses
representacions
i fins i tot
en països
que ja no són
oficialment
cristians
i on els cristians
són minoria
aquest record
de Tecla
es continua
viu i respectat
per allò
que dèiem abans
només una
petita curiositat
i és que si
feu una lectura
de la doble
descripció
del martiri
de Tecla
la que hi ha
en aquest
antipendi
de l'altar
que és
aquesta
espècie
de vel
o de taló
que hi ha
a la mesa
de l'altar
major
o bé
llegiu
els episodis
de la vida
de Santa Tecla
en el retaule
hi ha una diferència
i és que
en l'antipendi
de l'altar
Tecla
mor
al llit
i un colomet
que representa
la seva ànima
es desprèn
cap al creador
mentre que l'altar
és la tradició
que us acaba de dir
el meu company
el de la roca
i això és curiós
perquè aquí
s'entrecreu
una doble tradició
una tradició
en què
Tecla
ja
acollida
per les seves
companyes
pot morir
tranquil al llit
esperant l'hora
de l'accés
al cel
o a l'hora
en què ella
assajada
pels enemics
de la seva
castitat
queda protegida
per la roca
de la terra
fins que un dia
el seu braç
misteriosament
indica com un nord
que ell és
allà dins
el que sí és cert
que el que avui
aquest braç
és a Tarragona
i ens fa de nord
per deman
abans
per tancar
pel meu compte
només desitjar
els que no feu
festa
per Santa Tegla
perquè us toca
de
les hores del martiri
que la santa
us doni força
i amb aquesta
reflexió
no ens queda
sinó
que tornar
a la connexió
als estudis
centrals
tot
recordant
que
aquesta
transmissió
ha estat
una gentilesa
de Tarragona
Ràdio
envers
tota la ciutat
els comentaris
han estat
de Lluís Maria
Monconill
al qual
agraïm aquí
la seva presència
i també
una gentilesa
de la delegació
diocesana
de mitjans
de comunicació
social
del arquivisbat
de Tarragona
a la qual
tinc l'honor
de presentar
la part tècnica
la part tècnica
ha estat
el company
Joan Maria
Bertran
endavant
amiga
Sílvia
García
bona tarda
bona santa tecla
a tothom
el mateix
desitjo per tu
d'Hidac
que acabi de passar
una bona festa
i fins l'any
vinent
perquè ens n'anem
trobant d'any en any
ja han deixat
la comunicació
doncs fins aquí
ja ha arribat
podríeu sentir
la santa missa
des de la catedral
de Tarragona
una santa missa
que
podem sentir
a càrrec
per una banda
del delegat
diocesana
de mitjans
de comunicació
social
de l'arquivisbat
de Tarragona
en Hidac Bertran
amb l'assessorament
i també
amb el company
el senyor Lluís
Maria Monconill
les 11 de la mateixa
i gairebé 24 minuts
passem
per la sintonia
Tarragona Ràdio
i tornem a reprendre
de nou la festa
aquest cop
des de la plaça
d'elefant
per Santa Tecla
Tarragona Ràdio
i en aquests segons
estàvem sentint
què és el so
quin és el so
que ens arribava
des de la plaça
de la Font
i crec que
part del seguici
no tot
ja ha arribat
a la plaça
de la Font
no almenys
es poden sentir
els espetecs
la pirotècnia
que porten
els diferents elements
els primers elements
d'aquest seguici popular
i anem a donar
la benvinguda
de nou
a la nostra companya
Núria Cartanyà
hem de dir
que a la banda tècnica
trobem el Joan Ramon
i ens anem cap allà
a la plaça de la Font
continuem vivint
la festa
i la tonda
d'allluïment
d'aquest matí
del seguici popular
Núria Cartanyà
bon dia
molt bon dia
Sílvia
que tal
com estàs
doncs en plena festa
es nota que ja
home no ha sortit el sol
perquè segueix
bastant tapetet el cel
però vaja
el dia va avançant
la gent ja fa millor que ara
tothom que necessitava
un cafè amb llet
nosaltres inclosos
ja l'hem fet
i la cosa s'ha animat una mica
Jordi Jària
bon dia
bon dia i bona hora
t'has despertat de cop
Sí, sí, sí
ja estem desperts
ja estem plenament inserits
en aquest matí
de festa major
aquí a la plaça de la Font
i gaudir una mica
doncs a la passada
del seguici
després doncs
de l'actuació castellera
que completen doncs
aquest matí
de festa major
a la ciutat de Tarragona
Home això de plenament inserits
sembla que formem part
del bestiari
Home doncs
quasi bé es podria dir
no?
perquè de fet
estem molt a prop
estem molt a propet
de l'escenari
que per cert en guany
és una mica més petit
que en anys anteriors
imagino que per la qüestió
t'ha facilitat també
l'actuació de les colles castelleres
i jo crec que sí
que podem considerar-nos
plenament inserits
La plaça de la Font
s'ha anat
ha anat compregant gent
que encara va arribant
gota a gota
de moment encara estem
prou amples
i cap gent
podeu venir
i no patireu aglomeracions
tot i que es preveu
doncs això
que es vagi anant omplint
han passat per aquí
a veure recordem-ho
el Vall de Diables
han encetat
aquesta tanda d'alluïment
el drac de Sant Roc
després el Bou
la Vibria
i ara l'últim element
de foc
després de les tres bèsties
el Vall de Diables
que són el Vall de Joan de Sarrallonga
que en aquests moments
estan fent una passada
davant de l'escenari
a la part
que estaria compresa
entre
la penya barcelonista
i el Quim
i imagino que
ara quan acabin
de fer la ballada
dispararan els trabucs
i desocuparan aquest espai
per continuar
doncs després
amb l'àliga
que en aquests moments
està al tram central
de la plaça de la Font
la veritat és que s'està molt bé
que no fa molta calor
pot ser un matí de Santa Tecla
extremadament agradable
des d'aquest punt de vista
tampoc fa molt de sol
per tant tots aquells
que ens estiguin escoltant
jo crec que val la pena
que s'hi acostin
en tot cas
no cal que abandonin
tampoc la retransmissió
hi ha diversos mecanismes
tecnològics
que permeten continuar
escoltant la ràdio
mentre un es mou
i vaja
jo crec que l'ambient
realment és
la gent té ganes
té ganes de festa major
després també dels fets
una mica estranys d'ahir
de l'amenaça de pluja
etcètera
i home
un ambient divertit
i entranyable
Apropeu-nos si us sembla
perquè estan sonant
com sempre
la música
el so de les festes
els trabucs
els trabucs del Vall de Serrallonga
que tanquen una mica
el que seria
tots els elements
de foc
i de soroll
perquè ara arriba
ja l'àliga
recordem que aquesta tanda
de lluïment
es celebra
davant de l'Ajuntament
Alguns dels elements
fan el seu lluïment
a peu de carrer
podríem dir
d'altres pujaran
a l'enterimat
que ja situat
aquí davant mateix
de l'Ajuntament
potser perquè llueixi més
especialment
els valls parlats
l'àliga està ballant
en aquests moments
a ritme d'emparit
o roca
ara sisplau
prepareu-vos tots
pel ball tradicional
i ser amoriós
de l'àliga
aquí a la plaça
i que com sempre
podeu acompanyar
a picar endavant
deixeu espai
de fet
sí
ens fan apartar una miqueta
és una
una anà i venir
de la gent
vull dir
quan hi ha elements de foc
tothom cap enrere
en sec tothom endavant
sí
ara una mica
s'ha de deixar espai
aquest és un de fet
dels moments més destacats
de la pastal
seguici davant
de l'Ajuntament
pel fet que
l'àliga balla
el seu
el seu ball tradicional
és a dir
no peces
diguem-ne
externes
sinó un ball
pròpiament
composat per l'àliga
i que representa
el moment en què
en què la bèstia
després de molts
emparitos
i paquitos
als xocolateros
i altra música
més festiva
doncs mostra
el seu vessant
més solemne
i realment
és un dels moments
més impressionants
de la pastal
seguici

L'Àliga que va ballant fent una mera de reverències
o apropant-se cap a tot el públic que l'encercla,
l'Àliga que representa, recordem,
la insígnia de la ciutat, podríem dir-ho així.
És una distinció cap a la ciutat de Tarragona,
d'ho l'escut de Tarragona al pit.
Majestuosa, imperial, règia, que dèiem altres anys.
És règia, l'Àliga.
Sí, de fet, a més a més pròpiament Wester,
que tant l'Àliga com el Lleu, efectivament, porten corona reial.
En la mesura que signifiquen el gaudi de privilegis d'una determinada comunitat,
en aquest cas la ciutat de Tarragona en relació amb la corona,
que d'alguna manera li dona un espai de llibertat que, per exemple,
les comunitats que pertanyien o que estaven infeudades no tenien.
Per tant, tant l'Àliga com el Lleu,
que de fet només tenen les viles i ciutats com a tal reconegudes,
representen aquesta dignitat que,
durant l'edat mitjana i l'edat moderna,
només tenien algunes comunitats, no totes.
hi havia molts pobles que estan sotmesos amb un senyor feudal,
cosa que no era el cas de la ciutat de Tarragona,
que tenia el seu propi consistori.
Entreplaça ara la Molassa, amb els seus acascapells.
No és règia, la Molassa. És divertida.
És ferestega.
Trobes ferestega? No.
No, si és la merda simpàtica.
Home, farà una entrada, imagino que,
una mica agressiva des del punt de vista del públic,
veiem algunes persones estrangeres, turistes, etcètera,
que suposo que deuen estar sorpresos del que estan veient
i que probablement ara tindran una nova sorpresa
amb l'entrada, efectivament, de la Molassa
a tota velocitat fins a l'escenari.
La Molassa ja les té, aquestes coses,
però home, en el fons és de bona pasta.
Hem llegit, si no recordem malament,
que abans era un element que anava acompanyat també de foc,
ara ha perdut aquesta vessant més feroxia,
però li ha quedat la vessant i celebrada.
Això d'anar amunt i avall gairebé sense sentit.
Sí, d'alguna manera és...
Cada bèstia ha anat agafant,
més enllà de la història i de la documentació
que s'utilitzes per a la seva recuperació,
cada bèstia ha anat agafant també una mica el caràcter
que li ha anat donant tant la gent que la porten
com el mateix públic.
I, efectivament, la Molassa al final ha adquirit aquest to,
diguem-ne, entre juganer, entre maliat, etcètera,
que d'alguna manera fa gràcia, la fa simpàtica
i d'alguna manera molt més propera que la mateixa àl·liga
o el lleó que tenen un posat més senyorial.
Règio, que dèiem abans, no?
Règio.
Com no hi ha correctors lingüístics,
ens podem permetre aquest tipus d'expressions
que, òbviament, fan saltar pels aires qualsevol diccionari.
Règio.
El que passa és que és una expressió que a mi em fa molta gràcia,
una paraula perquè és molt descriptiva, molt onomatopeica.
És Règio, l'àliga, doncs sí.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, és a més a més coronada i tot.
La Molassa amb el seu característic toc verd,
que és aquesta mena d'alona que la cobreix,
la porten un parell de persones,
sembla de fàcil portar,
és d'aquells elements que dius no ha de pesar gaire.
I ara entra a plaça ja la cocafella de Tarragona,
la cocafella que ve acompanyada per la gent del barri del Port
i amb la música dels ministres de la Vila Nova.
Els bordons acompanyaven enguany la Molassa.
Recordem que les diferents formacions de grellers,
les bandes musicals,
cada any s'intercanvien,
canvien de l'aliment que seguís i el que acompanyen.
Home, una mica perquè no s'avorreixin
i també perquè es posin les piles.
No sé si endurmin molt, els bordons.
Josep Maria Salvador, com portem la son?
Bé, hem dormit un parell duretes només.
Doncs fas molt bona cara.
Bueno, un que és jove, no?
No, he dormit els dies anteriors.
Els dies previs ja he descansat prou.
I ara és quan toca la traca final ja.
Per tant, ja has posat seny i ja has dit,
espera't que ara m'he de posar les piles,
he de descansar per després arrencar.
Sí, sí, a la tarda tenim la processó
i la baixada del braç,
que per mi és només espectacular.
per la baixada del braç, quan toques, bueno,
el màxim, el màxim que es pot tocar,
tot el gran repertori.
I Amparito Roca,
entrar al pas a la fonda amb Amparito Roca.
Encara es posen els pèls de punta
quan toqueu l'Amparito després de tantes vegades?
Bueno, més que quan la toquem, quan l'escoltem.
Quan l'escolto, sí.
Quan la toquem nosaltres ja no,
perquè, ostres, has de fer molt d'esforç físic
i realment és molt complicada,
però bueno, quan la toquem, no.
Josep Maria Salvador, dels Bordons.
Gràcies, perdona, però és que ara estic amb la cocafera.
A vosaltres, a vosaltres.
Sempre és una bona ocasió per parlar amb aquests xics.
Ha dit la nit és jove, a les 11 del matí.
Ha dit això?
Sí, no.
Constatem que estaven els bars, les cafeteries,
les terrasses de la plaça del Fòrum,
plenes de gent esmorzant,
de gent afamada i allò amb ganes de fer el cafè amb llet.
La plaça d'aquí de la Font també està ja tota preparada,
a viat allà per oferir les begudes necessàries.
I la cocafera agafant caramels, Jordi?
Agafant caramels, no?
És que clar, com tenim aquest operatiu així amb els micros,
els cascos, les bosses i tal,
no ens podem acostar.
I d'altra banda, probablement estaria a lleig
que prenguéssim els caramels de la canalla.
Esperem que ens reservin alguna bosseta o així, no?
Fa com a gràcia la cocafera.
A mi me'n fa molta.
15 anys de la recuperació del lleó, ens estan dient.
Entre el lleó després de la cocafera i el lleó també regiu,
és allò que dèiem, destaca la corona.
Sí, d'alguna manera aquestes bèsties tenen aquest caràcter
que pretén subrayar la condició de vila,
o en el cas de Tarragona, de Ciutat Reial.
I per tant, en aquest sentit, porten la corona.
Efectivament, tant l'Àliga com el lleó,
amb l'heràldica tradicional,
són animals, diguem-ne, positius, animals nobiliaris.
El que passa que després, en el decurs del seguici també,
i justament per l'acompanyament musical,
poden tenir un aire més divertit i més còmplice amb la gent.
Sobretot, tenint en compte que, en guany,
l'acompanyament del lleó és una xeranga
que ve del País Basc, de Portogaleta, si no ho ha xerrat,
i que, home, li donen aquest aire, doncs, en fi,
que s'ho estan passant molt bé,
tant en lleó com la canalla que s'ho mira.
De fet, tenim un nen al davant,
sobre les espatlles del Quintuim,
que deu ser la seva mare,
que ha git els braços i està a la mar de content.
Segurament no entén massa el que està veient,
però s'ho està passant, en fi, molt bé.
D'aquí uns anys, imagino que també serà d'aquests
que diuen que la nit és jove a aquesta hora.
Un nen que deu estar pensant,
jo vull un peluix d'això.
Segurament sí.
Bé, no sé si pensàvem massa,
o senzillament s'agita,
ara pica sobre el cap de la seva mare,
que deu dir, mare de Déu,
que s'acabi això ja.
I al costat sembla que té un germanet
que el porta el pare,
ara aixeca els braços, en fi,
això està passant d'allò més bé,
ara aplaudeix,
sí, potser sí que vol un peluix.
Crònica social, eh, Jordi?
Una mica la que estem fent és que hi ha molta canalla
i molts d'ells, això,
pujats a dalt de les espatlles dels seus pares,
pares a vegades, doncs, això,
s'ho ofers, eh?
Perquè hi ha canalla grandeta,
que deu pesar ja.
És que la festa major,
jo crec que hi ha,
diguem-ne, dos col·lectius
que la pateixen especialment
més enllà de molts dels treballadors municipals,
que són justament la gent del seguici,
la gent que surt
i que d'alguna manera fa que això sigui possible,
i després els pares sacrificats,
que, en fi,
Valls de l'Escuma,
Cercavila Petita,
Circ,
ara, doncs,
diguem-ne,
l'anada i la tornada d'ofici,
a la tarda la processó
i la Cercavila,
ser pare per Sant de Tegla
és una tasca difícil i complicada.
Seguim endavant,
veiem a plaça ja
els gegants,
els negritos,
els morros i els gegants vells.
Ah, i el Magí de les Timbales.
A veure si fa pujar a cavall
algun dels seus,
dels nens que se li apropen.
en guanys acompanyats
pels gallers de Castelldefels.
El Magí de les Timbales,
un dels personatges més entranyables
de la festa
per aquesta proximitat amb el públic,
de fet representa el patge
que anava en època medieval
anunciant la festa.
Representa que eren tres patges
amb timbals, no?,
i alguns trompeters.
Ha quedat simplement
la representació del Magí de les Timbales,
que se li diu així,
perquè, no sé,
a partir de quin any,
el personatge que el portava
es deia Magí.
Efectivament,
sembla que durant un tram
del segle XIX
la persona que feia aquest paper
efectivament es deia Magí
i en aquells moments
en què Tarragona
era una població també relativament petita
que passava de poc als 20.000 habitants
i per tant funcionava molt
com un poble
i tothom se coneixia,
doncs se li va ficar aquest renom
que després la gent que l'ha succeït
doncs ja l'ha anat portant sempre.
De manera que ha perdut el nom
de timbaler, de patge, etcètera,
per dir-se senzillament
Magí de les Timbales.
I si és un personatge,
també molt entranyable
per la canalla,
hi ha molts, molts, molts tarragonins
que tenen la típica foto
doncs allò amb el cavall
el Magí de les Timbales
i realment és un dels personatges
propers del seguici
que fa que aquesta vinculació
entre els elements de la festa
i la ciutadania
sigui un vincle fort
i que permet doncs que la festa
tiri endavant
i que generi doncs aquestes complicitats
i aquesta vitalitat
que a dia d'avui
veig a la festa, no?
Prenen posició
els gegants
els gegants vells
els moros
i els negritos
no ho sé Jordi
la veritat és que ho hagués hagut de preguntar
no hi he pensat
no ho sé
si els negritos
no hi ha una ballada conjunta
acompanyats
per la banda
fanfarre
de Gandaleco
no tinc constància
de si els negritos
són els originals
o són les rèpliques
que es van fer
els que veiem ara
durant la festa
ara
tant els gegants vells
com els negritos
ja són rèpliques
i els gegants vells
no són originals
d'alguna manera
jo crec que en aquest sentit
s'està experimentant
un procés de
podríem dir
de racionalització
en el sentit
que les peces
d'aquest tipus
els mateixos nanos
per exemple
també
doncs
diem que els originals
s'han de protegir
perquè ja són peces
que tenen
en algunes ocasions
més de cent anys
i això
porta
que valgui la pena
conservar-les
d'alguna manera
i tornem a escoltar
l'emperitor roca
sorprenent
Què em dius
l'emperitor roca
avui?
És realment sorprenent
vaja
jo no les
la veritat és que ha perdut
el compte allà
des que va començar
la festa major
però continua sent
una peça
que en fin
que la gent
vincula amb Santa Tecla
i que
en fin
és l'abans
festa major
és èxit assegurat
tocar l'emperitor roca
t'assegures com a mínim
un pic de mans
i ja a partir d'aquí
el que vulgui
t'escova
del que
dels
jo no les
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
de la mamadeta, el barrilet en què es posa aquesta beguda
de les festes penjat del coll
a primera hora del matí
ja es veu mamadeta
i moltíssima gent
que llueix els diferents
elements de merxandatge de la festa
samarretes d'enguany
alguna samarreta també d'altres anys
veiem víbries per aquí
valls del patatuf
en fi hem vist una miqueta de tot
el mocador triomfa moltíssim i evidentment els barrets
el barret de Santa Tecla tant d'enguany com d'altres anys
que és indispensable per apropar-se
als elements de foc. Pugen dalt l'enterimat
el vall de bastons
molt vinculat
a la peralta
de fet
es produeix
una duplicitat
que es produeix de vall de bastons
n'hi ha dos, el vall de bastons de Terralona
i el vall de bastons de les barçades de Tecla
per rons històriques
però en tot cas és important notar
que juntament amb els nanos i els gegants
el vall de bastons
i si un vol
i ho inclou
les colles castelleres
doncs han estat aquest element de continuïtat del seguici
fins que va començar
a recuperar-se
doncs bona part del passat
tornant als anys 80
que acaben d'entrar
puguin anar-se ubicant
i facilitar
el que és l'actuació
ja a dalt del escenari
la megafonia
la megafonia de la plaça de la Font
indispensable
per poder organitzar una mica
tot aquest munt de gent
siguin del seguici
o siguin espectadors
es van situant els valls
als quals els toca actuar
es van situant al darrere
l'enterimat
això vol dir gairebé
dins del hall de l'Ajuntament
esperant que els toqui el seu torn
comentaves doncs això
que hi ha duplicitat
hi ha dos grups de valls de bastons
em sembla perquè va ser
a la vall de bastons
de Sarragona
per a sota cama
i centro
sembla que va ser l'any 75
que el vall de bastons original
doncs es va desmembrar
va parar una mica la seva activitat
i l'esbar d'en Saire
va agafar el relleu
de manera que ara
tenim duplicitat
sí, l'esbar s'entatecle
i aleshores l'encavat
es va tornar a reconstituir
el vall de bastons
a la part alta
i per tant teníem
aquesta duplicitat
que d'altra banda
jo crec que
encara que sí de manera no volguda
s'obralla
aquest aspecte
de centralitat
del vall de bastons
des del punt de vista
de la memòria col·lectiva
per la seva continuïtat històrica
continuament el que succeeix
amb altres valls
que es van perdre
en un determinat moment
i després es van recuperar
en canvi
per la gent més gran
el vall
amb el qual estan familiaritzats
perquè de fet
era l'únic que havíem pogut veure
justament el vall de bastons
i en aquest sentit
doncs
aquesta duplicitat
jo crec que
insisteixo
encara que sigui de manera no volguda
doncs
s'obralla
aquesta centralitat
i aquesta importància
del vall de bastons
en el cas del Seguici Poblar
de Tarragona
aplaudiments
per aquesta demostració
en què es barreja
la música del Flaviol
el tocar dels bastons
i també els cascabells
que duen el camall
de fet
la indumentària que porten
és
ja ho sabem
és
molt agraïda
molt colorida
nova demostració
en cercle en aquest cas
a veure si podeu apreciar
el so dels bastons
que fa una mica
d'esgarrifança
sempre ho diem
però és veritat
sembla que
o escordines
o et piques els dits
sí
jo crec que tota la gent
que no hem ballat mai
ball de bastons
ens espanta molt
el fet aquest
que sembla que
es puguin produir accidents
que un es pugui picar els dits
i segur que en els assejos
això passa
i sí
té aquest element de risc
en el fons
estem parlant
d'una dansa guerrera
per tant
ja és una mica això
aquest element de risc
doncs
d'alguna manera
és consubstancial
però sí que
pels profans
és a dir
pels que no són balladors
a vegades
fa una mica de por
no sé si deuen
ser ja amb guants
o si se'n plantegen
mai posar-se guants
per les actuacions
doncs la veritat
és que ho ignoro
no crec que tinguin
la mateixa gràcia
de tota manera
que tinguin
els bastoners
al Ball de Bastons
de la Paralta
fent la seva demostració
en aquest cas enrotllant
acompanyats del macer
que mira
ara el veig
d'una massa Jordi
sí, sí, sí
de fet és un dels elements
tradicionals
també del ball
de fet si ara
estéssim a peu pla
doncs segurament
algun copet
d'aquesta massa
s'escaparia
també
que d'alguna manera
també representa
aquest element
que jo crec
que és molt important
perquè és el sentit
també que té
la mateixa festa
d'elements
de continuïtat
entre el que és
el públic
i el que és
estrictament
el seguici
que fan
que existeixi
aquesta vinculació
profunda
entre la ciutat
i la festa
és a dir
sense aquests elements
de complicitat
probablement
la vitalitat
de la que gaudeix
la festa major
seria
considerablement
inferior
i marxa
el ball de bastons
de la peralta
amb els aplaudiments
del públic
i mentre
a l'encostat
es prepara
el ball de bastons
aquí a plaça
deixarem entrar
per fer la seva
darrera actuació
d'aquest matí
el ball
dels set pecats
capitals
acompanyat
pels grups
premulls
ministrés
els set pecats
capitals
que se lebran
en guany
els cinc
de la seva
recuperació
si es vols
deixeu espai
aquí a la plaça
doncs sembla
que s'ha coordinat
d'aquest any
de manera
no sé si el tres
anys ha estat així
de manera
que es van intercalant
les actuacions
a dalt de l'antarimat
i a peu de plaça
això fa que la gent
es torni
una mica loca
en el sentit
que ara em giro
cap aquí
ara em giro
cap allà
ara faig rotllant
ara m'acosto
ens queda lluny
no?
els set pecats
capitals
sí de fet
ho estan fent
al mig de la plaça
i a peu pla
i de fet
els pastorets
ja s'han preparat
a l'empostissat
i sembla doncs
que s'ajuntaran
les dues
les dues actuacions
pel que veiem
o potser només
trobava en so
diguéssim que la plaça
és com si s'hagués
dividit en dos sectors
eh
el sector que està
mirant cap a l'Ajuntament
i el sector que està
mirant cap a baix
amb aquesta representació
del ball
dels set pecats
capitals
un dels valls
dels darrers
recuperat
el penúltim recuperat
el darrer va ser
el ball de Cocis
i que destaca
especialment evidentment
per la simbologia
que tenen les seves màscares
sí de fet
a veure
en un món
diguem-ne
del passat
amb l'edat mitjana
més enllà de les màscares
també
la gent està educada
amb la simbologia
i amb la iconografia
i per tant
doncs
pràcticament
veient cadascuna
de les màscares
i els símbols
que porten
podia detectar
doncs
de què es tractava
de què s'estava parlant
i per tant
l'edat simbòlic del ball
era molt més important
ara jo crec que
en una societat secularitzada
com la nostra
sobretot el que impacta
i jo crec que això
s'ha buscat molt bé
amb aquest ball
és diguem-ne
el seu aspecte estètic
és a dir
les màscares
que realment
jo crec que
aconsegueixen
doncs
aquest punt màgic
aquest punt estrany
que li dona un encant
doncs
molt diferent
amb el ball dels pecats
capitals
respecte a la resta
de valls
els seguissin
sí, realment són diferents
són molt diferents
un encant fins i tot decadent
una mica grotesc
sí, eventualment
fins i tot poden fer
una mica de por
tant els pecats
com les virtuts
sí
tu de quin pecat ets
Jordi
més aviat
no, no, jo no
no faig pecats
jo
em porto molt bé
el públic
el públic està expectant
mirant
com a dalt i a baix
no, a dreta i a esquerra
a veure què és el proper
que segueix
el proper evidentment
serà
el ball de Pastorets
ara que la Moixiganga
també
amb una de les figures
també
la Moixiganga
una
un entremés
diguem-ne
solemne
que
que es va incorporar
al Seguici Popular
de Tarragona
de fet
estava documentada
en el passat
però ben probablement
estàvem parlant
de cruxforanis
i segurament
doncs
aquesta és la primera
Moixiganga
pròpiament tarragonina
una manifestació cultural
que de fet
doncs
també
s'ha incorporat
al Seguici Popular
d'altres poblacions
del nostre entorn
és immediat
en el qual
doncs
d'alguna manera
hi ha aquesta
aquesta construcció
del Seguici
que després s'ha exportat
a la resta del país
estem parlant
del camp del Tarragona
i del
i del Penedès
per exemple
és un particularment
impressionant
les Moixigangues
a Sitges
o a Vilafranca
i la veritat
és que la Moixiganga
de Tarragona
ha aconseguit
doncs
a poc a poc
fer-se també
el seu lloc
en el Seguici
i tot i que
en principi
podria
podria generar
menys familiaritat
que altres
dels valls
o fins i tot
de les bèsties
la veritat
és que
la seva pròpia
espectacularitat
i la seva solemnitat
han fet
que la gent
també se la faci
molt seva
Ara direm
allò que ja se sap
que diuen
que és el preludi
dels castells
o no
ja treballs al respecte
i així tanquem
el que seria
el Seguici
que farà
la seva actuació
a peu de carrer
a partir d'ara
tota la resta
d'elements
del Seguici
lluiran els seus valls
dalt de l'enterimat
moment solemne
el que tanca
aquest Seguici
ja ho veieu
té ritmes
a vegades
ens n'anem cap a la festa
i a vegades
ens posem més
seriosos
la banda Unió Musical
de Tarragona
tocant
què seria això
Jordi?
Ai ajuda'm
a veure
en alguna ocasió anterior
l'han sentida
aquest matí
és el pas doble
aquest
los micròfonos
los micròfonos
no
los micròfonos
és una altra cosa
los micròfonos
va sortir a dames i vells
de fet
tots aquells
que no hi hagin anat
a la representació
que no se la perdin
perquè un any més
és divertidíssima
caustica
i amb alguns moments
brillants
per exemple
quan surten
los micròfonos
de fet
la Segui
ens pot recordar
si està per aquí
ens pot recordar
em sembla que
a Tarragona Ràdio
la tornem a emetre
el dames i vells
ho vam enregistrar
i no sé si és avui
al llarg del dia
o ja demà
que es torna a repetir
ho tornem a emetre
a Tarragona Ràdio
dames i vells
per tots aquells
que no ho pugueu veure
en directe
després recordarem
la cita
i es va acostant
més gent cada cop
jo no sé si és
ja per l'afluència
de gent Jordi
que ara estem envoltats
o si és
a l'hora del dia
però pujar la temperatura
fa molta calor
no hi ha sol
sort d'això
sí ara comença
a fer una mica
vaja una miqueta
de caloreta
perquè efectivament
de moment
doncs el sol
no acaba de sortir
perquè el cel està
enterrenyinat
tota la manera
és un sol
de nèvuls blancs
que no fa presagiar
que hagi de ploure
i que fa que
probablement
l'ambient sigui més agradable
del que seria
si estiguéssim
sota el sol
però sí que ja es comença
a notar una mica
tant la calor meteorològica
del migdia
com la calor humana
en el sentit
que cada vegada
també hi ha més gent
a la plaça
també és normal
i imagino
que en la resta
del matí
s'anirà
acabant d'omplir
també per veure
l'actuació castellera
Anunciaven ara
per megafonir
a l'inici
del ball de Pastorets
ara sí
damunt de l'enterimat
a l'inici
a l'inici
a l'inici
a l'inici
a l'inici
a l'inici
a l'inici
a l'inici
a l'inici
a l'inici
al ball de Pastorets
que acaba
amb aquesta bota
que n'hi diuen
que és que
ve, posen tots els bastons
junts
i aixequen
un dels personatges
és un dels balladors, i ara li fan donar el tom.
Sí, efectivament, com altres balls, per exemple, el mateix ball de Cercolets,
el ball de Pastorets acaba amb aquesta aixecada d'un dels components del ball.
Segurament això deu tenir a veure amb ritus, diguem-ne, bastant antics,
probablement de la mateixa manera que el ball de Bastons és una dansa guerrera,
en el cas del ball de Pastorets estem parlant d'una dansa que vincula al cicle de la nativitat
té elements de ball de la fertilitat, i d'aquí aquest final ara es tanca la rotllana
i d'alguna manera finalitza el ball.
De fet, aquest és un d'aquells balls, em sembla que n'hi ha més, que...
...de la campanya de valls d'Arte, pujant a dalt a la taulata, ara,
el ball de Turc i Caballet de Tarragona, acompanyant-nos a l'inhert, també,
com a tothom de l'inhert, en marx.
Un d'aquells balls, com dèiem, que es devien representar més aviat de cara a la primavera,
per corpus, no?
Balls que tenen a veure amb la fertilitat o amb la collita.
És possible, però, a veure, el que passa és que els cicles de fertilitat
també tenen, diguem-ne, elements complexos,
en el que diria que, per exemple, també hi ha ritus de fertilitat associats
amb el substici d'hivern, en els quals és possible que es vinculi a aquest ball de Pastorets,
en la mesura que també hi ha, diguem-ne, els Pastorets del Nadal, no?
I, per tant, doncs, segurament té aquest element que es pot situar en diversos punts de l'any.
I ara Turc i Caballets, que també és un dels grans espectacles de la Festa Major,
amb una certa vinculació amb els balls de Morros i Cristians del País Valencià,
una part musical, jo crec que senzillament espectacular,
i una part dansada que, quan es pot desenvolupar plenament,
doncs, la veritat és que és senzillament espectacular.
Gràcies.
Gràcies.
No sé si és habitual, però veiem que els turcs estan representats per dones,
tots els turcs són dones, tots els cristians, en aquest cas, no?
Els que hi van a cavall són homes.
Sí, de tota manera, això és una decisió que en el seu moment es va prendre quan es va recuperar el ball
i que jo crec que, sobretot, respon a la finalitat d'incorporar la figura femenina al seguici,
òbviament, i això, per exemple, ho demostra el ball de dames i vells,
que en aquest sentit té una estructura més tradicional,
la major part d'aquests papers estan reservats històricament a homes,
i d'alguna manera, doncs, quan es va recuperar aquest ball,
es va decidir fer aquesta distribució que també li dona un caràcter especial
i que, d'alguna manera, doncs, representa una aportació original
d'aquells que recuperen el ball, perquè sempre, en la cultura popular i tradicional,
hi ha un element de tradició, però també hi ha un element d'innovació
i de resposta a noves sensibilitats, com seria en aquest cas, doncs, la participació de la dona.
Vinga, que s'entrega els cristians.
de l'espasa que ha deliberat a Tarragona, de l'amenaça dels moros, en principi.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De què?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fin d' � brasileiro
que és un незamknown.
Dilà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
P andare!
Fins demà!
Quins demà!
Fins demà!
Fins demà!
de la Casa Reial de Catalunya-Aragosa, a dir les quatre barres.
Entra a l'enterimat el Vall del Patatuf,
amb uns colors molt sobres, però a més molt juvenils,
i és que són, com dèiem, el ball més jove de blanc i lila.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El Vall del Patatuf fent cerculets entre nens i nenes,
un dels valls més joves, que a més, com a curiositat,
diuen que es diu Patatuf,
una mica pel sou nomatopeig que fan amb aquest tres picadamans
que hem estat sentint repetidament.
Sí, de fet, el Vall del Patatuf és un dels que porta més temps
a reincorporar el seguici popular des de la recuperació dels anys 80,
amb el sentit que aquest ball es va reintroduir als anys 80.
Aparentment sembla que a Tarragona aquest ball tradicionalment
havia estat vinculat amb el cicle de Carnaval,
més que de Santa Tecla, però s'ha convertit en un element
molt familiar pels tarragonins, amb aquest element infantil,
que d'altran ens dona també un serencant.
I després, doncs,
venir succeït pel Vall de Cerculets,
que també té aquest element, diguem-ne,
més entranyable i més tendre de la figura de la canalla,
doncs el converteix en un dels espectacles
més familiars del seguici.
Dalt de l'enterimat, ara el Vall de Cerculets,
que té molt a veure amb el vi.
Ara us ho expliquem.
Gràcies.
Gràcies.
El Vall de Cerculets es balla, doncs,
això amb una mena de mitjocercles, de semicercles,
com si fossin arcs, que antigament deien que eren,
doncs, els cercles aquells que feien servir els boters,
no?, per acabar les botes de vi.
El Vall de Cerculets apareix ja a l'emportat
el bastonet de les barques de l'Ecla,
que s'interessin a l'Ecla i Centro Pericú.
El Vall de Cerculets, que representa que estava molt vinculat
a l'Averem, era un cant d'alegria,
doncs, per això, perquè l'Averem havia anat bé.
Sí, de fet, és un altre dels elements
que té vinculació amb cicles agraris,
amb rituals de la fertilitat,
i que, a més a més, té aquest final amb mini-torreta,
en què, en aquest cas, doncs, un nen puja sobre els Cerculets,
i aquests finals que es produeixen a diversos valls tradicionals,
en un cas particular, que després també tindrem
amb ocasió de veure, que és el Vall de Valencians,
doncs, acaben sent l'origen dels castells,
una manifestació escultural tan arrelada
a la zona del Camp de Tarragona i del Penedès.
Per ser, jo crec que valdria la pena destacar
l'esforç de coordinació que segurament s'ha hagut de fer,
perquè el ritme de l'actuació és pràcticament milimètric,
no hi ha espais morts,
la continuïtat de l'escenari està garantida en tot moment,
i, per tant, doncs, el públic no té pràcticament moment per avorrir-se.
Això és molt, molt, molt d'agrair.
Surt el sol tímidament a la plaça de la Font
i al ball de bastons de l'esbar d'ençària Santa Tecla de l'escenari.
Surt el sol tímidament a la plaça de l'escenari.
El que més impressiona, Jordi, d'aquests baix de bastons
és quan s'intercamien les parelles.
Ara et pico a tu i et giro i et pico a l'altre.
Sí, amb aquest element de risc al qual ens referíem abans.
Ara faran una altra figura.
Ja es preparen.
En el ball de bastons de les barçades de l'esbar d'ençària
també val la pena destacar els mocadors virulats que porten,
que és una cosa que tradicionalment ha estat molt propi dels balls de bastons.
Si ens fixem, els mocadors en aquest cas no presenten cap uniformitat.
Cadascun dels mocadors és diferent,
buscant aquest element colorista tan propi del ball.
Indeparec.
Bàn, un dels mocadors.
Bàn, un dels mocadors.
Bàn, un dels mocadors.
Bàn, un dels mocadors.
Bàn, un dels mocadors.
Bàn, un dels mocadors.
Bàn, un dels mocadors.
Dir de l'esb 나� éléments para portar.
Bàn, un dels més 머리.
Bàn, un dels mocadors.
Fins demà!
Fins demà!
No ho he vist mai encara, veus?
Hem trencat un bostó, que s'ha escapat per aquí, ha volat per la plaça.
Continuant amb la indumentària, cal veure que les faixes que duen al vall de les Bars Tantatec són de color murat,
un color que, si us hi fixeu, es pot apreciar amb diversos elements del seguís,
si abans l'hem vist amb el Patatuf, per exemple, el veurem amb el vall de Valencians,
i això és així perquè, d'alguna manera, es considera que el color murat és representatiu del camp de Tarragona
i, per tant, apareix en molts moments de les festivitats locals, no només a la ciutat, sinó a altres poblacions del camp.
Marxa el vall de les Bars Tantatec, clar, és el que impressiona més, no el que fa més festiu,
doncs el moment del saltiró.
Hi ha un moment en què salten els components i xoquen els bastons per dalt.
Sí, donant també més aquest caràcter que té el vall de bastons,
com també tenia el vall d'espases, que en algun moment s'havia parlat de recuperar,
o fins i tot els mateixos turcs i cavallets, d'aquest element de dansa guerrera,
que, òbviament, ara ja no té sentit com a tal, però que, d'alguna manera,
té aquesta vinculació atàvica amb, diguem-ne, qüestions molt bàsiques de la vida humana.
Si ens fixem, bàsicament del que estem parlant és fertilitats i la possibilitat d'alimentar-se
danses guerreres, la possibilitat de sobreviure com a comunitat,
per tant, doncs, estem parlant d'alguna manera de supervivència bàsica
d'una determinada comoditat, que ara és purament una manifestació estètica,
però que té aquest element, diguem-ne, atàvic o extremadament antic.
El vall de Gitanes també dansa la fertilitat, en aquest cas.
El vall de Gitanes amb el seu apal central i les cintes que ara aniran trenant
al voltant del pal i destrenant, que és el més difícil.
Música
Música
Música
Música

Música
Música
Atenció a la pujada de Faldelles.
Música

Un vall de Gitanes, parlàvem amb el Josep Lluís, que en aquest cas, en Guany,
fa de gitano gros, porta una vara i representa, doncs, que va coordinant una mica el ball.
I ens comentava, diu, el moment més gràfic o més divertit del ball
és quan els homes, que li fan la corta a les dones, doncs, els aixequen les faldilles.
En aigües a sota, eh?
Música
Música
T'agrada el vall de Gitanes, ha entrenat i ha estrenat les cintes, ha anat molt ràpid, això?
Sí, sí, està anant molt ràpid una vegada més.
Sí, el vall de Gitanes, els valls, diguem-ne, de caràcter més esbujarrat, menys solemne.
I, com molts altres valls, va desaparèixer cap a l'últim temps del segle XIX,
en el que probablement es podria dir que és el penúltim canvi important de model festiu,
en què molts valls i elements dels seguistes desapareixen
i no es tornen a recuperar fins als anys 80.
i ara entre el Vall de Valencians, un dels grans espectacles
jo crec que també del seguici popular.
S'ha vinculat, evidentment, al Vall de Valencians, amb els castells.
Escolta, estem fent tota l'estona referència a castells.
Joan Boferull va presentar un llibre des de les festes de Santa Tecla
sobre els orígens dels castells.
Jo crec que pot ser recomanable, fins i tot.
Sí, de fet, les festes de Santa Tecla també estan servint
des de fa una colla d'anys per afavorir la publicació
de diversos estudis en relació amb la cultura popular
que fan que justament després es pugui entendre millor
què és el que està passant en aquests moments a plaça.
I al Vall de Valencians, efectivament, es troba en l'origen dels actuals castells.
Les barres de Santa Tecla el va recuperar
i d'alguna manera expressa aquesta continuïtat històrica
de mostres de cultura tradicional
que finalitzen amb una cosa tan peculiar i tan singular com són els castells.
Vall de Valencians.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
La torre humana no té nom, això des dels castells,
aquesta figura castellera no ho seria.
No, això encara no seria figura castellera.
De fet, la torre final del Vall de Valencians,
aquí està protocolitzada i d'alguna manera de sentit,
de fet, històricament tampoc ho estava
i és justament la seva evolució cap al que són pròpiament els castells,
en què les construccions van definint estructures
i aquestes estructures els van rebent un cert valor
per part del públic en funció de la seva dificultat.
I a acabar el Vall de Valencians marxen agafant-se
uns mocadors de color blanc per la punta
i anar passant els uns per sota dels altres.
Cascavells també en els turmells.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
com la Moixiganga, com hem vist,
han fet la seva entrada a places,
senzillament sense pujar a l'escenari.
El Vall de Cosis farà la seva representació
i tot seguit ja passarem als Barsot
i, posteriorment, hi ha l'actuació castellera.
Aquí sí que podran apreciar
perquè ha multiplicat i afegit
el so dels picarols.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
A més, amb una música més o menys animada
i, home, jo crec que una mica
s'ha acabat el bon rotllo
perquè ara ve l'àcid dels diables,
a més, amb un any en què hi ha hagut eleccions
i moltes altres coses
i estem expectants per veure
què ens expliquen els diables
que compleixen també aquesta funció
que ha de complir la Festa Major
i que, de fet, també té un sentit històric,
té una mica reversió
de les relacions de poder.
Aleshores, la Festa Major també és el moment
en què el poble, en aquest cas,
a través dels entremessos i valls parlats,
pot expressar-se lliurement
sobre les instàncies de poder
i, d'alguna manera, criticar-les
en moltes ocasions d'una manera força àcida.
Per tant, estem a l'espera
de veure què ens expliquen els diables
i ja vam assistir a dames i vells,
com dèiem abans, esplèndids i divertidíssims,
però també amb una quantitat d'àcid considerable
i imagino que els diables
també n'aporten el seu càrregament d'àcid.
i depèn ja de la mala bava
o de com s'ho prengui cada un dels grups del seguici,
poden expressar-se...
...
...
...
...
...
...
Dames i vells, jo crec que són gones de pols,
van començar amb el nivell alt i l'han mantingut
i els diables, jo crec que seran especialment corrosius
per allò que són diables, no?
Tots hi val, són dolents.
Són dolents.
De fet, l'entremés del Baix de Sant Miquel i Diables,
que és el que veurem tots aquí,
l'element central són els versots,
però en realitat l'estructura general del ball
implica que els diables primer fan les malifetes,
és a dir, els versots,
però després es restaura l'ordre
quan l'arcàngel Miquel els vens,
crida visca a Santa Tecla
i d'alguna manera restaura
la relació del poder tradicional.
Per tant, és simplement un moment
en què els diables poden ser dolents, dolents, dolents,
però al final, com sempre passa amb aquestes coses,
el mal és derrotat, triomfa el bé
i s'han acabat els versots fins l'any que ve.
T'has sortit un rodolet?
Sí, és que estem inspirats aquest matí.
Preparats els diables?
Això sense pizza, també, eh?
I sense cervesa ni mamadeta.
I sense cervesa ni mamadeta.
O sigui, aquí, estoicament, aguantantant sota el sol.
Comencen els versots.
Núria, no sé si esteu a prop.
Doncs estan dient els versots,
però s'escolten molt de lluny.
Sembla que ens falla una miqueta la magafonia.
Intentem apropar-nos.
Sí que és una mica complicat
perquè recordem que estareu molt a prop del foc
i sempre imposa,
però ara mateix gairebé no se n'entén el que es diu.
Ens apropem, ens apropem.
Compte, eh?
Vull si fedeu un micròfon inalambric
que sembla que no acaba de funcionar.
De clar, de clar.
A veure què tal, aquí, Sílvia.
A veure.
Molt millor.
Molt millor.
Tenim molt d'això d'ambient,
però vas sentint-se.
Per a nostra la victòria,
si no ens falta el cabal,
aquesta és la nostra festa
i la dels focs infernals.
Ara és fantàstic.
Doneu l'alarma.
Més.
Bé.
Si tan fort m'aneu tocar,
però guerra no veiem.
Per què triomfem millor?
A de golla tocarem.
Els àngels que són al cel
ja els venen totes les pors.
Han escoltat el forrepic
d'aquests infernals tambors.
A tu,
a tu,
escolt mascaron,
en nomeno capità,
capità d'aquesta tropa
que se'n pensarà.
Amb la força que jo et dono,
tots els àngels de Miquel
ràpid hauran de morir
per tal de derrotar el cel.
En donar-me el teu poder
en aquesta gran empresa,
el triomf en la batalla
no ens vindrà pas per sorpresa.
En foc infernal
cremeu les esquadres de Miquel.
Bona serà la notícia
de la derrota del cel.
Fem tots junts foc a l'instant.
En combat,
sense defensa.
Set rajos
i set ballestes.
El cel llancem amb ofensa.
La victòria és nostra.
Està milla,
estana lent.
Que no és molt prevellíssim.
moment d'impàs
en què estan col·locant
a microfonia adequada
per poder continuar
amb els versets.
Sí,
sembla que aquests micros
tipus Madona
que portava el Lucifer
no n'hi havia per tothom
i ara anem al micro inalàmbric
clàssic i normal
de tota la vida,
dels micros inalàmbrics
de tota la vida
que esperem
que efectivament funcioni.
I se'ns ha posat
aquí al davant
un nen.
Bon dia.
A mi no...
No.
Bon dia, carinyo.
Bon dia.
Com et dius?
Jonathan.
Jonathan, d'on ets?
De Tarragona.
T'agrada la festa?
Què?
T'agrada la festa?
Sí.
Què és el que més t'agrada
de tot el que has vist?
El ball de bastons.
El ball de bastons.
Molt bé, Jonathan.
A disfrutar.
És un d'aquests nens
que el seu pare l'aguanta,
acolli bé.
L'avi, l'avi.
L'avi.
L'avi.
Ja el feia més jo.
L'avi, l'Azabel i l'Enginyo.
Que comencen.
Ho faig dir l'Eviatán
i com jo
no en trobareu dos.
Ja tenim nova mascota.
Ai, Maiol.
T'han fet la pell.
És un tauró
de dos metres.
I no.
No ets tu, Martorell.
Quin final més suculent
per aquesta trista anxoga.
Com el Fari
i la Jurado
directes a Pescanova.
Ballesteros.
Para el carro.
I estalvien les medalles.
Que jo, sense tocar-me,
sóc capaç de fer-me falles.
que jo, sense tocar-me falles.
No ets tu, Martorell.
No ets tu, Martorell.
No ets tu, Martorell.
The will for is on the main.
No ets tu, Martorell.
No ets tu, Martorell.
Ah, who всё!
No ets tu, Martorell,
Soga Reba.
malmones. Oh, que repa! I sols m'excito quan la meva bossa sona. Però els malparits
de siu me l'han escurat a fons amb projectes ruïnosos i la colla de mangons que s'embogeca
a la pasta, del pàrquing Jaume I, de la casa de la festa i el teatre, tot per fer. I la
façana marítima, el projecte principal, ha servit per financiar una casba per l'adalt.
Hola. Asmodeus és el meu nom.
Regidories en tinc tres, tres de llargues i aixecades. Suposo que m'heu entès.
Que xules que són les festes i que contenta que estic. Aquí faig de regidora, no sabent
res del que dic. Ho enduc tot cap als barris i tornen els pecs. Que fort! Faig content
el Josep Fèlix i el correfoc pels del port.
Déu aquí! Passa Coloma! Només saps posar-me calent. Molt d'escot per a les festes,
fan posor de convergent.
faig de regidora.
Baixa de l'escola. Baixa de l'escola.
Baixa de l'escola. Baixa de l'escola.
Baixa de l'escola. Baixa de l'escola. Baixa de l'escola.
El fagor sóc jo, el més gran, i sóc gulàfra de mena.
Quan m'afarto sóc feliç i no em domina cap pena.
Els que sí que passen gana són els potos del PP.
Ja es devoren uns als altres, ja s'han prospit el Piqué.
I el ric humà i el mossega, per anar de cap de llista.
Que n'aprenguin de la Cori i el seu Elvis a rivista.
Ja se li nota al Penxot, que és el rei del consistori.
I no vol petar del fart, que s'hi clavi un supositori.
Quina cercavila, Fèlix, per quatre mapes del temps.
Es balotes el seguissi, amunt i avall corrents.
T'hi has velllluït, tros d'imbècil.
Em faràs fer-me de dretes, si més no la Martorell tenia unes bones tetes.
Si faig cara d'emprenyat és perquè em diu enverit.
La mà, la llet em rosega i l'ira em té consumit.
De vacances torno al Prat i de ràbia ja trec foc.
No sé on són les maletes, segons sembla, ells tampoc.
Barcelona està a les fosques, quina merda de viatge.
Sense res en fer, agafa el cotxe, tu que anà a pagar peatge.
Montiga diu, paciència, que hauríem d'estar tots contents.
Pel que es veu, el retard no és només cosa dels trens.
S'ha enconeix per Balsabuc i també per un desfici.
Envejar allò que no és meu ho faig per gust i per vici.
Com els costums ancestrals dels avantpassats romans,
fa 1.800 anys enrere van torrar tres cristians.
L'any que ve el papa retrà enllatí els homenatges.
Us convido, bons patricis, a ensenyar-li tots les natges.
Com fem per Santa Tecla, recobrem les tradicions.
Tirem a l'amfiteatre els catòlics als lleons.
Sóc el gran duc Asteró i pertanyo a la noblesa.
M'agrada, no frota brot.
I d'això em diu empareta.
Per no haver de treballar i gratar-me sempre els ous,
fotré fotos a la reina i em delan un munt de sous.
Les vendré a la noblesa i a les revistes del cor.
Un cony reial que ha educat en portada, em faré d'or.
Però si em fallo una paròdia, la pots agastar un cabró.
Cago en el de l'olmo i clavo, llibertat d'expressió.
Silenci, dracs infernals,
que preteneu derivar al poder de l'únic Déu,
preparats per tremolar.
Tremolar al davant teu.
Si tens el poder del cel,
jo tinc el fot de l'infern.
Angelet, et caurà el pèl.
Miquel, la festa que fem, tu no la pots adorar.
En cas que et vegis batut, l'infern t'has d'entregar.
Prova les armes i mira.
El poder d'aquesta creu, totes,
totes les vostres esquadres, aviat ho rendireu.
Prova les armes i mira.
Si a la terra has arribat en nom de l'ésser suprem
i el tens tot, ho has de guanyar.
El poder et ve del cel,
però guerra contra guerra
jo tinc tot el de l'infern per llançar sobre la terra.
No t'espantis, Lucifer,
que sempre seré ta guia.
Mai no t'esempararé en la meva companyia.
Al teu costat estaré unida com a mestressa
i en aquest ball de diables
jo seré la diablesa.
Sóc esportista de l'I,
de l'Olímpic infernal.
Jocs que no coneix ni Déu,
ni cap assessor papal.
Per guanyar a Sant Miquel,
l'estrella ens ha de guiar.
I hem de fer,
com a casa,
tenir seleccions en català.
Sé que aneu a poc a poc.
Catalunya ja patina.
l'esponsor serà l'elefanta,
perquè Espanya està a Katrina.
Ja saps que sóc la superbia,
indigna de tu, Miquel.
De tu, Lucifer,
amiga i destructora del cel.
Sóc més forta que Samson.
Sóc dona i saps que ho faré.
I amb aquest ganivet curt,
el cervell et llevaré.
Enrere!
Enrere, dona infernal,
que del cel aquí he baixat
per destruir Mascaron
i Lucifer el Malvat.
Aquesta espasa que porto
és el meu Déu qui la inspira.
Dona perversa i cruel,
d'on l'has treta tanta ira?
Puig d'aquí!
Prou, prou, prou!
Diables meus!
Ei, fills meus!
Lucifer meu,
per res cal que us espanteu,
que si el punyal no em falla,
en la guerra no perdreu.
Jo sóc l'Arcàngel Sant Miquel,
que del cel aquí he vingut
per matar tots aquests banyuts.
Ai, diables, quina vergonya!
Sentir com les meus Tarragona,
prou ja d'aquestes indecències.
No us poseu amb els capellans,
i estimeu, petits, joves i grans.
Santa Tec, la nostra patrona,
acaba amb tots aquests diables,
que són uns grans irresponsables.
Visca Tarragona!
Visca!
Visca la festa major!
Visca!
Visca!
Les trancades?
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Acompanyarem aquesta tarda
al braç de la nostra patrona
als carrers de la ciutat.
Endavant, doncs,
colles i aquestes de Tarragona...
Ara entren.
Entren a plaça les colles.
Aquest és el Serrallo
i castellers de Sant Pell i Sant Pau.
Moment, doncs, de donar el relleu
als nostres companys
que ens retransmetran
aquesta diada castellera abans.
Però, Jordi Jari,
aquest ha semblat el seguisse
i feia temps que no el vivies així, no?
Com a per haver-lo documentat.
Home, com per haver-lo documentat,
sí, feia temps que no ho fèiem.
Bé, bé, ja estem en marxa
en plena festa major
i hem vist tot el seguisse
i ja estem animadets
a veure castells.
La nit és jove, eh, que deien?
La nit és jove
i encara ens queda demà.
Algun acte que ens vulguis recomanar
o algun dels que hagi passat
que t'hagi agradat especialment?
Home, crec que imprescindible
la processa d'aquesta tarda
i particularment l'entrada del braç
que representa jo,
crec que el punt culminant de la festa.
I demà, jo crec que un altre
dels moments més espectaculars
és la baixada dels pilars.
Vull dir que encara ens queda una miqueta
i si m'apureu encara
demà a la nit el corre a foc.
Encara queden coses.
Jordi Jaria, que les acabis de disfrutar
i escolta, ha estat un plaer
compartir aquest matí de Santa Tecla amb tu.
Igualment, jo m'ho he passat molt bé,
ho he treballat molt divertit
i francament anem a continuar de festa, no?
Continuem de festa en aquest cas
de donar pas als nostres companys
que estan en un enterimat
situat a la façana de l'Ajuntament.
Apu per explicar-nos tot el que passi
en aquesta diada castellera.
Jordi Sorinyac, bon dia i bona hora.
Jordi Sorinyac, sembla que tenim
algun problema amb el micròfon.
Ens veiem, estem a cara a cara.
De fet, hi ha diferents companys
dels mitjans de comunicació
escampats al llarg de la plaça.
A l'enterimata, com dèiem,
els companys de Tarragona Ràdio
ens aniran explicant el que passi
en aquesta diada castellera.
Bé, tenim algun problema de comunicació,
algun problema tècnic
mentre l'acabem de solvantar?
Sílvia, tu sí que hi ets, oi?
Ahir em pensava que no me deies res.
Home, i tant.
I encara hi acomiades,
entrem ja amb la...
És que ha anat tot molt ràpid, no, no.
I tant que et deia alguna cosa.
Ni que ara no em dirà res,
ara em dirà res,
ara qui em deixarà aquí soleta ja?
No, no, sí,
t'anava a demanar, sisplau,
que ens facis companyia
mentre solvantem aquests problemes.
I fins i tot, si vols,
podem posar una miqueta de música
que acabem de solvantar-los de tot
i després ja farem un bon acomiadament
abans de donar pas ja a la plaça Castellera
que avui es converteix en la plaça d'Elefant.
Et sembla?
Doncs...
Anem a la música i després continuem?
Molt bé, Sílvia, fins ara.
Doncs fins ara.
Deixem momentàriament aquesta connexió
que estàvem amb els companys
a la plaça d'Elefant.
Posem una miqueta de música.
Abans ens quedàvem amb les ganes
perquè justament abans,
just de la connexió
per sentir la missa d'aquest matí a les 10.
Posàvem la música del Joan Manuel Serrat,
un dels protagonistes d'ahir a la nit
dins de les festes.
I ens hem quedat així,
només hem sentit els primers compassos
d'aquesta cançó
que ha sonat tan bé i és tan nostra.
És el Mediterrani,
o sentim el Joan Manuel Serrat?
que ha sonat de l'amor de l'amor de l'amor de l'amor.
que ha sonat de l'amor de l'amor de l'amor de l'amor.
i escondido tras las cañas duerme mi primer amor,

tu alma es profunda y oscura.
a tus atardeceres rojos

que ha sonat de l'amor de l'amor.
Jugando con la marea te vas pensando en volver, eres como una mujer perfumadita de brea
que se añora y que se quiere, que se conoce y se teme ahí.
Si un día para mi mal viene a buscarme la parca, empujar al mar mi barca con un levante otoñal
y dejad que el temporal desguace sus alas blancas, y a mi enterradme sin duero entre la playa y el cielo.
En la ladera de un monte más alto que el horizonte quiero tener buena vista,
mi cuerpo será camino, le daré verde a los pinos y amarillo a la cenista.
Cerca del mar, porque yo nací en el Mediterráneo, nací en el Mediterráneo, nací en el Mediterráneo.
Sí, hem d'anar marxant, però la festa no s'acaba i en la retransmissió de Tarragona Ràdio tampoc.
tornen als castells, i mira, ara m'he posat
a dalt de les escales just de l'entrada
de l'Ajuntament, ara estic veient
tota la plaça de la Font en perspectiva
i està a tope de gent
recordem a tothom que baixi ara cap a la plaça
de la Font a Gaudir de la Jornada Castellera
home, que vagin preparats amb un ventall
si volen, amb un barret
o un mocador sobretot per cobrir-se el cap
perquè hi ha un sol tímid però que va fent de la ceba
es va picant. I jo recomanaria també
bones dosis d'aigua
més que d'altra cosa, eh?
Que es deixen el barret, n'estan repartint per aquí
Ah, fantàstic, millor, millor
No crec que tinguin problemes
Sílvia? Què? Que ens hem d'acomiadar
que ja toca gairebé la una
i els companys de toc de castells
que agafen el relleu
Doncs ara sí, tot l'equip, un equip ampli
de Tarragona Ràdio que ens narraran
els castells, aquesta diada
de Santa Tecla. Jordi Sorinyac
Bon dia
Ara sí, bon dia i bona hora
Salutacions als oients de Tarragona Ràdio
Salutacions també als oients d'Onavalls
que, vaja, suposo que d'aquí
uns instants també podran seguir aquesta retransmissió
Ens disposem a viure
la jornada castellera de Santa Tecla
la diada castellera central
de la festa major de Tarragona
Ja ho saben, la cita que reuneix
que plega les quatre colles de la ciutat
els xiquets i la colla jove
els xiquets del Serrallo
i els castellers de Sant Pere i Sant Pau
Això començarà avui
suposem amb uns minutets de retard
perquè segurament
l'exhibició
la tanda de lluïment del seguici popular
s'ha allargat uns minuts més del que és habitual
tot just ara s'han fent la seva entrada a la plaça de la Font
les quatre colles castelleres de la ciutat
ho fan per a l'antiguitat
primer xiquets de Tarragona
ara s'han fent la seva entrada a la plaça
la colla jove xiquets de Tarragona
i d'aquí uns minuts aniran entrant
les altres dues agrupacions
els xiquets del Serrallo
i els castellers de Sant Pere i Sant Pau
Hem de dir que en aquests moments
la plaça presenta un aspecte realment magnífic
molta de la gent que ha estat seguint
aquesta tanda de lluïment del seguici
doncs vaja s'està quedant
i molta gent que ve expressament
a veure els castells
ara d'aquí uns instants
repassarem amb tots els ets i uts
les previsions
el programa que han preparat
per al dia avui les quatre colles de la ciutat
però ja us podem dir que les quatre colles
no es reserven gaire a cosa
que avui les quatre colles
prometen emocions fortes
prometen donar el bo i millor
d'elles mateixes
i vaja
només una de les quatre colles
és molt probable
que provin el seu castell límit
el seu castell de sostre
per tant
estem parlant
doncs
d'una diada
força força interessant
Jordi
això vol dir que potser
els xiquets tornaran
a intentar plaça
el 3 de 9
aquesta és la idea
els xiquets de ben segur
que volen provar el 3 de 9
en forra
els xiquets del Serrallo
volen provar el 4 a 8
els castellers de Sant Pere i Sant Pau
el 2 a 7
i estem encara a l'espera
de confirmar quines són
les previsions
de la jove a Tarragona
sembla que
en un principi
l'aposta principal
era pel 5 de 8
però vaja
no és descartable
el castell de 9 pisos
són coses
que aniríem conformant
d'aquí uns instants
perquè
hi ha jornada de reflexió
en el dia de les eleccions
podem dir Sílvia
però
la prèvia d'una gran exhibició
castellera
castellera
també hi ha
una jornada
d'exhibició
d'aquest tipus
una diada reflexió
perquè vaja
els caps de colla
ahir parlaves amb ells
i alguns ho tenia molt clar
però d'altres
tenien més aviat dubtes
sobre quins castells
havien de provar
i sobretot l'ordre
ara ho comentarem
és un dels principals
maldecaps
és d'aquestes coses
que si surt bé
després ningú no se'n recorda
però si surt malament
després
els retrets
des de fora
des dels mitjans de comunicació
des dels aficionats
i des de la pròpia colla
són els primers
que retreuen
home
per què hem sortit
d'aquests castells
per què no m'anar
per l'altre
vaja
suposo que tot forma part
de la gràcia
dels castells
i també Jordi
depèn de com ha anat
aquesta diada castellera
després de cara a la tarda
quan se surt a la processó
es poden veure unes cares
i unes altres
jo crec que no fa falta
preguntar
com han anat els castells
per saber
per saber
la
vaja
tot junts
veient el rostre
de la gent
en tens prou
perquè la processó
és un termòmetre magnífic
podríem dir
per copsar les opinions
dels castellers
si et sembla Sílvia
fem la primera pausa
per la publicitat
saludem el nostre patrocinador
això encara tardarà
uns instants en començar
tot just estan entrant
les camises
les últimes camises
de la colla jo
les primeres camises
dels xiquets
al Serrat Llu
i d'aquí uns instants
entrem pròpiament a matèria
repassem a mesos
totes les previsions
i saludem
els nostres comentaristes
fins ara
Rapsol IPF
ha ajudat
a l'esbar d'en Saire
de Tarragona
a recuperar
el Vall de Cocis
el Premi T6.000
vol donar suport
vol donar suport a la millora
i ampliació dels elements
del seguici de la ciutat
Rapsol IPF
amb la cultura popular
i tradicional de Tarragona
i tradicional de Tarragona
Rapsol IPF
amb els castells
a Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
que us desitja
bona festa major
Setmana de la Mobilitat
a Tarragona
Amb motiu de la Setmana
de la Mobilitat
l'Ajuntament de Tarragona
et convida
diumenge 23 de setembre
des de les 12 del migdia
i fins a les 12 de la matinada
a gaudir
al carrer Cuirateries
de la música
en directe
a càrrec
de diferents DJs
És un dels actes
que l'Ajuntament
de Tarragona
organitza
amb motiu
de la Setmana
de la Mobilitat
Rapsol IPF
amb la cultura