Música
Un quart de dotze del migdia, matí de Tarragona Ràdio
en directe des de la Rambla Nova de la ciutat
amb la música autèntica, genuïna de la festa de Santa Tecla.
Aquesta peça que estan escoltant
és una peça que interpreten els bordons
i mirin quina casualitat, es diu Plaça dels Sedassos
i és que la plaça dels Sedassos tornarà a ser enguany
l'escenari dels concerts de les músiques de canya.
Per parlar de tot plegat tenim aquí a l'estand de les festes
l'en Josep Maria Salvador dels Bordons
un greller tarragoní de tota la vida.
Josep Maria, bon dia.
Bon dia.
Gràcies per ser aquí.
I a l'altre costat del fil telefònic
ens acompanya el Lluís Jiménez,
és timbalet dels Bernets, que actuarà el divendres.
Serà a tres quarts d'onze de la nit.
Lluís, bon dia.
Hola, bon dia.
Josep Maria Salvador, t'escoltes?
Us voleu saludar?
Josep Maria, què tal?
Bon dia, bon dia.
Imagino que us coneixeu, lògicament.
perquè tots els que us dediqueu a aquest món de la gralla,
de la música tradicional,
us coneixeu tots pràcticament.
Ens trobem a totes les festes majors.
A Torre d'en Barra, per exemple,
vam coincidir amb els Bernets també.
Jo us vaig veure a Torre d'en Barra, sí.
Bueno, cada any anem.
Ja, ja, però aquest any.
No fallem, no fallem.
Però sou molts o us trobeu perquè sou poquets
o és que afortunadament sou a tot arreu?
Quan hi ha festa?
Jo crec que ens trobem els mateixos, no?
Que som els que sempre anem a tot arreu,
que diguéssim, que són els que ens contacten, no?
De totes maneres, vosaltres que sou veterans,
haureu de confirmar que ha millorat molt
en quant a l'afició i la quantitat de persones
que cada cop es van de cantant ment cap a aquests instruments
gràcies una mica a les aules de música tradicional, no?
Exacte.
Abans era molt complicat aprendre l'instrument.
Havies d'anar a colles castelleres
o algun concret que et fes un curset.
Ara no, ara tens aules aquí a Vilaseca, al Vendrell,
hi ha moltes aules de música on hi ha molts professors.
I principalment són aquests professors
els que et trobes després tocant per allà a les festes majors.
I a més, és molt enriquidor perquè aprens d'ells també.
Clar.
Pregunta absolutament tonta, però còmoda alhora, eh?
Per què feu música tradicional
i no feu altre tipus de música?
Per exemple, tu, Lluís.
Bueno, jo en realitat sí que faig altra música.
Ah, també fas altra música, va?
I per què fas les dues músiques, doncs?
Canviem la pregunta.
Jo vaig començar a tocar el timbal quan era molt petit
i, esclar, l'intreç per la música, doncs, era general,
a més a més del tradicional, diguem-ne,
i vaig acabar estudiant música.
Doncs soc professor de guitarra, no?
Imagina't.
Però, bueno, la música tradicional té uns components socials i de festa que la fan molt atractiva, no?
Jo soc també la Franca del Panamés i, doncs, aquí, com a Tarragona, com a Reus, com a tants altres llocs,
la festa està molt arrelada i la música tradicional és molt important,
és un... Jugo un paper importantíssim a la festa, no?
I llavors, a més a més d'interessar-me la música, m'interessa aquesta altra vessant
i, per tant, inevitablement no em puc dedicar a una altra cosa, no?
Home, i millor, no?
Perquè t'agrada i t'hi pots dedicar, és magnífic.
Exacte.
Josep Maria, per què la música tradicional i no altres coses?
O no em digues, no, no, jo també faig rock symphony, per exemple.
Home, a nivell personal és molt proper tocar les cercaviles i el que són els consells i els baix de gràries.
Tens la gent just a sobre teu i és molt acollidor i és molt satisfactori, no?
Allò que vas tocant i veus les cares dels crius, dels menús que estan allà veient els gegants o els nanos
o el que vagis acompanyant, és una satisfacció tremenda.
I més si és la teva festa major.
Clar, és la banda sonora de la festa.
Sense vosaltres la festa no seria el que és ni de bon tros.
Està claríssim.
Tu t'imagines una cercavila sense so?
No, no, no.
Impossible.
Ni els castells.
Ni els castells, ni quantitat d'activitats més que tenen a veure amb les activitats tradicionals.
A veure, Lluís, músiques de canya.
Per vosaltres és un terme molt evident, però per què no ho expliquem?
Perquè del que es tracta és que cada cop més els oients descobreixin aspectes de la festa.
Ho hauràs explicat moltes vegades, però jo et demanaria que expliquessis.
Quan parlem de músiques de canya, de què parlem?
Músiques de canya, suposo que vols dir músiques d'instruments de canya.
Efectivament.
I suposo que en aquest cas de canya doble, perquè, bueno, no sé si m'enrotllaré gaire ara,
però hi ha instruments de canya simples, com són el col·linet del saxo,
i després instruments de canya doble, que vol dir que la peça de l'instrument que emet el so
està formada per dues pales de canya, en aquest cas doble.
En el cas de la gralla, o en el cas de l'oboà, del fagot, són canyes dobles.
I això engloba, doncs, des de la gralla, pel que fa a la música tradicional,
des de la gralla, el sac de GEMEX, passant per la tarota, no?
I llavors la música d'instruments de canya doble, amb la música tradicional,
bàsicament són aquests tres instruments.
Els bernets de Vilafranca, del Penedès, sou una formació molt veterana, no?
Teniu ja més de dues dècades d'existència.
Aquest any passat vam celebrar el 25 aniversari,
tot i que dels components originaris només en queden dos.
Jo i el Miguel Benito, que fa gralla segona, ens hi vam incorporar més tard.
Però el grup en si, sí, fa 25 anys que es va fundar.
I vosaltres teniu una especial preocupació en seguir una miqueta
el que és l'estil de les formacions tradicionals, no?
Sí, nosaltres, dintre el que comentàvem abans de les motivacions per tocar l'instrument i així,
a més a més del que et deia abans, també hi ha la qüestió de recuperar una mica
la manera de fer de fa 100 anys, no?
A finals del segle XIX, ai, perdó, a finals del segle XIX, començaments del XX,
en què es va posar de moda, per dir-ho d'alguna manera,
una formació composta de dues gralles, de dues claus i una gralla baixa,
que té una tessitura més greu, diguem-ne, no?
A més a més del timbal de lleutor i de pell.
I això és una cosa que en certs llocs s'havia mantingut.
La gralla baixa s'havia perdut, però el timbal i així s'havia mantingut.
Hi havia la Franca, s'havia perdut completament.
I llavors, doncs, vam apostar per recuperar-ho una mica, no?
Tant perquè fa la formació, és a dir, els instruments en si,
com pel tipus de repertori que es tocava en aquella època.
Hi havia compositors com Feliu Montner o Escofet o el pare de Toldrà,
el Francesc Toldrà, que eren compositors de l'època
i a nosaltres ens interessa recuperar aquest repertori.
I anem en aquesta línia, no?
Tot i que avui en dia es fan peces noves per a música de gralla,
per a música tradicional, no?
Sí, sí, clar, surtoosament no és una cosa que sigui purament arqueològica,
sinó que a més a més és dinàmica.
i actualment encara es composen peces,
ja sigui per concert o perquè un compositor li ve de gust,
com per funcionalitat, és a dir, perquè apareixen valls nous a les festes majors
i hi ha qui es dedica a escriure peces que acompanyen aquests valls nous.
Clar, dius, home, ara recuperem un determinant element d'un seguici popular.
Doncs, clar, necessita la seva música.
Si ens podem permetre trobar els orígens,
podem buscar alguna cosa similar a la que hi havia
o fer una de nova, com tu dius, no?
Exacte, el principal és recuperar, penso jo, el que hi havia originàriament, no?
Aquesta seria la gràcia.
El que passa és que o bé no es troba perquè s'ha perdut,
o bé el ball és de nova creació,
doncs llavors correspon composar una peça nova, no?
De fet, ara m'apuntava el Josep Maria
que tu escrius peces per a música tradicional.
Bé, no faig el que puc.
Home, oi, oi, aquesta modèstia.
A veure, Josep Maria, fa el que pot o fa molt?
No, no, no, molt bé.
Jo he sentit composicions seves tocades pel seu grup a més a més
i tremendo, molt bé.
Segueix molt.
Segueix una cerveseta.
De fet, és molt bo que els grups tinguem un compositor dintre la formació
perquè això ens ajuda molt també.
Aleshores, en el moment d'interpretar, també ajuda moltíssim.
Perquè saps com ho has de fer, com ho has de fer.
I també ajuda el que és la formació a treure repertori nou i cançons noves.
En el cas dels Bordons, per exemple, tenim el Gerard Alías,
que és un bon compositor i que ens ha ajudat en moltíssimes cançons noves.
Enguany, per exemple, amb el disc de La Festa Major
hi ha inclòs una cançó seva, que és el Lloro de la Negrita,
dedicada als negritos, que també, vaja, interpretació nova,
cançó nova que s'ha afegit al reporterit musical de La Festa Major.
Ara el buscarem per aquí, al Lloro de la Negrita, a veure com sona.
Em penso que el Lluís el té als estudis de l'Avinguda Roma.
Lluís, ens pots parlar del repertori del concert que fareu demà divendres?
Sí.
El repertori que farem serà una mica variedet.
Per exemple, començarem amb el tema de la Moixiganga,
perquè nosaltres venim a tocar la Moixiganga de Tarragona
i, a més a més, hem tocat durant bastants anys seguits
la Moixiganga de Vilafranca.
De manera que, bé, farem una mica les interpretacions d'aquestes Moixigangues
i després també una mica el repertori més o menys habitual.
La veritat és que hem plantejat el concert
amb peces bastant virtuosístiques, per dir-ho d'alguna manera.
En aquella època, i aquest repertori que et deia abans que intentem recuperar,
estava bastant de mal al tema dels concursos
i la veritat és que el món de la gralla, igual que el de les castelles,
estava bastant bé, doncs, diguem-ho, no?
Bastant... època d'or, per dir-ho així.
I llavors hi ha unes peces, doncs, amb una certa complicació tècnica
i que, a més a més, penso jo que musicalment,
a part de la ditera, per dir-ho així,
a part de la velocitat dels dits o el que sigui,
musicalment, pel que fa a l'harmonia i pel que fa a la textura musical,
doncs, eren prou interessants, no?
És un reporter que a nosaltres ens agrada molt
i que espero que la gent que vingui a veure'ns li agradi.
Són peces del Feliu Montnè,
peces de l'Escofet,
peces anònimes
i alguna de nova creació,
com, per exemple,
una que vam composar als Bernets,
dedicada als castellers de Vilafranca,
que es diu Bernets,
i, bueno, intentarem fer una mica de variedad.
No ens ho perdrem.
Finalment, Lluís, no et volem entretenir més,
això de les entrevistes per telèfon,
és com una mica incòmode, ja ho entenem així.
Ara parlaves d'aquesta època d'or dels castells,
de la música tradicional,
tenint en compte que tu vas ser un dels fundadors dels Bernets,
en aquella època, fa 20-25 anys,
tot i que hi havia un gran ressorgiment de la cultura popular,
segur que hi havia moments d'una miqueta allò de pessimisme,
perquè el panorama no era el d'ara ni de bon tros.
No m'he explicat gaire bé,
jo no vaig ser fundador,
l'any que es va fundar als Bernets
havia de tenir 5 anys,
vull dir que encara no s'hi havia tocat el timbal.
No havies fundador?
És a dir, tu ja vas entrar quan la cosa estava rodada,
com si diguéssim.
Sí, de totes maneres,
diversos components de la meva família,
el meu par, el meu teat,
havien viscut aquella època,
a part dels meus companys de grup, lògicament,
i sí que et puc dir que, esclar,
no és el que hi havia ara,
es tractava d'anar a parlar
amb els antics grellers i els antics timbalers,
que ja eren grans,
per que els expliquessin com ho feien,
quina manera feien les canyes, etcètera, etcètera,
i d'una banda,
estaven bastant més sols que ara,
perquè ara hi ha grellers gairebé sota les pedres,
en tots els aspectes,
però n'hi ha molts més, vull dir,
i en canvi en aquella època
era una feina molt complicada
de ressorgir el tema.
Tot i així,
era l'època de la transició,
tot això,
que també potser els ànims
eren més grans també,
perquè hi havia moltes ganes
de fer-ho i de fer-ho bé.
Molt bé,
Lluís Jiménez,
timbaler dels Bernets de Vilafranca del Penedès,
que seran demà divendres
a tres quarts d'onze
a la plaça dels Sedassos.
Gràcies per atendre la nostra trucada.
Gràcies a vosaltres.
Adeu, si ja, o bon dia.
Adeu, que vagi bé.
Aquest és el lloro de...
De la negrita.
De la negrita, eh?
Mira el, Lluís,
que tenen estat ja...
Escoltem-ho una miqueta, va.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
El lloro de la negrita,
aquesta peça de nova creació,
Josep Maria,
t'has plantejat tu,
algun dels teus companys,
fer un llibre que es digués
Diari d'un greller en festes?
La veritat és que no.
I aleshores, anar marcant.
6 del matí ens llevem,
o no ens hem anat a dormir,
anem al barri de Sant Salvador.
Avui tu plantejaries,
o un cop el veiessis escrit,
diries l'any que ve no hi torno.
És que no hi tornaríem,
no hi tornaríem.
Amb un any en tindríem prou,
però ho oblidem totes les pàgines.
Seria tremendo,
perquè des que comencem
fins que acabem.
Mira, jo, per exemple,
el primer cap de setmana de festa major,
dormir 4, 3, 4 horetes,
acabar del Vall de Graies,
hi ha abert a d'hora per les matinades,
dilluns matinades un altre cop.
Déu-n'hi-do.
Això és feixuc.
Això de les matinades,
com va?
perquè, clar,
perquè, clar,
dia de festa,
dius,
tothom passa de tot,
però els dies laborables,
aneu pels carrers,
com algú treu el cap per la finestra,
pel balcó.
Doncs, mira,
nosaltres ja fa uns quants anys
que ens vam demanar
de fer les matinades
a Montnàs i a Ferran,
i la veritat és que és molt entranyable,
perquè a Ferran,
bueno,
són tres carrers comptats,
i sempre ens esperen
un grup de crios,
d'anar-nos allà
per fer les matinades.
Aquelles hores?
Aquelles hores.
Abans d'anar a escola,
s'aixecant d'hora?
Sí, sí.
A les set menys d'algo
ja estan per allà,
ens estan esperant,
i quan són les set en punt,
toc de matinades,
i darrere el nostre
fer el tomb.
I això és molt entranyable
i molt agradable.
Teniu clientela fixa,
vosaltres ja, eh?
Això és tremendo.
A Ferran hi ha molt nas.
Sí, el que passa és que també,
això és l'únic que passa
a Ferran hi ha molt nas.
A altres zones,
no us conec tant,
però ho veig molt més complicat.
A zones presidencials...
Són més grans.
Exacte.
És una altra cosa.
Però això és molt agradable.
Nosaltres, per exemple,
enguany també vam estar
amb els arboners
tocant matinades
i darrere el nostre
vam acabar igual
100 persones
darrere el nostre
a les matinades.
I això realment
anima moltíssim.
Home, tu ho diràs,
perquè després d'estar allà
tocant a primera hora del matí
i que vegis aquesta resposta...
I més nosaltres
que sempre estem tocant
la mateixa cançó, no?
Els altres grups tradicionals,
els que venen de València,
els dolceiners,
o els gaiters
i en cada cançó és diferent.
Aquí repeteixes
tot el rato el mateix.
I encara més mèrit
perquè aquesta gent
continuïs a darrere el nostre
i ens estiguin animant i aplodint.
Mai us heu trobat
algú que digui
sisplau, calleu,
que he de dormir, no?
Bé, algun cop, algun cop.
L'any passat a Ferran
vam anar a tocar
i una senyora
va sortir cridant
que trucaria a la Guarda Urbana
i bueno,
nosaltres vam seguir.
Ah, doncs truqui,
perquè per avui tenim permís, no?
Exacte.
Llavors un altre dia
truqui, truqui.
Un dia que podem
i que els veïns
es poden queixar,
ho fem.
Clar que sí.
Aviam, la senyora té dret a queixar-se
però vosaltres teniu tot el dret
i la gent, en aquest cas,
de Ferran i de Molnàs
a gaudir de la música de grella.
Més enllà de les matinades,
la vostra activitat per Santa Tecla
però també en moments puntuals
de la festa arreu dels països catalans
és molt intensa
perquè els grups de grellers
realment us criden a tot arreu
i compartiu cartell,
com dèiem ara,
amb altres formacions catalanes, no?
Doncs sí.
Nosaltres no hem fet com els barnets
això de recuperar el repartament antic
sinó que el que hem fet ha sigut
doncs adaptar el que són
les músiques de festa major,
músiques de les orquestres,
el que seria el xac-a-xac del tren
i coses així que són festives
i que són de ball,
ho hem adaptat nosaltres a la repartament.
A mi em va entusiasmar el Chic2Chic,
aquell d'històric,
que a mi particularment me'n va agradar
perquè el música de jazz també,
de big bands,
adaptada a la grella,
doncs fa gràcia.
Un swing, sí.
Clar, que sigui una música de swing,
una cosa així.
Doncs això,
es tracta de recuperar aquest repartament
que a més a més el públic coneix
i doncs apropar a tothom
i fer doncs
com antigament es feia,
que els grups agràciers
feien les revetlles
i feien el ball de festa major.
Nosaltres ens encarregam
de recuperar aquest repartament.
Un dels moments
que agraden molt de la festa,
a mi particularment m'agrada
i tenim la sort
de viure'l en directe cada any
i transmetre-ho als oients,
és l'entrada dels músics.
Allò no té preu.
Vinga, una i una altra
i una altra
i van pujar pel carrer major.
És fantàstic.
I ara més hem afegit
que els grups d'agràciers del Sonat
toquen els segadors
només començar l'entrada de músics
allà al portà del Roser
i realment els pels de bunta.
Impressionant.
I a més a més
tota la canalla,
tots els crios
sentats a la passapalló a la terra.
Molt acollidor
i molt entranyable
i cada cop hi ha més gent
que això és molt bonic.
I en guany que és dissabte
preparem-se, eh?
Preparem-se
perquè si hi ha els dies laborables
quan hem estat allà
al Pla de la Seura
trasmetent l'entrada dels músics
hi havia quantitat de gent
bona part d'aquestes persones
arribaven més tarder
quan sortien de la feina.
En guany que és dissabte
pot ser espectacular
la quantitat de persones
que hi haurà.
Tremendo.
Ahir per exemple
amb la festa major dels Petita
també ens vam trobar
que anàvem per la plaça de Font
i no hi havia espai per passar.
L'habitual és que hi hagi
un carril al mig
on passa el seguici
i tothom anem per allà al mig.
Ahir amb els músics
anàvem quasi a fila d'un.
Increïble.
En aquest sentit
teniu molta dificultat
en el tema
en el seguici
en la processó
els actes així
com a més multitudinaris
i més
teniu problemes de mobilitat
per desplaçar-vos
per tocar
perquè clar
has de tenir d'una banda
la concentració
en allò que estàs tocant
per molta expertesa
que teniu
doncs heu de mantenir
molt l'atenció
la gent que va cap aquí
a veure què venen els altres
que venen tocant
que no ens creuem
que un no xafi la peça de l'altre
jo crec que no és fàcil.
No.
Gens ni mica.
Hi ha molts cops
Hi ha molts fronts oberts
no a l'hora?
Massa
i has de vigilar moltíssim
perquè a sobre
ha d'estar llegint la partitura
estàs mirant
que no cruja ningú
pel mig del grup
estàs mirant també
que
doncs bueno
si vas a la cantó
de l'extrem
de la filera dels músics
doncs el públic que està
el típic que vol fer la foto
i et dona un cop sense voler
o fins i tot
els que venen darrere teu
que no els veus
com ahir per exemple
la Cucafera
doncs clar
que van avançant
van avançant
van avançant
no et veuen
i se't posen a sobre
o et tiren cremels
en aquest cas
amb d'altres festes majors
si tens els trabucaires
o tens diables
darrere teu
encara és pitjor
perquè llavors és foc
i és fum
i és soroll
i a més a més
és molt complicat de tocar
però bueno
ens espavilant
l'experiència és un grau
i això ens ajuda moltíssim també
ara et preguntaré
una cosa d'aquelles
de les festes
que ningú pregunta
perquè queda malament
que no ho sabem tot
i això s'hauria de saber
bueno
jo com que no ho sé
i m'imagino
que hi ha molts oients
que tampoc ho saben
a vegades estem
contemplant la cercavila
o estem en un punt
de la processó
i mira
tot just on estem allà
no hi ha música
perquè és el moment
que s'aturen a descansar
amb quin criteri
aneu marcant la seqüència
de cadascuna de les peces
hi ha moments
que lògicament descanceu
hi ha moments
que potser heu de tocar
més estona seguida
això s'improvisa
en funció de les circumstàncies
o hi ha un marcat
ja prèviament
quan sortiu
a veure
nosaltres ja ho tenim
prèviament marcat
sortint de la plaça a la font
sempre s'ha de tocar
la música
de l'entremés que acompanyes
en aquest cas
per exemple
els gegants
o els altres elements festius
i a partir d'aquí
doncs en el tema
de bestiari
és quan s'aixequen
i comencen a caminar
comences una cançó
en el cas de la molassa
doncs una cançó
alegre i festiva
perquè pugui ballar
en el cas de gegants
una marxa
o un pas doble
perquè la puguin ballar
en el cas dels altres elements
com són
els entramesos ballables
com són els patatuf
o coses d'aquestes
bueno
doncs va
segons en qüestió del ball
si han de ballar
doncs fas la peça del ball
corresponent
i si no
un cercavila
perquè s'ho puguin passar bé
i puguin dansar
el que passa és que a vegades
és això que comentes
quan estem parats
què fem
doncs llavors és que no aprofitem
per fer peces
és que has de descansar
no?
bueno
no ben bé
no acabes de descansar
agafar aire
per molt que funcioni
el diafragma
escolta
l'aire s'ha d'amagats a mà
perquè si no
home
un parell de peces
les podem arribar a fer
sí no?
és que són
són una cosa
què determina
o qui determina
quin grup de músics
acompanya un element
del seguici?
això teòricament
va per sorteig
de l'Ajuntament directe
llavors cada any
vas fent una rotació
comences
el primer grup d'agraies
comença amb la molassa
i el següent grup d'agraies
ja el trobem directament
amb els gegants
les tres parelles de gegants
tenim els dos nanos
els nanos nous i els vells
i en acabat tenim
tots els entremesos
el patatuf
els cerculets
i em sembla que també
el
vai de gitanes
que és on va en graies
no et farem mullar
perquè fora lleig
però tots tenim
el nostre element
del seguici preferit
jo imagino que vosaltres també
no cal que ho digui
si tu creus que has de
malament no quedes
perquè tots diem el nostre preferit
sempre
tots són bons
i tots són molt divertits
i entre tots
també ens ho passem molt bé
però especialment
amb el patatuf
sona estrany i raro
però amb el patatuf
és tremendo
perquè a més a més
va haver-hi un any
que vam anar amb els patatufs
fa recent
igual dos anys
o així
fins i tot nosaltres
ens vam posar tocant
ballant el patatuf
i els crius
va ser espectacular
molt satisfactori
i molt gratificant
digue'm una cosa
segur que hi ha un hit parell
de música així
de festa
i de gralla
amb Parito Roca
m'imagino que és
la number one
del hit parell
de la festa de Tarragona
quines altres peces
són les que
home
Vicés no us demana
la gent
però que tu saps
que agraden més
que d'altres
bueno
agraden el que són
les marxes ràpides
el que són
els passos dobles
aquells rapidets
i alegres
que hi hagi moviment
el que són
calejires
o el que són
bequeteros
per exemple
tradueixes sisplau
sí mira
t'ho explicaré
d'una altra manera
a la festa major
del Mataró
per exemple
hi ha un pas doble
que es diu
bequetero
on hi ha un apartat
on compten fins a 15
i el públic
es posa tot el cuchat
fins a arribar a terra
i s'aixequen
doncs són passos dobles
que són els que et demanen
el bequetero
és el que més ens han demanat
ho he de reconèixer
que sí
sobretot els gegants
quan arriba la pasta
a les cols
un bequetero
sí sí
vinga així
vinga va
doncs som-hi
i n'hi ha que són més selectes
i que ens demanen
un Jaume Huasc
ah clar
un Jaume Huasc
que per cert
a les 12 de la migdia
es mirarà a parlar
del retaule
tot molt lligadet
és fantàstic
a veure
quantes
estava mirant
la quantitat
de grups
alguns ja són
doncs
fixes
hi ha grups
de músics
sonadors
de la ciutat
estava mirant la llista
és que clar
la majoria d'ells
o bona part d'ells
ja són habituals
de cada any
qui fa
en guany
el concert
qui el fa
una banda de Portugalete
és possible
sí sí
la banda de Portugalete
ho fa
ho participen
les 5 formacions
grelleres de Tarragona
serien
els grellers
de Tocaferro
els 4 Garrofers
les Alfàbrega
Sonat
o grellers
Vesciana
i encabat
els Bordons
i a partir d'aquí
s'afegeixen
les formacions
que estan convidades
a la festa major
i que acompanyen
els elements
del seguici
i a l'entrada
de músics
aquestes formacions
entren ordenades
tal com sortiran
després
del seguici popular
perquè així
hi ha un
va prendre apunts
de saber
quines cadascuna
de les formacions
sí
el complex
és quan vas
davant de tot
amb la molassa
que et toca
davant una banda
i a darrere
també
llavors has d'agafar
molts pulmons
i ho fa ben fort
perquè sentir-te
alguna cosa
em despistaria
d'una manera
no sabria
exactament
és com quan et parlen
dues persones a l'hora
per cada costat
no?
ve a ser el mateix
a la festa major infantil
va passar
nosaltres teníem a darrere
la cucafera
el lleó
i la banda del lleó
ens tapava
fins i tot a nosaltres
que estàvem
dues posicions endavant
algo espectacular
el carrer major
tremendo
és que això
estàs tocant
i no et sents
i dius carai
si toco la graia
no toco la flauta
en fi
escolta
l'experiència
és el que fa
i ajuda
que aneu fent
jo
ara
ho diran
quina cara més dura
que té la gent
aquesta de Tarragona Ràdio
jo he estat mirant
i em penso
que vosaltres
els bordons
entreu
dels primers
sí
no et faria res
dissabte
quedar-te amb nosaltres
una miqueta
i ens ajudes
a explicar
tot el que passi
allà a la plaça
és l'hora del vermut
eh
bueno ja et convidarem
un vermut
si és per això
no no és per això
jo ho dic
perquè estic de festa major
i clar
bueno
ja ho arreglaríem
això
vindrem de la baixa
de l'àliga
la nit anterior
ja ja
és a dir
que no em garanteixes
que diguis coses encertades
bueno no ho sé
si no sóc jo
serà un company del grup
bé doncs farem unes proves
farem unes proves
una mica de càsting
entre els bordons
i ja ens quedarem amb algú de vosaltres
si et sembla
el que estigui més sencer
molt reivindic
Josep Maria Salvador
dels bordons
moltíssimes gràcies per venir
de veritat que t'ho agraïm moltíssim
a vosaltres un any més
i ens anirem veient aquests dies
esclar
moltíssimes gràcies
bona festa major
adéu-siau
adéu-siau

Fins demà!
Aquesta peça que, escolta'm, ara fa un moment parlàvem amb el Josep Maria d'aquestes peces de swing de les bandes americans...