Ara són a tres quarts d'una del migdia, en dos minuts,
al matí de Tarragona Ràdio, en el temps que dediquem cada divendres
a fer un cop d'ull al món dels esports d'aventura,
de la natura, de l'excursionisme.
Avui parlem de llibres amb la mirada posada en Sant Jordi.
Ens acompanya Jordi Ferrer, és el director de Cosetània Edicions.
Jordi, bon dia.
Molt bon dia.
Em sembla quasi increïble que estiguis aquí en directe,
perquè són dies de molta esquizofrènia per vosaltres, no?
Sí, està tota la setmana mogudeta, perquè, a més a més,
el dilluns vam anar a la Fira de Londres,
al dimarts vam tenir la presentació en la premsa,
hem tingut presentacions cada dia, a més a més,
més d'una presentació cada dia, bueno, és normal.
Jo m'hi compro més a parlar de les guies a Zimut,
però, clar, diu que venen de la Fira de Londres,
que ahir comentàvem el Jordi Tinyena,
què, què, què, què tal, com ha anat la cosa?
Sí, és la primera vegada...
No parlarem de les guies, eh, mon.
Sí, és la primera vegada que hi vaig,
perquè nosaltres a Frankfurt ja fa quatre anys que hi anem,
i a Londres no hi havíem anat mai.
Sí que sabíem, però que era una fira que va pujant,
va pujant, no?
I en guany, doncs,
ens va semblar que calia anar-hi per veure com era, no?
És una fira que, sobretot,
se centra en el que és el mercat anglosaxó.
I si bé abans era una fira poc interessant,
perquè només els anglosaxons volien vendre drets,
en aquest moment això s'ho obert més, no?
I jo diria que cada vegada més
es va convertir en la Fira de Primavera del Llibre, no?
O sigui, entre Frankfurt i Frankfurt hi ha un any i és massa temps, no?
Hi ha coses que necessites veure't amb els agents literaris
o amb els altres editorials en els quals estàs tancant coses.
Per exemple, nosaltres vam tancar a Londres,
vam firmar el contracte d'una guia d'excursions
que s'ha editat en francès,
per tant ja entraríem en el tema.
No, és el que t'anava a dir ara, aviam.
O sigui, hi era un tracte que havíem començat a Frankfurt, no?
Ja t'explicaré quina guia és.
O sigui, hi ha un editorial al sud de França,
es diu Rando, que publica moltes guies.
Són molt veterans en guies de natura.
És un editorial de referència, sí, sí.
I tenen coses interessants, els Pirineus,
que a nosaltres ens poden interessar, no?
Sempre i quan vegin els Pirineus
com un massís comú per les dues bandes, no?
Si és només per la banda francesa,
doncs aquí podem tenir més problemes, no?
Tot i que, per exemple, jo què sé,
a la zona de Gavarní o del Vinyamal,
també hi ha molta gent d'aquí que hi va, no?
I llavors tenien una guia que era
excursions pels grans parcs nacionals del Pirineu.
D'un cantó i de l'altre.
O sigui, hi ha des d'aigües tortes, a Ordesa,
altres d'això fins als de l'altre cantó, no?
I a mi em va semblar això perquè era molt interessant,
que era una guia interessant, no?
Doncs això ho vam començar a Frankfurt
i hem estat durant aquest temps negociant,
que es tira i arronsa, que sí això, que sí allò,
el típic dels d'això.
I estava en un moment que necessitàvem veure'ns
perquè hi havia un parell de detalls
que no els resolíem, que no els resolíem, no?
Doncs, bueno, vam resoldre-ho allà
i vam signar el contracte, no?
Per tant, jo crec que aquesta fira
anirà servint per això, no?
Per, en primer lloc,
que l'hormosaxó ja és completament tot, no?
I després, per ser un punt de trobada
entre Frankfurt i Frankfurt, la primera.
És molt més petita, no?
Frankfurt és immens, és una barbaritat, és molt gran, no?
Però l'esperit també és diferent.
El de Londres, la gent per allà corren molt.
El passadius és més estret,
la gent veus que és més curta
i la gent veus que va molt per la feina.
Però està bé, és una fira interessant.
Molt bé.
Vau començar fa tants anys amb el tema més local,
en Déu-n'hi-do, l'evolució, el progrés,
la col·lecció també ara de publicació en castellà
i ara el món anglosaxó.
Escolta, això, d'aquí un temps no sé de què parlarem.
Que bé, no?
Aquesta setmana, i també està relacionada amb això,
ens ha arribat el primer llibre nostre
que hem traduït a l'alemany.
Quin és?
Que és El Camí de Sant Jaume.
Ah, sí, és veritat.
Això va relacionat també...
L'any passat, a finals de juny,
o sigui, ara fa un any,
vam treure l'edició en català i en castellà.
De l'edició en català ens ha anat de primera,
perquè és l'única guia que hi ha
al Camí de Sant Jaume en català,
és l'única que descriu el Camí català,
perquè habitualment totes les guies ressenyen el Camí francès,
o sigui, el que va pel nord, l'habitual.
I a més que se li diu el Camí francès
perquè és el que ve de França, no?
I per el Camí català,
el que va cap de Montserrat,
a més és molt bonic perquè surt de Montserrat,
Montserrat va cap a Santes Creus,
no, perdona, aquest no, aquest és un altre.
Va de Montserrat, va cap a Lleida,
i de Lleida cap a Sablesa,
que ara em confonia perquè n'hi ha un que surt del Vendrell
que passa per Santes Creus, Puglet i Vallona.
Que fa tot el sistema.
Sí, que fa tot el sistema.
Sí, sí, hi ha una variant.
Hi ha una variant.
És a dir, no, tots els camins no porten a Roma,
porten a Santiago.
No, a Santiago, exacte.
Doncs aquest, a Frankfurt el vam oferir
en un edicto alemany.
Un any superinteressat,
de manera que passat mig any,
el llibre ja l'hem traduït,
l'hem imprès en alemany,
i aquesta setmana ens ha arribat ja l'edició en alemany,
que ells començaran a distribuir ja
cap al mercat alemany.
Teniu en l'actualitat,
dins de la col·lecció Azimut,
99 guies?
No, 90 i escaig, 99.
90?
Sí, són 90.
Però bé, no surt una i després l'altra,
sinó que moltes vegades surten de manera simultània.
Exacte.
S'es pot explicar el que fareu amb la número 100?
Sí, sí, sí.
No ho sé, ja...
L'estem preparant.
L'esteu preparant el número 100?
De nosaltres calculem...
D'aquestes guies anem traient una per més, no?
Més o menys, ara estem a punt de sortir,
parlo de memòria,
una d'excursions amb BTT per al Pallars Jussà,
estem preparant una guia d'excursions amb BTT
per la zona de Tuixent-Labança,
i una altra guia que són...
Ah, mira, una guia d'excursions a peu per la Costa Brava,
una d'excursions a peu per el Pallars Jussà,
això ho hem de treure abans de l'estiu.
I a veure si arribem a una que és una selecció
de cims del Pirineu de nivell mitjà.
És a dir, escolta,
cims del Pirineu,
però que no em vull anar a fumar de llores, no?
Doncs és una selecció de cims d'aquestes, no?
I amb això, doncs calculem que l'any vinent
farem cap a la guia número 100
i volem una miqueta fer alguna d'això especial, no?
Llavors estem preparant una volta amb BTT per tot Catalunya, no?
I a mesura que anem anant passant
per les diferents comarques,
anirem recordant les guies que tenim de tots els llocs, no?
Perquè, o sigui, no hi ha absolutament cap comarca de Catalunya,
ni una, que no hi hagi algun recorregut
amb alguna de les nostres guies.
Per tant, anirem fent això.
Jo diré una cosa d'aquí,
dels llocs més típics i emblemàtics de l'excursionisme,
jo he fet servir les vostres guies,
són guies útils.
A més, algunes vegades ho hem parlat
a l'espai d'esports d'aventura amb el Pep Calvet,
que amb la tradició excursionista que hi ha a Catalunya
sembla mentida que teníem,
bé, aquelles del Piolet,
que anava molt bé tot allò.
i carabasses i vermellates.
Exacte, però era l'únic que tenia.
Era l'únic que hi havia.
No hi havia res més.
I va ser a partir d'aquí,
hi ha algun altre més,
però sobretot les que han tingut molta força
han estat les vostres guies de la col·lecció Azimut.
Dins del tema editorial,
com vau optar per aquest producte?
Perquè, clar, dius,
potser podíeu haver optat per aquest.
Anava a dir que podíeu optar per una de cuina,
però és que de cuina també en teníeu,
que és el cullerat.
Bé, quedem-nos amb les guies.
Per què vau optar per això?
A més, és de les col·leccions més antilles.
Vol tenir vista comercialment,
hi havia també una miqueta d'esperit allò
de la cosa xirocaira, catalana,
hi havia de tota una mica.
Ara quedaria bé que vosaltres vam fer un estudi...
No, no, no, no, no.
No és veritat, eh?
No?
No, és cap estudi.
A veure, sí que nosaltres som usuaris de guies,
sobretot vaig a sortides amb BTT cada cap de setmana,
cada ingüent, no?
I veiem que hi havia una mancança d'això,
hi havia una mancança en trobàvem,
no en trobàvem fins i tot,
a Piolet des de Madrid,
no Piolet, a Desnivel des de Madrid,
o a Pra, més des de Saragossa,
havien fet guies d'aquí,
però algunes guies de BTT
a les muntanyes de Prades de Piolet,
ai, de Piolet de Desnivel,
i fins i tot algun cop
l'havien fet la guia en català, no?
Això és una cosa rara,
però què passa, no?
Doncs hi havia molt poques guies.
Montblanc Martín havia tancat
que feia les guies del sec
i hi havia poc comparat
amb altres llocs de l'estat, no?
Per exemple, el País Basc,
la editorial sua ja feia temps
que estava fent guies
amb color i des de nivell,
estava fent moltes guies també
i prames per la zona de l'Aragona.
I vam dir, bueno, provem-ho,
perquè com que al començament
anàvem peixos,
tenim que anar provant coses, no?
Ho vam provar i la vam endevinar de plaer,
perquè és que el primer llibre,
al cap de tres mesos,
vam reeditar-lo,
i el segon,
el primer llibre que era
del Muntany al Mar,
el segon al Montsant,
també li va passar el mateix, no?
Hi ha segons les terceres edicions
i algunes exaurides,
fins i tot d'algunes guies, no?
Hi ha algunes exaurides,
i ara, per exemple,
traurem la quarta edició
del llibre
de les 50 excursions per Catalunya.
Nosaltres hem tingut ocasió
en aquest espai
i al llarg dels darrers estius
de parlar
amb alguns
o gairebé tots
els autors d'aquestes guies,
sobretot les més properes
en el territori,
i el que quedava claríssim
és que són, de fet,
autors de guies
d'una banda,
que són practicants,
ja sigui de l'excursionisme
a peu de la BTT,
i a banda professionalment
són persones que s'hi dediquen,
o bé com a geògrafs,
o bé que han fet
de la seva vida
en contacte amb la natura
el seu ofici.
Jo no sé
tots aquests autors
de les guies,
com anàveu contactant,
com els anàveu triant,
us arribaven propostes...
Sí,
al començament...
Col·legues, no?
No, a veure,
al començament,
si t'hi fixes els primers títols,
són títols molt del voltant
dels nostres comarques,
llavors hi ha gent d'aquí,
no?
I vam començar a contactar
la gent gràcies a internet.
O sigui,
el que vam fer
va ser
mirar quines pàgines,
estic parlant de fa temps,
quan internet
era començar bé,
quines pàgines
hi havia de gent
que tingués frutes i tant,
allà vam contactar,
per exemple,
el de BTT per la noia,
vam contactar
el de Peu per Montnegre,
el de BTT per Gironès,
allà van el de...
el del cinc més l'altre
de cada comarca,
vam contactar diversa gent.
En aquest moment
no ens cal contactar ningú,
en aquest moment
tenim unes creix
de material
de la col·lecció Cimut,
o sigui,
està a la cua d'un any.
O sigui,
en aquest moment
tenim allà
els llibres
que trobarem d'aquí un any.
Ja, ja.
Una cosa que empipa molt
els autors,
però no podem córrer.
Sí, clar,
però és el que hi ha,
de totes maneres,
és un terreny mai millor dit
que té un futur esplèndid
perquè de cop
hi ha més afició,
les persones
no només busquen qualitat
en els materials
que emprenen
en la seva sortida,
sinó que volen també
tenir un bon material
en guies.
I aquí a internet
sí que et pots imprimir
una ruta,
però no és el mateix
portar la guia a la motxilla
que anant en pàgines sueltes
que vas fent, no?
I sobretot la gent
vol fiar-se'n, no?
Jo sempre els dic als autors,
compte que posem
gent a la muntanya,
compte que fem, eh?
Compte que fem.
Per tant,
la gent vol fiar-se, no?
La gent diu,
escolta,
això és una guia,
hi ha un nom,
hi ha un autor,
hi ha un editorial,
ja conec altres productes
d'aquest autor
o d'aquest editorial,
sé que estan bé...
Pots reclamar, eh?
Pots demanar
el llibre de reclamacions.
Que m'ha passat un dia,
que m'ha passat un dia
amb un senyor
que em va trucar
que s'havia perdut
i que la culpa era nostra.
Però era culpa de la guia
o realment...
Jo no he fet l'itinari aquell,
però jo no estic segur que no,
perquè era una guia
que és precejant pel Ripollàs
que és un autor batarà d'allà,
és que no crec que fos culpa.
Jordi,
tenim un minut
i em sap molt de greu,
però jo com a mínim
m'agradaria també fer referència
a aquest últim reconeixement
que han fet
a una de les vostres guies,
parlo de memòria,
que és de la zona de l'Urgell?
No, no,
el reconeixement
és de la Federació.
De la Federació,
però és una guia?
No, no, no.
En general,
la Federació
el que ens va fer
és una menció honorífica
per la col·lecció Azimut
perquè ells entenen
que aquesta col·lecció
ha ajudat
pel que és l'esport del montañisme.
I per això ens van fer
aquesta distinció.
Doncs la col·lecció Azimut,
lògicament,
les guies seran presents
a aquest Sant Jordi.
El Jordi no hi serà
perquè com que aquest editorial
està fent tantes coses,
segur que seràs a Barcelona.
Sí, a Barcelona, sí.
Em sembla perfecte,
però tindrem bona representació
de Cosetània
al programa especial de Sant Jordi
al matí de Tarragona Ràdio.
De veritat que t'agraïm molt
que t'hagis acostat
fins als estudis
de l'Avinguda Roma
perquè sabem que són dies
de moltíssima feina.
Enhorabona a tots,
de veritat i sincerament
i continuarem parlant
de les vostres guies
i no per simpatia exclusivament
sinó perquè realment
les trobem útils.
Gràcies, Jordi.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.