I aquí a l'estudi ens acompanya l'Oriol Grau.
Bon dia, Oriol, benvingut.
Jordi Tinyena, bon dia.
Que ve amb qualitat d'abonat del teatre,
dels primers, tinc entès, no?
Sí, entre tots els que van obrir el teatre aquells dies.
No sé si guardes tots els programes de mà,
tot, no ets de guardar coses.
Són gent col·leccionista.
Els que sí, segur que té programes de mà i tot en la seva memòria,
és l'Anton Baixeres.
Anton, bon dia.
Hola, bon dia.
És el cap de Luminotècnia del Teatre
i entre tots mirarem de fer una mirada
en el que va ser aquella inauguració.
Que jo la recordo també perquè recordo que vam fer un programa en directe
un dissabte, que es van fer una de les jornades de Portes Obertes.
Per allà voltaven els comedians que estaven preparant l'espectacle
i sobretot hi havia moltes persones d'una certa edat,
d'altres que també eren més joves, que recordaven
quan el Metropol era un cinema,
que utilitzava l'associació La Salle.
En fi.
Les pusses.
Les pusses, de tot allò anterior, els baixes de Carnaval,
que també es feien.
De tot allò anterior a la remodelació del teatre segur que parlarem,
però en tot cas recordem un dels moments,
un dels moments allò bonics,
quan es va aixecar el taló,
jo no sé si l'Oriol Grau estaria molt nerviós,
ens ho explicarà,
però primer recordem aquests moments a través d'aquest document sonor.
Per un actor o una actriu,
el fet que la seva ciutat estreni un teatre li produeix malaltia immensa.
Si a més a més aquesta actriu i aquest actor han estat escollits per presentar
l'acte d'inauguració d'aquest teatre,
la satisfacció no pot ser més gran.
I aquest és el nostre cas.
Tant l'Anna com jo considerem un honor haver estat els escollits,
els primers actors tarragonins que trepitgen l'escenari d'aquest renovat metropol.
Ara mateix sentirem parlar de l'arquitectura del metropol,
de la figura del seu arquitecte, en Josep Maria Jujol,
de la seva simbologia marina,
de la seva història passada i de la seva recuperació present.
Però permeteu-nos que aprofitem aquesta tribuna
per expressar un desig de futur.
Ens agradaria que des d'avui mateix el metropol,
aquest teatre dels ciutadans i ciutadanes de Tarragona,
fos també un teatre assequible als artistes tarragonins.
Que les manifestacions, tant de teatre com de música,
de dansa i d'altres disciplines artístiques,
trobessin al metropol l'espai popular idònic
per mostrar el seu treball.
Estem segurs que el públic tarragoní donarà suport
a aquest desig amb la seva assistència.
Feia massa temps que la nostra ciutat
es delia per disfrutar d'un teatre propi.
Avui, 10 de març de 1995,
aquest anel ja és una realitat.
Ara sí que podem dir amb la boca ben plena...
Ja era hora!
Oriol, t'he vist una cara
mentre anaves escoltant-te tu i l'Anna?
La veu aquesta, aquest tonet tan alt.
T'ha de dir, Oriol, no.
Collastre, semblava.
Home, tampoc no hi havia els aparells de gravadors
que n'hi ha ara, fa uns anys.
Moltes ens hem fet grans, eh?
Una miqueta.
Tots us heu fet grans, no?
Sí, sí.
I el Metropol ha estat molt present el Jordi com a espectador,
tu doncs molt a prop del que era el dia a dia.
L'Oriol com a actor,
que a més, posteriorment,
va fer una representació teatral.
A veure, a més, vas dir públicament
que si la gent no li feia gràcia,
tornaves els diners.
Ah, sí, sí, quina obra era?
El Jordi de les Delícies?
Ah, pot ser, el Jordi de les Mentides.
De les Mentides, això mateix.
Pot ser, pot ser.
I vas dir...
Jo ho recordo.
Jo ho recordo.
Perquè no van riure.
No van riure, diu.
Diu, a més em comprometo
que si la gent no riu li tornaré els diners.
Jo ja imaginava l'Oriol allà
amb una boceta a la porta.
Ets un estafador, no?
Sí, sí.
No van riure.
Una miqueta, una miqueta.
Home, també tu.
Ara, en uns moments,
ens posarem en contacte amb l'arquitecte
que ens recordi també aquella,
el que va ser la part, doncs, més...
Hi ha moltes absències en aquesta taula avui, eh?
Absències que...
Persones que han estat convidades
i que realment han dit
em sap molt de greu
o algunes estaven de vacances,
altres tenien compromís,
Fina Cavaller, per exemple,
deia un compromís ineludible,
ens va dir que vindria
i estava realment molt dolguda.
Perquè dius, no puc venir, no puc venir.
Des d'aquí una abraçada ben forta
perquè ens consta que volia venir
juntament amb altres companys i companyes.
Van formar part d'un projecte
que va ser molt important,
no només a nivell institucional,
sinó a nivell de cor
per a moltes persones
que s'havien dedicat al teatre
i que eren espectadors de teatre també d'aquesta ciutat.
Estaven morfes, de fet.
Feia anys que estaven morfes
d'un teatre una mica titular de Tarragona, no?
Perquè jo me'n recordo abans d'això
que es feia teatre de sobte la laboral,
de sobte allà l'Institut Martí Franquès,
de sobte...
I l'espectador anava amb bojos.
Recordo la laboral,
va anar la Núria Esperant,
les criades, José María Rodero,
flotats,
perquè clar,
és un teatre magnífic,
però clar, no podien.
I Herma també l'havia fet,
la Núria Esperant.
Sí, sí, també.
Home, de totes maneres,
hi havia molta gent d'aquí
que buscava el teatre
i l'anava a buscar a Barcelona,
l'anava a buscar Reus,
a l'Associació d'Espectadors de Teatre de Reus,
que va complir un paper importantíssim
en aquell moment.
Fins que es va restaurar el Fortuny també
i va acabar morint-se.
Aquella associació hi havia
molts abonats,
podríem dir, de Tarragona,
moltíssims,
que anaven allà al teatre.
Gràcies a què havies de fer.
Com recordeu la inauguració?
Tu que estaves bé.
Amb alguna polèmica.
Mira, amb alguna polèmica.
Si parlem amb l'arquitecte,
podem parlar.
El tenim ara l'altra qüestió.
El saludo
i així parlem entre tots.
Tenim efectivament
l'arquitecte
que va dirigir
la restauració del teatre,
en Josep Llinàs.
Bon dia.
Bon dia.
Gràcies per atendre
la nostra trucada.
Jo recordo que
quan el Metropol
va fer 10 anys justament
l'any passat,
que també vam fer
un programa especial,
Josep Llinàs
en vam tenir oportunitat
també de parlar amb ell.
En tot cas,
li diria perquè se situï
que aquí a la taula
ens acompanyen
l'actor Oriol Grau,
Jordi Tinyena
i Anton Baixeres.
Ho dic perquè
més que una entrevista,
allò,
pregunta-resposta,
el convidem a que participi
com vostè desitgi
i quan desitgi
a banda d'explicar-nos
com recorda vostè
des del punt de vista tècnic
com va ser aquella remodelació.
en tot cas,
l'Oriol Grau apuntava
que aquella inauguració
el recorda una polèmica.
Sí, a veure,
Josep,
si està d'acord amb mi,
que em sembla
que deien
l'escenari s'ha de fer més gran
però hi ha una escala
dissenyada pel Jujol
i no es pot traslladar
i no sé què.
Amb aquella escala
hi havia polèmica,
l'escala que encara hi és,
és clar.
Sí, sí, sí.
Oi que sí?
Sí,
és una escala
que nosaltres vam utilitzar
per arribar
a les plantes superiors
de la caixa escènica
però la veritat
és que en algun moment
es va dir
que s'havia d'eliminar
per aconseguir
més amplada
la caixa, no?
I efectivament
aquesta escala
estava tocada
pel Jujol
i jo vaig considerar
que s'havia de conservar,
la veritat, no?
I això va anar
en detriment
de la capacitat
operativa
de la caixa escènica
encara que la vam utilitzar
des d'aquest punt de vista
que explicava, no?
Josep,
a nivell personal
tenint en compte
aquesta admiració
i aquesta estima
per l'obra de Jujol
i m'imagino
que va ser
un treball important, no?
Tot i el risc
que quan s'actua
per una comunitat
d'una ciutat
relativament mitjana
i petita
que tothom tenia
la mirada posada
en el resultat
del teu treball,
malgrat aquesta pressió
entre cometes
et devia fer
molta il·lusió, no?
Sí, sí,
molta, eh?
Molta va ser
molt important
el punt de vista
professional
per mi
va ser molt maco
vam estar molt temps
a l'obra
van descobrir moltes coses
perquè amb aquestes operacions
de reforma
que s'havien fet
moltes vegades
s'havien limitat
a tapar
a embolicar els pilans
amb embans
i deixar-los
tal com estaven, no?
Llavors,
quan van començar
a obrar
van començar
a sortir coses
que van ser molt maques
de descobrir
i de posar
de manifest
de nou.
No, no,
va ser un treball
que recordo
com una experiència
fantàstica.
Recorda alguna
d'aquestes sorpreses
que va trobar?
Per exemple,
el pilar
que es troba
a la platea
aquell pilar tan maco
que té peixos
incrustats
i que té les arestes
tocades.
Aquest pilar
és un d'aquests
que estava
havien posat
uns lavabos allà
i en lloc
d'altre cas
els embans
contra aquest pilar
com que era tan difícil
que estava molt treballat
es va embolicar
amb un embà
formant un quadrat, no?
Quan van començar
els embans
van picar allà
van veure
que estava buit
van treure aquest embà
i va sortir el pilar
tal qual està, no?
Clar,
és d'aquestes obres
que només
no només
els tècnics
s'ho passen bé
des d'aquest punt de vista
sinó que també
els mateixos
la mateixa gent
que treballava
es va quedar encantada
al descobrir això
d'encarregat
tothom estava
content
amb aquestes
i van sortir
bastants coses
d'aquestes
En el Teatre Metropol
i això vosaltres
des de la vostra perspectiva
segur que ho teníeu molt clar
ha hagut de fer
l'espai
i quan dic l'espai
dic les persones
que hi treballen
autèntics esforços
per encabir
determinats espectacles
hem assistit
a audicions musicals
de grans orquestres
de jazz
per exemple
aviam
que era
jo no sabia
ni com podien tocar
els instruments
perquè veus
formacions musicals
de no sé quantes persones
que estan
tan apretades
que dius
és que li posarà
la trompeta
a l'ull del costat
i amb el ballet
per exemple
el ballet igual
calcular
no han renunciat
a fer determinats espectacles
però els artistes
han patit
però és que és l'únic
que hem tingut
a Tarragona
si s'ha pogut veure
òpera
ha hagut de ser
el Metropol
això vol dir
que han hagut de desmuntar
3 o 4 fileres
de butaques
per encabir
l'orquestra
és un inconvenient
però
en fi
una mica deien
el centre perruquial
sí
i el centre cívic
i el teatre nacional
clar
perquè a més tens
aquests grans espectacles
grans obres de teatre
que han vingut
compaginades
amb els grups locals
compaginades
amb els festivals
de fi de curs
que passen també
pel teatre Metropol
és un espai
que tothom
hi ha anat
alguna vegada
en aquesta ciutat
fins i tot
els que no són
aficionats al teatre
però tenen una neboda
o una fillada
que balla
per exemple
una escola de dansa
tothom ha anat
a aquest teatre
en qualitat
d'una cosa
o una altra
sí
té uns
molt molt alt
tan alt
que com no agafi
més personal
a mi sembla
que els haurem
d'enterrar tots
jo crec que el gran mèrit
és el de l'equip tècnic
jo crec que sí
per això
d'aquí uns moments
ens posarem també
en contacte
amb la Lluïsa
que Déu-n'hi-do
també s'hi ha de batallar
dia a dia
per el tema
de les localitats
és la cap de taquilles
ara parlarem
amb ella per telèfon
malgrat els anys
que està obert
però té coses
sense resoldre
el bar
és un dels grans
problemes
del Metropol
que no sigui
un bar operatiu
que funcioni
o quan n'hi ha
es veu que no
no funciona mai
però es veu que
si no hi ha teatre
no pot funcionar de bar
per una reglamentació
es veu que ara diuen
que sí
que funcionarà
com un espai
per fer coses
i tot
s'haurà de veure
ja ho veurem
en tot cas
estaria bé
que estés obert
cada nit
home i amb aquell pati
que es podria
posar una mica
de terrasseta
segurament s'hauria
de recuperar
aquella
entrada independent
que tenia
l'antiga associació
de la Salle
que anava directament
al pati
sense haver de passar
pel teatre
sí
no ho sé
clar
no això és possible
aquestes coses
són possibles
de realitzar
i de fet
la reforma
que s'ha fet
en el bar
i que
el bar
s'inaugurarà
tinc entesa
a la tardor
hi ha una reforma
feta en el bar
en què hi haurà
una concessió
i en principi
hi haurà
un servei
de bar
que
la pretensió
és que dinamitzi
aquest espai
com un punt
de trobada
de la gent
tenia funció
o sempre
jo espero que sigui
sempre
jo espero que sigui
sempre
perquè jo crec que és
compatible
que sigui
sempre
i s'ha de veure
s'han d'instrumentar
les eines
els mecanismes
de com la gent
entra
com la gent surt
com compartimentem
una cosa amb l'altra
i com ho fem
compatible
de fet
es va dir
que s'obria
amb la voluntat
que fos també
un espai cultural
que aculli xerrades
taules rodones
conferències
presentacions de llibres
és a dir
fer un espai
d'utilitat
la idea és magnífica
ja veurem
sí
és que el teatre
ja no dona més
la mamella
la mamella
està ja seca
que no dona més
pobra
saludem la Lluïsa
Fuentes
la tenim a l'altre costat
del fil telefònic
Lluïsa molt bon dia
hola bon dia
gràcies per atendre
la nostra trucada
sabem que estàs molt ocupada
com sempre
sí
perquè aquí
escolta és un no parar
sort que hi ha un horari
d'atenció al públic
si no no pararíeu mai
sí sí
tenim aquí
un dels teus abonats
sí
dic teus
perquè bé
tu els coneixes
pràcticament a tots
és el Jordi Tinyena
si us voleu saludar
hola
bon dia
explica'm com
d'abonats
ho teniu ple
el tema
com si diguéssim
que hi ha llista d'espera
d'algú que vol abonar-se
si algun dia
hi ha alguna baixa
sí
en aquests moments
el que tenim el teatre
és que clar
és un teatre amb 500 places
tenim ara
uns 100 abonats
que són aproximadament
unes 250 places abonades
i clar
sí que hi ha places
però les millors localitats
ja són ocupades
llavors
els abonats
que porten molts anys
no deixen aquestes places
amb facilitat
i la llista que hi ha
és aquesta
espera una mica
a veure si algun abonat
en algun moment determinat
per qualsevol raó
deixa de cobrir aquesta plaça
ja està bé
10 anys ocupant la cadira
assembleu polítics
sí, sí
hi ha gent que sí
però pac
que els altres cobren
jo puc dir
perquè és veritat
que quan
a la primera temporada
quan es van posar
els abonaments
a la venda
que va ser
de seguida
però no pas
la primera representació
i jo
no em va semblar bé
i vaig obrir un debat
a la primera llista
d'internet
que es va fer a Tarragona
que era el Parlem
i Tinet
havia nascut
en aquell moment
tot just
i jo vaig tirar
a la llista de Parlem
perquè a mi no em va semblar bé
aquesta qüestió
perquè
vaig pensar
que el teatre
encara no havia corregut gens
com perquè
ja es donessin
les localitats
amb abonament
perquè efectivament
donar-les així
vol dir que jo
si hi ha 10 anys
fa 10 anys
que estic a la mateixa butaca
que és més
jo
que tinc al costat
que em posi una placa
i ja està
i clar
amb tots els abonats
de les primeres fornades
va passar
jo
era partidari
que jo corregués
una mica més
que la gent
no conegués el teatre
que hi hagués
un parell de temporades
estables
i llavors
la gent ja té opcions
però sí que és veritat
és així
però va anar molt ràpid
el que era la venda
d'abonaments
quan es va inaugurar
el teatre
sí, sí, sí
evidentment no hi havia
tants com ara
i no tan consolidats
això s'ha fet amb el temps
també
però sí que
les primeres files
fins a la fila 6
fila 7
estaven
bastant ocupades
a més el senyor Tignanes
em sembla que és l'abonat
que més localitats en té
però em sembla que
gairebé una fila sencera
una fila sencera
sí, una fila sencera
que parador
també
que parador
no el coneixia jo
aquesta passeta
li agrada tant el teatre
que ho vol veure així
amb molts ulls
no?
ja ho sé veure
perquè si mai tinc necessitat
Jordi, què et sembla?
hi ha un forat?
bueno, el món de les xaquetes
quan és un acte
d'aquests oberts
al públic en general
és tremendo
les xaquetes i les bosses
sí
no, no, està ocupat
escolti, ocupat
6 localitats
ocupat
aquest és una altra guerra quotidià
no són aquelles misèries
que no s'expliquen
als mitjans de comunicació
no, Lluïsa?
sí, de totes maneres
intentem ara
fer que tots els espectacles
com a mínim
que la gent hagi de recollir entrades
és a dir
allò que fèiem
aforament
quan són espectacles lliures
a atacar el públic
que no hi ha cap tipus de pagament
el que fem ara
és que com a mínim
hagi de recollir l'invitació
perquè no passin aquestes coses
llavors es creen cues
la gent arriba
entre dins
i comença a deixar els bolsos
les bosses
i llavors es creen problemes
inclús amb el públic
no?
alguna petita baralla
sempre hi ha hagut
llavors el millor és això
fer entrades
encara que siguin gratuïtes
perquè cadascú tingui el seu seient
i la seva filera
i ningú pugui
fer aquestes petites coses
que es fan
Lluís
la qualitat
del vostre treball
ha millorat
amb el tema
dels sistemes informàtics
que sembla que
ha passat poc temps
però el món de la informàtica
ha evolucionat molt ràpid
quan ara va
a algun espectador
i li podeu donar
doncs exactament
a través de la pantalla
de l'ordinador
la zona on s'ha de situar
això no passava
al començament?
No, mira
jo vaig començar a treballar
a les taquilles
a fora no estan
a la Rambla
i jo me'n recordo
que tenia una taula gegant
començant
temporada d'estiu
que eren entrades
al Camp de Mar
i em pensava que hi havia
20 fileres
i el Camp de Mar
és grandiós
és a dir
són 1.800 localitats
i no sé
quants talonari
hi havia
això duplicat
per tots els espectacles
que es portaven
era una mica caòtic
i que evidentment
que sí
alguna vegada
el sistema es falla
i són aquestes alternatives
que
em semblen
una mica
tens enrere
però sí
això és increïble
o sigui
la informàtica
té aquests avanços
que ens ajuden
moltíssim en altres
però no t'agafa la desprevinguda
si falla la informàtica
tu tens ja
prou experiència
com per tirar-ho manualment
que diria que ell
sí
jo crec que
això és positiu
en aquest aspecte
haver viscut l'altra part
és positiu en aquest aspecte
el sistema informàtic
falla poques vegades
però evidentment
quan falla
s'ha de recórrer amb això
però sí
és una d'abans
i més encara
perquè la gent
pugui adquirir
les plantes
sense ni venir al teatre
directament
tenim internet
tenim telèfon
tenim el cervicatge
les 24 hores
Lluís
alguna anècdota
que sempre queda bé
per ràdio
d'aquests 10 anys
ocupant-te de les taquilles
la gent a vegades
som una mica rarots
quan anem a aquests puestos
i quan demanem
o deixem de demanar
no?
Hi ha de tot
clar
lògicament
sí
jo crec que la gent
ara ja comença
a conèixer els espais
i bé
això també per nosaltres
ens avança molt
la nostra feina
bé
molt segur el que vol
jo vull aquesta fila
i aquest seient
perquè a més aquesta
té aquest problema
ja se'ls coneixen
el problema és
quan realment
aquella fila
que volien
ja està adquirida
anècdotes
ens hem trobat
gent que ha comprat
en un bloc
a dalt de tot
sent potser
l'aforament
al mateix preu
a dalt de tot
i a 20 dies
a la primera fila
ens veiem 8
o fileres buides
hi ha gent
que una mica
es descol·loca
els cervicaixa
potser
i aquest teatre
crec que és un teatre
que la gent ve
molt directe
ens interessa molt
que nosaltres
els atenguem directament
jo crec que és un teatre
que més es ven
a la taquilla directa
inclús a aquests punts
de venda
que la gent pot comprar
a qualsevol lloc
de la ciutat
gent de Tarragona
gent de Tarragona
que realment ve aquí
perquè no li agrada
el cervicaixa
perquè no s'entén
però és que nosaltres
diríem quina és la localitat
és que cobren comissió
el cervicaixa
em sembla
exacte
abans era de franc
però de sobte
bueno
la caixa
si és un teatre
de fora de Tarragona
encara t'ho penses
però aquí
i millor
que ho tindries
i us vaig a un passeig
són 10 minuts
de casa
i tant
sí
sí
molt bé
Lluísa
doncs t'agraïm moltíssim
que hagis atès
la nostra trucada
deixem treballar
i fins la propera
perquè continuarem
celebrant aniversaris
només faltaria
i tant
adeu-siau
bon dia
una abraçada
quantes vegades
heu hagut de fer
de McGuiver
si em permets
l'expressió
per fer un muntatge
d'aquells que dius
impossible
això no ho podem posar
al teatre
i al final s'ha fet
sí
sí
diverses vegades
alguna obra
que recordis
per la seva complexitat
escènica
o tècnica
especialment
recordo
l'auca del senyor Esteve
ah sí
sí
el Luquetti
sí
de l'escenari gran
del Teatre Nacional
va anar
al Teatre Metropol
el primer
el primer bolo
va ser
Teatre Metropol
des de sortir
de la sala gran
a encabir-ho
que van fer una mica
de caseta
dels pinipons
per si venien
d'una gran taula
i hi havia
una botiga
hi havia una botiga
que en l'escenari
entrava
sobre carres
entrava sobre rodes
per un lateral
i allí
es va haver de fer
tot un invent
per penjar-la
i que baixés
del sostre
i bueno
va ser
una aventura
va ser una aventura
allò
perquè no
no ho veiem gens clar
en aquells moments
doncs
el Nacional
devia dir
que això
doncs havia de sortir
per força
i ens vam trobar
que les coses
ja estaven
molt avançades
les entrades
a la venda
tot plegat
i es van veure
forçats
a fer una cosa
que en altres
circumstàncies
s'hagués dit
que no
que no es podia fer
de cap manera
com de fet
moltíssims espectacles
no han pogut
no els han pogut veure
a Tarragona
per dimensions
sobretot
sobretot
sobretot
a partir
de
que el
format
canvia
a Catalunya
el format
que durant molts anys
va ser
l'estàndard
va ser
el Romea
que és un estàndard
que s'adapta
al metropol
vull dir
Romea
com tants teatres
hi ha
en moltes poblacions
a Catalunya
doncs no sé
que esclar
el moment que
que es posa en marxa
el Teatre Nacional
i
altres iniciatives
privades
etc
també
però
hi ha un moment
en què el format
canvia
i aquest format
ja és més gran
és a dir
el format
que fa
10 o 12 anys
era el del
Centre Dramàtic
de la Generalitat
que estava el Romea
ara ja no existeix
el Tarragona
podrà acollir
aquests nous formats
el Teatre Nacional
no ho sé
no ho sé
sí
espero que sí
espero que sí
jo és que
jo
jo és que
seria partidari
que el Nacional
fos el que
reduís
no
fos el que
el dictés
jo crec que
el Nacional
hauria de dictar
no sé si
el Teatre Nacional
però diguéssim
la política cultural
del país
hi hauria d'haver
una norma
diguéssim
d'espai
o sigui
és a dir
el circuit
que surti del Nacional
tindrà aquestes dimensions
i per tant
anem a fomentar
que els espais
tinguin aquestes dimensions
fer una mena
de norma
de norma
de dos muntatges
no se'n poden fer dos
és a dir
obligar
les companyies
del Nacional
és evident
és que
en el fons
és així
en realitat
es fa d'aquesta manera
es fan espectacles
pel Nacional
i després
quan surten
naturalment
s'han de fer adaptacions
perquè sigui possible
realitzar-les
a més a més
amb el muntatge
per poder-les muntar
en un dia
poder-les muntar
el dia abans
i executar
el dia després
és a dir
com tot plegat
que t'ocupi dos dies
quan el Nacional
el muntatge
només el muntatge
pot durar
setmanes
i això
ha d'acabar
per un teatre de bolo
no és pràctic
jo sí que volia comentar
sobre el tema
del teatre de bolo
del Tarragona
o dels centres
més o menys
polivalents
és la diferència
que hi ha
entre els teatres
que es dediquen
a l'exhibició
de productes
que ja venen fets
als teatres
en què s'hi facin
una certa producció pròpia
i aquests teatres
en què sí que s'hi fan
una certa producció pròpia
sí que es justifica
que hi hagi més polivalència
i més capacitat
més creativitat
més facilitat
a la creativitat
però
en un teatre
en què
hem de muntar
en un dia
per executar
l'endemà
i després torna
i potser
fem una matinal
i després
ho farem
un concert
a la tarda
fa falta
un altre tipus
de polivalència
que necessària
que necessàriament
redueix
aquesta
marge
aquesta
flexibilitat
que creativament
és tan interessant
però és que hem de distingir
una mica
entre els centres
que produeixen
els centres
que només exigeixen
llavors
a l'hora de pensar
en un teatre
a Tarragona
no només hem de pensar
si volem un teatre
més gran o més petit
sinó
si volem un teatre
d'exhibició
o un teatre
de producció
no sé si m'he explicat
perfectament
m'he sorprès
ara no tenim
l'arquitecte
el Josep
pel telèfon
però
que no hagi sigut mai
espectador
em sorprèn
que l'arquitecte
d'un teatre
no segui
i vegi
un altre teatre
i digui
si va bé
el que ha fet
o no
10 anys després
el convidarem
a mi em fa molta por
personalment
els arquitectes
els municipals
sobretot
sempre m'hem fet molta por
jo vaig ser de tenir
tractes
amb un arquitecte
francès
i explicava allà
que allà
els arquitectes
que fan teatres
doncs fan teatres
és a dir
el mateix que
un cirurgià
un cirurgià
que opera ronyons
doncs opera ronyons
i no opera els peus
i l'arquitecte
que fa doncs hospitals
doncs fa hospitals
i l'arquitecte
que fa cases adosades
doncs fa cases adosades
i em sembla
va semblar
d'una lògica
abrumadora
és a dir
perquè
la
tota la capacitat
és a dir
el teatre
deixa de ser una màquina
d'una certa manera
industrial
que ha de produir
hi ha un cert ritme
en temps real
i això
necessita
donar uns coneixements
i a més a més
això va canviant
durant el temps
i hi ha innovacions
un cert plegat
Jordi
tu que ets
abonadíssim
del teatre
perquè
no podré sortir
al carrer
perquè
ho t'hagués enxumat
ho compro
per una colla
d'amics
és la revenda
de regal?
de regal
és un business
és un business
que té el Jordi
de sobresou
sembla mentida
un complement
ara en sèrie
obre més a banda
que ningú s'ho pensi
que això és sèrio
per favor
que la gent
potser s'imagina
coses que no són
diries que
la programació
del teatre
està equilibrada
està bé
sota el teu punt de vista
jo sé que has vist
obres de teatre
que t'han entusiasmat
d'altres que no t'han agradat
en principi
trobes que
en conjunt
ha estat equilibrada
és equilibrada
habitualment?
sí
en general
la veritat és que
els programadors
els Jordis
la saga dels Jordis
que han anat passant
pel teatre
almenys són gent
que s'ho pren molt
seriosament
que coneix molt bé
aquest ofici
i la programació
és quasi sempre
molt equilibrada
la veritat és que
jo he disfrutat molt
el Metropol
he disfrutat malgrat
les condicions
del Metropol
perquè aquelles cadires
també són
són guapes
per estar-s'hi una hora
i mitja
o dues hores
els actors
ho notem
quan ja fa molta estona
i quan els pobles
es comencen a avorrir
justament per quan
es belluguen
de les cadires
quan canvien de galta
del cul
diríem
i les cames
creuament de cames
cap a un costat
l'última vegada
que vas estar al Metropol
va ser per allò
d'Amas i Vells
de l'aniversari
Déu-n'hi-do
8 funcions
molt emocionant
l'última vegada
que vas ser-hi allà
dir-te com va anar
va ser magnífic
perquè és que
la gent anava
com a boja
per anar a veure
aquest muntatge
per nosaltres
per tots
tant els actors
que col·laborem
professionals
o amateurs
era un somni
i va ser un somni
realment
cada funció
era màgica
és que 8 funcions
d'un grup de Tarragona
i ple el teatre
és magnífic
i teniu previst
fer alguna cosa
al Metropol?
no
només era pel 25è aniversari
i el Tarragona
i per què teniu temps
per preparar-ho?
veus?
de cada 30è aniversari
o el 50è
quan s'acabi d'estrenar
i a l'altra Tarragona
podeu començar
a preparar un espectacle
amb calma
i amb tranquil·litat
amb plan filigrana
i tants
farem grans
veus que no ho ve
jo ja no ho ve
jo el Tarragona
ja no ho veig
jo no sé si
seràs com el senyor Terrassa
ara sortirà el senyor Grau
surti, surti
el senyor Grau sortirà
i el senyor Grau
i ni senyor Grau
que n'he inaugurat un teatre
ai xiquet
bé Jordi
tu també podràs tenir
els teus abonaments
allà al teatre
perquè esperem que sí
en fi
jo no sé si heu vist
l'exposició
ara jo escombro cap a casa nostra
l'exposició 20 anys
de ràdio de ciutat
us la recomanem
a la Casa Canals
a la Casa Canals
aneu a veure
la Casa Canals
tu sí
i de pas l'exposició
em vaig colar l'altre dia
és més sonora que visual
la nostra exposició
de la ràdio
però hi ha una sèrie
d'ordinadors
que vosaltres
et podràs escoltar tu
i podreu escoltar fragments
hi ha molts fragments
d'esdeveniments
de la ciutat de Tarragona
jo hi vaig punxar
Tarragona Ràdio
i vaig punxar
quan estan allà al mercat
feies de DJ?
sí
i què feies?
feia un programa
una cosa molt estranya
amb l'Amadeu Roig
i la Magda
la Marga Mallol
i la Salominyot
però per això
la teleologia
era una cosa tremenda
el paleolític va ser
però era amb plats de disc
amb plats de disc
aleshores
i algun que altre revox
hi hauria
també m'imagino
no res
hi havia un casset
i un plat de disc
i una cosa
molt precària
ràdio a pedals
que era el que es portava
Déu-n'hi-do
és bonic això de Tarragona
que tots més o menys
si jo també hi vaig estar
i jo també tal
i dius
sempre els mateixos
no no
això està
molt bé
el Jordi Tinyena
també és col·laborador
d'aquesta casa
directa o indirectament
de molt de temps
també
Déu-n'hi-do
i l'any que ve
esperem que continuï
encara no hem firmat
el contracte
encara no hem firmat
el contracte
aneu dient coses
tot això
que hem fet referència
a l'aspecte personal
del Jordi
és mentida
no té res a veure
amb la realitat
a veure si ens quedarem
sense col·laborador
moltíssimes gràcies
de veritat
per acceptar
la nostra invitació
Anton Baixeres
Oriol Grau
Jordi Tinyena
ha estat un plaer
de veritat