logo

Arxiu/ARXIU 2007/ENTREVISTES 2007/


Transcribed podcasts: 1324
Time transcribed: 18d 23h 28m 8s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

La una del migdia, 8 minuts, en recte final del matí de Tarragona Ràdio.
Parlàvem de la Universitat d'Estiu de la URB, comença el juny.
Anem una miqueta més enllà, ens situem cap a finals del mes de setembre.
Vostè segur que ja estan visualitzant les festes de Santa Tecla.
Doncs en aquesta fotografia ja han de començar a posar un bou petit,
perquè si més no és un projecte.
El bou petit ha estat el guanyador de la dotació econòmica del projecte T6000,
una iniciativa de Rapsol-IPF que premia les propostes relacionades amb la cultura popular.
Ens acompanya una de les responsables de la colla del Bou,
és la secretària concretament de la colla, Júlia Moncada, bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per venir i enhorabona.
Gràcies.
I ens acompanya Josep Bertran, cap de relacions externes de Rapsol-IPF.
Josep, bon dia.
Bon dia, Jolanda.
Enhorabona també per haver triat, en tot cas, amb la resta del jurat, lògicament, aquesta proposta, no?
Sí, home, jo crec que nosaltres amb això som afortunats,
perquè tenim la sort que les propostes que arriben cada any totes són molt interessants,
però sempre n'hi ha una que és una mica més interessant,
o que almenys a criteri del jurat ho sembla,
i per tant que fa que estiguem satisfets de poder col·laborar,
de posar un element nou, a més un element molt ben treballat i molt ben fet,
almenys sobre el projecte que s'ha presentat, com és el Bou.
De manera que sempre jo crec que és obligació nostra donar les gràcies a l'entitat
que ha atinat a portar el projecte del T6.000 i que ha confiat en el projecte.
De fet, el T6.000, en edicions anteriors,
en destinava una part d'aquesta dotació econòmica,
doncs a algun altre projecte que no tingués a veure exclusivament amb el bestiar.
I la tendència dels últims anys ha anat una mica cap aquí, no?
De fer l'esforç econòmic, no de, diguem-ne, de Rapsol,
sinó del jurat que valora allò que s'ha de tirar endavant.
Sí, el que ens va passar, diguem-ne, les bases inicialment estaven obertes,
de fet, es diu que l'aportació és fins a 6.000
i tampoc quedava clar, no ho deia expressament a les bases,
que hi hagués una sola ajuda.
De fet, em sembla que deia expressament que n'hi podia haver més d'una.
El que vam veure de seguida és que es generaven, diguem,
expectatives o falses expectatives,
perquè, clar, les entitats que volien participar en el projecte,
si feien números, doncs esperaven, d'alguna manera, els 6.000 euros, no?
i crec recordar que a les dues primeres edicions
vam compartir la col·laboració i vam fer una ajuda important a un element
i una ajuda no tan important, doncs, amb algun element, com dius tu,
complementari també de la festa.
Després ens tocava, i això, doncs, és la lletra petita,
ens tocava per darrere, acabava de donar un cop de mà,
doncs, perquè al final el que volem és col·laborar amb les entitats.
i el que vam fer va ser a modificar les bases
de manera que donem una sola ajuda a un sol projecte.
Si el projecte, doncs, no arriba als 6.000 euros,
que no ha passat mai de la vida, doncs, no li donarem els 6.000 euros,
li donarem el que necessiti pel projecte, però una sola ajuda.
Així és, almenys, tothom que participa sap que si li ha de tocar alguna cosa,
diguem, són 6.000 euros, ni més ni menys que aquesta quantitat.
Mica en mica, comencem a tenir un seguici petit, molt lluit,
es començaven amb determinats elements de la festa,
perquè les bèsties, per part de les entitats
i el conjunt de la societat tarragonina,
semblava que era molt complicat fer una bèstia petita
i crear després, doncs, tota una sèrie de portadors, de tocadors,
però, escolta, vam començar amb el primer
i ara comencen a anar-hi totes les bèsties.
Aquest bou magnífic, a més, una bèstia de foc,
que ja sabem, doncs, de quina manera atreu,
no només als nens, sinó a tothom en general,
en quin moment us plantegeu tirar endavant el bouet?
Li diem bouet o bou petit?
Bou petit.
Bou petit.
Veus, això ja està bé, perquè com que n'haurem de parlar molt al llarg...
És el bou petit.
El bou petit, perfecte.
Quan us plantegeu tirar-ho endavant?
Quan sabeu d'aquesta proposta, no?,
doncs, per aconseguir la dotació econòmica,
o ja feia temps que ho teníeu al cap?
Bueno, ja una vegada que teníem el bou gran
i s'estava fent el seguissi petit,
doncs, clar, és una manera que sabíem que un dia o altre algú ho hauria de fer.
I llavors, clar, nosaltres portàvem el gran, volíem fer el petit.
No volem que marxi el petit en un altre lloc.
I llavors, doncs, tenim també molts crios,
que tot el dia també allò va,
que hi ha això, que hi ha allò, que està a la molassa,
que està, i el bou petit, i el bou petit.
I llavors, doncs, bueno, s'ho van plantejar,
costa molts diners, la veritat,
però, bueno, això és...
Van mirar projectes, mirant,
i, bueno, com que va sortir això,
que van començar a donar del T6.000,
que gràcies a això, doncs, ho podrem fer.
Si no, doncs, no.
I llavors, doncs, bueno, s'ho van plantejar
i vam fer.
Van començar a fer el projecte,
es va ajudar, s'ha ajudat molt la víbria,
l'Albert i el Rafael, això sí que ho he de dir,
abans de res, perquè, com que ho tenen tan recent,
ells, el de la víbria petita,
doncs, han ajudat molt a confessionar el projecte
i a tirar-ho endavant.
Clar, és una rèplica absolutament...
Igual.
Igual que el bou original, no?
Sí, que l'original portarà tot.
La faldilla, o sigui,
com que ara la faldilla del Gran també és nova,
la vam fer l'any passat,
vam posar la faldilla nova,
llavors, està la tela igual,
tindrà la faldilla igual,
o sigui, seran iguals, un i altre.
El bou és molt gran,
el de, diguem-ne, el gran.
El gran.
Per entendre'ns.
Com és de gran el petit?
Bueno, el petit és més petit.
Sí que és veritat,
que deia el disseny,
tenim aquí fotografies,
és una monada, eh?
Sí, sí, és molt maco.
És igual, és igual que l'altre.
Clar, però així, petita,
és que, amb respecte als aragonesos,
no és com el Tórico de Teruel, eh?
No, no, bueno...
És un bol de disseny, aquest.
Sí, sí, sí.
Bueno, les mides,
doncs mira,
té una alçada,
des de terra fins a la banya,
d'un metre setanta, vaitanta.
I què pot fer el pare,
com si diguéssim, d'alçada?
Te'n recordes, l'original?
L'original fa dos vint.
Ah, mira, ho tenim aquí.
Sí, no, no, no,
ja he dit per fer-nos una idea,
perquè a vegades això de les dimensions,
si no ho veus, no...
El gran fa dos vint.
D'alçada.
I llavors, doncs, bueno,
s'ha fet escala i és reduït,
però, bueno, quedarà com les altres.
Clar.
Perquè tot el seguir s'hi porti,
més o menys, una mida,
que d'això ja s'encarrega la consultiva
de mirar bé les mides,
les formes i tot això,
perquè si no, no t'ho tiren endavant.
Amb aquestes coses que no hi estàs avasat
i no ho coneixes en detall,
quan veus la gent que forma el protocol
i els especialistes,
no sé, el Jordi Bertran,
que és un bon col·laborador d'aquesta casa,
com ho miren i com ho controlen
i com veien...
Tot el mínim detall.
Sí, sí, t'ho fan,
el projecte se'ls presenta a ells,
perquè, clar, si no t'ho donen
per endavant,
que pots fer-ho, clar,
demanar, presentar el projecte sol
i que s'ho donguin
i no ho podem fer
perquè no s'ho dona la consultiva
i llavors és...
Per tant, no cal que es matin
buscant les diferències
perquè no les trobaran.
Sempre hi ha algun per a punyetes
en aquestes coses.
Jo sempre hi ha algú que...
Ai, calla!
De minoria, ja ho sabem.
Podem fer un premi.
A veure, aquí troba alguna diferència,
per petita que sigui.
N'altres procurem fer-ho igual.
Deies, clar,
això costa molts diners,
ja ho sabem,
i no només parlem del bou,
sinó tot el que després
s'han de posar els portadors,
els musis,
s'han de villar amb la mateixa roba
que els grans.
Sí, sí, n'aniran igual que d'altres,
igual que els grans.
Tothom ja ho sap,
anem de negre,
amb la faixa vermella,
el mocador vermell,
portem les perdenyes
i llavors, bueno,
és igual que el gran.
Té els deu timbalers,
té tot igual.
Però el farà un altre artista,
diferent del que va fer el gran.
I qui farà aquest bou petit?
A veure, aquest el farà art temàtic
dels germans Gallego,
que ja,
sí,
que ja, bueno,
ja l'hem dit que ho tiri endavant,
que s'està restaurant ara també
una miqueta el gran,
perquè de dins estava molt així,
estan fent l'estructura,
igual que el petit,
o sigui que
tampoc no trobarem diferència amb això
perquè ja estem canviant...
De fibra de vidre?
De alumini serà l'estructura.
De alumini serà.
Perquè només canviem l'estructura del gran,
clar.
Ah, i el petit que el fareu?
El petit serà de fibra de vidre
i l'estructura és d'alumini.
Ah, ah.
I en total amb roba i tot
pesarà uns 20 quilos.
20 quilos, per tant...
Són dos nens els que els porten.
És el que t'anava a dir,
nens de quines edats normalment
porten a les bèsties els seguissim?
A veure, seran els més grandets,
perquè seran ja els de 11, 12 anys.
Aquests poden amb 20 quilos cada escola.
Sí, tindran que ser aquests
perquè els altres ja es ficaran més
als timbals.
Als timbals,
a les carretilles,
al no sé què...
Sí, el que passa és que, bueno,
amb això de les carretilles...
Aquesta és una altra,
el tema del foc,
com ho resoldreu?
Veient experiències d'altres bèsties
que ja tenen els petits.
Anirem 4 o 5 grans
que hem de fer d'encenedors
i de ficar les carretilles
perquè els petits no poden tocar la...
Això serà doble jornada,
doble seguissim per vosaltres, eh?
Sí, bueno, però ho disfrutarem.
Aquestes coses es fan amb molt gust, home.
Sí, sí, sí.
I aquí hauríem d'introduir alguna base
en el premi aquest
que digui que, no sé,
que nosaltres podem portar també
un dia l'element...
Que estan obligats, no?
Estan obligats a deixar-nos portar.
Bueno, ja està obert, eh?
Almenys una estona.
Fan falta portadors i de tot.
O sigui que...
Un tratge i a ficar-se.
Clar, aquesta és una altra.
Segur que hi ha molts nens i nenes
que els fa gràcia,
que els fa il·lusió
i totes les entitats us trobeu,
que és molt complicat.
Perquè quins criteris?
I doncs una llista,
m'imagino de la prioritat,
doncs el primer que s'apunta
i anar fent i repartint.
No és fàcil, no?
Sí, no, no és fàcil.
N'altros ja...
Perquè demanis paciència als pares.
Sí, n'altros ja quan...
Amb el gran ja els nens ja venen darrere
i quan m'he fet i quan m'apunto
i quan...
I a veure, tenim una llista
i llavors per llista
hem anat ficant,
hem trucat ja que com que estava
via llibre ja,
doncs hem trucat els pares.
A veure, què vol fer?
Tocar.
La majoria vol tocar.
Tinc tres o quatre
que volem portar al bó.
Falten encara nens
que es poden apuntar.
Amb la passió pel timbal
que hi ha en aquesta ciutat
haurem de portar el Carliños Brown
que munti una escola o una alguna cosa
perquè, escolta,
tots volen tocar el timbal.
Tots són timbalers en aquesta ciutat.
Llavors, el problema és que
només surten un dia.
Llavors, clar,
tots volen sortir.
Però, clar, has de tindre reserva
i tots no poden sortir.
No és que amb els grans
que sortim dos o tres dies,
bueno, avui tocaran aquells,
demà tocaran aquells.
No, avui no.
Aquí no.
Aquí és un dia
i els que toquin, toquen
i fins l'any que ve
no es pot fer res més.
Doncs paciència.
Llavors, bueno,
però hem de tindre reserves
perquè, si no,
se te fica mal
algun cri o alguna cosa
i, clar,
aquest dia no pots sortir.
Sí, sí, es preveure alguna contingència.
Clar, hem de tenir crios
que saben que ensaiaran
però que no tocaran.
Aquí està el problema.
Us han presentat molts projectes
en guany, Josep?
Aquest any,
si no recordo malament,
hi havia quatre de projectes
i tots eren,
tots estaven molt bé.
Hi havia
algun altre element
pel seguir-se petit
i hi havia
algun tema
de restauració
d'algun
gegant
del barri
de la Merceria,
si no recordo malament.
Eren propostes
i alguna
molt interessant
i molt ben treballada.
Us costa molt triar
cada any, no?
Això sempre ho dieu
fora d'antena.
És que cada any
ens ho posen més difícil
perquè té més qualitat
el projecte.
Per això, jo crec
que una cerca
que té aquest projecte
és que vam buscar
experts
de l'àrea de cultura
de l'Ajuntament,
de l'àrea de festes
de la Generalitat,
de l'Organisme
de Cultura Popular
i Tradicional
i és molt interessant
i l'està
en una de les reunions
que faig obert
perquè et dones compte
com igual que saps
que hi ha experts
amb química
que són els que
millor coneixes
i hi ha experts
amb coses d'aquestes
i gent molt documentada
i que coneix molt
i la veritat
és que són reunions
molt, molt,
fins i tot formatives
de manera que
és d'aquestes coses
que disfrutes
organitzant, preparant
i després disfrutes
el dia de la festa, no?
És lleig parlar de diners
o podem dir
que pot costar
tot el projecte globalment?
A veure,
nosaltres,
el projecte
que nosaltres tenim aquí
ara
vam fer
se pujava
a uns 6.600...
7.000.
Ah, però això és com
la reforma d'una casa, eh?
Sí, perquè falten
algunes coses
i això.
La falda ja no estava
ficada aquí,
però bueno,
ara hem parlat,
parlem això
amb entitats
i més
i bueno,
a veure,
i entitats que vulguin
donar-se més subvenció
l'acceptem també.
És a dir,
accepteu, eh?
La col·laboració.
Sí, sí.
Però bueno,
el que és el bou
amb el 6.000
de moment
se'ls arriba.
El farem.
Us sentiu una mica
padrins
de tots aquests elements,
Josep?
Home,
mira,
ara que m'ho preguntes...
Ai,
el padrinet,
que ve un padrinet
de la bou.
És que veus
que el seguissi petit
en aquest cas
creix,
que hi ha elements
de la festa major
que poden canviar
el vestuari,
i d'alguna manera
doncs sí,
t'agrada.
Aleshores,
veus passar pel que diu
ja,
esclar,
la xiqueta
o el xiquet
com a pujant.
Jo crec que hi ha
molta gent
de la que treballa
a Repsol
que té clar
que aquest projecte
funciona d'aquesta manera
i que el dia
de la festa major
sempre hi ha una esquitxada
d'alguna cosa
que Repsol
li ha posat la cullerada.
Jo crec que
és una obligació
que nosaltres tenim
com a veïns
de la ciutat
de donar un cop de mamba
allò que es pugui,
però quan a més
és una cosa d'aquestes
que és per tota la ciutat
que la canalla hi disfruta
que és un patrimoni
vull dir,
la ciutat és patrimoni
mundial
i això jo crec que és patrimoni
de tots els tarragonins
i en aquestes coses
donar molt gust
col·laborar
i després doncs
com a pare
que també
o pares que som
els que estem allà
que tenim els fills
doncs
amb entitats de la festa major
o amb altra mena d'entitat
doncs tens clar
que qualsevol col·laboració
que es pugui fer
doncs pels pares
també
va molt bé.
I esteu allò
de dir
escolta
com va
es va avançant
què ho tindrem per Sant Atec
que s'estarà acabat
o vosaltres
us manteniu al marge
quan dic vosaltres
dic tu
que com a cap de relacions externes
esclar
no vejo els grans
executius de Repsol
pendents de si està
Alba o no està
no, no, exactament
però vaja
després quan Alba o surt del carrer
els agrada
sí que els agrada
home, sí, clar
procures
procures
tenir classe a dir
a nosaltres
i això
les bases
ho recullen d'alguna manera
el que busquem
és que sigui un element
el que guanyi el projecte
que es pugui veure
per Sant Atec
això no vol dir
que si hi hagués un projecte
com n'hi havia aquest any algun
que és més elaborat
i s'ha de treballar més
i es tardaria més
doncs això no vol dir
que no puguis col·laborar amb ell
però clar
busquem una mica
la possibilitat
que es pugui estrenar
cada any
alguna cosa
o que la col·laboració
es vegi
en fi
durant la festa de Sant Atec
hi haurà nervis
a començaments de setembre
de dir
calla
que estarà acabat
sempre s'acaba
però
per l'experiència
que tenim aquí a la ràdio
de conversar amb vosaltres
d'anar parlant
sempre està aquella setmana anterior
sí, sí
li falta no res
però li falta no res
i aquell neguit
aquella cosa
jo m'imagino
que forma part també
de la tradició
i anar pensant
com fareu la presentació
que aquesta és una altra
sí, bueno
això ja s'està pensant
i això
és de buscar padrins
padrins

padrins i diners
per la presentació
les presentacions
també
segons com la facis
doncs també
no, no
si vols donar-li
una dimensió
una miqueta
que cridi l'atenció
de moment
és això
els cas pensants
com jo dic
estan per allà
pensant
a veure com ho farem
com no ho farem
i bueno
s'estan preparant
dins del que és
la colla del bou
jo m'imagino
que aquest projecte
també el vivió
amb molta il·lusió
els grans
els grans
sí, clar
els grans
són els que
veient els petits
com deia ell
doncs són els que
va, per ells
per ells
perquè jo tinc
nebots
i això
i aquest any
no sale
i aquest any
sale
estem fent
aquest any
toca la vibra
i les vas dient
dient
dient
i bueno
per ells
ho han tirat
els nens
són l'excusa
de moltes coses
jo mateix
a vegades
doncs vas
en un lloc
poses el nen
per davant
perquè sembla
que sigui el nen
el que ho vol veure
però al fons
ho vols veure tu
teniu un nen a mà
per anar de segons quins llocs
va molt bé
és fantàstic
la veritat
és que sí
per cert que necessiteu
portadors

pel gran
pel gran també
pel gran
i pel petit també
i pel petit també
portadors
portadors
no timbalers
a veure
de timbalers
ja tenim
tota la llista
i més
llavors
perquè tots els nens
volen tocar
i llavors
clar
ja és el que te deia
és un dia
només
i
es queden una mica
així
quan passa el dia
ells no han tocat
i llavors
clar
jo la llista
de timbals
ja l'he tancat
i he dit
quan truquen
no per això no
vale
doncs ja m'apunto
te deixo una llista
de reserva
perquè
és bo tenir una llista
on un nen
clar
ja sabem
que tots
volen tocar
però després
aquí hi ha foc
aquí hi ha petardos
llavors
molts crios
si s'assusten
si
ah no no
doncs ara ja no vull tocar
ens posem nosaltres
amb què hem dit abans
hem de tenir nens
de reserva
per dir
de substituts
val
te truco
escolta'm
que s'ha de sortir
i ja està
i portadors
pel gran també
i portadors
pel gran també
a veure
en el gran
també
fa falta
perquè sempre
anem renovant
hi ha gent que
els crios que tenim
que teníem
ja se fan grans
i pues tiren cap a un altre puesto
i volen marxar
i pues sempre
anem afeixint
i clar
es necessita gent
els més veterans
també es fan grans
i costa de portar allò
també
no ens enganyem
també
molt bé
doncs
Júlia
continuarem parlant
en diverses ocasions
seguirem molt atentament
perquè al cap i a la fi
no és només la il·lusió
de la colla
sinó que és la il·lusió
de tota la ciutat
que es vagi fent
cada cop més gran
aquest seguissi petit
Josep
també continuarem parlant
i com fem cada any
el dia que s'hagi de fer
la presentació
ens tornarem a trobar
i ja podrem fer
la presentació formalment
i conèixer els detalls
el dia
i l'hora
i tots els neguits
d'alguna manera
si hi ha algú
que està interessat
en veure el projecte
o així
hi ha alguna manera
que pugui veure-ho
per veure el projecte
i això
això és un problema
que nosaltres no tenim
que tenim
que no tenim local
i a veure
la direcció
és casa meva
la prou social
és casa meva
l'únic que faltava
és que anessin
a casa teva
també
mira
i això
bueno
és l'avinguda
d'Andorradeu
aprofito per dir
que és un desbloç
que faran zona verde
i que estem una mica
així
una de les persones
afectades
per aquesta qüestió

perquè visc allà
i bueno
de fet es veu
la direcció
que és aquesta
i bueno
com que no tenim local
i això
ara
amb el gran
a la casa de la festa
aquest any
que diuen
que ja
ja és rullarà
Santa Feca
està molt avançat
llavors allà
es donaran un petit local
un petit quarto
i ja podrem fer
alguna cosa
i llavors
aprofitarem també
perquè al petit
tinguem
nostres reunions
i tal
de totes formes
com he dit abans
la Bíblia
ens ha dit
que ens cedia
el seu local
per fer reunions
i el que vulguem
és que la Bíblia
que té aquesta fama
de dolenta
té un cor
l'any passat
la Bíblia
petita
va ser la que va guanyar

per això
que l'Albert
ja dic
l'Albert i el Rafael
s'estan ajudant molt
i es deixen al local
per fer reunions
i de més
Júlia
en Josep
gràcies
ens veurem
i continuarem parlant
d'aquesta qüestió
però ja pràcticament
hem d'acomiadar
el programa d'avui
moltíssimes gràcies
i molta sort
molt bé
gràcies