Romà, bon dia.
Hola, bon dia.
A mi em dona aquesta sensació observant les dades
que es continuen abandonant els animals,
però també es continua despertant una miqueta l'interès
per les persones per l'adopció de gossos, sobretot,
i també alguns gats.
Home, mira, això és així, és cert,
perquè l'adopció, l'abandonament és un problema
que posar-hi fi definitivament serà impossible, no?
però a mica en mica amb la conscienciació
a través dels centres com nosaltres, com les protectores,
i els ajuntaments i l'administració,
doncs a mica en mica s'aconsegueix que hi hagi més conscienciació
i que com a mínim s'ho puguin reduir els abandonaments
i afavorir també les adopcions.
L'última llar ja fa temps que funciona aquí a Reus, no?
Sí.
Entre Reus i Ruidoms estàs, si no m'equivoc.
Nosaltres, l'última llar, vam iniciar les nostres activitats
simplement com un cementiri animalets, d'acord?
I això ja fa deu anyets.
Aquest any han complert el desaniversari.
A veure, com a cementiri animalets,
va ser una cosa molt novedosa,
va tenir en un principi...
era molt desconegut,
llavors va ser una progressió geomètrica, diríem, no?
Els primers anys la gent ens coneixia molt poquet,
no ens en portaven gaire,
però, clar, mica en mica, a través dels veterinaris,
a través del boca a boques,
hem pogut aconseguir que ens sent molt coneguts
dins la nostra província,
i no sol dins, sinó també fora de Tarragona,
i que ens portin molts animalets enterrados, d'acord?
Clar, perquè no n'hi ha gaires de cementiris d'animals, eh?
No, home, aquí a Catalunya existeix una...
a la província de Barcelona,
com a cementiri animalets en si, eh?
A veure, nosaltres en un principi només eren cementiri,
després també vam implantar una planta incineradora.
Llavors, clar, com a conjunt de cementiri
i incineradora, jo diria que no n'hi ha cap altre centre a Catalunya.
En aquest sentit, el procediment seria salvant les distàncies
i determinats rituals, similar al de les persones.
En el cas de la incineració, doncs una petita urna
on es posen les restes de l'animal...
Funciona igual.
Salvant la diferència, no?,
que són éssers romans i són animals,
és... ve ser el mateix, avui en dia ja.
Només gossos?
No.
Romà o teniu altre tipus de mascotes i animals domèstics?
En un principi s'acoll tot tipus d'animals domèstics, val?
A veure, jo pensé, avui en dia tothom sabem, no?,
que cada vegada a la gent li agrada tenir animals més estòtics, no?
A veure, tot el que es pugui considerar animal domèstic,
doncs se pot incinerar.
Sí, perquè a tall d'anècdota, diguem-ne,
quins animals que surtin del gat, el gos i fins i tot el moixonet
que us hagi importat aquí a l'última llar.
Ens han portat iguanes, serps, conillets,
algun porc d'aquests vietnamita també,
vull dir, aquest tipus d'animals sobretot,
sobretot, no?
D'altres ja no, perquè animals de granja ja no en podem fer.
No, clar, ja és una altra cosa.
Clar, jo ara penso, Roma,
quan no s'intervé a través d'un centre com el vostre,
generalment, quan tots hem tingut animals a casa
i disortadament ens han deixat perquè ja eren vellets,
els portes al veterinari i és a partir d'aquí,
o els portaves, no?
Clar.
I a partir d'aquí, doncs, millor no volies saber què passava,
perquè ja sabem que l'efecte i la mort que agafa un animal
és com una persona en molts casos.
A veure, això sobretot la gent ens ha agraït molt,
perquè, clar, quan no existíem,
la gent no en sabia què fer.
A veure, hi havia solucions, no?
Però, bueno, molt bé què es feia, tampoc no se sap, no?
Posso que si un pagès tenia un forat amb un mas, coses així.
Però nosaltres amb això estem molt contents,
perquè la gent és molt agraïda
i, clar, avui en dia els animals de companyia
han deixat de ser animals de companyia
per ser un més a la família, per molta gent.
Llavors, clar, el fet que la gent pugui tenir un lloc
on enterrar-los amb fosses individuals,
servei bàsic, que també el tenim,
que és una fossa més gran, no?
On n'hi ha més.
O es pugui incinerar i emportar-se'l,
doncs això la gent ho agraeix molt, no?
Que donem aquest servei.
I jo m'imagino que aquells que són incinerats,
alguns se'ls portaran a casa,
a l'urna altres voldran, doncs,
si no us hi teniu columbaris o alguna cosa,
allà i també, doncs, estan les seves làpides,
la seva referència amb el nom de l'animalet
i tot això, no?
Sí, i nosaltres donem el que us estava dient abans,
oferim servei de fossa,
de servei bàsic, que és una fossa col·lectiva,
servei de fossa individual
i incineracions amb devolució
i sense devolució de cendres.
En tots els casos, si un ho vol, pot estar present,
vull dir, el client pot presenciar l'enterrament
o les incineracions sense cap tipus de problema.
Avui, jo no vull semblar morbós a roma,
però hi ha qui fa alguna mena de ritual
o senzillament és una cosa així senzilleta?
No, normalment no es fa ritual.
A veure, teòricament diuen que els animals
no tenen religió, no?
Però, bueno, això ja és més el propietari, no?
És molt laic.
Sí, a veure, això, com que després hi ha l'opció
de posar algun tipus de figura o alguna cosa,
doncs cadascú llavors ja hi posa el que creu més convenient.
Clar. I la gent va visitar, diguem-ne,
la tomba del seu animalet,
de posar-hi flors...
Sí, a veure, el que és el cementiri, diríem...
A veure, clar, quan una persona té una idea del cementiri,
doncs s'imagina un recinte ple de formigó, no?
Però nosaltres ho vam fer de forma que sigui un jardí.
A veure, nosaltres el que tenim és un jardí
on hi ha unes zones que són unes fosses,
però que són de formigó totes senceres,
però estan a la terra i recobertes de gravilla.
Llavors fa que sigui molt amè de veure i visitar,
vull dir, fins i tot és curiós, no?
Sí, sí.
Llavors, a part nosaltres sempre els serveis que fem
sempre s'avisa a tothom.
Encara que es faci a través d'un veterinari,
se li envia una carta explicant on està enterrat el seu animalet
i que pot venir visitar-lo i ve molta gent.
Clar, jo sé que parlar de diners no fa fi,
que és més aviat lletja en romà,
però aviam, així com si tu tens les teves restes,
ja sigui en un columbari o en un nínxol, en un cementiri,
en el cas dels animalets de companyia,
també s'ha de pagar, diguem-ne, una quantitat periòdicament,
compres l'espai...
Com funciona econòmicament parlant?
Mira, depèn del servei que es faci.
El servei bàsic, o sigui, l'enterrament en fossa col·lectiva
i les incineracions,
sigui que s'emportin les cendres o les deixin en una fossa comú de cendres,
això no té cap tipus de manteniment anual,
sinó simplement es paga el servei i ja està.
El que sí que té un manteniment és el servei de fossa individual,
que ve a ser el funcionament com un cementiri de persones,
però no és de propietat, és de lloguer, es paga un lloguer l'any o manteniment
i mentre aquesta persona paga el manteniment, aquella fossa seva i ningú mai la toca.
No hi ha aquelles assegurances antigues que pagàvem les persones,
per garantir-nos després un enterrament digne, allò que es feia abans,
i que encara es fa molta gent, d'això no n'hi ha per animals encara.
Tipo caso, no?
Tipo caso, no n'hi ha, no?
Home, al mercat hi ha alguna cosa, però nosaltres això ho desconeixem.
Normalment, com que tampoc no és un cos tan elevat,
la gent ja no ho contracta.
A vegades sí que hi ha, per exemple, quan les persones tenen gossos,
sobretot de raça perillosa, les assegurances aquestes normalment ho cobreixen.
Però, com que ja dic, el cos de l'enterrament no és tan elevat
com en comparació amb les persones,
llavors la gent ja no contracta aquest tipus d'assegurances.
En 10 anys, diguem-ne, quants animals heu acollit aquí a l'últim allar?
Aproximadament?
Per enterrar, no?
O per fer serveis de mentir.
Sí, bueno, per enterrar, per exemple, quants teniu allí amb el...?
Això potser, si calcular...
Bueno, es podria calcular, però sobre uns quants milers.
Déu-n'hi-do, eh?
Sí.
Perquè després afegim altres serveis, doncs molt bé, no?
Perquè tenint en compte que hi ha altres països europeus
que hi ha molta tradició en aquest tipus d'espais,
aquí és bastant innovador, no tenim...
Sí, de fet, vull dir, qui va tenir la idea de fer aquests centres
és el Bernat Avella, que és el meu oncle,
i la va agafar realment de quan era jove alguna vegada que havia vist per la televisió
algun cementiri, sobretot a la Gran Bretanya i a França, d'animalets.
I, clar, el problema és el que li he comentat, no?
Que ha sigut mica en mica.
La gent s'ha anat conscienciant, la gent ens ha anat coneixent,
i llavors, doncs, ara sí que hi ha molta gent que necessita el nostre servei i els contracta.
Però no us quedeu només, diguem-ne, en la vessant empresarial,
sinó que vosaltres sou col·laboradors d'aquesta nova fundació
que vol promoure el respecte als animals, no?
Sí.
Nosaltres, des de l'última llar en si, vull dir, el que és cementiri d'animalets,
des de fa ja cinc anys vam fer unes instal·lacions de gosseres municipals
i hem estat treballant per diferents ajuntaments,
l'Ajuntament de Reus, el Consell Comarcal de Vallscamp,
el Consell Comarcal del Tarragonès, fent des de gossera municipal.
Llavors, clar, això sempre s'ha fet des de dins de la pròpia empresa
perquè en aquell moment que es va fer, es va fer així.
Llavors, hi havia molta gent, moltíssima gent,
que volia col·laborar amb nosaltres fent donacions
o fent col·laboracions de padrinaments.
Llavors, clar, fer-ho des de dins d'una empresa privada
portava una complicació legal, no?
Clar.
Llavors, el que s'ha fet és, a través d'unes quantes persones que coneixem,
s'ha creat una fundació que es diu Fundació
pels animals de companyia del Camp de Tarragona,
vull dir, s'ha inaugurat aquest any
i, de mica en mica, tenim una sèrie de projectes
entre alguns que ja els tenim posats en marxa,
que és tot amb ajuda dels animals de companyia.
Amb quins projectes teniu?
Jo havíem sentit parlar de la creació d'un banc d'aliments,
fins i tot, no?
Sí.
Adreçat als animals.
Mira, en un principi, clar, jo he dit que és una cosa molt recent,
com aquell que tenim les instal·lacions,
tenim un oficina aquí dins de l'últim llarg,
també que l'última l'ha cedit a la fundació,
i ara, en un principi, el que tenim és l'apadrinament
i campanyes d'adopcions, no només als centres,
sinó a través d'altres centres privats com a entitats a fora,
o sigui, cartells nostres amb gossets que hi ha a l'última llar,
perquè la gent ens conegui i ens vingui a dubtar.
Però, bueno, de projectes n'ha de tenir molts,
molts ja estan a punt de començar, com són el banc d'aliments,
dies de l'adopció en poblacions d'aquí a la comarca i a la província,
sobretot, és un de molt important,
és el que pugui ajudar, diríem, a la joventut avui en dia,
que serà d'aquí uns anys,
és que diguem la conscienciació en edat escolar, no?
Volem anar a les escoles de les poblacions d'aquí a la comarca i de la província
i donar xerrades, no?
Perquè aquests nens avui en dia ja sortim més conscienciats.
En referència a l'adopció, Romà,
a veure, el tema de l'adopció és una miqueta complicat
perquè normalment quan una família, de manera responsable,
partim d'aquí, no partim dels que...
Ai, quina gràcia, després el deixo.
Això ja es promou, eh?
Vull dir, sempre fa com una mica de recança
adoptar un gos adult, com si diguéssim,
perquè la majoria de gossos que s'abandonen,
m'imagino que són adults.
Home, sobretot, la majoria són adults,
però sense ser molt adults.
Com que no els coneixen, diu, calla,
i si és un gos que és enfadon,
o si és un gos que no és gaire...
Home, això des dels centres de recuperació,
com les protectores i com l'última llar,
doncs ja aquests animals, nosaltres els coneixem,
els tractem aquí, no?
Els donem un tractament veterinari,
els donem un acolliment,
llavors nosaltres ja sabem els gossos
que són aptes per donar-me d'adopció o no.
Normalment, i en la majoria dels casos,
sempre hi ha una petita excepció, no?
Són gossos molt agraïts.
O sigui, la gent, un cop adopta un gos aquí,
està més que contenta, perquè aquell gos dona una resposta molt bona,
o sigui, és un gos molt carinyós,
molt bo, o sigui, molt més agraït, diríem,
que el cadallet que tu te compres,
o que a vegades la gent també vol adoptar un cadallet, no?
Clar.
Doncs el gos adult, normalment, és moltíssim més agraït.
Creiem que és perquè, bueno,
ha viscut en condicions dolentes, en cosseres,
ha estat abandonat pel carrer,
i llavors aquest gos, un cop el tornen a adoptar una família,
doncs ho agraït moltíssim, eh?
I demanen races?
Vull dir, quan s'adopta un gos,
o la persona que vol un gos,
vol un bo gos, senzillament, que si té canalla,
doncs que sigui carinyosa,
no, vull que sigui de raça, dius que el tindr.
Ja de tot, eh?
A veure, eh?
A veure, normalment, als centres,
evidentment, els gossos que hi ha acostumen a ser gossos creuats, no?
Clar.
Però també la gent es sorprèn,
perquè a vegades hi ha molts gossos de raça,
però, bueno,
normalment, els que venen amb idea d'una raça molt particular,
quan ens truquen per demanar informació a nosaltres,
ja els advertim que, bueno,
aquí el que trobarà sobretot són gossos creuats,
i que, bueno, que tampoc no, realment,
no és el més important que sigui de raça, no?
Perquè al cap i a la fi,
quan passi un temps de la família,
ja no els importarà sigui d'una raça o sigui d'una altra.
A més, suposo que quan vols adoptar un gos,
no vols adoptar un pedigrí, eh?
Vols adoptar, doncs, un animal
perquè tens aquesta necessitat de donar una llar a un animal abandonat.
Clar.
Però si no, ja vas per un altre camí.
Sí, home, nosaltres, a veure,
aquí rebem tot tipus de trucades
i una miqueta,
quan algú truca per en aquest sentit,
ja mirem de veure si el podem convèncer,
però en vez de tenir la idea de...
que si vol aquesta raça el tindar que acaba comprant,
no?
Ja mirem d'encaminar-la a veure si ell se pot conformar
amb un gos dels que tenim aquí, no?
El que deu haver-hi més demanda per donar romà
és per als mascles, que no pas per les femelles, no?
Home, no, tampoc no.
Allò que diu, calla, que si una femella, què criarà?
Veuràs quin problema, després què fem?
Home, no, perquè sempre, a veure,
s'han destestabilitzat els animals.
A veure, nosaltres...
Aquí volien aparar.
Sí, no, a veure, l'estabilització,
la llei ara obliga que els centres
estiguin els animals estabilitzats.
Exacte.
Clar, però el problema és un tema econòmic, això.
Sí, sí, sí.
Fer-ho a tots és molt complicat
i nosaltres ho fem...
ho mirem de...
fer-ho de diferents maneres, no?
A través de la fundació,
a través de...
Ja, després de l'adopció posterior,
mirar de tenir convenis amb algun veterinari, no?
Perquè sortim més econòmic.
Clar.
Però, clar, donar-los tots esterilitats,
això directament, ara, actualment,
bueno, no estem parlant d'aquí uns anys, no?
Que a través de la fundació
s'ha promourat això,
que ja tots surtin com s'han de sortir, no?
Ja es promourà que tots surtin així amb esterilitats.
Però, bueno, que, en definitiva,
la gent no té una predilecció en mascle o família,
sinó simplement que sigui un gos agraït,
que sigui un gos bo
i que s'adapti bé dins la família.
Finalment, Romà, a veure,
allò per modestament fer campanya d'adopció de gossos abandonats.
Jo demà vinc aquí i dic,
vull adoptar un gos.
A partir d'aquell moment, què passa?
Què em demaneu?
El meu pedigrí, en aquest cas?
No, a veure, sempre,
quan veu una persona aquí amb ton gosset,
estem una estona xerrant amb ella, no?
Comencem el veu i li donem a conèixer la forma de treballar nostra, no?
La nostra forma, en un principi,
és ensenyar als animalets,
preguntar-li què vol i aconsellar-la, no?
Perquè, clar...
On viu, m'imagino, no?
Si viu en un xalet, si viu en un pis, aquest tipus de coses.
Perquè, a veure, si ve una persona que viu en un pis de 40 metres quadrats,
no es pot emportar-se un pastor a la mà, no?
Perquè no hi viurà,
i necessitarà, en aquest sentit, un animal petitet.
A veure, ens fa una miqueta de consell, no?
Que el que veiem nosaltres és que ell necessita més
i, bueno, un cop aquesta persona està decidida,
emportar-se un animal o un altre,
doncs se l'informa de les normes que existeixen.
Així, a grans trets, quines són les normes?
és un compromís que ha d'adoptar la persona, no?
Sí, home, això és importantíssim,
el compromís que el tractarà sempre bé, no?
I que complés amb les normes de protecció dels animals,
del microxip, això sí, sempre surten xipats d'aquí.
Surten xipats amb una cartilla de vacunacions i aquest tipus de coses.
Sí, a veure, es fa un sistema que nosaltres creiem que és el que va millor, no?
Nosaltres donem el gos en pre-adopció uns dies pactats
i després aquesta persona, per si hi hagués qualsevol tipus de problema,
perquè, bueno, la gent sempre diu, no, no, no els ho tornaré.
A vegades surten problemes que són inevitables, com puguin ser problemes d'al·lèrgia, no?
Clar, jo soc d'alguna persona amb un gosset i aquesta persona mai no n'ha tingut,
si li surt una al·lèrgia no li puc dir que no en torni el gosset, no, ni molt menys.
Llavors, quan s'ha elevat aquest tipus, aquests problemes que a vegades poden surgir,
doncs aquesta persona ja no el posem en contacte amb ell o ella amb nosaltres
i ja l'implantem al microxip, d'acord?
Aquí al centre, a la nostra veterinària, se li posen les vacunes i el que faci falta.