Aquí seguim, ens agafen així, amb mitja conversa.
Clar, hi ha una familiaritat important amb els següents convidats,
perquè sí, hem parlat de periodistes,
hem parlat de companys de l'equip de govern,
de representants de l'oposició.
L'alcalde destacava, primer que tot, sense que ho preguntéssim,
que tot ho podia tirar endavant,
perquè l'Ajuntament de Tarragona
té un cos de funcionaris realment excepcional.
Havien de ser, també, avui en aquest programa,
en un programa en què estem fent intervencions breus,
no es pot fer d'una altra manera,
perquè intentem que pugui parlar el màxim nombre de persones.
Ens acompanya el secretari, Pons Mascaró.
Senyor Mascaró, bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
Josep Marçal, cap de la Brigada Municipal.
Bon dia, Josep.
Bon dia.
Gràcies per ser aquí.
Javier Heras, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Cap de protocol.
Déu-n'hi-do.
Perquè amb aquella cosa que l'alcalde és imprevisible,
jo m'imagino que podries escriure un llibre,
cosa que segur que no faràs.
No, no, de moment no.
L'Urdes Llorac, bon dia.
Bon dia.
També molt a prop del dia a dia de l'alcalde.
Dèieu de tots vostès, deia l'alcalde,
que eren vostès i la resta de companys,
òbviament, uns funcionaris excepcionals.
Home, sempre heu estat allò a l'ombra,
fent la feina que tocava,
bons professionals,
però també una mica amb aquest caràcter
que tothom té unanimitat imprevisible,
en principi, de l'alcalde Joan Miquel Nadal.
Sí, jo li donaria tota la raó
amb la soda que són funcionaris excepcionals.
Efectivament.
Jo crec que li anava a dir,
de què li dona la raó?
D'aquell és imprevisible o que vostès són excepcionals, no?
No, però, en fin, bromes a part,
efectivament,
aquí ha funcionat un equip
que, com que els comandaments
també sempre han estat els mateixos,
tant des del punt de vista polític
com des del punt de vista administratiu,
doncs ha pogut haver-hi una sintonia
i una sincronització
que pot ser fet que es aconseguís
aquesta transformació de la ciutat, no?
Em sembla que s'han creat uns equips
que han estat estables
i això amb els equips
és molt important l'estabilitat.
I, a més, em sembla que les dues parts
han sentit que l'altra part
els hi feia confiança
i això també amb els equips
és important.
I hem intentat, en fin,
fer el que han pagut
i els resultats són els que són.
Senyor Marçal,
vostè ha treballat molt a prop de l'alcalde, no?
Sí, sempre, però sempre m'ho està discutint.
És el que jo li anava a preguntar,
més el que algú m'ha comentat
que discutien,
perquè vostè no estava d'acord,
ell deia, doncs, això hauria de ser així,
vostè no ho tenia clar, o per què?
No, no, no, no, no, no,
el que passa és que
a vegades havien de fer miracles
i ja al final
tots els sants de la catedral
ja m'han dit prou miracles.
Quins miracles demanava,
alcalde, posi algun exemple
d'allò de demana l'impossible, no?
El rotllo revolució...
El Marçal?
...del maig, sí.
No, no, és tot.
Tot, com ara?
Podem posar algun exemple?
Sí, un exemple.
Amb una nit
i una matinada
vam netejar
tota una platja del miracle
plena de la Quitrà
i no se'n va enterar
que ho estava fet.
Això va ser un miracle.
Estava plena,
absolutament plena
de la Quitrà
i no hi havia
la sagacitat periodística
que hi ha ara
i no se'n va enterar ningú.
No se'n va enterar ningú.
Un pim-pam i fora.
No, un pim-pam fora, no.
li dic que ha dit així
en una nit.
Tota una nit
i una matinada treballant.
És a dir,
que diguem-ne
que la dinàmica
és davant d'un fet excepcional
a banda de les rutines
lògicament de feina
és
Marçal, escolta,
que uns suspensius
el que toqués
i Marçal dient
estic fent una mica
de teatrillo
intentant reproduir
una conversa, no?
I Marçal dient
escolta Nadal
que això
aniria per aquí la cosa.
No, no, no.
No, ni això.
Vinga, va.
El que sigui
jo m'espavilava.
El que passa
que no m'agrada
que es posés enmig
perquè de vegades
m'ho podia fer nosa
i si m'ho feia jo
m'ho feia millor.
No, no,
hi ha que entendre les coses.
És evident
que jo li demanava
al senyor Marçal
una cosa
i a partir d'aquí
ell el que demanava
és que no el molestés.
Vale.
I ja està.
D'acord, ho faig
però ja està.
De la meva manera.
Però complia
la seva paraula?
Deia d'acord
no et molesto
és a dir
no s'hi posava després.
No, ell no s'hi posava
perquè si no
ja sabia
que m'enfadava jo
i així
a tot el món li agradava.
És a dir,
cadascú mesurava
les seves forces
i sabien
el que havien de fer.
Ell feia la feina de l'alcalde
i jo feia la feina
de director de la brigada.
Com a cap de...
Sí, digues, digues.
El meu cas
també és molt clar
que sempre
ha sapigut
el que volia
però un cop
hem de fer tal cosa
després
ha deixat treballar
en tota la llibertat del món
i gràcies a Déu
no hem tingut
discussions
després
a posteriori
que les coses
hagin sortit malament
o tal.
o sigui que ell sabia
molt clar
el que
tenien que fer
davant d'una visita
davant de qualsevol acte protocolari
tu te posaves a treballar
i ho feies
i ja està
en tota la llibertat del món
i el més professionalment possible.
Però el que ha dit
el senyor Masqueró
és molt important
quan hi ha
un grup
d'un equip
que tothom es coneix
que tothom col·labora
i amb tota la franquesa del món
saps el que
hi jugues en equip
doncs
tens la seguretat
de que
el que estàs fent
és compartit
per la majoria
des de la cap de gabinet
des del secretari
des dels serveis tècnics
que també
tenien que col·laborar molt
perquè qualsevol acte
és una suma
de gent
que participa
en la que
un pot dissenyar un acte
o pot estar
al capdavant
del tema
però hi ha molta gent darrere
és un iceberg
que no es veu
però que estan treballant tots
i sincerament
en aquest aspecte
l'alcalde Nadal
és un home
que deixa treballar molt bé
sapiguent sempre el que vol
això sí
sapiguent el que vol
s'ha saltat
alguna vegada
el protocol
o més d'una
sí
però això
el protocol
també a vegades
s'ha de saltar
és com les normes
que estan per trencar
i en democràcia
cada dia més
les coses rígides
rígides
rígides
en democràcia
no funcionen
algun exemple
que es pugui explicar?
no
no
algunes coses simpàtiques
és que les fotos
de l'11 de setembre
sempre m'agafaven
a mi
més important
que ell
perquè no sé
què mania
tenia
en el
juré
aquell
sempre ha estat
molt dolent
per col·locar flor
sempre
això és una veritat
el blas d'infante
i a l'11 de setembre
sempre ha estat
un autèntic patiment
en el moment
de col·locar
i de fer l'ofrena
no sé per què
però sempre li venia
alguna posició rara
i semblava
que el que estava fent
l'ofrena
era jo
i ell m'ajudava
quan era el contrari
m'entens
hi ha moments
hi ha moments
en què el protocol
aviam
no és
val a dir
saltar-se'l
com ara per exemple
quan va venir
el rei Joan Carles
aquí a Tarragona
això devia tenir
una complicació
allà el protocol
se'l vam saltar
ah sí
també
no
el protocol
diuen que la casa reial
és molt estricta
en quant al protocol
però ara ho podem explicar
perquè deu haver passat
més de 10 anys
i tant
nosaltres
hi havia un regidor
a l'Ajuntament de Tarragona
que es deia
l'Emili Mateu
que alhora era president
del
del Nàutic
i aleshores
va vindre
l'arribada del rei aquí
i va
va voler que s'inaugurés
les instal·lacions del Gignàstic
i aleshores
l'Emili Mateu
va fer una
com diguéssim
un anúnci a la premsa
que deia
el rei
vindrà a inaugurar
les instal·lacions
del Club Nàutic
a tal dia
i tal hora
dos punts
els amarres
valen tant
el d'això
val tant
l'altre
val tant
ser soci
val tant
no sé què
tot el que
ens truquen
de la Casa Real
i van dir
però
és que
el rei
no ven d'amarres
el rei
no ven d'amarres
i aleshores
ells dos
van aconseguir
que la Casa Real
doncs
no suprimís
la visita
al Nàutic
arriba el moment
aquí
arriba el rei
i anem al Nàutic
i aleshores
hi havia una maqueta
de les instal·lacions
i l'Emili Mateu
agafa i diu
Majestat
aquestes són
les instal·lacions
del Nàutic
que és
centenari
i que no sé què
i que no sé quantos
i com vostè
pot veure aquí
aquí hi ha amaris
de 15 metres
que valen tant
20 metres
que valen tant
14 metres
que valen tant
i aleshores
es veu
que la Casa Real
té un sistema
que quan hi ha
un senyor
que ho determina
diu
una frase
i quan diu
aquesta frase
el rei
agafa
i se'n va
cap al cotxe
o sigui
en aquell moment
és com una clau
i en aquell moment
el rei
agafa
i se'n va
cap al cotxe
i
clar
si el rei
va cap al cotxe
tots cap al cotxe
vull dir
com d'això
i van pujar
cap a la catedral
i arribem
a la porta
de la catedral
i clar
abans d'hora
molt abans d'hora
perquè es van enfadar
si li estaven venent
els amarres
al rei
és normal
arribem abans d'hora
i aleshores
allà no hi havia ningú
la porta
de la catedral
tancada
tot estava
d'un desastre
no no
tot estava preparat
però no per aquella hora
no tocava
tres quarts d'hora abans
i aleshores
se'n va menar
a baix
a la botiga
d'esports
que hi ha davant
del patronat municipal
de turisme
per veure
les restes romanes
amb el vidre
que hi havia els preus
allà els preus
devia portar-se
una impressió
dels catalans
que només volen
fer negoci
aquell rei
va sortir
de
bueno
el rei
diguéssim
de vendre marres
va passar
a comprar
sabatilles
sabatilles
d'esport
parlant
de la visita
del rei
precisament
val a dir
que ho cronometren
absolutament tot
és a dir
que dies abans
van venir
per cert
personalment
vaig perdre
tres quilos
era començament
d'estiu
amb uns suors
impressionants
i calculen
absolutament
tots els segons
és a dir
per exemple
el rei
havia de parar
a la Rambla Vella
passar per aquí
la boca calla
aquesta
i aparèixer aquí
i hi ha
unes persones
que calculen
el temps
si són dos minuts
si són tres minuts
i després
una cosa curiosa
que va succeir
quan t'estàia
tot impecable
tot brillant
i tot a la llum
sencesa
i tot tal
van aparèixer
els gossos
ensinistrats
d'expulsius
i dos o tres gossos
per dintre del saló
de plans
deixant les patates
per tot arreu
i després
ràpidament
pujava el rei
les senyores
traguent les patates
dels gossos
i a fi
hem exhaurit
el temps
d'una manera
molt ràpida
són les 12
les notícies
en tot cas
de tornada
de les notícies
acabem aquesta conversa
no voldria pas
deixar-los
amb la paraula
a la boca
gràcies
Són les 12
del migdia
4 minuts
obrim la sisena hora
del matí
de Tarragona Ràdio
avui estem fent
bona part del programa
en directe
des del pati
del rei
Jaume I
avui és l'últim dia
que Joan Miquel Nadal
és alcalde
de Tarragona
després
de ser l'alcalde
al llarg
de 18 anys
per aquesta raó
doncs estem fent
un recorregut breu
i estem passant
de puntetes
per aquest itinerari
vital
a banda de polític
de Joan Miquel Nadal
conversant
amb algunes
de les persones
que representen
col·lectius
amb les que ha treballat
molt estretament
encara
ens reservem
alguna que altra
sorpresa
al llarg del programa
per cert
que la recta final
a partir de la una
del migdia
aquesta taula
la compartirem
amb Joan Miquel Nadal
i el que serà
nou alcalde
de la ciutat
de Tarragona
a partir de demà
dissabte
Josep Félix Ballesteros
però ara
reprenem la conversa
allà on l'havíem deixat
amb aquests
magnífics funcionaris
com ha corroborat
Pons Mascaró
estem amb Pons Mascaró
estem amb Javier
Eres
amb Josep Marçal
i amb Lourdes
Loura
cap de gabinet
Lourdes
Déu n'hi do
no?
també
la relació
tan estreta
perquè tu ja eres
funcionària
de l'Ajuntament
de Tarragona
i una mica
no dic que et trobessis
per casualitat
però sí com passen
aquestes coses
tu feies la teva feina
professional
de l'administració pública
hi ha un canvi
a l'Ajuntament
i bé
et trobes
assumint
una feina
que a partir d'aquell moment
faria que la teva relació
amb Joaquim
amb Miquel Nadal
fos molt estreta
no?
Sí, sí
jo he de dir que jo
Miquel Nadal
no el coneixia
i que va ser
doncs
m'ha vendit
més allà
i allà vam anar
i la veritat
que han estat 18 anys
divertits
professionalment
hem treballat molt
perquè com deia
a mi és veritat
que ens ha fet treballar molt
però també ens ha donat
molt de marge
llavors
ens ha estat divertit
ens ho hem passat bé
i hem treballat
i crec que
bueno
que això
si el Javier
es pogués
si digues
que el balanç
és molt positiu
abans comentava
en Javier
es podria escriure un llibre
la Lourdes també
un altre
segur
el podíem escriure
junts
i amb
home
amb Arsald
com a col·laboradors
va haver-hi una època
que m'empegava
per Google Estudio
però
no dic
no
ja n'hi ha prou
no hi ha prou paper
a l'Amazònia
per escriure
les experiències
no
no
per clavegueres
a jardins
i obres
i això
no ho llegiria
tant
paper
és a dir
no tenim vocació
de majordoms
no
en absolut
ni d'anar
als programes
del cor
ni res d'això
que està tan lleig
clar que sí
l'alcalde s'ha assentat un instant
no hem dit res
que no
que no es pogués dir
ni de bon tros
parlàvem amb la Lourdes
del coneixement que té
jo per exemple
i aviam
no és que vostè sigui
tema de conversa
entre la Lourdes
i servidora
però preparant una mica
aquest programa
lògicament
has de tenir algun contacte
jo per exemple
he sabut que vostè
no menja pa
des de fa molt de temps
Lourdes
perdona la indiscreció
no no no
t'ho vaig dir
que el coneixement
de la persona
d'aquest contacte
per què no menja pa
si el pa és salut
i és un producte molt nostre
home
perquè engreixa
palitos sí
engreixa tot el que es menja
escolti
jo crec que s'està saltant la promesa
jo el que passa
és que no menjo pa
però és una promesa
no no és una promesa
és una manera de ser
vull dir
jo crec que
vol que l'hi simplifiqui
sí
doncs
hi ha dues coses
que engreixen substancialment
que
gràcies
hi ha dues coses
que engreixen substancialment
que és el pa i el whisky
l'alcohol en general
l'alcohol en general
bé el vin o tant
el vin
no no
el vin
molt poc
però l'alcohol o el whisky
el whisky o el pa
llavors jo vaig fer l'opció
de suprimir el pa
i quedar-se amb el whisky
que el whisky aquell de tant en tant
doncs cau molt bé
és que va bé per les artèries
i va bé per
i el puro també
el puro
el puro
el puro
el puro
el puro
el puro
no de fet no he fumat mai cap cigarreta
allò conscientment
a la vida puc haver fumat
un paquet de tabac
a més d'un temps cap aquí
va abandonar la natació
per anar a córrer
no?
és necessari
fer exercici
bueno
què vols que et digui?
més que relació professional
digui
vostè un dia
truqui al
al Javier Heras
i li fa una entrevista
ja l'he trucat però no vol venir mai
eh que li faci una entrevista
vostè li fa una entrevista
no vol venir
i li pregunti
me truca abans
jo li diré el que li té que preguntar
Javier si et truco
jo amb molt de gust
sí de veritat
perquè el Javier i jo
hem
ahir vam estar avaluant
que potser això de fer exercici
no cal
no cal
és possible
tu també estàs en aquesta línia de
és que vam fer la despedida
de la gent de premsa
de relacions i alcaldia
i vam estar parlant d'aquest tema
no hi ha dubte que
que heu anat
doncs
d'entrar allà
en tota una relació d'amistat
més enllà d'una relació professional
sí
malgrat tot
malgrat tot senyor Marçal
eh
les discussions aquelles professionals
però les nostres discussions
eren molt sanes
perquè sempre arribàvem
sempre guanyava ell
no
arribàvem a la conclusió de seguit
perquè jo sabia el que volia ell
i deia
vale pues ja ho faré
i sempre ha sigut així
no hi ha hagut més problemes
tot el que vostès
s'hagin de dir
segur que ho han dit
privatament
ara per exemple
comentàveu doncs
que hi vau tenir
doncs una trobada
no sé si públicament
voleu fer algun comentari
respecte a la vostra relació
professional
i personal
amb Joan Miguel Nadal
insisteixo
tot i que el que havíeu de dir
doncs ja segur que
us ho heu comentat en privat
no?
no és una relació
no és una relació molt de franquesa
això de molta naturalitat
amb total llibertat d'expressió
o sigui que Joan Miguel és un home
que en la distància curta
se li pot dir absolutament tot
en el bon sentit de la paraula
però accepta qualsevol iniciativa
sempre escolta
després es fa el que ell vulgui
no?
però com a mínim
clar
només faltaria
però
això és una consta
al llarg del matí
eh?
tothom ho diu
això
sí, sí, sí
es deixa aconsellar
i naturalment que sempre
també canvia segons
evidentment
també diu
fes el que vulguis
ell sempre sap el que vol
i per això
te marca les directrius
i ja està
sí, l'alcalde té
ha tingut
aquest alcalde
ha tingut l'avantatge
que ha fet treballar molt
sobretot
els que l'han envoltat
molt properament
però
tampoc
ets hi ha exigit
o ets a pressionar
professionalment
del sentit
amb el que havien de fer
les coses
o sigui
si és un informe
és un l'he dit
sempre hi ha hagut
o una proposta d'acord
o el que sigui
sempre hi ha hagut
una total llibertat
per fer-la
com un ha considerat
oportú
i efectivament
al llarg dels anys
potser ha creat
una amistat
una amistat íntima
i efectivament
potser deixa aconsellar
efectivament
després fa el que vol
he observat
que especialment
ha fet el que volia
i no el que li hem aconsellat
el darrer any
no sé si està
lligat
amb alguna cosa
però hem observat
que una mica
de predicament
sí que l'hem perdut
el senyor Pons Mascaró
tranquil·lament
tranquil·lament
les deixa anar
no perquè ell sap
ell sap que
clar
a veure
el Pons Mascaró
és un home
que és que està
molt basat
en temes d'organització
i de lleis
i ell
el que em té
poc
amb les meves lleis
perquè
l'altre dia
estàvem comentant
una cosa
que és divertida
però que és una constant
al plenari
que és
l'oposició
s'entera poc
de les coses
i aleshores
tu
quan estàs
en un plenari
pots dir
qualsevol cosa
que normalment
deixa un àmbit
de convenciment
el que passa
que el Pons Mascaró
segons quines coses
dius al plenari
acotja el cap i diu
quina barbaritat
més grossa
que acaben de dir
i
honestament
els he de dir
que moltes vegades
doncs
fas cites
o dius coses
que no tenen res a veure
ni amb el que es debat
però vaja
que la gent
si les dius
amb una certa rotunditat
se les creuen
i ens en recordem
l'altre dia
ens vam recordar
d'un exemple
ho dic aquest
perquè hi ha prescrítica
que porta molts anys
de menys de 10 anys
no he explicat
cap anècdota
que és el Manel de l'amo
que el Josep Maria Requesens
li va dir
que les llums
que s'estaven instal·lant
a la muralla
que
no sé què li va dir
i el Manel de l'amo
diu
escolti'm una cosa
les llums
que s'estan
a la muralla
compleixen estrictament
el decret
de la comunitat
econòmica europea
de tal data
l'alcalde Requesens
es va quedar parat
i el Pons Mascaró
també
i aleshores
se'n va el Manel de l'amo
i li diu
escolta'm una cosa
i aquesta norma
de la comunitat
diu no
o és la data
de l'aniversari
de la meva dona
és molt de la broma
és la data
de l'aniversari
de la meva dona
però jo crec
que si no hi és
aquella norma
hi deu ser
per cert que
vostè va tenir
alguna cosa a veure
que la gent
es pogués casar
als ajuntaments
ara que diu
això de la data
de...
no?
podem breument
recordar
com va ser
aquella circumstància
l'Urdes
jo sé que vas fer
alguna proposta
no?
el Congrés dels Diputats
i...
i vostè recorda
quina és la primera parella
que va casar?
és que primer
vam fer una parella
que va haver
una autorització
particular
hi ha uns senyors
per Europa
que és un estranger
un holandès
i ella era de Salou
era de Salou
aquí aixos
no estan casats
però
no, no
viuen en pecat
no, no
viuen en pecat
o no pecat
no sé com viuen
no sé si són parella
no són parella
però realment
va ser el primer casament
però el que vam fer aquí
no és legal
no
va ser una cosa
que no era legal
i jo crec que aquells dos
si
que no estan casats
vaja
que tenen un paper
que diuen que estan casats
perquè no estan
una autorització
de la lluita
a vostè li agradava
fer casaments
o li agrada fer casaments?
sí
no, sí
no
va ser una autorització
del jutge
però era absolutament
el jutge es va equivocar
de la baix
allò era una cosa
no, no
era un error total
però bueno
l'havíem fer
i després hem anat casant
i bé
per cert que demà
els casaments es faran
a la Casa Canals
10 anys
perquè aquí
com que hem de fer
la celebració solemne
de la constitució
del nou ajuntament
els que s'havien de casar
malo
doncs l'escenari
és ben maco també
jo crec que
Casa Canals
el saló de Casa Canals
per fer bodes
és molt maco
el que passa
que no pot suportar
la pressió
Casa Canals
no pot suportar
la pressió
d'unes bodes
cada dissabte i diumenge
un aforament limitat
i és un lloc
que és un museu
i aleshores
inclús les pròpies
estores
i tot això
no pot suportar
la pressió
aquesta
la Lourdes
com la resta de companys
ara a la taula
no li agrada molt
parlar en públic
ni res d'això
però a Lourdes
tots han aportat
el seu granet de sorra
a treballar
amb Joan Miquel Nadal
durant 18 anys
no sé si us coneixia
o en penso que no gaire
abans
no us coneixeu
pràcticament de res
veníeu d'ambients diferents
podríem dir
totalment
no és veritat
no el coneixia
però la veritat
és que hem estat
molt bé treballant
i hem après molt
i hem estat
hem estat a gust
vull dir
ens ho hem passat molt bé
ens ha donat marge
ha sigut un bon jefe
i al final
un bon amic
sens dubte
doncs aquest
respecte
amistat
veu com la cosa
es va equilibrant
eh?
jo crec que està sortint
un perfil
jo crec que està sortint
no no home
perquè dic
perquè també ha rebut
alguna que altra
petita crítica
abans
amb altres convidats
lògicament
és el que dèiem
les persones
són material sensible
tenim de tot
per tant
que es va equilibrant
una miqueta
el balanç que li van des de fora
diuen que les persones som
com ens veiem nosaltres
com ens veuen els altres
i com som en realitat
ja veurem
després d'aquest programa
si vostè doncs
descobreix alguna cosa
respecte
que la gent no es pensi
que no som treballador
perquè com
no no treballador
tothom ho diu
tothom diu que és molt treballador
i molt convincent
això coincideix
tot el moment
però que no et pensin
que com que diu
no és que ens han deixat treballar
al millor es pensava
que jo no feia res
vull dir que
s'entès perfectament
que no intervenia
constantment
en la presa d'aquestes
de decisions
ell marcava totes les directrius
i després tu també
és espavilar
Massal ho té molt clar
sí sí
jo crec que tu
m'és clar de tot
que puc comptar
una petita malifeta
ja per a què va
senyor Mascaró
i tant que sí
si és malifeta
millor encara
sí sí sí
si fos d'un altre to no
però això sí
quan abans
quan es feia l'elecció
el sorteig
dels components
de les messes electorals
i quan hi ha unes eleccions
a l'Ajuntament
li té la competència
per designar
mitjançant un sorteig públic
als components
de les messes electorals
i això es fa
mitjançant un sorteig públic
al plenari
és a dir
tot el plenari reunit
s'amunta un sorteig públic
ara ja ho fem tot
informàticament
però abans
posàvem
una cosa allò
de loteria
de quan eren
més joves
tipus bingo
amb una maneta
aquí
aquí rodes
i surten
les bulletes
aquelles rodones
per allà
i havien de sortir
9 o 10 números
doncs bé
quan van anar a fer
aquest sorteig
amb el plenari
ja constituït
i tothom allà plantat
va resultar
que hi faltaven
allà unes bulletes
algú
s'havia portat
unes bulletes
en la qual
especialment
el secretari
qui és el delegat
de la Junta Electoral
de Sona
va començar
a estar molt pressionat
i canviar de color
però no solamente això
sinó que l'alcalde
em va començar a dir
que allà
estaven tots sentats
i que passava
i que estaven passant
els minuts
i que estaven
quedant força
amb la vell
i finalment
les bulletes
van sortir
de la butxaca
de l'americana
del propi alcalde
un moment donat
quan ens va veure
ja els funcionaris
tan desesperats
que no sabien
com sortir-nos
Déu n'hi dóna
per un llibre
per molts llibres
donarien
són 18 anys
d'intensa activitat
en la vida política
en la vida pública
acompanyant
aquesta tasca
des de la professionalitat
de l'Ajuntament
de Tarragona
Javier Es
cap de protocol
Pons Mascaró
secretari
Josep Marçal
cap de brigada municipal
que han vingut
en tot cas
també com ells mateixos
però en representació
de tot un seguit
de professionals
que treballen
a l'Ajuntament
moltíssimes gràcies
Alcalde Volca
estirem una miqueta
les cames
anem cap al balcó
doncs vinga va