Doncs avui visitem les Muralles de Tarragona en la ruta amagada
i tal com els havíem anunciat, teníem pendent una conversa.
Aquesta conversa és amb l'atinent d'alcalde de Patrimoni,
la senyora Rosa Rossell.
Aquí ja podem saludar, senyora Rossell, hola, molt bon dia.
Bon dia tinguem.
Parlar de les Muralles de Tarragona
és parlar gairebé de la millor carta de presentació que té la ciutat, no?
Evidentment, evidentment.
Les Muralles de Tarragona, diguem-ne que potser és el monument
que tenim més emblemàtic de la ciutat,
perquè, a més, si s'hi fixeu,
quan algú dibuixa el contor de la ciutat,
generalment, o fa la vista des de Tarragona
amb les Muralles, la Torre de l'Arcabisbe i la Torre de la Catedral,
o, si no, ens dibuixen l'alcor de la Mediterrània, no?
Però les Muralles, diguem-ne, és l'emblema de la ciutat.
A més, des de Tarragona fa temps que sabem explotar
en el bon sentit de la paraula les Muralles.
És un lloc de passeig magnífic, és un gaudi per la vista,
però, a més a més, cada vegada s'hi van celebrar més activitats,
aquestes visites, aquest cicle de concerts.
O sigui que cada vegada hi ha l'objectiu de treure'n més rendiment.
A veure, mira, jo ara he entrat en aquest mandat dins del patrimoni de la ciutat,
com a tinent d'alcalde.
Jo penso que si els humans, parlant genèricament,
haguessin arribat a pensar que al cap de vint segles
tindrien les seves muralles, tal com les tenim en aquest moment,
de conservades i utilitzant-les, evidentment, no com a defensa de la ciutat,
sinó, doncs, això, puguem-hi fer visites guiades,
podem portar els nanos de les escoles, doncs, que han adoptat un monument,
doncs, a fer una sèrie d'activitats dins el passeig arqueològic,
a fer concerts a la nit.
Estarien, francament, contents i orgullosos de la seva obra.
Jo crec que el gran avantatge que tenim aquí a la ciutat de Tarragona
és que estem vivint dins la història.
Vull dir, tenim una sèrie de monuments,
tenim botigues que han conservat el patrimoni
i estem vivint, doncs, dins de la Tarragona romana,
estem vivint dins de la Tarragona medieval,
dins de la Tarragona modernista,
i això penso que és molt important per una ciutat.
De fet, les mateixes muralles han estat testimoni
d'excepció del pas del temps
i fins i tot les mateixes muralles
no ens contenen fortificacions medievals,
és el cas, per exemple, de la falsa braga
construïda pels britànics,
o sigui que han anat evolucionant el pas del temps, també.
Sí, home, a veure, el que és evident
és que nosaltres partim de tindre uns monuments romans
i aquests monuments, evidentment, han anat evolucionant
com ha anat evolucionant tota la ciutat.
Per exemple, no oblidem que nosaltres teníem un temple de culte,
tenim les tres terrasses a la ciutat
i que damunt, doncs, del temple se'ns ha construït la catedral.
Que, per exemple, estem parlant del circ de Tarragona,
que és l'actual plaça de la Font,
i aquest circ ha estat ocupat, doncs, en l'època medieval
i tot el que seria la plaça dels Sedassos,
el carrer darrere Sant Oleguer,
tot això, doncs, ha sigut ocupació d'un monument romà
per l'ús de la ciutat.
I això, doncs, jo penso que és molt important
i marca l'evolució de la ciutat.
Aquí es barreja una mica sentiments contradictoris, no?,
perquè, d'una banda, dius, home, que guapo,
perdonint l'expressió tan popular,
seria poder conservar el circ romà tal com era fa 2.000 anys,
però, clar, l'evolució també té aquestes coses
i s'ha de saber compaginar, doncs,
els requisits de la vida moderna
amb el manteniment de la tradició.
Evidentment.
Albert, el que no podem fer és convertir Tarragona
en les escàvi de Pompeia,
en el sentit de convertir Tarragona en una ciutat morta.
Penso que a Tarragona no ho hem de fer això,
ni crec que sigui la intenció de ningú.
El que sí que hem de fer és ser respectuosos
amb la nostra història,
ja sigui la història romana,
ja sigui la medieval,
ja sigui la moderna,
i conviure amb ella.
D'aquesta manera, diguem-ne,
nosaltres ens en requirem
i deixarem una història molt ben lligada
i molt ben conservada
pels nostres fills i els nostres nets.
Hem de viure dins la història
de la ciutat de Tarragona, no?
Llavors hem de ser respectuosos,
però també hem de tindre imaginació
per saber compaginar les dues coses.
Vull dir, no hem de...
Perquè ara hem trobat una excavació
i hem trobat un mur i això...
Ah, ja no ho podem tocar.
No, de cap manera.
Ho hem de poder tocar
i hem de poder conviure
i hem de poder, d'alguna manera,
compaginar la història amb la modernitat.
Ara, vostè n'ha fet referència,
precisament, ahir es anava a conèixer la notícia
d'aquesta troballa d'un mur tardoromà
en el subsol de la casa Castellarnau.
Què és exactament aquest mur?
A veure, això ho hem d'estudiar exactament
perquè, mira, pensa que la casa Castellarnau
s'assenta en un canvi de terrassa.
Estaria assentada damunt del que podrien ser ja
pràcticament les voltes del circ.
O sigui, m'explico.
Sí, sí, sí, perfectament.
Per tant, amb uns dels magatzems
de sota de la casa Castellarnau
tenim un tros del tancament del fòrum,
de la muralla romana de tancament del fòrum,
diguem, de la muralla que segueix
la que tenim, que també surt, doncs, a casa l'Agapitu.
Per tant, el que estem excavant,
que estem trobant els murs tardoromans,
ens demostren quina ha sigut ja, en aquella època,
l'evolució de les terrasses
fins i tot dins del mateix munt romà, no?
O sigui que, vaja, aquest aprofitament
que fem nosaltres ara dels murs romans
a la vida moderna, doncs, al segle VIII, IX, XI,
en plena edat mitjanà, també es feien, no?
Efectivament, efectivament.
Cadascú al seu nivell, en el seu moment de la història,
també ha aprofitat el llegat.
O sigui, nosaltres creiem que és important
aquesta excavació que estem fent ara, doncs,
a baix, a la casa Castellarnau,
precisament perquè ens pot parlar
d'una època que està potser poc estudiada
dins de la ciutat de Tarragona,
que precisament és aquest pas, no?
Aquest pas d'una època floreixent romana
a una època ja d'evolució,
que en tenim poques restes visibles.
Doncs estarem ben atents a aquestes excavacions
i els estudis que se'n puguin derivar.
Rosa Rossell, tinent d'alcalde patrimoni,
moltes gràcies per atendre avui
els micròfons de Tarragona Ràdio.
Ha estat la nostra última convidada
en aquest espai de la ruta amagada.
Cada dia, en aquestes setmanes d'estiu,
hem buscat un indret interessant
de les comarques de Tarragona
i avui creiem que no hi havia res millor
que acabar la nostra ciutat
parlant de les nostres muralles.
Senyora Rossell, moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres per haver-me convidat.
A reveure, molt bon dia.
A reveure, bon dia.
Li agraïm especialment l'atenció a la senyora Rossell
perquè, vaja, d'aquí uns incensos a les 12,
té previst una roda de premsa
i ha tingut la deferència
de poder contestar la nostra trucada.
Aquí tanquem la ruta amagada.
Com dèiem, durant tots els dies de juliol i d'agost
hem concursat amb vostès, amb la seva col·laboració,
hem jugat amb la seva intuïció,
amb els seus coneixements de territori
i, vaja, podem dir que el balanç és satisfactori.
Vostès han aprovat l'examen amb nota
i nosaltres també hem après diferents cosetes.
Tenim ja molts llocs interessants
per anar a la nostra agenda.
Amb la ruta amagada
arribem al punt de les 12 del migdia.
És moment d'escoltar les notícies.
Res, 3 minutets ens posem al dia
i d'aquí uns incensos.
Tenim més arguments al matí de Tarragona Ràdio.
Al més immediat, parlar de cinema.
Gràcies.
Gràcies.