Joan, bon dia.
Hola, Jolanda, què tal?
Molt bé, enhorabona.
Gràcies, dona.
Jo deia que ara parlem amb un cavaller
des del punt de vista real i literal, eh?
Bueno, m'acabes de llançar.
T'he posat bé.
Ahir estaves a Tarragona
presentant la programació de la Sala Trono.
Així és.
Fidel a casa teva, eh?, malgrat tot.
Diumenge a Berlín, dilluns a la Trono
i demà altre a Frankfurt.
Ara que dius això de Berlín et vaig veure a la tele.
Què dius?
Sí, al Telenotícies, allò que diuen
com triomfa el Tiranlo Blanc amb el muntatge,
aquest sí, que si no...
I et veia allà en una andana d'una estació de no sé on
i dic, mira, el Joan, sí que sembla allò,
un cavaller medieval, una mica adaptat a l'època, no?
Clar, perquè en certa manera m'han caracteritzat una mica, eh?
Ja, ja, ja m'ho penso.
De totes maneres, després, bé,
em van treure alguns moments de la representació a Berlín
i allò que fem els mitjans de comunicació
i les teles que van buscant opinions.
entre el públic, gent molt moderna i molt alternativa.
Això és el primer que vam veure
i ve tothom dient que era un muntatge molt sorprenent.
Jo m'imagino que aquells que vulguin trobar
el clàssic de Joan en Martorell no el trobaran, eh?
El trobaran una altra cosa.
I tant que sí.
El que trobaran del Joan en Martorell més proper
serà el mateix cavaller
perquè porta una armadura de l'època,
que és el que més costa mantenir en aquesta obra de teatre que faig.
Però de la resta res.
Quant pesa, quant pesa, quant pesa?
Ho has pesat o no ho saps?
Inicialment pesava gairebé 100 quilos.
Uf!
Durant i pico.
Però al final, com que és impossible, no és practicable
i no podia gairebé ni moure'm,
l'hem anat retallant, teníem peces
i pesarà gairebé uns 50 quilos.
40 i alguna cosa, que Déu-n'hi-do, per mantenir-ho.
I a part d'això, no hi ha absolutament res més que sigui de l'època, del segle XV.
Tota la resta és, evidentment, contemporani,
en certa manera futurista,
doncs com és l'estètica del vieito, no?
És el que te n'ha de dir, excàlix de vieito,
per tant, no cal esperar que sigui d'una altra manera, no?
Ah, exactament.
Pel que fa al text,
perquè a mi em dóna la sensació que,
vaja, potser és una opinió personal que aquí no pinta res,
però segurament el concepte escenogràfic,
el moviment en escena,
doncs el senyor vieito és molt lliure,
però potser el que farà una llestima
és que ens perdéssim la parla catalana, no?
La seva riquesa poètica i tot plegat.
Això es manté o també hi ha una adaptació així?
Sí, això es manté, això es manté.
No ho hem volgut fer,
no ho hem volgut fer amb el valencià antic,
perquè, evidentment, la majoria d'actors,
bé, no hi ha ningú que sigui valencià,
i era molt complicat adaptar-ho,
és a dir, que els actors aconseguíssim
aquest nivell de llenguatge,
que, evidentment, només el tens quan ets de la terra, no?
I el que hem fet ha sigut una adaptació,
però sí que mantenim, evidentment,
l'argot antic, els articles,
aquesta cadència també es manté,
però no en valencià antic,
sinó que és una mena de 50-50, no?
Ja, ja, ja.
És a dir, que cadascú s'ho ha fet seu, el text, diguéssim,
perquè sonés més natural.
En la teva època d'estudiant,
que tampoc està tan llunyana,
vas haver de llegir obligatoriament el tirant?
Obligatoriament, no,
però he de dir que jo tenia a casa dues versions del tirant
quan era petit,
i me les vaig empapar les dues.
Però devia ser per allò del sexe.
No, home, no, que era un pipiolo encara, llavors.
Ah, bé, és que no has dit l'edat,
per això jo t'ho deia,
dic, calla, aquest,
com que diuen que és tan eròtic, no?
Que després ho llegeixes, dius, sí, però ho és.
Per dir, me'n recordo que m'impactava molt,
sobretot un que era com un còmic
i les vinyetes m'agradaven molt, no?
Perquè, o sigui, realment impactaven, vaja.
Clar.
Però, sí, sí, evidentment,
és una novel·la tan històrica com eròtica
com de cavalleria, no?
El títol.
I aquesta part eròtica tens la meva tés, sí, sí.
I qui t'havia de dir a tu, no?,
que acabaries fent el tirant?
Qui m'ho havia de dir?
És que sí, és cert, sí.
Perquè el que sempre ets de la professió,
sents parlar que es prepara un tirant
per inaugurar Frankfurt
i que, en principi, ja sabíem qui era el tirant,
però, bueno, i que, evidentment,
tu ni plantejar-te anar a Frankfurt
ni, evidentment, fer el tirant.
I, de cop i volta, truquem pel càsting
i jo em pensava que era per fer un secundari, no?
I, al final...
Per fer d'arbre, eh?
Allò que diuen, no, no, jo faig d'arbre, doncs no.
Exacte, de poble, no?
Com dic jo, per ser estrès.
I, al final, doncs mira,
em va acabar el tirant, sí, sí.
O sigui, Joan, deixa'm fer un parèntesi.
Saps què deia abans els oients?
D'aquest, ets una persona
que has treballat moltíssim
per anar fent teatre,
per aconseguir, doncs,
fer allò que t'agrada,
que tot plegat,
però que no perds el contacte amb Tarragona.
He dit que demanaria permís
si em deixaves passar la gravació un dia, eh?
No dic avui, eh?
No vull destrossar el teu triomf a Frankfurt.
De quan vas cantar pels micròfons
a Tarragona Ràdio
les coses del que era.
Em dones permís o no?
Home, i tant, i que te'l dones.
Sí? Bé, doncs ho buscarem a l'arxiu
i un dia d'aquest ho passaré.
No, només que m'ha fet gràcia recordar-ho.
Tornant al tema del tirant,
quin és el planning que hi ha?
Vau estrenar a Berlín,
però això significa
que és una representació
de la propera testimonial a Frankfurt
o això ho hem de passejar per tot el món?
No, home, a veure,
en principi és un espectacle pensat
per la fira de Frankfurt,
el que passa que,
com que el Teatre de Berlín també era coproductor,
es va fer l'estrena a Berlín,
però l'estrena oficial, diguéssim,
es fa a Frankfurt.
El que passa clar,
Berlín va ser la primera vegada
que vam fer-ho en públic
perquè vam arribar pels pèls.
Ha sigut una producció tan complicada
a nivell tècnic que vam arribar pels pèls.
No vam fer ni un passem públic a Barcelona
ni fins i tot a Frankfurt.
Ai, a Berlín, vull dir.
Vam estrenar i tal qual.
Llavors, l'estrena oficial és a Berlín.
A partir d'aquí,
després anem a Mila de Cants,
anem al Festival d'Otoño de Madrid
i ha previst anar a París
i, evidentment, fer gira europea.
El que passa és que, clar,
les condicions tècniques de l'espectacle
són tan complicades
que jo, sincerament,
no veig un pèl difícil de moure'ns molt.
Evidentment, també depèn de la demanda que hi hagi
quan estrem a Frankfurt,
quan vinguem a Barcelona,
quan vinguem al febrer i tot això.
I potser es foten fer adaptacions,
el de sempre, no?
Si una cosa té demanda,
doncs s'adapta com sigui i ja es fa,
perquè, en civil, el teatre ho fem per això,
perquè ho vegin el màxim número de persones possible.
Però tu no delegues la teva tasca aquí amb el trono?
No, no, no.
Ni deixes de dir que t'ho combines per poder fer...
No, no, jo a la sala,
jo com que ja sabia això des de principis d'estiu,
ja vaig fer la programació abans de marxar a Berlín,
per això era tot preparat.
Estrenem aquest divendres,
aquest dijous en dansa i aquest divendres en teatre.
Bé, la dansa va ser l'any passat
una aposta allò arriscada,
però va funcionar, no?
Una aposta, bueno, arriscadíssima,
perquè ens van llançar a una piscina sense aigua
i va funcionar, però, molt millor del que ens pensàvem.
Va complir les expectatives,
les va sobrepassar, vaja,
va ser un èxit i, per tant, continuem aquest any.
I això, llavors, jo deixo les persones delegades
els dies que jo n'hi soc,
però jo, evidentment, continuo al frente de la sala trono.
Una cosa, Joan,
entre tirant i tirant i salastronos i coses,
dona temps de fer alguna cosa més
des del punt de vista professional
o això et té ja completament, doncs, atrapat?
No, home, ara,
ara, el procés d'assajos del tirant
i la programació de la sala trono
ha ocupat aquests tres últims mesos de la meva vida,
perquè realment ha sigut molta feina
entre les dues coses.
Però sí que, bueno,
també he de dir que si em surten coses de televisió,
com hem sortit a Madrid aquest estiu,
i tinc un foradet,
doncs, evidentment, jo puc fer-ho, ho faig, no?
Perquè és el de sempre.
Nosaltres estem treballant, doncs, en el que surti, no?
No podem dir mai que no hi ha res
en aquest cas, en aquesta feina,
però he de dir que he estat realment molt ocupat
amb el tirant i l'ús blanc
i amb la programació de la sala trono, ara.
No hi ha dubte que aquest tirant i l'ús blanc
servirà, doncs, també per promocionar
encara més la teva carrera al teatre,
però també a les televisions.
Val a dir que tu no ets un nou vingut.
fa molts anys que hi treballes i força
i, bé, és una recompensa.
Mira, el Joan Negrier fa de tirant.
Bé, no és gratuït ni de bon tros.
Tots sabem el que has treballat per arribar aquí.
Home, gràcies.
Home, és veritat.
Les coses com siguin.
Hi ha gent que té sort
i hi ha la primera de canvi.
Hi ha gent que treballa molt
i mai li arriba l'oportunitat.
Hi ha gent, doncs, que sortosament
es troba amb les dues condicions.
Feina, voluntat i l'oportunitat, no?
Sí, jo, és el de sempre, no?
Quan em diuen, hòstia, quina sort,
tal o igual fer el tirant, quina sort.
Dic, sí, evidentment, és una sort, no?
Però jo crec que la sort no va sola, saps?
I, evidentment, l'esforç tampoc.
Van les dues coses sempre juntes.
Perquè sí, és cert que jo...
Però, bàsicament, perquè m'ha agradat, eh?
I tu ho saps, des que estic a Tarragona,
a l'abisme, o l'abisme de Benadi, això,
vull dir, em passava moltes hores fent això
i no només fent teatre,
sinó fent escenografies,
portant furgonetes,
muntant escenografies,
desmuntant-les, carregant...
Però perquè és una cosa que m'ha agradat molt
i, per tant, m'he involucrat
des que vaig començar.
I suposo que això, doncs, sí,
té una certa recompensa
o, si més no,
et dona una certa seguretat
a l'hora de fer feines determinades, no?
Joan, el més difícil és fer el salt de dir
vinga, va, me'n vaig a Tarragona
perquè, si no, no faria el que vull fer.
Aquest moment és el més difícil de tots?
O què?
Va ser una mica, però, clar,
com que ho fas en aquella edat
en la que encara ets bastant inconscient...
I sempre et posaran un plat a taula a casa, no?
Exacte, no, sí, i dius, bueno,
segurament ara ja no ho faries
o quan tens una edat
doncs ja et fes les coses d'una altra manera
però en aquest moment vaig pensar
clar, si no és ara, no ho faré
i llavors el que vingui
si és dolent, doncs, bueno,
doncs això, ja tornarem cap a casa, no?
Per sort, va anar bé
però sí que he de dir-te
que hi va haver un moment
en què no sabia què havia de fer
dic, no sé què serà de la meva vida
què he d'estudiar
no m'agradava res més que el teatre
vaig començar a fer diferents coses
no sabia què fer
i dic, bueno, m'hi llenço
i tant de bo
no sigui tard de tornar a recuperar
si això no em va bé, no?
Per sort, m'ha anat bé
i a més a més
he pogut anar fent altres coses, no?
I mira, he tingut sort en aquest sentit
Et faré una pregunta
d'aquelles de programa, Rosa
Què t'agrada més del personatge del tirant?
D'aquell que vas llegir de jovenet
o d'aquest del Calix Taviaito?
Et deixo triar
perquè suposo que no són els mateixos
Home, o sigui, en essència sí, eh?
Clar, en essència és el mateix
perquè, o sigui, m'agrada molt
que és un tio, doncs
en certa manera
jo dic que sembla a mi
la part d'aquesta
que és un tio molt perseverant
molt constant
que és fidel al que es proposa
saps?
És a dir, ell és un cavaller
i té l'ordó de cavaller
i per tant li és fidel
i ho compleix tot
i a la vegada s'enamora de la carmesina
i fa el possible per aconseguir-ho, no?
Això és el que a mi més m'agrada d'ell
i evidentment
doncs que és un heroi, no?
Clar
És un heroi
i que tothom el va buscar
quan té un problema
i això, bueno
és
és el millor
Molt bé, doncs ja m'imagino
que tens l'armadura ben lluenta
que ara
que ara el divendres
que estreneu a Frankfurt
quin és el plan de vida que teniu?
Com tens la gent?
Arriveu a Frankfurt?
Recepció oficial?
Com succeuen aquestes coses?
Sí, demà
arribem a Frankfurt
nosaltres tot el matí
primera hora
anem al teatre
fem una presa de contacte amb el teatre
i llavors suposo que
ens col·locarem
doncs a l'espai
i ens acostumarem una mica
l'endemà
doncs hi anem a la recepció oficial
per part de les autoritats d'allà
i
aquestes dijous
i divendres ja està
divendres estrena oficial
suposo que vindrà
no sé
totes les
les institucions
i la gent aquest representant
de Catalunya
i aquestes coses
Doncs que ningú se m'enfadi
però només amb la gent
que va de Catalunya
ompliran el teatre
a veure
no, no
dades objectives segurament
sí
per sort és un teatre molt gran
més que el de Berlín
però ja vam dir que sí
que ja hi haurà molta gent
molt bé
i llavors això
funcions divendres
i diumenge
i dilluns
tornem cap aquí
doncs vinga
esperem que sigui
un gran èxit
tant de bo
de la companyia
lògicament
teu també
per què no dir-ho
i aquests de casa
escolta
nosaltres juguem
amb l'equip de casa
i moltíssimes gràcies
per atendre la nostra trucada
com sempre
Joan
sort
a tu com sempre
grande
una abraçada
igualment
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau