Pilar, bon dia. Benvinguda.
Estem contents, penses que la Pilar feia dies,
feia temps que no parlàvem, que no ens retrobàvem.
Teniu molta feina al museu, lògicament.
Molta feina, no m'heu volgut i no he vingut.
No l'hem volgut, diu, si sap que és una de les convidades més estimades d'aquest programa.
Jo estic encantada d'estar aquí una altra vegada.
Jo estic impressionada amb aquesta exposició que esteu oferint
de l'antiguitat clàssica a través dels gravats.
Nosaltres parlem dels Piranesi, de Montserrat,
però és un fons extraordinari que ha voltat per algunes ciutats de Catalunya,
d'arreu de l'Estat, però aquí el Museu Nacional Arqueològic
adopta una forma diferent, potser, no?
Sí, a veure, aquesta exposició és la segona part, per dir-ho d'alguna manera,
d'un conveni de col·laboració que vam signar amb el Museu de Montserrat.
Sabeu que en el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
hi ha una tradició de treballar en col·laboració amb altres museus,
no només del país, sinó també de fora.
Pensem i creiem que això és una de les línies de treball
que hem d'aprofundir molt,
sobretot als centres que estem treballant en el tema de la cultura,
perquè sumant recursos a vegades s'obtenen visions diferents,
es complementen coses,
i en aquest cas el conveni amb el Museu de Montserrat
ja va tenir una primera part,
que va ser amb l'exposició Cultura a Cultures,
des de les festes de Santa Tegla fins al 4 de novembre,
i aquest és el segon capítol d'aquest conveni.
I de fet aquesta exposició es basa en una exposició
que es va fer al Museu de Montserrat,
que com deies ha estat a Montserrat,
va estar a Sabadell,
va estar a Oviedo i ha estat a París,
i a Andorra també crec que va estar,
i que ara arriba a Tarragona en un format diferent.
De fet, l'exposició els Piranesi de Montserrat
es basava en la presentació
de la riquíssima col·lecció de gravats
de Piranesi que pertanyen al fons del Museu de Montserrat,
un dels fons més importants de l'Estat.
Com va anar per a aquests Piranesi a Montserrat?
Aquests els va comprar a Roma el 1908,
al Pare Obat,
per una mica indicació del que llavors era
el Bibliotecari del Monestir,
i a la seva Estrada a Roma va tenir l'ocasió
de comprar no només això,
sinó també altres obres,
i portar-les a Montserrat.
De fet, les col·leccions del Museu de Montserrat
de totes coneguts són unes col·leccions
impressionants en molts camps,
la Biblioteca del Museu de Montserrat
és una biblioteca de referència
per al nostre patrimoni i la nostra cultura.
I la web de la biblioteca també entrin,
si no han entrat encara,
perquè ja en dona alguna pista.
És cert,
i el Museu de Montserrat
és un museu molt representatiu,
per exemple, en pintura catalana,
és un museu que té un fons riquíssim,
importantíssim,
i de fet,
la col·lecció de gravats del Museu de Montserrat
és una de les més importants
després de la Biblioteca Nacional de Madrid
i després de l'Acadèmia de Sant Carles de València,
vull dir que són
de les col·leccions més importants.
I ens va interessar molt
l'exposició dels Piranesi
perquè realment
Giovanni Battista Piranesi
va ser un dels artistes del segle XVIII
que va deixar una mostra més evident
i sobretot que va treballar
d'una manera molt apassionada
per demostrar la importància
de l'antiguitat romana
en el nostre patrimoni
i en la nostra història.
Aquí en el català
en Piranesi anatomista de les ruïnes
i ho defineix bastant bé.
Un article fantàstic
de l'Artur Ramon
que va ser el comissari
de l'exposició dels Piranesi de Montserrat
i ha estat a l'estudió
d'aquesta col·lecció de gravats
un gran coneixedor
que el dimarts passat
va fer una magnífica conferència
al museu
i que ens va apropar
a l'obra de Piranesi.
Realment una obra
que, com diu en el seu article,
no només té importància
per el que va deixar
sinó per la influència
que després ha tingut en l'art
i que ell porta
fins i tot al cinema
que és un tema
que està molt estudiat
no només al cinema soviètic
sinó també al cinema
de Black Turner.
Veig que justament
com tu ho expliques
Minority Report
de Spielberg
escriptors com Cabrera Infante
també s'han inspirat.
Si tu mires el gravat de Piranesi
dius
no és possible
que aquest senyor estigués
al segle XVIII
i amb aquesta dimensió
de les formes
aquesta dimensió
de les perspectives
és absolutament contemporani.
De fet,
una de les coses
molt importants de Piranesi
que es pot veure
en aquesta exposició
és una
que ell va decidir
ell era arquitecte
era, a més a més
una persona
molt reflexiva
en tornar
a l'obra
que ell feia
i al seu entorn
i per això
va ser un dels teòrics
sobre aquesta idea
de la importància
de Roma
com a pilar fonamental
de la nostra cultura
front als filolènics
que defensaven
que era Grècia
la cultura
primera
doncs això
que comentava
ell
una de les decisions
que va prendre
és que ell
va decidir
dedicar-se al gravat
és a dir
dedicar la seva vida artística
al gravat
un art
que per altra banda
estava considerat
com un art menor
era una artesania
i que en canvi
ell demostra
que és
una persona
que introdueix
totes les característiques
que té l'art
ara queda molt bé
aquell tòpic
que la història
fa justícia
i és veritat
però aquesta pobre gent
quan està en el seu moment
en el moment
que li toca viure
déu-n'hi-do
que el reconeixement
t'arribi després
de totes maneres
ell era molt considerat
perquè realment
era un gravador
impressionant
com a gravador
sobretot com a gravador
era un gravador impressionant
però no tenia aquesta categoria
com podien tenir
altres artistes de l'època
el que passa que després
ha sigut una persona
molt considerada
de fet
se li considera
el Rembrandt de les ruïnes
a través de
les definicions
que hi ha
de la seva obra
i realment
aquí en el museu
es pot fer
aquest lligam
per una banda
la imatge
que ell ens va deixar
absolutament
jo diria
no manipulada
però sí
en certa manera
molt
engrandida
ampliada
majestuosa
del que ell
va viure
a Roma
perquè ell es va quedar
a viure a Roma
ell era d'origen
venecià
i es va
finalment
instal·lar a Roma
i ell va dedicar
la seva vida
a demostrar això
que el passat romà
l'antiguitat romana
tenia una importància
fonamental
i no només
a través de les seves
vedute
les seves vistes
que eren una mena
com de primeres
postals
de l'època
el que nosaltres
diríem les postals
el que servia
una mica
per difondre
aquesta imatge
de Roma
sinó també
amb un dels elements
que també
que s'exposa
en aquesta exposició
que tenim al museu
que és
el volum
del Campo Marcio
de l'antica Roma
que és com una mena
de compendi
de les seves teories
i una mena
com de legat
que ell deixa
a la posteritat
a l'arquitectura contemporània
sobre la importància
de l'obra
de l'arquitectura romana
i jo crec que això
combinat
amb la proposta
que hem fet
és positiva
en el museu
que és
lligar la imatge
amb l'objecte
l'objecte que ve
de la nostra Tarragona romana
de l'antiga Tàrraco
que de certa manera
era
mirall de Roma
jo crec que és una combinació
que resulta
força pedagògica
per entendre
l'obra d'aquest artista
i també per entendre
el que hi ha
en el substracte
de la nostra cultura
jo vaig follegar
en el catàleg
de l'exposició
que és magnífic
que els articles
naturalment
un d'ells
ja l'esmentava
la Pilar
però les fotografies
les reproduccions
dels Piranesi
aquests són els que teniu
aquests dies al museu
és que de confessar
que encara no l'he vista
ja l'anigui a veure
doncs jo convido
que vinguis a veure-la
fem la visita
quan vulguis
i realment
avui al matí
rebia
a primera hora del matí
un correu
d'un company
de Tarragona
que també es dedica
a temes
de la cultura
i em deia
això
que havia passat
una estona
havia gaudit
una estona
meravellant-se
amb aquests
amb aquests
gravats
quan no existia
encara la fotografia
que són com fotografies
però molt més enllà
i ell em deia
jo a part de veure
la magnificència de Roma
a part d'observar
gravats com el que estem veient ara
que és com una vista
a vol d'ocell
que és impossible
és una vista impossible
en aquella època
a mi em fascinen
les perspectives
del segle XVIII
com podria
absolutament
evidentment
treta
de tot tamany
perquè dona
una
una
una categoria
en aquest monument
que ja el té de per ser
però
i em comentava
no només això
però si no
he pogut veure
la vida quotidiana
del segle XVIII
el que ell va deixar
perquè ell és tot
també aquí
i el valor
d'estimonial artístic
i realment
jo penso que són uns gravats
per passar-se una bona estona
gaudint
d'aquesta obra
que ell tractava
el gravat
com a pic
d'un punt de vista pictòric
i té un detall
absolutament
això
jo crec que molt més
que si fossin fotografies
perquè ell posava molt també
de la seva imaginació
i és molt més enllà
que el que ell podia veure
hi ha algunes que dir
estaries parlant
d'hiperrealisme
perquè realment
és d'un detall
tan sumament
acurat
i estem parlant
de tècnica del gravat
per tant
aquestes dimensions
són a base
d'una tècnica
molt depurada
sí
moltíssim
ell
Artur Ramon
ens explicava una mica
quina era
la seva forma de treballar
ell els dibuixos
els destruïa
al fer el gravat
és a dir
ell utilitzava el dibuix
dibuixava
el girava
per fer la planxa
i gravava
damunt del dibuix
sobre la planxa
no conservava l'original
es conserven molt pocs dibuixos
de Piranesi
molt pocs
es conserven fonamentalment
perquè treballava
d'aquesta manera
llavors les planxes
tenen una qualitat
impressionant
perquè treballava
sobre la planxa
unes planxes
que encara existeixen
que pertanyen
a la Calcografia Nacional
romana
és el que t'anava a dir
que les planxes
es conserven
que estan a Roma
a Roma
a la Calcografia Nacional
de fet
després d'un segle
de voltar molt
i de ser molt reutilitzades
van anar
les va comprar
a la Calcografia Nacional
i van passar
a formar
part dels fons
i realment
s'han reproduït
moltes vegades
aquests gravats
i tenen una qualitat
impressionant
i després
el fet de poder
lligar
aquesta imatge
amb la realitat
nostra de Tàrraco
que de fet
eren els mateixos
presumptes iconogràfics
les mateixes
la mateixa ideologia
no deixàvem de ser una socursal
era amb aquest mirall
de l'Urs
no aquest mirall
de Roma
que veus els mateixos objectes
les mateixes inscripcions
els mateixos personatges
representants
tant els mitològics
com els reals
els emperadors
una mica tot això
que pots fer
aquest lligam
d'una manera
jo diria que molt fàcil
veuen per què és important
que vingui la Pilar
perquè tu dius
me'n vaig a veure
els piranèsi al museu
tu arribes
entres
et plantes davant
dels piranèsi
vas fent l'itinerari
però clar
si no tens algú
al costat
que et va dient les coses
si no has fet
una mica de preparació prèvia
diràs
t'han de parlar d'això
doncs no sé què li veuen
feu visites guiades
aquesta és la introducció
per la pregunta
feu visites guiades
perquè val la pena
que t'ho expliqui algú
sí
fem visites guiades
per grups
i per escolars
i a més a més
cada diumenge
a les 12
tots els diumenges
hi ha una visita guiada
per tot aquell
que vulgui
acostar-se fins a l'exposició
i penso que és una visita guiada
en aquest cas
que
a veure
jo crec que l'exposició
es pot veure
tots
sentim
davant de les coses
i per tant
jo penso que
totes les visites
són positives
la que fas individualment
la que fas en un grup
la que fas amb els teus fills
la que fas amb els amics
perquè sempre
hi ha una
però això s'ha de fer
més d'una
sí
jo crec que és bo
s'ha de fer
en grup
amb amics
sol
amb la família
això seria fantàstic
perquè és tenir
moltes possibilitats
i molts ulls
moltes visions
però en aquest cas
la visita guiada
està organitzada
de manera que es pugui fer
aquesta lectura simultània
entre els gravats
amb les peces
conjuntament amb les peces
i amb la realitat de Roma
i hem preparat un material
que ens permet
fer aquest lligam
amb la realitat actual de Roma
que és la que
ell ens va deixar
de la que va viure
i veure també
com aquestes ruïnes
que ell ens va deixar
aquestes restes
de l'antiguitat romana
han arribat
fins als nostres dies
i fer també
aquesta lectura
en paral·lel
amb la fotografia
que és el que ens permet
també fer aquest recorregut
en quant a les peces
que no són piranessis
que ja...
Bé, el que m'he intentat
és per una banda
fer com un fil conductor
que el propi piranessi
ens deixa en els seus gravats
és a dir
d'entrada
tenim una alegoria
de l'antiguitat
en la que apareix
jo diria que tot
una minerva
assentada
amb un tro
unes restes
de grans frissos
i cornisses
dels grans edificis públics
un peu
monumental
pertanyent
a una escultura
gegantina
de Roma
unes inscripcions
que pertanyen
a edificis públics
tot això
ho tenim també
a Tarragona
tenim un cap
de minllarba
fantàstic
procedent
d'una escultura
que decoraria
la seu del
Collegium Fabrum
tenim diferents
relleus
i cornisses
pertanyents
per exemple
al recinte de Culta
moltes visites pendents
del que tenim a Tarragona
encara
i tot això
el que hem intentat
és posar
alguns elements
dels coneguts
però també
aprofitar
aquest fil conductor
a través de
la cultura material
de Tàrraco
per presentar
últimes troballes
que s'han fet
a Tarragona
tot el conjunt
de l'aparegut
a la zona
de Pere Martell
Jaume I
que s'han trobat
troballes molt importants
i que
no estan exposades
aquesta és l'ocasió
per veure
jo crec que és un motiu
també
de poder anar
incorporant
no els protagonistes
de la Tarragona
romana
o els recents
troballes
de les darreres
excavacions
efectuades
al clàuster
de la catedral
que tenen a veure
amb tot el gran projecte
de la part alta
de la ciutat
del recinte de Culta
del fòrum provincial
tots aquests elements
dels quals
tradicionalment
ja hi ha hagut
una sèrie de materials
apareguts
que estan exposats
a les sales
d'exposició permanent
del museu
però que en aquestes
posicions
permet
anar col·locant
aquests també
i anar presentant
aquests nous protagonistes
de l'antiguitat romana
doble atractiu
els piranès
i aquestes troballes
tot lligat
amb aquest plaer
per la cultura
i per la bellesa
en definitiva
a banda de la història
important
continuen les xerrades
avui en teniu una altra
avui tenim
tenim la sort
de poder tenir avui
el Francesc Fontbona
un gran coneixedor
de l'art
dels segles XVIII
XIX
fonamentalment
i també XX
que ha fet
un article
per al catàleg
i que avui
ens farà
una conferència
una mica
per enmarcar
també l'obra
de Piranesi
i veure de quina manera
l'antiguitat clàssica
no només està representada
per Piranesi
sinó que
molts artistes
i des del Renaixement
han utilitzat
aquesta antiguitat clàssica
com a referent
com a model
i veure com ens ha arribat
als nostres dies
aquesta conferència
sobre l'antiguitat clàssica
representada
que estic convençuda
que serà
també un motiu
més
per tenir més informació
sobre aquest paper
del nostre passat
romà
i veure com ha arribat
fins als nostres dies
com és habitual
al museu
que els Piranesi
els podrem veure
fins al gener
febrer
fins a finals de gener
el tindrem fins a finals de gener
al gener
fem una altra
de les activitats
lligada amb aquesta exposició
que és un club de lectura
que
com sabeu
vam posar en marxa
aquest model
o aquest format
d'activitats
en ocasió
de l'any del llibre
i la lectura
el 2005
que va funcionar molt bé
que hem repetit
altres vegades
que ho fem
en col·laboració
amb la Biblioteca Pública
de Tarragona
i que en aquest cas
la proposta que fem
és la lectura
de Passeus por Roma
d'Estendal
que és
un llibre de viatges
podríem dir
de l'època
en el qual
el que ens facilita
en aquest cas
és poder
veure
la Roma
que va viure
també
que va visitar Estendal
i que relaciona
en molts casos
ell mateix
en el llibre
cita
gravats de Piranesi
com una
de les formalitzacions
d'aquesta Roma
que ell va veure
i que va visitar
si és que tot està lligat
al final
som fills
de qui som
i no ho podem negar
o ho portem
a la sang Pilar
sí o no
és així
en el catàleg de Piranesi
de Montserrat
hi havia un text
de l'abat de Montserrat
que deia
tots som romans
el titulava ell
i en certa manera
és cert
que nosaltres tenim
altres cultures
que ens han influenciat
però la cultura romana
està a la base
de la nostra cultura
i és una cultura
que val la pena
reflexionar-la
per a ben i per a mal
és a dir, per conèixer
no com som
doncs sí
Pilar Sada
segur que esteu tirant endavant
els tallers
les activitats habituals
moltes novetats
serà una excusa perfecta
perquè tornis
sí
i parlem
que ara a les festes de Nadal
també prepareu aquells tallers
per a la canalla
per als joves
per a entrar a l'Olimp
com dieu vosaltres
sí, de fet
en la setmana de la ciència
i en motiu de l'exposició
vam posar en marxa
una activitat
que per Nadal
tindrem a disposició
de tots els joves
que vulguin acostar-se
al museu
a fer un Nadal a la Romana
i en aquest cas
és un taller
centrat
en un dels temes
que toca piranès
i que és l'urbanisme
ell el seu
el Campo Marcio
de l'Antica Roma
és precisament
veure la problemàtica
de l'urbanisme
de Roma
i dels monuments
i de com ha evolucionat
aquest espai
de la Roma Antiga
i fem un taller
sobre l'urbanisme
que es diu
Construeix l'Urts
Biolaquívitas
amb la idea aquesta
de conèixer
la forma de la ciutat
però també conèixer
què s'hi feia a la ciutat
en certa manera
la civilització
aquesta equívitas
com ens hem conformat
com a ciutadans
una mica això
caldrà parlar-ne
ja quedem
ara ens ho apuntem
a les agendes
i convidarem
la Pilar
només faltaria
gràcies per acceptar
avui la nostra invitació
i la que acceptaràs
properament