És la cosa, l'avantatge que té la ràdio, que dels estudis de l'Avinguda Roma,
venim cap a la Rambla i ara baixem una miqueta, anem cap al carrer Colom.
Jordi Sorinyac ja està a punt i preparat, imaginem, per explicar-nos de primera mà
el contingut d'aquesta magnífica exposició de la Fundació La Caixa.
Tot un privilegi, eh?, conèixer el contingut de l'exposició abans que s'obri al públic,
cosa que es farà demà dijous. Jordi, molt bon dia.
Hola, Jordi. Comencem?
Bé, dic, calla, que no ens falli ara que ens estem tirant floretes
de lo bé que funciona la tecnologia.
Molt bé, ja has vist una miqueta el contingut d'aquesta exposició?
Malauradament, molt més ràpidament del que voldríem i el que l'exposició es mereix,
però vaja, a partir de demà tindrem nosaltres i tots els ciutadans l'oportunitat
des de demà, dia 13, fins al 6 de gener, o sigui que tindrem temps
de poder acostar-nos aquí al carrer Colom, al Centre Social i Cultural de la Fundació La Caixa,
per donar un cop d'ull als continguts d'aquesta exposició.
Un dia a Mongòlia, aquesta és la proposta, i si et sembla,
per aprofundir una mica en aquesta mostra, estem molt ben acompanyats,
ens acompanya el senyor Lluís de Reverter,
i és el secretari general de la Fundació La Caixa.
Senyor Reverter, què tal com estem?
Molt bé, gràcies a Déu.
Molt bé, aquí a Tarragona, veient una exposició realment interessant i fantàstica.
Com definiria vostè aquesta mostra, senyor Reverter?
Jo aquesta exposició la definiria com una exposició que ens acosta a una cultura molt llunyana,
però que té un punt de misteri per nosaltres.
Això dels mongols sempre és el Gengis Khan.
És veritat que s'ho mereix.
El Gengis Khan va conquistar un imperi tan potent, tan immens,
que va ser el més gran que mai al món ha existit.
Després del Gengis Khan arribava el seu poder de la Índia i la Xina fins a Hongria.
O sigui, ocupava...
Una expansió de territori impressionant.
Avui en dia és un país més petit,
és tres vegades Espanya de territori
i té tres milions d'habitants.
I perquè tinguem una idea, quasi un millor viu la capital.
O sigui, que trobar-te algú pel país deu ser difícil realment.
És un país molt interessant i aquesta exposició ens explica com viuen.
Com viuen i quina és la seva forma de vida.
És una de les cultures que ha mantingut fins fa menys temps la vida nòmada.
encara són capaços de viure tendes,
unes tendes immenses, les jurques, que són molt grans,
i que munten i desmunten en dues hores.
Per tant, és tot un poble que està acostumat a trasladar-se permanentment.
Viu amb els animals i dels animals.
Viuen, per tant, de la transhumància,
es trasladen sempre depenent dels seus ramats?
Es trasladen depenent dels seus ramats,
però això, al segle XX, ja quasi no passa enlloc.
Els altres gran pobles transhumàn, que eren els tuarecs,
també s'estan acabant.
I la prova és que de 3 milions,
quasi un viu a la capital.
També és una cultura que es pot extinguir.
A la vegada és una cultura amb una riquesa
de tradició, de costums,
i això és el que exhibeix aquesta exposició.
Les seves costums, les seves tradicions,
les seves religions,
són animistes i budistes,
és una barreja curiosa.
A la vegada veurem, per exemple, coses tan espectaculars.
Jo crec que realment algunes són fantàstiques,
a pas d'aquesta casa immensa.
És la joia de la coronada, si en cas la podem comentar.
que la podem veure, no?
A part d'aquesta casa, podrem veure
tots els seus elements de funcionament
que ens demostren com en molt poca cosa
es pot viure,
i com de molt poca cosa
se'n pot fer objectes preciosos
i realment sorprenents.
Com s'aprofita les banyes
per fer un cotxerón,
o com aprofitem els trossets
que s'obren de la roba
per fer un mural de Buda.
En fi, és una cultura
sorprenent, llunyana,
per la vegada sorprenent per nosaltres.
Jo crec que és una exposició
que a tothom li agradarà
perquè és difícil
que no detregui una cultura del món
tan diferent de la nostra,
evidentment amb molts rasgos comuns,
perquè tot l'humà té els seus rasgos comuns,
però és llunyana de nosaltres.
És una cultura realment diferent de la nostra.
Per tant, quan molta gent es pregunti
un dia a Mongòlia,
però quin dia?
El d'avui en dia, segle 2007, segle XXI,
o el d'avui en dia, segle XV, segle XVI,
o com que hi ha aquests elements
en comú al llarg de la història,
podem fer un recorregut.
Un dels temes curiosos d'aquesta cultura
és que és una cultura
que, com que era nòmada,
no ha deixat grans objectes.
No hi ha grans museus
que contenguin grans peces.
No tenim grans monuments.
No hi ha temples budistes,
perquè no els feien,
no han existit mai.
Llavors, les peces que hi ha
en aquesta exposició,
gairebé totes són de finals del XIX,
i totes són deixades
pels museus de Mongòlia,
pels museus del govern de Mongòlia,
que és la primera vegada
que surten de Mongòlia.
Aquest tipus d'exposició
no s'havia fet a Europa,
és la primera vegada que s'ha fet.
L'ajuda del govern de Mongòlia
ha sigut total per poder-la fer,
i jo crec que és una exposició
que té com a complement
una època determinada,
però té com a complement
totes les èpoques.
Les fotografies,
els audiovisuals són avui en dia,
és la vida actual,
ja els veurem.
És la vida d'avui,
un dia de Mongòlia d'avui.
Hi ha una cosa molt curiosa a l'entrada,
un gran mural,
que és una pintura de l'any 1909,
que ens explica el dia a dia
de la seva vida.
Jo diria que això
és molt interessant de veure,
perquè hi ha coses divertidíssimes,
des de com la senyora
persegueix el marit
perquè li està fent el salt,
com menjaven,
com cuidaven els animals,
com capaven un cavall,
tot això està fet,
representat amb un gran mural,
que hi és tota la vegada.
Jo crec que això és apassionant,
divertit, entretingut,
realment val la pena de veure-se-la
el dia d'avui,
que és un dia quantsevol a Mongòlia.
Queda demostrat, per tant,
que les rutines nostres
de la societat occidental
a Tarragona 2007
poc tenen a veure
amb les rutines actuals
o fa 100-150 anys a Mongòlia.
No, no,
les actuals,
encara no hi tenen res a veure.
Amb Oamator segurament
tindríem molt a veure.
Oamator és la capital,
per acabar situats oients.
Amb els que estan pel territori
segur que no hi tenim res a veure.
Avui en dia,
nosaltres ens posen a viure
en una tenda
i vivim amb els animals
i completament dels animals
seríem incapaços
de fer aquesta vida,
perquè fa aproximadament
uns 4.000 anys
que ho vam deixar
de ser nòmades.
I a Europa,
potser 3.000,
3.000 i escaig d'anys,
4.000 anys.
Però el reste del món,
més.
O sigui,
països nòmades
de veritat,
de veritat,
ja en queden molt pocs.
Hem parlat
d'alguns d'aquests aspectes
quotidians,
però a mi m'agradaria
incidir encara més
en aquesta joia de la corona
a la qual hem fet de referència
aquesta tenda,
que segurament
és l'element més espectacular,
està l'element central
de l'exposició.
Vos he comentat
que només dues hores
es pot muntar,
però sempre parlant
d'una tenda
de grans dimensions
i que ofereix
també grans dosis
de confortabilitat.
Evident,
i perquè això es vegi
que és veritat,
a l'exposició
hi ha una gran pantalla
amb la que es veu
com la fan.
O sigui,
no està dura dues hores,
però es veu
amb la rapidesa
amb què són capaços
de fer-la.
Sí, sí,
tots els objectes
que tenien
estaven pensats
per poder ser transportats.
Estan pensats,
vaja,
per poder ser transportats,
clar,
perquè quan se'n van
per això
no tenien objectes
molt valuosos,
tenien molt poques coses
de valor
i tenien
l'ú imprescindible
i l'únic necessari
per viure.
L'altre era superflu
i no es podia traslladar.
I això és el que es veu
claríssim
amb aquesta cabana.
És una tenda immensa,
una tenda
amb la que
al fons
hi ha una petita cadira
que és la del cap
de la casa familiar
amb uns budes
pintats al costat.
A una banda
hi ha el posto dels homes,
a l'altra hi ha el posto
de les dones.
Es manté
aquesta separació.
Es manté igual
aquesta separació.
A terra hi ha
unes alfombres,
a dalt hi ha un forat
perquè el fum
pugui sortir.
Pensi que no hi ha xumanella,
evidentment,
no podíem pas
fer una xumanella,
simplement el fum
surt per la part de dalt
i una part
del que cremen
és la merda,
perdó,
els excrements,
em sortia la paraula,
els excrements
dels cavalls.
O sigui que
la pudor
deu ser bastant considerable.
A partir d'aquí
també podem veure
altres elements
de la vida quotidiana
com per exemple
els vestits,
fan petxoca també
aquest tipus de vestits.
Veiem els vestits
ordinaris
i veurem els vestits
de cerimònia,
que ens recorda
una miqueta
els vestits xinos,
aquestes mànigues
tan amples,
tenen un cert raonament.
Pensi que els mongols
van invadir la Xina,
o sigui,
hi ha tota una dinastia
mongòlica
que va governar la Xina
però també hi ha
una dinastia mongòlica
que va governar la Índia
i allà sí
van fer palaus,
van fer grans
construccions
però el que és Mongòlia
no en van fer mai
perquè el clima
també és inhòspit
absolutament,
és un país
que fa un fred
horrorós a l'hivern
i fa molta calor
l'estiu
el moure's
d'un costat a l'altre
perquè no hi ha
on enganxar-se,
vull dir,
la terra és tan pobra
que no poden cultivar-la gaire
i això els obliga a moure's,
no?
I per això
el país no té
grans obres d'art
conservades.
Abans de comptar
amb el microfon tancat,
des de la Fundació La Caixa
vostès tenen
especial carinyo,
si em permet
l'expressió,
cap a totes aquestes
cultures
més allunyades
de la nostra civilització.
Recordo,
per exemple,
crec que va ser l'any 2000
una exposició
que va venir a Tarragona
sobre Àsia,
l'any passat o fa dos anys
va haver-hi l'exposició
sobre els viatges
de Marco Polo,
una temàtica recorrent
però agrada
i a més a més
sempre ens permet
descobrir noves coses.
Bé,
nosaltres hem volgut
seguir unes línies
amb algunes de les exposicions
i una de les línies
que fa anys
que mantenim
és la línia
de les cultures,
de les cultures
diferents,
llunyanes de nosaltres.
Hem fet cultures
mexicanes,
hem fet cultures
asiàtiques,
hem fet cultures
africanes,
hem fet unes exposicions
fantàstiques
sobre cultures
diferents,
cultures africanes,
la cultura de Vegín,
perquè creiem
que és una aportació
que no es fa massa
i que una de les coses
importants
és no conèixer
només la nostra cultura
sinó les altres cultures
que fan el planeta
i per això
la Fundació de La Caixa
té tant interès
en fer exposicions
d'altres cultures.
Des de demà
fins al dia de Reis
ha obert aquesta exposició
i a més
des de la Fundació de La Caixa
també mimen
especialment tot allò
que es coneix
com les activitats complementàries.
Ara no les repassarem totes
perquè no en tenim temps
però sí que
tota la gent
que estigui interessada
en amplia informació
ja sigui
amb conferències
audiovisuals
on també té
l'oportunitat
d'ampliar informació.
Farem una sèrie
de conferències importants
el mes d'octubre,
final de setembre
primer d'octubre,
una sèrie de conferències
importants
amb persones que coneixen
molt bé aquesta cultura
també de la seva història
jo crec que
valdrà la pena
que la gent
que tingui curiositat
cultural
vingui
perquè
la història
ja és interessantíssima
i la seva vida
també
descobrir
per què els mongols
van ser capaços
de fer l'imperi
més gran del món
requereix venir a una conferència
jo els convido
a que hi vinguin.
Doncs queda feta
aquesta invitació
senyor Lluís Arrabarté
secretari general
de la Fundació La Caixa
moltes gràcies
per acompanyar-nos avui
al matí de Tarragona Ràdio
i si ens permet
felicitats per l'exposició.
Gràcies per felicitar-me
i li agraeixo
i gràcies per permetre'm a mi
parlar i explicar
aquesta exposició.
Un plaer, moltíssimes gràcies.
Gràcies.
Doncs Iolanda
ja ho heu pogut comprovar
fa petxoc
realment
abans comentaves
que les exposicions
de la Caixa Cossum
necessà ser
segell de garantia
qualitat contrastada
no és per fer la pilota
però és que és així
si una cosa està malament
s'ha de dir
i si una cosa està bé
s'ha de dir
i aquesta exposició
ja hem tret al cap
hem fet un petit recorregut
de cinc minuts
però vaja
reservin-se una bona estona
quan s'acocin aquí
al carrer Colom
perquè realment val la pena
de veritat.
Home, realment val la pena
i això que dius
de home
com que estem parlant
amb els senyors de la Caixa
calla que la deixarem bé
no cal
mirant enrere
podem parlar
d'exposicions
tu feies esment
i molt bé Jordi
d'exposicions
que ens portaven
paisatges i cultures
diferents a la nostra
a mi m'ha vingut al cap
immediatament
perquè va ser magnífica
aquella sobre el món
dels tuarecs
els homes blaus
del desert
que també va ser
aquesta ja fa un parell
o tres d'anys
sí, sí
fa un parell d'anys
i encara més lluny
i recordo que també
en vam parlar
amb el senyor Roberter
una que es va fer
no va ser al carrer Colom
perquè no hi havia manera
de poder encabir
tot allò
sobre el tema d'Egipte
i que hi havia mòmies
hi havia doncs
una quantitat
de material
realment extraordinari
per tant
l'experiència
ja diu que nosaltres
no estem fent
la pilota
sinó que realment
és una gran oportunitat
per gaudir-ne
la hipoteca
no ens la cancelaran igual
no, no, no
la pagarem igualment
que vols que et digui
si fos per això
estaríem tot el dia
parlant de les exposicions
però cada cosa
al seu lloc
i la veritat
és que estem encantats
de la vida
i per aquestes dates
de Santa Tecla
sempre esperem
Jordi, moltíssimes gràcies
doncs res més
només fer un petit
incís a Jolanda
dir que Santa Tecla
és moment d'exposicions
i que al matí de Tarragona Ràdio
en la mesura del possible
també en parlarem
d'algunes més
per exemple
aquest divendres
s'inaugurà l'exposició
que fan a Caixa Tarragona
l'entitat de Salvis de la ciutat
que dedicada
bueno, ja ho explicarem
a un personatge interessant
i que també tindrem
l'oportunitat
de parlar-ne
el mateix divendres
al matí de Tarragona Ràdio
què vols dir Jordi
que tens dues hipoteques
tu?
no, no, no
deixem-ho així
Jolanda, gràcies
gràcies a tu Jordi
bromes a banda
té raó
el nostre company Jordi Sorinyac
hi ha exposicions diverses
que tenen a veure
amb les festes
a banda d'aquestes dues
que ara ens deia
per exemple
hi ha l'exposició fotogràfica
dels 20 anys
del Vall de Serrallonga
es fa l'antiga audiència
a la plaça
Pallol
altres exposicions
que tenen a veure
amb la festa
aquí a l'estam de les festes
a la Rambla Nova
l'ofici de boter
a Tarragona
en fi
que hi ha moltíssimes
que les podran
anar comprovant
i visitant
al llarg dels propers dies
perquè s'inauguraran
doncs
amb motiu justament
de la festivitat
de Santa Tegla
el local de l'associació
de veïns del carrer
Maria Cristina
flamant i bonic local
perquè sí
hi ha per exemple
a partir del dia 17
l'exposició
d'articles
de col·leccionisme
del Chartres
però ja en parlarem
que tenim
moltíssims programes
pel davant
pensin que
Tarragona Ràdio
iniciava avui
com és tradicional
el mateix dia
que s'inicia
el curs escolar
la programació
de les festes
de Santa Tegla
en directe
des de l'estam
no només
el matí
de Tarragona Ràdio
entre les 11
i dos quarts
de dues
sinó també
altres programes
d'aquesta casa
com és el programa
Ja Tardes
a banda
de les transmissions
puntuals
i en directe
d'actuacions
castelleres
de cercaviles
de processó
en fi
que intentem
en la mesura
del possible
i creiem
que modestament
ho aconseguim
ser la ràdio
de les festes
el referent
de la ciutat
i per això
som en directe
des de l'estam
de les festes
i la idea
la voluntat
és tornar
demà
a partir
de les 11
ara de mica
en mica
ens acostem
al punt
de dos quarts
de dues
i d'alguna manera
hem de començar
a posar
el punt
i final
d'alguna manera