Doncs anem a esbrinar més coses d'aquest museu.
De fet, és un dels museus coneguts de les nostres comarques
i la visita obligada quan anem a buscar cava.
Podem anar al museu i, de pas, comprar una capsa de cava
o, al contrari, tan bon punt anem a buscar el cava,
fem una visita al museu, si és que encara no l'hem visitat.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic Isidre Magrè,
és el director del Museu de l'Alabastre de Serral.
Senyor Magra, bon dia.
Hola, bon dia.
Ara comentàvem que això de l'alabastre és una indústria
que té la història a Serral, no?
Sí, esclar, ja ve de bastant lluny, ja ve del temps dels romans, ja.
Ah, és a dir, ja en aquella època.
En aquella època ja es treia pedra d'aquí de les Pedreres,
d'aquí del poble, per fer monuments o escultures
o el que aquell temps s'acostumava a fer.
Després, al segle XVI, ja es va treure la pedra
per fer el retauro de l'altar major de Poblet,
també és de pedra d'aquí de Serral,
i després es va començar a treballar amb tallers artesanals,
ensenyant-hi a l'ofici, el 1917.
I a partir d'aquí n'ha continuat?
A partir d'aquí n'ha continuat, que des d'aleshores,
amb aquest temps hi ha hagut 42 tallers diferents d'aquí al poble
que han treballat aquesta pedra.
Després, clar, segons el temps, n'hi ha més d'oberts,
després es van passant tallers més petitets,
han passat a ser fàbriques més grans, tallers més grans,
i fins avui, doncs.
I ara, en l'actualitat, és una indústria important aquí a Serral, encara?
Sí, sí, encara és una indústria important,
perquè es treballa molt per l'exportació,
perquè, doncs, clar, les característiques de l'alabastre
és ser una pedra translúcida,
amb assuntos d'il·luminació, parets, finestres,
després hi ha una quantitat molt important de l'àmpares,
que això s'exporta a tot el món.
Bàsicament, l'alabastre és calç, no?,
des del punt de vista mineral.
No, des del punt de vista mineral, a veure,
és més aviat cap a un guix, un marbre.
Cap a un guix.
És sulfat de calç d'hidratat.
D'acord, per això és com més senzill de manejar, no?,
de tallar-ho, perquè té aquestes clapes, o com...
Es pot treballar bé amb sec, perquè és sulfat de calç,
però, doncs, clar, té la seva duresa de pedra.
Clar, tal com surt de la pedrera,
deu ser molt diferent d'aquell producte acabat,
d'aquella peça de decoració tan bonica
que ens arriba a les mans, no?,
deu ser un procés, Déu-n'hi-do, l'aboliós.
Sí, és una pedra normal i corrent,
que veuríem, per exemple, al carrer una pedra normal,
el que més a ser una pedra normal,
doncs és de lavastre,
llavors es talla amb serres,
si s'ha de fer rodó es torneix en torns,
però tot manual.
Al davant de cada màquina hi ha d'haver l'artesà.
Perquè, clar, tot el que té de bonic,
les vetes i les desperències,
doncs també ho té de delicat a l'hora de treballar-ho,
perquè sigui un producte,
a l'hora de tindre un producte acabat,
que estigui, doncs, amb una qualitat,
doncs, excel·lent, doncs, no?
Això deu fer una pols, no?,
quan es treballa?
Clar, tot el que rasques amb una pedra,
doncs, fas pols, però no hi ha cap problema,
perquè, doncs, hi ha les aspiracions,
i avui està tot molt preparat.
És un procés molt metòdic,
primer s'ha de treure la impuresa,
després, doncs, anar fent tot aquest material,
que després se li va donar forma, no?
Sí, s'ha de trigar les pedres,
però, bueno, clar, no deix de ser una cosa natural,
llavors, doncs, trigues la pedra,
segons el producte que tu vols fer,
la figura, en aquest cas,
si és una figura o si és una làmpara,
i, llavors, doncs, es talla les mides,
segons hi ha un disseny previ, doncs,
que ha fet l'escultor.
I digue'm una cosa,
jo no sé si li pregunto una bajanada,
però, clar, com tot en aquesta vida,
s'ha d'aprendre.
Les persones que treballen a l'alabastre,
com fan la seva formació?
Es traspassa de pares a fills,
entren d'aprenents,
hi ha estudis reglats per aprendre a l'ofici?
No, d'estudis no n'hi ha.
Es fa, a veure,
s'entren els tallers com a aprenents,
després passa molt de pares a fills,
perquè, clar, és una artesania.
I després, doncs, clar,
hi ha altres estudis d'escultura,
en general, per exemple,
que, clar, es poden fer adaptats, doncs,
a la pedra de l'alabastre.
Donat la importància de la indústria,
van decidir fer un museu
per acollir peces realment singulars,
algunes d'elles que mai diríem
que estan fetes de l'alabastre.
Quan es va crear el Museu de l'alabastre?
El museu es va crear el 1998.
Es va inaugurar.
Que va ser una mica iniciativa
del propi Ajuntament, dels artesans...
No, ha sigut una iniciativa privada.
Però, a veure,
es va fer una col·lecció,
es anava col·leccionant enyes,
es anaven representant,
que es guardaven coses antigues,
perquè, doncs, el taller
és una reproducció,
restauració del 1917.
Avui es pot veure aquest taller,
el primer taller que va haver mecanitzat
aquí a Serral, funcionant.
Està aquí el museu.
Llavors, tot això es va guardar,
però, clar, no va ser fins al 1998
que es va inaugurar el museu.
Però, clar, el museu ja portava molts anys
que s'estava...
Representa que s'estava muntant, no?
Recuperant moltes peces úniques, no?,
amb pedra d'aquí de Serral,
des d'aquells anys fins a l'actualitat.
El museu està dividit
en quatre sales molt importants,
el que és el taller del 1917,
després una sala
que es poden veure peces
des d'aquells anys fins a l'actualitat,
tot el procés que hi ha hagut
de modelatges,
de formes, de gerros,
de l'otípic de cada moment,
peces que han anat a les fires,
per exemple,
la Fira Internacional a Barcelona,
el 1929,
quan se va inaugurar la Fira a Barcelona.
Després hi ha una sala d'audiovisual
que allí sí que es pot veure
des que s'arrenqui la pedra de la muntanya
fins que s'acaba la peça,
tot el procés que hi ha de treballar
per fer una peça d'alabastre.
Això és molt interessant
perquè és una miqueta més complicat
si vas d'anar a un taller
i veure tot el procés.
Clar, perquè no totes fan un dia, no?
Lògicament.
Això mateix.
I llavors allí a l'audiovisual
es veu molt ben representat.
I després hi ha una altra sala
que és molt curiosa
perquè són les possibilitats de l'alabastre.
El que més o menys s'ha fet
es pot fer amb l'alabastre.
Jo he vist unes fotografies
en les que he vist una moreneta d'alabastre
que sembla un contrasentit, no?
I un tren,
un tren de joguina,
de miniatura,
fet amb alabastre
amb els seus colors i tot.
Sí,
un tren funcionant, clar.
I que funciona avui en unes vies
i així.
A malabastre es pot fer avui
perquè és pràcticament de tot.
Jo li he posat aquests dos exemples
però quins altres exemples
ens podria dir?
No, però la moreneta,
que estàvem parlant ara d'aquest tema,
la presente.
Que la moreneta ja pot ser de l'alabastre
perquè l'alabastre que tenim aquí a Serral
va des d'un color marrón molt fosc
fins a un color blanc.
Hi ha molta varietat de colors
amb pedres aquí de Serral.
Jo per exemple pensem que és blanc
i és el que vostè diu,
hi ha una gran varietat de tonalitats.
Això mateix.
El que estem veient normalment
és l'alabastre blanc.
Per assunt de il·luminació
és més traslúcid.
Però aquí a Serral
hi ha una varietat molt gran de colors
que, clar,
s'han fet moltes reproduccions,
s'han fet moltes marees de déus,
moltes morenetes
i aprofitant la pedra natural,
és clar.
Sí, sí,
perquè després en aquests casos
no porta coloració afegida.
No.
Normalment no se li posa, no?
No es coloreja...
Es pot fer amb...
S'ha fet en èpoques,
s'ha treballat l'alabastre
potser més comercial,
i s'ha pintat,
potser sí, sí,
s'ha pintat,
però, clar,
llavors ja són colors que ja es veu,
són grocs,
són blaus,
són verds, roses...
Perquè, clar,
estem parlant d'una pedra blanca
i és molt fàcil
de pintar-la.
El que ja no es pinta
i que es concentren els colors
és la natural,
la de les pedreres
d'aquí de Serral, no?
Ens pot comentar
alguna altra peça singular
o curiosa
que tinguin aquí al museu,
senyor Magra?
No sé,
bueno, de curiosa...
He vist unes llums de disseny,
allò com a més modernes,
que no passa allò,
perquè, clar,
de seguida pensem
en aquella cosa.
Abans hi havia
gairebé a totes les cases,
ara ho comentàvem
amb un oient,
a totes les cases
hi havia alguna peça de la bastra,
estava com a molt de moda.
Sí.
I ara continues tant
o s'ha perdut una miqueta,
també?
O s'adapta al disseny
de l'actualitat
i torna?
Ara, normalment,
el que l'utilitzen
són els arquitectes.
Llavors,
la veurem en una casa,
per exemple,
aprofitant una finestra
per posar llum,
o potser aprofitant
un racó
d'un rabador
o així,
llavors estarà coplat.
No serà, per exemple,
com una peça
que tu agafes a la compra
i te la poses a plaça,
no?
Per exemple.
Però s'està posant
amb assumpte d'il·luminació,
amb assumpte de figures,
clar,
hi ha escultures.
Pensem que és una pedra
que es treballa a mà
i són peces úniques.
Llavors, clar,
hi ha escultures
i l'àmperes.
L'àmperes que s'han fet,
que no és la típica pantalla
que diem nosaltres,
no?
O la columna aquella,
no?,
il·luminada per dins.
O la columna il·luminada per dins,
però ara es farà una columna
il·luminada per dins,
però amb una forma,
doncs,
totalment diferent,
no?
Clar.
I les l'àmperes,
doncs, clar,
totalment diferents,
amb dissenys innovadors,
clar,
perquè això és cada dia
que s'està treballant
amb el disseny
i estudiant,
doncs,
les possibilitats
que encara té el mineral,
no?
convençut més
de venir aquí
al Museu de l'Alabastre
de Serral
aquests dies d'estiu.
Quin horari fan?
Nosaltres fem des de les 10
fins a la 1
i de les 4
fins a les 7,
de dimarts a dissabte.
Molt bé.
Llavors, el diumenge
és el dematí.
Home, està bé
perquè Serral té prou
possibilitats
per passar-ne el dia, eh?
No cal que anem només
al museu,
perquè hi ha altres rutes
i el vi,
el cava
i la restauració.
El vi de l'Almita
dels Satsmetges també,
que és una ruta molt bonica
al mig del bosc.
Està molt bonica
un quilòmetre només
d'aquí del poble.
Després hi ha molts indrets
dins del poble,
doncs, romànics,
després hi ha,
vaja,
molts atractius,
doncs,
que tenim clar
en un poble.
Clar.
Perquè no ha de ser
d'un poble, clar.
I que he llegit
que el fundador
dels Mossos d'Esquadra
va néixer aquí?
Sí.
Ai, quina...
Ens ha fet gràcia, no?
Perquè dius
Pere Anton Bessiana
que va néixer aquí
a Serral.
Per cert que és un lloc
on deu haver-hi també
un bon grapadet
d'estiu agents, no?
Sí, a l'estiu, clar.
A l'estiu molta gent
que té, doncs,
els pares o els hàbits
que tenen casa aquí a Serral,
a l'estiu venen aquí,
al poble.
A l'estiu, sí,
i a veure,
bastantes èpoques de l'any,
bastantes èpoques de l'any,
perquè no és pas lluny
ni de Tarragona
ni de Barcelona,
estem en un poestor
que estem al mig
potser de tot arreu
i, clar,
és fàcil, doncs,
de desplaçar-se.
I el clima, clar,
aquí ara a l'estiu
fa calor,
tot el dia fa calor,
però al vespre
per dormir tranquil·lament
perquè a la fresqueta va molt bé.
És allò que tenen els pobles,
continuen traient la cadira al carrer.
Sí, i tant.
Així ens agrada,
que no es perdim mai.
Després, aquí,
aquí també, aquí al museu,
amb l'assumpte, doncs,
d'activitat,
d'ensenyar
i de promocionar, doncs,
el treball,
també es fan tallers
i que, doncs,
els que venen a fer el taller,
doncs, fan una peça,
els ensenyem a fer una peça
i se la poden emportar, no?
Llavors, això està
més aviat enfocat
per escoles,
associacions,
famílies o grups,
més aviat per grups.
Les escoles més que ara
el curs escolar,
lògicament,
però ara a l'estiu
també fan aquest tipus
d'activitats per a grups?
Si hi ha grups, sí.
Ah, molt bé.
Sí, sí,
llavors només és qüestió
de contactar, doncs,
pel dia.
Trucar-los prèviament,
quedar d'acord, no?
Sí,
llavors, doncs,
es fan aquests grups
i hi ha un primer contacte
amb la pedra, no?
Molt bé.
Ja diem,
l'activitat aquesta
és toca l'alabastre.
Toca l'alabastre.
Té un tacte fred,
en principi, no?
Però ara a l'estiu
no tant.
No tant,
ara a l'estiu
no hi ha res fred,
ni els glaçons.
Molt bé,
senyor Isidre Magre,
director del Museu
de l'alabastre de Serral,
ha estat un plaer
de veritat aquesta conversa
i no ens perdrem
la visita al Museu
de l'alabastre.
Estupendo,
l'esperem aquí.
I de retruc
farem una bona passejada
per Serral.
Gràcies, bon dia.
A Marta, bé,
moltes gràcies a vostès.
Adeu-siau.
Adeu, bon dia.