Nosaltres som aquí però no estem sols perquè en uns moments tindrem la companyia d'un expert
i quan dic expert ho hem de sobrallar i posar-ho en majúscula
perquè tota la gent que ens pugui escoltar, que és coneixedora del món del folclore i de la cultura popular
coneixen de sobres el nom de Eloi Miralles
que serà la persona que molt amablement voldrà estar amb nosaltres avui aquí a la Casa Balcells
per tirar endavant la retransmissió de la processó.
Serà l'últim cop que s'haurà el seguir i això es nota perquè fins l'any que ve, esclar
perquè moltíssima gent no s'ho ha volgut perdre i veus cares cansades
veus cares que han fet l'empalmada, el dinar familiar, que han dormit una o dues hores
però que no renuncien a continuar sense anar més lluny als propis integrants dels grups festius
ara en aquests moments entren els trabocaires també
tots van enfilant cap al carrer de les Coques
han d'acabar fer aquesta cercavila que és prèvia a la sortida de la processó
que bé que imaginem, intuïm lògicament com ha de ser
que en aquests moments està començant l'acte a l'interior de la catedral
hem vist ja totes les autoritats, persones convidades, càrrecs institucionals
que com és tradicional també formen part d'aquest seguís i d'aquesta processó
han arribat els Diables, els trabocaires
el Bou també està encenent el foc
i bé, com sempre, aquests sí que saben fer-se lloc
entre la multitud de persones que estan i que continuen arribant
I Holanda, és que si no ho fas t'ho fan fer
Home, tu diràs, ara hi ha moltíssima canalla
Això és fantàstic, moltíssima canalla
que a més són autèntics professionals
Texans, caçadora texana
Mocador al cap
Mocador al nas i a la boca
i al barret de Santa Tecla
Deixem que passin els petardos
si no n'aguantarem fins al final, fins a les 9
Un amparito roca amb l'àliga
Vinga, va, us l'oferim dedicada als oients de Tarragona Ràdio
Un amparito roca amb l'àliga
Aquesta amparito roca que està ballant l'àliga
Com per toca, clar, lògicament
I aquest és el plaer de la festa
Es barreja amb altres sonadors i músics
que estan per la festa major
Que Déu-n'hi-do, eh?
Són un bon grapat de músics
i que no han descansat
perquè aquest matí i aquest migdia
els vèiem a diferents carrers i racons de la ciutat
entre cervesa i cervesa
No d'ells, eh?
Però de la gent que hi estava
Va, doncs allò, virem, que vaig a veure una estona de castells
i ara faig un tomet perquè fa molt de sol
Estaven al peu del canó els músics
Saludem l'Eloi Miralles
Eloi, bon dia, o bona tarda, millor dit
Bona tarda
Benvingut, i és un plaer
retrobar-nos amb tu després de dos anys
que si fem una miqueta de memòria
vam tenir la sort que ens acompanyessis
a la trobada castellera magnífica
que vam fer aquí a la plaça de les Cols
Efectivament, sí, sí
Ara, lamento haver arribat una mica tard
però és que hi ha hagut una manca d'enteniment
i també les dificultats per aparcar en un dia com el d'avui
He fet que arribes una mica tard, però vaja
Sóc arribat
No, no, has arribat i has arribat en un moment culminant
Problemes d'aparcament i problemes per accedir fins al pla de la seu
perquè tu que has arribat fa poquet
m'imagino que està tot ple de gom a gom
Està tot ple, planíssim, com sempre
És una festa major que ja no ara, sinó des d'uns quants anys en sa
és molt participativa
i que la gent es peça al carrer
en aquest aspecte em recorda molt d'on vinc jo, de Vilafranca
El passa que a Tarragona és més gran
i a Tarragona lògicament s'hi aplega més gent
Però l'esperit de festa és el mateix
Però a Vilafranca, Déu-n'hi-do, perquè tot això és fruit de molts anys, dècades
de feina, de treball, de recuperació
En aquest sentit sí que hi ha moltes similituds entre Vilafranca i Tarragona
Efectivament, a Vilafranca potser vam tenir la cura de conservar les coses
No hi havia tanta diversitat com la que hi ha ara a Tarragona
però sí que la que hi havia fora d'algunes intermitències
doncs els entrevesos i els valls es van anar conservant
amb poques variacions
A Tarragona han sigut llestíssims els que han anat al capdavant d'aquesta recuperació
perquè no solament han recuperat tots aquells valls i entrevesos
o la majoria dels quals en teníem constància en documents antics
sinó que a més ho han fet d'una manera extraordinàriament ben feta
anant a buscar les arrels, poant totes les referències que poguessin trobar com més millor
i triant del bo i millor, del més representatiu dels països catalans
allò que pogués ser adaptable en els temps moderns a una ciutat important com és Tarragona
i el seguís i tarragoní
Ara ha passat per davant nostre l'Àliga
ara tenim la molessa aquí davant
L'Àliga, curiosament, que és una de les bèsties més...
no diria la més, però una de les més estimades
que agrada molt
però clar, és que l'Àliga no deixa de ser el més representatiu de la ciutat
i no totes les ciutats tenien dret a tenir un element com aquest
ni molt menys
jo he fet una mica de xuleta
per no caure en algunes coses que poguessin no concordar amb la realitat
l'Àliga, com bé tu deies, és un element molt representatiu
no solament això, sinó que és la més distingida de totes les peces que concorren al seguís
la seva mateixa aparència ja ens ho delata
es va tenir la cura d'anar a buscar aquells trets més significatius de l'Àliga de Girona
que potser és la, de totes les que hi ha als països catalans
és la que tenia uns trets més significatius
llavors, no solament això, sinó que l'Àliga ha estat l'entremès a Tarragona
que s'ha perpetuat durant més segles
a l'hora de recuperar-lo
s'ha anat a trobar, a part d'altres artesans que us hem de haver col·laborat
els que jo recordo són l'Antoni Mas
que n'ha fet tota la part, diríem, de volum, d'estructura, de cos, de cap
i sobretot també, sense oblidar, el joier Lázquez
que ha fet una corona i unes peces de joieria
realment extraordinàries
que fan que avui dia sigui una peça superdistingida
la significació de l'Àliga va molt lligada amb la possessió del corpus
perquè era l'element que anava més a prop de la custòdia
tenia aquest privilegi
podia dansar inclús a l'interior de la catedral
la qual cosa li conferia un valor molt important i molt significatiu
les notícies primeres daten dels segles XV i XVI
i també podem dir que l'Àliga pertanyia al gremi de Fustés i Ferrés
però hi va haver un moment que aquest cap al segle XVI es va dividir
i em plau de dir que els ferrés es van agrupar
sota la denominació del gremi de Sant Eloi
jo com dic Eloi, per mi l'Àliga té un valor refegit
aquesta àldiga va durar
les primitives àldigues que es devien anar succeint
van durar segurament fins al 1851
que és curiosament l'època de construcció dels gegants moros
vull dir que hi va haver una substitució de peces
aquest any és precisament el de la desaparició del gremi
del gremi aquest de Sant Eloi que deia
i llavors ja anem saltant amb el temps
demanen moltes intermitències
fins al 1986 que es recupera l'Àliga per la ciutat
per iniciativa del Vall de Diables de Tarragona
però si no ho tinc mal entès Eloi
això de tenir àliga o no tenir àliga a la festa
anava molt tan bé en què el noble de Tor
havia d'atorgar-lo, no?
Qualsevol ciutat no podia crear-se una besta com aquesta
Ciutat Reial o Vila Reial
o allà on els reis hi poguessin tenir estada
la Vilafranca també és un dels entremesos
que concorria a les processons del segle XVI
i XV segurament
i és que no hem d'oblidar
que el rei Pere el Gran va morir per G. Vilafranca
o sigui que tenia palau
a part d'això podrien ser també fruit d'algun altre privilegi
però jo diria sempre des d'un punt de vista de realesa
Els altres elements que tenim davant, el Lleó no, que és molt majestuós
però per exemple, ara vèiem abans la molassa, la cocafera
són més plebeix aquests elements?
Exactament, però no són desprovistos de significació religiosa
perquè la molassa és el contrapunt al bou
el bou que no sé si ens ha aparegut o ja ha desfilat
Sí, ha passat, ha passat, però jo crec que tornarà
perquè ara tornen els diables
La molassa és la bèstia més jovenera del seguit, sí
i antigament això estava relacionat amb el batlem, amb el pessebre
el bou fora, l'element positiu del bestiari del pessebre
perquè és la bèstia que amb el seu alè
infonia calor a l'infant Jesús
i en canvi la molassa fora l'element negatiu
perquè es menjava la palla que podia abrigar el nen Jesús
de manera que sí, són uns elements plebeus
però no tenen desperdici perquè tenen una significació religiosa
Ja vèiem el magí de les timbales seguint el ritual de sempre
d'anar pujant i baixant canalla al cavall
El magí de les timbales és el primer animal
pròpiament dit perquè tot el que passa davant
és bestiari de cartó pedra o de fibra de vidre
i és l'únic animal que subsisteix
de l'antic seguici que hi devia haver antigament a Tarragona
potser hi devia haver carrosses
o vés a saber tu alguna altra participació
d'animals realment vivents
i al davant ve el lleó
que el lleó és un altre element de distinció
després de l'àligues la que en té més
i la seva simbologia rau probablement en el fet que Sant Marc
l'evangelista sempre ha estat representat en la figura del lleó
però també hi ha qui sosté que la seva presència al sedicí tarragoní
s'empara a l'entorn d'algunes figures de lleons
que figuren en els retaules de Santa Tecla
o amb altres figuracions religioses de la ciutat
Sí, podria ser amb un dels martiris que va patir Santa Tecla
un dels que diuen que va patir
dels lleons, de tot hi havia
i la seva antiguïtat es pot remuntar fins al segle XV
És una figura molt majestuosa també
És molt majestuosa, sí
El de Tarragona té la particularitat
a diferència de molts altres lleons de la geografia catalana
no duu faldilles
o sigui, s'acaba pràcticament amb el que...
La resta de lleons sí que en duen?
Molts en duen, sí
I aquí l'artista l'ha volgut acabar
pràcticament tallant en sec
la mateixa carcassa
fins a deixar veure els peus dels portadors
Eloi, sempre es parla de la fidelitat
a l'hora de recuperar els elements del seguici popular
d'una festa major
però lògicament som al segle XXI
quan es recupera s'ha de mirar, d'adaptar
i no només en el sentit que dius
home, tenim ara uns materials que no són tan pesats
tan feixucs
doncs fem-ho, en lloc de fer-ho de ferro, de fusta
doncs la fibra de vidre que tu esmentaves
Sí, sí
I en altres aspectes, diguem-ne, més teòrics
que també es poden adaptar sense que ningú s'esguinci les vestidures?
Sí, però aniríem a parar elements més pesants, segurament
i tant el cas del cartró pedra
com el de la fibra de vidre són fàcils de modelar
Bé, la modelació, lògicament, com tu ja saps, es fa partint del fang
però després a l'hora de mullar i a l'hora de treballar el que resulta després de l'escultura de fang
doncs és molt més fàcil fer-ho amb aquest tipus de materials
Ja ha passat el Lleó
Deixa'm acabar de dir que el Lleó
que el Lleó pels profans o pels neòfits, els que no ho hagin sentit mai o no ho hagin llegit
fó recuperat el 1993
o sigui, durant aquestes dues últimes dècades
hi ha hagut un caramull de recuperacions
atenent-nos sempre als testimonis antics
i siguent al màxim de fidels
a tot allò que aquests documents poguessin aportar
lògicament, com deies tu, el Lleó actualment és una figura emblemàtica
bonica i ben realitzada
i que va ser recuperat el 1993, com deia
per l'associació de veïns Verge del Carme
i a Barcelona, curiosament, eren el gremi dels blanquers els propietaris
cosa que no he trobat referit a Tarragona
i ara entran els gegants
Home, els gegants, el teu punt feble, eh?
El teu punt feble
i a més, com sempre, encapçala el Negrito i la Negrita
Sí, els gegants
després del Negrito i la Negrita
venen els gegants moros
Totes aquestes quatre peces
sembla, o són atribuïdes
i deuen ser
l'escultor tarragoní Bernat Berderol
El 1851 van crear els gegants moros
per substituir els que ara veiem aparèixer
els antics de la ciutat
avui dia propietat dels veïns del cos del Bou
o cedits, no en propietat, sinó cedits
perquè en puguin gaudir a l'associació de veïns del cos del Bou
que són els que es van estrenar el 1825
Els moros són del 51
el Negrito del 1856
i la Negrita, perquè no se'l podia deixar pas sense companya
el 1859
Els noms antics de Panxito i Panxita
sembla que no van tenir massa acceptació
perquè avui dia tothom els coneixem com a Negritos
que es va fer els nous Negritos
Exacte, ara tant uns com els altres
tant els no moros com els Negritos
tenen ja còpies per tal que els anteriors
els vells puguin anar a formar part del Museu de la Festa
que ja el tenim endegat
i que s'inaugurarà
espero jo que amb una data molt recent
Jo el que pensava i tu que
de tema de cultura popular i folclore
en saps un munt
però el tema dels gegants, els nanos
és dels elements que no han desaparegut mai
perquè fixa't
fent memòria per corpus
per quan sigui la Festa Major
Saps per què? Perquè sempre han tingut un gran
pràcticament entre la mainada
i el fet que els petits
Ininterrompudament han sortit sempre
El Cidialdius és com a personatges grans
i fabulosos
doncs ha fet que no se'n perdés la mena
Tarragona, la primera cita més antiga
només és un any després de la de Barcelona
que està a l'entorn de l'entremès del rei David
amb el giguant
que deien llavors
o a Tarragona el giguant amb el rei David
però llavors devia ser potser un personatge amb xanques
i d'això
i és precisament
el 1695
quan això ho trobem ja més ampliat
perquè hi havia cinc figures gegantines
hi havia cinc gegants
un dels quals era en negre
però el boom
verdader és el segle XIX
no solament amb els antics
que són ara del cos del veu
sinó a l'hora d'anar a buscar un escultor bo
com era en Verderol
per tal que creés aquests quatre gegants
que avui dia encara veiem desfilar
i tenim ja els nans
els nans estan aquí tots
això és una passada
hi ha moltíssims
perdona'm que digui en llenguatge actual
però els nans vells
són una autèntica
són una joia
és un goig de veure'ls
de veure'ls desfilar
són atribuïts també al mateix Verderol
els nans vells
i no hi ha notícies
anteriors al segle XIX
però sí que
n'hi hagué uns de primigenis
abans d'aquests
probablement del 1862
o potser poc abans
que eren uns nans
que no tenien l'aparença d'aquests actuals
aquests són del 65
i són sobretot nans de desfilada
veiem els homes a l'esquerra
les dones a la dreta
i com tot bon Tarragonia de Sapiguer
figuren una parella d'Arlequins
una altra de criats guineans
que sembla ser que van fer a semblança
d'uns criants negres
que havia tingut una família important
de Tarragona de mitjans al segle XIX
també hi ha una parella d'Andalusos
una parella de pagesos
el metge i la seva esposa
que no necessàriament havia de ser metgessa
però sí que devia ser
la que obria la porta de la consulta
i els nobles
tots aquests encapçalats
pel que fora el capital de la comparsa
que sembla ser que es va fer
hipotèticament a imatge
d'una antig batlle de la ciutat
llavors darrere
veiem les tres pelles de nans nous
els més antics són els pescadors
del Serrallo
i uns intermillos
que són els que representen
el club gimnàstic de Tarragona
el Mingu i la Rosona
em sembla que es diu
i el 1990 va saltar la polèmica
perquè la colla Xiquets de Tarragona
va regalar o va oferir
uns capgrossos a la ciutat
però sense passar
pel que llavors ja estava
sembla ser
ja ho dic
pel que he llegit
o pel que he escoltat
sense passar
per la comissió de protocol
llavors es van trobar
amb la dificultat
d'admetre una cosa
que es podia disparar
amb successives aportacions
que totes les colles castelleres
per exemple
oferissin també als seus noms
però hi va haver la bona pensada
de diferenciar
a partir d'aleshores
la comparsa de nans vells
dels nous
llavors aquests ja tenen
la seva música pròpia
i tenen una altra significació
que no tenen els antics
en guany s'ha incorporat
el nant de la tacleta
que no la veiem per aquí
de moment
darrere ve el ball de bastons
igual que els gegants
i els nans
són de les entitats
són dels elements claus
i que a més de forma interrompuda
s'han mantingut al llarg del temps
i deixa'm acabar de dir
que els nous
eren portats
per la colla de la bota
o són portats
per la colla de la bota
el ball de bastons
el ball de bastons
és un
és un ball
molt extès
a tota la geografia
no solament ibèrica
sinó inclús
en altres llocs
en altres indrets
té la similitud
amb el ball d'espases
els paloteados
inclús
també
una certa semblança
amb el ball de pastorets
perquè pica també
tot i que la llargària
del pal és diferent
el ball de bastons
té la particularitat
que sortia
en altres ocasions
de les festes
a la ciutat
no solament
per Sant de Tecla
sinó que surt
per Sant Magí
pot sortir
per Corpus
i amb altres esdeveniments
com el Carnaval
es ballava ja
al segle XV
però
ha sofert
moltes intermitències
al llarg dels segles
que han anat passant
i es va dissolver
finalment
l'any 1975
però es dona la coincidència
que aquell mateix any
l'esbar Sant de Tecla
que ja funcionava
va fer sortir
un tos de bastoners
a la processó
de manera que això
potser devia picar
l'amor propi
dels que havien
plegat
de manera que el 1967
ja va retornar
al ball
de bastons
darrere tenim
els pastorets
com deia jo
jo un ball
que presiu
especialment
perquè vaig tenir
l'honor
d'escriure
en el
el
el quadern
dels quaderns
que han sortit
de l'entorn
dels valls tarragonins
en bona part
mercès
a la informació
facilitada
per l'amic
Salvador Fa
i
i
i
hi ha una notícia
antiga ja
del 1633
en el qual
feia parlaments
i era
un dels quatre
valls
predilectes
dels tarragonins
vuitcentistes
juntament amb els diables
amb les dames i vells
i les gitanes
es van recuperar
el 1990
per iniciativa
de les barres
d'en Saire
de Tarragona
tenim
darrere ja
la creu
la creu
contra la mitja lluna
el barc
el ball de turcs
i cavallets
que
també
es pot dir
que és la lluita
o representa
la lluita
dels cristians
contra els turcs
segons la mentalitat
de l'època
del ve i del mal
referències
hi ha
a finals del segle XIV
que formava part
del martiri
de Sant Sebastià
suposadament
contra ja
uns oponents turcs
llavors
avui dia
tenim representats
els vuit cavallets
cristians
pertanyents
a vuit famílies
importants
de la Tarragona
medieval
els Aguiló
els Canals
els Castellarnau
els Fuixà
els Montoliu
els Morenes
i els Prat
els
eren propietat
antigament
del gremi
de pagesos
de Sant Llorenç
i els acompanyen
dolçanyes i tabalets
vinguts del país
valencià
i recuperats
el 1990
jo també
vaig tenir l'honor
d'escriure'n
el llibre
no solament això
sinó que vaig
fer el discurs
de presentació
de la recuperació
del ball
home doncs
aquests valls
no és una falsa modèstia
però m'agrada
fer-ho constar
precisament perquè
home més que una falsa modèstia
jo veig que és un apreci
molt particular
és una estimació
més que una altra cosa
és una estimació
per Tarragona
i per tot el que representen
aquesta magnífica festa
ja tenim ara
el Patatuf
el Patatuf
és el ball
més infantil
els petitets
el ball de la
el ball de la canalla
un ball
que sembla ser
que antigament
no pertanyia
al seguissi
sinó que
era un
era una dansa
més aviat de carrer
una dansa ocasional
que
amb festes
molt puntuals
de carrers
o places
o de famílies
o de barris
doncs
sortia
l'acompanya
en gralles
i timbals
amb una tonada
que potser
és de les més senzilles
de la festa
va
estar cura
també
de les bars
Santa Tecla
des del 1980
i ara tenim
el Cerculets
sí
el ball de Cerculets
una altra dansa
molt estesa
amb moltes contrades
es relaciona
amb la
amb la
amb la
catalogació
agrària
de la
de la ciutat
o de la vila
o
amb el món rural
sembla ser
que els Cerculets
es feien a partir
dels cèrcols
que voltaven
les botes del vi
el qual ens dona
peu a pensar
que era molt estesa
en llocs
on te les conreava
la vinya
d'aquí aquests arts
també
que mostren
doncs flors
branques
i
el trobem
present al Seguici
des de l'any
1577
ballat
pel gremi
de Sant Marc
dels Sabaters
com tots els altres
valls
que hem citat
la majoria
molt intermitent
sobretot
fins a finals
del segle XX
i el 1985
el recupera
com no
les bars
Santa Tecla
i l'acompanyen
gralles
i timbals
com molts
dels valls
que hem vist
passar
van fer tota
l'evolució
cadascun
dels elements
del Seguici
estan evolucionant
els turcs i cavallets
que
jo els destacaria
a Tarragona
sobretot
per la indumentària
perquè
com que pertanyen
a les famílies
que hem esmentat
anteriorment
vol dir que
cada cavaller
és diferent
m'he oblidat
de dir
que van encapçalats
per Jaume
el Conqueridor
i per un àngel
o sigui
l'aparença
del rei
en Jaume
amb el
d'això
amb el ratpenat
amb el casc
i les quatre barres
és
és una cosa
digna
d'admirar
i de
tenir en compte
va a bon ritme
la desfilada
del Seguici
la processó
recordem que
enguany
hi ha un itinerari
ampliat
perquè clar
hi ha arribat un moment
que el Seguici
és tan gran
que ha calgut
ampliar
en diferents carrers
de la Peralta
si no casi
s'havien solapà
si no no
de fet
allò del cap
i la cua
es tocaven
pràcticament
ara
podríem dir
el mateix
que hem dit
fa una estona
que torna a aparèixer
del Vall de Bastons
que és una altra
hi ha una dualitat
pel que fa a aquest vall
a Tarragona
és un vall
no diríem tranquil
hi ha valls
de Bastons
molt tranquils
no
amb una velocitat
frenètica
com el de Vilafranca
d'on vinc jo
aquest diríem
que és un vall
d'hipos intermig
i com dèiem abans
és un vall
que el veiem
sobretot
per la part
nord de la península
Ibèrica
està molt
molt estès
el de Vilafranca
és molt més accelerat
és allò que no veus
a més a més
s'ha anat accelerant
amb el pas dels anys
sembla que sigui
un campionat
a veure
si el poden ballar
més ràpid
i picant més fort
exacte
picant més fort
i amb un espai
de temps més curt
bé
tenim les Gitanes
les Gitanes
estan aquí
un altre ball
estimat per mi
perquè
no he fet
el quadern de Tarragona
però vaig fer
el Vall de les Gitanes
de Vilafranca
i vaig fer
la presentació
del magnífic
quadern
que va fer
la Sílvia Ferreres
que és la que va tenir cura
d'historiar-lo
el Vall de les Gitanes
com dèiem abans
és un dels quatre predilectes
de la societat tarragonina
buitsantista
no es diu
Vall de les Gitanes
perquè el Vall de les Gitanes
precisament
o gent d'emnia gitana
ni molt menys
sinó que
antigament
se'l coneixia
com a Vall dels jueus
perquè ridiculitzava
la figura dels jueus
que els van anar perseguint
fins que
els reis catalans
van decatar-ne l'expulsió
els van perseguir
durant tot el segle XV
fins a la seva expulsió
el 1492
també se'l coneixia
a part de
Vall dels jueus
com
amb el nom arcaic
de jocs
de bumians
aquesta paraula
és un arcaicisme
que el vol relacionar
amb bohèmia
i el fet
de ser bohèmi
ser gitanos
ser itinerants
ser provenient
del
del centre Europa
on hi ha els singers
doncs
el vol relacionar
fins a esdevenir
Vall de Gitanes
en tots els set
de fet aquesta estètica
sí que ens remet
a aquests països
balcànics
la primera referència
a Tarragona
és el 1577
fins al 1804
era del gremi
de la construcció
mestres de cases
del 1633
trobem ja
l'utilització
de castanyoles
i
el 1779
tenim una informació
que diu
que bailava
el baile de les gitanes
i un gitano
que
subosadament
devia ser
el que porta el pal
que és l'estaquirot
el que digui
baile de les gitanes
no necessàriament
ha de dir
que eren femenines
sinó que devien ser
homes
disfassats de dones
com ha succeït
com era habitual
en l'època
que les dones
no participaran
en els espectacles
va arribar a tenir
fins a 16 cintes
i recuperat
després de moltes
intermitències
el 1985
per l'esbar d'en Saire
de Tarragona
ara ens ha passat
el ball de Valencians
que ja també ha aixecat
aquí
anava a dir un castell
però no m'atreveixo
perquè s'estuc amb això
de l'origen
de
ara tenen 4 parelles
de cintes
tornant a les gitanes
més els dos calerons
l'estaquirot
que aguanta el pal
i el digitano gros
que va amb un fuet
perseguint les gitanes
ha vingut després
el valencià
sí
el 1633
ja hi ha constància
que un ball
provinent de València
anava a la processó
i que feien unes
feien unes torretes
a partir d'aquí
els valencians
van ser copiats
a molts indrets
no solament
de les comarques
tarragonines
sinó del Penedès
i d'altres llocs
com Arbeca
com Lleida
com Montblanc
a molta geografia
de la Catalunya Nova
però a mitjant
a mitjant segle XIX
a Tarragona
van desaparèixer
ja només van quedar
els castellers
que o bé
hi haurien castellers
autòctons
o ajudaven ocasionalment
les colles de valls
com molts tarragonins
han de saber
perquè això forma part
de la història viva
de la ciutat
a Tarragona
hi havia la dualitat
pescadors i pagesos
que gairebé
concordava
amb la dualitat
que hi havia a valls
de pagesos
i menestrals
però anant més lluny
els valencians
va arribar un moment
que era una dansa
molt molt estesa
perquè
hi ha notícies
provenients
de molts indrets variats
i com a cosa important
tenint la notícia
del 1170
que a l'Arbós
es convoca
una trobada
de valencians
i es diu
en les hòniques
de l'època
que el més reputat
va ser el ball
de valencians
del Callà
que va aixecar
un castell
de sis ostres
cosa extraordinària
per a aquella època
també
hi ha la notícia
el 1872
que hi ha un corregidor
els corregidors
eren uns elements
que anomenava Madrid
era l'autoritat
eren autoritats
en absència
d'alcaldes
tenien més autoritat
que prohibeix rotundament
o sugereix
amb una comunicació
que es guarda
a l'Arxiu Nacional
Espanyol
de Simancas
que sugereix
que s'extermine
el baile dicho
de valencianos
perquè sembla
que els relacionava
ell
com gent de baixa estopa
que
assaltava
o podia assaltar
les
era subversiu
això
del ball de valencians
pel que es veu
podia assaltar
les tanques
o els
valuars
de moltes finques
i robar faves
ah calla
que com que tenien
aquesta habilitat
d'enfilar-se
Déu-n'hi-do
quina imaginació
si hi havia un robatori
doncs
s'adjudicava
l'autoria
als pobres valencians
sembla mentida
cosa inaudita
han passat al ball
de Coccis
de Coccis i Prims
sí que els tenim
lluny ja
però han passat
aquest direm poca cosa
perquè és un ball
relativament
sí molt recent
recuperat
recentment
però que ja hi ha notícia
del 1514
referida a Tarragona
els set pecats
tenim aquí
que en guany per ser
aquesta entitat
del seguici
els set pecats
capitals
ens han donat l'oportunitat
de veure una trobada
de màscares
de diferents indrets
realment extraordinària
sí sí
van venir de
de l'Alguer
van venir representants
de Galícia
d'Extremadura
balls de màscares
que nosaltres
no coneixíem
i que hem tingut
l'oportunitat
de veure'ls
aquests dies
el passat dissabte
justament
a través de la mostra
Futura Viu
que justament va organitzar
el ball dels set pecats
capitals
exacte
que representa
el que el seu nom
indica
sí
antigament
jo els he vist
referenciats
com el ball
dels set pecats
capitals
i ses virtuts
o sigui
no és que
no és que anessin
aparellades
però sí que
contra cada pecat
hi ha una virtut
i llavors
ha tingut tanta transcendència
ja en aquest poc temps
que porta
recuperat a Tarragona
que aquest any
fins i tot
s'han atrevit
a convocar
aquestes danses
provenients
d'altres llocs
aquest mamuton
és de Sardenya
que deies
no pròpiament
de l'Alguer
perdona
que et corregeixi
són
de la part central
de Sardenya
sobretot
però
vull dir
fas bé
de citar
l'Alguer
perquè
Tarragona
és ciutat
de Germanada
jo soc president
dels amics
de l'Alguer
a Barcelona
o sigui que
per mi
és com
parlar de casa
bé
però hem tingut
una cantant
de l'Alguer
aquestes festes
de Santa Tecla
la Franca Maso
aquesta sí que és
algaresa
avui dia
és com la Maria del Mar Bonet
d'Algaresa
una dona encantadora
i amb una veu
realment extraordinària
que m'agradar moltíssim
aquí a Tarragona
van fent la seva dansa
es distingeix
i s'identifica
per part del públic
avui dia
estem tots
de tornada de tot
però jo imagino
que en temps antic
aquesta representació
sobretot medieval
del bé i del mal
aquesta lluita constant
aquesta cosa
que tenien
diguem del poble
que era la manera
de lliçonar-nos
de donar-los
i moral
a través d'aquestes
manifestacions
sí, sí, sí
exactament
avui dia veiem
com una cosa folclòrica
en el millor sentit
de la paraula
però aleshores
escolta
era el més pedagògic
que hi havia en l'època
hi va haver
una barreja
en un moment donat
de tot
l'element
festiu
religiós
amb el profà
que va ser auspiciat
en bona mesura
per la pròpia església
perquè veia
que era una manera
d'acostar
al poble
els seus interessos
o a l'església
d'una altra manera
acostar-se al poble
i llavors
totes aquestes coses
feien
realment
com deies
molt ben dit tu
feien pedagogia
i
la gràcia
que ha tingut
tot això
és que
ens n'ha quedat
empremta
ens n'ha quedat
informació
ens n'ha quedat
història
i que vull dir
ho podem veure
rehabilitat
no hi ha
amb aquesta pretensió
medieval
sinó com un element
de seguici
que és bonic
de veure
és bonic
que s'hagi recuperat
és bonic
poder-lo conservar
i és bonic
perquè
permet
catalogar Tarragona
com
la vila
avui dia
sens dubte
del Principat
amb un seguici
més ampli
i més representatiu
la Moixiganga
també
la Moixiganga
també
va tardar
una mica
massa
a recuperar-se
però
ben vinguda
una altra vegada
perquè la primera referència
de Tarragona
ja era del 1775
hi ha hagut llocs
que també es va perdre
Vilafranca mateix
a partir dels anys 20
no hi va haver rastre
fins al 85
la de Tarragona
ha vingut després
tot i que
la primera referència
ja la teníem
de dos segles abans
la primera referència
de Tarragona
és del 1775
la Moixiganga
com
també s'ha de saber
representa
els passos
de la Fasió de Crist
es diferencia
de les Moixerangues
Valencianes
entre altres coses
perquè les Moixerangues
en el cas
de la Moixeranga
del Gemesí
que és la més coneguda
avui dia
n'hi ha d'altres
com la de Sueca
com els Locos
de l'Olleria
com la de
i viu
la de Carcaixent
s'està creant
la construcció
de la Safor
hi ha la Moixeranga
la nova Moixeranga
també
el Gemesí
hi ha els
negrets
de l'Alcúdia
sobretot
pel que jo sé
del Gemesí
de Sueca
i d'altres llocs
les figures
representen més aviat
o simples construccions
totalment profanes
o passos
de la vida
de la Mar de Déu
perquè la protona
del Gemesí
és la Mar de Déu
de la Salut
i moltes de les figures
representen
moments de la vida
de la verge
si que ets de Tarragona
si que ets de Tarragona
si que ets de Tarragona
que avui Déu-n'hi-do
estan
espant que se surten
simpàticament
i no pas
de manera
per menysprear-los
dits
els matalassers
o el matalàs
una colla
provinent
creada
l'any 70
provinent
de la fusió
de la colla
de Vella
dels xiquets de Tarragona
que billava
en camisa
de color blau
i la colla nova
de Sant Magí
xiquets de Tarragona
amb camisa lila
d'aquesta
no pas
de la pareja
dels dos colors
sinó per triar
una indumentària nova
es va triar
aquesta camisa
ratllada
amb els colors
de Tarragona
que s'ha perpetuat
fins avui
la colla
de xiquets de Tarragona
que enguany
han recuperat
l'estadi
dels castells de Nou
amb gran
diríem
enveja
o sana enveja
per part de la colla jove
altres vegades
lògicament
ha estat a l'inrevés
potser més vegades
inclús
i bueno
aquí el bonic
és que
la rivalitat
sigui noble
ben entesa
i que Tarragona
té dues colles
que no estan
avui dia
en la primeríssima línia
però sí que són
doncs
d'una segona fila
molt molt important
capdavanteres
dintre d'aquesta
segona línia
diríem
no m'agrada parlar
de divisió
perquè és un terme
molt
poc folclòric
i molt esportiu
però sí
d'un estadi
quasi
afregat
de les que van
al capdavant
i no vull desmeneixer
tampoc
les altres dues colles
diríem
de barri
perquè
mentre
jo
sempre he dit
i ho ha dit
gent més qualificada
que jo
que colles
que puguin fer
castells de set
són
avui dia
per tenir-les
amb un concepte
d'ignitat
absolut
vull dir que
quan no es passa d'aquí
o no s'arriba aquí
ja parlaríem
en altres termes
no?
Un minut
per més
seran tres quarts
de vuit
del vespre
recordem que
sintonitzen
la ràdio de la ciutat
la ràdio de les festes
Tarragona Ràdio
en aquests moments
des del balcó
de la casa
dels ells
podem observar
moltíssima gent
tots són colors
tots els colors
que poguéssim
trobar
els trobaríem aquí
les llumetes
que es veuen
en la lluyania
de la Moxiganga
les camises ratllades
dels higrets de Tarragona
les camises liles
de la jove
ara entraran aquí
al pla de la seu
les altres dues
les colles
Castellers de Sant Pere
i Sant Pau
xiquets del Serrallo
i mica en mica
ens acostem
al punt de les vuit
del vespre
s'està enfosquint
el cel
tenim davant la lluna
a més sembla
que ens l'hagin posat
expressament
per avui
val a dir que
en guany
com que la pluja
no amenaça
podrem gaudir
de l'oropell
que està organitzat
i muntat ja
des d'ahir aquí
al pla de la seu
ara
d'aquí una estoneta
a les vuit
és quan ha de sortir
la processó
el timing
és correctíssim
vull dir que
anem molt bé
de temps
tot està desenvolupant-se
tal com s'havia previst
si em permets
ja que hem parlat
ja dels castells
i parlar-ne
bastament
seria llarguíssim
i a més a més
les històries
de cada colla
pràcticament
estan condensades
amb informacions
inclús amb llibres
i avui
i aquest any
s'ha presentat
la reedició
d'un quadern
de castells
a l'escola
on tots els tarragonins
en poden trobar
referències
millors que les que
pugui jo dir
ara mateix
voldria parlar
d'un ball
que no participa
en el seguici
però que
té la seva amiga
que és el damas i vells
no participen
però estan fent
les seves representacions
ara a diferents punts
és un ball
extraordinari
que
és molt popular
com dèiem
o ha estat
no solament popular
entre els tarragonins
puitsantistes
sinó al llarg
de tota la història
ha representat
sempre
una vàlvula
d'escapament
per a la sàtira
la sàtira
a voltes mordàs
a voltes punyent
però sempre
en un context
lúdic
i un context
de divertimento
molt
molt marcat
i que per això
avui dia
encara té
tant de predicament
ja hi ha
referència
al 1514
de l'existència
del Vall de Vells
que se suposo
que ja devia ser això
però
de totes maneres
si algú no ho creu
el 1617
ja tenim
referenciats
dames
i vells
que sempre han sigut
homes
malgrat tot
que han representat
el paper de dames
el 1664
consten 16 personatges
8 vells
i 8 dames
però cal suposar
com bé o bé
dius tu
que tots
eren interpretats
per homes
com ara
aquest any
1664
era tanta
la pretensió
de voler-lo ballar
o tants aspirants
que es va haver de fer
un sorteig
entre membres
del gremi
de vestaixos
i descarregadors
del moll
lògicament
que també
formaven part
de la confraria
del Papa Neit
entre tots els que
s'hi van apuntar
i es va haver de fer
un sorteig
perquè hi havia
més outsiders
o més aspirants
que no pas
els que realment
podien formar part
del ball
el ball
de dames
i vells
recordem que
les representacions
s'estan duent
a terme
aquesta tarda
bé
de fet
ja segurament
hi havia
dos quarts
de set
de la tarda
avui
i a diferents
punts de la ciutat
l'antic escorxador
a un quart
de vuit
ja estarà justet
no crec que
puguin arribar-hi
i a tres quarts
de nou
ara sí
podran arribar
aquesta representació
també serà
aquesta serà
la darrera
la de tres quarts
de nou
a la plaça
de l'antic
escorxador
la plaça
comença a presentar
ja la imatge
característica
d'aquests minuts
previs
a la sortida
de la processó
a l'interior
del temple
imaginem
que està ple
de gom a gom
com és natural
no ho podem veure
des d'aquí
lògicament
perquè ho triem
a l'interior
o a l'exterior
som a l'exterior
no ho podem veure
però imaginem
intuïm
que està ple
de gom a gom
perquè des de les 6
de la tarda
està entrant-hi
moltíssima gent
no som a l'interior
però estem en una situació
privilegiada
un verdader
presbiteri
ni que no sigui
ni que sigui
un presbiteri laic
una verdadera tribuna
la qual
com deies tu
és bonic
de comprovar
aquesta
aquesta multicoloraina
de tanta variació
de gent
i gent
i colors
i bueno
ja només ens falta
l'olor de pòlvora
que ja
no tardarà a arribar
mira d'entrada
ja els integrants
de la banda
unió musical
que estaven descansant
pobres al terra
perquè deuen
estar cansadíssims
ja s'aixequen
i sembla que ja comencen
a prendre
doncs
posicions
mica en mica
doncs ja es van agrupant
aprofiten
per afinar els instruments
alguns
d'altres
doncs mira
s'han tret les sabates
se les tornen a posar
perquè aviam
el cansament
ha de ser notable
passa factura al final
i ara que tenim
la banda aquí davant
mateix
m'agrada de dir
que
com que vaig rebre
fa pocs dies
gràcies a la
amistat
i a la companyonia
del nostre comú amic
Jordi Bertran
el CD
de les músiques
de Santa Tecla
he vingut
des de Vilafranca
escoltant la banda
amb la magnífica marxa
de Santa Tecla
que és tan
tan diríem
tan solemne
tan pròpia
d'una processó
o d'una cercavila
que realment
et posa
la pell de gallina
diguem-ne que
aquesta és l'himne
oficial de la festa
i l'oficiós
és l'empariturroca
l'estoneta
aquesta m'ha estat aquí
l'hem sentit
cinc vegades
també l'he escoltat
cinc vegades
hem sentit
l'empariturroca
a Vilafranca
això no hem sigut
prou vius
tot i que
també el tenim
com a
també tenim
una mena
d'himne oficiós
tenim els gotjos
de Sant Feli
lògicament
que això es canten
tot nou dies
durant la novena
que precedeix
la festa del Sant
i que s'acaba
el mateix dia
de Sant Feli
però
molt abans
que
Tarragona
decidies apostar
per l'empariturroca
jo que vaig ser
ministrador
l'any 78
de la festa major
de Vilafranca
vam portar
la banda municipal
d'Alzira
que abans venien
abans
després que ja
vinguessin els grisos
de
de
Barcelona
que ja
últimament els
axiolaven
i alguna banda
de lliria
nosaltres vam apostar
per la banda
d'Alzira
com a cosa
més novedosa
no tan
professionalitzada
i ens van sorprendre
que era festa major
amb moltes tocades
del
Pequito Chocolatero
i aquest esdevingut
també
pràcticament
el mateix
que a Tarragona
és l'empariturroca
però
no hi hagi
com que el fet
que encara no funciona
una comissió
de seguiment
del protocol
ni un
consell de festa major
que s'està
muntant
no esdevingut
encara
un acte
pròpiament dit
no?
però si la gent
que participa
de la festa
la fa seva
no hi ha dubte
la primera tocada
del Pequito Chocolatero
però
realment
és una cosa
que s'ha impregnat
ja
fins al moll
de l'os
dels
peofranquins
aquesta música
també
de tanta marxa
com la
de l'empariturroca
són trajectòries
evidentment
similars
els de Sant Pere i Sant Pau
han aixecat un pilar
o els del Serrallo
encara no ho veia jo
però m'ha semblat
veure un pilar
mentre anàvem parlant
els del Serrallo
han aixecat un pilar
mentre parlàvem
Eloi
doncs mira
estava tan
no no a mi m'ha passat
igual
que he fet així
he fet una mirada
que han aixecat un
amb la banda
que comencen a assajar
els instruments
sí perquè ja estan a punt
no me n'he adonat
però deu ser per fer temps
perquè sembla ser que la processó
que fins ara anava molt
molt lleugera
molt seguida
ha sofert una mica de tall
clar
recordem que
que enguany
fan el nou itinerari
és Pla de la Seu
para Eglésies
Marceria
el carrer de les Cols
carrer Major
Misericòrdia
Cos del Bou
Peixateria
Pilat
Plaça del Rei
Carrer Santana
Plaça Fòrum
per les dues bandes
de la plaça
l'Arc de Sant Bernat
el carrer Granada
la plaça de Sant Antoni
la Mercè
la plaça de l'Oli
Peixateries Velles
Nou del Patriarca
i Pla de la Seu
és un itinerari
més llarg
com dèiem
l'arribada de la processó
està prevista
cap a un quart
de nou
més que la processó
el que és l'entrada
del braç de Santa Tecla
la processó
lògicament
arribarà abans
i aquell serà el moment
de l'esclat
és aquell de
com es diu
d'aquella cosa col·lectiva
que tothom es queda
emocionat
és una mena de catarsi
és la culminació
de la diada
des del munt de vista
col·lectiu
tu pots dir
que els castells
tenen el seu moment
frenètic
quan es culmina
una gran construcció
que pot agradar
l'exhibició
d'un ball
o els parlaments
de les dames i vells
o et pot agradar
la figura majestua
de la liga
o els coets dels diables
no?
però això de veure-ho tot
alhora
això és un espectacle
que no té preu
quan retorna
la relíquia
de la Santa
ens aparen
ara si no
va xerrada
si ho veig bé
al meu rellotge
set minuts
de les vuit del vespre
resten a la sintonia
de la ràdio
de la ciutat
de la ràdio
de les festes
de Tarragona Ràdio
farem una petita pausa
i de tornada
continuarem
des d'aquí
en directe
des del balcó
de la Casa Balcells
en companyia
de l'Eloi Miralles
fins ara mateix
arriben a Tarragona
els dies dels castells
del seguici
del cafè Copa i Puro
de la tronada
i del correfoc
arriben les festes
de Santa Tecla
10 dies de festa major
on a més a més
podràs contemplar
el bou petit
una escultura
de Joan Gallego
vine i celebra-ho
amb nosaltres
el complex industrial
de Rapsola Tarragona
recolza
participa i viu
les festes de Santa Tecla
amb tota la seva energia
Grup Vic Sant
més de 25 anys
d'experiència
construint
i respectant
el medi ambient
tot plegat
per oferir
el millor servei
als nostres clients
qualitat
seguretat
agilitat
sostenibilitat
polivalència
servei integral
Grup Vic Sant
amb Tarragona Ràdio
i amb les festes
de Santa Tecla
Són pràcticament
les 8 del vespre
4 minuts
ens separen
d'aquest punt horari
aquest so
que escolten
de fons
és d'una banda
la banda
unió musical
de Tarragona
que està
afinant els instruments
perquè d'aquí una estoneta
hauran d'interpretar
la marxa de Santa Tecla
la marxa de la patrona
mentre les colles castelleres
les que podem veure
des d'aquí
des del balcó
de la Casa Balcells
estan assajant
provant
perquè han de fer
els seus pilars
en el moment
sublim
que esperem tots
a un quart
de nou
com dèiem
ara amb l'Eloi Miralles
està prevista
l'entrada
del braç
de Santa Tecla
abans
lògicament
aniran arribant
els altres elements
de la festa
perquè
bé
tant l'Eloi
com servidora
estem encantats
d'anar explicant
les coses
però també és interessant
que passin coses
aquí a la plaça
no Eloi
ara
ja veiem
Massés
a punt
el qual vol dir
que
l'inici
de lo que és
pròpiament
la processó
amb la relíquia
està al caure
és la relíquia
a la catedral
que espera
el seguici popular
que això serà més tard
per fer la baixada
conjunt
aquell moment
realment extraordinari
que les bèsties
baixen les escales
del pla de la seu
cap a la plaça
de les Cols
i que allà
sí que està tothom
ja
bueno
d'una manera
realment emocionada
no?
És un moment
especialment
bonic
i que jo
tot i la
tota la diferència
d'escenari
i de simbologia
i de tot
i de participació
ho comparo una mica
amb la baixada
de les escales
de la punta
de Sitges
els sitges
també fan una
festa major
molt participativa
que l'han sapigut
salvaguardar
amb molt de criteri
com a Vilafranca
i els valls
gegants
i entremesos
baixen les escales
de la punta
que baixen
des de l'església
i l'espectacle
de foc
per aquestes escales
també és realment bonic
Tarragona
són les escales
de la seu
i que també
té un escenari
si tu vols
diferent
però igualment
maco
ara
justament
ara en aquests moments
com bé deia
sembla que estan
els massers
i que tot està a punt
que sortirà
la relíquia
de la santa
imaginem
és aquest temps
d'espera
cada cop
s'hi acosten
més persones
la catedral
la deu estar
planíssima
lògicament
perquè no hi deu
caure ni una agulla
des del moment
que hi ha moltes persones
que ja de fa estona
que s'han quedat fora
que no han entrat
veiem moltes càmeres
fotogràfiques
i de vídeo
per tant
ja andrem
ja efectivament
ja surt la creu
lògicament
tot el que és
la cúria
en primer lloc
no oblidem
que és una festa
tradicional
que té una vessant
religiosa
i litúrgica
també
com aquest matí
hem pogut
retransmetre en directe
els gojos de Santa Tecla
i tot el que és
la part religiosa
i litúrgica
la marxa de Santa Tecla
pels oients
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
l'arcabisbe
lògicament
forma part
d'aquest
seguici
que se segueix
amb molt de silenci
val a dir
amb molt de respecte
jo
el que puc dir
és que
escoltar
la marxa de Santa Tecla
des d'aquí dalt
et pot deixar
literalment
que ha retivat
és un moment
solemne
la relíquia
de la Santa
ja ha començat
el seu camí
el seu itinerari
tan bon punt
tanquen
les autoritats
eclesiàstiques
i militars
també
s'incorporarà
en uns moments
tan bon punt
transpassi
també aquesta línia
tota la corporació
municipal
serà el moment
que la banda
Unió Musical
anirà acompanyant
la relíquia
de la Santa
A mi m'agradaria dir
també que des d'un punt
de vista
folclòric
inclús folclòric
popular
Tarragona ha estat
privilegiada
de poder ser
seu episcopal
perquè sense
les entrades
de bisbes
totes les informacions
que ens han pervingut
no serien
les mateixes
tindríem
segurament
alguns comptes
de despeses
en els lligàl·lics
municipals
tindríem
alguna altra notícia
esparça
d'algunes festes
però
moltes de les notícies
que tenim
sobre el folclore
tarragoní
surten
de les entrades
de nous bisbes
a la ciutat
Això
potser
hauríem de preguntar-ho
més a un sociòleg
i no pas a un folclorista
però sembla mentida
en ple segle XXI
amb la vida
que tots portem
amb aquesta quotidianitat
que no té res a veure
en absolut
amb això
que estem vivint avui
com poden
perviure
aquesta vida
pròpia
del segle XXI
i tot això
que estem explicant
aquesta tarda
que no deixen
de ser reminiscències
del passat
estem parlant
de gremis
la qual cosa
està substituïda
ja amb una gran distància
amb els col·legis
professionals
estem parlant
de coses
que en principi
no té res a veure
amb la nostra vida
actual
però hi ha una paraula
que és per mi
clau
és l'almamater
de qualsevol
dissertació
sobre aquest tema
la paraula
és tradició
i la tradició
ens ve
ens l'estimem
perquè ve
dels temps
dels nostres
rapcatarrabesavis
i
làgicament
la tradició
ens diu
que tota la festa
sigui a Tarragona
sigui a Vilafranca
sigui a qualsevol lloc
on es fan festes
d'aquest tipus
ve a través
de la figura
d'un sant
d'una santa
d'una mare de Déu
de manera que
hi ha d'haver un respecte
per aquesta tradició
escombregui o no
amb la realitat
en la realitat actual
en les creences
o en les
o en les conjuntures
que hi pugui haver
en cada moment determinat
però
hi ha aquest rerefons
eclacial
que
s'ha de tenir en compte
avui dia
aquestes processons
lògicament
s'han transformat
gairebé
més en cercaviles
no?
si ara
les desproveíssim
d'aquest
d'aquest contingut
diríem
que va
des de l'aparició
de la Creu
fins al tancament
de la figura
de l'arcabisbe
doncs
no
no tindríem
no tindríem
sentit
des d'un punt de vista
des d'un punt de vista
litúrgic o religiós
però
el bonic
és que
encara avui dia
en un temps
de molta
laïcització
encara poden conviure
aquests dos espais
l'espai popular
l'espai folclòric
l'espai del poble
convivint
amb aquest espai religiós
que no és que estigui
en un altre
estadi
diríem
de més nivell
sinó que és una cosa
completamente diferent
no?
Són allò que s'anomenen
els signes d'identitat
i que poden quedar
reflectits
en la imatge
per exemple
quan vèiem
la relíquia
que anava cap
al carrer
paraiglésies
amb totes les llums
amb tota la quantitat
de persones
que hi ha al voltant
i dius
aquesta és una imatge
genuïnament
mediterrània
tan nostra
i que podem
traspassar
a qualsevol altra
ciutat
de l'art mediterrani
són coses
que sembla
que ens uneixen
més que ens separen
i a més a més
a Tarragona
tenim
tenim el privilegi
de tenir uns escenaris
uns marcs
uns talons de fons
són incomparables
perquè jo he vist
la sortida
de la processó
des de la baixada
aquesta que va
al carrer Marceria
ja és bonica
l'he vist
el pas
per la plaça
de les Cols
des de les escales
he vist baixar
les bèsties
des de baix
amb la perspectiva
d'aquest baixen
des del primer grau
de dalt
he vist
passar
la processó
pel fòrum
per la plaça
del fòrum
he vist l'entrada
de la relíquia
i tot
mira't-ho per on vulguis
en cada moment
hi trobes
aquell punt
que diries
ostres
emociona
agrada
i no em facis
explicar-ho
d'una manera racional
és una qüestió
de pell
segurament
en gaudeixes
fixa't que sembla
un formiguet
en bon punt
ha sortit la relíquia
i s'ha iniciat
la processó
totes les persones
que hi havia
a l'interior del temple
lògicament
surten a l'exterior
per què?
doncs per trobar
un punt
que sigui
còmode
que tinguin
una bona visió
per veure l'entrada
del braç
aquell moment
que tothom espera
i que realment
a la plaça
no hi cabrà
ni una agulla
com plaça
sempre
el pla de la seu
i arribat a aquest punt
jo lògicament
t'haig d'agrair
que m'hagi proporcionat
aquest punt
l'agraïment
l'agraïment
és mutu
i l'agraïment
i l'agraïment
sobretot
també
als esterans
el capítol
de la catedral
el capítol
de la catedral
que és la
que disposa
d'aquesta casa
Valcells
exacte
a més
som una casa
d'aquelles emblemàtiques
i que forma part
de la guia
de cases
importants
de la ciutat
de Tarragona
com és la casa
Valcells
una casa
que a més
habita
veïns
que viuen
famílies
aquest balcó
en el que estem
nosaltres
el que sí que és cert
és que és la sala
que utilitzen
per les reunions
i els assajos
els amics
de la catedral
l'escola
Cantorum
però hi ha molts indrets
de tota aquesta casa
en la que hi viuen famílies
tot un privilegi
també
deixa'm dir que sí
privilegiats
són els del que vi
privilegiats
i més
són els veïns
perquè
disposar d'un habitatge
en aquesta situació
és magnífic
un privilegi total
Enguany
sembla
les previsions
són molt bones
i ja poden dir
el que vulguin
els homes del temps
que nosaltres
veiem un salt clar
una lluna magnífica
que no és plena
però ni falta que fa
perquè aquí s'encendrà tot
i no ens faltarà la llum
per tant
Enguany
no tindrem
la mala sort
de l'any passat
que tan bon punt
entrava el braç
a la catedral
va caure un xàfec
realment impressionant
i que va impedir
que es tiressin endavant
bé
l'Europell
sí que es va encendre
però no
va lluir
com altres vegades
ni de bon tros
Enguany
per exemple
quan hi hagi
la tornada
de la processó
simultàniament
a la catedral
hi haurà
el camp dels gojos
el retorn de la relíquia
com dèiem
de la santa
a la urna
a la seva capella
però a més
a l'alçada
del carrer
de les coques
la companyia
del foc
subratllarà
aquest europell
que dèiem
que Enguany
la gegantina
palma del martiri
anirà a càrrec
de la pirotècnia
Mari Angústia Pérez
de la qual veurem
els focs de Santa Tecla
també aquesta nit
doncs a més a més
Enguany
una novetat
i és que
hi haurà
la recuperació
del llançament
de figures
de pirotècnia barroca
amb l'encesa
d'una roda de foc
al Rubí
que la pluja
va impedir
encendre l'any passat
ja estava previst
l'any passat
va ploure
no ho van poder fer
ho gaudirem
Enguany
Enguany
estem en un any
molt bo
el temps acompanya
i podrem tirar-ho
tot endavant
és que si de portes
en fora
hem de mirar
alguna cosa
juntament
amb moltes altres
lògicament
és aquesta cura
que es posa
des de l'organització
perquè no hi manqui detall
això mateix
de recuperar
inclús elements
de pirotècnia
és una cosa
que realment
diries
no
no té preu
tampoc
jo me'n recordo
els temes d'infantesa
o de docència
o de joventut
que els diables
tiren coets
ja està
avui dia
avui dia jo llegeixo
doncs per exemple
que el ball de diables
de Tarragona
pot tirar
fins a 7 o 8
clases de petards
diferents
les carretilles blanques
les xiuladores
que tenen el nom de Catalunya
uns sortidors blancs
uns sortidors daurats
sortidors portuguesos
per fer que venen d'allà
vull dir que
però fixa't
les típiques carretilles
és un no para
la meva generació
que coincideix una mica
amb el que van ser
els inicis de la recuperació
de la festa
és a dir que
els que rondem
entre els 40 i els 50
i van viure
ben portats
gràcies
van viure
aquesta època
nosaltres no havíem sentit
parlar mai
dels diables
els nostres fills
els diables
formen part
de la festa major
per nosaltres
va ser una autèntica novetat
vull dir
parlem de coses
que realment
ens omple d'orgull
que gent
de la nostra ciutat
tirés endavant
en el seu moment
a recuperar
aquests elements
que els més grans
sí que segurament
els avis
pensaven
i deien
i potser recordaven
però que no és tan recent
els joves poden pensar
que ho tenim
de tota la vida
això
i no
i tot i això
que hi ha cap alem
de diables
és un dels valls
també antiquíssims
la primera referència
Castellà de Tarragona
és de 1387
i malgrat les interrupcions
de què tu parlaves
també ha estat el ball
que ha tingut més continuïtat
al llarg dels segles
que té
una importància capdalt
no solament per això
sinó perquè té
l'honor d'obrir el seguici
a més a més
això ve
d'un antic entremès
també de temps medieval
que representava
la lluita
de bé contra el mal
lògicament
però que
s'havia anomenat
com l'entremès
de Sant Miquel
i els diables
Sant Miquel
és l'arcàngel
que vens
Llucifer
i la seva
cort
de limonis
i això
l'església
com tu ho deies abans
va fer pedagogia
des del punt de vista didàctic
ho va
transmetre
mitjançant
un entremès
de càrrec popular
perquè la gent
sapigués
coses d'història sagrada
no?
De fet aquest matí
prèviament
aquesta passada
del seguici
així com els diables
les diferents
passades del seguici
doncs fan
les carretilles
sabem
i com és tradicional
el punt del migdia
de la diada
de Santa Tecla
abans dels castells
els diables
fan els seus versots
i apareix l'arcàngel
que diu
ja n'hi ha prou
cap a l'infer
tots plegats
inicialment
el ball de diables
deuria ser mut
era una cosa
quasi de mim
més que
de representació
no pas parlada
però després
ja
el ser un ball gremial
i el veure
que molts altres
anaven incorporant
parlaments
recordem que va ser
el gremi dels teixidors
després va ser
el gremi dels boters
i finalment va pertanyer
la societat
la societat
de tant
terramenta reunir
com l'artesana
això ja al segle XIX
llavors va incorporar
la paraula
primerament
deuria ser
segurament
com una mena
d'acte sacramental
com encara
conserven molts
dels balls de diables
però després va incloure
el que tu dius
els versots
els versos satírics
això
deuria ser
segons
el que
s'ha estudiat
potser a partir
de la guerra del francès
quan s'incorporen
aquests versos satírics
que no són
els dels dames i vells
que tenen un altre caire
però sí que tenen
també un component
molt popular
molt crític
amb el poder
de ficar-se
en tot el que
Tarragona
té un cert vers específic
i sempre
amb una clau
de barreja
d'humor
i d'amordesitat
això recorda una mica
l'Speaker Corner
de Londres
que poden pujar
a la banqueta
i dir el que vulguin
doncs aquí tenim
el nostre
Speaking Corner
que no deixa de ser
els valls de Diables
o el vall de dames i vells
es posen el vestit
del vall popular
i vinga
tira milles
si aquests speakers
del High Park Corner
veiessin
el vall de Diables
d'aquí
segurament
potser es disfacarien
i tot
probablement
i dirien
doncs jo no
critico tant
com aquests
malgrat la tradició
que tenim
allà a Anglaterra
ara
un altre aspecte curiós
Déu-n'hi-do
la quantitat
de persones
ja entrant
més en el territori
personal de tothom
la quantitat
de persones
que no es veuen
en tot l'any
i es troben un dia
com avui
aquí al Pla de la Seu
es veuen de Santa Tecla
en Santa Tecla
això forma part
de la quotidianitat
de cada festa
a tot arreu
hi ha gent
que es veu
de festa en festa
aquí hi ha un moviment
ara
hi ha alguns no
que diuen
jo m'agafo
al meu lloc
d'aquí no em mourat
perquè jo vull veure-ho tot
i no em vull perdre
aquest moment
ho hem comentat abans
però recordem
que enguany
s'ha allargat
l'itinerari
per tant
hi haurà una miqueta
més de retard
si normalment
és cap a les 9 del vespre
que tornava
la relíquia de la Santa
aquí al Pla de la Seu
es calcula
que en aquesta ocasió
seria cap a un quart de 10
ho diem sobretot
per aquelles persones
que per diferents circumstàncies
encara no han sortit
al carrer
o estan treballant
que hi ha molta gent
que treballa avui també
Déu-n'hi-do
doncs que seran a temps
si ho desitgen
amb molta paciència
això sí
acostar-se aquí
al Pla de la Seu
i gaudir
i viure aquest moment
que no acaba
de tancar la festa
perquè demà tenim
la dia de la Mercè
amb la baixada dels pilars
i un munt d'activitats també
però que tenen oportunitat
encara de gaudir-ne
si no ho han pogut fer
fins ara
és un d'aquests actes
que fa tarragonisme
diríem
que et pot posar
la pell de gallina
et pots experimentar
les emocions
més variades
i que t'infant
un esperit
que et pot durar
365 dies a l'any
esperant l'any que ve
i que realment
és un moment apoteòsic
de la Diada de la Santa
i és aquest espectacle
que l'esperes
molts dies abans
i que en gaudeixes
del record
molts dies després
avui encara queda
molta festa
molta roba
per tallar
perquè pensin
per cert
aquest record
del programa d'actes
el dediquem
particularment
als companys
d'un dos i seguit
de Tarragona Ràdio
i a dos quarts
de Déu del vespre
hi ha sardanes
a la Rambla Nova
amb la cobla
Sant Jordi
Ciutat de Barcelona
per què ho diem?
Perquè sembla que tenim
una miqueta oblidades
les sardanes
i des del programa
un dos i seguit
de Tarragona Ràdio
l'Àngel
el David
la resta de companys
sempre estan incidint
una miqueta
i jo crec que s'ho mereixen
i que recolzem
aquesta idea
perquè el dia
que desapareguessin
coses que no serien
ai que ha passat
que ha passat
doncs escolti
que és que
hi ha gent allò
aguantant com pot
el tema de la sardana
que tan bons moments
han regalat a molta gent
i a molts col·lectius
les sardanes
no oblidem
és la dansa
nacional catalana
ens l'hem d'estimar
com a pròpia
com a representativa
però no han estat
desprovistes
al llarg de molt
de la seva història
de polèmica
perquè esclar
és una dansa
que va venir
des del cap damunt
de la Catalunya Vella
i va baixar cap
a Catalunya Nova
i es va sent
de reu del país
aquí a Tarragona
per allà als anys 20
no recordo ben bé
ara
amb exactitud
la data
però hi ha una polèmica
molt encesa
a l'entorn
que si les sardanes
s'havien de prioritzar
per davant dels castells
aquí ja teníem
els castells
com a cosa molt
pròpia
i molt localista
i molt arrelada
de manera que
com si els
com si les sardanes
volguessin substituir
protagonisme
jo crec que poden
que poden
conviure
totes dues manifestacions
perfectament
i els que ens agraden
més els castells
que les sardanes
doncs no tenim
per què
menys prear-les
i la gent
de les sardanes
hi ha prou que fa
per mantenir-ho
perquè avui dia
passen un mal moment
a tot arreu
ara sí
han tingut moments
realment brillants
des d'aquí voldria
trencar una llança
en favor
de la continuïtat
perquè és una cosa
que tots els catalans
necessitem
de la mateixa manera
que els andalusos
tenen el flamenco
que a molts
dels dels d'aquí
potser no ens despertarà
cap mena d'emoció
però que ells
segurament
els ha de fer
el mateix
que els catalans
de la sardana
el que moltes vegades
passa com a tota la vida
és la falta d'informació
perquè a més
la sardana
també ha sabut
evolucionar
des de les pròpies
composicions sardanístiques
hi ha autèntiques peces
que són
obres mestres de música
les ballades
potser és que
no acabem de
ens falta coneixement
del que és realment
i que han tingut
un reconeixement internacional
per part de molts
i molts músics
que han dit
doncs que
inclús que la cobla
és un conjunt
amb una entitat
extraordinària
des del punt de vista musical
doncs queda dit
a dos quarts de 10
a la Rambla
hi ha sardanes avui
no se les perdin
si realment
les troben a faltar
i a dos quarts d'11
des de la punta
del Miracle
tenim el magnífic
castell de focs
de Santa Tecla
el dispara
l'empresa guanyadora
del concurs internacional
de castells de focs
artificials
del passat mes
de juliol
en guany recordem
que va ser
la pirotècnia
de la Maria Angústia Pérez
de Guadix
de Granada
l'encarregada
de disparar
el castell de focs
com altres elements
de foc
que hem tingut també
al llarg
de la festa major
de focs
i de pirotècnia
i tronades
i en fi
tot allò que és
la cosa de foc
que ens agrada molt
i que no pot faltar
una festa major
i com que hem d'anar
omplint temps
i tornant a les sardanes
ni que sigui
tall en el tòptic
deixo'm dir
que jo
com ja saps
pertanyo
als castellers
de Vilafranca
que estem
fent mans i mànigues
per marxar a Xile
el mes de gener
que ve
i ho tenim
bastant ben encarrilat
aquesta
aquesta internacionalització
del fet casteller
que es produirà
arran d'aquesta
anada nostra
a Xile
on hi ha
colles
que s'hagen
i que han actuat
a Xile
però creades allà
dius
en barris limítrofes
de Santiago
n'hi ha una
que
una colla
que ja té
més de 100 components
i que va actuar
sense enxaneta
només amb aixecador
o sense aixecador
només amb enxaneta
a l'estadi nacional
amb 100.000 persones
contemplant-ho
però com és que a Xile
hi ha colles castelleres
perquè ha anat
gent de Vilafranca
a viure allà
a ensenyar-ho
a ensenyar-ho
però com us va agafar
la gent de Vilafranca
d'anar a Xile
a ensenyar castells?
no
com es va donar
les inconstants?
explica'ns la història
aquests barris
aquests barris limítrofes
de la capital
perifèrics
són molt pobres
llavors
esclar
la gent que gestiona
aquests barris
des d'un punt de vista
de cooperants
i de governants
també
van veure
en els castells
una manera
que la joventut
no s'impliqués
en altres coses
diferents
com poden ser
la droga
o poden ser
la delinqüència
llavors
el fet de crear
aquesta solidaritat
a l'entorn del castell
ho han agafat
com a penyora
per tal de crear
nuclis
ja de castellers
que han estat
ja alliçonats
una mica
que van fent assajos
i nosaltres
anem a acabar
de donar
allò que diuen
els cristians
l'espaldarazo
allò de
quasi la benedicció
absoluta
per tal
que puguin
d'això
i aquesta internacionalització
que es produirà
en el cas
de les sardanes
té també
la seva anècdota
en la formació
de la principal
d'Amsterdam
com a cobla
que ja porta molts anys
i que lògicament
ens hem d'alegrar
que no s'hagi perdut
vull dir que
ja ja
una cosa
aquestes
incipients colles
castelleres xilenes
ja tenen nom
algunes d'elles?
de moment que jo sàpiga no
que no sàpiga
que ens ho va saber
la primera
que ha actuat
lògicament
ha adoptat
el culo verd
com a
quasi com a filla
dels castellers de Vilafranca
Déu-n'hi-do
i serà interessant
de poder-ho comprovar
in situ
perquè
jo em pensava
que primer
fora una fograda
però no
és una cosa
que està relant
i que no solament
té vivència
en un barri sol
sinó que
s'ha extrapolat
a altres barris
de la perifèria
Déu-n'hi-do
sentim ja carretilles
que això vol dir
que s'acosten
exacte
que s'acosten els Diables
per tant
la processó
va fent
dels Diables
n'hem parlat
crec que no
bastament
però sí bastant
ens hem deixat
de dir que el 1617
és quan tenim
la primera notícia
de la incorporació
de la Diablesa
al Vall
la primera
referència
molt concreta
en la qual
s'especifica
el nom
de Vall de Diables
és del 1426
a Tarragona
tot i que
com ja he dit abans
el 1387
hi ha una notícia
que el Consell Municipal
compra un vestit
per un diable
no sé si era
per un de sol
o perquè a uns
li havia fet malbé
i
ho veurem
d'aquí a una estona
que l'acompanyen
al Vall
tres tabals
tabalots
d'aquests grossos
i que és bonic
de comprovar
a prop del Vall
com es barreja
aquest so
del tabal
amb el so
que produeixen
les pedres
el so
de xoc
que fan
les pedres
a dintre
de les forques
i dels instruments
que porta
la Diablesa
i el ferro
dels saptrots
que també fa
el seu
i sobretot
el xiu-xiuetx
o aquest
mena de xisclet
agut
de les carretilles
a l'aire
això és el més
que és el més
identificatiu
aquest soroll
i el que
identifica molt
que arriben els Diables
són tota aquesta
colla de barrets
que precedeixen
l'entrada
dels nois
i noies més joves
que amb la seva
caçadora texana
el seu mocador
ben avillats
ben protegits
amb ulleres de sol
guants i tot
es posen davant
que és el que més
agrada a la canalla
posar-se
a sota dels Diables
abans els Valls de Diables
fora de l'arbós
que fan la típica
carretillada
cada quart diumenge
d'agost a la tarda
que ha sigut una cosa
molt tradicional
els Valls de Diables
tenien el seu lloc
d'ituació
pràcticament només
en les processons
i en les cercaviles
ara avui dia
des de l'any
80
des dels primers
dels anys 80
a Tarragona
Barcelona
Vilafranca
es van posar de moda
el que en diem
els correfocs
que tenen un
una gran audiència
un gran pràcticament
i que
això que deies tu
i disfruten
l'emeinada
els que no els fan
pels coets
lògicament
i sobretot
la joventut
avui dia
són multitudinaris
els correfocs
el pes que té el foc
a les festes
de Catalunya
és comparable
a altres punts
de l'estat
ho saps Eloi
perquè jo tinc la sensació
allò que casualment
m'he pogut trobar
amb alguna festa
d'altres indrets
de l'estat espanyol
l'element del foc
no està tan present
falles i fogueres
falles a tot el país
valencià
fogueres a la can
i després algunes
per aquest foc
en moviment
el foc de diables
no
és
típicament català
i fora
de l'àmbit
geogràfic
peninsular
es fa molt difícil
jo me'n recordo
que
ens van demanar
una vegada
que vam anar
als castellers
a Luxemburg
si podíem portar
un ball
molt
demostratiu
no
és clar
vam dir
potser el de diables
que és espectacular
pel foc
i això ja fa uns quants anys
potser era
potser en fa uns 20
aproximadament
ho van
ho van descartar
perquè la gent gran
d'aquests països europeus
encara vivia
sota el síndrome
de la guerra mundial
i tot el que fossin
trons
i fogueig
podia representar
si no ben bé
un trauma
gairebé
vull dir que
no es passaria
com un fet festiu
sinó tot el contrari
no
a aquestes persones
exactament
ara
la cultura del foc
com a foguera
com a
com a cosa
de
de Sant Joan
i d'altres
és
vull dir
les fiafalles
les
el
és el més primitiu
el que fan el Pirineu
sempre
les falles i tant
a l'estiu
aquelles falles
aquells troncs
que baixen per la muntanya
encesos
les falles piranenques
a Ísil
a la vall d'Aran
inclús
el foc és present
i Déu-n'hi-do
la presència
que hi ha
de persones aquí
al pla de la seu
sobretot
hi ha
d'aquells que diuen
em poso aquí
d'aquí no em moc
perquè he de veure
quan entri
hem sentit allà
pel carrer de les coques
sentíem i vèiem
alguna cosa de pirotècnia
sí
sembla que hem fet
una patada
als diables
més
més fruitosos
o més espectacular
que les
que les que fan
en altres llocs
però ara
la cosa
s'ha tornat
a
aturar
molt bé
doncs
ara ens separen 5 minuts
de dos quarts de nou
de la vespre
seguim en directe
des de la casa Valcells
aquí al pla de la seu
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
fem una petita pausa
i de tornada
continuem explicant-los
tot el que està passant
aquí al pla de la seu
amb aquests
referents històrics
amb aquesta
seqüència
festiva
amb tots els detalls
que ens està explicant
el folclorista
Eloi Miralles
a mesura que vagin apareixent
també haurem de parlar
d'algunes bèsties
que jo
per la meva arribada tard
no m'ha estat possible
de referenciar
però ràpidament
farem la referència
si et sembla
fem una pausa
per la publicitat
Eloi
de tornada
parlem d'aquestes bèsties
i de tot el que passa
quan comencem a veure
que tornen els diables
a posar-se en moviment
vull dir que d'aquí poc temps
els tornarem a tenir aquí
doncs vinga
fins ara mateix
Tarragona Ràdio
us desitja
Bona Festa Major
Arriben a Tarragona
els dies dels castells
del seguici
del cafè copa i puro
de la tronada
i del correfoc
Arriben les festes
de Santa Tecla
10 dies de Festa Major
on a més a més
podràs contemplar
el bou petit
una escultura
de Joan Gallego
Vine i celebra-ho amb nosaltres
El complex industrial
de Rapsola Tarragona
recolza, participa
i viu les festes
de Santa Tecla
amb tota la seva energia
Grup Vic Sant
més de 25 anys
d'experiència
construint
i respectant
el medi ambient
tot plegat
per oferir
el millor servei
als nostres clients
qualitat
seguretat
agilitat
sostenibilitat
polivalència
servei integral
Grup Vic Sant
amb Tarragona Ràdio
i amb les festes
de Santa Tecla
Ara són
gairebé
dos quarts
de nou del vespre
en directe
des de la Casa
Valcells
retransmetent
la processó
de Santa Tecla
en companyia
d'Eloi Miralles
tenim davant nostre
els Diables
quin espectacle
Eloi
extraordinari
ara és el moment
apoteòsic
de carretilles
i piules
i tot
el centre
bé
aquest és l'últim
pet
l'últim pet
dels Diables
quan el drac
ja amenaça
entre cometes
sí que sembla
que ha arribat
si vols anem
cap allà una miqueta
ens movem
en aquest magnífic balcó
estàvem una cantonada
i ara potser
des del mig
tindrem ocasió
de veure-ho millor
aquest drac
vermellós
tarragoní
que és l'element
soomòrfic
festiu
més comú
a Catalunya
el drac
simbolitza
lògicament
les forces malignes
de la mateixa manera
que ho poden fer
els Diables
s'han apagat
gairebé
tots els llums
del carrer nou
del Patriarca
perquè es vegi
el foc
i déu-n'hi-do
fa un moment
veiem
que deixava anar
aquesta bèstia de foc
mentre els Diables
ja van preparant
noves carretilles
no estaran tranquils
ni quiets
fins que arribi
la relíquia de la Santa
ni de bon tros
aquí
ens espera un moment
realment espectacular
vinga
ara veiem el drac
retallat
sobre el foc
que tira la víbria
un altre
un drac femella
però dient
però a l'entorn del drac
direm també
que
el 1426
això ja fa uns quants anys
Tarragona ja tenia
la figura de Sant Jordi
en el seguici
lògicament
hauria anat
acompanyat
d'alguna figura
de drac
no en el sentit
de figura
somòrfica
com el veiem ara
que sí que
el tenim ja
com a figurant únic
isolat
de tot el desproveït
de Sant Jordi
i de qualsevol altra cosa
a partir de la guerra
del Francesc
o sigui
ja
a començaments
del segle XIX
la plaça
de Picadamans
animant els diables
que tornin a encendre
alguna altra carretilla
estan ja fent
la situació
coral
o sigui
doncs estan fent lloc
i ràpidament
troben lloc
per encendre-lo
tot a l'hora
envoltats dels que
podríem dir
els seus ecòlits
aquests noietts
i noies
que volen estar
sota del foc
i això certament
és magnífic
ni l'Eloi
ni jo
tenim paraules
perquè clar
com descrius
aquesta fumarada
aquest foc
aquest ambient
bé
jo crec que
el so
ha parlat
per ell sol
i ens envaeix
aquella olor típica
de festa major
que no és de rostit
sinó de pòlvora
no no
és pòlvora
i pòlvora pòlvora
el bonic
és quan es bareixen
les dues coses
hasta m'agrada
vull dir
un bon rostit
amb un fum
de diable
amb la pòlvora
tot juntet
no?
bueno
doncs escolta
una altra ocasió
ja prepararem aquí
algun àpat
bé
tornem amb el drac
tornem amb el drac
i veuràs
quina entrada farà
perquè l'estan preparant
ja per encendre'l
farà una entrada
extraordinària
va desaparèixer
també en el seu moment
i es va recuperar
el 1985
actualment
el ballen veïns
del cos del bou
de la baixada
de peixateria
i dels carrers
que hi donen
i és molt interessant
la figura
la indumentària
que empren els balladors
amb formes pròpies
de
derivades
de l'art romànic
en els camals
els balladors
porten uns ulls
que sembla
com si vulguin
senyalitzar
el pas
de la bèstia
perquè no es perdi
o no
erri el camí
ara ja el tenim aquí
avui dia
de dracs
n'hi ha
a Sant Anàrgia
el so del drac
es barreja
amb el picadamans
els crits de la gent
les converses
deixeu-me fer
una mica de patriotisme
per dir que Vilafranca
és el drac
més vell de Catalunya
no?
us donarem
us donarem
aquesta
cortesia
amb altres coses
no destaquem
amb els castells
sí
també
però el drac
vostre és el drac
es posa
nosaltres li diem
que és l'avi de Vilafranca
Déu-n'hi-do
aquí arriba la meva favorita
la víbria
mira
mira
ah no no
és la molassa
és el bou
és el bou
és el bou
és el bou
aquí està el bou
és que s'ha aixecat
d'una manera
que
que
semblava la víbria
de lluny
no m'estranyava
perquè no seguia
l'ordre
diguem-ne
habitual
m'afanyaré
a dir que aquest bou
de Tarragona
no té res a veure
amb la tradició
taurina de la ciutat
no?
no
més aviat
no
no té res a veure
amb el fet
que hi hagi una plaça
de braus
o una plaça de toros
és una figura
d'inspiració realista
aquesta
no com el drac
que és
que és de
gairebé
d'imaginació
però va de l'imaginari
mitològic
universal
pràcticament
i que també
com hem dit abans
amb la molassa
prové
de la significació
del naixement
de l'infant Jesús
el bou
seria
l'element positiu
perquè infonia
com he dit abans
ale
el platell
del nen Jesús
per tal que estic
estic lent
no?
contra la catalogació
que té la molassa
d'element negatiu
que es menjava
la palla
ara sí que entra
la víbria
mita-la
sí
però el bou
encara direm
que es va recuperar
el 1992
després de segles
d'absència
i va ser
l'associació de veïns
de Sant Pere i Sant Pau
i el va portar
a la palestra
també els músics
i els portadors
són de la mateixa associació
i la víbria
que deies tu
la teva preferida
ara la tenim
aquí la tenim
ja ha entrat ja
amb els seus pits
i ventre
de femella
però tot
l'altre
amb aparència
d'una àliga
mamelluda
el cap
el fec
les ales
i
l'únic
que
en aquest cas
de la víbria de Tarragona
fa referència
al fet que sigui
un drac femella
és la cua
la cua sí que és
draconiana
o dragoniana
és molt
és molt particular
es van situant
els elements
perquè recordem
que un cop
entri la relíquia
i tot això esclati
tocaran
l'ampariturroca
i faran la baixada
de les escales
de la catedral
la qual cosa
no és senzilla
de la víbria
de la víbria
deixa'm dir encara
que
és l'única peça
que no té
antecedents històrics
a Tarragona
o sigui que es va fer
una petita trampeta
però amb l'evinença
la bona evinença
en aquest cas
de la comissió del seguici
del protocol
del protocol del seguici
d'incorporar-lo
per tal que
el drac
no tingués
no deixés de tenir companya
home
feminitzar una mica
tot això
que sempre ha sigut
molt de senyors
i d'homes
i lògicament
no desdiu
en absolut
de tota la resta
de les peces
que intervenen
tenim els serrallongues
no n'hem parlat
dels serrallongues
no perquè
havien passat així
com molt ràpid
quan han començat
la processó
els serrallongues
hauria d'anar
hauria d'anar
per la seva
per la seva
per la seva
la seva manera
de procedir
en els
en els valls parlats
però com que
és un element
és un vall
diríem
pertorbador
entre cometes
de la tranquil·litat
perquè
la seva significació
rau
sobretot
en el fet
que dispara
amb els trabucs
doncs
va
amb els elements
a continuació
dels elements
de foc
és un vall
de trabucaires
vall parlat
un dels més
potser el més
representatiu
de Catalunya
com a vall parlat
i que té
el seu protagonisme
en la figura
de Joan Soleil Ferrer
l'antic bandoler
català
que va actuar
entre els anys
1622
i el 1638
que feia anar
de corcoll
els exèrcits
sobretot
de la monarquia espanyola
la primera referència
a Tarragona
data del 1854
i entre els diversos
integrants
que acompanyen
en Sarallonga
hi ha Joana
la Moller
i altres personatges
de la mitologia
gairebé
o de l'abseu
d'història
del bandolerisme català
que poden ser
l'estut
en Pere Blau
en Petit Jornès
el Rocaguinarda
el perot
Rocaguinarda
aquest molt famós
en Rocamora
l'U Vermell
el Tallaferro
un altre nom
també que sona molt
i el Xic
de Calle Ganyes
un nom
que suposo jo
que ser molt tarragonit
perquè no l'havia sentit
en altres indrets
i que estudis posteriors
han deixat veure
que no eren tan bona gent
ni eren tan generosos
que eren
alguns d'ells
eren autèntics criminals
sí
però també ajudaven
altres no
altres eren uns patriotes
però n'hi havia
que Déu n'hi do
hi havia un component
de patriotisme
i també hi havia
en ocasions
algun component
d'ajuda
al proisme desvalgut
sí
sí
una part
del que
recaptaven
amb les seves malifetes
també el destinaven
a socórrer
als més desvalguts
aquí la tenim
la Lliga
jo imagino
que quan
els oients
han sentit
aquest so
aquesta marxa
han dit és la Lliga
ja la tenim aquí
és una passada
és que quan ella
entra a plaça
ens cau la bava a tots
eh
mite-la
i l'emparito roca
jo la
ja és la setena vegada
que la sento aquesta tarda
poca broma
i la gent que comença
ara la plaça
ara és quan comença
és que sona l'emparito roca
arriba l'àliga i ja veus
una de les moltes emparito roca
una de les moltes emparito roca
una de les moltes emparito roca
que continuaran sonant
ara l'àliga ja també s'ha instal·lat
clar, cadascun dels elements del seguici
busca el seu lloc
el seu espai
i hem d'administrar-ho bé
perquè hi ha molta bèstia
en el bon sentit de la paraula
molts integrants del seguici
i molt de públic
i aquí clar
ens hem d'apretar una miqueta
tots plegats
l'àliga ara a més a més
la tenim situada
en el que podríem anomenar
el punt
mita-la com mou el cap
el punt central geogràfic
del pla de la seu
doncs sí
està ben bé
encarada cap al portal major
de la catedral
i de cara
lògicament
està president aquí tot
a la façana
i està en plan
exacte
de presidenta de la festa
ara va entrar en la molassa
a més fixat
ens posarem així una mica lírics
però veus les gàrgoles aquestes
de la catedral
que miren cap al pla de la seu
l'àliga mirant cap a l'interior del temple
és una imatge realment
mira ja està fent de les seves la molassa
són tan protagonistes
com nosaltres aquí dalt
les gàrgoles
semblem gàrgoles
tu i jo també aquí col·locats
al balcó de la casa Valcells
i la molassa
amb la seva gualdrapa
de culobert
no troba lloc ràpid eh
de culobert
ella troba lloc ràpid
un culobert molt
d'antic tarragoní
que hi ha
les primeres referències
ja ens parlaven
que la molassa
anava
avillada
de verd
però té també
com una espècie
de
de cella
d'un
d'un granat
d'un granat
d'aquest
de festa
de de gala
com si diguéssim
amb l'escut
de Tarragona
les ales
les barres
de la senyera
distorsionades
com onades
del mar
mira van anar
col·locant-se
estratègicament
als laterals
de la catedral
al centre
l'àliga
com dèiem
però als laterals
es van col·locant
la víbria
el drac
la molassa
a la cucafera
l'estan controlant
perquè està una miqueta
allò
que se'n va una mica
se'n va una mica
a la cucafera
ha vingut guerrera
aquí al pla de la seu
no en havien parlat
tampoc
no en havien parlat
de la cucafera
és veritat
és la bèstia
més aparatosa
de la festa
té un coll extensible
del qual surten
caramels
per la quichalla
el 1800
perdó
el 1381
ja n'havia vingut
una de fora
de fora
de Tarragona
concretament
de Montblanc
i va ser
el 1383
quan hi ha
una cucafera
de Tarragona
la figura
de la cucafera
té el parentiu
amb les tarasques
la tarasca
que veiem
a Tarascó
a la Provença
avui dia
l'estat francès
però el país
és Occitània
i
les tarasques
de Toledo
i de Granada
com a representatives
de la Castella
o de la Manxa
i de l'Andalusia
i amb les cuques
o coques
que jo conec
perquè s'han portat
també a Tarragona
si no tot
les dues
almenys una
la de Montsau
a Portugal
i la de Redondela
a Galícia
hi ha algunes
que són petitetes
la Tarragona
és gran
comparada amb altres
o és una mida
hi ha les cuques
feres de Tortosa
que són
mare i filla
són dues
que també
tenen la cosa
característica
que obren la boca
i fan un soroll
de fusta
molt característic
i en referència
a la de Tarragona
cal dir també
que té un acompanyament
bonic
perquè porta
com a acompanyament
una cobla
de ministrils
amb una gran diversitat
d'instruments
ara sí que podríem
assegurar
que a la plaça
no hi cap ni una agulla
entren els gegants
tant la cucafera
la molassa
ens l'han posat
aquí a sota nostre
la cucafera
s'ha deixat també
a un lateral
de la catedral
tothom picant
de mans
s'arriba a cantar
la cançó
ja
bueno
la tarragona
ja diríem
que sempre va molt bé
per tot
Eloi
el negrito
i la negrita
els gegants
moros
ja estan també
aquí a la plaça
també buscaran
el seu lloc
dient
per estar aquí presents
quan torni la relíquia
de la santa
que s'està passejant
pels diferents carrers
de la part alta
de la ciutat
i nosaltres
ho expliquem
des de la sintonia
de Tarragona Ràdio
en directe
des del pla de la seu
i ja que veiem
aparèixer una altra vegada
els gegants
que els han vist sortir
i ja els veiem entrar
una barratada
absoluta
per la gent
d'Ènia Gitana
que encara els porta avui dia
abans dèiem
que les gitanes
no són
no havien estat mai
a Tarragona
ballades per gitanos
això només passava
a Vilabranca
fins l'any 2000
que van ser l'última vegada
que van ballar gitanos
autèntics
ah sí
i per què ho van deixar de fer
Eloi?
perquè les dones
ja al final
ja no volien ballar
i a última hora
havien d'anar a buscar
nenes arreus
o a Mollerussa
o a Mollerussa
o a Mollerussa
i aquelles coses
que al final es diuen
mira deixa'm-ho córrer
exacte
no tenia la cosa
ni suc ni bruc
o el contingut
que havia digut anteriorment
però a Tarragona
si els gitanos
no ballen les gitanes
sí que ballen els gegants
i tant
i això
que per molts anys
sigui així
això és històric
els gitanos
que portin els gegants
gitanos de la Paralta
sí
de la zona
de la plaça de Sant Joan
ara la plaça
realment
el carrer Mediona
el carrer Mediona
també
la plaça realment
ara està
absolutament
plena
però planíssima
ara
és el que dèiem
aquesta plaça
està feta
d'un material singular
perquè
a mesura que va arribar
amb gent
hi caben
sembla que s'espongi
sí, sí, s'esponga
és com elàstica
tothom i cap
tothom
pot trobar
el seu lloc
per gaudir
d'aquest moment
que s'anirà
acostant
mica en mica
d'aquí una
mitja hora
aproximadament
esperem
que
torni
la relíquia
de la Santa
aquí
al pla de la seu
i és aquell moment
que esperem
des d'aquí veiem
l'oropell
que van instal·lar
ja amb les grues
el veiem des d'aquí
i bé
serà aquell moment
imagina't
els pilars
l'oropell
la marxa de Santa Tecla
l'entrada del braç
pot ser el moment
aquell que es repeteix
cada any
però que cada moment
cada any és diferent
efectivament
cada any és únic
i que sembla
que estigui dotat
d'una protecció divina
perquè
amb un acte
de masses així
jo vull dir
faig la translació
amb la entrada
de Sant Fèlix
a Vilafranca
que pel cas
ve a ser una cosa
similar
doncs no passen
coses grosses
no hi ha accidents
no s'aixafa ningú
sembla que la protecció
del Sant
o de la Santa
en aquest cas
hi tingui una influència
considerable
i potser és que
afortunadament
comencem a ser veterans
en festes majors
aquí a Catalunya
i tenim una certa pràctica
els llegats
es col·loquen
a l'entrada
de la catedral
com és habitual
estan doncs
una miqueta
a l'espera
per protegir
la relíquia de la Santa
quan entri
i donar la benvinguda
i Santa Tecla
ens protegeix a tots
perquè des d'aquesta
miranda privilegiada
que ens trobem
no podem deixar
de comprovar
com hi ha pares
amb fills als braços
i el coll
i el coll i bé
sí, sí
hi ha moltes criatures
i que realment
no diria jo
que és
que és un acte
diríem
perillosíssim
però que sí que comporta
una sèrie
sempre que hi ha
una mena de risc
però bé
esperem que
com sempre
la protecció
de la Santa
i el seny del públic
i el seny de tothom
s'imposi
perquè no passi
absolutament res
que no ha de passar
hi ha molta alegria
no hi ha la impaciència
tothom a aixecar el coll
a veure si
s'hi pot veure
com s'atancen
a cadascun dels grups
però van conversant
també amigablement
la gent té paciència
perquè està de festa
veiem
l'orreia en Jaume
com s'està fent un lloc
també
a base de donar copets
sí, sí, és veritat
que arriben
tots i cavallers
a base de donar copets
amb la part
amb la part
del darrere
del cavall
per tenir una bona posició
a l'hora de poder ballar
els bastonets
els bastonets petits
també estan ballant
sí, estan ballant aquí
més que ballar piquen
sí, piquen
perquè tenen poc espai
per moure's
vull dir que
van fent
el que poden
els pastorets
també veiem
el barret de palla
característic
penjat a l'esquena
el serró
els camalls
amb picarols
i és que no hem de perdre
de vista
i no hem d'oblidar
que quan arribi
quan entri
al braç de Santa Tecla
al temple
hi haurà una ballaga
de conjunta
de tothom
per tant
han de tenir
el seu espai
ha d'estar tot a punt
perquè
tot això esclatarà
i esclatarà
d'una manera literal
cadascun dels valls
dels elements
del seguici
es posaran en dansa
i clar
per això cal que
tinguin l'espai
i a més ben protegit
pels portadors
de cadascun
dels elements
del seguici
el que més dificultat té
lògicament
són les bèsties
perquè s'ha de controlar
molt
després el que són
els valls parlats
els valls
perdó
en general
els diferents
altres elements
del seguici
doncs mira
ja es poden anar
acomodant més o menys
però no és fàcil
no és fàcil
i si no arriben a ballar
amb tota la seva intensitat
com a mínim
fan un simulacre
no?
sí
fan el gest
la qüestió
és moure's
ja mira
ja comença a obrir-se
aquest passadís
cap a l'interior
de la catedral
per tant
intuïm que molt molt
no trigarà
a tornar
a la relíquia
de la santa
el braç
que no està al braç
recordem-ho
que és un osset
etcètera
etcètera
però el que compta
és allò que representa
i veiem uns castellers
que fan una espècie
de trampeta
però
amb molt de seny
amb molta perspicàcia
perquè es van
buscant un lloc
clar perquè han d'aixecar
els pilars
perquè no arribin
en el moment
i no tinguin espai
per aixecar el pilar
han d'aixecar els pilars
en principi
els han d'aixecar
tots els castellers
alhora
i perquè quedi
doncs una miqueta
ben situat
aquí al pla de la seu
en proporció
doncs han de buscar
el lloc adient
i veiem també
aparèixer ja
al fons
el pal de les gitanes
sembla ser una reminiscència
de la cultura
de l'arbre de maig
sí
això sí que és
una cultura
els majus
que també són festes
en molts llocs
de Catalunya
i fora de Catalunya
també
és una cultura universal
la de l'arbre de maig
com ho pot ser
la dels cercolets
no?
ja deuen sentir
el so de la plaça
és impressionant
les veus
que se senten
perquè es facin
una idea
de la quantitat
de persones
que hi ha aquí
mira
el Vall de Gitana
s'ha col·locat
al costat
de la Cucafera
perquè han dit
calla que aquí tenim
un raconet
aprofitem-ho
que no sabem
que ens trobarem
més endavant
i de moment
això que dèiem
dels castellers
buscant el seu espai
els pioners
els pioners
de fer-ho
són els de Sant Pere i Sant Paus
són els que de moment
estan més
llestos
en aquest moment
i ja s'estan organitzant
pel Pilar
si t'hi fixes
s'estan organitzant
una miqueta
com a mínim
tindran la base
ben muntada
quan arribi
tota la resta
del seguici
i cal que descansin
aquesta nit
que demà
ens espera
la baixada
dels Pilar
enguany
té l'elicient
l'estímul
o li poden dir
com vulguin
que és dia festiu
a la ciutat de Tarragona
si cada any
tot l'itinerari
dels Pilar
es posa ple
de gom a gom
enguany
que és festa laborable
no volem ni pensar
i la quantitat
de persones
que fa anys i anys
que no poden veure
i atenció
que entren aquí
és
com si fos un retaule
els pilars de dos
dels Valencians
sí, sí
van entrant
a la plaça
fent anar
les castanyoles
venen
tots majestuosos
ells
quina seguretat
que porten
pim pam
van trepitjant
segurs
al terra
sí, sí
han fet l'entrada
a plaça
aplaudiments
per aquesta entrada
que han fet
es continua
per part
de la Guàrdia Urbana
i membres
de l'organització
creant aquest passadís
perquè es pugui
entrar a la plaça
creant el passadís
per poder entrar
a l'interior
de la catedral
de la seu
quan arribi
la relíquia de la Santa
encara han d'entrar
altres grups festius
el que passa
que alguns
lògicament
es queden
una miqueta abans
d'entrar
el que és
el vell mig
de la plaça
per tenir
una mica
d'espai
clar
fora impossible
l'àliga
ja s'ha escarxofat
si em permeteu
l'expressió
només arribar aquí
ja està ben col·locada
ella
a més a més
destaca
per damunt de tot
perquè el reflex
dels llums
de llum
en la seva textura
daurada
fa que sigui
l'element
que es veu més
ja poden sentir
el sou
de la quantitat
de persones
que hi ha
el sou
d'ambient
hem posat
una miqueta
el micròfon
cap al sou
d'ambient
i és
impressionant
com bé
deia l'Eloi
molta canalla
que ho llibre
dels pares
ben assegurats
ben agafadets
i algun de molt
petit
petit
petit
però escolta
que ja van avillats
amb el mocador
mira aquest
inclús en cadiret
hi ha un que fa
l'aleta
aquest nen
no té més de dos anys
si feia l'aleta
no té més d'un any i mig
jo diria
Déu-n'hi-do
tan petitet
s'ha pujat
a l'espatlla
del seu pare
mira i ara baixa
està descarregant
l'esquena del seu pare
aquest
em penso que el futur
el té claríssim
que vol fer
quan sigui gran
a la festa
cada cop
són més
les persones
que s'apleguen
a la plaça
des d'aquell moment
una miqueta
de nerviosisme
que dius
ai què arriba
què no arriba
vinga va
que està trigant massa
no no
porta l'horari previst
són ara
tres quarts de nou del matí
sis minuts
i bé
es porta l'horari previst
perquè recordem
que enguany
s'allargava
l'itinerari
de la processó
per tant
la cosa va bé
saps que penso també
que
entre tot l'estol
de gent que tenim
aquí baix
hi ha
molts candidats
a perpetuar
les festes
aquest nano mateix
que acaba de fer l'aleta
tu l'has vist no?
d'aquí 30 anys
o d'aquí 50 anys
podria ser-ne un
jo crec que sí
és una iniciativa
molt bonica
per part de
del comissió organitzadora
per part de qui sigui
d'organització
de la festa
de crear aquesta figura
no?
i una manera
de la conèixer en general
no?
hi ha gent que s'han
perdit les banyes
i per mantenir-me
l'expressió
durant tota la seva vida
per tal que la festa
fos reaixida
no?
i és ben ser-hi
s'ho passen molt bé
tot el que vulguis
però són un tipus de pencat
que no és normal
tampoc
i crea els teclers d'honor
perpetuador
perpetuadora
de les festes
aquesta setmana
ha anat
a càrrec
d'una de les integrants
de
de l'esbarra
de Tarragona
realment
una
una de les persones
que
ara no ho tenim
a la mà
bueno
ara clar
com que és la filla
del Salvador Fa
i tots la coneixem
com la filla del Salvador Fa
doncs mai acabem
dient-li el seu nom
com li pertoca
no hi ha dret
però és així
ara ho buscarem
i hem parlat amb ella
i la coneixem
però ara no ens ve el nom
perquè és la filla
del Salvador Fa
també un home
que ha rebut
aquest reconeixement
i d'altres
lògicament
perquè ha estat
una persona
que també ha fet molt
per la cultura popular
pel folclore
i per la recuperació
dels esbarres
a la ciutat de Tarragona
Joan Maria Bertran
m'està buscant
en el programa
de totes maneres
com que
és coneguda
de la meva poca memòria
i retentiva
i jo imagino
que no se m'ofendrà
ni de bon tros
ara des d'aquí
ella sap
que l'apreciem molt
vam estar parlant
amb ella
en tot aquest seguit
de programes especials
que ha fet el matí
de Tarragona Ràdio
des de l'estat
de les festes
i bé
des d'aquí una abraçada
i com bé deies
hi ha tots els que fan possible
la festa
que s'ho passen molt bé
però Déu-n'hi-do
s'hi treballen
imagina posar-te
la pell de son pare
posar-te la pell
del Salvador Fa
de pensar
que ell
que també ha fet
moltes coses
per la festa
que a una filla
ja se li reconegui
ara
l'honor
i el mèrit
d'haver estat distingida
diem la filla
diem el fill
diem tota la família
perquè és una família
quan parlàvem amb ella
ja ho comentàvem
el fet
d'aquella
quan era petita
ja estava
en el món dels esbars
i ja estava
sempre
al peu
del canó
hi ha qui diu
que hi ha molta endogàmia
que és cert
però el que hi ha
també és molta tradició familiar
sí, exactament
el que és
en totes les festes
majors
i totes les festes
de tot arreu
ara
sembla
que ja s'ha aturat
una miqueta
està entrant
la moxiganga
ja
en el pla de la seu
veiem els sisis
encesos
aquesta moxiganga
tan florida
que teniu a Tarragona
que s'ha pogut situar-se
enmig de les moxigangues
ja
de les moxigangues
ja
tan tradicionals
com la d'aquí
però que havien sobreviscut
el pas del temps
la de Sitges
en aquest cas
ha estat la que ha tingut
més continuïtat
i avui dia
en veiem feliçment
recuperades
d'altres indrets
no?
Ara m'ha vingut
el nom al cap
és la claustre
la claustre fa
claustre fa
no podia ser altra manera
claustre no ens estàs escoltant
perquè estaràs aquí segur
però si algú et diu
que no ens hem recordat
del teu nom
no vol dir que no ens en recordéssim
de tu
que a vegades els noms
es ballen
és la mateixa emoció
que fa imperdonable
perquè a més a més
ens trobem molt a prop
del claustre de la catedral
no?
doncs mira
això ens ha inspirat
que fora fàcil
a més és curiós
perquè la claustre fa
diu
claustre fa
i Llimiana
perquè recordeu-vos
també del cognom
de la meva mare
perquè sempre soc
la claustre fa
i també tinc una mare
amb un cognom
que també vull que surti
i és el cognom
als llocs
Llimiana
Llimiana
mira
vaig ser Llimiana
avui fa 15 dies
ah sí?
un poble molt bonic
encimballat
a la comarca
del Pallàs Jussà
mirant a Trem
que amb una església
amb tres absis
que és una meravella
i molt ben situada
perquè té una miranda
sobre tot el pantà
de Trem
i Tarradets
extraordinària
valgui això
per fer una mica
de geografia
no?
sí home
tot és cultura
Eloi
hem vist per aquí
algunes camises blaves
dels castellers
del Serrallo
que també sembla
que estan buscant
un lloc
que adiem
per després
poder aixecar
els seus pilars
hi ha com una mena
d'aturada
aquí a l'entrada
per la part
del carrer
de les Coques
al Pla de la Seu
ara entren els xiquets
de Tarragona
si no anem arrats
no?
sí, sí
estan entrant
els xiquets de Tarragona
això vol dir
que es va acostar
en el moment
sí, sí
s'està acostar
en el moment
encara no són les 9
vull dir que anem
sobre l'horari previst
i ara clar
hi ha aquest temps
aquest temps
diguem
de mitja espera
mitja hora
45 minuts
entre les 8 i les 9
que el temps passa
molt lentament
però curiosament
quan arriba la relíquia
i es posa tot en marxa
és un instant
tota l'hora
passa ràpidament
és com si diguessis
ja està
ja està
però no ho podeu dilatar
més en el temps
en aquest moment
realment
per gaudir-lo
els xiquets de Tarragona
ja també
doncs
s'estan situant
per aixecar els seus pilars
perquè quedin tot just
clar
les 4 colles
que quedin una miqueta
presidint
el que és l'entrada
de la catedral
amb la liga
al centre
i tots els elements
als costats
ja hi ha tanta gent
que quasi han d'entrar
en fila índia
buscar el lloc
sí, sí
no poden entrar
allò
amb colla
colla
no han d'entrar
en fila índia
si tenim en compte
que duien
8 o 10 músics
imagina't
l'espai
que hauran de crear
ara imagina't
per aixecar el pilar
així
pinya no hi falta
avui
és una gran pinya
tota la plaça
com a mínim
avui més que mai
tenen el matalàs
de seguret
això sí
això segur
continuen entrant
els integrants
dels xiquets
de Tarragona
els castellers
de Sant Pere i Sant Pau
han entrat
diguem-ne
una representació
per tal de fer
el pilar
els xiquets de Tarragona
no, no venen
no diria tots
perquè fora impossible
però déu-n'hi-do
unes quantes desenes
venen els que han anat
a Brussosó
la majoria
sí, exacte
la majoria
van entrant
es van situant
d'aquí un moment
veurem altres camises
de les altres
colles castelleres
que també es van situant
aquí al Pla de la Seu
ple de gom a gom
impaciència
impaciència sana
impaciència
mesurada
per tal que arribi
aquest moment
que estem tots
esperant
jo no sé com
ho deuen percebre
vostès
a través dels micròfons
de Tarragona Ràdio
nosaltres estem nerviosos
eh Eloi
expectant
estem aquí
vinga va
què passa
escolta
ja que entren els xiquets
digues
potser que fem
un recordatori
jo aquest matí
no he estat
a Tarragona
a la divisió
castellera
perquè era Barcelona
amb la meva colla
com ha anat avui
la dia
jo sé que
han fet el 3 de 9
els xiquets
que és el més sonat
i després
doncs la cosa
com a més
més normaleta
doncs mira
amb una setmana
diferència
n'hem fet dos
ja
exacte
per això el més destacat
avui has sigut
carregat o descarregat
carregat i descarregat
carregat i descarregat
els xiquets de Tarragona
doncs des d'aquí
la meva felicitació
com a casteller
pels xiquets de Tarragona
per aquestes dues
aquestes dues fites
i a més una
després de 9 anys
em sembla que eren
sí
sí sí
els hem tornat a situar
l'elit castellera
i es notava
perquè feien la pujada
abans cap aquí
cap a la plaça
cantant
saltant
perquè tothom
els anava felicitant
ha estat una
una diada
important
i demà
i que consti
que hi ha molts amics
a la jove
vull dir que no
per això
però escoltes
el que díem sempre
però el sol
el sol sol
quan una colla
fa el que fa
se la felicita
i quan la fa una altra
se la felicita
exactament igual
no hi ha dubte
hi ha
mira
els castellers
de Sant Pere i Sant Pau
estan assajant
una miqueta
diu calla
que provarem
demà
són pocs encara
són molt poquets
sí són molt poquets
ja els hi ha d'arribar
la resta
no arriba una dotzena
de castellers
mentre que els xiquets
sí que són
una bona colla
ara deurà entrar
la jove
sí perquè no els hem vist
encara
a la plaça
m'imagino que no trigaran
gaire
demà
demà serà un moment
extraordinari
també amb la baixada
dels pilars
tenim molta il·lusió
recordin que ho podran
seguir en directe
com és habitual
a través de la sintonia
de Tarragona Ràdio
a veure
perdonin
no es falta de modèstia
però quan diem
que som la ràdio
de les festes
és que som la ràdio
de les festes
portem unes 80 hores
de ràdio en directe
al voltant de la festa major
de la ciutat de Tarragona
demà no podien faltar
a la baixada dels pilars
com cada any
per tant
ja saben
a la plaça
però també poden tenir
la ràdio
allò a l'orelleta
que dius
calla
que no acabo de veure això
doncs ho escolten
a través de la sintonia
de la ràdio
de la ciutat
més xiquets de Tarragona
sí, sí
encara no veiem
camises liles
encara no
perquè
els
els matalassers
són una riubada
ja comença a estar
aquí
la gent una mica
apretadeta
des d'aquí
des del balcó
de la Casa Valcells
ho podem observar
com estan una miqueta
apretadets
les coses com siguin
tret d'uns quants
que han dit
calla
nosaltres
ens posarem aquí
a la paret
de la catedral
i estarem una miqueta
més protegits
és que no oblidem
que és dissabte
i si véns amb dies
avui és diumenge
perdó
si véns amb dies feiners
esclar
hi ha molta menys gent
perquè he vingut
de vegades
de Vilafranca
en dia de feina
i es pot
no diria jo
que es pot transitar
de manera oberta
per tot el pla
però sí que
l'afluència
és diferent
hi ha una afluència
importantíssima
hi ha molts fosesters
també
perquè he vist
cares de gent
de Vilafranca
i d'altres llocs
ah sí
has vist gent coneguda
veus que bé
i molts turistes
que no paren
de fer fotografies
de filmar
que no
algunes coses
de les que hem vist
que hem observat
no les acaben d'entendre
ben bé què és
però escolta
els agrada
i tot ho fotografien
i després ho ensenyen
i això també
doncs és la projecció
diguem-ne
de corredor de fons
discreta
de la projecció
que té la nostra festa
més enllà
del que facin
les institucions
no?
sí
sí
més xiquets de Tarragona
no veiem ni una camisa
lila
no no
i
a veure on
se situarà la jove
i els xiquets del Serrallo
que tampoc no veig
els xiquets del Serrallo
sí
tu has dit abans
que potser se'n veiem
però
però així com a poquets
no?
però la camisa
l'omari
com que és tan habitual
i pot ser inclús
que vagin
com de comparses
amb alguna altra ocupació
no
clar
no no
continuen entrant
els xiquets de Tarragona
són les 9 de
pràcticament
les 9 del vespre
i un minut
i en principi
cap a un quart
és prevista
l'arribada
de la relíquia
del braç de Santa Tecla
la veiem ja
sí que la veiem
al fons
del carrer de les coques
la veiem
està aturada
en aquests moments
i no trigarà gaire
realment
enhorabona
el timing
el ritme
que ha portat
la processó
perquè
ha portat
l'horari previst
la seqüència prevista
i això també és molt important
i sobretot
quan es mouen
tantes persones
perquè a vegades
la impaciència
crea nerviosisme
el fet que tot
vagi
i porti el seu ritme
i la seva cadència
normal
la veritat
és que
és que és una bona cosa
un ritme
que des de l'òptica
vilafranquina
és un plus a la festa
l'admirem
perquè és un
exactament
és un plus a la festa
perquè vilafranca
no ens n'en sortim
no hi ha manera
i com és això
que teniu un caràcter
o què
sant feliç
entre les tantes
però per què
què us passa
que us entreteniu molt
no perquè els valls
volen ballar
i doncs
és de les últimes
o és l'única oportunitat
que tenen de lluvir-se
el dia del sant
perquè el dia reservat
als valls
com tu ja saps
és el dia 31
d'agost
no pas el 30
el 30 és una jornada
imminentment castellera
i el que no poden fer
el matí
ho poden fer a la tarda
i això fa que
que entri
Sant Feli
i va lent
la cosa
és massa llarga
ara tenim la jove aquí
la jove ja va entrant
també es va situant
i també ja comencen
una miqueta
a preparar-se
els pilars
els cigrets de Tarragona
els veiem també
que estan començant
una miqueta a preparar-ho
la jove
se situarà
a l'altre costat
de l'entrada
de la catedral
a sota les estàtues
aquestes
que diuen
que cauen
i que quan caiguin
hi ha qui diu
que s'acabarà el món
o que s'enfonsarà
la catedral
vés a saber
encara queden uns quants
sants
deixem-los aquí
que vagin fent la seva
Déu-n'hi-do
la jove
també la quantitat
de castellers
que entren aquí
al Pla de la Seu
per fer el pilar
d'homenatge
a la relíquia de la Santa
que molt lentament
va pujant
pel carrer
de les Coques
per fer entrar d'aquí
al Pla de la Seu
mantenim
que la puntualitat
serà gairebé britànica
perquè
per cobrir
tota aquesta distància
que li queda
perfectament la pot fer
en 10 minuts
Santa Tecla
devia ser una santa
molt folclòrica
el que diuen
és que tenia molt d'aguant
perquè es veu
que va aguantar martiris
per tot arreu
no li va passar res
però que a més a més
de ser patrona de Tarragona
sigui patrona de Sitges
una vila
que també el folclore
saps que ens van desvetllar
l'altre dia
un convidat
el Jordi Rovira
historiador
quan ens explicava
una miqueta
cada any el convidem
perquè ens expliqui
la vida de la santa
que hi ha una capella
a Burgos
dedicada a Santa Tecla
també
i dius
mira
doncs hi ha com una mena
de lligam
també a Burgos
que tenen també
aquesta santa
pel que sembla
és una santa
molt universal
que la tenen
molt considerada
a tot arreu
ja saps que
fa un quant temps
també la volien fer
patrona d'internet
per allò de la tecla
vull dir
que és una santa
que té un prestigi
té un prestigi
es veu que va ser
una santa molt rebelta
i això avui en dia
es porta molt
és normal
que tingui
tants adeptes
Santa Tecla
bueno
suposo
ara
mira
ara arriben
els del Serrallo
suposo
que
en les santa tecles
actuals
ja no es fa
evident
aquella dita
o
aquella
recomanació
o digui-li
com vulguis
allò de santa tecla
gloriosa
mare dels tarragonins
que tindrem per dinar
l'espineta
amb els caragolins
això ja forma part
del folklore
jo no sé què dir
jo he menjat
espineta amb caragolins
avui
avui també
avui
jo sempre menjo
espineta amb caragolins
i amb caragols
per Santa Tecla
doncs això és bonic
mantenir la tradició
però esclar
com que avui
hi ha unes menyes
més suculentes
doncs jo
em pensava
que això
ja se n'havia perdut
al platet
i aquesta Santa Tecla
val a dir
que hem tingut
una Santa Tecla
molt gastronòmica
hi ha hagut
molts àpats
però mira
ja comencen a entrar
repicaran
i els del serrallos
els del serrallos
s'hauran de col·locar
ràpidament
els xiquets de Tarragona
ja comencen a aixecar
el pilar
jo et deixo aquesta part
a tu
fora incapaç
jo davant d'algú com tu
de retransmetre
com aixecen un pilar
t'ho deixo a tu
Eloi
el tema castellet
te'l cedeixo completament
retransmetre un pilar
és senzillíssim
és molt senzillet
però jo ho deixo
els que saben
posar el baix
crossar-lo
posar-li les crosses
l'agull al davant
els homes del darrere
i els laterals
i vinga
esperar el moment
que s'enfila el segon
ja els timbals
comencen
ja els sentim
ja comença la plaça
a preparar-se
ja està arribant
la relíquia
ja ha traspassat
el carrer Les Coques
en particular
perpendicular al carrer
per a Iglesias
i en uns moments
farà entrada
aquí
al pla de la seu
l'emoció ja es comença a notar
els diables ja comencen
a encendre
les seves carretilles
veiem que les bèsties de foc
també es preparen
ha d'estar sincronitzat
però sense anar
tots amb els rellotges
alhora
ja és la visió
d'un grup
de l'altre
dels pilars
que s'aixequen
tothom ja es posa
en marxa
és curiós constatar
que perquè
la relíquia
el Brat Santa
té que el pluria entrar
i situar-se bé
al davant
de la catedral
hi ha tres colles
que aixequen els pilars
a la banda
on som nosaltres
mentre només la jove
ho fa
en el cantó oposat
eh
el normal
és que si la processó
en tres pel davant
fossin dos i dos
avant i banda
però
però ho fan
per raons
de
perquè pugui entrar
de deixar pas
al braç
que pugui entrar
al braç
la relíquia
ja veiem
ja veiem
segon
segon
disparant
les salves
ara ja es col·loca
el segon
de la colla jove
i aviat
ho faran
els de les altres colles
els castellers
alcen els vanos
els pilars
i a les campanes
marcaran
el lent avançament
que porta la relíquia
ha de ser així
ha de ser un lent avançament
i a més a més
hi ha un vol de coloms
espantats
ja per la
amb les salves pirotècniques
que des del mateix temple
s'estan llançant
les bandes
les gralles
comencen a aixecar-se els pilars
pilars de 4
de Sant Pere i Sant Pau
ja puja l'enxaneta
hi haurà un pilar de 5
per la colla jove
ben segur
i els xiquets de Tarragona
que fan un vano
el serrallo també fa
un pilar de 4
mira la molassa
no es pot estar quieta
els valencians
fan la torreta
ni l'àliga
tothom comença a moure's aquí
perquè arriba
el braç de la santa
comença a encendre's
l'oropell
la gegantina palma
del martíric
trebucaires
trebucaires
ara aixequen els pilars
ara entra
entra la relíquia de la santa
està a punt d'entrar
els diables
encenen les carretilles
l'àliga comença a ballar
la molassa també
els valencians
també han aixecat
surt l'orpell
una autèntica catarsi
d'emocions
cau tot de paperets daurats
de la palma del martíric de la santa
sobre els caps de tota
centenars de persones
que hi ha a la plaça
el drac
la víbria
els diables
la molassa
els pilars
santa tecla
es gira
per entrar al temple
van-ho
van-ho
dels xiquets de Tarragona
i la de cinc
de la jove
i les de quatre
de Sant Beri
i Sant Bau
i del Cerrallo
i l'arcabisme
que va repartint
va repartint
salutacions
els pilars
creen aquesta entrada
d'honor
a la relíquia
de la santa
que ara ja
traspassa definitivament
el temple
seguit dels representants
eclesiàstics
i de totes
les autoritats
la molassa
no s'aguanta
es vol moure
no té espai
però els diables
ja han trobat
el seu lloc
juntament amb les bèsties
de foc
ja estan descarregant
els pilars
oi Eloi?
sí
i l'àliga també
l'àliga està reposant
que no ha tingut espai
per fer cap ballada
però sí per moure's
una miqueta només
esperem
haver pogut
trasmetre
una mínima part
de l'emoció
que es pot sentir
en aquest moment
realment és un moment
d'apoteosi
és la culminació
d'una diada
dedicada a la patrona
i que
ha tingut el seu moment
d'algit
en el migdia
amb l'exhibició castellera
i que ara té
aquesta culminació
d'aquest processó
que és un veritable
retaule
festiu
de vivències
de participació
que s'ha de mirar
de mantenir
i conservar
anys
i segles
i mentre Tarragona duri
i ara tothom es prepara
perquè
la liga
i els elements
dels seguicies
disposen a baixar
les escales
de la catedral
no és una empresa
senzilla
però és un moment
també molt esperat
aquesta baixada
de la catedral
de cadascun
dels elements
encara estan entrant
les autoritats
dins de la catedral
els castellers
també ja comencen
a moure's
per començar
a trobar
un punt de sortida
aquí als costats
ningú es mou
lògicament
perquè és impossible
sortir en aquests moments
ens ha d'esperar
que la cosa
doncs es descongestioni
una miqueta
i ara el protagonisme
el prenen naturalment
el que són
les escales
de la catedral
i el carrer major
ja comencen
ja comencen a baixar
anirem cap a un costat
molt molt molt
la visió
que tenim aquí
és dels diables
realment
que sí
que estan baixant
totes les bèsties
estan preparades
el bou
la víbria
el drac
tots volen baixar
les escales
de la catedral
aquí és on ja
es produeix
aquest moment
de divergència
no de disconformitat
però sí que la part
laica
se'n va
a carrer major
avall
per les escales
del pla de la seu
i la part religiosa
entra a la catedral
acompanyant el braç
doncs efectivament
perquè
en aquesta tornada
de la processó
simultàniament
a la catedral
hi ha el camp dels goig
i el retorn
de la relíquia
de la santa
a la urna
de la seva capella
i el seguiment
de l'acte
més religiós
com si diguéssim
s'està fent
dins del temple
i a fora
i això no deixa de ser
una mostra de civisme
per allò que et deia abans
en absolut
d'aquella convivència
entre l'element laic
o profà
i l'element religiós
és una d'aquelles
característiques
que sempre s'ha destacat
de l'espai de la festa
com a espai de convivència
i bé
a grans trets
sempre això
afortunadament
es pot donar
doncs ara segur
que els arriba
a través del so d'ambient
el so de de moltíssima gent
aquí a la pla de la seu
i aquesta baixada
que estan efectuant
els diferents elements
recordem que molt ràpidament
hi haurà
una altra ballada
dels elements del seguici
a la plaça de la font
i immediatament després
d'aquesta nova ballada
el castell
de focs artificials
a la punta del miracle
després
revelles
música
concerts
tot allò
que també fa una festa
però aquella part
que manté allò
que deia
abans
el nostre convidat
d'enguany
de Santa Tecla
el folclorista
Eloi Miralles
és el pes de la tradició
és la força de la tradició
que fa que
malgrat la vida
que portim
tan estupenda
i tan moderna
fa que ens agenollem
en un sentit
diguem de metafòric
endavant
d'un acte
com el d'avui
i que en diades així
ens desproveïm
de tota aquella
aquella mena
d'aixecatisme
que portem
durant tot l'any
amb les nostres dèries
i les nostres responsabilitats
de cada dia
i el fet
de poder viure
una festa
com aquesta
doncs
ens agermana
inclús amb el que no coneixes
vull dir
tots formem part
d'aquest poble
que avui dia
i en aquest moment
gaudeix de la festa
com mai
i una festa
que es continua
visquent
des del carrer
una festa
que hem retransmès
amb molt de gust
des de la sintonia
de la ràdio
de la ciutat
des de la casa
Valcells
aquí al Pla de la Seu
i ens
voldríem agrair
una vegada més
la gentilesa
que ha tingut
el capítol
de la catedral
l'associació
Amics de la catedral
de deixar-nos
aquest espai
privilegiat
sens dubte
que és aquest balcó
de la sala
on habitualment
es reuneix
aquesta entitat
tarragonina
i l'escola
cantor
moltíssimes gràcies
de debò
per donar-nos
l'oportunitat
de crear
aquest mirador
per poder
retransmetre
en la mesura
del possible
el que és
la festa major
aquells que
per múltiples raons
no l'han pogut
veure aquí
amb nosaltres
el Pla de la Seu
i naturalment
moltíssimes gràcies
a l'Eloi Mirall
és tot un expert
una autoritat
en el món del folklore
i que ens ha encantat
compartir amb ell
aquesta estona
com havíem fet
anteriorment
en una trobada
gegantera
un home
que a banda
de transmetre
aquesta emoció
de la festa
és capaç
també
de documentar-nos
de posar-nos
al dia
i de donar-nos
aquells elements
que també
ens fan entendre
aquest fenomen
gràcies
més enllà
més enllà
més enllà
més enllà
d'aquests elogis
que s'obren
tu saps que és veritat
per tant
jo ho dic
i tu
doncs no res
molt bé
però manifestada
per meva
que ha estat
un autèntic
ploer
un honor
un honor
un honor
immerescut
de poder
gaudir
de la festa
des d'aquí dalt
i dintre
de la mesura
de les meves possibilitats
intentar
de poder
transmetre
les meves vivències
els meus migrats
coneixements
i tot allò
que m'ha sortit
de dins
però realment
ha valgut la pena
estar amb el poble de Tarragona
i gaudir d'aquest espai
tan privilegiat
i tenir l'honor
de poder
transmetre
la meva visió personal
d'aquesta magnífica festa
de Santa Tecla
Moltíssimes gràcies
Eloi Miralles
fins a sempre
Gràcies a vosaltres
I moltíssimes gràcies
als oients
de Tarragona Ràdio
que ens han triat
per seguir
aquest
com altres moments
de la festa
No en debades
és la ràdio
de la ciutat
i recordin
que demà
continua la festa
i també
continua la ràdio
en directe
amb la retransmissió
de la dieta castellera
de demà
i la baixada
dels pilars
Moltíssimes gràcies
la Sílvia García
que ha estat
al control de so
als estudis
de l'Avinguda Roma
Joan Maria Bertran
també al peu del canó
i qui els parla
i Holanda García
Moltes gràcies
i visc a Santa Tecla