Repsol i PF amb la Setmana Santa de Tarragona.
Cada persona, quan es troba amb el fet de la Setmana Santa
i es troba amb un viacrucis o es troba amb un acte,
li acudeixen a la ment tota una sèrie de sentiments,
de records personals intransferibles.
I amb això m'agrada molt el text que ens va deixar Antoni Rovira i Virgili,
que des de l'exili, quan li pregunten sobre la Setmana Santa,
diu que ell recorda amb gran estima les estones que passava
pels vols de Tarragona, sentat amb qualsevol pedra,
amb aquells moments de silenci, amb aquelles olors
i amb aquella llum de primavera que envolta la ciutat,
i que aquell silenci li permetia trobar els records a l'interior del seu ànim.
Josepí Nassé Boades és el president de l'agrupació d'associacions
de Setmana Santa de Tarragona.
La finalitat de l'agrupació és promoure i intensificar els actes
de la Setmana Santa aquí, a la ciutat, i cada vegada més arreu.
Actualment en són membres, 12 confereries, congregacions i germandats
que hi ha a la ciutat.
Els orígens
L'agrupació d'associacions de Setmana Santa de Tarragona
va néixer l'any 1928.
L'any que ve, per tant, s'acompleixen 80 anys.
Llavors es va dir
Agrupación de Associaciones de Profiestas de Setmana Santa de Tarragona.
I va veure la llum impulsada pel canonja Jaume Sabaté Poblet.
Va ser aprovat oficialment per decret el 26 de març de 1930.
L'agrupació la vam fundar l'any 1928, o sigui que l'any que ve, 80 anys.
Són 80 anys destinats a promocionar els actes que se celebren de la Setmana Santa.
Aquesta és la seva funció principal i única.
L'agrupació té la missió de coordinar els actes de les diferents confereries,
dedicura de l'edició del seu programa propi
i gestionar qüestions d'interès general de la Setmana Santa.
La seva activitat també s'entra en la difusió arreu de l'estat espanyol de la Setmana Santa de Tarragona.
Ho fa de fet a través de la seva participació en congressos i també en els nomenats encuentros,
com els que es faran properament a Almeria i a Múrcia.
Un encuentro nacional a Almeria el mes de setembre i el novembre tenim que parlar també
de l'assistència al Congrés Internacional de Cufreries que es fa a Múrcia.
Crec que és molt important que la ciutat de Tarragona hi sigui,
perquè no és que hi vagi fulanito o menganito, qui hi va és a Tarragona.
I dona visió, i dona presència de la importància que té la Setmana Santa per a la ciutat,
perquè al fin i al cap és un tema de ciutat.
L'agrupació d'associacions de Setmana Santa de Tarragona celebra l'any vinent,
com els deiem, el seu vuitantè aniversari.
Ho farà amb una incògnita oberta.
Saber si el cartell que anunciava la processora fa vuit dècades va ser o no un dels primers a l'estat espanyol.
Una de les primeres coses que vam fer va ser l'edició d'un cartell que l'any que ve farà vuitant anys
i que estem intentant averiguar a veure quin rànquing té aquest cartell dins de la Setmana Santa espanyola,
perquè considero que és dels més antics que s'editen a Espanya.
No únicament a Catalunya, Catalunya segur, però al resta de l'estat segur que és dels primers,
per no dir el primer, perquè no queda bé.
Aleshores hi ha una altra qüestió també, que també ens caracteritza,
que és l'edició del que en diem opusques, però que en el cas de la...
Són folletons d'informació, però que en el cas de l'agrupació ja és un autèntic llibre
amb més de 100 pàgines, a tamany d'ina 4, a tot color, amb una gran presentació,
el que li dona una importància alta dins de les publicacions de Setmana Santa.
A banda dels actes en els que participa l'agrupació arreu,
també hi ha d'altres que desenvolupen estrictament a la ciutat.
El resum, Josep Ignaci Boada.
Organitzar, no organitzem ni processó ni això, organitzem, per exemple, les visions,
organitzem el pregó, i ara, aquests anys, amb aquesta filosofia de promocionar,
és quan s'estan organitzant tota aquesta sèrie de concursos,
de fotografia, de fotografia jove, de pintura, de dibuix escolar.
Enguany és el primer cop que s'organitza un de narrativa dirigida a les escoles,
a ESO i batxillerat, sempre per promocionar aquest fet cultural, folclòric, religiós,
que és la Setmana Santa.
Tota aquesta activitat, d'impuls i posada en alça de la Setmana Santa de Tarragona,
declarada per ser a Festa Tradicional d'Interès Nacional,
requereix uns recursos que l'agrupació aconsegueix tant des de l'àmbit públic com des del privat.
Tot això comporta que les necessitats econòmiques siguin importants.
La veritat és que aquests últims anys tenim un suport de les institucions,
Ajuntament, Diputació, Consell Comarcal, Autoritat Portuària, Generalitat de Catalunya,
bastant, bastant important.
Hi ha entitats privades que també col·laboren.
Això permet que tinguem la possibilitat de fer coses.
Rep Sol i PF amb la Setmana Santa de Tarragona.
Confraries de Setmana Santa
Associació La Salle
Els sentiments que els lesalians aquests dies sants tenim principalment
són molts i barrejats, no?
Però jo en destacaria poder el de retrobament de la família lesaliana
en un acte molt simbòlic i molt tradicional nostre,
que s'ha de tindre en compte que molts lesalians no estan a Tarragona,
sinó que són fora de Tarragona,
i aprofiten la Setmana Santa per venir a Tarragona
i per retrobar-se amb lesalians d'aquí de Tarragona, que viuen aquí a Tarragona.
Aquest any encara aquest sentiment segurament serà molt més fort
perquè fem el centenari de l'arribada dels germans de les escoles cristianes a Tarragona
i és un motiu més, si cal, perquè aquests sentiments, diguéssim, augmentin, no?
Després, evidentment, també ens queda el tema de la participació a tots els actes
tant religiosos com tradicionals o culturals dintre de la pròpia Setmana Santa de Tarragona.
Joan Joaquim Julià és el president de l'associació La Salle.
Consta d'assistents congregants en conjunt, però són més de 3.200 membres.
La seu és a Sant Pere Sassalades, el col·legi del mateix nom.
L'associació organitza el sermó de les set paraules que es fa a l'ermita de Sant Magí,
el portal del carro.
Els orígens
Amb el nom de l'associació es coneix en la que fins fa poc s'anomenava
l'Associació d'Antics Alumnes del Col·legi La Salle.
Inclou els alumnes del col·legi, l'associació de pares i també els antics alumnes i simpatitzants.
El 1907, els alumnes del Col·legi del Sagrat Cor de Jesús, dels germans de les escoles cristianes,
participen per primera vegada a la processó.
Ho fan acompanyant el misteri L'Oració a l'Hort, convidats a Parla Sang.
No és fins l'any 1931 que surten amb misteri propi.
L'associació La Salle Tarragona neix el 1918,
auspiciada pels germans de La Salle Tarragona,
que van veure que els antics alumnes tenien un potencial enorme dintre la pròpia ciutat de Tarragona.
Llavors, es van estructurar com a associació d'antics alumnes de La Salle Tarragona,
i van començar a fer actes tant lúdics com culturals.
Uns anys després, van començar ja a participar de forma organitzada a la professora del Sant Enterrament,
amb un pas que era de l'Oració a l'Hort cedit per la Sang, la Cofredia de la Sang.
No seria fins i tot una miqueta abans de la Guerra Civil,
que es faria un pas ja propi de l'associació La Salle, l'associació d'antics alumnes de La Salle,
que seria l'Oració a l'Hort també,
i després, molt apropet ja del començament de la Guerra Civil,
seria el pató d'ajudes de Llimona.
Tots dos passos es van cremar al començament de la Guerra Civil al pati del col·legi de La Salle.
Llavors, a partir del 1942-43,
es van tornar a refer els passos,
es van fer nous,
a l'Oració a l'Hort,
i en lloc de fer la presa de Jesús,
es va fer el vetllau i pregueu.
es van fer aquests dos passos de Rius, de Claudi Rius.
La Vesta
L'antiga Vesta era morada amb canassú,
els punts i la franja dels botons de color grana.
L'actual Vesta és completament morada,
sense la franja ni el canassú grana,
amb punts i estola granes.
Els alumnes porten gorguera blanca amb cinta grana.
Els antics alumnes cucurulla morada.
Els portants del misteri,
i també els membres de la banda,
no porten estola,
i han recuperat el canassú grana.
En quant a la Vesta,
que l'associació ha anat portant
al llarg dels anys,
la primera era solament morada,
amb un canassú a dalt,
diguéssim, de color granate,
i els botons eren també grana.
A partir de l'any 61,
es va posar l'estola granate,
damunt de la Vesta, diguéssim, morada,
i és la que hi ha fins avui en dia,
és la que predomina la General,
que duiem cada Setmana Santa.
Els punts són de color granate,
els guants blancs,
i, evidentment, amb sabata negra fosca,
i mitjans foscos,
per no deslluir que la professor.
La insígnia
Des de l'any 1990,
tots els membres porten la medalla pròpia
de l'Associació d'Antics Alumnes.
Es correspon amb les armes nobiliàries
de la família de la Salle,
envoltat de la llegenda llatina,
Salle indivis semanent.
Els misteris
El 1911,
els germans s'encarreguen un nou misteri
de l'oració a l'hort,
el barceloní a Gulló,
el grup escultori que mostrava Jesús Oran,
agenollat a l'hort de les Oliveres,
i assistit per un àngel.
El misteri va ser cremat al pati del col·legi
l'any 36,
i se n'encarregava un de nou
que no sortirà a la processó fins al 1942.
Des de 1994,
és dut a colla per tots els aportants
i l'acompanya una banda de timbalers.
El misteri de la pressa de Jesús
encarregat a Josep Llimona
el 1927
té una vida efímera.
Només va poder sortir la processó
el 31 i el 35.
Després, l'escultura,
coneguda com Petó d'Ajudes,
va ser devorada per les flames.
Se'n va encarregar un de nou
a Claudi Rius,
que ho va declinar en considerar
que ningú podia imitar
ni igualar la meravella de Llimona.
A canvi, s'oferir, però,
a fer el misteri
Batlleu i Pregueu,
on es veu Jesús
absortant els seus deixebles
redilectes a Pere, Jaume i Joan.
El misteri
és espitjat
per vuit antics alumnes.
En quant als misteris
o passos
de l'associació
de la Salle,
el primer,
diguéssim,
és de l'oració
a l'hort,
que té dos figures,
que són
l'Àngel i el Cris.
aquest pas
és dut a espatlles
per antics alumnes
de l'associació.
Fa aproximadament,
doncs fa 13 anys
que es duu a espatlles
el pas
i porta
una banda de timbals
que és pròpia
del col·legi
de la Salle de Tarragona
i també
la composen
antics alumnes.
Pel que fa
a l'altre pas
que és
el Batlleu i Pregueu
que és de Claudi Rius
de 1943,
és el Batlleu i Pregueu,
porta quatre figures,
el Cris,
Sant Pere,
Sant Jaume
i Sant Joan,
que estan adormits
quan Jesús,
diguéssim,
els desvetlla
perquè regin amb ell.
Aquest pas
va a Rodes
i ressaltar
que tant
els dos passos
se'ls ha canviat
la peana
que es va canviar
la del Batlleu i Pregueu
fa dos anys
i l'any passat
vam estrenar
la peana
del pas
l'oració
a l'Hort.
El Batlleu i Pregueu
porta una banda
de ministrés
com a acompanyament musical
durant la professora
i durant també
evidentment
la recollida
del Divendres Sant.
Els actes
L'associació La Salla
organitza el sermó
de les set paraules
des de l'any 1942
a la capella
del col·legi
i a la catedral
fins al 1957.
El 1992
es recupera
el pregó
a càrrec
de set conferenciants
en lloc
d'un de sol
d'un sol predicador
com era costum.
Actualment
té lloc
a l'ermita
de Sant Magí
al Portal del Carro.
Una altra activitat
de l'associació
a banda
dels concerts sacres
és el Via Crucis
de Dilluns Sant
organitzat conjuntament
amb la congregació
del Benerat Cos
de Xesucrís
amb el descendiment
de la Creu.
La congregació
de la Sang
a part de la professora
pròpiament
que és l'acte central
de la setmana
de Santa Tarragonina
organitza
dos viacrucis
un, el diumenge
de Rams
que és el que
d'alguna manera
obre
els viacrucis
de la Setmana Santa
se celebra
des de l'any 1927
i que passa
des dels anys 40
per les muralles
de la ciutat
i acaba
a la catedral
i l'altre viacrucis
que és un viacrucis
eminentment
participatiu
que és el del divendres
sant
a les 6 del matí
que comença
a la catedral
després del sermó
de passió
anomenat
adicionalment
de la bufetada
i que recorre
tots els carres
del casc antic
fins a acabar
la plaça del rei.
Repsol IPF
amb la Setmana Santa
de Tarragona
Confraries de Setmana Santa
Confraria de Pescadors
Aquests dies
hi ha molta gent
que aprofita
les vacances
diguéssim
de Setmana Santa
per marxar
amb la família
i a nosaltres
ens passa
tot el contrari
sempre tenim problemes
a casa
quan arriben
aquestes fetxes
perquè tot és
un neguit
que si vés
estàs cap aquí
vés
estàs cap allà
els timbals
les atges
o sigui
són problemes
però clar
jo te parlo
per mi
des que tenia 4 anys
que pràcticament
no m'he perdut res
de la professor
no?
Ja són records
molt bonics
i esperes
durant tot l'any
lo menos
que comencin
els ensajos
que comencem
el mes de gener
no?
i esperant
que arribi
a la setmana
de la setmana
santa
per poder
sortir
a lluir
amb el pas
i a veure
que és
és una cosa
que
jo
he procurat
de transmetre'ho
als meus fills
o sigui
que tinc
tota la família
implicada
dintre
no?
Des de la meva dona
fins a la meva filla
petita
tots
hi anem
i és una cosa
que són dies
de recolliment
de pensar
i bueno
com a bons cristians
que som tots
nosaltres
és un dia
que ho esperem
durant tot l'any
Pitu Tules
més conegut
per Pitu Mosquits
és el vicepresident
de la presa de Jesús
de la confraria
de pescadors
actualment
són uns 600 confrades
la seu de la confraria
és el moll pesquer
al Serrallo
és en aquest barri
de la ciutat
on conjuntament
amb els marejans
participen
en un viacrucis
que organitzen
diumenge de passió
els orígens
el 1956
esfilava
en la processó
de divendres sant
per primer cop
a la presa
de Jesús
els pescadors
de la ciutat
després de molts anys
d'acompanyar
el sant enterrament
junt amb el gremi
de marejans
es convertiren
en la confraria
de Setmana Santa
la confraria
de Sant Pere
dels pescadors
està documentada
des de l'any
1383
i sembla que
com a entitat gremial
tenia un caire
de suport mutu
i d'assistència
en cas de malaltia
defunció
o accident
la seva trajectòria
està lligada
al gremi
de marejans
el de navegans
i el de bargans
bé
la confraria
de pescadors
està formada
o sigui data
des de l'any
35
o 40
que hi havia
la societat marítima
productora
o el gremi
de marejans
aleshores
van haver divergències
dintre la junta
es van separar
i
el gremi
de marejans
ja tenia
aquell any
ja tenia
el pas
del Sant Enterrament
aleshores
va quedar
la cofreria
de pescadors
per una banda
i el gremi
per una altra
i cap allà
l'any
53
54
la junta
que va quedar
de la cofreria
de pescadors
es van proposar
de fer
un pas
aleshores
la junta
que hi havia
van
van buscar
diferents
ofertes
i buscar
diferents
constructors
i van
fer el pas
de la presa
de Jesús
perquè
hi havia
Sant Pere
i clar
era el patró
dels marineres
i això
els hi va
interessar
aleshores
van agafar
amb un escultor
de Barcelona
el senyor
Jaume Satorres
i el pressupost
que els hi van donar
en aquell temps
va ser
de
70.000
pessetes
per fer el pas
van estar
d'acord
van fer
el pas
i
l'any
56
el que hi havia
llavors
el cardenal
de Riba
i Castro
va fer la benedicció
del pas
i va sortir
aquell any
el pas
va sortir
entre 100
cofrades
anàvem
vestits
amb una
vesta
de color
de color gris
amb una faixa
de color blava

La medalla rodona porta una creu de color blanc al mig,
és de color blau, amb una creu blanca i l'escut de la Cofrodia.
La insígnia.
La medalla de la Conferrida Pescadors és un escut rodó blau marí
amb un salvavides blanc amb una àncora d'argent sobre una creu blanca.
El misteri.
En la seva constitució, els pescadors mostraren la seva voluntat
de tenir un misteri en què figurés el seu patró, Sant Pere.
Els pescadors van encarregar la presa de Jesús a l'hort de Getsemaní.
És obre del barceloní Jaume Satorres i representa en primer terme Jesús,
al seu costat, Judes, a l'altre costat, un soldat de la guàrdia del temple.
Alfonso Pere, amb l'espasa de Sant Veïnada, ataca Malcus,
un criat del gran sacerdot que es posa la mala orella.
Després d'haver anat a rodes des de l'any 1992,
és portat a colla per vuit ganxos i 15 portants interiors.
La Cofrodia de Pescadors, tenim el pas de la presa de Jesús,
que està formada com a figura principal a Jesús,
hi ha Sant Pere, hi ha el romà, hi ha Judes i un criat, un servent.
L'any que es va inaugurar el pas va ser l'any 56,
i aleshores va sortir el pas amb 300 cofrades.
El misteri, quan el van construir,
anava construït sobre un xassi amb rodes,
un xassi d'un camió de bombers que en aquella època van trobar.
Aleshores, el pas sempre havia anat portat per portants,
portant-lo a rodes,
i era gent que anàvem cobrant.
La gent es va anar fent gran, es va cansar,
i aleshores vam agafar un conjunt de joves d'allà baix
i el vam començar a portar rodes.
I ara, des de fa 12 anys,
que ens vam proposar de portar-lo a passos,
vam desmuntar tots els xassis aquells que hi havia,
el vam acondicionar,
i ara ja fa 12 anys que el portem al pas a espatlles.
El pas el portem 15 persones sota,
de portants,
i després hi ha 4 ganjos per banda del pas
i hi ha uns relleus per cada ganxo que hi ha.
Els actes.
La confraria de Pescadors participa,
conjuntament amb el gremi de Marejans,
en el Via Crucis,
el diumenge de Passió pels carrers del Serrallo,
i existeixen, amb el seu misteri,
la pressa de Jesús.
Nosaltres sortim al Via Crucis del Serrallo,
des de fa ja molts anys, també.
És un Via Crucis que és molt bonic,
i aquest any tindrà una particularitat nova, no?
Perquè vam fer un agermanament
amb el Cris de la PAN de la ciutat de Valls,
i aquest any ens van demanar
a veure si podíem baixar ells amb el seu pas
acompanyats al Via Crucis del Serrallo.
Bé, vaig tindre unes converses
amb el president dels Marejans,
vam estar tots d'acord,
o sigui que aquest any,
a part de la gent de fora que ve,
que ve la creu dels improperis,
com ja fa uns quants anys d'arreus,
doncs tindrem un altre pas al Via Crucis nostre.
Repsol i PF amb la Setmana Santa de Tarragona.
Cofradia del Cristo del Buen Amor
i Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista.
Estas Semanas Santas, como las demás,
tienen para nosotros los responsables de las cofradías
y para los cofrades un sentimiento inmenso
al poder salir con tu Cristo o con tu Virgen.
Se vive de una forma intensa,
se prepara la ropa
y también se reciben las normas
de cómo se ha de procesionar
con los efectos de que se embellezca
la Setmana Santa de Tarragona.
José Manuel Núñez
és el president de la cofraria
del Cristo del Buen Amor
i la Virgen de la Amargura
con San Juan Evangelista.
La cofraria té la seu social
a pau de protectorat
i compta actualment amb 340 cofrades.
La cofraria es va fundar el 13 de maig de 1993
per un grup d'andalusos
que volia participar activament
i amb entitat pròpia
a la Setmana Santa Tarragona.
Aquest grup es va constituir
en junta gestora
amb l'objecte de confeccionar els estatuts
i presentar-los per la seva aprovació esclasiàstica
escollint com a president de la mateixa
a José Manuel Núñez.
L'any 1995 participava per primer cop
a la processó,
tot i que sense misteri.
Actualment està escrita
a la capella de Sant Nicolau de Bari.
L'origen de la cofraria
són que un grup d'andaluces
volia participar activament
en la Setmana Santa Tarragona.
I això sucedió en maig del 93
quan es fundó la cofraria.
La Vesta
Els cofraris del Cristo del Bon Amor
vesteixen túnica blanca i feixí lila.
A la part superior dreta de la capa
porta embordat l'escut de la cofraria.
Els guants són blancs.
La cucurulla és lila,
ample fins a la musclada
i arrodonida pel davant.
La Vesta de la cofraria és una túnica blanca
con fajín y capa de color lila.
En la parte superior derecha de la capa
se lleva abordado el escudo de la cofraria.
Los guantes son blanco
y el cucurucho también es lila.
Y todos los cofrades
llevan colgada la medalla de la cofraria.
La insígnia
La medalla és un escurrodó amb cordó lila
que reprodueix l'emblema de la cofraria,
un cor vermell traspassat per una espassa
i encerclat en una corona d'espines.
Els misteris
La imatge del Cristo del Buen Amor
representa Cris coronat d'espines i flagel·lat,
assegut amb posada reflexiu.
És una talla de grandària natural
realitzada d'enfusta de cedra policromada
per l'escultora reusenca
Maria Mercè Bassó.
Sortir per primera vegada
la processó del Sant Enterrament
el divendres sant de 1996.
El pas és dut a colla
per 15 portants interiors.
La imatge de Nostra Senyora de l'Amargura
con Sant Juan Evangelista
és una talla de grandària natural.
Està realitzada amb fusta de cedra policromada
per l'escultor imaginés sevillà
Méndez d'Astrúci.
Va sortir per primera vegada
la processó del Sant Enterrament
el divendres sant del 2006, l'any passat.
Enguany, la cofreria estrena
els canalobres de la cua del misteri.
La verge és duta per 18 portants.
El misteri que té la cofreria
és el Cristo del Buen Amor
que és una talla
en madera de cedro policromada
obra de la escultora reusense
Maria Mercè Bassó.
És una talla a medida natural
que representa a Cristo
coronado de espinas
y flagelado
sentado en actitud reflexiva.
Esta talla
fue bendecida el 30 de marzo
de 1996
por el azoripo de Tarragona
imprimado
el doctor Ramón Torrella
que la bendijo
en el santuario
del Loreto.
salió por primera vez
en esta procesión
de Semana Santa de Tarragona
en este año 1996.
El segundo paso
de la cofradía
es el de Nuestra Señora
de la Amargura
con San Juan Evangelista.
Estas imágenes
son obras
del escultor imagineros
sevillanos
Jesús Méndez Latruzzi
y también
han sido talladas
en madera de cedro
y policromada.
en ella
San Juan
le va señalando
a la Virgen
diciéndole
ahí va tu hijo.
Estas imágenes
fueron bendecidas
el 8 de abril
de 2006
por el azoripo
de Tarragona
imprimado
doctor Jaume Pujol
también como el Cristo
fueron bendecidas
en el santuario
del Loreto.
Els actes
Des de 1997
organitzen el dissabte
de Passió
un viacrucis
per l'interior
de la capella.
La cofradía
tiene bandas
de cornetas
y tambores
propias
formadas
por unos 20
cofrades
y también
todos los
costaleros
son cofrades
el Cristo
lleva 15
costaleros
y el paso
de Virgen
lleva 18
también podemos decir
que
la cofradía
celebra
desde su inicio
un viacrucis
por el interior
de la capilla
que también
desde el año 97
presenta
su opúsculo
de Semana Santa
y que
cada año
celebramos
el día
del cofrade.
Repsol IPF
amb la Setmana Santa
de Tarragona
Confraries de Semana Santa
Germandat del San Exe Homo
Un dels motius
de la nostra devoció
a la Setmana Santa
és que clar
són uns dies
de recolliment
com a cristians
i anem
en totes
devocions
assistim
en tots els actes
i més
amb el sant enterrament
que és la professora
de Setmana Santa
el que ens agrada
és aquest silenci
que portem
durant tota la professora
que ens dona
molt temps
per pensar
per reflexionar
i per creure
una mica més
amb la nostra fe.
Alias Torres
és el president
de la Germandat
del San Exe Homo
té la seu social
a la baixada
de Peixeteria
al carrer
Cosa del Bou
actualment compta
en 450 confrares
la Germandat
es corda
la imatge
del San Exe Homo
que sempre ha suscitat
molta devoció
a la ciutat.
Els orígens
A mitjans del segle XVI
ja està documentada
la imatge
de l'Exe Homo
era propietat
de la confraria
de la preciosa sang
de Jesucrist
dels esperdanyers
i esperters
juntament
amb les alcristes
de la sang
i la soledat.
L'agost de 1934
es produeix
una epidèmia
de còlera
a la ciutat.
Sembla que els veïns
del cos del Bou
es van posar
amb èxit
sota la protecció
de l'Exe Homo.
Els devots
del cos del Bou
ja només
se'n separarien
durant tres anys
quan la imatge
va ser escortada
per la confraria
de la nostra pare
Jesús de la Passió.
El 1980
la Germandat
va tornar
a escortar el misteri
i experimentar
una important revifalla
amb la presència
dels membres
de l'associació juvenil
Loreto.
La Germandat
del Sant Exe Homo
es va ser estudiant
l'any 1868
sortint
per primera vegada
la professió
a l'any 70
amb el nom
ja del Sant Exe Homo.
A partir d'aquella fetxa
ha anat sortint
cada any
cada any
al pas
del Sant Exe Homo.
La Vesta
La Germandat
va recuperar
el 1995
la Vesta Original.
Porta en túnica negra
amb xinyell vermell,
estola blanca,
capa grana de pellut
i corguera blanca
amb cinta grana.
Entre 1949
i 1984
es deixa de portar
la capa
i l'estola.
La Vesta
es completa
amb canassú
i punys grana
sinó que corulla
del mateix color.
Encara
la duen
els portants
externs
al misteri.
Els membres
de la banda
abasteixen
la mateixa túnica
amb un pitet
de pellut grana.
Des de l'any 1985
la Germandat
recupera
la Vesta
Antiga
que antigament
portaven
ja una capa
i a conseqüència
dins de la guerra
i després
de la prosguerra
simplement
sortien
amb una túnica
negra
totalment.
Llavors
nosaltres
l'any 1985
vam poder tornar
a recuperar
el vestuari
antic
que el vestuari
antic
consisteix
amb la Vesta
negra
un panor
un pètol blanc
a davant
i llavors
una capa
granada
amb la golilla
blanca
amb un bordet
granada.
Això és
la nostra Vesta
que és la que
hi havia antigament.
La Insígnia
És una corona
d'espina
estravessada
per una canya
símbols
de l'ex i homo.
Els germans
porten una medalla
amb la corona
daurada
creuada
per una canya
de color verd
sobre una creu
de tau vermella.
Els misteris
Aquí teniu l'home.
Aquesta expressió de Pilat
a l'hora de presentar
Jesús al poble
dona nom al misteri.
La imatge
més antiga
està documentada
el 1565
com a propietat
de la sang.
El 1804
la imatge
va ser substituïda
per una nova
talla d'eina gurri
vestida amb rics
bordats
i canya
i corona d'argent.
El 1917
la sang
la sang
va ser
per un de major
qualitat artística.
El grup
del barceloní
Josep Rius
sortia
la processó
el 1918
a càrrec
de la congregació.
El 1936
va ser cremat
a la plaça
del rei.
El 1942
va sortir
a la nova
talla
de l'exeomo
del tarragoní
Rafael Casas
conservava la corona
i la canya
de l'anterior.
Donada
la seva deficient
realització
com l'anterior
no va sortir
més a la processó.
Un nou
grup
escultòric
del tarragoní
Carles Moya
desfilar
de 1946
a 1958.
Aquest
exeomo
tampoc reunia
les millors
condicions
i se n'encant
carregar un de nou
a Salvador Voltes
que va sortir
a la processó
el 1959.
L'actual
misteri
de la germandat
és obre
de l'andorrà
Carcoler
i data
de 1994.
El pas
és tutacoll
per tots
aportants
interiors
i sis
d'exteriors.
L'any
1917
el
Sant
Exeomo
decideix
fer un pas
que l'escultor
és un tal
Josep Rius
que és una
rèplica
del que portem
ara actualment
que portava
una columna
a darrere
amb Vilàs
davant
que diu
aquí hi ha
l'home
i llavors hi ha
un sentinela
és el pas
que portem
actualment.
Però abans
d'aquest
havíem portat
un altre pas
que era del
padre Vera
que el vam canviar
per aquest
pel motiu
que es va
voler portar
llavors
en aquella època
el pas
a Ombros
i com que aquest
era en detalla
macissa
passaven
una barbaritat
llavors
vam decidir
treure aquest
i fer una rèplica
del que
n'hem parlat
al moment
dels rius
que aquest va
vestit
amb roba
i l'efectivament
pesa molt
menys
que és el que
portem
actualment.
Una
de la singularitat
de la germandata
del Sant Exeomo
és la seva banda
pròpia
amb més
de 30
sacs de jamecs.
La germandata
del Sant Exeomo
disposa
de banda pròpia
que és una banda
formada
per timbals
i per sacs de jamecs.
És una banda
que portem
més de 60
persones
la qual
queda molt solemne
pel motiu
que com que portem
més de 30
sacs de jamecs
li donen
un caire religiós
la música
que fan.
La germandat
organitza
des de l'any 1981
via crucis
la mitjaneta
de dijous
el divendres sant.
Surt del camp de mar
pel camí vell
del Llorito.
També participa
en el rosari
del dolor
de la germandat
de nostre pare
Jesús de la Passió.
L'altra activitat
és el nostre
via crucis
que surt
des de Sanitat
i llavors
va
pel camí
fins a arribar
al Llorito.
És a dir,
fem tot el trajecte
per tot el camí vell
del Llorito
fins a arribar
al santuari.
Això ho fem
el dijous sant
que és el dia 5
d'abril
a les 12
i quart
del dematí.
És a dir,
anant de cara
ja el divendres.
I llavors,
com és lògic,
assistim
a tots els actes
que se celebren
al motiu
de Setmana Santa.
Repsol IPF
amb la Setmana Santa
de Tarragona.
que sí que ICI
s'acordireixen
al Cités
Confraries de Setmana Santa
Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió
Per nosaltres, sobretot els que ja tenim una certa edat,
podríem dir que el sentiment que demostrem i que tenim en aquests dies sants
és un sentiment, diem-li, de fe, de religiositat.
Evidentment, és un sentiment que s'ha anat agafant i s'ha anat adquirint mica en mica
des de quan éreig petit.
Vull dir, antigament, i els que estem amb aquestes entitats o cofraries o germandats,
jo diria, m'atreveixo a dir, que tots, des de quan érem petits,
doncs aquest sentiment ens l'han incol·locat des de casa.
Recordo com si fos ara, que vull dir, la primera vegada que jo vaig assistir a la professor
tenia quatre anys i des de llavors no he deixat mai de fer-ho.
vol dir que això, els pares, doncs de ben petits,
s'han fet agafar aquesta afició i aquesta religiositat i aquesta fe amb la Setmana Santa.
És una tradició d'avis, pares i fills, i que, bueno, serà...
És molt difícil trencar aquesta tradició dins de la Setmana Santa a Tarragona.
Josep Francesc Ferrer és el president de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió.
Actualment compta amb uns 350 confrares.
Tenen la seu a l'església de Sant Joan Baptista, a la plaça Prim o plaça de la Mitjalluna.
El 1940 es constitueix la Germandat per l'impuls de Martí Maria Esmagriñà,
llavors president de l'Associació d'Antics Alumnes de la Salle.
Neix sota l'empara de Ràdio Tarragona, amb la voluntat de donar capuda a tothom que volgués participar a la processó tarragonina.
El primer president va ser Josep Maria Terrassa.
El mateix any de la Fundació surten a la processó escoltant el seu misteri, obra de Cuscolla.
De 1974 a 1986 van sortir sense misteri propi, cremat en un incendi fortuit.
Entre els anys 1977 i 1979 van acompanyar els misteris d'Elecció Homo I i del pas del descendiment de la Creu després,
en els moments en què les germandats titulars patiren crisis.
El 1987, any en què s'estrena el nou misteri de la congregació, aquesta assalva de la dissolució.
Va ser fundada a finals del 39, tot just acabada la Guerra Civil,
i va estar promogut pel senyor Martín Maríes Imagriñà,
que aleshores, entre altres coses, també estava a Ràdio Tarragona,
i els inicis es van crear aquí, a Ràdio Tarragona,
conjuntament amb el senyor Terrassa i algun que altre empleat més de Ràdio Tarragona
quan estava ubicada al carrer Unió.
Per això la seu social la tenim a l'inglesi de Sant Joan.
Per tant, l'inici de la nostra cofredia va ser a finals del 39
i el 1940, a la propera Setmana Santa,
ja es va desfilar processionalment a la processó del divendres Sant
amb misteri de propietat, que era el que tots anomenem el Cuscolla,
que era Nostro Senyor amb la Creu al Coll.
Les Vestes
La Vesta dels Guapos, tal com s'anomena efectivament a la congregació,
és una túnica de bellut granatós amb pitet blanc,
arrodonit a la part davantera i llarg,
en forma d'estola a la part del darrere,
que serveix quan no va recollida de cua.
El cingol és vermell i els guants i la cucurulla blancs.
Els aspirants porten vesta de llaneta blanca,
actualment de targal.
Els portants del misteri i la banda que els acompanya
vesteixen túnica granatós.
És d'un bellut granatós amb un pitet i cua de color blanc.
La cucurulla també és de color blanca
i llavors portem un cordó vermell, granatós també,
que és el que diguem la túnica amb la cua.
guants blancs i llavors el nostre emblema, el nostre escut,
és el que portem una medalla en forma de creu llatina,
que aleshores també porta una altra creu interior negra,
o sigui, la creu és d'un color granat i vermellós
i a dintre porta una creu llatina també de color negre.
L'escut és aquesta mateixa creu,
arrodonit amb una corona d'espines
tot al voltant, diguem-li, de la creu.
Cal destacar que els aspirants,
o sigui, els nens o les nenes petites,
fins a 16 anys,
la veste o la túnica és totalment diferent.
És una veste de color blanc, totalment blanc,
amb la pitet i la cua també blanca,
el cordó és vermell
i l'escut que porten davant en lloc de portar una medalla,
porten una creu també llatina,
però en aquest cas és de roba, és de filtro.
La insígnia
La germandat té com a insígnia
una creu llatina estreta i estrellada,
negra, ressaltant sobre una altra de vermella.
El misteri
El 1940 surt per primer cop
la talla de nostre pare, Jesús de la Passió,
de Felip Cuscolla.
La figura de Jesús en la creu
era una de les més excepcionals de la processó tarragonina
fins que el 28 d'agost de 1973
un incendi fortuït al magatzem
del carrer Pau del Port del Torat
va acabar amb el pas,
33 anys després de la seva aparició.
Després d'un intent infructuós de recuperar l'antiga imatge,
s'encomana a l'artista olotí Pla una figura de motlla
que representava Jesús en tamany natural,
amb la creu al coll.
L'any 1993 la imatge de Pla deixava el seu lloc
a la nova figura del nostre pare, Jesús de la Passió,
obra del tarragoní Lluís Maria Saumells.
És dut a colla per 16 portants,
10 interiors i 16 exteriors.
Aquest misteri és deçat a l'església de les Carmelites descalces.
Que l'any 40, bueno, es va estrenar
i va desfilar per primera vegada al Cuscolla,
a l'any 40,
fins a l'any 73,
que es va cremar el magatzem
d'on el teníem guardant, no?
Es va posar foc en aquell local,
sembla que tot indica que va ser un corc circuit,
i el 28 d'agost de l'any 73
es va cremar el misteri del Cuscolla.
Com a anècdota,
vull explicar,
vull dir coincidències i casualitats de la vida,
que si aquest misteri es va inaugurar,
es va beneir l'any 40,
al cremar-se el 73,
si fem la diferència,
doncs és un misteri que va durar 33 anys.
I el 87 vam estrenar un pas
fet per un ultí Josep Pla,
que ens va fer un misteri de molt lloc,
que era de guis,
que era dels que feien a Olot,
però encara que no tingués,
evidentment ni de bon tros,
la semblança amb els misteris de Tarragona,
però sí va servir per revifar la nostra cofretia definitivament.
I des del 90 fins al 93,
que és quan estrenem els saumells,
i que avui encara portem,
estem a l'any 2007,
encara portem els saumells.
els actes.
Organitzen des de 1992 la processó del dolor,
el dimecres sant,
cedida per l'agrupació d'associacions.
Hi col·labora l'associació La Salle,
la Reial i Venerable Concarregació de la Sang,
la Germandat del Sant Exeomo,
i la Reial Germandat del Jesús de Nazaret.
La Germandat també col·labora
en els actes de la parròquia de Sant Joan,
amb el Via Crucis de diumenge de Rams
i de divendres sant.
Comencem pel diumenge de Rams
a dos quarts de cinc de la tarda,
que organitzem i fem la processó
de l'entrada de Jesús a Jerusalem,
amb el misteri de la nostra propietat,
que és el nostre senyor dalt d'un ruc,
a l'entrada de Jesús a Jerusalem,
i fem la processó des de dos quarts de cinc
més o menys fins a les sis de la tarda,
que és la que dura,
amb un trajecte que podríem dir
que ja és nostre,
és un trajecte tradicional
de la nostra cofredia.
Aquest trajecte és el que fem
el diumenge de Rams,
és el que fem el dimecres sant,
quan organitzem la processó del dolor,
que aquesta processó del dolor
l'organitzem conjuntament
amb quatre cofredies més,
les quals participen
en els seus misteris.
Repsol IPF
amb la Setmana Santa de Tarragona.
Confraries de Setmana Santa,
Reial Germandat de Jesús Nazaré.
Durant la Setmana Santa,
tant a les professors,
com via crucis i tot això,
són temps de reflexió,
temps de meditació,
temps per madurar
i pensar moltes coses,
tot el que es fa
durant l'any,
vull dir,
una època, doncs,
una mica de pensar,
en definitiva.
Ferran Blader i Vila
és el president de la Germandat.
Consta de 1.150 germans
i té la seu religiosa
a la parròquia de Sant Francesc.
La seu social
és a Casasales,
al carrer Girona.
La Reial Germandat de Jesús de Nazaré
dona escorta
al misteri de Nazaret
des del 1903.
En la devució de la imatge,
amb la creu al coll,
cal buscar
l'origen
de la Germandat.
Els orígens.
La Germandat es va fundar
el 1903
per l'impuls
del tarragoní Ramon Sales
i Ricomà.
La imatge
del Porta Creu,
propietat
de la gremi de Cordés,
datava de finals
del segle XVII.
Aquesta imatge
va ser salvada
per Tecle Ricomà,
mare del fundador,
guardada
a l'església
dels pares franciscans.
Des de 1940,
la Germandat
té una secció
d'aspirants
amb cor infantil.
El 1957
es va crear
una branca femenina
amb el nom
de Pia Secció
de Maries
del Calvari
de la Reial Germandat
de Jesús de Nazaré.
La Germandat
va ser fundada
l'any 1903
per Ramon Sales
i Ricomà.
Després tenim
tres misteris,
Jesús de Nazaré,
tenim
després
la primera caiguda,
el Sirineu,
i l'altra
és el
despullat.
a partir dels anys 80
vam crear
la secció
de Maries,
també
vam crear
la manda
de cornetes
i timbals,
també tenim
un cor infantil,
en fi,
sempre
anem intentant
fer coses noves.
La Vesta
els natxerents
s'abasteixen
túnica negra
amb pitet
i punja
de bellut negre,
cucurulla
i guants negres
i cingul vermell.
Els aspirants
s'abasteixen igual,
amb guants blancs.
Les maries
del Calvari,
sobre la mateixa
vesta negra,
porten pitet
i cucurulla
de color
or vell,
amb guants negres.
Per a les aspirants,
els guants
són de color blanc.
El cor infantil
abasteix
túnica negra
amb pitet blanc,
amb l'escut
de la Germandat
bordat.
La nostra
vesta
és una vesta
de color negre,
amb un peto
de bellut
blau-marí,
cordó blau-marí,
també,
amb una golilla
blanca,
guants negres
i la medalla
l'escut del gremi,
que és un escut
vermell
amb les claus
de Sant Pere
i un salvavides
que simbolitza
la unió
entre tots els marejants.
La insígnia
La medalla
de la Germandat
té un escut
ordó
coronat
amb corona reial,
disposa
d'una creu
llatina
vermella
dins
d'una creu
grega.
Els misteris
La imatge
del segle XVII
a Donatxerè
va ser destruïda
a la Guerra
del Francès.
El 1815
una mà anònima
reconstrueix
la imatge
que desfilà
per primer cop
el 1907.
El misteri
es coneix
també
amb el nom
de la Verònica
i se salva
de la destrucció
el 1936
llevat de la imatge
fundacional
del Natserè.
La nova talla
del Natserè
la va fer el canongí
Salvador Martorell
el 1939
i vesteix
la mateixa túnica
que l'anterior
salvada
del foc
per l'atzar.
El misteri
ha estat sempre
portat a coll.
Divendres
Sant
de 1930
els Natserèns
sortien
a la processó
acompanyant
el nou misteri
el Sirineu
que mostra
aixassú
abatut
pel pes
de la creu
també
se'l coneix
per la primera
caiguda
és l'únic misteri
d'abans
de la guerra
que s'ha salvat
sencer
originàriament
anava a portar
a coll
ara s'empesa
per vuit
membres
de la germandat
El març
de 1961
s'incorporava
encara
un nou misteri
Xassús
és despullat
de les seves vestidures
La mirada serena
de Xassús
contrasta
amb el rostre
violent
i sinistre
dels butxins
El Sirineu
és d'Antoni
Parera
i va ser
fet
l'any 31
el 1931
després
el despullat
va ser fet
per Agustí Ballester
l'any 62
i llavors
tenim
el Jesús de Nazaré
que va estar fet
el 1903
per Josep Rius
el que passa
que en un principi
només portava
la imatge
de Jesús de Nazaré
i després
l'any 1906
dissenyat
pel nostre fundador
Ramon Ançales
Ripomà
es van incorporar
les tres maries
que porta actualment
i que precisament
en quan
fan centants
el Nazaré
és posterior
perquè
es va cremar
quan la guerra civil
i llavors
aquest segon
Nazaré
s'ha fet
per Salvador Martorell
els actes
la Reial
de Jesús de Nazaré
organitza
dimarts
a Sant
una missa
i un viacrucis
que surt i arriba
a la parròquia
de Sant Francesc
diumenge
diumenge i festius
de Quaresma
es celebra
el rest del viacrucis
per l'interior del temple
des del 1992
ofereix uns concerts sacres
a Sant Miquel del Pla
és un viacrucis
tots els diumenges
de Quaresma
a la parròquia de Sant Francesc
a tres quarts de set
de la tarda
i llavors
l'acte principal nostre
és el dimarts
a les set i mitja
doncs fem una
una missa
i després fem
un professor
que surt
a dos quarts
de nou
des de la parròquia
de Sant Francesc
recórrer
doncs diguem
la part alta
de Tarragona
i tornar
doncs
a la parròquia
de Sant Francesc
Repsol i PF
amb la Setmana Santa
de Tarragona
Confraries de Sant Mena Santa
Reial i Venerable Congregació
de la Puríssima Sang
de Nostre Senyor Jesucrist
Nosaltres el que volem manifestar
o que volem a la declaració
de la Sang
se sent especialment
interessada
és en continuar
per sent
en aquesta Tarragona
que sent
dintre seu
aquest encant
d'aquesta setmana
i que
malgrat els canvis
que ens ofert
allà
dels segles
i del temps
no produeix mai
el seu origen
un origen
que jo penso
que és romà
i cristià
i que és
una essència
molt noble
del seu esperit
pot ser
en aquesta setmana gran
les germanògiques
i congregacions
han de continuar
estimant
i garantint
aquestes tradicions
i en definitiva
són tradicions
d'un poble
que vol manifestar
el seu caràcter
i que la setmana
s'ha de seguir aixent això
el que comentava
ordre, silenci, pregària
segons la manera de ser
i l'eternar de cada un
Carles Batges
és el vicepresident
de la congregació
de la Sang
actualment
són uns 800 confrares
sense comptar
a les senyores
de la soledat
la seu de la congregació
és a l'església
de Santa Maria de Nazaret
i la casa contigua
coneguda
com Casa de la Sang
la congregació
organitza
la processó
del Sant Enterrament
malgrat que
les dues germandats
la Sang
i la Soledat
estan vinculades
per la seva trajectòria
mantenen juntes
el govern pròpies
això els permet
certa independència
les tractarem
per tant
per separat
avui parlarem
de la reial
i venerable
congregació
de la puríssima Sang
de Nostre Senyor
Jesucrist
Els orígens
els espartaners
i esparters
de la ciutat
s'agremiaren
el 1545
entre les finalitats
de la congregació
hi havia
acompanyar el Sant Cris
socórrer els pobres
els empersonats
i assistir
els reus de mort
la congregació
de la Sang
neix
de l'esperit
del poble
un esperit
del poble
que sortia
del poble
i que tenia
unes fites
molt importants
sentimentals
i espirituals
es produeix
com a fruit
de les organitzacions
gremials
dels diversos
oficis
i professions
en aquest cas
és el gremi
dels espartaners
i els esparters
encara no s'havien
agremiat
i l'any 1545
sol·liciten
al cabit
de la catedral
agremiar-se
i funden
la congregació
de la policia
de la Sang
de Nostres Unions
Jesucrís
Les vestes
Els congregants
de la Sang
porten vesta
completament negra
en sinyell
de cuir
també negre
com el capús
o cucurulla
i els guants
els aspirants
abasteixen
túnica blanca
amb punys
de doble amplada
maneguins
i guants blancs
estola i cíngols
vermells
i gorguera blanca
amb cinta vermella
la vesta
de la congregació
hi ha dos
dos vestes
la vesta
dels aspirants
que és una vesta
blanca
amb un peto
de color
granatós
i la golilla
també és blanca
amb la ratlla
granatosa
igual que
el peto
i després
hi ha la vesta
de congregant
diguéssim
que és totalment
negra
amb la medalla
de la Sang
platejada
La insígnia
La medalla
dels congregants
és platejada
amb les cinc
anàfres
en forma
de creu
de Sant Andreu
en un escut
ovalat
dins una altra
de pell
de toro
alemany
amb florons
barrocs
i corona
d'infant
els aspirants
tenen com a medalla
un escut
en forma
de rectangle
també
amb les cinc
anàfres
vermelles
en forma
de creu
sota una columna
en una corona
d'espines
els penitents
no congregants
aporten
cosit al pit
l'escut
de la Sang
L'escut
dels aspirants
és un escut
on hi ha
les cinc llagues
i al damunt
la corona
d'espines
ja que l'advocació
del pas
que porten
els aspirants
és la fregelació
per tant
hi ha una corona
d'espines
entrepassada
per un flagel
que figura
al moment
de la fregelació
i l'escut
de la Sang
és un escut
acabat
amb una corona
per el fet
de reial
de la cofredia
i té
les cinc llagues
en vermell
damunt
de l'escut
platejat
Els misteris
El Sant Cris
és la figura
principal
de la possessor
i una de les imatges
més venerades
pels tarragonins
l'actual talla
data de 1940
i a sobre
del canongí
Salvador Martorell
la creu
porta el rètol
de la lingua
en la inscripció
Jesús de Nazaret
rei dels jueus
també en hebreu
grec
i llatí
Els aspirants
s'acompanyen
al pas
la flagelació
l'actual
de l'artista
en postí
Innocenci Soriano
data de 1948
i consta
de cinc figures
Jesús
en primer terme
envoltat
per tres torturadors
nus de tors
tanca el grup
unsentorió
de gesta autoritari
El pas
és estirat
per deu congregants
El 1961
el mateix escultor
en llesteix
el nou
Cris dels penitents
la imatge
presenta Jesús
de fallita
pel pes de la creu
desfila enmig
dels penitents
amb improperis
i s'empesa
per sis congregants
en cucurulla
Els primers anys
de la congregació
teníem encarregat
el pas
de l'acció
que posteriorment
va passar
a la germandat
el seu nom
però sempre
hem vingut
la imatge
titular
del Sant Cris
de la sang
de Benet
Baró
fins l'any 1936
que és que
quan se va cremar
i tenim ara
el Sant Cris
de Salvador
Martorell
que es va beneir
l'any 1940
els altres dos passos
de la congregació
que també han seguit
la tònica
des del segle VI
de la seva fundació
són el pas
de la fregelació
que és obra
d'Innocentia
i Soriana
Montagut
que representa
la fregelació
de Jesús
on hi ha
cinc figures
monumentals
de metre 80
i després
tenim el Cris
dels penitents
que també és obra
de Soriana
Montagut
que és el que
acompanya
els penitents
que és un Cris
caigut
amb la creu
al coll
Penitents
i improperis
La presència
de les penitents
amb improperis
és tan antiga
com la mateixa
processó
Cedits originalment
pel capítol catedral
són actualment
propietat
de la congregació
i sumen
un total
de 214
Els improperis
s'atorguen
mitjançant
petició
i posterior sorteig
si s'escau
El seguici
dels penitents
l'obra
la creu
de la passió
també coneguda
com creu
dels penitents
l'actual
data de 1940
Un dels elements
més identificatius
de la processó
de Tarragona
són els improperis
que estan
estatament
vinculats
a la història
de la congregació
doncs
surten des del mateix
inici
de la primera
processó
l'any 1550
Els obren
la creu
de la passió
o més coneguda
per creu
dels improperis
que és el primer
atribut
i la seva
antiguetat
és molt gran
si bé
es pensa
que sobre
el 1720
ja existia
Els improperis
són tots
els atributs
de la passió
i l'otorgament
es fa
per petició
prèvia
i posterior sorteig
si cal
amb el nombre
de peticions
els armats
La cohort romana
està documentada
com a propietat
de la sang
des de 1758
Actualment
són 32 armats
6 tavals
un trompeta
i el capità
Manalles
Porten vestits nous
des de 1986
el pit
una armadura
per la defensa
i cuirassa
metàl·lica
amb relleu
d'una àliga
que sosté
a les urpes
un fells de llams
Van coberts
amb casc
metàl·lic
de crinera vermella
Porten mitges
blanques
i van calçats
amb sandàlies
La llança
dels armats
no és la javelina
curta
sinó la llarga
També depenen
de la congregació
de sang
el de la sang
els armats
o la coa romana
cobre la processa
del sant d'enterrament
i fa la guàrdia
d'honor
el dijous sant
Aquesta cerimònia
és novedosa
és de fa uns 25 anys
aproximadament
perquè abans
no existia
i és una cerimònia
que s'escalza
el monument
el dijous sant
dintre de l'església
de Nazaret
en quant al dimendre sant
la missió dels armats
és fer en primer lloc
la recollida dels passos
que acompanyen
tots els passos
de les cofredies
que venen convidades
al procés
del sant d'enterrament
i després
cancel·lar aquesta processó
fins al moment
que arriba
a la plaça del rei
i després
retornen
per dintre
de la processó
fins a recollir
la imatge
de Sant Crist de la Sang
i acompanyar-la
a la seva arribada
a la plaça del rei
La recollida
es fa en plena rambla
i penso que
constitueix
una escena
de gran simbolisme
i d'emoció
per tots els tarragonins
L'escut dels armats
té gravat al centre
un feix de llams
El llam
és l'arma
en la qual Júpiter
el pare dels déus
en el panteo romà
fulminava els homes
des del cel
El capità Manalles
vesteix
una mena d'armilla vermella
amb vius aurats
a sobre una cuirassa
metàl·lica
La crinera
del seu casc
és blanca
i l'escut hexagonal
Porta un estandard
amb la inscripció
el senat
i el poble romà
presidit per una àliga
sobre una corona
de llurea
La congregació organitza
la processó
del Sant Enterrament
que des de l'any
1550
se celebra
el divendres sant
També organitza
dos viacrucis
el diumenge de Rams
a la tarda
i el de la matinada
a divendres sant
després del sermó
de passió
més conegut
per sermó
de la bufetada
Aquest viacrucis
surt de la catedral
a les 6 del matí
sent l'acte
amb més participació
després de la processó
La congregació
de la sang
a part de la processó
pròpiament
que és l'acte central
de la setmana
de Santa Tarragonina
organitza
dos viacrucis
Un, el diumenge de Rams
que és el que d'alguna manera
obre els viacrucis
de la setmana santa
se celebra
des de l'any 1927
i que passa
des dels anys 40
per les muralles
de la ciutat
i acaba
a la catedral
I l'altre viacrucis
que és un viacrucis
eminentment participatiu
que és el del divendres sant
a les 6 del matí
que comença
a la catedral
després del sermó
de passió
anomenat adicionalment
de la bufetada
i que recorre
tots els corres
del casc antic
fins a acabar
la plaça del rei
Repsol IPF
amb la Setmana Santa
de Tarragona
Confraries de Setmana Santa
Congregació del venerat cos
de Jesucrist
en el descendiment
de la creu
No sé, això són
són sentiments
una mica particulars
de cada un
Hi ha qui desacord
de coses
hi ha qui són sentiments
de familiares
que s'han anat seguint
hi ha moltes coses
d'aquestes
hi ha qui veu
una mica fred
perquè a vegades
hi ha alguns
que tenen compromís
però no ho sé
això a cada un
cada un
ho sé
a la seva manera
pensant
si vides el pas
sents uns sentiments
dins del cor
que no ho sé
Josep Maria Aleu
i Sardà
és el president
de la congregació
del venerat cos
de Jesucrist
en el descendiment
de la creu
té la seu social
a l'església de Sant Pau
actualment en obres
i compta
amb uns 250 confrares
els orígens
els orígens
els orígens de la congregació
cal situar-los
a la 1948
any encarrant
d'unes controvèrsies
en el si de l'agrupació
es peronava
en un grup de tarragonins
a crear una nova agrupació
carter s'atributa
a Maria
en el seu sisè dolor
rebre Jesús
davallat de la creu
membres de les congregacions
marianes
i d'acció catòlica
trobaran recer
en la congregació
de nova creació
l'any següent
participaven
en la processó
del Sant Enterrament
el 1980
patia una davallada
que va fer
que el seu misteri
fos escoltat
pels membres
de la germandat
del nostre pare
Jesús de la Passió
llavors inicia una evolució
fins als nostres dies
avui
és una associació
canònica de fidels
amb personalitat
jurídica pròpia
la congregació
es va fundar
l'any 1948
i la sortida
de la professió
va ser l'any 1949
o sigui que
aquest any
fa 58 sortides
de la professió
a la primera sortida
de la professió
hi haven uns 30 congregants
i
quan nosaltres
ens vam fer càrrec
la cosa
va anar
enrere
i va haver
un any
que inclús va sortir
al pas
amb 3 o 4 persones
inclús algunes
que eren
a una altra
congregació
per no deixar
pas sol
i va haver
aquesta treballada
l'any 1980
i diuen
que ha jugat
a una gran part
llavors
de la congregació
al club
i gent
i representant
de les penyes
benèfiques
i a partir
de llavors
es van fer càrrec
i fins amb
avui
ho portem
La Vesta
La Vesta
de la congregació
té unes característiques
que la fan
del tot singular
es tracta
d'una túnica negra
amb mànigues
amples i caigudes
amb un doblec
sobre l'avantbràs
va ribetejada
als punys
i a banda i banda
dels botons
que van forrats
del mateix color
la cucurulla
negra
també duu
un ribet morat
els guants
són del mateix color
al lloc de sinyell
porten una faixa morada
de dos caients
a l'esquerra
Els aspirants
i la resta
de congregants
porten un pitet negre
arrodonit
per davant
Els congregants
porten la resta
característica
d'aquesta
colonització
que consisteix
en una túnica negra
amb ribets morats
i botonadura
del mateix color
mànigues amples
i caigudes
i un cinturó morat
amb dos caients
a l'esquerra
també del mateix color morat
a la cucurulla
que és arrodonida
sobre el pit
hi figura
un ribet morat
borrejant
la part revantera
les saltes negres
guants morats
i una cua de dos metres
de llegària
completen el conjunt
del vestibari
La insígnia
A la insígnia
destaca un cor
sagnant
traspassat
per una espassa
ressaltant
sobre una creu
llatina estreta
i morada
sobreposada
a una altra creu
La corona reial
és daurada
i articulada
i va subjectar
del pit
en lloc del cordó
duen
una cadena daurada
Els misteris
A principis de 1949
s'encarregà
el descendiment
de la creu
a Robert Boigues
que en va fer
els esbossos
i la maqueta
Finalment s'optà
però
per comprar els drets
i encomanar l'obra
a Lluís Maria Saumells
El tarragoní
encarregar
així mateix
l'obra
El taller barseoní
de Josep Campanyà
En van sortir
quatre de les set figures
previstes
El misteri
representa
el cos de Jesús
davallat de la creu
per Nicodem
i acollit
per Maria Santíssima
mentre Maria Magdalena
plora
al peu del mestre
Al fons
una escala
recolzada a la creu
un llençol
que empenja
i l'inscripció
de la condemna
Deu congregants
es pitxen el misteri
Com van fer
els tallers boigues
de Barcelona
assessorats
per la Lluís Maria Saumells
l'escoltor tarragoní
i va sortir
per primera vegada
l'any 1953
El pas
ja
Jesús descendit
de la creu
i sostingut
per Nicodem
a l'esquerra
abraçant
la verja
i
els peus
Maria Magdalena
De fet
hi falten
tres figures
falta
l'apòstol
Sant Joan
Josep
de Rimater
que va
a dalt
de l'escala
i variacionalment
Els actes
El dilluns sant
dia de la seva festa
titular
la congregació
de la venerat
cos de Jesucrist
en el descendiment
de la creu
organitza
des de l'any
1996
un viacrucis
en col·laboració
amb l'associació
de la Salle
i la confereria
de Sant Magí
màrtir de Barcelona
surt de l'ermita
de l'ermita
del portal
del carro
pels carrers
de la part alta
de la ciutat
la congregació
també organitza
una altra
viacrucis
per l'interior
del temple
parroquial
el divendres sant
Tots els divendres
de quaresma
a les 7 de la tarda
fem un viacrucis
a Sant Pau
El dimarts
anirem
a la veneració
de les Palmes
El dilluns sant
el dia 2 d'abril
l'ermita
de Sant Magí
fem el viacrucis
junt amb la Salle
i els maginets
de Barcelona
El dimarts sant
3 d'abril
hi ha la festa
titulada
de la congregació
amb la celebració
de la missa
en record
dels difunts
a Sant Pau
El dimarts sant
a dos quarts
de vuit del vespre
processor del dolor
que farà
la corregut tradicional
concentració
a la iglesia
de Sant Joan
El dijous
el dia 3 d'abril
les vuit del vespre
l'Efaristia
Sant Pau
i a les 12 de la nit
hora santa
i el dissabte sant
a les 12 de la nit
ens ho haguem
Navella Pasqual
Repsol IPF
amb la Setmana Santa
de Tarragona
Té un doble significat
el marge
el marge
del religiós
és donar vida
i mantindre viva
aquesta llama
que hi ha els nostres
avantpassats
des de molts anys
hi ha presents
a la professió
i superar-lo
perquè avui
ser membre
d'una entitat
com el Grèmit
és fer iglèsia
no és sols
fer
limitar-se
a la professió
i aquest és un objectiu
que tot l'any
es puguin anar fent
actes seriosos
relacionats
com abans
he dit
amb la Setmana Santa
Joan Oliver
és el president
del Gremi de Pagessos
de Tarragona
consta de 711 membres
i té la seu
a l'església de Sant Llorenç
que és propietat
de la Gremi
i no de la Cúria
l'actual Gremi de Pagessos
de Sant Llorenç
i Sant Isidre
assisteix a la processó
del Sant Enterrament
des dels seus inicis
els pagessos vells
s'acompanyen
al Sant Sepulcre
els joves
la pietat
els orígens
el Gremi de Pagessos
és el resultat
de la fusió
el 1705
de dues entitats
la Conferria
de Santa Maria Magdalena
del Gremi d'Hortolans
fundada al segle XIV
i la Conferria
de Sant Llorenç
del Gremi de Bracés
fundada al segle XV
des de 1943
està documentada
tot i que es creu
més antiga
la secció
de senyores
de la Verge
de la Pietat
branca femenina
del Gremi
avui és una entitat
d'acord amb els estatuts
com a gremi
però també cultural
per mantindre
cuidar
donar conèixer
i conservar
aquest patrimoni
de la ciutat
que és la seu del Gremi
una seu gòtica
que és la iglesia
de Sant Llorenç
amb el seu contingut
artístic
el retable
que aquells primers
pagesos
van heregir
a Santa Magdalena
el 1400
precisament
i després
ja
pocs anys
abans de la guerra
aquest gran patrimoni
que ens ha deixat
Jujol
que és aquest capítol
religiós
de la seva obra
Jujol es va casar
amb una pagesa
la germana
del president
aquell president
que es deia Ramon Givert
i l'apodaven
la Beresa
que és el que va salvar
aquesta imatge
tan emblemàtica
que tenim
del Sant Crist
i assent
de les flames
amagant-lo a casa seva
Els pagesos joves
vesteixen
des de 1943
túnica negra
i estola blanca
amb una creu llatina
i patent
i cingul vermells
Els pagesos vells
porten
la mateixa vesta negra
amb una capa blanca
i amb creu
vermella brodada
El disseny
de la vesta
té una gran incidència
en la incorporació
del moviment
Jujol
dins del grèmit
quan l'establiment
de la medalla
de l'insigne
i que és també
parell
a tota
la instrumentació
dels passos
quan la vestidura
dels passos
està
doncs
impregnat
de Jujol
d'aquí ve
el disseny actual
de l'escut
i de la vesta
La insígnia
La medalla dels pagesos
representa
l'escut del gremi
és un escut
partit
amb una creu
de Jerusalem
vermell a l'esquerra
i a la dreta
on es tria
en forma de cor
També consta
d'una creu
de tau vermella
envoltada
d'una llegenda
llatina
que diu
Gremi
de Sant Isidre
pagès
de Tarragona
El disseny
tant de les vestes
com de la medalla
s'obre de
Jura Maria Jujol
també va dissenyar
les banderes
i els penons
del gremi
Els misteris
El gremi
El gremi d'Hortolans
assistia a la processó
amb el misteri
de la pietat
que es guardava
a l'església
gremial de Belllloc
extramurs
destruïda per cert
a la guerra dels segadors
L'anònim misteri
de la pietat
es va completar
el 1914
amb les figures
de Sant Joan
i de Maria Magdalena
La pietat
va ser destruïda
a la guerra civil
La nova pietat
de postguerra
dissenyada també
per Jujol
representa la mare de Déu
acollint
en la seva falda
el cos axànima
del Crist de Vallat
de la Creu
En el pit
de la Mar de Déu
hi ha un cor
traspassat
per set espasses
És d'otacoll
per sis portants
interiors
i quatre d'exteriors
Els pagès
es corten
el Sant Sepulcre
des de l'any 1751
La talla barroca
del Crist Jacent
és la imatge
més antiga
conservada
de la Setmana Santa
tarragonina
La peanya
i el sepulcre
que va dissenyar Jujol
van ser cremats
per les flames
de la guerra civil
L'únic que se salva
és el Sant Cristiacent
que el president
d'aquella època
pagès
la veressa
que es deia
la multivers
l'amaga
dins de la golfa
de casa seva
Un cop això
recuperat
l'any 39
el Cristiacent
sense la urna
perquè va ser destruïda
ja figura
novament
a la professora
l'any 39
una vegada
ja
ha entrat
dels nacionals
anem a dir
jo encara recordo
d'aquesta recuperació
era molt petit
com el pare
va ajudar
a baixar
la imatge
i me'n recordo
que l'esperava
a les escales
va ser un fet
molt
que va impregnar
molt
és característic
és original
dir que
la cara
de la madre
o de la pietat
és
i està documentat
és la cara
de l'esposa
de Jojo
o sigui
la Givert
la germana
i en guanya
la professora
figurarà
ja restaurat
totalment
el pas
de la pietat
i parcialment
el Sant Sepulcre
més hi haurà
restaurada
recuperada
la imatge
Els actes
El gremi de Pagesos
organitza
el Via Crucis
del divendres
cinquè de Quaresma
amb el que prenen part
els seus dos misteris
El dissabte
cinquè de Quaresma
des de l'any 1987
també organitza
uns concerts sacres
a Sant Llorenç
ho explica
el president del gremi
Joan Oliver
El gremi comença
pròpiament
els actes
de Setmana Santa
el dia 14
amb la presentació
de l'Opuscle
el divendres
de Passió
i el tradicional
Via Crucis
que aquest any
es recupera
una altra vegada
a dins de Sant Llorenç
en acabar
hi haurà
en lloc de Via Crucis
una processó
per la part alta
presidida
pel cris
de Sant Llorenç
i els dos passos
el Sant Sepulcre
acompanyat
amb la seva pròpia
corte romana
el dissabte
de Passió
hi haurà
el concert tradicional
que es fa
a dins de Sant Llorenç
el concert de Setmana Santa
Repsol IPF
amb la Setmana Santa
de Tarragona
Confraries
de Sant Magí Màrtir
de Barcelona
pel ser un
processó
una Setmana Santa
que ens ha vingut
de pares
a fills
i inclusiu
d'avis
a nets
i a desnets
és una tradició
que està
arrelada
a l'ànima
difícilment
s'aguantaria
aquesta tradició
i més en el nostre cas
que estem entre
Barcelona i Tarragona
doncs s'aguantaria
si de petits
no ens haguessin inclocat
el fet que des dels 4 anys
ja estéssim meravellats
pels armats
pels timbals
del migdia
i després
el que poguéssim
fer a la nit
doncs això
no s'esborra
i sempre queda
i si s'esborra
després torna
i aquest és el sentiment
que ens ha mantingut vius
i que ens fa
doncs que
tots els preparatius
i tota la feina
que comporta
pugui sortir
cada any
per divendresant
i acomplir
amb els fets
de la confreria
doncs que no sigui
un sacrifici
sinó que sigui
una il·lusió
una alegria
i pensant molt
en els que ens van precedir
que ens ho van ensenyar
i que van tenir
que us de camí
en aquells temps
Joan Rossell
és el president
de la confreria
de Sant Magí
Màrtir de Barcelona
actualment
són uns 600 membres
i tenen la seu
a la basílica
de Santa Maria del Mar
la confreria
va néixer amb la idea
que els terragonins
a residents a Barcelona
poguessin participar
en la processó
de la seva ciutat natal
Els orígens
El 18 de maig
de 1940
quedava constituïda
la nova junta
de la confreria
de Sant Magí
els orígens cal trobar-los
amb els contactes
que van mantenir
Joan Voltes
i Mariano Rod
Aquests dos barcelonins
d'origen terragoní
van parlar
amb Lluís Bonet
que a la vegada
un any abans
s'havia trobat
amb el doctor Llompart
a Santa Maria del Mar
per reorganitzar
la confreria
de Sant Magí
Aquesta antiga congregació
va fundar el 1580
Sant Pere de les Poeles
a Barcelona
va ser per un grup de debòs
terragonins
residents a la ciutat
com tal
amb la finalitat
de retre culte
el màrtir
de la porfeganya
copatró de la ciutat
tots veien la conveniència
d'aprofitar
la inèrcia
de l'antiga confreria
donant-li un gir
per participar
en la setmana santa
tarragonina
el divendres sant
de l'any següent
van participar
la processó
amb el misteri
el retorn del Calvari
la confreria
es va fundar
a 1580
a Barcelona
per debòs
de Sant Magí
el que passa
que s'entrenenit
amb la setmana santa
de Tarragona
a partir de 1939
quan uns tarragonins
van ser traslladats
a treballar
a Barcelona
i van decidir
participar
a la setmana santa
la seva idea
que va ser encertada
de Tarragona
fou recuperar
una confreria
que ja existia
i que a més
feia menció
del patró
de Tarragona
i a partir del 41
ja va sortir
en pas propi
a la processó
de la setmana santa
de Tarragona
porten túnica negra
amb feixer gris
i botons
forrats grisos
al damunt
una estola gris
ample
fins a la caiguda
de l'espatlla
la cucurulla
és també gris
amb un caient
igual d'ample
i al llarg
de l'estola
que substitueix
els confreres
que van destapats
porten
una gorguera blanca
l'escut de la confreria
va brodat
en vermell
a l'alçada del pit
la vesta
de la confreria
és una túnica
de color negre
amb botons
gris perla
i a sobre
porta un peto
amb l'escut
brodat
de la confreria
amb color gris
perla
l'escut
és de color vermell
després
els que van tapats
és el mateix sistema
però
fent un capús
sencer
els guants
són de color negre
i blancs
pels petits
quan van destapats
també es porta
una
una golella
de color blanc
amb la cinta
de color gris
en conjunt
amb els botons
i el peto
la confreria
també obre
la processó
amb un panó
que és de 1941
es conserva
el mateix restaurat
i porta una bandera
que va ser substituïda
en 1962
perquè l'antiga
que té un brodat
de 1742
es va passar
al museu
per decidir
que no
fes molt bé
més
els datorisers
la insígnia
l'escut
de la confreria
és una vara
de Sant Magí
i la palma
del martiri
creuades
ressaltant
sobre una creu
de tau
en un cercle
Els misteris
El misteri
de la confreria
de Sant Magí
Màrtir
de Barcelona
és el retorn
del Calvari
del Vila-Sacà
Joan Salvador Voltes
el pas
sortia a processó
el divendres sant
de 1941
ho feien dues
de les quatre figures
previstes
el misteri
és completar
el 1944
l'escena
representa
Maria
Mare de Déu
copida pel dolor
amb Sant Joan
que la sosté
pel braç
en segon terme
apareix
la seva germana
Maria
Moller de Cleofàs
amb Maria
de Magdala
germana
de Marta
i Llàtser
els amics de Jesús
residents a Batània
la Mare de Déu
agafa amb la mà
a la vora del cor
la corona d'espines
destacar que en el seu moment
es va haver de rebaixar
el pita de les Maries
atès que el seu volum
no agradar
a la comissió d'art sacra
el misteri l'acompanya
la banda de cornetes
i tambors
de la misericòrdia
de Reus
el nostre pas
és el retorn
del Calvari
aquest pas
va ser
esculpit
amb fusta
portada
de la Guinea
pel
escultor
de Vilaseca
Joan Salvador
Voltes
i va ser
un politecomat
va estar
voltant
que és la
intens gravància
Després s'hi va afegir Maria Magdalena i Maria Salomé.
El policromat va ser fet per l'artista tarragoní Ferran de Castellarnau.
I també la il·luminació del pas va ser canviada 3 vegades.
La definitiva és la que es porta ara
amb més de 75 tulipes de vidre
coronades amb una corona de lleutó.
El pas va a rodes i sempre ha anat a rodes.
Mai s'ha portat a espatlles.
Els actes
La confraria de Sant Magí, màrtir de Barcelona,
organitza un viacrucis conjuntament amb la congregació del venerat cos de Jesucrist
en el descendiment de la creu i l'associació de Salle el dilluns Sant
des de l'ermita del Portal del Carro.
També organitza un viacrucis per a l'interior de la basílica de Santa Maria del Mar
de Barcelona el divendres Sant.
La confraria participa en tots els actes de la Setmana Santa de Tarragona
començant pel diumenge de Rams amb la benedicció de Palmes
i la missa a la catedral de Tarragona.
Després el viacrucis el comparteix, com tothom sap,
amb l'associació de la Salle i la congregació del descendiment,
el digui un sant que surt des de l'església i l'ermita del Portal del Carro.
El dimecres Sant intentem també participar a la processa del dolor
i el divendres, lògicament, a la processa del sant enterrament precedida per la recollida.
I també, independentment d'això, doncs,
celebrem la festivitat de Sant Magí a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona
i la pleca de la Brufeganya el tercer diumenge de setembre al Santuari de Sant Magí XVIII.
La confradia edita un opuscle des de 1946,
amb el primer format, abans hi havia programes,
i aquest opuscle no s'ha fet mai presentació.
O sigui que se reparteix entre els confrades i les juntes de les altres confradies,
però no hi ha hagut mai una presentació com es fa amb altres opuscles.
Confraries de Setmana Santa
Gremi de Marejans
Sortir a la processa per nosaltres és un sentiment per molt religiós,
per molt tradicional,
per molt un gran component de simbolisme
i d'alguna manera d'aquell esperit que ens han transmès de pares a fills
amb aquests gremis que fins ara havien sigut una mica entitats,
una mica tancades potser,
però que avui en dia estan obertes a tothom,
però amb aquesta càrrega de sentimentalisme sobretot
per ser una de les tradicions que ens han portat els nostres salons passats fins al dia d'avui.
Josep Maria Guinovar és el president del gremi de Marejans.
Actualment són 650 confrares i tenen la seu al número 45 del carrer de Sant Pere,
el Serrallo.
El gremi organitza un viacrucis pel Serrallo diumenge 5è de Quaresma,
on participa amb els seus dos misteris,
el Sant Sopar i el Sant Enterrament.
També organitza una trobada de bandes
que en guany ha comptat amb representants
a diferents punts de l'estat espanyol.
Nosaltres som l'associació cultural Alcora Tambor,
venim des de l'Alcora, Castelló.
Les cofradies que n'hi ha en el poble
s'han ajuntat tots els tambors
i el que fem és quan hi haguéssim per ahir,
hi haguéssim tots junts.
En lloc de si en nom de cada cofradia
hi haguéssim el nom del poble.
Somos la banda de tambores i cornetas de Calahorra, La Rioja.
Integramos la banda,
doncs unes 65 o 70 persones,
que incluyen los instrumentos de bombos,
timbales, tambores i cornetas.
Ya llevamos unos cuantos años ya
y cada año sacamos toques nuevos
y vamos incluyendo caja china,
unos años, otros unos redobles,
a medida de los tiempos.
Somos la banda de cornetas de tambores
de nuestro padre Jesús Nazaleno de Bilbao
y esto de Medinaceli.
Empezamos tocando con clarines largos
y tambores,
luego se introdujeron los bombos,
luego cornetas cortas
y luego derivamos en las cornetas de llave,
que es lo que más estila
en la Semana Santa del Sur.
Els orígens.
La primera referència clara del gremi de Marejans
data de 1759,
quan s'establiren a l'església de Sant Anna,
avui parròquia de la Santíssima Trinitat.
Els orígens els trobem
amb l'almoina els mercaders,
tot i que la vinculació amb la processó
de la Semana Santa
cal anar a buscar-la a la confraria de Sant Pere
dels pescadors,
documentat des del 1383.
Se remunta al segle XIX
amb la aparició dels gremis,
aquí els gremis de pescadors,
de mariners, de traginers,
tots els oficis relacionats amb el mar
estaven aglutinats al voltant del gremi.
S'ha traspassat fins als dies d'avui
amb innumerables canvis,
ja siguin per qüestions polítiques,
amb l'evolució dels gremis del segle XVII,
fins al dia d'avui,
que ha arribat com una entitat
marcadament amb signe cultural
i sobretot pesada amb el que és la Semana Santa.
Es tracta d'una vesta negra
amb un pitet triangular blau-marí
i un síngol també blau.
Recentment s'està imposant el pitet de bellut.
L'ús de la cucurulla negra és infreqüent.
Gairebé tots els mareixants
porten gorguera blanca amb cinta blau-marí.
Els portants exteriors,
els dos misteris del gremi,
van tapats amb cucurulla curta negra
i no porten pitet.
La nostra vesta
és una vesta de color negra
amb un peto de bellut blau-marí,
cordó blau-marí també,
amb una golilla blanca,
guants negres
i la medalla a l'escut del gremi,
que és un escut vermell
amb les claus de Sant Pere
i un salvavides
que simbolitza la unió
entre tots els mareixants.
La insígnia
L'escut té un salvavides blanc
amb una petxina sobre dues claus d'or creuades,
atributs de Sant Pere,
patró de la gent de mar.
En els salvavides hi ha la llegenda
Societat Marítima Protectora Tarragona,
en referència a l'antiga societat
de socors mutus
en la que es convertiren els antis gremis
de pescadors i navegants
el 1873.
Després d'haver cremat el seu misteri
del Sant Enterrament el 1936,
el gremi de mareixants
en va encarregar un de nou
a l'artista canongí Salvador Martorell.
L'escena representa el moment
en què el cos inert de Jesús
és posat en sepulcre pels seus deixebles.
El misteri era portat a coll
fins que el 1956
sortia a rodes amb uns xassis
a Casa Magaroles.
El 1990 tornà a sortir a coll
per 15 portants interiors
i 6 exteriors.
El Sant Enterrament compta
amb un grup d'armats
des de l'any 1997.
El 1995 estrenava
el nou misteri del gremi
el Sant Sopar
de l'andorrà Emílic Soler Carculer.
Representa els 12 apòstols
asseguts al voltant de la taula
i Jesús Dret
en el moment de la instauració
de l'Eucaristia.
Per cert,
que els rostres de les figures
tingueren de model
coneguts a rellencs.
És d'otacoll
per 12 portants interiors
i 8 d'exteriors.
El més antic
és el del Sant Enterrament.
És el misteri
per tots els tarragonins
que conegu
com el dels pescadors
perquè ja
al segle XVIII
ja era el misteri
el qual acompanyava
tots els pescadors tarragonins.
Aquell misteri
de l'escultor espinal
va ser cremat a la guerra
i l'any 41
en Salvador Martorell
ens va fer el nou pas
que actualment
surt a la processó
del Divendres Sant
del Sant Enterrament
portat a coll
per membres del gremi
i acompanyat
per la banda de timbalers.
L'any 95
es decideix
construir un nou pas
al Sant Sopà
que encapçala
els passos
a la processó
del Divendres Sant
i que també
és portat a espatlles
per tots els portants
del gremi
i la banda de timbalers
que l'acompanya
aquest pas
va ser construït
per l'escultor
Emili Soleil Carcoler.
Els actes
El gremi de Marejans
organitza
un viacrucis
pel serrall
diumenge 5 de Quaresma
on participa
amb els seus dos misteris
també organitza
com sentien al començament
una trobada de bandes.
Repsol IPF
amb la Setmana Santa
de Tarragona
Confraries de Setmana Santa
Congregació de les Senyores
de la Mare de Déu
de la Soledat
La Mare de Déu
de la Soledat
té alguna cosa especial
jo no sé
què és el que té
però és alguna cosa especial
suposo
perquè tots
en un moment donat
se sentim sols
o no ho sé
però és alguna cosa
molt particular
i la veritat
nosaltres
quan l'acompanyem
i veiem
els sentiments dels altres
encara
a banda del propi
que puguem tindre
doncs
esclar
Maria Dolors Nolla
és la priora
de la Congregació
de les Senyores
de la Mare de Déu
de la Soledat
tenen la seu
al carrer Natseret
número 1
actualment
hi ha unes 1.300
senyores congregants
malgrat que les dues
germandats
la sang
i la soledat
estan vinculades
per la seva trajectòria
mantenen avui dia
juntes de govern pròpies
això els permet
una certa independència
i les tractarem
per tant
per separat
avui parlarem
de les senyores
de la Mare de Déu
de la Soledat
els orígens
l'associació de les senyores
de la Santíssima Soledat
es va fundar
es va fundar el 1846
la imatge de la Verge
de la Santíssima Soledat
propietat de la sang
era cedida
de manera provisional
a entitats
que l'acompanyaven
a la processó
fins que un grup
de fervoroses senyores
es va organitzar
per tenir cura permanent
de la imatge
Nosaltres tenim
estatuts propis
des de 1876
són uns estatuts
vigents
i no derogats
fins a llavors
érem com una secció
com quasi sempre
les senyores
que anàvem
una mica remol
dels demés
a partir d'aquí
tenim estatuts propis
Les vestes
Les senyores
de la Soledat
abasteixen
la mateixa túnica negra
que els congregants
de la sang
els aspirants
però abasteixen
túnica blanca
amb botons
s'aforratza de blau marí
feixi blau
i escapolari també blau
gorguera blanca
amb cinta blava
i guants blancs
la sabata per cert
és fosca
La vesta és negra
amb capús negre
i portem la medalla
el cor atrevessat
amb cinc llagues
atrevessat per una espada
amb el cordó negre
per les congregants normals
bé, per totes les congregants
i amb cordó vermell
per la junta
Podem anar en gargola
amb la cinta negra
o podem anar
en capús
El dissabte sant
sí que es va
amb trajer negra
i mantellina
perquè la idea
era que
totes les senyores
fossin o no fossin
congregants
millor si ho són
poguessin anar
a les professors
perquè antes
per Setmana Santa
si no eren penitents
no hi podien anar
La insígnia
La medalla de la soledat
és pràcticament igual
que la de la sang
excepte que
en l'interior de l'escut
es representen
signàferes
disposades en creu
de Sant Andreu
sobre un cor
traspassat
per una espasa
El misteri
Quan la congregació
de la sang
es domiciliar
en el Saret
es feu càrrec
de les imatges
dels seus saltars
entre elles
la de la mare
de Déu de la soledat
La primera imatge
de 1570
era acompanyada
a la processó
per la noblesa
de la ciutat
junt amb metges
i esclasiàstics
que ha fet que
provocar que fos
coneguda popularment
com misteri
dels cavallers
La mare de Déu
de la soledat
era anomenada
també
com dels dolors
o dels desemparats
De 1859
al 1979
en què les senyores
no podien assistir
a la processó
donaven escorta
a la mare de Déu
de la soledat
als 24 congregants
de la sang
amb més antiguitat
La imatge
va ser destruïda
en 1936
juntament
amb la resta
d'imatges
depositades
en el Saret
És un misteri
que en principi
només portaven
els senyors
de la sang
perquè les senyores
no hi podíem anar
les imatges
el 36
van ser cremades
i llavors
es va fer
una primera imatge
i després
se va fer
la que portem ara
amb un concepte
completament diferent
de portar el manto
durant molts anys
va anar a rodes
però ja fa 15 anys
que va a espatlles
tots els que ho porten
n'hi ha que són congregants
n'hi ha que no
donar sang
o no són
de cap cofredia
tots són voluntaris
i la banda
són nens i nenes
les nenes
totes són congregants
Els actes
La congregació
organitza
dissabte sant
la processó
de la soledat
reservada
exclusivament
a les senyores
i assisteixen
aspirants
i congregants
amb vesta
i senyores
amb vestit
i mantellina negres
La priora
de la congregació
Maria Dolores
Nolla
ens detalla
el recorregut
Sortim de Nazaret
portem la insígnia
davant negra
de la sang
portem el panor
de les aspirants
portem la bandera
d'aspirants
portem la bandera
de congregants
van les primeres
nenes que van de vesta
després les senyores
que van de negre
després les persones
que van amb vesta
el que puc
i després
el misteri
amb la banda
i darrere
la presidència
i les autoritats
el recorregut
és de Nazaret
carrer Sant Anna
plaça del Fòrum
baixada al Patriarca
pla de la Seu
i quan sortim
és catedral
pla de la Seu
baixada a Patriarca
carrer Merceria
carrer Major
baixada a Misericòrdia
cos del Bou
i pujada a Pescateria
i a l'acabar
la professor
a la plaça del Rei
hi ha el cant
de la Salve
amb tots els membres
de la professor
Repsol i PF
amb la Setmana Santa
de Tarragona
Setmana Santa
Tarragonina
Festa tradicional
d'interès nacional
Fiesta
Fiesta
Fiesta
Fiesta
Fiesta
Fiesta
Fiesta
Fiesta
Fiesta
Fiesta
Fiesta
Fiesta