D'aquí dos minuts serà un quart d'onze del matí.
Seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio.
Demà farà just un mes de la primera reunió
del nou equip de govern de l'Ajuntament de Tarragona
format pel PSC i Esquerra Republicana.
De fet, ahir va fer un mes del ple de Constitució
del nou Ajuntament i de la proclamació
del nou alcalde de Tarragona, Josep Félix Sant Ballesteros.
Han estat poc més de quatre setmanes,
però han estat setmanes d'activitat interna i externa intensa.
Dels 15 regidors de l'equip de govern
serà encapçalats per l'alcalde Ballesteros.
Un mes que ens serveix per fer un primer balanç de gestió
i per abordar alguns dels grans temes de futur
que té plantejats la ciutat.
Senyor Ballesteros, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Seria capaç de fer un titular sintètic
del que ha estat aquest primer mes d'alcaldia i d'equip de govern?
Doncs, home, sí, el canvi avança amb velocitat de creuer.
Estem en un ritme de treball molt alt,
en un ritme també d'expectativa
per part dels Tarragonins i les Tarragonines molt alt
i treballant moltíssim per assentar les bases
d'aquest futur que volem per Tarragona extraordinari.
Han estat quatre setmanes molt intenses,
moltes reunions amb entitats, amb col·lectius, amb institucions.
Què ha volgut demostrar amb aquesta activitat
que alguns poden qualificar de frenètica?
Realment ha estat frenètica,
però molt apassionant i molt bonica.
Vull demostrar, o volem demostrar com a equip de govern,
que les formes han canviat, que Tarragona, el seu alcalde
i el seu equip de govern i l'Ajuntament en general,
vol tenir relacions fluïdes i intenses amb tothom,
amb tot el nostre entorn, amb tots els ajuntaments de la vora,
també amb la resta d'institucions que ens poden ajudar
a millorar aquesta ciutat, el govern de Catalunya,
el govern de l'Estat, la Diputació, els Consells Comarcals, etc.
i, sobretot, que vull fer una Tarragona molt gran del braç
i amb contacte i amb la complicitat de tothom.
Sectors culturals, sectors esportius, sectors econòmics,
sindicats, empresaris, amb tothom.
I tothom ha rebut aquest missatge
i tothom ha mostrat la màxima i la millor disponibilitat
per treballar per Tarragona, que això és del que es tracta, precisament.
Aquestes reunions no han estat, en molts casos, protocolàries,
ni una primera trobada amb aquestes institucions i entitats.
Parlem de qüestions concretes que s'han abordat en algunes d'aquestes reunions.
Divendres, vostè es reunia amb el Consell de Política Territorial
i Obras Públicas, Joaquim Nadal, van parlar de la façana marítima
i van donar a entendre, hores després d'aquesta reunió,
que l'Ajuntament està disposat a replantejar-se, fins i tot si cal,
el trajecte de la via del tren.
Això, senyor Ballesteros, vol dir, d'alguna manera,
que podria no soterrar-se la via del tren perquè es desviaria?
Sí, això vol dir que vam prioritzar l'objectiu més important per Tarragona,
que és eliminar la barrera del tren i, per tant, recuperar la mirada
i l'accessibilitat al mar.
Això és el més important.
En segon lloc, vam estar d'acord amb que,
si traiem el tren de la façana marítima,
no és per posar-hi blocs i cases i habitatges,
sinó per crear grans espais públics, grans zones verdes,
perquè els tarragonins i les tarragonines gaudeixin d'aquest gran passeig
i d'aquest gran mirador.
Dit això, tot o altre ha de servir a aquests objectius.
Si el projecte ha de passar soterrat pel traçat actual, passarà.
Si ha de passar per un altre traçat, també passarà i no passa res.
L'important és que sigui econòmicament viable i tècnicament viable.
Això és un plantejament radicalment diferent del que havia fins ara,
que es volia forçar, d'una banda, que passés pel traçat actual,
i això tècnicament comportava problemes,
no només per la pròpia ciutat, sinó també per l'activitat portuària,
i, a més a més, el feia tècnica i econòmicament complicat.
Per tant, buscarem qualsevol alternativa
que faci que el projecte de la façana marítima tiri endavant,
que estigui definit en sis mesos,
i que tècnica i econòmicament sigui viable,
i que a la ciutat li costi el menys esforç possible.
Per això parlàvem d'utilitzar l'addicional tercera de l'Estatut,
pel que fa a les inversions de l'Estat a Catalunya,
perquè, per primera vegada, també s'ha parlat
que l'Estat hauria de fer un esforç inversor
amb aquesta façana marítima,
i que no tot hauria d'anar a costelles dels tarragonins i les tarragonines.
I això, per mi, és un avenç substancial,
un avenç important que desatura o que fa possible
que aquest projecte, que és molt important,
però probablement el més important de les darreres dècades,
tiri endavant amb garanties.
I en aquests sis mesos que vostè s'ha marcat,
ara quins són els propers passos?
Imagino que, sobretot a nivell tècnic, s'han de fer.
Els propers passos és encarregar un estudi inicial
d'altreçat, que ha de comportar, a més a més,
un estudi de viabilitat tècnica i un estudi de costos,
i, per tant, l'estudi financer.
El conseller Nadal ha tingut l'amabilitat,
i li agraeixo molt, de posar un gran tècnic al nostre abast,
pràcticament dedicat només a aquest tema
i a algun altre que afecta la ciutat de Tarragona,
que és el Joan Llor, que és el director general d'Urbanisme,
i és un gran luxe, perquè és la garantia
que aquest projecte ja no s'aturi, ja no tingui marxa enrere
i sigui una realitat el més aviat possible.
Finalment, després de tot això,
una vegada tinguem clar que el projecte és tècnicament viable,
que el traçat té un projecte inicial assumible
per amb dues administracions,
i que econòmica i financerament és viable,
anirem a Madrid, anirem a DIF, anirem a Renfri,
i anirem a Foment, per mirar de lligar tots els aspectes
que facin possible aquest projecte,
insisteixo, tècnica i econòmicament.
I tot això, a més a més,
ho farem amb un gran esforç de consens intern a l'Ajuntament.
Per tant, volem implicar amb tots els partits polítics
en aquesta solució,
perquè en definitiva és un projecte de Tarragona,
no de l'alcalde ni de l'equip de govern.
El tema de la façana marítima és el gran projecte urbanístic
de la ciutat de futur,
però tot això se'ns oblida que tenim el pla d'ordenació urbana municipal
i que cada matí tenim uns grups de veïns
presentant al·legacions al registre de l'Ajuntament de Tarragona.
Uns grups de veïns que, per cert, aquesta tarda
es reuniran per constituir segurament una coordinadora.
Fins on està disposat l'equip de govern
i l'alcalde de Tarragona
a assumir les al·legacions que presentin aquests veïns?
Primer, he de dir que lamento que això hagi passat així.
Ja ho vam dir.
Això és conseqüència d'una política
del Partit Popular i de Convergència i Unió errònia
en aquests darrers anys
en els que han planificat la ciutat d'esquena els ciutadans.
I ho dic així de clar i de rotund.
Ja saben que no m'agrada fer crítica fàcil,
però en aquest cas ho he de fer.
I ho he de fer perquè és un gran error
que ha afectat a molta gent,
que hi ha molta gent preocupada
i hi ha molta gent preocupada justament
i, per tant, jo acabo de sortir del meu despatx a la Rambla
i he estat amb els veïns,
amb un dels grups de veïns afectats.
Els hem dit que, primer, que no pateixin,
que no farem res en contra de la seva voluntat,
per tant, que facin les al·legacions
i les tindrem en compte.
Segon, que farem un autèntic període
de participació i informació pública,
per tant, tothom coneixerà tot allò
que és el POUM i com l'afecta
i, finalment, farem un POUM
que serà el resultat d'un gran consens de ciutat
entre totes les forces polítiques,
però, sobretot, amb tots els ciutadans.
Tarragona no pot tenir un pla d'ordenació urbana municipal
que afecta el futur d'aquesta ciutat
en contra d'una bona part d'aquesta ciutat.
Això és una autèntica barbaritat
i jo crec que aquesta és una crítica
que la ciutat ha de fer a l'estil de governar
de Convergència i Unió i del Partit Popular fins ara.
Nosaltres ho volem canviar radicalment
i la gent, a més a més, està molt agraïda
que tinguem aquesta voluntat i aquesta sensibilitat
de diàleg i de treball conjunt amb els ciutadans.
Un pla substancialment diferent
a l'aprovat inicialment el passat mes de maig?
Serà molt diferent, sí.
Serà molt diferent,
no només per aquestes al·legacions
i aquests sectors afectats i preocupats,
sinó per projectes que considerem del tot inacceptables,
com és el projecte de la Mora 2
o l'edificabilitat del Rodolat del Moro
o la falta d'un informe econòmic i financer
o la falta d'un informe de sostenibilitat
o un informe de mobilitat adequat per a un territori com Tarragona
que té necessitat de millorar molt la seva mobilitat
i les seves connexions amb l'exterior.
De manera sintètica,
li plantejo algunes de les qüestions d'actualitat d'aquests dies
o d'altres que potser eren actualitat fa unes setmanes
i ara han desaparegut una mica de l'escena pública.
Però un, que surt pràcticament cada dia als mitjans de comunicació,
el pàrquing de Jaume I,
ahir van aprovar la...
sol·licitar un crèdit de 4 milions d'euros.
El Ciutat es pregunta,
entrarà en funcionament algun dia?
amb quines condicions vostè com a alcalde està convençut
que el pàrquing tirar endavant?
Nosaltres estem intentant salvar els mobles d'un naufragi terrible.
Terrible.
El pàrquing de Jaume I és un projecte desastrós,
absolutament desastrós.
Un desastre de gestió,
un desastre polític,
un desastre inclús de planificació.
Ja s'ha dit,
havia de costar 3,9 milions d'euros.
Finalment, perquè nosaltres hem volgut
que els ciutadans coneguin les xifres,
no tenim res a ocultar,
entre altres coses,
perquè no és responsabilitat nostra.
Finalment, costarà 24 milions,
per tant, 6 vegades més.
Ja només des d'aquest punt de vista ja és un desastre.
I no teníem fins ara les garanties
que entrés en funcionament en cap moment.
Creiem, per les dades que tenim en aquest moment,
tècniques i econòmiques,
que amb aquests 4 milions d'euros de crèdit
que va aprovar ahir l'Ajuntament de Tarragona,
que completaran fins a aquests 24 milions finals de pressupost,
pot entrar en funcionament abans de final d'any.
Com entrarà en funcionament?
En quantes places?
Sincerament, no soc capaç de dir-ho,
però els asseguro que entrarà en funcionament
i que també demanarem les responsabilitats
que haguem de demanar,
perquè, en definitiva,
tots aquests diners són diners públics
dels que hem de tenir molta cura
perquè són diners de tots.
Hi ha temes de ciutat que fa alguns dies que no se'n parla.
Del fortir de la Reina hi ha alguna novetat?
No, no hi ha novetat,
però jo parlaré molt poquet del fortir de la Reina.
Aquest també és un canvi respecte de l'anterior etapa,
perquè hem de deixar treballar els juristes,
hem de deixar treballar la justícia
i hem de fer molta feina i molt efectiva.
Però no hi ha novetats de cap mena.
Més qüestions.
El Banc d'Espanya serà finalment municipal?
La setmana passada li vam preguntar
al subdelegat del govern, Joan Maria Balló,
però va ser molt prudent.
Va dir que s'està parlant,
però que demana discreció.
Sí, s'ha de ser molt discret,
també a diferència de l'anterior etapa,
que es feia molt del darull,
moltes cartes i moltes tonteries,
però que es treballava molt poc de manera efectiva.
Jo és un dels primers temes que vaig plantejar
quan vaig anar a visitar el subdelegat.
He de dir que el subdelegat va estar receptiu en tot moment.
També em va plantejar
que ells tenien necessitats d'ubicació d'oficines
i amb la compensació necessària d'espais
perquè ells tinguin oficines,
la ciutat guanyarà el Banc d'Espanya.
Ja els hi dic amb tota seguretat, a més a més.
A on anirien aquestes oficines?
O això a compensació?
Estem parlant amb la subdelegació
de tres o quatre ubicacions possibles.
Una d'elles és la facultat de lletres actual
quan marxi la universitat.
No tot l'espai, perquè és molt gran,
però una part d'aquests espais
podrien cedir-se definitiva o transitoriament
a la subdelegació
perquè la ciutat guanyi aquest gran equipament,
que és el Banc d'Espanya,
que seria una pena que es perdés.
L'objectiu seria tancar un acord
abans del final d'aquesta legislatura
del govern espanyol?
No, no, abans del final d'any.
Abans del final d'any.
Ja li hem dit que nosaltres tenim
una velocitat de creuer
i no la pararem, no ens pararà ningú.
Parlant de projectes i de relacions
amb altres institucions,
dijous la Diputació de Terrona
tindrà nou president,
l'alcalde de Vilaseca, Josep Poblet.
Amb la Diputació s'ha de parlar
sobretot del tema de la Sabinosa.
Com afronta aquest projecte?
El tema de la Sabinosa
i el tema de la plaça d'Ebraus
que s'ha d'acabar d'una vegada.
s'ha acabat a l'abril d'aquest any.
No han estat capaços d'acabar-ho.
En fi, espero que s'acabi
el més aviat possible.
Des de l'Ajuntament ja hem fet
l'anunci a la Diputació
que volem i exigim
que pel concurs de Castells,
que és l'any vinent,
la plaça de Toros estigui practicable.
Per tant, que es pugui celebrar
sense cap mena de dubte
el concurs de Castells.
Aquest és el límit que hem posat.
Respecte de la Sabinosa,
jo amb la trobada que vaig tenir
amb el rector de la URB,
vam fixar que la Sabinosa
seria una universitat d'estiu de Catalunya
i una universitat internacional
de la Mediterrània
que acolliria, a més a més,
el Fòrum Euro-Mediterrani Universitari.
Això és molt important
perquè la projecció de Tarragona
serà en àmbit internacional.
A més a més,
acollirà un part tecnològic
de les noves indústries culturals
i això ho farem d'acord
amb la Diputació de Tarragona,
òbviament,
que n'és la propietària
i amb la seva complicitat.
De fet, ja n'hem començat a parlar
i hi ha un principi d'acord important.
I també amb el Govern de Catalunya.
El Govern de Catalunya
ha de posar la gran part
de la inversió en aquest equipament
perquè és un equipament
d'àmbit nacional.
A Tarragona necessitem tenir
grans equipaments d'àmbit nacional,
un gran equipament de Catalunya.
I aquest pot ser la Sabinosa,
respectant tota la zona verda
i respectant l'entorn, evidentment.
Una altra institució
de la qual fa mesos
que el ciutadà no en sap res
i, en fi,
té una etapa de gestió
en els últims mesos
segurament més que discutible,
el Consorci del Camp de Tarragona.
Tenim un president
o tenim un president
que era l'alcalde de Tarragona,
l'exalcalde Joan Miquel Nadal.
Vostè serà el president del Consorci,
aspira a ser-ho.
Què creu que s'ha de fer
amb el Consorci del Camp?
El primer que hem de fer
els municipis,
sobretot els municipis fundadors.
Jo crec que el Consorci del Camp,
com vostès saben
i no ho he d'ocultar,
estava tocat,
estava ferit,
era i és una institució
que no va respondre
a les expectatives
que s'havien depositat amb ella
per moltes raons
que ara no analitzarem
i l'hem de repensar.
L'hem de repensar
perquè la societat civil
al voltant de la universitat
ja s'ha organitzat
amb la mesa socioeconòmica
i està fent un pla estratègic.
Per tant,
estan avançant
i treballant
en la bona línia
i els ajuntaments,
el municipalisme
i les institucions
del Camp de Tarragona
el que hem de fer
és repensar el Consorci
per fer-ho més àgil,
més adequat
als nous temps
i sobretot
que no defraudi
cap expectativa.
Per tant,
què significa?
significa que des del territori
hem de decidir
i pensar el territori
no que ens el vinguin
a pensar des de fora.
Aspira a ser president?
A mi això m'és igual,
jo això dels barrets
i dels càrrecs
i tot això...
No ho dir per vostè
com a persona
sinó com a alcalde
de Tarragona
que és la capital.
És evident
que si el Consorci
amb aquesta formulació
o amb la que sigui
ha de tenir una presidència
ha de ser la de Tarragona
però no faré d'això
una qüestió bàsica.
El bàsic és que
entre tots
pensem el nostre territori
i cada vegada
s'ha de pensar
menys en ciutat
i més en territori
perquè hi ha moltes
infraestructures
ferroviàries,
viàries,
l'aeroport,
el port
que ens afecten a tots
a la riquesa del territori.
Altres qüestions
de manera també sintètica.
Les seccions del Nàstic,
les seccions de l'Ajuntament.
Com preveu?
Com es concretarà?
Quan es concretarà
aquesta sessió
que vostè va anunciar
de les seccions de l'Ajuntament?
Doncs al setembre
parlarem
amb les dues parts implicades,
amb el club
en primer lloc
i amb la SAT en segon lloc
o simultàniament
i farem aquesta sessió
de drets polítics,
és a dir,
de representació
del 38%
de les accions
que l'Ajuntament té
del Nàstic,
de la Societat Anònima Esportiva Nàstic
i ho farem
de tal manera
que estigui fet a gust
i d'acord
amb les tres parts,
Ajuntament,
SAT
i Club Gimnàstic.
I serà la garantia
que la política
i que els partits polítics
no entren a la vida interna
del club,
que és el que jo
vaig prometre en eleccions
i és el que compliré,
a més a més.
Parlant del Nàstic,
abans de les eleccions,
justament l'anterior
equip de govern
va donar a entendre
que havien començat
les obres
de la ciutat esportiva
de Can Clà.
No és veritat.
No, no,
no és veritat,
no és veritat
perquè encara estan acabant
el projecte constructiu.
Ja li anava a preguntar
estan en marxa les obres?
No, no, no, no, no.
Sí,
és veritat
que ho van deixar veure
però no és veritat
que sigui així.
Estan acabant
el projecte constructiu.
Jo he de tenir
una reunió
amb la constructora
d'aquí a poc
perquè ja saben vostès
que vaig demanar
que estigués cobert
tot el camp,
no només tribuna
i preferent
i ho estarà.
Tindrem tot un estadi
cobert
en la seva totalitat.
Aquesta era una promesa
electoral
que també complirem
i calculo
que aproximadament
entre octubre
i novembre
pot començar ja
de manera efectiva
la feina
en l'estadi
a Can Clà.
No hem de patir, però.
No, no, no, no.
En qualsevol cas,
ja que parlem del Nàstic
i en relació
a l'actual ubicació del Nàstic,
vostè en campanya electoral
va proposar
tota una sèrie
d'equipaments culturals.
Aquella promesa
o proposta
de campanya
la manté ara
com a alcalde?
Sí, sí, sí.
De fet,
vostè es laborant
reflexada
en el nou POU,
en el nou Pla
d'Ordenació Urbana Municipal
i allà farem
un gran auditori
conservatori
Escola de Música.
Al costat,
entre aquest equipament,
és a dir,
perquè ens situem
entre l'estadi actual
del Nàstic
i la Sabinosa
anirà
aquest gran equipament musical
que he dit jo
i un centre,
l'espai,
perquè junta
amb la Generalitat
puguem fer
un centre
d'arts i cultura
contemporània
de tal manera
que tinguem
un gran àrea
d'equipaments culturals
amb aquest conservatori
Escola de Música,
el centre d'art
i cultura contemporània
i acabaria
amb la Sabinosa
amb aquest gran equipament
del que hem parlat abans.
Per tant,
Tarragona
tindria
un eix
potentíssim
d'equipaments culturals
de primer ordre
a nivell català
i fins i tot,
diria,
d'Europa.
En clau estrictament política
ja per acabar,
Josep Félix Ballesteros,
recordem,
és l'alcalde
d'un govern de coalició,
encara que majoritàriament
en presència
del seu partit,
del partit dels socialistes,
què tal aquest primer mes
de relacions amb Esquerra?
Estic contentíssim,
de veritat,
estic contentíssim
perquè el treball
s'està fent molt bé,
s'està fent amb molta llealtat,
s'està visualitzant
que hi ha idees clares,
que la feina
que vam fer
abans de formalitzar el pacte
de posar-nos d'acord
amb un programa,
amb uns objectius
i fins i tot
amb una metodologia de treball
ha funcionat,
està funcionant,
estem funcionant
com un govern,
aquí no hi ha
els socialistes
i els d'Esquerra
per una banda
i els socialistes
per una altra,
aquí hi ha un govern
que funciona compacte,
que funciona molt bé,
cadascú, evidentment,
amb la seva sensibilitat,
però tenint un objectiu clar
que és Tarragona
i els tarragonins.
Ahir,
en el seu primer ple ordinari
del mandat,
van aprovar per unanimitat
totes les taxes,
una cosa poc habitual.
Sí, sí,
no s'havia produït
en les dues últimes dècades.
Com ho valora això,
menys el tema de la brossa?
Sí,
doncs és molt positiu
perquè vol dir
que allò que dèiem abans,
la metodologia,
el diàleg interno
a l'Ajuntament
a les comissions informatives
a la Junta de Portaveus
està funcionant
i la ciutat
se'n veu beneficiada.
Per mi és una gran notícia,
ja dic,
per primera vegada
les dues últimes dècades
les taxes i els impostos
s'aproven per unanimitat,
pugen per sota
de l'IPC de Tarragona,
pugen en global
un 2,26%,
per tant,
és la pujada més baixa
que s'ha produït
en els darrers temps
i això és una gran notícia
per la ciutat,
però també estic molt content
i molt agraït
que el clima
dins de l'Ajuntament
per fi
no sigui
de picabaralla
i d'ensurt permanent
sinó de treball
positiu per la ciutat.
L'increment del 2%
de la taxa de la Borsa
ajudarà considerablement
a millorar
durant els propers mesos
l'estat de la neteja
de la ciutat?
Clar, aquest és un objectiu.
En primer lloc,
el que hem de dir
és que l'equip de govern
de la Convergència
i el PP
van deixar signat
un augment
del 37,5%.
És a dir,
que si haguéssim aplicat
el que es va deixar signat...
Un augment, perdoni,
del contracte de la neteja.
Sí, sí,
un augment
del contracte de la neteja
del 37,5%.
Si haguéssim de fer cas
del que va deixar signat
l'equip de govern anterior,
ara la taxa
hauria de pujar
un 37,5%.
Nosaltres vam ser prudents
i vam dir, escolta'm,
al ciutadà
li hem de millorar
la neteja,
la ciutat ha d'estar més neta,
però no podem fer-ho
amb una pujada
tan espectacular.
Aleshores vam optar
per una pujada prudent
que és la del 10%,
perquè sí que és veritat
que tothom coincideix
que cal millorar molt
l'estat de neteja
o l'estat de semibrutícia
d'aquesta ciutat.
Llavors,
demanem aquest petit esforç
al ciutadà
perquè nosaltres fem
el següent,
que és el 27,5% restant.
En fi,
de la neteja,
de la façana marítima,
del Pla General d'Ordenes Urbana
hi haurà temps
de parlar més endavant
amb més detall
a mesura que es vagi desenvolupant
la gestió
de l'equip de govern,
del nou equip de govern
de l'Ajuntament de Tarragona,
que demà, recordem,
farà just un mes,
que es va posar en marxa,
que es va posar a treballar.
Avui hem fet un primer balanç,
un primer repàs
a la gestió
feta durant aquestes primeres setmanes
amb l'alcalde
Josep Félix Ballesteros.
Senyor Ballesteros,
moltes gràcies,
fins la propera.
Bon dia.
Moltes gràcies.
Gràcies.