Tres minuts, un quart de dotze del migdia, matí de Tarragona Ràdio.
No ho podran veure, però m'ha agafat un atac d'emoció i de nostàlgia
i he vingut amb el meu folar, amb el meu mocador, negre i verd,
que és el que corresponia a l'agrupament Escolta,
i em permetran l'anècdota personal a la que una pertanyia.
I és que els agrupaments Escolta funcionen i funcionen molt bé.
I alguns porten més de dues dècades a la nostra ciutat.
Estem parlant de l'agrupament Escolta Xaló,
que celebra el seu 25è aniversari
i demà mateix ja començaran a fer tot un seguit d'actes commemoratius.
Ens acompanyen tres dels seus caps.
És el Roger Gomis. En Roger, bon dia.
Bon dia.
La Célia Ginés. Célia, bon dia.
Bon dia.
I l'Anna Llorenç. Anna, bon dia.
Benvinguda.
Us agrada... Com és el vostre mocador?
Blau i verd.
Encara es porta mocador?
Sí, sí.
Encara funciona?
El folar, sí, sí.
I la jerarquia ben entesa de primers d'aina i tot això funciona també?
Sí, sí.
Oi, quina il·lusió que em fa, eh?
Lògicament, en sintonia amb els temps que corren.
25 anys, estem parlant ja de molts anys.
Vosaltres probablement no havíeu nascut, lògicament,
pel vostre aspecte.
Madurs responsables però joves, no?
M'imagino.
Pel que us han explicat, qui va crear aquest agrupament Escolta?
Qui va començar?
El va crear el mossèn Daniel Berenç,
que és conegut a Tarragona
i va fundar un agrupament abans al Cambrils
i després va venir cap a Tarragona a fundar el nostre.
S'han anat perdent els grups Escolta, els agrupaments Escolta,
en conjunt, eh?
No dic a Tarragona.
Abans n'hi havia més, o no?
Vosaltres què creieu?
L'oferta dels joves avui dia és tan àmplia.
Sí, és molt àmplia, però sempre hi ha hagut un seguit d'agrupaments
que hem anat aguantant i encara estem.
Home, jo no sé si teniu molta gent o poca,
però jo pel que sento dir,
hi ha molta demanda per entrar als agrupaments Escolta, a Tarragona.
Tenim molta gent.
El que fa que es perdi més no són els nens que volen venir,
sinó que hi hagi caps voluntaris que vulguin estar cada dissabte
i compromesos per això.
I molts agrupaments es perden per això,
perquè acaba una generació i no hi ha ningú que continuï.
Clar.
És que hi ha coses molt temptadores avui dia, no?
Que no dedicar cada dissabte, cada diumenge,
part de les vacances, les hores, justament,
a compartir el teu temps amb nois i noies més joves.
Suposo que és molt temptador buscar altres activitats de lleure.
Home, nosaltres estem perquè ens agrada.
Per això t'ho dic.
Què us aporta a fer aquesta tasca?
Us ho passeu bé?
Sí.
Així que a més us agrada la canalla, perquè si no forra impossible.
Sobretot per això, perquè si no,
no podríem implicar-nos cada dia,
fer moltes reunions,
a banda de fer reunions el dissabte amb els nens,
preparem molt abans,
al setembre comencem ja a preparar tot el curs,
portem molt de rodatge de reunions,
i això implica un esforç dels caps.
que possiblement a molta gent no li agrada això de treballar.
És que és un altre tema.
Probablement molta gent que ens escolta té records de la seva joventut,
i tot plega, diu, calla,
que això no sé si és molt igual de quan jo anava a l'agrupament Escolta X,
perquè a Tarragona n'hi havia uns quants, també fa 20 o 30 anys.
A veure, no hi ha uniforme ja tret del folar?
No, bueno, portem alguna samarreta així d'aquesta semania curta,
però aquí a Tarragona no ho portem.
Jo us parlo de bruixa, faldilla i xiruca,
i faldilla, rotllo tirolesa amb tirants.
No, tot això ja no.
I el folar...
I la samarreta de la unitat del color.
Hi ha n'agrupaments que ho porten la camisa,
allà amb ensígnies i tal, com a Girona o així, no,
perquè a Tarragona no.
A Tarragona no.
El mateix ja s'ha perdut.
Aquí som com més alternatius.
Més com allà, que diguem.
Home, sí, sí, la samarreta ja m'agrada, veus?
Això de la samarreta, ja us dic,
aquella faldilla més era una roba xuta, eh?
Sí, clar, són batalletes de l'àvia, però en fi.
El folar, capell, com diuen els mallorquins, barret, es porta?
No.
No, el barret no.
No, quan fa sol i estàs de campament,
una gorra, qualsevol.
Una gorra i ja s'ha.
Nois i noies, hi havia barret, eh?
La xiruca o qualsevol bota casual,
avui la xiruca també està una miqueta desvirtuada,
la xiruca com a tal, o no?
Home, va bé per anar a caminar de qualitat,
la xiruca marca xiruca es porta perquè...
Parar amb uns dissenys, que res a veure amb allò...
Bueno, no, però va bé pel peu, per acomodar,
perquè vulguis o no, has de cuidar-te també la teva...
Sí, importa.
...com vas a caminar.
Sí que em porten xiruques.
No van amb ambas a la muntanya.
No, ja m'ho penso per això,
ja és un tema de preparació per practicar aquest tipus d'esport
que és el caminar, que és l'esport més complet.
Sempre aprofitem per posar la falca, saps?
A veure, més coses, més coses, més coses.
Home, afortunadament no hi ha separació de sexes, com aleshores?
No.
Ja no.
Per tant, les categories per edats, com funcionen?
Perquè abans hi havia separació de sexes,
les noies eren d'aines, després eren guies...
I ara com va la cosa?
No, no.
N'hi ha des de castors, que tenen 6 anys,
fins a truc, que en tenen 19.
Independentment siguin xiquets o xiquetes, no?
Sí, hi ha castors i llúdrigues, llops i d'aines,
rangers i noies guies, pioners i carabeda i trucaires.
Però estem tots...
Vull dir, cada branca està junta, nois i noies.
Ja, ja, ja.
Veus, això no ha canviat, no?
No.
Jo recordo que es feia una cosa que era la promesa.
Sí, encara es fa.
Sí, és el més important.
Com es fa?
És que em fa molta il·lusió que em digueu que encara es fa.
És el més important perquè treballem...
El nen vol treballar durant tot el curs,
treballar el bon comportament,
una cosa que li manca,
i amb la promesa és l'espai d'anir per treballar.
Home, totes les persones que han passat
per aquest tipus d'entitats, històricament,
i no només aquí, sinó arreu,
sempre han dit que aquest tipus d'organitzacions,
els agrupaments, escolta,
desprenien tota una sèrie de valors
que ara es fan anar molt,
però que han existit tota la vida,
s'han treballat tota la vida,
i que en el fons és la base de la vostra feina.
Paraules tan utilitzades com solidaritat,
com respecte,
és la base de la vostra activitat.
Sí, sí, treballem amb valors.
Clar, el més important és això.
Treballem amb els valors,
llavors dintre dels jocs,
dintre de...
Clar, que ells no es donin tan compte,
potser que ho fem,
però ho treballem tot.
no d'una manera teòrica,
però sí d'una manera a nivell pràctic.
Bona part dels nois i noies
que estan amb vosaltres a l'agrupament,
jo m'imagino que alguns són fills o nets
d'altres que ja havien estat altres agrupaments,
alguns.
Alguns sí, però...
Molt poquets.
Però pocs, no?
Molt poquets.
I d'aquells nens i nenes
que arriba el pare,
la mare diu
a veure si me l'endreceu una miqueta.
D'aquest n'heu un grapadet, no?
De dir, calla, que aquí segur
que li ensenyen a comportar-se
i a...
O no?
Bueno, van d'això també,
però també alguns diuen
bueno, així el deixo aquí
i és com una mica de cangur,
que això no ens agrada.
Però això ja estem dient abans,
hem de conscienciar al pare
que allí no es ve a fer de cangur.
No, no, allà va...
Si no, allí anem a treballar
i anem a passar-nos bé
i que és un seguit de...
No només venir un dissabte,
sinó venir durant tot el curs.
Hi ha un compromís.
S'ha d'anar a les sortides,
als campaments...
Clar, perquè fem un...
I tot un seguit de coses.
Fem un treball des del principi
fins al final amb els nens
de cohesió de grup,
de veus quan ja estan...
O sigui, hi ha tot un mètode que seguim.
Clar.
I escolta una cosa,
com pot ser un dissabte qualsevol a...
El cau?
Li dieu al cau?
Sí, al cau.
Jo vaig amb compte
perquè com que els temps canvien,
però al cau veig que no,
que hi ha coses que no canvien,
que està bé.
Normalment ja es comença amb un joc,
sigui quina branca sigui.
Sí, també.
Sí, normalment amb un joc
i després dependrà molt de cada branca.
Amb uns pioners,
que són els més grans actualment
de l'agrupament,
pots fer coses com a més de reflexió,
perquè ja són nois de 14 a 17 anys.
Clar, ja és una altra cosa.
Clar, amb uns castors,
potser estàs més estona jugant.
I aquests ja ponen els noviets,
que també, doncs clar,
lògicament les dones l'edat...
Sí, però tot i això tenim 21 pioners i caraveles,
vull dir que és bastant,
per ser una edat...
Home, jo diria que és molt, eh?
Sí, és molt.
I tant que és molt.
És l'edat que comencen a sortir...
A marxar.
Sí, sí, a marxar.
I a principi marxar, però no.
Que no els agrada,
vull dir que aquest dissabte
ja vull quedar amb els amics,
no vull anar al cau,
però bé, tot i així els has de treure
i venen bastant.
Sí, venen molt motivats.
Clar, per això hem de fer coses
que els motivin.
I adaptar-vos una miqueta
a la demanda que puguin tenir.
periòdicament feu sortides?
Sí, intentem fer un altre trimestre.
Ah, molt bé.
De dos dies.
Bé, un altre trimestre
més els campaments que hi ha cada trimestre.
O sigui, en total serien dos.
Dos sortides al trimestre.
De caminar o anem una miqueta de senyoritus?
No, van tirant a caminar, sí.
No estem mal.
Sí, de tot.
S'intenta combinar les dues coses.
Una mica el caminar
i després també treballar en patint grup
a la casa de colònies o on sigui.
Home, tenint en compte
que el plantejament d'una entitat
com la que representeu
no és estrany que hi hagi demanda
per entrar-hi.
El que passa és que
és un punt important aquest que comentàveu,
que es pot mantenir un agrupament escolta
sempre i quan hi hagi persones joves
com vosaltres que vulguin estar al capdavant.
Sempre hi haurà persones que vulguin anar,
nens i nenes i pares
que vulguin que els seus fills estiguin.
Però si no hi ha un relleu
en el que són els caps,
arribarà un moment que vosaltres
haureu de donar el relleu a algú
i val la pena que n'hi hagi algú per donar-los.
L'important és que els nens que són més grans
els mantenim
i que als 15-16 anys no se'ns en vagin.
Motivar-los perquè vinguin.
Ara els més grans que tenim tenen 15-16.
O sigui que nosaltres hem d'aguantar 3 anys més
o 2 anys més
perquè hi hagi els següents.
Què us aporta aquesta feina que feu?
Aquesta tasca?
Perquè una feina sempre implica
altres connotacions que no estan aquí.
Moltes coses.
aprens dels nens cada cop que fas un cau.
Vull dir, l'aprenentatge és mutu.
Ells aprenen de tu,
però tu aprens d'ells.
Després hi ha moltes reunions amb el CAP
i fa que coneguis altres punts de vista.
Clar, no sé...
Són moltes coses.
També nosaltres aprenem...
A la vegada que els ensenyem a treballar en equip,
nosaltres com a equip de CAPS
aprenem a treballar en equip
perquè hem de prendre moltes decisions
i ens hem de posar d'acord.
I a més treballem per consens,
no per votació.
I clar, són hores i hores...
Que és un rotllo assembleari, no?
Sí, sí, sí.
Més democràtic que el sistema actual.
No, és clar, no és en plan democràtic.
Molt més democràtic.
Clar, sí que hi ha caps d'agrupament,
però no ho decideixen.
Ho decidim tot entre tots.
I després, no sé, clar,
si fem una tasca en la qual creiem,
a mi m'aporta que estic treballant per alguna cosa que hi crec.
Tant poc.
Treballes amb una feina,
però tu treballes perquè et donen diners.
No decideixes tu el que fas.
Aquí decidim naltros
i després quan veus el que has fet
i els nens i des del principi fins al final
tot el que han après i no sé.
Això implica una responsabilitat.
Heu de fer a vegades de germans grans,
a vegades heu de fer de jutges
perquè heu de resoldre petits conflictes
que sorgeixen entre les relacions de les persones.
Per tant, és el que tu deies, no?
Enriqueix molt i corteix en el bon sentit del terme.
També molt.
Qualsevol persona podria venir aquí a l'esplai
i dir, escolteu, jo vull aprendre i estar amb els nens
i tot plegat.
O diguem-ne que això ha de venir des de baix.
No, ho pot entrar des de jo.
Vull dir, tenim caps que han entrat als 18 anys
i fan la merda bé.
O 20.
Sí, o 20.
Jo no he sigut nena, escolta.
Només vaig fer l'últim any de truc,
però ni he sigut llodriga ni d'aina.
Però vas haver de fer la promesa igual?
O no?
Sí.
No, però si ets cap, tu ets cap.
O sigui, a veure, per voluntaris no serà.
Si algú té ganes de venir i ser cap,
doncs l'acollarem exactament.
Clar, l'acolliu, expliqueu de què va...
La necessitat que tenim, vull dir, és vital.
No deixarem ningú de banda pel simple fet de veure'l.
No li direm...
No li direm...
Si algú no li...
Després, sempre hi ha gent que no...
Que es pensava que era una altra cosa.
Que era una altra cosa, que...
Vull dir, té una il·lusió al principi
que després es desmotiva i no...
Quan veu que és molta feina.
Sí, sí, sí.
Però en general, per allò que fem.
Sí, sí, sí.
És per això.
Hi ha gent que diu...
És per...
De totes maneres, si algú diu,
home, doncs a mi ja m'agradaria 18, 19 anys,
ja m'agradaria fer alguna cosa diferent.
De totes maneres, dedicar-s'hi,
tot i la feina,
no resta de la vida de la persona que s'hi dedica,
sinó que suma.
Sí, exacte.
Exacte.
Perquè també pot tenir...
Els amics,
o sigui, naltros al grup de caps
també som uns amics,
vull dir, no és només...
Jo és que ja no estic per això,
però Déu-n'hi-do, eh?
Jo tinc els meus amics a banda,
tenim la nostra feina,
els nostres estudis,
vull dir, clar,
tenim la nostra vida igualment.
No només ens dediquem a això,
sinó a altres coses.
Això jo per això us ho plantejava,
que ningú es pensi,
mira, estan tot el...
No, no, a veure,
tenen una vida...
No, fem altres coses,
estudiem i es pot tirar tot endavant.
Fem molt de tot.
És gent que estava al saló estudiant,
però abans de cap de setmana et montes.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Comenceu demà, no?,
a fer els actes de celebració.
Podríem explicar una miqueta
què és el que fareu.
Comenceu demà, però fins al juny,
tot el curs, per dir-ho d'alguna manera.
Sí, tot el curs es treballa el 25è.
Doncs vinga, expliqueu-nos una miqueta
i fins a quin punt, doncs,
podrien ser alguns d'aquests actes oberts a tothom.
Sí, perquè hi ha actes oberts
i actes que són per xalucaires o ex-xalucaires.
El primer, el de demà, és obert,
és a la plaça Prim,
davant del cau,
davant de la parròquia de Sant Joan,
a les 6,
i llavors hi haurà un discurs
per part de les actuals caps d'agrupament
i d'altres caps que han passat per l'agrupament.
Es presentarà la mascota del 25è,
hem fet una mascota.
Després hi ha un grup d'animació,
en Pere Vidal.
Es pot dir com és la mascota?
Sí.
Sí, perquè...
No, no, si no ho voleu dir,
voleu desvetllar-ho demà?
No, perquè, a veure,
de logos i els quals...
És molt divertida, aquesta.
És aquesta, és molt divertida.
No, no, no, aquesta noia és.
És una altra més divertida.
Un dels logos és un puzle,
llavors és un puzle.
Ah!
I és un cap,
que això és el més divertit.
Ha sigut qui l'ha creat
i llavors el mateix s'hi posen tot.
El mateix serà la mascota.
i ho presenteu demà, eh?
Sí, demà és l'acte de presentació,
també presentarem tots els actes de tot l'any.
I com que esteu al carrer,
és ober a tothom.
Sí, és ober a tothom.
I també venen personalitats.
Sí, ve la consellera de Cultura,
la Sandra,
i la Begoña Flòria,
que és la consellera de Participació,
Comunicació i Societat de la Informació.
Molt bé.
I bé, hi haurà baranar popular,
la gent podrà comprar les samarretes,
xapes, bosses que hem fet
perquè ho hem amurà els 25 anys.
A fer una mica de calaig,
clar que sí,
per tirar endavant moltes.
Sí, perquè això és important
que de moment no hem demanat cap subvenció ni res.
I a què espereu?
Sí, sí, ara ho estem treballant, això.
S'està treballant.
Hem de demanar molt perquè...
Sí.
Clar, això...
Allò que hi ha la dita castellana
que diu
contra el vicio de pedir
està a la virtut de no dar.
Doncs vosaltres demaneu, escolta,
que alguna cosa...
Alguna cosa et caurà.
Molt bé.
Al desembre feu un sopar xalucaire,
aquest sí que és una miqueta d'ordre intern
i sortida del pessebre.
Sí, aquest és pels actuals membres del xaloc
i pels caps que han passat.
Però bé, a sopar xalucaire igualment,
clar, ex i actuals i tot això,
calculem unes 200 persones.
No, no, clar, ja...
No, no, us fareu notar, eh?
Tota aquesta activitat serà multitudinària.
Al febrer feu la calçotada,
només faltaria, eh?
No seguir la tradició.
La fareu també així una miqueta
d'internament, no?
Sí, una miqueta d'internament, sí.
Molt bé.
Què és la festa de la barretina que feu al març?
És una festa que obrim al públic.
Primer volem fer...
Bueno, l'activitat en concreta no la tenim,
però és com fer per a nens i joves,
tallers o algunes en cama,
encara no ho tenim concretat.
I després, això a la tarda.
I després a la nit,
fer com a concerts,
més per als joves.
Ah.
i fer alguna plaça dels centres de Tarragona,
vull dir,
encara ho estem parlant a l'Ajuntament.
Per a treure gent, eh?
Sí, per a treure,
perquè ens coneguin,
per a diverses raons.
Serà com per a tots els públics, això.
Sí.
I a més a més,
que això és important,
ho fem juntament
amb un altre agrupament de Tarragona
que fan 20 anys.
Ah.
El fem en camí.
Llavors, aprofitem,
ja que ells fan 20 anys
i nosaltres 25,
dues de les activitats
que fem més per a tothom,
que és la festa de la barretina
i el servei,
ho farem junts.
Molt bé,
molt ben pensat.
Sí, per no presentar-nos.
Sí que sereu colla, eh?
Sí, sí.
D'això no hi ha dubte.
A l'abril feu la missa commemorativa,
exposició de fotos
i el juny la cloenda
del 25è aniversari.
Sí, la cloenda serà també un acte obert.
Semblarà de la presentació,
però...
Home, de fet,
avui parlem que demà comenceu,
però a mesura que vagi progressant el calendari,
jo espero que torneu
i ens anireu aportant detalls
de cadascun d'aquests actes,
sobretot els que són oberts al públic
que en general,
perquè els d'ordre inter,
vosaltres ja teniu els canals
per fer-ho arribar els interessants
per a aquests que són populars,
doncs val la pena que ens fem ressò.
Sembla mentida,
però segurament hi ha famílies
que no coneixen aquest tipus de moviment,
no?
Els moviments, escoltes, podria ser.
Hi ha gent que li dius
no, veia el cau i diu
què és això?
I què és això, filla?
Que és un local de copes,
no surtis de nit,
que saps que t'ho tinc dit,
que no veguis.
Ja sé que es confon amb el bar
que hi ha a la Peralta,
dius no.
Dius no?
Què fa sempre allà?
No, no.
No, no, doncs és qüestió
d'anar aclarint les coses
i explicant-ho.
De veritat que ens ha agradat molt
la vostra presència,
la vostra visita,
esperem que torneu
i sobretot per parlar
que es va complint
el calendari d'activitats.
Moltes felicitats
per aquest quart...
Gràcies.
Si dieu quart de segle,
la cosa ja impressiona, eh?
Un quart de segle de vida
de l'agrupament Xaloc Cèlia.
Roger, Anna,
moltes gràcies i enhorabona
per la tasca que feu.
Bon dia.
Gràcies.
Gràcies.