Quatre minuts seran tres quarts d'una del migdia.
En el temps del sumari hem anat anunciant
des de primeres hores del matí
que avui parlaríem d'un llibre que es presenta aquest vespre.
És obra de Joan Cavaller.
És un llibre que està dedicat a recollir
la mirada que han fet escriptors
al llarg del temps de la ciutat de Tarragona.
Tarragona, escrita, la ciutat vista pels escriptors.
El títol és prou eloquent.
Quan nosaltres parlem d'aquest llibre,
pensàvem, doncs mira, un llibre més o menys petitet, una guia.
I el Joan, que és aquí, bon dia, Joan.
Hola, bon dia.
Ens ha portat un exemplar d'aquest llibre que es presenta aquest vespre.
Ens hem quedat realment bocabadats
perquè ja d'entrada com a llibre,
com a llibre ja entrarem en el contingut
perquè està el llibre com a objecte, que saps tu que és important,
i el contingut del llibre.
El llibre és magnífic, ple de fotografies, gravats antics...
D'entrada sembla una cosa i després és una altra.
quan dius, és un llibre que recull,
dius, doncs mira, aquest autor que va a parlar de Tarragona,
aquell altre, i ens trobem que és una obra magnífica.
Sí.
A veure, els lectors, la gent que el compri,
no que el llegeixi, no que se'l mirin,
diran la seva opinió respecte del resultat.
Ho dic perquè tu has utilitzat l'adjectiu magnífic.
Jo ho trobo magnífic.
i suposo que això ja ho veurem.
A mi m'agrada molt, efectivament, tal com ha quedat.
Un llibre molt ben editat.
Però el llibre és la confluència d'una sèrie de coses.
En principi hi ha el treball d'investigació,
però aquest treball és un treball de llarg que basti,
de llarg recorregut.
Fa anys que el faig i no l'he acabat.
I estaré anys fent-lo i mai no podré dir
que ja l'he acabat definitivament.
i el moment en què, presumptament,
pots dir aquest treball de recerca
al voltant dels escriptors que han escrit sobre Tarragona,
el dones per acabat,
en aquell moment potser el que fas és una guia
o potser el que fas és un diccionari
o una obra de caràcter més enciclopèdic i ordenat.
En principi podria ser aquesta la teva intenció
fa 10 anys, quan vas començar?
No, no, no.
Quan vaig començar no sabia què faria.
La veritat és que no sabia
perquè tampoc no sabia el volum.
que tenia i, per tant,
el que em preocupava més
és descobrir la incògnita.
Aleshores, ara estem en una estació d'aquest viatge,
una estació en la qual donem a conèixer
una part del que hi ha.
No hi ha ni la totalitat del que tinc,
simplement hi ha una voluntat d'assaig
i, per tant, d'interpretació
i d'explicació al voltant del tema
a partir d'unes pistes,
a partir d'unes línies argumentals
i el que hem volgut fer...
Bé, el llibre respon a un encàrrec.
Un encàrrec de...
Aquí la història s'allargaria molt
perquè hi havia un projecte inicial meu
que jo havia presentat a l'Ajuntament,
però després, per diferents raons,
aquest projecte,
abans que jo fos cap de cultura de l'Ajuntament,
per diferents raons,
aquest projecte es d'atura
i al final surt aquest llibre
que té la voluntat de ser un llibre maco,
com deies-tu,
un llibre objecte, una mica,
que combina molt bé
o intenta combinar molt bé
la mirada dels escriptors
amb unes altres coses,
amb una mirada plàstica.
Per tant, amb imatges més o menys coetànies,
contrastades amb imatges actuals
i també amb la mirada dels artistes.
Aquí, per exemple,
hi ha gravats des del segle XVII
fins a l'actualitat,
hi ha fotografia del segle XIX i del segle XX,
però també hi ha la manera com Santiago Rossinyol,
la manera com Joaquim Mir,
la manera com Joan Miró,
Josep Maria Rosselló han vist Tarragona.
He vist un del Serrallo,
del Josep Maria Rosselló,
molt atractiu.
Sí, la Madonna del Serrallo.
No pretenen això ser un llibre d'art,
és a dir, no hi són tots,
n'hi ha alguns de molts representatius,
evidentment hi ha el famós i d'actualitat
de Pís de Miró,
hi ha el quadre de Lí
pintat amb motiu del bicentenari,
del bimilenari, perdó,
de la ciutat.
I hi ha alguns pintors importants,
també hi ha, per exemple,
l'estàtua dels Despollats
o els Desemparats de Carles Mani,
perquè són dues peces escultòriques
que reflecteixen un dels moments
més importants des del punt de vista
de la literatura dedicada a la ciutat,
que és el setge de 1811.
És el fet històric de la ciutat
que genera més literatura,
tant novel·lística com poètica.
Però el llibre és una mica això,
és un llibre que té un caràcter divulgatiu,
que jo crec que es pot llegir
sense coneixements previs,
que serveix
perquè la gent quedi una mica parada
de quants i que importants escriptors
s'han dedicat a la ciutat
i quines mirades més curioses
de vegades han donat sobre aquesta ciutat.
No frivolitzo, intento ser planera.
Saps que em dóna la sensació
que té moltes prestacions al llibre,
com si es tractés d'un cotxe.
És a dir, que tens la part plàstica, visual,
la part de satisfer la curiositat aquella
de dir, calla,
que resulta que Pío Baroja
va escriure sobre Tarragona
i jo no ho sabia,
i aquest altre autor,
és a dir, que té diferents mirades,
diferents preses de contacte.
Sí, jo crec que, d'una banda,
és un llibre que pot ser útil
més que agradar fins i tot
a la gent interessada per la literatura,
perquè descobreix coses, evidentment,
en aquest àmbit,
a la gent interessada en la història,
perquè, evidentment,
aquí hi ha una mirada a través de la història
i, per tant, es veu com la mirada dels escriptors
ha anat canviant al llarg de la història,
com s'ha anat adequant als diferents temps,
i, per altra banda,
interessarà molt aquelles persones també
que van al darrere d'aquelles coses
que descobreixen elements inèdits
o poc coneguts de Tarragona.
Hi ha imatges que jo crec
que no han estat publicades mai,
són imatges que s'han fet expressament
per aquesta ocasió.
Hi ha des d'una imatge, per exemple,
del Mauri, fotògraf d'aquesta casa,
que és una visió de la Rambla aèria,
de la Rambla Nova,
de punta a punta,
que es veu des de Roger de Llúria
fins a la Torre dels Vents.
Això és una cosa absolutament nova d'ara,
és una imatge molt poc coneguda.
O, per exemple,
hi ha una visió de la catedral des de dins,
que està presa, no centrada,
sinó des d'un racó,
l'ha fet Rafael López-Munné,
i té una capacitat de veure detalls,
per l'enquadrament que té,
de veure detalls de les parets,
que és increïble, és molt maca.
Vull dir que hi haurà aquesta part també,
de curiositat, que crec que pot agradar.
Parlem de la part literària, ja és que...
Parlem de la part literària.
Fa temps, molts anys, ara ho comentàvem,
una vegada en una entrevista,
després parlant, no sé cap a on va derivar el tema,
a mi em va cridar molt l'atenció,
que parlàvem de Tarragona, dels escriptors,
d'aquelles converses banals segurament,
doncs que vas a caure...
I jo recordo, perquè em va sobtar molt,
no ho sabia,
que em vas dir que hi havia una obra de José Rzorrilla
que parlava de Tarragona.
I jo em vaig quedar molt sorpresa,
dir, ui, et faries creus la quantitat d'autors,
no només en llengua castellana,
sinó també algun que altre britànic,
algun que altre francès,
que Tarragona en un moment determinat,
doncs, o és un apunt, o és un escenari,
o és una circumstància en la seva obra.
Tu ja tenies moltes coses amagatzemades, no?
Sí.
Ja havies fet una mica de recerca.
Suposo que en aquesta conversa ja coneixia coses, no?
I evidentment ara en conec més.
És que recordo Zorrilla, que el vas...
Sí, Zorrilla era un dels escriptors espanyols
més importants, més populars del segle XIX, no?
Coneguts sobretot per la majoria de la gent,
pel seu tenorio,
i que poc ens podem imaginar que parli de Tarragona.
Jo vaig descobrir que parlava de Tarragona
perquè em van caure a les mans les seves memòries,
recordos d'un tempo viejo.
I allí explica que ell estava a Tarragona
convidat pel Comte de Rius.
El Comte de Rius era una persona molt influent a l'acord,
i estava molt ben relacionat
i tenia un nivell important d'amistat amb Zorrilla.
I l'invitava a Tarragona
i s'hi passava llargues temporades
i escrivia al mas del Comte de Rius.
I bé, ell a les memòries en parla d'això.
Aleshores, et trobes que no tan sols va estar aquí
i va escriure obres de les seves aquí a Tarragona,
sinó que ja cap al final de la seva vida
va dedicar una oda a Tarragona.
Zorrilla era un personatge molt popular,
la gent d'aquí el coneixia,
fins al punt que quan va ser ministre Ruiz Zorrilla
la gent es pensava que havien fet ministre...
A José Zorrilla.
A José Zorrilla.
I estava molt agraït del tracte,
perquè, esclar, com que era un personatge
tan superpopular,
doncs el convidaven a tot arreu
i en la seva oda explica
que el que més recorda de Tarragona
són els saraus, les festes
i totes les mogudes
a les quals l'invitaven.
Jocs florals, etcètera, etcètera.
Clar, jo em quedo fascinada.
Digues que sóc una mica feticista,
però veig que Tirso de Molina,
el burlador de Sevilla,
són una platja de Tarragona.
Expliques, no?
Sí, sí.
Això va ser una cosa que a mi...
Tot això és casualitat.
Perquè, clar, pensar que Valzà,
que també fa referència a Tarragona,
o Pío Baroja,
clar, em dius en cel turmeda,
dins del que és allò
del gust per la literatura catalana
i tot plegat,
però, clar, sobretot el que sorprèn
és que siguin autors
que traspassin l'àmbit
de la llengua catalana.
Ets un gran lector,
escriptor,
per tant, has de tenir molt de contacte
amb la literatura catalana
i fins a cert punt és comprensible
que trobessis aquestes referències.
Però en altres actors,
i a més tan inversemblants
i tan en distància en el temps,
alguns d'ells sobta una mica.
Clar, has de tenir les antenes posades sempre.
Quan un tema t'interessa,
qualsevol,
doncs les antenes han d'estar posades
i hi ha una altra cosa.
La gent del teu voltant
ha de saber
que tens aquestes antenes posades.
Precisament...
És com quan col·lecciones alguna cosa,
que tothom t'emporta.
Exacte, és el mateix.
Precisament,
si té un sentit publicar aquest llibre,
quan jo fa un moment
el treball encara dona per molt,
i per tant,
algun dia,
d'aquí quatre, d'aquí cinc anys,
sortirà alguna altra cosa.
Bé, però a partir de la publicació
d'aquest llibre,
més gent sabrà que jo faig això
i més gent m'anirà donant
la visca
i hi ha tal cosa i hi ha tal altra.
Mira,
el que deies tu del Burlador de Sevilla,
jo l'albre l'havia llegit,
però l'havia llegit de jovenet,
d'adolescent,
a l'institut.
a l'institut.
No hi havia parat esment
que hi apareixi a Tarragona.
M'ho va dir una persona.
M'ho va dir
el Jordi Buixaderes,
perquè,
bé,
tinc una amistat amb ell,
perquè havia
interpretat un paper
amb una obra meva,
havia protagonitzat una obra meva,
i un dia,
en una conversa,
parlàvem de Tarragona
i em va dir això.
Per cert,
Tarragona,
que teniu el paisatge d'en Joan,
no sé què,
i jo dic,
no m'he fixat mai,
i és clar,
vaig llegir l'obra.
Trobar en el començament
de la meva recerca
aquestes coses
va ser el que em va animar
a tirar endavant.
Si no hagués trobat coses interessants,
si tot hagués estat
de tercera o quarta filera,
probablement t'encances
d'anar buscant mediocritats.
Però no,
quan trobes autors importants,
autors bons,
obres molt,
molt bones
en aquest volum,
en aquest repertori,
doncs és quan t'animes.
de sorpreses,
jo m'imagino que moltíssimes,
aquesta mateixa
de Tirso de Molina,
però diguem-ne
què és el que t'ha impactat,
t'ha emocionat,
t'ha cridat l'atenció
per la raó que sigui.
Molts moments,
molts autors,
moltes obres,
però podem dir-ne alguna?
Em seria difícil
centrar-me en una obra,
perquè han de ser
moltes per força.
A mi una de les obres,
de fet,
al llarg de la conversa
ja han sortit
algunes de les que jo destacaria,
però per no repetir títols,
a mi una de les coses
que em va sorprendre
positivament
va ser descobrir
que el que jo considero
un dels més grans poetes
catalans del segle XX,
que és Vicent d'Andrés Estellers,
que és un autor valencià
de Bruixosot,
que en principi
ha estat sempre molt dedicat
al País Valencià
i que pràcticament
ha fet molta obra
de caràcter territorial,
geogràfic,
per exemple,
el seu gran mural
del País Valencià
en tres llarguíssims volums
que està dedicat
als diferents pobles
del País Valencià
però que no té obra
dedicada a altres territoris
de part a la Catalana
ni a Catalunya
ni a les Illes,
resulta que el seu primer llibre
de poesia
es diu
Ciutat a cau d'Orella
i és un llibre
dedicat a Tarragona.
Circumstància,
són aquelles casualitats
que
dèiem abans,
Circumstància,
el seu viatge
de noces
el va fer a Tarragona
i en una situació
d'enamorament
i de visita turística
va fer aquest primer llibre
que,
curiosament,
és un llibre
que marca
un abans i un després
en la poesia valenciana.
És a dir,
a partir d'aquell moment,
en paraules de Joan Fuster
que analitza la història
de la poesia valenciana,
la poesia valenciana
ja és una altra cosa,
ja hi ha un to més modern,
ja hi ha una altra mirada
i aquesta mirada
és una mirada
que respecte
de la ciutat de Tarragona
ningú no l'havia donat mai.
Ell diu
ciutat del quasi,
com volent reflectir,
aquell esforç
de la ciutat
de voler
deixar de ser
alguna cosa del passat
i ser alguna cosa del futur
però no acabar-ho d'aconseguir.
Fixa't que en aquest sentit
apuntes al teu llibre
Paraules de Pío Baroja
que diu
Tarragona,
ciutat demasiado antigua
i demasiado moderna
que en su extrema antigüedat
i su modernitat extrema
no tenia penes rasgos
d'unió, no?
Has vist reflectida
molt aquesta cosa
sempre antagònica
de la ciutat de Tarragona?
El passat,
el futur,
la tradició,
la innovació?
Sí.
I és que sembla
estar reflectit
en moltes coses.
En el conjunt del llibre
es veuen
moltes Tarragones,
no una sol, no?
La col·lisió
entre un passat
molt llunyà,
que és el passat romà,
i la modernitat
surt a tot arreu
d'una manera o d'una altra.
És una cosa
que ja surt
després immediatament
de l'imperi romà,
per dir-ho d'alguna manera.
Evidentment,
aquesta col·lisió
en temps dels romans
no hi era,
perquè allò era
el present,
però després ja apareix.
I com més cap aquí,
més ens la trobem,
aquesta col·lisió.
I en les obres
dels autors
absolutament contemporanis,
quotànines a nosaltres,
és una constant.
Una de les riqueses
de la ciutat
que es traspassa
a la literatura
és que aquesta ciutat
té molt de patrimoni,
moltes pedres,
però que aquestes pedres
conviuen
amb el present.
I això surt
a la literatura.
Surt en poesia,
surt en novel·la,
surt en veutors d'aquí,
surt en veutors
foresters,
etcètera, etcètera.
Un dels escriptors
que em va sorprendre,
un dels molts.
És un escriptor francès
que es diu David Mata,
que és periodista
i va escriure,
ha escrit unes quantes novel·les
i una de les novel·les
es diu Tàrraco.
I explica
el viatge a Tarragona
d'unes persones
a la recerca
de les pistes biogràfiques
d'un artista,
d'un pintor.
I hi ha aquesta col·lisió.
Venint en cotxe
per l'autopista,
el que veu,
i ell intenta recordar
perquè ja ho ha vist,
veu amb un ull
l'aquaducte.
Però també veu
les fumeres
de l'Empetrol,
per dir-ho d'alguna manera,
de les químiques.
Aquesta imatge
ja surt al començament
de la novel·la
i apareix al llarg
de tota la novel·la.
És una imatge generalitzada.
Finalment, Joan,
el llibre es presenta
aquest vespre.
Té aquesta part estètica
important destacada,
una edició
realment molt acurada.
i en quant al contingut,
algú podria pensar,
ai, doncs mira,
fa gràcia pensar
que Zorrilla,
o Pio Baroja,
o Vicenç Andrés Estellers.
Això va més enllà
de la gràcia.
La clau probablement
estigui en aquest darrer moment
de la conversa.
la visió heterogènia,
altres mirades
sobre la ciutat
que ens pot donar peu
als que vivim aquí
a reflexionar
sobre l'entorn.
I tant.
Jo crec que
una de les coses
més boniques
ha estat
veure la varietat
de mirades
i que tot això
tenia un sentit,
que no és pura anècdota.
Hi ha casos
que són anècdota.
Hi ha casos
que sí,
que no hi busquem res més.
Hi ha una novel·la
que no surt en aquest llibre
perquè l'he descoberta
fa poc.
L'he descoberta
a la biblioteca
del Congrés dels Estats Units.
L'he descoberta allà.
Una novel·la
que parla de Tarragona
a la biblioteca
del Congrés dels Estats Units.
Déu-n'hi-do.
Però, bé,
la vaig descobrir
per casualitat allò.
Fent una visita
per internet,
per miserejar,
per tafanejar,
vaig veure
que hi havia una novel·la,
un llibre,
que en el títol
hi sortia la paraula
Tarragona.
en francès.
I aleshores
em vaig preocupar
de buscar
en llibreters de vell
i coses d'aquestes
i la vaig aconseguir
localitzar
en una lliuria francesa,
la vaig comprar
i, bé,
la llegida.
I la visió
que dóna
de Tarragona,
aquesta sí que és
pura anècdota
i no en serveix...
Folclòrica.
No, no, no,
no és folclòrica.
És un best-seller
dels anys 60
que parla
d'unes màfies
instal·lades
en aquesta zona
amb barreja
de gent
de 50.000 procedències,
amb una Tarragona
que només té
alguns elements,
és a dir,
que no hi ha
una profunditat
respecte de la Tarragona.
Bàsicament és
Tarragona portuària
i Tarragona
de costa
i moltes matralletes,
molts assassinats,
moltes...
Tarragona Connection.
Sí, sí, sí.
Un estil així.
Clar, és una cosa
que fa gràcia
i aquí ens quedem,
fa gràcia,
però moltes altres coses
des d'un extrem
fins a un altre,
des de les novel·les
o els llibres
que parlen més
de fets històrics,
de revoltes,
de problemes
de la gent,
etcètera, etcètera.
Una Tarragona
més social
a la Tarragona
cristiana
i a la Tarragona
mística
i a la Tarragona
transcendent,
tot això.
Hi ha una gran varietat
de matisos
i són molt interessants tots.
Veuen perquè dèiem
que era un llibre
que cal conèixer,
que a l'acostar-se
el presenteu
aquest vespre a les 8
al Pretori?
Al Pretori, exacte.
Al Pretori.
I bé, és un acte
ober a tothom,
tothom ja està convidat.
De veritat
que val la pena
acostar-se i conèixer-lo.
Joan Cavaller,
gràcies per venir avui
a la ràdio.
Enhorabona
per aquest treball
a tu i naturalment
a totes les persones
que hi han col·laborat.
Gràcies, bon dia.
Gràcies a vosaltres.