Les 10 del matí, gairebé 37 minuts.
Aquí seguim en directe, el matí de Tarragona Ràdio,
canviant absolutament de registre, canviant absolutament de tema,
perquè ara volem dedicar uns minuts del programa
a fer una petita mirada al passat,
amb una època determinada de la nostra ciutat,
a propòsit d'unes jornades de debat i d'anàlisi
que es faran durant dos dies a partir de demà,
és a dir, dijous i divendres, aquí a la ciutat de Tarragona.
Concretament a l'Arxiu Històric de Tarragona,
a l'edifici que hi ha situat a la Rambla Vella de la nostra ciutat.
Tarragona a l'època de Cristòfol Colom.
Aquest és el títol genèric d'aquestes jornades
que avui volem comentar amb el director de l'Arxiu Històric de Tarragona,
el senyor Ricard Ibarra.
Senyor Ibarra, bon dia.
Hola, bon dia.
Per què aquesta elecció d'un tema que lliga la ciutat
amb l'època i amb el nom de Cristòfol Colom?
Sí, bé, el cas és que ens ha semblat molt interessant
poder lligar l'estudi de la Baixa de Mitjana a Tarragona
amb les línies d'investigació que s'havien seguit
sobre la figura de Colom i les seves possibles relacions amb Tarragona,
que havien fet persones tarragonins,
com és el cas del senyor Ernest Vallonrat, per exemple.
Ens ha semblat interessant,
ho hem aprofitat per aprofundir
o volem aprofitar per aprofundir en aquestes relacions
de Colom amb la nostra ciutat,
però també per donar una perspectiva
de la Tarragona d'aquesta època, del segle XV, bàsicament,
que pensem que no està tot el que ben estudiada
ni el que ben tractada que podria estar.
És una contribució en aquest sentit, vol ser això.
Com han organitzat, doncs, aquestes jornades, aquests dos dies?
Sí, aquestes jornades s'han organitzat, doncs,
bé, partint de l'arxiu històric,
però amb la col·laboració, jo diria que estreta,
molt estreta, del Centre d'Estudis Colombins,
i després amb la participació també importantíssima
de la Universitat Rubí i Virgili,
que aporta tres ponents a les jornades,
però és que, a part d'això,
la universitat convalida l'assistència a les jornades
dels seus estudiants amb un crèdit lliure.
Per tant, la implicació de la universitat,
jo penso que, com no podria ser d'una altra manera,
doncs, és també molt estreta, no?
Per tant, gràcies a aquesta col·laboració
i després també, evidentment,
a la dels serveis territorials de cultura de la Generalitat,
hem pogut tirar això endavant.
Dit amb el títol de Tarragona a l'època de Cristófol Colom,
la primera pregunta que se'ns ve al cap,
tenia alguna relació o va tenir alguna relació
Cristófol Colom amb Tarragona?
Home, a Tarragona en aquesta època hi havia coloms,
i no em refereixo a les bastioletes amb plomes,
sinó que hi havia famílies de colom.
Hi ha línies d'investigació que apunten en aquesta direcció
una possible ascendència de colom,
però hi ha altres fonts documentades, aquesta vegada sí,
que ens diuen, per exemple, que hi havia tarragonins,
com és el cas del Miquel Ballester,
que eren companys, eren amics de Colom,
eren gent molt propera a la figura d'aquest personatge,
que fins i tot penso que van ser marmessors,
aquest de Miquel Ballester va ser marmessor del seu testament,
que el va acompanyar en el segon viatge cap a Amèrica,
i això és el que ens explicarà l'Ernest Vallonrat,
això és el que ens explicarà que tots estem esperant impacients
a veure què ens diuen, tant ell com la gent del Centre d'Estudis Colombins,
però insisteixo que és una part també de les jornades,
volem primer emmarcar la situació de la Tarragona d'aquesta època
i després entrar més en la figura d'aquest personatge.
Perquè com podríem definir precisament la Tarragona del segle XV,
la Tarragona que coincideix amb la presència de Cristófol Colom
i amb la descoberta d'Amèrica, amb l'arribada d'Amèrica?
Home, la Baixa d'en Mitjana aquí a Tarragona és una època convulsa,
una època de peste, és una època de...
Jo diria que és una època de preparació del que serà l'època moderna posterior.
I en aquest sentit diria que, bueno, precisament,
l'altre dia parlàvem amb la Maria Boneta,
professora titular de la Universitat Ruggeri Virgili,
i coincidíem en que hi ha molt a fer, hi ha molt a estudiar
i segurament el gran patrimoni arqueològic romà
que té aquesta ciutat ha solapat i ha deixat en un segon plànol
la resta d'èpoques, no?
I aquest vol ser un primer pas per l'estudi d'aquesta època, precisament.
La doctora Maria Bonet, professora de la Universitat,
és precisament una de les ponents,
una de les persones que participen en les jornades.
Quins altres especialistes o experts
participaran durant aquests dos dies?
Sí, home, jo voldria destacar la presència del doctor Lluís Navarro.
El doctor Lluís Navarro és un professor jubilat
de la Universitat Ruggeri Virgili,
però és una persona amb un gran coneixement de l'època moderna.
I en aquest sentit la seva aportació em sembla que serà molt interessant
per emmarcar després tot el que es dirà en concret sobre Tarragona,
a càrrec de la doctora Maria Bonet,
que parlarà de la consolidació de Tarragona com a centre econòmic regional.
Després tenim el senyor Albert Curto,
que és el director de l'Arxiu Comarcal de les Terres de l'Ebre,
i ens parlarà del conflicte del blat,
totes qüestions relacionades amb temes econòmics també.
Després ja entrarem en situació amb el doctor Joan Bada,
que ens parlarà de la inquisició de Tarragona al segle XV,
el cas d'Andreu Colom.
Bé, és un tarragoní que es deia Andreu Colom,
per això he dit que a Tarragona en aquesta època ja hi havia coloms.
I després jo ressaltaria especialment el 9 de novembre
que tenim una aportació de la doctora Isabel Companys,
que és tècnica del nostre arxiu,
i en què ens farà un comentari,
jo penso que això s'ha de ressaltar molt interessant,
un comentari de la documentació que tenim conservada en el nostre arxiu
i que dona notícia sobre aquesta època de la ciutat.
Jo penso que és molt interessant pels estudiants
i pels persones que puguin estar interessades fins i tot en un futur
en aprofundir en els estudis sobre aquesta època.
Doncs, bueno, en aquesta ponència tindran una sèrie de referències
i d'informació que els serà molt útil.
Després ja el que queda de les jornades, com veieu,
està molt centrada en la figura de Colom.
Tenim una ponència de la doctora Monsat Sant Martí,
de la URB,
en què fa una anàlisi de l'escriptura de Cristòfor Colom
i planteja una possible mostra de catalanitat d'aquesta escriptura,
amb un interrogant,
ja ho veurem al final la ponència cap on es decanta.
A la tarda del dia 9 projectem el documental de l'Enigma Colom,
que jo penso que pot servir com a referència després
per emmarcar les dues ponències finals,
la del senyor Ernest Ballonrat,
que parla sobre la figura de Miquel Ballester,
amic i company de Cristòfor Colom i persona documentada,
no és en aquest cas una hipòtesi,
sinó que és un fet contrastant.
I finalment el senyor Antoni Soler,
que ens parlarà d'aquesta nissaga de Coloms de Tarragona
i que potser ajudarà o pot contribuir a establir alguna mena de lligam.
Aquests són unes jornades que es fan a l'Arxiu Històric.
Deia al principi de l'entrevista que és una iniciativa de l'Arxiu
per en col·laboració amb la universitat, bàsicament?
I amb els centres d'estudis colombins, sí, sí.
Per una iniciativa que neix de vostès, de l'Arxiu?
És una iniciativa que neix conjuntament.
Neix conjuntament, ja saps,
a vegades centres a parlar amb unes quantes persones
i vas traient temes i et sembla que un tema pot ser realment interessant.
Diria que l'Espurna està potser en els centres d'estudis colombins
i a partir d'aquí tots ens hi hem afegit amb molt de gust.
Jornades molt especialitzades per a un públic també molt determinat,
molt concret, que busquen bàsicament estudiants o investigadors?
Jo diria que no, jo diria que no.
De fet, no està plantejat així.
Nosaltres plantegem que les persones, els tarragonins o no tarragonins,
puguin conèixer la ciutat de Tarragona en aquesta època.
Especialitzat per estudiants o per estudiosos?
Home, podria ser,
però em sembla que a ningú li pot fer nosa,
ni li pot semblar una cosa disbarat,
el fet de conèixer dades de la seva ciutat fa uns quants segles.
És una cosa que és ben...
De la mateixa manera que ens agrada tenir notícies del circ i de l'amfiteatre
i d'aquests monuments,
doncs, bueno, tenir notícies,
tot i que potser no siguin tan espectaculars,
però de com funcionava Tarragona en aquesta època,
doncs em sembla que pot ser interessant.
De fet, l'assistència, si m'ho permets dir, és lliure,
tot i que hi ha una inscripció fixada
per les persones que vulguin obtenir aquest crèdit lliure de la universitat
i un certificat d'assistència.
Però les persones que vulguin assistir en aquestes jornades
sense necessitat de tenir aquest certificat ni lliure
poden vindre tranquil·lament,
assistir a les ponències, participar en els debats, etcètera, etcètera.
Cap problema de res.
És a dir, són unes jornades obertes a tothom.
Val la pena remarcar-ho,
perquè a vegades quan s'organitzen activitats d'aquesta mena
des de l'arxiu històric o des de l'universitat
sembla que només siguin per un públic molt concret i molt determinat
de la pròpia universitat.
No, no és el cas, eh?
No és el cas, almenys volem que no sigui el cas.
Les jornades es faran a la sala d'actes de l'arxiu,
un edifici segurament molt conegut per molta gent,
però que també a vegades pot passar desapercebut,
tot i que estigui al centre de la societat, a la Rambla Vella.
Aquesta serà una iniciativa que tindrà altres continuïtats,
és a dir, amb altres temes, amb altres jornades de debat.
Volen impulsar des de l'arxiu jornades o fòrums de debat
com aquest del que parlem avui?
Sí, sí, nosaltres voldríem que aquesta dinàmica de difusió de documentació
i de fons i de coneixements en definitiva sobre la història de Tarragona
això pogués tindre una continuïtat, no?
I en aquesta línia estem treballant.
Dins d'uns mesos preveiem fer una exposició sobre pergamins,
l'any vinent una exposició sobre fotografia,
és a dir, es va treballant en aquesta línia, no?
Però jo discreparia una mica en el tema
que és un lloc conegut, l'arxiu històric de Tarragona.
Jo diria que no és un lloc conegut.
Tot i que ens hi anem esforçant tant com podem,
la gent pot conèixer el nom, li pot sonar,
que a Tarragona hi ha un arxiu històric.
Ara, si li dius on és, la cosa ja potser patina una mica, no?
I si li fas passar per la Rambla Vella i li dius
on és l'arxiu històric de Tarragona,
doncs potser encara més, no?
Perquè estem poc identificats, poc senyalitzats.
Per exemple, una reclamació que hem fet a l'Ajuntament
ja fa temps que l'anem fent,
és que, bueno, en la senyalització urbana que hi ha,
doncs cap al museu, cap aquí, cap allà,
home, que l'arxiu històric de Tarragona també pugui sortir, no?
Penso que ens en sortirem, però em referia
que hi ha una feina per fer important
de difondre, de fer-nos conèixer,
de, bueno, que la gent sàpiga que existim
i que podem donar un servei i que estem a la seva disposició, evidentment.
Sí, de fet, l'edifici de l'arxiu segurament és robuste
quan diu que és poc conegut tot i que està en un lloc, en fi, molt cèntric,
que al costat del carrer Sant Francesc, a la Rambla Vella,
i al costat de la via de l'imperi de la plaça de la Font,
però falta potser també...
Nosaltres ens hi esforcem, tenim un servei didàctic en marxa,
penseu que tot el que portem ara d'any,
doncs gairebé han sigut 300 alumnes de secundària
que ens han passat, entre secundària i alumnes de la universitat,
que han passat amb els professors a fer-nos visites
i que nosaltres rebem amb molt de gust, no?
Vull dir que és un servei que anem impulsant
i que segurament anirà més.
Però hi ha molta feina a fer.
Els arxius tradicionalment han estat centres un tant opacs,
si m'ho permets, una mica tancats
i que la gent, bueno, què deuen fer aquí dins aquesta?
Bueno, doncs nosaltres intentem obrir portes i finestres
que gorri l'aire i que se'ns coneguin
i que ens facin servir, sobretot.
Ara li anem a preguntar que precisament la imatge
sempre d'un arxiu ha estat la d'un lloc molt tancat
amb uns senyors o senyores investigant,
mirant llibres o consultant documents històrics
i, en fi, de difícil accés per la gent, no?
Sí, sí, sí.
Bueno, és el tòpic.
N'hi ha tants de tòpics.
Aquest és un.
Aquest és un i els arxivers,
diria que ens esforcem en fer canviar això.
Ens esforcem i, bueno, és això que t'ha dit.
Intentem que la gent ens conegui,
que pugui accedir, però, esclar, això no és fàcil.
Això no és fàcil perquè és un tema de mentalitat,
és un tema de recursos, també,
i és un tema de voluntat.
Però, en aquest cas, per part nostra voluntat no en falta.
La tenim tota per obrir les nostres portes
a la ciutat de Tarragona i a tot el seu entorn
perquè ens puguin conèixer.
Doncs una bona oportunitat perquè la gent s'atenci,
encara que sigui per primera vegada a l'arxiu històric de la Rambla Vella,
és anar, encara que sigui, també a tafanejar
qüestions relacionades amb aquestes jornades,
perquè estan obertes a tothom, són d'accés lliure.
Tarragona, a l'època de Cristòfol Colom,
comencen demà al matí, a quarts de 10,
dos dies, amb ponències i taules rodones,
en fi, repartides amb diferents especialistes,
amb diferents experts, poden assistir,
poden anar, en fi, a consultar
i tindran alguna informació adicional
sobre aquesta època de la baixa edat mitjana
vinculada a la nostra ciutat de Tarragona.
Una iniciativa, com dèiem, de l'arxiu històric de Tarragona,
també amb el Centre d'Estudis Colombins,
que avui hem comentat amb el director de l'arxiu,
el senyor Ricard Ibarra.
Senyor Barra, que vagi molt bé des dels dos punts de vista,
des del punt de vista més, en fi,
d'importància de les jornades,
del que es digui, i també de l'accés
que moltes persones puguin participar-hi
en aquests dos dies de jornades.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies i fins la propera. Bon dia.
Bon dia.