Amb la passió segons Sant Mateu de Johann Sebastian Bach,
aquesta tarda comença el cicle Redescobrim les obres mestres.
És una iniciativa de l'obra social de la Caixa
per explicar de forma didàctica
algunes de les obres mestres de la música clàssica.
El responsable del curs és professor d'Història General de la Música,
Història de la Música Vocal i Pedagogia
de la Música al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona.
És Rafael Esteve Alemany,
ja el tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Rafael, hola, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
La veritat és que quan ens ha arribat la informació
d'aquests tallers o aquest curs que recordem és oberta a tothom,
ho hem rebut amb molta alegria,
perquè quantes vegades aquells que no som experts en música clàssica
però que ens deixem emportar per aquest tipus de música,
diem, si conegués algun esclau segur que la gaudiria,
més si l'entengués fruiria com aquell company
que tinc al costat del teatre, que sembla que estigui en èxtesi.
Doncs la veritat és que sí, sí, sí.
Sempre diem que aquestes obres no són escrites per experts
ni per una èlit d'especialistes,
sinó que són escrites per tothom, per tota la humanitat.
El que passa és que és cert que algunes d'elles són una mica difícils.
Però jo ho penso i...
Aleshores, conèixer certes pistes, certes claus,
entre altres coses perquè utilitza codis d'èpoques molt remotes.
Clar, però això que has dit és interessant,
perquè dius que són obres que no estan concebudes per un públic erudit.
Clar, el públic de determinades èpoques no coneixia el llenguatge musical,
probablement no sabia llegir una partitura i gaudia d'aquesta música, no?
Com gaudim ara d'un altre tipus de música sense conèixer tampoc el llenguatge musical.
Exactament. Sí, sí.
És que és això.
El que passa és que encara que no coneguis el llenguatge musical,
si hi ha pertanyes a l'època i estàs dins d'una tradició,
hi ha certs sons i certs codis simbòlics que ja els coneixes,
que formen part, malgrat que no sàpigues la tècnica precisa de l'escriptura musical.
I això són coses que hem perdut una mica,
no només en el camp de la música, també de la literatura i de la pintura.
Clar, no vol dir que no conèixer us sigui un impediment total per gaudir-ne,
però si els coneixes en gaudixes encara més.
A veure, jo estic en un teatre escoltant la Passió segons Sant Mateu,
que és la primera obra que ha cansat aquest cicle,
i al costat meu tinc una persona que està estudiant música i que en sap.
El nivell de gaudi d'aquella persona és diferent al meu?
Independentment de les sensibilitats, que això és molt personal.
Mira, exacte, comencem per les sensibilitats, ho deixem a part,
però el nivell de gaudi sempre serà diferent per cada persona.
Quan més entens d'una cosa, més vies d'accés posseixes.
Però al mateix temps també hi ha un perill, que és la racionalització excessiva.
De vegades també la deformació professional d'un músic l'impedeix de gaudir,
perquè està calculant quina diferència hi ha amb una altra versió,
o si aquell instrument toca una mica diferent o articula de tal manera.
És a dir, que de vegades també anar una mica a verge et fa gaudir més.
Sempre és qüestió de trobar una mica el punt just d'anar amb una total obertura personal
i, evidentment, els coneixements que ja tens, prendre'ls com una ajuda que et fan anar més enllà.
És un camí sempre definit.
Per tant, partint dels mateixos paràmetres de qualitat musical, de tècnica i tot plegat,
per què uns compositors són més populars que d'altres?
Per què són capaços de tarolejar les quatre estacions de Vivaldi o la flauta màgica,
algun fragment de Mozart,
i altres obres potser més complexes que també són d'una gran creativitat i una gran maestria tècnica?
Les persones que no hi entenem, entre cometes, no en gaudim tant.
Sí, vaja, una mica perquè hi ha una diversitat enorme a l'hora de crear.
Passa el mateix amb les novel·les.
N'hi ha que són de més fàcil accés i n'hi ha que són una mica més complexes.
Però això no té res a veure amb la qualitat final.
És a dir, hi ha obres de fàcil accés, diguéssim, que s'han fet molt populars.
Per exemple, tu has esmentat les quatre estacions o la flauta màgica,
que són d'una qualitat immensa.
Per això, sí, sí.
I al mateix temps hi ha obres molt populars que són realment tribials,
s'ha de dir.
I el mateix passa amb obres una mica més complexes, una mica més sofisticades,
perquè la intenció artística que hi ha al darrere ja necessita d'aquest llenguatge,
que igualment són d'una qualitat elevadíssima,
i d'altres que pel fet de ser més complexes no vol dir que tingui més qualitat.
Tornarem a la qüestió immediatament.
Hi ha el curs, però no m'agradaria que em passés l'oportunitat de preguntar-li.
Per el tema de la música contemporània,
que sempre és tan controvertit que les orquestres diuen
que els repertoris de tant en tant intentem colar alguna peça,
però és que al públic li costa moltíssim.
En quin moment estem des d'aquest punt de vista de percebre,
d'assumir la música de qualitat?
Parlant del que s'anomena música contemporània, creativa d'ara.
Sí, això realment és un tema una mica candent.
Passa un fenomen molt curiós.
És a dir, a l'època de Bach, per exemple, de Mozart,
la música que s'escoltava sempre era la contemporània.
L'estrany era escoltar música del passat.
No va ser fins a l'època romàntica.
Precisament amb un compositor, que és Félix Mendelssohn,
és una mica el que marca un punt d'inflexió,
que va recuperar la passió segons el Mateu que avui estudiem
i la va donar a conèixer el gran públic.
A partir d'aquí es va iniciar la tradició de concerts que avui tenim.
És a dir, que hi ha obres del passat
i les obres del passat han anat guanyant terreny
fins que avui en dia, realment, una obra contemporània
gairebé és de fer un esforç per incloure-la.
També val a dir que, a partir de les vanguardes del segle XX,
la música contemporània, hi ha molts llenguatges, molts autors
i val a dir que, jo diria, hem d'esperar un temps
fins que la història els filtri una mica.
No tot és bo.
La selecció natural, no?
Sí, que diuen.
Exacte.
Déu-n'hi-do.
Comencen amb la passió en segons Sant Mateu.
És difícil, però ens podria donar alguna pista
de com seran aquestes sessions, Rafael?
Sí, són les trobades en les quals intentem posar l'obra,
començant per això que m'ha explicat,
conèixer una miqueta el seu context.
És a dir, el públic d'aquell temps,
els artistes d'aquell temps, els músics d'aquell temps,
amb quines eines jugaven que eren els codis simbòlics habituals,
que nosaltres avui ja no coneixem.
Aleshores, en aquestes petites pautes
ens obrirà molt la porta cap a l'audició.
Per tant, una mica el context històric, el context artístic,
el context personal, fins i tot, de l'autor,
en quin moment i per què va escriure aquella obra.
Llavors fem una petita pausa
per poder abordar la part d'audició una mica més concentrat.
Llavors fem una audició molt detallada, evidentment,
per fragments, que anem com posant en pràctica
tot allò que hem comentat a la primera part més d'exposició teòrica,
diguéssim, o històrica.
Encara continua sorprenent la reacció de les persones
que participen en la sessió quan acaba,
els comentaris que li puguin fer?
Són sempre molt bonics.
Tothom queda com molt impressionat.
Tant gent que ja coneixia l'obra
com gent per qui és innovador.
Fins i tot gent que hi va amb una mica de por
i fins i tot de recel,
pensant que potser s'avorrirà o allò el superarà.
Perquè realment és obrir la porta,
demostrar allò que hem començat dient,
que són obres per tothom,
i tothom hi vibra, i a més a més, d'una manera molt forta.
Si no, no haguéssim passat a la història.
No faria 300 anys que van ser escrites
i encara les escoltem, i cada cop que les escoltem
percebem i descobrim coses noves.
En el curs es diu Redescobrim,
podria dir descobrir i redescobrir,
vull dir que és apte per aquestes dues experiències.
Exacte, sí, sí, sí.
I què passa quan aquestes obres magnífiques
les interioritzem perquè formen part
d'una campanya publicitària televisiva?
Ens ajuda a comprendre-les més
o ens allunya de l'esperit de l'obra?
Hem d'evitar que caure en una mena d'intoxicació
i, aleshores, associar determinada tonada
a un producte comercial.
Si això passa, és una mica fruit del nostre temps,
és anecdòtic, i ja està, i no va més enllà d'això.
L'autèntica realitat.
I si això, potser serveix perquè alguna persona,
alguna criatura, potser fins i tot,
sentint aquella tonada,
algun dia entri en l'obra,
doncs fantàstic, millor que millor.
Molt bé.
Fareu Mozart, fareu Beethoven i Mendelssohn també, no?
Mendelssohn, exacte.
Sí, sí, el somni d'una nit d'esteu.
És magnífic.
En quant a les persones que va adreçat,
en principi, tal com tinc entès,
va adreçat a tothom.
Va adreçat a tothom.
Sense cap limitació, no?
Cap limitació.
Jo diria, potser,
per el tipus de públic que sol venir,
és un públic adult.
És l'únic que diríem.
Si fos un públic infantil,
jo parlaria amb un altre llenguatge.
Simplement.
Diria potser el mateix,
però ho faria més, més lúdic.
però és un públic, en principi,
adult,
el qual vol dir des dels 17-18 anys
fins l'edat que sigui,
i tant si té coneixements musicals com si no.
Això sí que no és cap problema.
A l'hora d'utilitzar un llenguatge,
no faig servir tecnicismes.
I si en faig servir algun,
explico el que vol dir.
O sigui, és senzillament això.
Doncs hem pres bona nota.
A les 7 de la tarda
entrarà lliure per tothom,
sempre en funció de l'aforament de la sala.
I lògicament, un cop comença,
doncs millor no destorbar la concentració
de les persones que volen engaudir-ne.
Moltíssimes gràcies per atendre la nostra trucada,
Rafael Esteve.
No, vosaltres.
Recordem que és professor del Conservatori Superior
del Liceu de Barcelona
i restarem molt atents a totes aquestes sessions.
Molt bon dia.
Molt bé, bon dia.
Una abraçada.
Adéu-siau, igualment.