Fins demà!
I escondido tras las cañas duerme mi primer amor, llevo tu luz y tu olor por donde quiera que vaya, y ha montonado en tu arena, guardo amor, juegos y penas yo, que en la piel tengo el sabor...
Josep Félix Ballesteros, molt bon dia. Hola, molt bon dia.
Aviam, si li pregunto per què ha triat la terrassa del barra Motoclub, la pregunta potser serà òbvia, perquè, òbviament, aquest barra, aquesta terrassa,
no és patrimoni mundial, però sí que és patrimoni local, no?, gairebé.
Sí, patrimoni de tres generacions, pràcticament, de tarragonins, no?, i jo he passat moltes hores de joventut aquí,
també de gran, venim molt sovint a fer el vermut els migdies del diumenge amb la família de la meva dona i la meva,
i després, quan anava al seminari, passava moltes vegades a fer un tallat perquè havia passat la nit estudiant un examen i no aguantava, no?
En aquestes generacions sempre hi ha hagut una edat que ho mirava cap al Motoclub, veia els germans o els amics dels germans i deia,
a veure quan puc seure jo al Motoclub, no?, aquesta idea.
I els bancs a la Rambla, a més a més.
Allò seia, no puc perquè sóc massa jove, no tinc diners per pagar-me el cafè en aquelles edats,
i dius, home, ja em tocarà a mi també.
Una altra pregunta òbvia és preguntar, per què ha triat aquest tema de Joan Manuel Serrat a Mediterrani?
Primer, perquè és un tema que m'encanta, un dels temes que vaig sentir quan vaig conèixer la meva dona, a més a més,
i després perquè és que la Mediterrània es marca, no només aquesta ciutat, els tarragonins,
jo quan marxo fora de vacances i no veig la Mediterrània, no sento el mar, no el veig, no oloro el salitre,
el trobo a faltar i, per tant, allò com que forma part de la nostra essència, no l'existència sinó l'essència,
el Mediterràneo és que és un compendi del que seríem nosaltres.
Segons la revista Rolling Stone, Mediterràneo, és la cançó número 1 de 200 del pop-rock espanyol.
Ah, sí?
Sí, sí, ho hem vist i dic, mira, 200 millors cançons de la història pop-rock espanyol,
la revista Rolling Stone té molt bona reputació, per tant, la segona és una cançó de natxa pop,
la xica d'aher, de la dècada dels 80.
Sí, sí, sí.
Vostè on era, als 80? Ja estava en política?
La primera part dels 80 no, estava amb esplais, amb grups juvenils, muntant el Carnaval
i fent moltes coses, en fi, estudiant, acabant la carrera.
La segona ja sí que estava com a regidor independent, però com a regidor de cultura,
joventut i esports d'aquestes ciutats.
Aquests dies estem parlant amb tots els candidats, cadascun dels candidats ha arribat a la política,
jo no diria per camins diferents, però sempre en funció d'alguna circumstància.
En el seu cas, primer va ser el moviment associatiu i després la política va anar en paral·lel.
Com es va donar aquest pas?
Primer va ser, jo era monitor i director d'Esplai Colònies amb mossèn Tomàs,
amb nois i noies deficients mentals,
i en tant que director i monitor del club d'Esplai Baixell...
Que estava allà davant de Texca.
Que estava davant de Texca, al carrer August, efectivament,
amb una casa molt antiga que era de la...
Que aquella, hi havia un cau també, el com es va en grup Escolta, el Verge del Claustre, no?
Hi havia un cau, sí, exacte.
Veig que ho sabeu molt bé.
Bé, a partir d'aquí vam entrar, com a entitat, vam entrar en el Consell de la Joventut
i en el Consell de la Joventut de Tarragona jo era el representant del club Baixell.
vaig començar a conèixer molta gent que es dedicava a la política.
Jo la política la vivia de lluny, he de confessar-ho, la vivia de molt lluny,
però a poc a poc vam organitzar el Carnaval,
vam organitzar tot un seguit de setmanes de joventut,
és a dir, era l'època de recuperació de la democràcia i de la participació,
i em vaig començar a engrescar,
i llavors el Josep Anton Burgacer, que era regidor de joventut en aquell moment,
em va dir, escolta, per què no vens a col·laborar amb nosaltres?
Llavors el Consell de la Joventut em va proposar,
com a tècnic de joventut i cultura,
per formar part de l'estaf del Josep Anton Burgacer,
i aquí, per pura casualitat, ja em vaig enganxar
com a independent a la llista del Partit Socialista,
l'any 86 vaig entrar a militar, i fins ara.
Per tant, clar, en aquella època diu que no estava molt vinculat a la política,
però una època en què la joventut estava molt polititzada,
i molt cap a les formacions d'esquerra de les 50.000 que hi havia aleshores, no?
Sí, sí, jo tenia companys,
de fet jo no militava en cap partit, ni mai havia militat en cap partit,
és més, jo la política dels partits me la mirava de lluny, no la política,
perquè efectivament era una generació polititzada, afortunadament.
Però sí, jo tenia companys de la joventut socialista,
del col·lectiu de joves comunistes, dels trusquistes, de bandera roja,
de hoberguàrdia roja, maoistes, del PT, no?, del Partit del Treball.
En fi, la majoria eren del PSAN, del bloc d'esquerres d'alliberament nacional,
i tots els meus amics estaven en aquest entorn,
també tenia algun a Convergència i a joventuts d'esquerra republicana, no?,
i algun a les joventuts de l'OCDE, que després va ser CDS,
però sí, sí, era una joventut molt polititzada,
molt idealista, també, i molt generosa, no?
Jo crec que ara, també, eh?, són formes diferents,
però també hi ha molta generositat,
i d'alguna manera polititzada, també, no?
Hi hauria més militància, ja no dic dins dels partits,
sinó segurament com a actitud vital,
si els referents fossin més clars pels joves, no?
La militància dels partits sempre ha estat baixa en relació a la població,
i és igual dels partits com dels sindicats,
però, en canvi, la gent jove fa política de moltes maneres,
amb ONGs, fa política amb entitats d'esplai,
jo fa poc vaig estar reunit amb els minyons d'escoltes
i fan una feina extraordinària,
és a dir, fa política, política és dedicar-se a la societat,
des d'altres àmbits,
i, per tant, és perfectament i igualment vàlid, no?
Però diguem-ne que aquesta manera de fer
està relacionada més amb uns valors indeterminats,
i no tant en un plantejament ideològic,
que és el que pot posar davant del jove o no tan jove el partit polític,
que, d'altra banda, estan una miqueta devaluats, no ens enganyem, no?
Sí, sí, home, segurament...
No la política, els partits.
Sí, segurament, jo m'he dedicat aquests tres anys
a fer una tasca molt, molt, molt, molt de proximitat,
perquè el ciutadà té la sensació que discutim dels nostres problemes
i no dels problemes de la gent.
I això no allunya el ciutadà de la política,
ens allunya els polítics dels ciutadans.
I aquest és l'autèntic drama i l'autèntic perill.
I hem de fer un esforç per recontactar diàriament,
no cada quatre anys, diàriament,
amb els ciutadans per sintonitzar amb els seus interessos.
Quan tu sintonitzes amb els seus interessos,
veus que la gent torna a creure,
no sé si en els partits,
però sí amb la necessitat d'implicar-se en la política.
Interessos generalment particulars,
perquè diuen que som tan individualistes, no?
Que no pas col·lectius.
A mi hi ha molt poca gent que m'hagi parlat del pla general
o del pla estratègic de la ciutat,
ni tan sols de la façana marítima.
La gent em parla que el net no pot tenir guarderia,
que l'escola no està bé,
que la vorera, les rajoles ballen i tasquitxes,
que la guàrdia urbana no la veuen.
D'això em parla la gent.
No em parla de com avança aquesta societat,
de com la fem millor, no, no.
Parla de la seva quotidianitat.
De totes maneres, vostè que ha fet aquesta proximitat justament,
ha notat aquesta dimensió negativa
que projecten els partits polítics i els polítics en conjunt?
Potser no els ho diran a la cara, però...
He notat distància d'entrada
i després d'una bona conversa d'una horeta o de dues hores,
o de mitja hora,
comprensió i proximitat.
Vol dir que el ciutadà ja està disposat
a veure i a parlar amb els polítics.
El que no està disposat és a pensar
que d'aquelles coses crítiques, per exemple,
és una autèntica aberració
que en aquesta campanya electoral
que és municipal,
que és de temes de les ciutats i dels pobles,
doncs el Partit Popular estigui parlant més de l'ETA
i de coses que no toquen en aquest moment.
I clar, el ciutadà diu,
escoltim, però que no som municipals,
que no hem de parlar de la vorera,
que no hem de parlar de la guàrdia urbana,
que no hem de parlar de la neteja, no?
Això és el que allunya a la gent.
Quan tu estàs amb ells,
i és veritat que et reben de manera freda
perquè et veuen distant,
però parles dels seus problemes,
no només se t'acaben obrint,
sinó que acaben confiant
en que tu els entens i els pots ajudar, no?
De totes maneres,
a vegades l'elector troba a faltar
una certa autocrítica per part dels polítics
i una certa dosi d'humilitat, no?
Sí, sí, sí, sí.
L'hem de tenir encara que no es faci l'exercici.
No li dic ara que és mal moment per l'autocrítica,
quan passin les eleccions,
en tot cas ja faran l'exercici si toca.
L'hem de tenir encara que no es faci l'exercici,
evidentment, no?
Perquè despullar-te públicament
i reconèixer que t'has equivocat.
No cal que sigui públicament,
però probablement...
Reconèixer que t'has equivocat
sempre és complicat,
no en política, amb tot.
Però jo crec que és bo fer-ho.
És bo fer-ho perquè,
de la mateixa manera que la gent ens ha de veure
que tenim arrugues, canes i som gent normal,
ha d'entendre que també ens equivoquem
i que quan ens equivoquem
sabem reconèixer-ho i rectificar, evidentment.
La figura de mossèn Tomàs,
i canviem radicalment de tema,
és important a la seva vida
i ho continua sent, no?
Malgrat que ja no hi és.
Vostè, múltiples vegades,
altres vegades que hem parlat també en altres eleccions,
no ha tingut cap recance
en un temps en què costa molt mostrar
les idees i el pensament íntim de cada persona,
de declarar que vostè és cristià,
que és absolutament combatible amb ser socialista, etcètera,
en una època en què les ideologies i les creences
sembla que estan de cap a caiguda.
què li impulsa a manifestar-se tan obertament
aquesta part més íntima?
perquè jo crec molt en els valors, no?
I jo soc socialista i soc cristià
i amb mossèn Tomàs, això ho havíem parlat moltes vegades,
i al mossèn Tomàs li dec una part d'aquest compendi de valors
que a mi em fan ser persona
i que jo intento transmetre a la meva família
i a la gent que m'envolta,
em va fer entendre que els valors són molt importants
i la pràctica d'aquests valors.
Perquè clar, una cosa és fer un enunciat de valors
i l'altra és posar-los a la pràctica.
Llavors, el socialisme i el cristianisme
treballen per la justícia social,
treballen per la igualtat,
per aquells que més ho necessiten,
per la llibertat.
I aquests són valors
que són igual del socialisme
com del cristianisme o del catolicisme.
Jo sempre recomano,
i la gent ens posa les mans al cap,
ningú és del meu partit alguna vegada,
quan diuen, recomani un llibre del nou testament.
No la Bíblia, el nou testament.
El nou testament, sí.
Ens equivoquem perquè l'unidor, eh?
És el déu dels exèrcits,
el déu venjatiu,
el déu castigador.
Una mica de por i tot, eh?
Però el nou testament és fantàstic,
perquè és un missatge
que ara és assumible
amb la seva integritat,
amb la seva integritat, eh?
Amb la societat del segle XXI.
I és un missatge
en aquell moment revolucionari
i encara ara revolucionari, no?
Quan diu
que és més fàcil
que un ric,
que un camell passi
pel forat d'una agulla,
que no pas que un ric
que entri al regne dels céus,
això dit en aquell moment
i dit ara
és autènticament revolucionari.
Vol dir que Jesús
ens invita a la revolució?
No.
Vol dir que ens invita
a posar per davant
valors d'estimar l'altre,
de solidaritat,
de lluita per aquells
que més ho necessiten.
I són valors
que jo en el socialisme,
en el socialisme històric
i autèntic,
els trobo
i m'hi trobo molt còmode.
Per tant,
la religió sovint
es converteix en ideologia, no?
I tant,
i tant.
El que passa és que,
saps què passa?
Que tenim massa clitxés, no?
Vostè diu cristia
i la gent pot pensar
en el papa
o pot pensar
en la teologia
de l'alliberament
o pot pensar
en moltes coses, no?
Jo,
mossèn Tomàs,
el tenia com un amic,
primer,
com un company de viatge,
com un referent moral,
com un home vitalista,
un gran tarragoní,
i jo no sabia
què és el que apreciàvem més d'ell,
la dimensió humana,
la religiosa,
la seva voluntat de servei,
el seu caràcter progressista,
la seva implicació
en els castells,
no ho sabia,
era una persona
polièdrica,
afortunadament,
com tots ho som,
com tots ho som.
Ser cristià
no vol dir
estar estrictament d'acord
amb la moral religiosa
i amb tots els postulats
que es fan públics,
en el que veiem
ser cristià
és tenir uns valors,
creure en el missatge de Cris
i creu que el missatge de Cris
és perfectament aplicable
a la realitat quotidiana.
Abans,
parlant d'altres temes,
sortia,
allò fent una mica de broma,
el dia que faci les meves memòries,
ja té prou material
per fer unes memòries?
No, encara no.
És jove,
però té quatre punts
de dir,
calla,
que això,
el dia que faci les memòries
ho posaré?
Tinc algunes coses molt bones,
sí,
i algunes les tinc recopilades,
coses bones
i coses no tan bones,
experiències amargues
i experiències molt boniques.
En tinc una
que segur que posaré
que si vol
li revelo,
perquè em va deixar
sobtat,
jo era un regidor
de 27 anys,
em sembla,
i vaig anar
a invitar
el Josep Tarradellas
que vingués
a fer el pregó
de festes
de Santa Tecla
i vaig anar
a Viagusta
a casa seva
i em diu
ah,
vostè és molt jove,
dic sí,
sí,
efectivament,
jo,
clar,
un home tan important
i històric
que l'havia vist a la tele,
jo,
allà,
a Collonidet,
no?
Diu,
doncs vostè té molta sort,
jove,
jo em vaig quedar
absolutament parat,
dic per què?
Diu,
home,
doncs perquè
vostè és regidor
del seu poble,
dic,
home,
però vostè és un gran polític,
diu,
no,
no s'equivoqui,
jo no arribaré a ser mai
un gran polític,
diu,
home,
això no pot ser,
diu,
no,
no arribaré a ser mai
un gran polític
perquè no he estat capaç
de ser alcalde
del meu poble,
no?
Clar,
que un personatge històric
de la talla
del Josep Tarradellas
et digui això,
o sigui,
em va desmuntar,
però em va fer veure
que aquesta política
de proximitat,
la del dia a dia,
del carrer,
del municipalisme,
és molt important
i té una dimensió
que és l'autèntica
escola dels polítics,
home,
de fet,
en part,
els polítics
haurien de,
o no sé qui,
hauria de fer
més pedagogia
per revelar als ciutadans
l'important
de les eleccions municipals,
no?
Totes,
lògicament,
el dret d'exercir el vot
i tot allò que ja ho sabem,
però aquella cosa
més concreta
i més pròxima.
En la política
hi ha molta mitomania,
no?,
cap als grans personatges?
Sí,
sí.
En general?
Sí.
Hi ha molta iconoclàcia,
mitomania,
efectivament,
mitifiquem els personatges polítics
i els acabem
o demonitzant,
que també és una forma
de mitificar,
o pujant als altars,
no?
I jo crec que tan negativa
és una cosa com l'altra,
perquè no deixen de ser personatges
al servei de la gent
amb les seves grandeses,
les seves misèries,
les seves contradiccions,
que n'hi ha ni moltes,
i te n'adones,
efectivament,
quan estàs en campanya,
te n'adones
que tothom et ve a dir
el bé que fas,
el fantàstic que ets,
i has de fer esforços
perquè algú et digui,
escolta'm,
diguem exactament allà
on m'he equivocat,
què és el que puc millorar,
què és el que no he fet bé,
què és el que puc rectificar,
perquè això és el que realment
em serveix,
no només a mi,
a mi,
a la societat,
però sí,
hi ha molta iconoclàcia,
sobretot.
Quan vostè sent allò que diuen,
sí,
perquè la classe política,
què és la classe política?
Jo no sé què és,
jo no m'hi he sentit mai,
primer,
perquè tota la vida,
des que soc regidor,
fins ara fa tres anys i mig,
que no he viscut de la política,
que jo tenia la meva feina,
com sabeu,
a l'11,
i he volgut sempre combinar
l'activitat meva professional
com a ciutadà
amb l'activitat política voluntària.
Només fa tres anys i mig
que m'hi dedico professionalment,
però no em sento identificat
amb allò que em diuen
la classe política,
que insisteixo
que no sé ben bé què és,
perquè no hi ha una...
La classe botiguera,
la classe...
No hi ha una classe política.
No hi ha una classe política.
No hi ha una classe política.
No, no, no.
Jo, sincerament,
jo segueixo tenint els mateixos amics
que tenia quan no estava en política.
Els amics de la facultat,
els amics del seminari,
els amics de la ciutat,
i els segueixo cultivant.
És veritat que n'he incorporat
de nous, com tothom, no?
Però no perquè estigués en la política,
sinó senzillament perquè ens hem trobat
en situacions diferents,
en el gimnàstic,
o en el club nàutic,
o a l'AMPA de l'escola, no?
Però jo no tinc
no més amics en la política,
jo no tinc no més
cercle en la política.
Jo tinc els meus amics
amb els que moltes vegades,
la majoria de vegades,
no parlem ni de política, no?
Ja, no vull ser impertinent,
però jo moltes vegades
he sentit dir que en política
no hi ha amics.
Sí, sí que n'hi ha.
Hi ha adversaris, hi ha rivals,
però en política no hi ha amics.
Sí, sí que n'hi ha, sí que n'hi ha.
Sí, sí, sí.
No, no, ho dic sense cap ironia, eh?
Sí, sí, no, ja ho sé,
no, aquella frase de Churchill, no?
Sí, no, com que ens movem
sempre amb els tòpics, oi?
Disortadament.
Sempre hem de tirar de tòpics
que els polítics no són ni millors
ni pitjors que la resta de la societat.
Hi ha metges que són fantàstics,
hi ha metges que són dolents,
hi ha arquitectes que són fantàstics,
hi ha arquitectes que són dolents,
hi ha picabaralles entre metges
i advocats i arquitectes
que són tan cruels o més
que les dels polítics.
La diferència és que nosaltres,
les nostres picabaralles són públiques,
sempre, la primera.
I la segona, que nosaltres gestionem
allò que és dels ciutadans
i per tant hem de ser especialment curosos, no?
Però no som ni millors ni pitjors.
Evidentment, tens enemics en política,
però també tens molts amics del teu partit
i d'altres partits, també, no?
Què troba a faltar de la seva feina a la ONCE?
Primer, el contacte amb els nens.
El contacte amb els nens...
Quina feia específicament, per tant?
Jo soc pedagog i feia de professor,
espero fer, eh?,
encara abans de jubilar-me,
encara de professor
per facilitar la integració
de nens secs i nenes
a les escoles ordinàries i als instituts.
Trobo a faltar el contacte amb els professors,
el contacte amb els nens
i, per què no dir-ho,
l'horari i les vacances escolars.
Com a això sí, no?
Perquè això sí que ho he perdut absolutament.
És diferent?
Sempre ha treballat amb nens, a la ONCE?
Sí, sí, sí, sempre.
Des de...
Jo vaig estudiar físiques
perquè volia ser científic,
de fet, la ciència va...
Vostè volia ser científic?
Científic.
A mi la ciència sempre...
Però de quina mena?
Científic, descobridor?
Física, física.
Física de partícules elementals, concretament.
Però allò de petit hi ha, o...?
Sí, sí, sí.
Bé, potser de petit, petit no,
però des que vaig acabar la primària
que tenia clar que havia de ser científic.
Vaig estudiar físiques,
m'apassionava i m'apassiona.
De fet, un dels personatges
que més m'apassiona de la història de la humanitat
és Einstein, no?
Però llegint un article
sobre les nuclears de nova generació
em va agafar una crisi personal i existencial.
Vaig veure que...
Igual que Einstein, no?
Vaig veure que la ciència posada en mans
d'una tecnologia bruta
i al servei de determinats poders
era molt perillosa.
I vaig dir, escolta, aquest no és el meu camí.
I com que ja estava treballant amb mossèn Tomàs
i amb nens deficients,
vaig decidir fer pedagogia.
No sé per què dèiem això ara, però...
Sí, no, no,
per el tema de la feina,
que si sempre havia treballat amb nens,
de totes maneres,
d'un temps cap aquí.
Hi ha moltes renúncies
de la part de ciències,
com es deia,
de la part de lletres,
perdó, cap a ciència,
perquè sembla que la ciència
ens dóna resposta per a tot, ara, no?
Bueno, la ciència té molta resposta.
S'estan militant molt
en el camp de la ciència avui en dia,
fins i tot des del punt de vista filosòfic i ideològic.
La ciència és molt atractiva,
però la ciència sense valors
és molt perillosa.
La ciència sense valors és molt perillosa.
Per tant,
la ciència és una gran meravella de la humanitat.
Jo sempre dic
que el que ens diferencia
als homes dels animals
no és només què pensem,
és la cultura i la ciència, no?
Que siguem capaços d'intervenir
en la natura
per fer-la adaptable
a la nostra realitat existencial
és molt important.
També fem excessos, no?
Però la ciència
no té respostes per tot, eh?
Ja els hi asseguro
que no les té per tot.
Diuen que per quasi tot.
Bé, no, cal.
Jo crec que inclús els científics
han de ser,
jo no em considero un científic,
però han de ser humils.
Jo ara fa poc parlava
amb el Josep Guinovar,
que el vam fer fill adoptiu de la ciutat,
que és una persona magnífica
amb un sentit d'humor extraordinari,
i clar, una persona com ell
que em digui que, escolta'm,
he descobert
que la ciència
no té resposta per tot.
Home, doncs,
és una autoritat, no?
Aquests dies
vostès sí que han de tenir
resposta per tot,
sobretot quan els pregunten
de coses molt concretes,
d'aquelles que bé que circulen,
no només entre els polítics
i els periodistes,
sinó entre els ciutadans.
Ara anirem uns moments,
els estudis,
jo, malgrat que és una molèstia,
li demanaria que es posés els auriculars.
I, miri,
anem a l'ample,
comencem per aquest Banc d'Espanya
que podem veure des d'aquí.
Què farem amb el Banc d'Espanya?
En tot,
ara li posem un altre auricular
que li porta el Joan Maria
perquè aquest sembla que no acaba.
Ara sí?
No?
Igual és que aquí no...
No tenim cobertura.
Ara sí, ara sí.
Banc d'Espanya,
senyor Ballesteros,
comencem per aquest punt.
El Banc d'Espanya...
Una biblioteca, no?
Ja ha dit repetides vegades.
El Banc d'Espanya
mai serà una mesquita.
El Banc d'Espanya ha de ser,
i ho vam dir fa quatre anys,
una biblioteca,
hemeroteca,
i la planta baixa
ha de ser un gran centre
d'informació turística i ciutadana.
Pot ser que en aquesta ciutat
tinguem un quiosquet
com aquest que hi ha aquí davant de la Rambla
amb aquesta imatge tan de poble, no?
Hem de fer un gran centre
d'informació turística i ciutadana
que tothom que vingui
es pugui informar adequadament,
deixar la motxilla o la maleta,
seure tranquil·lament,
consultar un ordinador,
una pantalla gegant,
buscar tríptics,
carregar la seva PDA
o el seu mòbil, etcètera.
Ricard, bon dia.
Et pots estalviar la pregunta
del Banc d'Espanya
que ja l'he plantejat jo?
Molt bé, doncs,
en Josep Félix Ballesteros, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Ja que sou a la terrassa del Motoclub,
al mig de la Rambla,
a mig camí precisament
del Banc d'Espanya
i del balcó del Mediterrani,
el convidem ara, Anna,
uns moments al balcó.
Des d'allà podem veure
una magnífica vista del mar,
de la façana marítima,
de les línies del tren.
Vostè precisament
sobre la façana marítima
ha dit que en sis mesos,
si és alcalde,
es podria arribar a un acord.
És aquesta realment,
senyor Ballesteros,
una proposta realista?
És una proposta realista,
meditada i que ja he començat
a treballar.
En sis mesos,
jo crec que abans,
però per prudent,
més val que diem,
en sis mesos hem de tenir
un projecte,
un projecte consensuat
i aprovat per l'Ajuntament
i un projecte negociat
amb les dues altres administracions
implicades,
la Generalitat
i el Govern Central.
També des del Balcó
es pot veure
el Fortí de la Reina,
motiu de controvèrsia
en les últimes setmanes
i també durant la campanya electoral.
Ahir,
els seus rivals
de Convergència i Unió
deien dels socialistes
que han llançat
la tovallola en aquest tema.
Què n'ha de dir?
Doncs que no,
que jo sempre he considerat
el Fortí
un equipament important
per la ciutat,
sempre he considerat
que el Fortí
l'havíem de salvar
perquè era un equipament
valorat
i molt ben valorat
per la ciutat
i de fet
tant abans com ara
sempre hem donat
suport a totes les iniciatives
que han anat encarades
a salvar el Fortí
i ho seguirem fent.
Si ells utilitzen el Fortí
com una arma electoral
em sembla que és una mala tàctica
ja s'ho faran.
Jo tinc molt clar
que el Fortí
és estimat per la ciutat,
és volgut per la ciutat
i que si tenim
la més mínima possibilitat
entre mans
l'hem de salvar com sigui.
Ja que som a la franja litoral
què hi posaria?
A què creu
que s'hauria de destinar
la finca de la Sabinosa?
La finca de la Sabinosa
Miri, en primer lloc
el mar Mediterrani
com bé s'ha dit abans
al principi d'aquesta conversa
és un dels nostres recursos naturals
més preuats
no només pel port
i el transport
sinó perquè tenim
una gran oportunitat
en el mar.
Miri, jo proposo
fer un centre
de talassoteràpia
en el mar
a la finca de la Sabinosa
fer la universitat
d'estiu
de la URB
però també
del conjunt
de la Mediterrània
i un centre
d'activitats culturals
i convencions especialitzades
perquè ha de ser
un equipament públic
jo no vull
que la Sabinosa
ni es privatitzi
ni es converteixi
en una part hotel
ni en un hotel.
Vostè ha lligat també
a aquest espai
de la Sabinosa
altra zona
d'equipaments culturals
a l'àrea de llevant, no?
Sí
jo el que estic dient
és que allà
on hi ha actualment
l'estadi del Nàstic
i l'estadi
o el camp d'entrenament
en comptes
de posar-hi cases
hi posarem
un auditori
un gran auditori
de música
que no tenim
en aquesta ciutat
que tindrà també
com a complements
el conservatori
i l'escola de música
i al costat
un gran centre
d'arts plàstiques
i cultura contemporània
que acabaria
efectivament
com vostè diu
en la Sabinosa
amb aquest equipament
que hem dit.
D'aquesta manera
tindrem una gran àrea
d'equipaments culturals
potent
d'àmbit nacional
amb una gran àrea
d'aparcament en superfície
que permetrà
que la gent
que vingui de fora
pugui aparcar aquí
i no cal que entri
al mig de la ciutat
i una àrea
encara més perimetral
de zona verda
que dignifiqui
aquella zona
de llevant.
Aquesta proposta
d'equipaments culturals
senyor Ballesteros
no trencaria
però l'acord
que hi ha
entre l'Ajuntament
i el Club Gimnàstic
per justament
finançar
amb la construcció
de pisos
a l'estadi
de Camp Clar
el nou estadi?
No, no
no el trenca
per una raó
perquè els pisos
que s'havien de fer allà
nosaltres els acumularem
a la bodellera
i els promotors
i els constructors
ja estan d'acord
per tant
el pacte
per fer l'estadi
del nàstic nou
seguiria igual
l'únic que passa
és que en comptes
de fer les cases
en l'ubicació actual
de l'estadi
es farien a la bodellera.
Ja que parlem de pisos
l'habitatge
segur que en el seu contacte
amb els ciutadans
és un dels temes
de més preocupació
digui'm una mesura
prioritària
que creu que podria
dubtar l'Ajuntament
de Tarragona
en el futur
per afavorir
l'accés
de molts ciutadans
amb un habitatge digne.
Fer
miri
amb 18 anys
habitatges públics
des de l'Ajuntament.
Considero que és
una xifra ridícula.
Jo vull fer
en els propers 4 anys
900 habitatges
més convenis
amb entitats privades
per poder fer-ne més.
I immediatament
a les cotxeres
de la Policia Nacional
i quan marxi
la Guàrdia Civil
a la caserna
de la Guàrdia Civil
fer habitatges
socials protegits
pensant especialment
amb els joves
que són els que més pateixen
el preu de l'habitatge
i l'escassetat
d'habitatge públic.
Sí,
hi ha un altre tema
que segur que preocupa
els ciutadans
és el de la mobilitat
el del trànsit
la circulació
l'aparcament
i les zones blaves
quines mesures
creu també
que són prioritàries
en aquest àmbit
de la mobilitat?
Miri
en primer lloc
potenciar el transport públic
fent un transport públic
més freqüent
més àgil
menys contaminant.
En segon lloc
fer tot un seguit
de pàrquings
com el que jo li deia abans
amb l'àrea aquesta
d'equipaments culturals
fer tot un seguit
de pàrquings
en superfície
a la perifèria
de la ciutat
gratuïts
de tal manera
que la gent
que vingui de fora
pugui deixar els cotxes
a la perifèria
i entri
o bé caminant
o bé en transport públic.
L'altra mesura
és eliminar
500 zones blaves
de la perifèria
de la ciutat
absolutament inútils
que ho faré
a més a més
el primer dia
o el segon
en el que sigui alcalde.
I en tercer lloc
una autèntica política
d'incentivar carrils bici
per tant
facilitar
que la gent
autoritzi
mitjans alternatius
facilitar també
rebaixant impostos
de circulació
als vehicles
de dues rodes
els ciclomotors
i fent
que els pàrquings
el primer quart d'hora
tots
els pàrquings
siguin gratuïts
de tal manera
que si algú ha de fer
alguna gestió
no cal que deixi
el cotxe en doble fila
sinó que pugui deixar
el cotxe al pàrquing
vagi a fer la gestió
l'agafi
i no hagi de pagar un duro.
Tot això
i algunes reformes més
que ara no tenim temps
d'explicar
del trànsit
i del sentit
del trànsit
i de les circunvalacions
tot això
generaria
segur
una millora
del trànsit
espectacular.
Tornem a parlar
d'edificis emblemàtics
a què destinaria
el partit
dels socialistes
la Tabacalera
l'edifici de la Tabacalera?
La Tabacalera
ha de ser
un gran equipament cultural
jo tinc un compromís
adquirit
amb la ciutat
que en un mes
una comissió d'experts
decidirà
a què es destina
si es decideix
que es destini
a Museu Nacional Arqueològic
doncs serà
Museu Nacional Arqueològic
i agafaré
la maleteta
i me'n aniré
a la Generalitat
i a Madrid
a buscar els diners
per fer-ho.
I la Quinta de Sant Rafel?
I la Quinta de Sant Rafel
ha de ser
primer
és un gran patrimoni
modernista
que ara està
deixat de la mà de Déu
cremat
i abandonat
i és lamentable
és una finca
de la família Puig i Valls
que és fantàstica
i ha de ser
un centre
d'interpretació
del modernisme
del nostre patrimoni
forestal.
La polèmica
d'aquesta setmana
sobre la mesquita
i de la instal·lació
de la mesquita
com proposa
la iniciativa
al Banc d'Espanya
segurament
deixa al darrere
i al rerefons
del debat
de la immigració
d'integrar
la nova immigració
a la nostra ciutat.
Quina creu
que pot ser
la política
que una administració
com l'Ajuntament
i l'Administració Municipal
pot fer
en aquest tema
de la immigració?
Miri,
afavorir primer
que hi hagi
més beques i ajuts
perquè la gent d'aquí
pugui tenir accés
a les beques i ajuts
perquè molta gent em diu
escolti,
els hi donen tots
els altres
els que venen de fora
i nosaltres no en tenim.
Per tant,
fer més beques i ajuts
i promoure
més equipaments,
més llars d'infants,
més places escolars
perquè tothom tingui
la possibilitat
d'accedir-hi.
Segon,
evitar que hi hagi guetos,
és a dir,
que tota la immigració
s'acumuli
en determinades zones
de la ciutat.
En tercer lloc,
crear l'ordenança
del civisme.
La immigració
genera
alguns avantatges
però també
alguns inconvenients
si es concentra
tota en determinades zones.
Per tant,
no permetrem
que tota
s'acumuli
en un sol lloc
o en dos o tres barris
de la ciutat.
I en últim lloc,
que tingui molt clar
que tenen uns drets
però que sobretot
tenen uns deures
i aquí estem
en una societat
en la qual cal
assumir
unes pautes
de comportament públic
i amb això
seré inflexible
i exerciré
la meva autoritat
democràtica
però la meva autoritat.
Per tant,
tindrem guàrdia urbana
de barri
que reguli
i que prevegui
que aquest tipus
de concentracions
no es produeixen
causant molèsties
als altres veïns.
Ara que citava
la guàrdia urbana
de barri
en l'àmbit de la seguretat
són partidaris
que hi hagi
més policies
als carrers?
Molts més,
molts més.
nosaltres hem proposat
en 30 anys
la guàrdia urbana
en números d'efectius
perdó
en 20 anys
la guàrdia urbana
en números d'efectius
només ha pujat
3 persones
i en canvi
la ciutat
té 30.000 habitants més
què vol dir?
Vol dir que estem
per sota
del que necessitaríem
jo proposo
100 guàrdies urbanos més
que caminin pel carrer
i que patrullin
cadascun dels barris
de la nostra ciutat
barris i centre
òbviament
tota la ciutat
per fer aquesta policia
de proximitat
que faci la prevenció
del delicte
la prevenció
d'actes incívics
i doni al ciutadà
la sensació
i la realitat
que està
més protegit
i acompanyat
amb la seva llibertat
d'anar pel carrer
i a més a més
hem de coordinar
millor els efectius
de la guàrdia urbana
amb els Mossos d'Esquadra
i la Policia Nacional
i finalment
aquesta ordenança
que jo li deia
del civisme
perquè determinades activitats
no es puguin fer
a la via pública
de manera impuna
Queden menys
de 40 hores
de campanya electoral
estem a només 3 dies
de la cita electoral
del pròxim diumenge
quin objectiu
s'ha marcat personalment
Josepherís Ballesteros?
El primer objectiu
és assumir
que la ciutat
vol un canvi
i necessita un canvi
guanyar-me
la confiança
majoritària
dels tarragonins
i les tarragonines
i fer possible
que aquesta ciutat
faci aquest canvi
a partir
d'un govern
sòlid
estable
transparent
participatiu
i amb idees clares
amb passió
i il·lusió
per la ciutat
un govern
tripartit?
El govern
tripartit
és el que existeix
ara
que és
convergència
unió
i partit popular
en tot cas
el que sí
li asseguro
és que serà
un govern
fort
sòlid
sòlid
sòlid
i estable
format
per aquelles
forces polítiques
que realment
vulguin
un canvi
a la ciutat
Si té més vots
que cap altre
candidat
i ha de pactar
justament aquest
govern
sòlid
i estable
cap a on
es cantaria?
Cap a Convergència
i Unió
o cap a les forces
progressistes
com Iniciativa
i Esquerra Republicana?
No, ja li he dit
que faríem
una lectura
dels resultats
del 27 de maig
una lectura
acurada
del que han dit
els ciutadans
i pactarem
aquelles ciutats
que, perdó
amb aquelles
forces polítiques
que vulguin
realment
un canvi
a la ciutat
no només
un recanvi
o un canvi
de cadires
o de cromos
Els seus adversaris
diuen
que Tarragona
no pot caure
en mans
del tripartit
com les altres
ciutats
importants
de la resta
del país
Què n'ha de dir?
Doncs miri
m'estranya molt
que això ho digui
un candidat
de Convergència i Unió
que està pactant
amb el Partit Popular
que és el Partit Popular
que diu
que els que no votin
Partit Popular
estan votant a l'ETA
o estan afavorint l'ETA
o que parlen
de la Guerra Civil
o que tenen
a Catalunya
contra les cordes
amb el tema
del Constitucional
i que exerceixen
anticatalanisme
em sembla lamentable
que Convergència i Unió
el senyor Ege
estigui disposat
a entendre's abans
amb un partit
com aquest
que és anticatalanista
i que parla
d'aquestes coses
i que és l'amo
de la crispació
abans que amb altres partits
que són partidaris
de la democràcia
del pluralisme
del bon rotllo
de la ciutat
feta amb passió
i amb il·lusió
Com qualificaria
en una paraula
o en una frase
els 18 anys
d'etapa de Joan Miquel Nadal
com a alcalde de Tarragona?
Doncs
en una frase
és difícil
però massa llargs
10 anys primers
força bons
i els 8 últims
darrers
en fi
amb una certa decadència
si arriba a ser alcalde
senyor Ballesteros
quina és la primera mesura
que voldria dubtar?
La primera mesura
ja l'he dit abans
eliminar 500 zones blaves
a la perifèria
de la ciutat
de manera immediata
Doncs
així acabem
aquesta part
ja gairebé final
de l'entrevista
Josep Félix Ballesteros
cap de llista
del partit dels socialistes
de Catalunya
en les eleccions
el pròxim diumenge
des dels estudis
de Tarragona Ràdio
molta sort
en aquestes últimes hores
de campanya
i molta sort
també el pròxim diumenge
Molt bon dia
i moltes gràcies
Gràcies
Bon dia
Ha pensat
que farà el diumenge
quan s'aixeca
s'aixeca d'hora
quin serà una miqueta
el seu timing?
Sí, m'aixecaré molt d'hora
com cada dia
entre les 7
i dos quarts
de 8 del matí
esmorzaré
intentaré esmorzar
amb la meva filla
i el meu fill
perquè fa dies
que ens veiem poquet
i aniré a votar
a les 9 i 10 del matí
en punt
per tenir la resta
de la jornada
per visitar
tots els col·legis
i meses electorals
Després aniria a Kènia
no?
si pogués
segurament
Home, sí
ja l'estic sentint
de fons
aquesta música
em posa molt tendre
Jo no sé
quantes vegades
ha vist vostè
aquesta pel·lícula
Memories d'Àfrica
perquè és una pel·lícula
que vaja
jo parlo
a vegades
allò que parles
d'aquests temes
tothom que conec
l'ha vist més d'una vegada
no la pots veure
una vegada només
doncs si no l'he vist
15 vegades
no l'he vist cap
realment
és una música
i una pel·lícula
i uns actors
Robert Redford
i Meryl Streep
que em tenen
absolutament captivat
ara ja m'estic posant tendre
és que és de les millors pel·lícules
en el fons
vostè és molt emotiu
també
estem descobrint
que tots els candidats
són molt emotius
escolti
s'està esborronant
és veritat
som testimonis
Déu-n'hi-do
jo ara pensava
que si la
la baronessa
Blixen
iniciava el seu relat
dient
jo tenia una granja
en Àfrica
vostè les seves memòries
aquelles que dèiem
com les començaria
què tenia vostè
a Àfrica o a Tarragona
no ho sé
doncs jo tenia
una casa
a Tarragona
el carrer Unió
que era molt cèntrica
bonica
amb els parets molt altes
i finalment
al cor de la ciutat
i finalment
m'he quedat
a viure a Tarragona
i em moriré a Tarragona
per tant a Quènia
de vacances
no hi ha estat mai
no hi ha estat mai
hauria d'anar-hi
diuen que sí
que és bo
que anem cap a aquests països
que són emissors
dels veïns
que arriben a casa nostra
senyor Ballesteros
no sé si és conscient
que la mitja part
o la part final
de les memòries
la posaran els ciutadans
si més no
en un temps immediat
no?
els electors
espero
no depèn de vostè ja
no, no, no
això està clar
espero que m'ajudin
a aconseguir objectius
i que
en fi
que em doni la confiança majoritària
però evidentment
la paraula
la tenen els tarragonins
ara té una roda de premsa
a les 11
jo crec que es pot prendre
un parell de minutets
per gaudir
d'aquesta magnífica banda sonora
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
gràcies
per acompanyar-nos
per acompanyar-nos
per acompanyar-nos
Fins demà!
Fins demà!