Ara són tres quarts de dotze del migdia, dos minuts és el temps de la via T al matí de Tarragona Ràdio.
Fem una bona passejada pel centre comercial a l'aire lliure més gran de la ciutat de Tarragona.
És aquell comerç que tots coneixem, el comerç de confiança, de proximitat,
que nosaltres repassem o recorrem cada dijous al matí de Tarragona Ràdio.
I avui amb més tranquil·litat, avui fins al punt de les dotze del migdia,
perquè l'edició aquesta breu del futbolí l'hem passat a la següent hora
que els arribarà de forma ampliada amb la roda de premsa que està prevista a dos quarts d'una
per part del nou president del nàstic Raúl Font.
Per tant, avui la via T s'allargarà fins al moment de les dotze del migdia.
Saludem ja a Joan Maria Bertran, Josep Sunyer, bon dia.
Hola, Joanda, bon dia.
Oi que bé que arribes avui, eh?
És que sí.
Oi que no fan obres aquí?
No, no, i no estic a prop, és a dir, que no estem a prop de la ràdio.
No, no, ja ho sé, ja ho sé.
Per això que últimament ens trobàvem les obres al so avui,
tot i que esteu en una via molt cèntrica, eh?
Mira, no hi ha obres, però...
A veure, so d'ambient.
Deixem un paró, un paró per aquí, eh?
Pista sonora, pista sonora.
A veure.
Pista sonora podria ser aquesta d'aquí, a veure, a veure.
Escolta, escolta.
Ràpid per què? Per posar roba.
Sandies, com parlen?
Per posar roba.
Per posar roba, ha dit?
Per posar roba, ha dit una veu.
Ràpid per posar roba.
Ràpid per posar roba.
És a dir, es tracta d'acabar ràpid per posar roba.
Per tant, ja sabem que ets a una botiga de roba.
Podria ser, sí, sí, podria ser.
Mira, avui soc a un lloc de la ciutat on podria prendre un gelat a banda i banda.
És a dir, aquesta botiga, a una banda podria prendre un gelat ben a prop.
I a l'altra també.
I a l'altra també.
És a dir, que estem per aquí...
Per tant, te'n pots prendre dos.
I si ara hagués de saber l'hora així ràpidament...
I un vermut també podries fer en una terrasseta, tranquil·lament.
I un bon cafè.
I un bon cafè.
I si hagués de saber l'hora ara mateix...
Mira, l'estic veient ara mateix aquí fora.
Però la veus des de l'altre costat de...
Des de l'altre costat, sí, sí.
De la via, diguem-ne, per no dir-li carrer.
Perquè si li diem carrer l'estem baixant de categoria, aquest espai de la ciutat.
Per cert, que hem dit tot el telèfon, no?
No, el telèfon és el de sempre.
Jo imagino que els oients el recorden, però sempre pot haver-hi algú que s'incorpori.
És el 977-244767.
Recapitulem pistes.
El Joa Maria i el Josep són en un lloc on poden veure l'hora.
Són en un lloc...
Això perquè localitzin geogràficament el lloc on són, al plànol.
Ara, l'establiment ja en parlarem.
Podrien prendre's un gelat, podrien fer el vermut, un bon cafè,
anar a algun restaurant a menjar, sobretot menjar a italià,
o algunes tapetes, en fi.
Tot això en una via que li diem via per no dir carrer,
perquè dir-li carrer seria donar-li una categoria diferent.
És una gran, gran i enorme via que cada cop s'allarga més, no?
Sí, sí, i aquest establiment, Jolanda, d'aquí a un any,
és a dir, l'any 2008, complirà un segle, d'acord?
És a dir, som un establiment que complirà un segle l'any 2008.
Per tant, establiments centenaris a la ciutat,
disortadament ja no en tenim tants.
El que passa és que, tot i que té gairebé un segle,
ha sabut modernitzar-se i evolucionar amb el temps.
no només amb el lloc que venen, sinó com ho presenten i tot plegat.
Mantenen aquella cosa important de ser uns clàssics en el bon sentit,
però també són uns clàssics contemporanis.
Hi ha dues plantes, la de baix especialitzada en un sector determinat,
més esportiu, entre cometes,
i la dalt que és més formal, també entre cometes.
Tenim una trucada, Josep.
Jo, abans de saludar ningú, recordo que ens han de dir
el nom exacte de l'establiment.
No vol dir aquell que sí, aquell que em sembla...
No, no, el nom exacte.
Si no és el nom exacte, no podem donar per vàlida la resposta.
Fet aquest aclariment o aquest recordatori,
donem pas a la primera trucada.
Bon dia.
Amb qui parlo?
Què tal, David? Com anem?
Estem treballant?
Molt bé, així m'agrada, que treballem fort i de valent.
David, on creus que és avui la nostra unitat mòbil?
Què tal, Josep?
A veure, com ho ha dit, això?
Com ho has dit, David?
S'estraria Queralt.
Deixa'm preguntar.
A veure què diu el Carlos.
Carlos, bon dia.
Bon dia.
Sí, enhorabona.
S'estraria Queralt.
Podia ser Queralt només,
però això de s'estraria li dona aquesta solera,
a més a més que comentàvem.
David, enhorabona, eh?
Si vols parlar amb el Carlos
i que déu d'acord a veure com et poden fer arribar
o tu anar a buscar aquest obsequi
de la Sestraria Queralt de la Rambla 936.
Podeu parlar?
David, escolta, si vols passa per aquí
que tindràs un petit regal, eh?
Vale?
Enhorabona, David.
Enhorabona, eh?
Adéu-siau, bon dia.
I ara deixaríem el Josep en companyia del Carlos
perquè té aquesta visió privilegiada
de tot el que ens ofereix.
Aviam, té un aparador que tots ens hi aturem
quan passem pel davant.
Homes i dones, ens hi aturem tots,
però el Josep, des d'aquesta visió més propera,
amb el Carles ens poden explicar una miqueta
quines són les línies d'aquest hivern
que no acaba d'arribar.
Doncs mira, si ara justament parlàvem,
abans d'entrar en directe amb el Carles,
que s'espera que el dissabte canviï la temperatura,
canviï la meteorologia,
que vingui el fred d'una vegada per totes.
Carles, aquí ja esteu preparats, eh?
Perquè teniu obrics com ara aquest d'aquí al costat,
que serà una mica la tendència d'aquest any, no?
Sí, més o menys, vull dir, els obrics,
esperem que faci fred primer.
Vull dir, diuen que la setmana que ve,
final d'aquesta setmana, a principi, vindrà el fred
i, bueno, esperem que puguem vendre tots els obrics,
els gegatons, les parques, bueno,
tot el que és la prenda d'abric, que convé.
Vull dir, en guany, pel que es veu, tarda una mica.
El fred està trigant, eh?
S'està fent pregar aquest fred,
però que previsibilitament arribarà.
Diuen que fins i tot la setmana que ve,
això ho deia sentir l'altre dia,
amb una previsió meteorològica,
que podria nevar a cotes baixes.
És a dir, que estem parlant de que, segons com,
fins i tot canviarà radicalment el temps, eh?
De totes maneres, Carles, vosaltres,
ja d'aquí a quatre dies, temporada de caçaments
i també especialitat de la caça, el traig a mida, eh?
Sí, més o menys, vull dir,
ara començarem aviat la campanya d'això de novis.
Vull dir, esperem que, bueno, que vagi bé
i que hi hagi animació.
Vull dir, nosaltres estem preparats.
Ara falta que ja vinguin i que es vulguin casars.
La planta de dalt és la que dediqueu a aquesta especialitat,
als novis, als complements.
Aquesta planta d'aquí baix, on somarra a nosaltres,
és més de, abans parlàvem, vestir d'esport,
però esport entre cometes, no?
Perquè és un vestir, diguéssim, més d'esport,
però una mica més formal, no?
És a dir, no vas de qualsevol manera,
però vas arreglat, però vas d'esport al mateix temps.
Sí, una mica és més esport,
però no és allò l'esport molt més...
Més clàssic, més desenfadat, desenfadat.
Ni el més desenfadat, vull dir, és un entremig,
un càssol, vull dir, que està molt bé,
vull dir, és un vestir d'esport
que pots anar a treballar perfectament
amb una mica més, una línia més arreglada.
Ara, si veiem per aquí,
fem un cop d'ull per la Caral,
s'estaria a Caral,
la primera planta, per exemple, estem...
Jo m'he fixat abans, Iolanda,
que hi ha molts colors atractius,
a cridaners, es porta el taronja,
veig un jerseig de color taronja per aquí a la vora,
vull dir que colors atrevits es porten, no?
S'ha de dir, que la gent no té por per això,
vull dir, s'atreveixen, no?
Sí, sí, vull dir, els colors són més alegres,
vull dir, no tampoc són tan apagats,
vull dir, ara, vull dir,
la persona que està acostumada a portar colors grisos, blaus i negres,
és la moda d'ell i no l'hi pots fer canviar.
Ara, ja per tots els gustos, eh?
Els joves és més fàcil, no?
Els joves és més fàcil que apostin per aquestes noves línies i nous colors,
que no pas les persones ja de més edat.
Diu, si els joves,
en comenta la companya, la Joanda,
si els joves aposten més per aquestes tendències
que no pas la gent de més edat,
aquests colors atrevits, o no necessàriament, eh?
No, no, és igual l'edat, vull dir,
gent jove que gent a mitja edat,
vull dir, per amunt, vull dir,
ho porten perfectament, eh?
Vull dir, són colors una mica més alegres,
no anem tan ensupits
i anem una mica més alegres per la vida.
De vegades, quan vols comprar un tratge,
tens un problema que és que,
segons com, la màniga et va llarga,
queda una mica ample dels costats,
en fi, o s'han darrere les baixos, no?
Si algú ve que compres un tratge aquí,
a la Estrella Caral,
li agafeu el tratge i li feu a mida.
És a dir, que està fet, exacte,
i l'adapteu, no?
Sí, sí, l'adapteu de de la baix,
vull dir, intentem arreglar-li de la seva forma,
vull dir, vull dir, que no hi ha cap problema.
S'arreglen els baixos, s'arreglen les mànigues,
s'arreglen els ombros, s'arregla tot.
A part d'això, també complements, eh?
No us penseu que només podeu comprar aquí
tratges de casament,
si bé hi ha altres complements,
cinturons, sabates, calçotets,
veig per aquí al darrere, en fi, parques,
una mica de tot el que envolta, doncs,
el vestir de l'home, en aquest cas,
veig colònies, també, de la marca, de la casa Caral,
i botiga aquí, Carles,
i crec que també a Reus, no?
Botiga aquí a Reus.
En Caral tenim una a Reus,
que és la principal,
i que és la sucursal.
Aquí nosaltres portem uns 21 anys,
i a Reus, bueno,
l'any que ve, el 2008,
farà 100 anys.
Vull dir que són uns quants anys.
Ja són anys, eh?
I sempre parlem, quan fem el concurs de la Vieter,
d'aquest comerç de proximitat,
del tracte directe,
està qui ve aquí a Caral,
doncs, ja us coneix, no?
D'aquest, d'aquest, d'aquest, d'aquest anys en sa, no?
Perquè tant tu com la resta de persones
que sou en aquesta botiga,
doncs ja hi porteu alguns quants anys.
Sí, més o menys, vull dir,
jo des del primer dia que es va venir a obrar,
estic, i, bueno, encara estic, vull dir,
i, bueno, el personal també,
quasi tot, és bastant fidel
a que està aquí treballant des del primer dia,
vull dir, no és un personal que va rotatiu.
La clientela va ser una mica el mateix,
també, se deia, venen aquells clients habituals,
que una mica ja saps allò que volen
o allò que et vindran a buscar?
Bueno, sí, hi ha clients que són bastant habituals,
que venen aquí, són fidels,
i estan acostumats a que els atenguis tu,
vull dir, clar.
I la persona se deixa una mica guies
com ho tens que vestir, i, bueno,
com li tens que posar-li la roba, no?
A vegades, com posar una camisa
i vol saber com queda, i si no...
De vegades, amb el Mirella n'hi ha prou, no?
Vols que algú t'hi digui,
oh, mira, queda bé, tu, aquesta camisa et fa per xoc, eh?
Sí, donar-li una mica d'orientació,
vull dir, i és el que li agrada al client.
Això, les combinacions, de vegades, bé, no?
Hi ha combinacions que combinen millor
i d'altres que, en fi, que no queda massa bé.
Potser tu no ho veus, si t'ho diu alguna cosa altra, en fi.
I aquí, a Sestrellà Caral, doncs bé,
que estan de rebaixes, que no ho han dit fins ara,
i que també, doncs, hi ha descomptes interessants.
Aquí veig un 30, un 15%, en fi,
esteu de rebaixes, Carles.
Sí, més o menys estem a les rebaixes,
vull dir, ara també intentem ara posar
tolo nou, la nova temporada,
tolo de novis,
que ja es comença a belluar,
i, bueno,
esperar que s'acabin les rebaixes,
que, bueno, se suposa que al final del mes que ve
s'acabaran, i, bueno,
estarem amb la rutina normal
de la campanya nova.
Aquí de novis, què hi ha?
Una mica del de sempre,
o que hi ha alguna novetat important?
La tendència ve bastant
és el tipus lévites,
colors una mica més diferents
de l'any passat,
que eren molt foscos,
enguany venen uns tons marronosos,
colors vinosos,
uns grugots, uns grocs,
i, bueno,
després el tratge normal, també,
vull dir,
el clàssic negre.
L'armilla es porta, encara?
Sí,
l'armilla és un complement
que, si no es porta,
vull dir,
es veu una prenda,
el tratge es veu molt sobrió,
vull dir,
es queda millor,
queda molt més complet, ara,
el vestit.
I la sabata, també,
per qui la trobaríem,
la sabata?
Sí, sabates,
tenim sabates clàssiques,
del lotus,
vull dir, bueno,
que és una bona sabata,
caramelo, també,
i, bueno,
és una sabata que va molt bé
amb aquests tipus de tratges.
Carles, gràcies per obrir les portes
de Sestaria Caral,
avui,
el concurs de l'Aviaté,
el David Aranda,
que passi per aquí,
tindrà un obsequi,
i que, mira,
si s'ha de caçar,
que aprofiti,
que aprofiti el viatge.
Carles, gràcies.
A tu,
vagi bé.
Molt bé, Josep,
et deixem que acabis de mirar-te
bé aquest aparador,
aviam si hi ha alguna cosa interessant,
sobretot tenint en compte
que la cosa està de rebaixes.
Moltíssimes gràcies,
fins després.
Que vagi bé.
Adéu-siau.
Són pràcticament les 12 del migdia,
Tarragona Ràdio.
Fins ara mateix.