...de la setmana a comunicar 2B7, també agrair...
Això, ara? Ara, perdó.
Com veieu, no sóc del món de la comunicació.
Agrair-vos, agrair-vos en tots els vostres parlaments,
tant als col·laboradors com aquí presents a la taula,
com a Caixa Tarragona.
I l'únic que m'agradaria dir-vos a la concurrència,
a part de l'agraïment dels estudiants
com de les persones que participareu,
algunes sé que venen ells de bastant lejos,
o sigui, moltes gràcies per vostra assistència,
és que l'empresa de mitjans, l'Ajuntament de Tarragona,
aposta molt fort per aquestes trobades.
Entenem que Tarragona, dintre d'aquest darrer any,
gràcies a la trajectòria d'un club,
d'un club de futbol com el Sant Gimnàstic,
ens ha ajudat a tastar encara més,
o en una divisió també d'honor,
el que són els mitjans de comunicació
i la transcendència mediàtica que hem tingut,
i que tot això ho hem d'aprofitar,
donar la seva transcendència,
i que Tarragona crec que com a capital
que en tot moment és de la província,
doncs s'ha de destacar.
No vull deixar de mencionar
que també en aquestes jornades,
en aquesta setmana del Comunica 2007,
també hi ha una vessant,
que se'n surt de la pròpia acadèmica,
com són els premis que donarem,
Premi Ciutat de Tarragona de comunicació,
i també les mencions honorífiques
a diferents representants del món de la comunicació,
que han tingut una col·laboració,
que han tingut una participació i actuació
concreta i definitiva,
en àmbits com podrien ser també
del futbol o de l'esport,
com en qualsevol altre
que impliqui aquesta superlativitat
de la comunicació que hem d'entendre,
i que cada dia vosaltres que sou estudiants
de la Universitat de Ruïla i Virgili
de Periodisme i de Comunicació
coneixeu més
i sereu després els facsadors
de tota aquesta prescendència
i de tota aquesta conclusió,
síntesis que en aquestes jornades
portarem a terme.
Res més, si se'm permet,
dintre de la presidència,
i si la fórmula s'adequada,
doncs jo, sense més pregàmbuls,
declararia oberta i inaugurada
aquesta Setmana de la Comunicació 2007.
Ricard.
Molt bé.
Doncs, fet aquest acte protocolari,
gràcies al president
de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació,
Javier Terrés,
al cap de la Unitat de Comunicació
de la Universitat de Ruïla i Virgili,
Bernat López,
i al cap de Relacions Externes
de Rapsola Tarragona, Josep Bertran.
Ells han obert les jornades,
es retiren de l'escenari
i de seguida, ara mateix, en dos minuts,
obrim ja la primera taula
d'aquesta Setmana de la Comunicació.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Molt bé.
Doncs, feta la presentació de les jornades,
comencem la primera sessió,
avui dilluns,
aquesta primera taula rodona
dedicada a parlar
de l'impacte mediàtic,
de l'impacte del futbol
en els mitjans de comunicació.
Avui, bàsicament,
parlarem de televisió,
de com el futbol
és, en bona part,
el gran protagonista
de les graelles de televisió.
I la primera taula rodona
la volem compartir
amb persones
que intervenen
en partits de futbol,
en retransmissions
de partits de futbol.
una pantalla plena de gols,
així hem titulat genèricament
aquesta taula rodona,
que compta
amb la presència
aquí al meu costat
d'Àlex Castells,
és llicenciat en Periodisme
per la Universitat Autònoma
de Barcelona,
és narrador dels partits
de primera divisió a TV3
des de la temporada
2005-2006,
un any abans,
però ja havia fet
els partits de segona
també a TV3.
Des del passat mes de setembre
és el presentador
i codirector
dels programes
L'Avant Maig
i El Bastidor,
també de TV3,
i amb anterioritat
a la Televisió de Catalunya
havia presentat
els programes
Futbol Cat
i Gol a Gol.
I abans d'entrar
a TV3
havia treballat
a Europa Press,
al Canal Barça,
al Canal Via Mundial
de Via Digital,
i havia col·laborat
també amb Audiovisual Esport
per a la narració
de partits del Barça
en la modalitat
Pagar per Veure.
Un altre convidat
és Frederic Porta,
llicenciat en Ciències
de la Informació
per la Universitat Autònoma
de Barcelona
i també llicenciat
en Relacions Públiques
per la Universitat
de Barcelona.
Nascut aquí,
a Tarragona,
l'any 1957,
porta a prop
de 30 anys
d'experiència professional.
Actualment és el director
de Comunicació
de Barcelona
d'Infraestructures Municipals
i abans havia estat
director de Comunicació,
director de Premsa
del Fòrum
de les Cultures
Barcelona 2004.
Va treballar
durant 17 anys
com a periodista
d'informatius
i de programes
a Televisió Espanyola.
Dos anys
va ser corresponsal
de Televisió Espanyola
a Nova York.
Va dirigir
a TV3
el programa
Bonic Vespre
i a més a més
va fer
durant un temps
la narració
de partits.
Va retransmetre
partits
per Antena 3
i també
per Canal
Satel·liter Digital.
A més a més
ha treballat
en premsa,
en diferents diaris
i de fet
col·laborar també
ara mateix
en diferents mitjans
amb columnes esportives
i el nou esportiu.
El tercer convidat
és Jordi Gonzalvo.
Va néixer a Barcelona
l'any 1947.
És el comentarista
dels partits
de Segona Divisió
i Segona Divisió B
a Televisió de Catalunya
des de la temporada
2000-2001.
Ha escrit una columna
setmanal d'anàlisi tècnica
durant dos anys
a la revista
Don Balón
i ha col·laborat
amb nombrosos mitjans
de comunicació.
És el director esportiu
d'un programa informàtic
de gestió esportiva
que es diu
Wimbol
amb una base de dades
de les competicions
espanyoles i estrangeres
que inclou
25.000 jugadors
1.500 entrenadors
i més d'un miler
d'àrbitres.
En l'àmbit estrictament
esportiu
segurament molts
el recordaran
com a jugador
en diversos equips catalans
però sobretot
com a entrenador
des de la temporada
77-78.
Entre d'altres
ha entrenat
al gimnàstic de Tarragona
a la Unió Esportiva
a Lleida
al Terrassa
al Cadiz
al Castelló
i al Llevan.
I el quart convidat
d'aquesta taula rodona
és Juan Andújar Oliver
va néixer a Almeria
va començar
com a àrbitre
l'any 1972
a tercera divisió
l'any 1974
va passar
a arbitrar
partits de segona
i l'any 1980
va passar
a primera divisió
on va estar
durant 15 temporades
fins a complir
l'edat reglamentària.
Després
de ser àrbitre
durant totes
aquestes temporades
s'ha incorporat
com a col·laborador
als mitjans de comunicació
com a comentarista
arbitral
i ara mateix
sobretot
se'l coneix
per la seva feina
per la seva tasca
a la cadena de televisió
La Sexta.
Fetes doncs
les presentacions
com podeu veure
hem triat
periodistes
un tècnic
i un àrbitre
per parlar
dels partits de futbol
de les narracions
dels partits de futbol
de televisió
comencem doncs
la taula rodona
primer sobretot
amb l'Àlex Castells
amb el Frederic Porta
perquè ens expliquin
des del seu punt de vista
quines característiques
si és que li podem dir
així
o quins trets
ha de tenir
una narració
d'un partit de futbol
per televisió
Àlex
Bona tarda a tots
tot i que li correspondria
al Frederic
per bateria
i per experiència
així d'entrada
en Fred
és ben difícil
que pugui respondre
aquesta pregunta
suposo que
tantes persones
tants estils
definir-ne
una característica
única
seria
molt complicada
però
si
volem ser una mica
acadèmics
o una miqueta
més tradicionals
en aquest concepte
potser
la funció bàsica
que hauria de tenir
dins d'una transmissió
de futbol
al narrador
hauria de ser
simplement
la persona
que porta el ritme
i dona pas
a tots els
elements
que intervenen
en aquesta transmissió
no fa tant
per exemple
el meu director
de TV3
em va comentar
tu ets el director
d'orquestra
tens tot un seguit
d'instruments
i la teva funció
bàsicament
és en cada moment
concret
donar-li pas
a un instrument
o a un altre
aquesta és
la màgia
que ha de tenir
o el repte principal
que ha de tenir
el narrador
a partir d'aquí
tot un ventall
infinit
de possibilitats
de funcions
de maneres
d'estils
que de fet
només cal
comprovar-ho
avui en dia
en les televisions
per veure
que cada personatge
té un estil
i un to
diferent
Bona tarda
en primer lloc
permeteu-me
que faci
una salutació
a un company
entranyable
que és l'Enric Pujol
a qui demano
o a qui desitjo
una ràpida
recuperació
de la malaltia
que està patint
perquè l'Enric
és un personatge
insubstituïble
en el panorama
periodístic
de Tarragona
i un company
entranyable
de tants anys
per tant
deixo-me
que li desitgi
una ràpida
millora
per començar
aquestes jornades
de comunicació
segona
ampliant
el que diu
l'Àlex
que és
no la gran esperança
blanca
de la ràdio
difusió
o televisiva
en català
sinó que és
una gran realitat
perquè és
un excel·lent
professional
jo diria
per complementar
el que ha dit ell
que el narrador
primer és un privilegiat
perquè
molts de nosaltres
tenim com a gran afició
com a hobby
al futbol
el podem expressar
via televisió
i a sobre ens paguen
la qual cosa
ja està força bé
i una altra cosa més
des del punt de vista
periodístic
és meravellós
poder tenir
la capacitat
de lectura
dels partits
i
mitjançant
aquesta complicitat
anar a buscar
crear
la primera corrent
d'opinió
tal com va
desenvolupant
son partit
a mi el que m'encantava
fer més enllà
del ritme
i altres coses
perquè
l'Àlex
en té molt més
perquè jo vinc
de
premsa
escrita
més aviat
doncs
el que
intentava
quan feia
les transmissions
era sobretot
buscar la complicitat
de la persona
que m'escoltava
perquè sabia
que era
una persona
que tenia
en comú
en mi
que al futbol
li encantava
l'apassionava
l'entusiasmava
i aleshores
el que
m'interessava molt
era
llegir
el partit
per buscar
aquesta complicitat
i quin és
el paper
de l'analista
tècnic
i per això
li preguntaríem
a Jordi Gonzalvo
quin és el paper
que ha de jugar
un entrenador
un tècnic
a l'hora
d'analitzar
els partits
durant les retransmissions
Bona tarda
a tothom
quin paper
és prou important
i prou
secundari
és a dir
hi ha un locutor
que és el diretor
d'orquestra
que és el que porta
el fil
de tota la conducció
el que dona ritme
a les retransmissions
i potser
la nostra feina
és una miqueta
analitzar
què està passant
dins del terreny de joc
com es comporten
els jugadors
si és important
que
molta gent
es pot pensar
que
durant
la retransmissió
del partit
nosaltres anem una miqueta
lliures
o anem una miqueta
secs
amb el que veiem
res més lluny
de la realitat
perquè
tota la setmana
estem preparant
el partit
estem coneixent
els jugadors
com juguen
quina mentalitat
té l'entrenador
com pot actuar
l'àrbitre
en funció d'això
encara que en tinc
un de gran
al qui al costat
que ens analitzarà
millor això
però en realitat
durant la retransmissió
passen moltes coses
i que són analitzades
no solament
com a comentaristes
sinó també
com a entrenador
com a tècnic
veure com juguen
els dos equips
tampoc fer ferragosa
ni molt tècnica
la retransmissió
que això és molt important
així ens posem
en conceptes molt tècnics
la gent
tampoc ens entén
i per tant
és més fiable
i més senzill
doncs
explicar
el que estàs veient
explicar-ho
amb una mica
de concepte tècnic
perquè la gent entengui
que això és primordial
i que la retransmissió
segueixi un tarannà
fluid
que no sigui ferragós
i que la gent
s'ho passi bé
això és el més
el més adient
per un tipus
de comentarista
o analista tècnic
com ens diuen
però bé
en definitiva
és una tasca
preciosa
molt més dificultosa
i després ho explicarem
del que la gent
es pensa
perquè
és molt maco
estar en el terreny de joc
però molt difícil
estar en un monitor
molt petitet
més petit
del que vosaltres
veieu a la televisió
i analitzar
la sort
i l'avantatge
que tenim els entrenadors
és que coneixem
les dimensions
del terreny de joc
i encara que s'estreti
molt més
en una pantalla
doncs
sabent perfectament
o intuïm perfectament
en quina zona
es troben
o coneixem perfectament
també
quin tipus de jugador
és com treballa
i quin perfil té
per tant
són connotacions
que
és difícil
explicar-les
mentre estàs retransmitint
però que
intentem
traslladar
a la gent
que està
veient-la
i que no s'està
adormint
sobretot
Molt bé
per tancar aquesta primera
ronda d'intervencions
li preguntarem
a Juan Andujar
quin doncs
és el paper
del comentarista arbitral
en una transmissió
o en un programa
de futbol
de televisió
Bona tarda
Buenas tardes
Para mí es un placer
poder estar
con todos ustedes aquí
y cómo no
hablar del arbitraje
en sí
después de mi dilatada carrera
hoy en día
tengo la fortuna
y lo digo así
yo era de los colegiados
enemigos
de los medios de comunicación
y lo digo así
tasativamente
era el número uno
de enfrentarme a ellos
yo no era
de los árbitros
de hoy en día
que dicen que no hablan
yo dije que siempre
hay que hablar
y dar la cara
salvo
cuando ya
una persona determinada
te quiera acuchillar
y ya tienes que decir
basta
hasta aquí voy a llegar
y eso me pasó
en aquella época
con un medio de comunicación
que no vamos a nombrarle
pero que yo creo
que algunos de ustedes
lo vais a recordar
dicho lo dicho
qué bonito
y qué la grandeza
del fútbol
yo en mi dilatada
carrera arbitral
no pensaba jamás
simplemente decía
ser árbitro de fútbol
después me echarme a casa
y se terminó
los medios de comunicación
tuve la gran fortuna
los riteros
una y mil veces
tocaron a mi puerta
al principio
yo decía
no, no, no
hoy le estoy muy agradecido
a todos los que me llamaron
y soy un afortunado
soy un privilegiado
porque he podido comprobar
lo que es
los futbolistas
el contexto de los entrenadores
lo que es un terreno de juego
y a su vez
lo que son
los medios de comunicación
siempre le he dicho a ellos
los árbitros
somos los grandes desconocidos
y los injustamente tratados
no se nos conoce
o no se nos quiere reconocer
porque en el fútbol
imperan otros intereses
y ahí nos damos por calladitos
que después lo vamos a comentar
largo
y yo creo que vamos a tener
tiempo más que suficiente
la realidad
es que cuando nosotros
o yo arbitraba
no había tantas cámaras
de televisión
cuando yo arbitraba
había unas cámaras
en televisión
detrás de la portería
y otras en el centro del campo
y os puedo contar
como anécdota
que os vaya a sonreír
porque tampoco hay agresividad
ni mucho menos
cuando yo iba con mis compañeros
los jueces de línea
digo
darle con el banderín a la cámara
un pelotazo allí con el palo
romper la cámara
que no nos vea nadie
por si cometemos una barbaridad
o cometemos un error
porque aquí lo que vamos buscando
siempre
es lo negativo
una acción positiva
en un futbolista
en un crash
podemos observar
como
si hace una gran jugada
la televisión
la va
a estar
dando
una
dos
tres
cinco veces
un árbitro cuando
realiza bien su labor
dicen que es que ha cumplido
es su obligación
y es su deber
no, mire usted
es un deportista
el entrenador es un deportista
el jugador es un deportista
y el árbitro es otro deportista
pero sin embargo
solamente miramos
la parte que nos beneficia
y nunca mejor dicho
ahora aquí
cuando en Tarragona
que no he visto las imágenes
pero me han comentado
que ha habido
un poco de trajín
con el colegiado de turno
no, mire
la parte que nos afecta
es la que queremos ver
como aficionados
y por eso
no me quiero
extender mal
en el comentario
y yo creo que vamos a tener
una tarde
movidita, movidita
y vamos a sonreír
porque si conocéis a todos los árbitros
tendría otra margen
totalmente distinta
a la que en algunas ocasiones
pensáis
por lo que habéis podido ver
a través de un monitor
o de una pequeña pantalla
pero no quiero más dilatarme
como he dicho con anterioridad
y ya dejo que los compañeros
y empezamos el pequeño debate
y los comentarios
de las ocasiones
que sean oportunas
para decirnos
La verdad es que no estaba previst
que Juan Andujar Oliver
vingués avui a Tarragona
l'endemá
de la polémica actuación arbitral
del partit del Nasti
que ha estat casualitat
En qualsevol cas
fet aquesta primera ronda
d'intervencions
varias cosas a dir
després hi haurà
un torn de paraules
perquè el públic
pugui preguntar
el que vulgui
als ponents
a les persones
que ens acompanyen
en aquesta taula
i dir també
als que ens acompanyen
que aquest és un debat
obert
en el que una mica
feta la primera ronda
d'intervencions
podem anar desgranant
i poden anar intervenint
a mesura que vagin
demanant la paraula
però a mi em sembla
que ja que hem entrat
en el paper del tècnic
i de l'àrbitre
en les retransmissions
estaria bé també
que entre tots
i jo els hi pregunto
sobretot per exemple
a l'Ales Castells
que ara és narrador
dels partits de primera
a TV3
i a Alfredo Porta
que també ho ha fet
en temporades anteriors
és imprescindible
un tècnic
i un àrbitre
en les retransmissions
de futbol
a la tele?
ara el cobreixo jo
abans m'ha cobert
ell a mi
ara el cobreixo jo
anima't
sí, sí
aviam el tècnic
a mi
sí m'animaré
aviam
l'Àlex
diu una cosa
que és veritat
vull dir
el narrador
ha de tenir ritme
i ha de buscar
aquesta complicitat
fent-nos
com una espècie
de petita família
d'una banda
i de l'altra
del electrodomèstic
a l'hora de transmetre
un partit
jo a un tècnic
li exigiria
entre cometes
carinyosament
que em digui
allò del partit
que jo com a aficionat
no sé veure
que m'enriqueixi
perquè ell té
moltes més
tables
molt més coneixement
del que és
el món del futbol
els que som aficionats
al futbol
moltes vegades
doncs sabem llegir un partit
però no tant
no tant
amb la fundària
que sap llegir-ho
un tècnic
i això és el que demanes
i per fer una mica
de broma
jo l'únic personatge
que trobo
absolutament
prescindible
en el món
de la transmissió
televisiva
és l'àrbitre
perquè mai
farà canviar
el parer
de ningú
perquè cadascú
quan veu una jugada
polèmica
o qualsevol
t'ho dic amb tot el carinyo
que amb tot el carinyo
fan
quan veus una jugada
polèmica
o tal
tu et fas la teva idea
els periodistes
intentem sempre
crear corrent d'opinió
els tècnics també
els àrbitres
l'únic que ens volen convèncer
és que hem vist
al revés del que hem vist
i llavors
naturalment
mai a la vida
mai a la història
el seu paper
ha consistit
en canviar l'opinió
de ningú
perquè davant d'un senyor de negre
tots tenim molt clara
quina és la nostra opinió
però hi ha una realitat
és que a vegades
si estem aquí tots
posem un objecte
i ho mirem
i jo crec que
vam veure una cosa distinta
el mateix objecte
ho vam veure
de forma diferent
i esa és la grandeza
dependint
en què lloc
estigui ubicat
va haver
una falta
molt distinta
hi ha vegades
que la repetició
en una televisió
nos da
tres imágenes
i decimos
cuál de ellas
és la positiva
i la parte
que ens interessa
la parte
que ens beneficia
decimos
ha sido penalti
a la de tercera veg
el árbitro
no té la fortuna
de poder ver
la imagen
tres veces consecutiva
ve una sola
i la que ve
puede ser
la que acierta
o la que llega a errar
perquè el fútbol
aunque se dice
que el árbitro
lo que ve
tiene que sancionar
es muy subjetivo
perquè ve la entrada
de la pierna
i està silbando
si ha acertado
bendito sea Dios
pero si ha errado
estar loco
por ver la televisión
y decir
madre mía
a ver cómo he quedado
uy que bien
qué mal lo he hecho
porque la primera decisión
que toma el colegiado
es que cree
que es la acertada
otra cosa
bien distinta
cuando nos demuestra
una imagen
y nos dice
machito
usted ha tenido
una tarde
negra
negra
negra
negra
y las cosas
le han salido torcidas
pero no siempre
salen torcidas
unas veces salen derechas
y otras veces salen oscuras
Álex
per mi
m'imagino que
per tots els narradors
la figura
tant de l'analista tècnic
com la de l'àrbitre
són fascinants
perquè
et permeten
no mullar-te
sobretot en situacions
compromeses
i sempre que tens
un problema
o un marrón
doncs ho derives
cap als que en saben
i ara que parlem
dels àrbitres
sense que sigui
tampoc cap
cap objecció
per l'Andújar
és fabulós
perquè és
el cos
més corporativista
que hi ha
en el món del futbol
jo encara estic esperant
que hi hagi un àrbitre
que s'atreveixi
a criticar
i no a justificar
les decisions
d'un àrbitre
estic d'acord
que és
molt complicat
i no serem mai
capaços
d'entendre
la complicació
que té un àrbitre
a l'hora de dirigir
un partit
des del camp
però
la televisió
i les repeticions
sovint també serveixen
de justificació
per fer veure
que pobre àrbitre
no estava ben situat
de totes maneres
el comentarista arbitral
tampoc no té
ni la necessitat
ni l'obligació
de justificar
a una rada
d'un compañer
El árbitro
o el exárbitro
en este caso
yo me considero árbitro
yo seré árbitro
hasta que muera
pero comentando
en el error
que me dice
yo no
cuando estoy
en los medios
de comunicación
yo no quiero
defender
ni justificar
al colegiado
doy la opinión
que allí
estamos viendo
una toma
que es penalti
o que es pulsión
o que el balón
ha salido fuera
pero doy
la opinión
del porqué
ese colegiado
ha tomado
ese lance
en ese momento
determinado
porque estamos
hablando
al colegiado
hay que verle
muchas situaciones
hay que verle
en un entorno
neutro
tranquilito
de risa
porque puedo contar
como anécdota
que cuando yo iba a Logroño
y el partido
iba 3 a 0
y empezaban las charangas
a tocar la trompetita
y con los bambos
pum pum pum
y tengo un tractor amarillo
por poner un ejemplo
para que sonría
también nuestro público
pues resulta
que yo me ponía
tengo un tractor amarillo
porque la cosa
era distendida
era agradable
era amena
y el barcelón
iba ganando
por ejemplo
en Logroño
iba ganando 0-3
que maravilla
porque ellos
miran sobre hojuelas
pero ahí amigos
ahí cuando no íbamos
a un entorno
que es un entorno
de los neutros
de los difíciles
de los que amigos
que allí había que amarrarse
bien los machos
tenía la tensión ambiental
que el ambiente
pamplona por decir algo
por poner un ejemplo
que tiene WhatsApp
y allí resulta
que llegaba el Barcelona
y llegaba el Madrid
los grandes
porque con los pequeñitos
no pasa nada
y aquí me las traigo todas
y ahí tiene que estar
al 100%
el entorno negativo
los jugadores
que dan su guerra
porque cuando
todo le viene beneficioso
amén
todo fantástico
cuando las cosas son negativas
no tan fantástico
la palmadita
cuando es para ellos
cuando es en contra
pasan por tu lado
y si eres de los árbitros
que no permiten mucho
que te den la vara
pues te dicen
siempre la falta
por el mismo sitio
y siguen de largo
como diciendo
yo no he dicho nada
si le llaman la atención
yo no es que sea
defensor de los árbitros
ni voy a ser defensor
de los árbitros
yo a los árbitros
he dicho y voy diciendo
aquí se ha equivocado
ha tenido un mal día
está nefasto
os digo lo que hay que decir
lo que sí es cierto
que también les digo
el por qué ha sido el error
que le ha podido producir
ese colegiado
porque nadie
quiere salir perjudicado
todos quieren leer
en la prensa
en la radio
y en televisión
todos quieren decir
al día siguiente
ver la imagen
y decir
que viene hasta el colegiado
lo negativo es cuando
su familia
y su entorno familiar
lee la prensa
y lo ponen
que no hay por dónde cogerlo
yo creo que a ninguna persona
nos gusta que nos hablen mal
todos queremos
lo beneficioso
lo mejor
y qué mejor
que te digan
el árbitro ha estado de 10
pero donde hay un ganador
y un perdedor
y hay un juez
nunca el árbitro
puede estar de 10
y si está de 10
y el público de casa
te ha hecho palmitas
es que ha sido gareño
gareño gareño
y eso no es ni xipa bueno
Jordi
¿es imprescindible
l'árbitra
i el tècnic
en les retransmissions?
bueno
aviam
jo tinc unes
jo tinc unes baralles
en les retransmissions
impressionants
no?
són
diferents
punts de vista
és a dir
el que és
el que ha sigut
entrenador
i que està comentarista
per una televisió
hi ha que analitzar
molt ràpidament
és a dir
jo em poso en el paper
de l'àrbitra
l'àrbitra
és molt complicat
i penseu una miqueta
que en un segon
no s'equivoqui
i es pot equivocar
o pot encertar
això és difícil
és difícil
nosaltres en el que no entrem
sobretot els tècnics
i aquí venen
juntament
les baralles
és en la intencionalitat
de la jugada
perquè ho sento molt
però les àrbitres
generalment
no han jugat mai a futbol
o han jugat molt poc a futbol
per tant
no saben interpretar
la intencionalitat
de la jugada
cosa que els entrenadors
normalment
que han sigut jugadors
de futbol
sí sabem interpretar
aquí és on també
la divergència
és a dir
moltes vegades
els àrbitres
es consideren
certs enemics
entre cometes
de la tasca arbitral
durant un partit
una miqueta més lluny
de la realitat
és això
és a dir
que nosaltres
fent càrrec
de xiulat
és molt difícil
molt complicat
perquè a vegades
qui més que no
com a entrenador
en un entrenament
s'ha posat de xiulat
o sigui
s'ha posat la xiulat
a la boca
i ha fet d'àrbitre
i en un partit
d'entrenament
diu
hosti m'he colat
tu
no fotem
vull dir
que és complicat
però sí
amb aquesta
amb aquesta
vessant
de la intencionalitat
de la jugada
sí que a vegades
no a vegades
generalment
discrepem
i t'has de mossegar
molt la llengua
és a dir
nosaltres
tenim el Sergi Albert
com sabeu
a Televisió de Catalunya
i entre el locutor
i el Sergi Albert
i jo mateix
doncs
clar
hem d'omplir
doncs
una franja àmplia
de partit
cadascú
amb la seva dinàmica
i a vegades
si veiéssiu la imatge
que no es veu
barallans
a sota boche
vull dir
i tal
entre dos o tres
doncs
barallans entre cometes
vull dir
sempre
sempre en pla d'amistors
però divergim bastant
és a dir
que
tenim dificultats
per entendre els àrbitres
i a vegades
els àrbitres
tampoc ens entenen
a nosaltres
els entrenadors
perquè ni nosaltres
hem sigut àrbitres
professionals
ni els àrbitres
hem sigut entrenadors
professionals
per tant
sempre hi haurà
una mica de polèmica
però sempre partint
de la base
que els entrenadors
o com a mínim
entrenador
analista tècnic
o comentarista
de televisió
entenem perfectament
que la tasca
d'àrbitre
en un partit
i jutjant
una jugada
en mig segon
o en dècimes de segon
és molt complicat
Frederic
Sí
anava a comentar
només
que
ple segle XXI
doncs
és evident
que les transmissions
de futbol
són un espectacle
bàsicament televisiu
i el paper
de l'àrbitre
és només
recordar-nos
que som fal·libles
i que som humans
perquè és l'esgrau
més feble
de tota la cadena
un col·lectiu
que es coneix
des de temps
de Franco
per als dos cognoms
ja ha de ser
molt especial
perquè és l'únic col·lectiu
no hi ha ni metges
ni periodistes
ni arquitectes
que se'ls conegui
per als seus dos cognoms
i en canvi
els àrbitres
sí
és Andújar
Oliver
és una cosa
que tothom
no sé per què
els que ens hem dedicat
a això
hem tingut l'obligació
de conèixer'ns
tota la branca familiar
d'aquests senyors de negre
i llavors
és una situació
una mica peculiar
però
francament
dintre d'aquest espectacle
televisiu
sí que entens
perfectament
que cal
una figura tècnica
que més o menys
analitzi
o supervisi
el paper
d'aquell àrbitre
concret
del partit
moltes vegades
els àrbitres
també són l'esgrau
més feble
perquè també són humans
i perquè també
estan condicionats
com passen tots els ordres
de la vida
els àrbitres
també s'equivoquen
a favor del poder
tots ens equivoquem
a favor del poder
perquè el poder fa por
llavors un àrbitre
no és el mateix
pitar-li a un Nàstic
que és xiular-li
a un Barça
i l'àrbitre d'ahir
per exemple
el Pino Zamorano
ara el Juan
es posarà content
l'àrbitre d'ahir
és un àrbitre
que va baixar
de primera a segona divisió
i aquests àrbitres
normalment
ho porten molt malament
molt malament
i es volen significar
fent arbitratges
tan absolutament escandalosos
com el que va patir
ahir el Nàstic
i no ho dic
perquè
sigui d'aquí
sigui del Nàstic
sigui del meu equip
sinó simplement
perquè
una jugada que no és
ni penal
ni res
els 20 segons
pot decidir un partit
com li va passar ahir
a l'equip de Tarragona
i
simplement hi ha vegades
que arribes a sospitar
que no és una errada
que calificaries com a humana
sinó és un desig de protagonisme
que no li pertoca
en aquest col·lectiu
de vegades
quan no va por ti
no, no, no
por dir-ho
Frederic
no, por alusiones
no, no
nunca me he perdido
no, la realidad
cuando se hablaba
de que el Barcelona
no es lo mismo que el Nàstic
ahí yo tengo que discrepar
y discrepo
todos los domingos
tengo un debate
con los compañeros míos
tanto de radio
como de televisión
después vamos a cenar
y comentamos
los árbitros
los jugadores
los narradores
los periodistes
todos en sí
y yo tengo ese debate
y el debate
es el siguiente
y yo lo pongo muy sencillo
el Barcelona y el Madrid
porque dicen
que siempre reciben favores
resulta
y todos yo creo
que estén cometidos
porque yo cuando hablo
en impedir comité
todo el mundo
piensa de esa forma
y quizás yo
los árbitros
o personas como yo
sean los que pensamos
de forma distinta
porque he estado
tantos años ahí dentro
que no es así
bajo mi punto de vista
y creo a pie juntilla
en todos los árbitros
porque cuando no crea
uno en la honestidad
lo mejor es romper
pegarle fuego a todos
y marcharse a otro sitio
pero siempre hay que contar
con la honestidad
de las personas
dicho esto
el Barcelona y el Madrid
llegan diez veces
al área contraria
no es que le van a arreglar nada
es más fácil
equivocarse
si llega diez veces
a un área
como si un equipo
los pequeños
que llegan una
al área contraria
pues sí
que efectivamente
cuando llegas diez veces allí
cae una vez
que otra vez
una de las tres
cuatro caídas
pues puedes ya imaginarte
aún sin serlo
que como he dicho
el arbitraje es muy subjetivo
una entrada con el pie
que crees que la ha derribado
una acción de la mano
un gesto con la mano
y crees que se ha llevado el balón
con la mano
muchos errores
se pueden cometer
pero es más fácil
hacerlo con los equipos
que llegan a las áreas
veinte veces
que los que llegan
una sola vez
eso por una parte
en otra
comentaba
lo de ayer de Tarragona
no lo vi
no me puedo pronunciar
y no
y no por querer quitarme del medio
he leído la prensa
y lo que he leído de la prensa
pues Pinoza Moreno
tiene poquita culpa
si es que se ha equivocado
ha sido en un penalti
en un lance
porque el pobre se lesionó
y la segunda parte
no fue él
el que intervino
en el segundo penalti
que luego el Nasti
no se pudo traer la victoria
con esto no quiero defender a nadie
pero esa es la realidad
la realidad está ahí
pero lo defiendes
no y habría que decirle
al presidente del Nasti
que está en la liga
de fútbol profesional
señores
los árbitros que dirigen
los cuartos árbitros
son de las territoriales
de donde dirigen
los equipos en los partidos
mire usted
señores de la liga
que hay mucho dinero
en juego con las televisiones
señores
pongan ustedes
cuarto árbitro
o árbitros de segunda división
de la misma categoría
que ya
les gastan bastante dinero
y no se quejen
a todo lo pasado
van a Madrid
a la liga de fútbol profesional
calladitos todos palmas
y tocamos 800 millones
a la buchaca
que nos lo traemos
y luego nos quejamos
porque un partido de fútbol
sí, no, es que es real
es que yo me enfado
además lo digo de corazón
luego
luego se quejan
a todo lo pasado
diciendo
es que no ha arbitrado
un colegiado
que es de segunda vez
es que no es la misma categoría
esto no es correcto
y en el minuto 90
nos anteona con un penalti
un árbitro que es de casa
y tenía que haber sido uno de fuera
pues mire usted
antes de empezar la liga
cuando están ustedes
los presidentes
de la liga de fútbol profesional
todos reunidos
lleguen a unos acuerdos
y no cuando solamente
se ven perjudicados
está en la ley
de la ley del más fuerte
los grandes quieren sopa
y los otros no quieren ni sopa
ni quieren nada
nada más que cuando se ven perjudicados
no, aquí no hay que gritar
aquí los árbitros
en su maleta
llevan el error
y los árbitros
los puntos
cuando un equipo gana
y otro pierde
el árbitro no se lleva ningún punto
el árbitro se va a su casa
con los palos
que le hemos dado
el amigo
el amigo Frédéric
Gonzalvo
y este que está aquí
y este que suscribe
y el pobrecillo
no respira
no dice
ni para colmo
ahora no puedo decir
ni que se ha equivocado
porque el Comité Nacional de Árbitros
le manda una cartita
y le dice
no se te ocurra usted
decir esto mal
claro
pero ¿sabes por qué?
en mi época
me decían una carta
y digo
no hay carta
guárdesele usted
porque yo no ganaba dinero
en el mundo del fútbol
por eso yo iba
era inmaculado
hoy está poderoso
don dinero
y yo digo
que donde hay mucho dinero
no me gusta
como caza la perra
a ver
ya que parlem
ya que hem parlat
molt de
perdona
perdona un moment
digues Jordi
és que
aviam
jo no sé
de què es queixen els àrbitres
si són els protagonistes
vull dir
els locutors
i els analistes tèrines
no ho som
són els àrbitres
amb qui cony
ens hem de ficar
si no amb els àrbitres
home
és que és normal
aviam
són els jutges
d'un partit de joc
els entrenadors
els locutors
no són els jutges
en aquell moment
i per tant
doncs
qui tendeix a equivocar-se
és a l'àrbitre
perquè és el jutge
d'aquest partit
per tant no
això no és privilegiable
clar que sí
home
a veure
a mi m'agradaria
ja que parlem molt
del paper del tècnic
i de l'àrbitre
saber a través de l'Àlex Castells
que és el que narra actualment
els partits
de primera
a TV3
quantes càmeres
quanta gent
intervé en una transmissió
que ajuda
precisament
a que persones
com Juan Andújar
o Jordi Gonzalvo
tinguin després
elements
per comentar
i opinar
sobre jugades
tàctiques
penaltis
quantitat de càmeres
quantitat de càmeres
per exemple
en quants mitjans
es farà una retransmissió
d'un partit
es pot fer
des de
dues càmeres
fins a
16 càmeres
però una transmissió
mitjanament bona
requereix com a mínim
8 càmeres
perquè tinguis assegurats
doncs
fores de joc
repeticions
planos curts
seràs tu
i jugades de carros
seràs tu a primera
perquè nosaltres no
exacte
i la pregunta
diferència entre primera i segona
entre un partit del Barça
o un partit del Nàstic
diferències tècniques
sí
home
doncs una mòbil
que pugui anar a fer un partit
de segona divisió
serà de 4 càmeres
per assegurar
doncs allò
el pla general
els curs
i dues darrere de cada porteria
per fer repeticions
i una de primera divisió
doncs des de 8
fins a 20 i tantes
més
més mòbil
per personalitzar senyal
més plató
i tot el que vulguis
és il·limitat
Frederic
jo diria que
no som els aficionats
ni els periodistes
ni els estudiants de periodisme
som conscients
de com ha revolucionat
l'espectacle televisiu
al món del futbol
posaré només dos exemples
en les èpoques prèvies
a aquest desplegament
de mitjans
que parlava
l'Àlex
doncs
en casos com
el cas famós
Goruceta
o en altres
casos
com en la lesió
d'un davanter
molt famós
que tenia el Barça
abans que el 90%
de l'audiència
que tenim aquí
hagués nascut
que es deia
Bustillo
doncs en aquell partit
per exemple
recordo que el Barça
va estar a una lliga
3 a 3
al camp del Bernabéu
i un central
que es deia
de Felipe
doncs va optar
per retirar
directament Bustillo
ara hauria sigut
impossible
fer-li una entrada
tan
saginera
tan destralera
com va ser aquella
que li va trencar els llegaments
i li va trencar la cama
i li va trencar tot
perquè ara
amb les càmeres
s'hagués generat
un debat social
demanant
o exigint
responsabilitats
al defensa
que li va trencar la cama
i ara també
hi ha una cosa
bastant divertida
que és una anècdota
personal
ara ningú es posa
entre els professionals
del futbol
es posa
neguitós
perquè l'enfoquin
les càmeres
o per ser
diguéssim
el seu partit
els futbolistes
el seu partit
transmès per televisió
el primer equip
que va ser transmès
per televisió
a Catalunya
que no fos el Barça
era un tal
nàstic de Tarragona
l'any 78
i vaig fer aquell partit
i jo coneixia molt
els jugadors
del nàstic
era un nàstic
a Andorra
que va ser triat
per aquesta dimensió
un nàstic a Andorra
semblava
un afrontament
entre dos països
aleshores
els jugadors del nàstic
quan es van enterar
que els anaven a fer
per la tele
es van posar
tan neguitosos
que no hi havia
els jugadors
de l'Andorra
però enlloc
i van acabar
empatant el partit
i després
l'entrenador
que era
Jaurrieta
els va posar
de volta i mitja
perquè no havien sigut
ni capaços
de superar
diguéssim
la pressió
de sentir-se
com actors
en un escenari
imagineu
com han canviat
els temps
en 30 anys
i em fa tornar
al començament
vull dir
la part
de la retransmissió
televisiva
s'ha convertit
en absolutament
bàsica
i decisiva
en l'evolució
del futbol
d'una manera
que a vegades
no en som conscients
Jordi
tu que fas
partits de segona i segona
bé
els mitjans
les càmeres
són suficients
cadria
encara més perspectives
per analitzar
tàctiques
jugades
tant de bo
tant de bo
tinguéssim més
però s'ha millorat molt
en aquest aspecte
tu estàs
des de l'any 2000
fent partits
per Televisió de Catalunya
sí
2001
heu anat
augmentant
els mitjans?
no
pràcticament
he sigut el mateix
sempre anem
una mà davant
i una altra darrere
i sobretot
quan no tens
la sort
insisteixo
com he dit abans
d'estar en el terreny
de joc
que sí tens
una perspectiva
molt més àmplia
veus les jugades
en directe
potser els entrenadors
per la quantitat
d'anys
que portem
amb un tipus
de seqüències repetitives
analitzem a primera vista
amb error equivocant-se
o amb dret equivocant-se
si ha sigut penal
si no ha sigut penal
si ha sigut fora de l'àrea
si no ha sigut fora de l'àrea
si ha sigut una falta intencionada
o no
però sí que és cert
que intuïm allò
perquè ho hem viscut
tant com a jugadors
com a entrenadors
però el difícil és
quan tens poques càmeres
estàs davant d'un monitor
molt petitet
però molt petitet
de veritat
us ho dic així
i que has de jutjar
en aquell moment
què ha passat
una mica
avançant-te
a el que dirà
l'àrbitre després
que els àrbitres
tot sigui dit
s'assegura molt la feina
volen la repetició
per després manifestar-se
les coses com siguin
i nosaltres a vegades
ens mullem una mica abans
però bé
és així
però sí que
trobem a faltar moltíssim
el fet de tenir
càmeres que ens ofereixin replays
o situacions
en les que nosaltres
que nosaltres intuïm
puguem transmetre
a la gent que està veient
si queda jugada
des d'una altra perspectiva
pot ser mà
pot ser fora de joc
pot ser un gol mal anul·lat
pot ser
jugades crucials
o fins i tot
quan abans
teníem càmeres
que només enfocaven
molt poques càmeres
i enfocaven
un cert territori
del camp
no veiem
sobretot
o no ho podíem explicar
o no ho podíem transmetre
nosaltres sí que ho veiem
però vosaltres no
podíem veure
l'evolució
dels jugadors
dintre del terreny de joc
com per exemple
evolucionaven
per una altra banda
quan s'està atacant
per una
i l'equip
ho fa expressament
per llavors
fer un canvi
d'orientació
i anar per l'altre costat
agafar la basculació
o la zona dèbil
del contrari
i realment
això és molt complicat
d'explicar-ho
si no estàs
en directe
o
amb suficients càmeres
compartint
d'un angular
molt gran
i ho puguis veure
doncs és complicat
i això forma part
de l'espectacle
futbolístic
us ho dic sincerament
a vegades
em diem
vull dir
és una cosa
que tenim com a anèdota
constant
és a dir
quan a mi al carrer
em paren
i em diuen
escolta
ja t'he vist
per la tele
no perdona
no m'has vist
perquè només
m'has sentit
o a vegades et diuen
escolta
t'he sentit per la ràdio
no xato
m'has sentit per la tele
però
què significa això
aquests han fotut
una migdiada
de conya
que s'han dormit
perquè moltes vegades
l'espectacle no és maco
no hi ha
molta panoràmica
del terreny de joc
i tampoc pots explicar
moltes historietes maques
d'evolucions tàctiques
de quin partit
més maco
i tal i qual
això és un món
una miqueta
tancadet
dintre d'una ampolla
i que intentem
transmetre
en els espectadors
que estan a casa
que estan patint
patint
entre cometes
per veure
realment
un bon espectacle
de futbolístic
i que no s'avorreixin
i que puguin
interpretar
una miqueta
no solament
el que diuen
el locutor
sinó
el que els explica
el comentarista tècnic
Àlex
A la línia
del que comentava
ara el Jordi
i ja que parlàvem
de mitjans
el fet de tenir
més o menys càmeres
tampoc no t'assegura
sempre que
puguis ensenyar-ho tot
és una guerra
que per exemple
hem tingut
el Frederic i jo
amb les nostres
respectives empreses
ho hem parlat
abans d'entrar
per més càmeres
que tinguis
no ho ensenyaràs
tot mai
i la realització
sempre
se centrarà
en una cosa
que casualment
no és la que
tu necessitas saber
i aprofitant
la vinentesa
doncs també
ja que parlem
en part de transmissions
m'agradaria
parlar sobre
la importància
del fet
que el narrador
estigui in situ
a l'estadi
on s'està
jugant el partit
el Frederic
jo hem fet
hem fet partits
de paper
a Madrid
en què seguim
el partit
a través d'un monitor
que pot ser
o així
o així
però no més
i estem absolutament
esclavitzats
al que ens ensenya
la realització
hi ha una falta
i ens ensenyen
un curt
d'un jugador
que
presumptament
ha fet aquesta falta
i no l'ha fet ell
i per tant
la targeta
no saps a qui
apuntar-li
el futbol
al cap i a la fi
també
té una visió global
va més enllà
del que tu veus
en el monitor
tot i que
sobretot
en les transmissions
televisives
és bàsic
que tu
tinguis un ull al camp
i l'altre al monitor
perquè al cap i a la fi
el que arriba a casa
és el que arriba al monitor
tu des de l'estadi
tens aquesta visió global
que et permet
també
explicar molt millor
a la gent
que està a casa
tot allò
que està succeint
i alhora
com a intermediador
que ets
de l'espectacle
és important
que tu siguis
partícip
en alguna manera
de tot allò
que està passant al camp
el futbol
no deixa de ser
passió
espectacle
fervor
i la teva funció
és fer arribar
aquesta passió
a casa
si tu
com ens ha passat
més d'una vegada
has de seguir el partit
des d'una sala tancada
petitona
amb un monitor
seràs incapaç
i si ets capaç
enhorabona
perquè és molt complicat
però majoritàriament
seràs incapaç
de transmetre
aquesta passió
que al cap i a la fi
és la
tot allò que comentàvem
del ritme de l'estil
i tot això
és el més important
que hem de fer
exactament
en la mateixa línia
perquè em sembla
que és capdalt
sobretot
parlant amb estudiants
de periodisme
la nostra
la nostra
és una professió
que cada vegada
es precaritza més
i hi ha coses
que no es poden tolerar
com a periodistes
com a estudiants
de periodisme
l'ABC
el primer emanament
del periodista
és estar
al lloc dels fets
i actuar
com a correga
de transmissió
que era el que deia
l'Àlex
entre l'audiència
i el fet informatiu
aleshores
una narració de futbol
també és un fet periodístic
i mereix
que el periodista
es desplaci
al lloc dels fets
per narrar-ho
també hi ha un vessant
molt important
en periodisme
que és la preparació
d'aquests partits
i això
tant els tècnics
sortosament
com els narradors
ho estan fent
i ho fan
amb professionalitat
preparar-te
un partit
i saber qui és Mainz
i on has jugat
i com córrer
i si és més alt
o més baix
i veure'l
a través d'un monitor
de 19 pulsades
i distingir-lo
i saber que a sobre
ha fet una entrada
és una tasca
que jo estic molt content
dels ulls que tinc
perquè no sé com no
me'ls he gastat
i no estic venent
copons de la 11
perquè hi he estat
8 anys
veient a Mainz
en un monitor
de 19 pulsades
i això em sembla
que resulta
que la persona
que paga a casa
paga 12 euros
per veure
això
i els periodistes
ens trobem relegats
a un lloc
absolutament secundari
perquè
cada vegada més
el que prima
és la imatge
del fet
i prou
i això
com a periodistes
jo crec que
ens hauria de portar
una reflexió
parlant com a espectacle
televisiu
jo crec que encara
encara
tornant al que
diguem abans
encara aquest món
està per
revolucionar-se
amb les noves tecnologies
i l'entrada
de coses
tan americanes
de show
business
i d'entertainment
com poden ser
les estadístiques
d'aquí no res
tindrem càmeres
genitals
tindrem un estil
de transmissió
no de transmissió
d'imatge
molt similar
a les playstations
no ho dubto
d'aquí no res
molt similar
al que és
el futbol virtual
i també
hi entrarà
a sac
el que és
les estadístiques
i les noves tecnologies
segur
jo
perdona
jo amb això
estic d'acord
que ha d'entrar
un show business
en les partides
de futbol
però
si vosaltres
heu vist
alguna retransmissió
i perdoneu
que vagi
en contra d'ella
de la sexta
estàs més pendent
del que et posen
a sobre
de quantes vegades
ha de tocar
la pelota
aquest tio
o quants minuts fa
que no ha tocat
la pelota
aquest tio
tal i qual
vull dir que et tornes boig
una cosa són les estadístiques
purament percentuals
dins del partit
i una altra cosa
és que t'inflin
durant els 90 minuts
d'una història
que et despista
que et desconcentra
que no et distreu
i que al final
no logres captar
res del que
t'estan
transmetint
Àlex
Aquí el gran secret
Jordi tens raó
és l'equilibri
però jo estic convençut
que això
va en una direcció
com apunta
el Frederic
nosaltres
i jo no tant
perquè encara
em puc
entendre
que soc
de la generació
de la Playstation
jo tinc una altra manera
de consumir futbol
i de consumir televisió
i aquest excés
de dades
que a tu
tant et destorba
a les noves generacions
no els destorba tant
i en un temps
jo crec
que això canviarà
Jo
Jo
Jo
Jo
Jo
Jo
Jo
Jo
Jo
Jo
Jo
En la sexta
no sacan
estadísticas
de los árbitros
Sacan
estadísticas
de lo que
No dice
quantes veces
ha picado una falta
i quantes veces
se puede haber
Sí
pero en la sexta
da información
i entonces
el telespectador
la cata
que le interesa
aparte que le beneficia
Digo la sexta
perquè parece
que machaquemos
perquè quizás
és la que saca
més conceptos
estadísticos
Jo
Jo
simplement
dic
que
sé que
m'entén
perfectament
Jo
dic que
una cosa
és que
tu
ofereixis
30 estadístiques
durant un partit
però no 90
que en dona
la sexta
que a vegades
es fa molt pesadet
Així ens ho manifesto
i estic en contra
de l'Ales Castells
en aquest sentit
Cosa que
ens hem
pujat junts
i bueno
jo què sé
Així te diu tema
de xerrada
per tornar
Frederic
Aviam
Jo hi ha una cosa
que sempre
trobo les opinions
moltes vegades
complementàries
o sigui
no antitètiques
sinó complementàries
Jordi
hauria de ser
com dius
que és que
el futbol
és molt simple
i com més simple
el facis
millor
i més pots compartir
però estic
amb la línia
de l'Àlex
i ho expreso
clarament
en el sentit
que
el que
dintre de la revolució
que ha marcat
la televisió
en el món del futbol
resulta
que estem
abans
respiràvem futbol
un cop a la setmana
que eren els diumenges
i ara respirem
futbol
set dies a la setmana
24 hores
i aquesta exigència
i aquest volum
d'informació
fa que cada vegada
vulguis més
saber més dades
més informació
més minuts de televisió
més tertúlies de ràdio
més diaris esportius
més pàgines d'esports
els diaris
i això
és on ens porta
irreversiblement
a que aquest consum
d'informació
ens portarà
a l'estabilística
ens portarà
a les noves tecnologies
A mi m'agradaria també plantejar
després obrirem
un torn de preguntes
si voleu
quina importància té
el mitjà de comunicació
pel qual es treballa
i pel qual es fa la retransmissió
perquè la primera resposta
l'Àlex ha dit
s'ha de fer una narració neutra
no sé com si deies neutra
ha de ser una retransmissió apassionada
el narrador
el comentarista
i l'àrbitre
han de ser
hooligans
forofos
d'un equip determinat
en funció
de la televisió
per la qual es treballa
i aquí
tots
comencen per tu
Àlex
però és bàsic
és a dir
abans de
plantar-te de banda
o en una cabina
de transmissions
abans de fer un partit
el més important
és que sàpigues
en quin mitjà
fas aquest partit
la transmissió
per ràdio
i per televisió
són del tot diferents
tot i que també
en aquesta evolució
que parlàvem
del futbol
i de les transmissions
cada vegada
aquesta és la sensació
personal que tinc
és que la tele
cada vegada
és més ràdio
i la ràdio
tira cada vegada
més cap a la tele
tot i que encara
no han arribat
a un punt
intermits
simplement hi ha
certa tendència
a les televisions
per fer una transmissió
més radiofònica
un pèl més apassionada
no tan neutra
no tan plana
i a les ràdios
també hi ha
una petita tendència
més televisiva
en què fins i tot
en algunes ocasions
se'ls escapa
mireu aquesta jugada
i confia en que la gent
des de casa
tingui el reforç
de la televisió
per recolzar
aquests comentaris
que puguin fer
a banda d'això
hooligans
hem d'intentar
no ser-ho
però també
hi ha qui pot pensar
que en les transmissions
és important
que hi hagi algú
no hooligan
però especialment apassionat
fins i tot
el mateix narrador
avui en dia
tenim narradors
de tots els estils
de més esbojarrats
de més tranquils
no fa tant
hi havia el de la casa
que era
encara més tranquil
que qualsevol altre
totes les opcions
són vàlides
però
jo crec que la tendència
és aquesta
cada vegada més
a la televisió
abandonar
la teoria més clàssica
més acadèmica
de descripció
simplement dels protagonistes
Xavi
Deko
i estem tirant més
crec totes les televisions
i des de fa uns quants anys
a fer un
a transportar
o a fer arribar
aquesta passió
aquest ritme
un pèl més accelerat
també per
intentar no caure
en l'avorriment
que pot haver
en alguns partits
home jo crec que
la missió del narrador
vull dir
començant
per d'una altra banda
ja fa 40 anys
McLuhan va dir
que el medi
és el missatge
i llavors
tots els periodistes
som
com a segon cognom
tenim el medi
on treballem
això és així
i el periodista
que ho negui
doncs que s'ho faci mirar
perquè si treballes
doncs en un mitjà
ets fruit d'aquest mitjà
per dir-ho així
jo crec que
la
dintre de les revolucions
i de com evoluciona
tots els papers
també el de narrador
el nostre paper
és acompanyar
i cada vegada
més
precisament
per la diversitat
de mitjans
són personatges
cada vegada més
prescindibles
i arribarem
al punt
de possiblement
trobar la imatge
amb so ambient
i neutra
sense
sense narrador
per què?
perquè cadascú
escollirà
quina branca
o quin mitjà
de comunicació
vol
per informar
jo sempre tinc
la mateixa votada
sempre dic
la mateixa animalada
que el partit
més fàcil
de fer
per mi
sempre és un Barça-Madrid
perquè és un partit
que es veu en companyia
i on tothom crida
per tant
vull dir
que tu t'equivoquis
com ningú
et fa cas
doncs
és absolutament igual
abans de donar pas
al Jordi
i al Juan
aquest últim comentari
Àlex
estaries d'acord?
o al revés
creus que un Barça-Madrid
és el pitjor que pot
passar per la càrrega
de pressió ambiental
que potser
no, no, no
el que no estic d'acord
és en el que siguem
figures del tot
prescindibles
perquè
no, no que siguem
Àlex
dic que arribarem
a un punt
que possiblement
no cal
cada vegada
se'ns fa menys cas
segur
perquè
crec que cada vegada més
la gent també consumeix
el futbol
en companyia
però
alguna vegada he fet
la prova
de seguir un partit
només amb l'ambient
i a mi
i no només perquè m'interessi
a mi em falta alguna cosa
Sí, naturalment
però vull dir
jo em referia
a que la gent
triaria
dintre del
del ventall
de possibilitats
tu agafes el Barça
pots triar
amb tots els respectes
i és democràcia
tot el ventall
de comentaris
des d'una visió
més espanyola
més catalana
més humorística
que també la hi ha
més còmplice
com dèiem abans
més acadèmica
més pausada
més esborgerrada
vull dir
el Barça ja ha aconseguit
que hi hagi un ventall amplíssim
i jo crec que al final
doncs això
si es compensa
home a les ràdios
ja estan començant
els partits
a fer les locucions
seguint
exactament
filparrant
de la compenetració
de segons
amb la televisió
i al final
diguéssim
els comentaristes
de televisió
igual
igual
com diria aquell
Déu no el vulgui
som prescindibles
som una opció més
Jordi
la importància del mitjà
pel qual es treballa
la influència que té
molta
jo vull
recollir unes fal·loles
de l'Àres Castells
amb el fet
de l'o del neutre
aviam
penseu una cosa
quan nosaltres
retransmitim
un partit
en el que hi ha
un aquí català
diu
aquests aniran a favor
de l'aquí català
perquè són catalans
en certa manera
no ho diu gaire
però sí que hi anem
per descomptat
però
dintre d'una legalitat
si l'equip
no ha jugat bé
anem a suposar
hem fet retransmissions
del Nàstic
i hem dit
que el Nàstic
havia jugat malament
perquè és veritat
i ho hem de refletir
així
però
el problema és
per exemple
segona B
vosaltres sabeu
el que és
anar a un camp de futbol
i que hi hagi
dos equips catalans
enfrontats
i que
has d'anar molt
al tanto
perquè si dius
alguna cosa en contra
l'equip local
s'emprenya
o si no el visitant
us vull explicar
una anècdota
a l'últim partit
Gramenet-Badalona
que va guanyar
Gramenet
sabeu que ens van dir
uns aficionats
de Badalona
que si nosaltres
havíem matat
el Manolete
caga-te l'orito
i així mateix
si TV3
havia matat
l'anolete
et trobes
amb uns comentaris
tan bèsties
tan animals
que has de guardar
molt bé
les formes
però
si que mai
nosaltres renunciem
és a dir
la veritat
és a dir
si en aquell partit
el Gramenet
ha fet més merits
per guanyar
a Badalona
sigui local
visitant
perdoneu
però se'ns en fot
i hem de ser realistes
perquè nosaltres
ens devem
amb una audiència
molt gran
no solament
les 2.000 persones
que poden estar
en un terreny de joc
sinó les 50, 60, 70.000
100.000
120.000
150.000
180.000
200 i escaig mil
persones
que ens estan veient
per la televisió
nosaltres en podem enganyar
amb un mitjà
sigui català
si no sigui català
o
si s'enfronten
dos aigus catalans
però aquests senyors
d'aquí al costat
aniran més fàcil
i t'explicaré per què
perquè ells
els àrbitres
han de ser neutrals
no poden anar a favor
de cap aquí
però els comandatistes
arbitrals
defensen els seus
que són els àrbitres
o no
Jordi que és fàcil
no lo pone
nos da los dardos
envenenados
hacia la organización
arbitral
yo me sonreía
cuando él decía
que estaba en hospitalet
y allí le decían
que se había matado
a Manolete
eso nos pasa
eso nos pasa
a nosotros
a los colegiados
les sucede
domingo sí
otro también
y el de enmedio
también
y la única realidad
la única realidad
es que
en los medios
que tienen que dar fe
de los hechos
acaecidos
casi nunca
reflejan
una minoría
si los hechos
han sido
digamos
duros y fuertes
le han pinchado
el coche
ha tenido incidentes
que le han lanzado
tres objetos
pues intentamos
no sé por qué
regla de tres
pero en algunos casos
en algunos
se pone lo mínimo
lo más insignificante
y lo mismo quejo
a los medios
de comunicación
que también
me voy hacia los árbitros
días pasados
muy recientemente
en un partido
que así había pasado
de puntilla
a mí me gusta
cuando terminan
los partidos
entro y veo
el acta arbitral
en Zaragoza
Zaragoza
no recuerdo
hace poco
el árbitro
era Alfonso Pérez Burrúl
realizó un gran arbitraje
arbitraje
fabuloso
pero vamos
me quedé sorprendido
cuando incidencias
en la parte
de las incidencias
me pone
que sin haber ingresado
el árbitro
y los jugadores
al vestuario
los medios de comunicación
con su alcachofite
habían ido allí
a ir a la tele
a hacer una entrevista
a los jugadores
qué peligro
qué agresividad hay
de eso se tiene que preocupar
la Federación Española de Fútbol
yo creo que hay cosas
más importantes
y no esas pequeñas chorraditas
creo que los árbitros
deben de limitarse
a dar fe
como he dicho
a los hechos
que van a caer
en los terrenos de juego
y dejar esa insignificancia
para otras personas
y decirle a la Federación
háganlo ustedes
que esto no es nuestra misión
nuestra misión
es arbitrar y dirigir
bien los partidos
pero comentando
siguiendo con el tema
de lo que es la pasión
la realidad es que
en televisión
se es más pausado
se es más tranquilo
se es mucho más relajado
tengo la fortuna
de estar en televisión
y en radio
en radio
algunos se ponen
que el corazón
les va a salir
les va a salir
pero cuando miran también
aunque quieren ser objetivos
pero amigo mío
parece que los árbitros
desde que nacemos
somos árbitros
y miramos de otras perspectivas
totalmente distintos
pero en algunas ocasiones
algunos
tienen la camiseta puesta
de sus respectivos equipos
y que difícil
ponen la labor
y con que pasión
con que énfasis
que parecen en algunas ocasiones
algún aficionado más
en la grada
aunque estén comentando
y narrando los partidos de fútbol
yo en la línea
del cariño del Juan
vull dir
hi ha una cosa
que sí
per definició
és impossible
mai ets
diguéssim
objectiu
en un fet informatiu
davant d'un fet informatiu
tu ets fruit
també de les teves circumstàncies
i per tant
mai
pots ser objectiu
el que sí
has de mirar
de transmetre
una certa neutralitat
o la màxima neutralitat
que com a professional
del periodisme
puguis
transmetre
i una altra cosa
no oblidar-te
també
de transmetre
uns valors
uns valors
que s'estan perdent
per exemple
els valors típics
i consubstancials
a l'esport
que són els valors
del fair play
per exemple
tu no pots ser
algú ha dit
que el futbol
és la guerra
per altres mitjans
i tu no pots ser
algú que alimenti
aquesta guerra
o que alimenti
les baixes passions
tu has de recordar
per sobre de tot
tornant al que dèiem
al començament
que som privilegiats
fer la feina que fem
i que al cap i a la fi
és només
un partit de futbol
que és un fet
que ens uneix a tots
com la nova religió
del segle XX
i també del XXI
però és només
un partit de futbol
jo aquells
que posen
el futbol per davant de tot
o que es deixen portar
per un cert huliganisme
que també és
un fenomen
molt curiós
que ha sortit aquí
doncs francament
no crec que sigui
aquesta la funció
d'un narrador
o d'un comentarista tècnic
o d'un àrbitre
vull dir
ja per sobre de tot
ha d'existir
un respecte
a les mínimes normes
de convivència cívica
Som en els últims minuts
de la taula rodona
dic al públic
que si algú vol participar
tenim un micròfon
autònom
i si algú vol
doncs en fi
fer-li alguna pregunta
algun comentari
que aixequin la mà
i que
en fi
podran participar
en aquests últims minuts
si n'hi ha
paraules demanades
intervenim
en aquesta part
del col·loqui final
Bona tarda
Bona tarda
Hola molt bones
volia fer un parell
de preguntes
la primera
les dues referents
sobretot
el dirigir del Frederic
i l'Àlex
primer lloc
quina és la mobilització
de recursos documentals
que feu en la retransmissió
sobretot per saber
com deies
aquest jugador
juguet a aquest equip
d'aquesta carrera
també dins de les camions
de retransmissió
com us ho passeu
dins d'aquests partits
i tota la informació
doncs com la podeu arribar
a saber
o si
si tenim un documentalista
que sap molt de futbol
i es ho va dient
o si vosaltres mateixos
ja aneu agafant
aquesta cultura
i en segon lloc
la pregunta era
perquè hi ha molta gent
que
com comentàvem abans
que mira la ràdio
que escolta la ràdio
quan mira els partits de televisió
per la seva pantalla
si és una qüestió
dels professionals
que els hi agrada
és a dir
m'agrada el pou
o m'agrada
que sigui
el puyà
o el que sigui
que retransmet
o perquè la gent
realment busca
un altre estil
i la televisió
no els hi sap donar
gràcies
Àlex
Pel que fa a la primera pregunta
hi ha algunes persones
que et fan arribar
alguna part de documentació
sempre prèvia
a la transmissió del partit
però
al cap i a la fi
sempre depèn
de la teva pròpia tasca
i sens dubte
internet és la gran eina
que ens serveix
per tots
per nodrir-nos
de dades
d'informació
i també
la nostra malaltia
de molts anys
mirant partits
i pel que fa a la segona
no tinc la resposta
segurament
generaria un debat
què busca la gent
que posa a la ràdio
i mira el partit
per la tele
potser busquen això
una miqueta més d'emoció
i potser això explica
aquesta tendència
que hi ha cada vegada més
sovint a les televisions
de pujar una miqueta
al nivell
no ho sé
Frederic
Home
per part meva
la documentació
doncs
a part de la malaltia
aquesta
que no hi ha manera
de curar
del futbol
i d'un puntillo
professional
vull dir
has de
i és un moment
maco
vull dir
jo me'n recordo
quan feia partits
que per les nits
em dedicava
a buscar informació
de l'equip
que no coneixia
doncs
tens premsa
ràdio
televisió
internet
tot el que sigui
per anar apuntant
jo feia servir
un llençol
un A3
on distribuïa
els jugadors
i les característiques
i tot plegat
per fer la transmissió
una mica més amena
i buscar aquesta complicitat
donant dades
que igual
l'oïdor
no
no
no tenia
i el fenomen
de la tele
i la ràdio
doncs
és democràcia
per mi és democràcia
vull dir
val
la imatge
pot ser universal
però després tu
t'estaràs més d'acord
en sentir
aquell personatge
que ho dona
bé per vista
o
t'enfiaràs més d'un altre
o veuràs
que aquella emissora
pública o privada
doncs
dedica més mitjans
a seguir-ho
i t'aniràs tu
en lliure mercat
a triar l'opció
que més et convingui
i és un fenomen
més o menys recent
però home
és que
havia de ser així
no
ja que parlem de tele i ràdio
aprofito a l'àrbitre
Juan Andujar Oliver
clar
valorar
jugades polèmiques
per ràdio
per tele
quan el partit
no es dona per la tele
això canvia molt
per a mi
tant en ràdio
com en televisió
tenemos que veure
la imatge
sempre en televisió
això està ahí
i ademàs
hòi en dia
la societat
la institució
de la societat
lo que està
luchant
en el àmbit
del deporte
és per
el que ha engrandecido
verdaderament
a les televisions
el fútbol
ho i si miramos
el ranking
de audiencias
lo que més
està luchant
i peleant
és per
todo el món
pelea
per un partit
de fútbol
per què?
perquè la televisió sabe
que donde va a ir
la mayor audiencia
és quan ve una retransmissió
deportiva
i què és el que sucede?
bueno, pues
tiene que ver
en la radio
estan narrando
los hechos
que estan acaeciendo
en ese momento
però és lo que ve
a través de la pequeña pantalla
lo que ve de la televisió
és lo que te estàs pronunciando
per lo tanto
les situacions
son totalmente
van cogidas de la mano
tanto la radio
como la televisió
i com bien
ho ha dit
la democràcia
cada una
en la emissora de radio
cambia de dial
este no me gusta
y me lo cambio al otro
y me pongo en este
y este me gusta más
y ahora lo cambio
a la otra parte
lo que no puedes cambiar
es la televisión
porque lo que sí es cierto
es que la televisión
es donde estás viendo
lo que tú quieres ver
que es el partido de fútbol
lo que hoy demanda
ya que estamos hablando
de un deporte
como el fútbol
que es lo que más
aficionados hay
y lo que más gente
lo practican
y eso somos todos
conocedores
y ahí lo que genera
es el fútbol
y el fútbol
pues la tele
no la puedes cambiar
tienes que ver
por narices
hay que ver los partidos de fútbol
fixa't que abans ho ha apuntat el Frederic
fa dos o tres anys
hi havia un delay
entre la imatge
que t'arribava per televisió
i els comentaris
que t'arribaven per la ràdio
des de fa poc
o relativament poc
a les ràdios
enderrareixen
el senyal
que arriba
a través de la ràdio
per fer-la coincidir
amb la imatge
i d'aquesta manera
també
solucionen
alguns problemes
i s'asseguren
que bona part
de la gent
que volia
escoltar la transmissió
per ràdio
i no ho feia
perquè hi havia aquest delay
doncs ara pot fer-ho
hi ha més preguntes
algú
vol
preguntar
o consultar
qualsevol cosa
Bona tarda
Bé
la meva pregunta
no m'he quedat dirigida
a tots
no sé qui me la pot
contestar millor
alguna vegada
he sentit
que hi hauria
l'opció
de posar
una pantalla
al camp
i un àrbit
que es dediqués
a mirar la pantalla
per corroborar
si el que xiula
l'àrbit
és cert o no
penseu que això
seria una bona solució
o que faria
perdre la màgia
del futbol
Jo
ahí
te voy a
te voy a contestar
y
yo tuve la
fortuna
con Antonio Jesús
López Nieto
un àrbitro
que se retiró
hace poco
del arbitraje
en Getafe
veteranos
de Real Madrid
y veteranos
del Barcelona
yo con unos monitores
arriba
era el que
él llevaba un pinganillo
y yo les decía
falta
mano
fuera de juego
penalti
y aquello
nos dio el resultado
apetecido
porque en la mayoría
de las ocasiones
que no nos ponemos de acuerdo
nos ponían 20 monitores
a la vez
daban 20 monitores
no sabía
no sabía
a dónde atinerte
yo en mi conversación
manifestaba
que la tecnología
bienvenida
sea
pero con matices
porque tenemos
que tomarla
de la siguiente forma
¿qué jugadas
es las que vamos a analizar
en ese monitor?
porque si aquí empezamos a analizar
que si bien es precedido
un saque de banda
un saque de esquina
que se ha equivocado
el árbitro
de un fuera de juego
de una falta
del área
que no se ha señalado
los partidos
no se terminarían nunca
habría que matizar
como ahora por ejemplo
en el mundialito
en este mundialito
ahora en diciembre
quieren poner a la práctica
el balón
con un chip
que diga
si ha traspasado
la línea de gol
y a su vez
un juez de línea
detrás de cada portería
para indicar
la falta
con un picanillo
decirle al colegiado
si ha sido penalti
o ha sido falta
contra el equipo contrario
se va a empezar
a hacer ese pequeño estudio
a través de FIFA
no sé qué resultado
va a dar
pero siguiendo
con tu pregunta
¿qué monitor
sería el verdadero?
porque ahí hay un realizador
ahí hay un programador
y qué imagen
qué toma
nos va a dar
porque esa es otra
al árbitro
la responsabiliza
de las decisiones
que toma
amigo mío
y si en un partido
de fútbol
el que tienes ahí
dentro escondido
que nos da con la televisión
le da el botoncito
y da la parte
que a él le interese
y quiere ver
para beneficiarse
¿qué pasaría
en este entorno?
yo para mí
lo veo muy difícil
por no decir imposible
mi apreciación
es que solamente
en las jugadas de gol
y en un penalti
muy clarito
muy clarito
muy clarito
en algo que sea tan claro
un balón con la mano
algo que se vea
que no haya falta
necesidad de dar
tres o cuatro tomas
distintas
con la primera
se diga
se acabó
esto ha sucedido
y hay que indicar la falta
porque el gol
no es legal
y no debe de subir
al marcador
y un jugador
o un equipo
no es justo
que gane
yo faría
en la teva pregunta
una distinció
entre
la vessant humana
y la vessant tecnológica
yo estoy seguro
que almenys
la élite
al final
la élite del futbol
es disgregarà
de la resta
absolutament
y serán dos futbols
un el televisiu
el del Barça
y l'altre
el normal
el del Nàstic
o el del Sant Pere Sant Pau
per entendre'ns
aviam
la vessant humana
la vessant humana
hi ha
la NFL
la Lliga de Futbol
americà
que mira que són professionals
i hi ha més duros
encarguen el futbol espanyol
que ja es dir
van posar la figura
de tres àrbitres
que miraven la transmissió
al final
l'han desestimada
perquè generava
més merder
com a humans
del que solucionaven
però
que després
s'arribi a aplicar
en el futbol
doncs el xip
a la pilota
per veure si la pilota
ha entrat o no
la línia
de fora de joc
i aquestes coses
jo crec que sí
que arribarem a això
però també
sempre la sospita
que per això
si no
no seria futbol
i per sucar-hi pa
que si l'home
que fa anar
la tecnologia
és culer
o és merengon
i llavors
ja estàs fotut
una altra vegada
jo voldria fer-hi una cosa
relativament
relativa amb això
penseu que és un esport
el de més audiència
pràcticament al món
i sobretot al nostre país
però és l'esport
que menys ha evolucionat
en quant a reglament
de tots els esports
que penseu
en vol, bàsquet
en hoquet
etcètera
per tant
estem anclats
una miqueta
sempre amb el passat
amb el passat del segle XIX
no del XX
no del XIX
què implica això?
doncs que les regles
pràcticament
segueixen sent les mateixes
què modifica?
que el porter
un any
pot estar 6 segons
amb la pilota a les mans
un altre any
que pot donar
4 passes seguides
però no pot estar 6 segons
etcètera
però les coses
que tendeixen a afavorir
l'espectacle
com fan els altres esports
el futbol
és el que menys ha evolucionat
i amb això
sí que afavoriria
molt més
en quant
a les retransmissions
per televisió
que fossin més espectacle
que fossin més vistoses
que fossin més això
el fet que es pogués modificar
alguna regla
per exemple
la regla de fora de joc
mira que és fàcil traçar
en l'àrea gran
una continuïtat
fins a la línia de banda
i a partir d'allí
serà fora de joc
si cau a dins
si no
no
per dir alguna cosa
per dir una bestiesa
el fet de posar
un porter
i un àrbitre
darrere
per dir
si una falta
o una altra
és possible
que si solucioni
part del problema
però també
els afegeix més problemes
als àrbitres
perquè implica
més
més
dissociació
de comentaris
entre els propis
que estan veient
el partit
d'una vegada
per totes
la BOA
o com se digui
han de prendre
una determinació
en quant a algunes
certes regles
que favoreixin
l'espetacle
a modificar-les
ja
urgentment
perquè portem
enclats amb això
doncs
120 o 130 anys
ja
hi ha alguna pregunta més?
Hola
bona tarda
a veure
és una pregunta
per l'Àlex
i el Frederic
és més
a tall
de llenguatge
periodístic
perquè
les grans frases
que recorden
a nivell
de retransmissions
esportives
són radiofòniques
i tinc al cap
el Pizzi Macanudo
l'Eto tatatatata
o el
Eto com un tutapel
de la Champions
i suposo que això
el que em respondreu
és que és a nivell
de llenguatge
a nivell
que la televisió
ha de ser molt
diguéssim
el que comentava abans
el Frederic
molt Xavi toca Deco
Deco toca Xavi
per què?
és a dir
això per què ha de ser així
a nivell de llenguatge
per què la ràdio
ha de ser sempre més viva
que la televisió
en aquest aspecte?
Doncs
m'anticipo
perdona Àlex
m'anticipo
perquè la ràdio
estic convençut
que és molt més sentimental
i t'ho dic molt en sèrio
vull dir
possiblement
perquè tens més sentits
pendents de la televisió
el llenguatge televisiu
no és tan pròxim
emocionalment
com el de la ràdio
i aplicat a Catalunya
perquè la ràdio
has tingut una icona
bestial
que es diu
Juguet Maria Pujal
bestial
en una força brutal
i a la televisió
o no l'hem tinguda
o és que
o és que
el mitjà
no es presta
a que tinguis
aquesta
complicitat
és molt curiós
perquè jo em trobo
moltes vegades
que soc diferent
a l'hora de parlar
a la ràdio
de la tele
a mi em van educar
la mateixa gent
que va educar
el Pere Barte
que és un dels millors
periodistes esportius
que hi ha en aquest estat
i em feia
de res home
i a part d'amic
i em diuen una cosa
això
això és un toro
vigila sempre
el que dius
i en televisió
a la ràdio
no tinc problemes
amb això
però a televisió
sempre que em poso
davant d'un micro
penso
que això és un toro
que em pot enganxar
i precisament
com és un toro
que em pot enganxar
sempre he sigut
molt més prudent
a la tele
que a la ràdio
i estic convençut
que això és un raonament
que no fem els periodistes
perquè no parlem
d'aquestes coses
però hi ha aquest
vincle sentimental
que ho fa especial
i t'ho dic convençut
perquè a la tele
doncs home
vas en el freno
de mà posat
perquè les audiències
són les que són
i escolta
si dius
aviam
Urruti
en el temps d'Urruti
prou
ha parat el penal
en canvi
Pujal
a la ràdio
en aquella complicitat emocional
que es creava
en què era
allò
el genuí
pata negra
culer
que donava la transmissió
podia dir
Urruti
t'estimo
i l'altra persona
sentia el mateix
en aquell moment
i Pujal
és únic
per interpretar
per interpretar
aquests sentiments
Àlex
algun comentari
absolutament
absolutament d'acord
i també una observació
a la ràdio
sempre fan els partits
del Barça
o els partits
del seu equip
i a la televisió
sempre ens toca
un partit de diferent
com a mínima
en els casos
de la televisió
i sens dubte
el llenguatge
que fem servir
tots a la ràdio
o a la televisió
és del tot diferent
la metàfora
aquesta del fre de mà
s'adopta perfectament
al que fas
a la televisió
i a la televisió
sempre has de respectar
també
que el teu missatge
va reforçat
amb la imatge
i la imatge
al cap i a la fi
és la gran protagonista
de la transmissió
mentre que en la ràdio
la teva veu
és tot
el missatge
i per tant
també és molt més pròxim
a l'espectador
o a l'oient
en aquest cas
Home, jo ara
m'aniré a fer
una tertulia
a Tarraona Ràdio
que m'ha tingut el detall
de convidar-me
allà sé que parlaré
per gent del Nàstic
i jo mostraré
com un seguidor del Nàstic
això ja crea una complicitat
a la ràdio
saps que el sector
el trosset de formatge
és molt limitat
és gent que juga
d'acord
amb el teu parer
a la tele
parles per tothom
per tot el pastís
i això ho fa molt diferent
Alguna pregunta més?
Jo volia fer una pregunta
personal al Juan
i és que un dels tòpics
del futbol
és aquella frase
d'àrbitro comprado
partido regalado
i voldria saber
si alguna vegada
s'ha trobat
en un cas d'interem
de suborn
i si és en cas que sí
com ha reaccionat?
Jo he sido de las personas
he sido muy tajante
te puedo contar
pequeñas anécdotas
que
desde
querer llevarme
una mujer
a la habitación
del hotel
y yo religiosamente
esto estando
en primera división
jugándose
la liga
entre ellas
el Deportivo
y el Barcelona
y sin ir más lejos
pues yo lo único
que hice
recabé los datos
oportunos
durante toda la semana
llamaditas
llamaditas
y lo puse
en conocimiento
del comité
llegué
hasta el último minuto
hasta cinco minutos
antes
quedé con la persona
adecuada
en el momento
adecuado
en el hotel
donde yo me hospedaba
en el último segundo
allí tuve una pequeña
entrevista
y cogí el pasaporte
de la chica
la documentación
todos los datos
y lo único que hice
es plasmarlos
hacerle fotocopia
a toda la documentación
por el recepcionista
del hotel
y llevarlos
al comité técnico
de árbitro del fútbol
y a la Real Federación
Española del Fútbol
para que
realizara
la correspondiente
denuncia
o lo que ellos
consideran oportuno
también
he llegado a hoteles
y los equipos
tanto de primera
como de segunda división
me han tenido
para yo
he terminado el partido
he ido allí a recoger
mis enseres
y me han dicho
que estaba abonado
el hotel
yo le he pedido
mi factura
porque para eso
me la pagaban a mí
y religiosamente pagado
lo único que he hecho
es pasarme por Madrid
hacer un escrito
y comunicarlo
a mis superiores
pequeños detallillos
de estos
regalarme un dupón de oro
mandármelo por correo
y yo devolverlo
religiosamente
a la parte correspondiente
y a su vez
hacer un escrito
de agradecimiento
y al organismo competente
que era el comité técnico
de árbitro
conmigo
no se ha podido
creo
que si conmigo
no se ha podido
pienso que no se podrá
con nadie
yo puedo poner la mano
en el fuego
que conmigo
las pocas veces
que han intentado algo
se han dado
con un canto en las narices
y contar como anécdota
como anécdota
ya que estamos en Cataluña
dirigiendo
un Sabadell Barcelona
en la primera división
pues
hasta el alcalde
que era alcalde
en aquel entonces
quería detenerme
quería encerrarme
en los calabozos
fíjate si lo pasé yo
aquella tarde bonita
la pasé bonita
pedían penaltis
por todos los sitios
en el marcador
que había
en los terrenos de juego
y sigue habiendo
ponía que faltaban
cinco minutos
y había alargado yo
el partido
cinco
había dado
ocho o diez minutos más
porque había habido
bastante altercado
el Barcelona ganó allí
cero uno
de penaltis
y me querían
casi excomulgar
luego me quisieron
llevar
los directivos
del Sabadell
bajaron al vestuario
diciéndome
toda clase de improperios
llamé a la policía nacional
porque yo no los conocía
identifíquenme ustedes
a estos señores
a este señor
a este
porque aquí
en el camino de acceso
a mi vestuario
no tienen por qué estar
aquí no debe haber nadie
y resulta que era
el vicepresidente
el tesorero
y el de la moto
pero todos
miembros fuertes
de la directiva
claro
después ya cuando
viene la calma
cuando las emisoras de radio
dicen que no ha sido penaltis
que el árbitro
no ha actuado bien
porque tuve la fortuna
de que salió aquello bien
que le puso ahora correcto
porque como las imágenes
de televisión
como bien recorrer
yo tardé allí
tres horas para salir de allí
antes no era como ahora
que en un momento
te la están echando en situ
y de ver los partidos
antes había que esperar
a las diez de la noche
como Federico
bien sabéis todos
y a ver la televisión
a las diez de la noche
ya a las nueve y pico
ven la televisión
y dicen
pues acertado
joder el chiquitillo
ha tenido la fortuna
que ha acertado
se ha equivocado
el alcalde de Sabadell
y me llevan unos pastelitos
imaginaros yo
imaginaros la grana
que tenía yo de pastelitos
los pastelitos
dije que se los comieran a ellos
de otra forma
totalmente diferente
porque ni quería pasteles
después de la tarde
que me han dado
desagradable
no quería que me la endultaran
ya no
ya el agrio
se quedaba para mí
y ya me endultaría yo
en otro lugar
por eso te digo
refiriéndote a lo que es
a los árbitros
pues intentan siempre
hay ese dicho
pero del dicho al hecho
hay bastante diferencia
y hoy
pongo las manos en el fuego
los árbitros
pueden ser malos
buenos
o regulares
pero la honestidad
está a prueba de bomba
entonces
ahora sí acabamos
con esta última intervención
de Juan Andujar Oliver
y con las preguntas
del público
acabamos con esta primera
taula
de la setmana
de la comunicación
agrair la presencia
de l'Àlex Castells
del Frederic Porta
del Jordi Gonzalvo
y del Juan Andujar Oliver
han estat
los cuatro primers
convidados
a la setmana
hablando
con anécdotes
incluso
del mundo
de las retransmissions
de partidos de futbol
por televisión
gracias a todos cuatro
i res de seguida
en cinc minuts
obrim la segona taula
de la setmana
de la comunicación
gracias
y fin a provera
ha estat un placer
gracias
It was a slow day
and the sun was beating
on the soldiers
by the side of the road
There was a bright light
a shattering
of shop windows
The bomb in the baby carriers
was wired to the radio
These are the days
of miracle and wonder
This is the long distance call
The way the camera follows us in slow-mo
The way we look to a song
The way we look to a distant constellation
That's dying in a corner of the sky
These are the days of miracle and wonder
And don't cry, baby, don't cry, don't cry
There was a dry wind and it swept across the desert
And curled into the circle of blue
And the dead sand falling on the children
The mothers and the fathers and the automatic earth
These are the days of miracle and wonder
This is the long-distance call
The way the camera follows us in slow-mo
The way we look to a song
The way we look to a distant constellation
That's dying in a corner of the sky
These are the days of miracle and wonder
And don't cry, baby, don't cry, don't cry
It's a turnaround jump shot
It's everybody jump start
It's every generation who's a hero of the pop charts
Medicine is magical and magical is odd
Think of the boy in the bubble
And the baby with the babble and heart
And I believe these are days
Lasers in the jungle
Lasers in the jungle
Benvinguts, benvingudes a aquest auditori de Caixa Tarragona
Hem parlat durant la primera taula rodona
sobre els estils, les maneres de fer
els mitjans tècnics de les retransmissions dels partits de futbol
a través de la televisió
del paper que juga el narrador, el comentarista, el tècnic, l'àrbitre
i ara en aquesta segona taula rodona
volem abordar l'impacte real del futbol
en les audiències de les cadenes de televisió
D'alguna manera
la setmana té com a lema
Futbol, el rei mediàtic
volem preguntar justament
als nostres convidats
si realment el futbol és el gran rei de les audiències a televisió
Ens acompanya Francesc Escribano
que és el director de televisió de Catalunya
nascut fa 49 anys a Vilanova i la Geltrú
és periodista i és professor de comunicació audiovisual
a la Universitat Autònoma de Barcelona
és director de televisió de Catalunya
des del gener del 2004
abans havia estat cap de programes
i cap d'actualitat i nous formats
de la mateixa cadena
ha estat creador de programes tan coneguts
com Ciutadans, Vides Privades
o Bellvitge Hospital
i ha estat director de les sèries
veterinaris i jutjats també a TV3
va ser membre de l'equip inicial
de l'equip fundador del programa 30 Minuts
ha rebut dos premis Ondes Internacional
i el Premi Omnium Cultural de Televisió
i a més ha publicat el llibre
Compte enrere la història de Salvador Puig Antic
al seu costat hi ha Jaume Roures
nascut a Barcelona l'any 1950
va participar en la creació i el desenvolupament de TV3
durant 8 anys va ser responsable
del Departament de Notícies i de Produccions Esportives
de la Televisió de Catalunya
també va ser responsable
d'operacions especials de la Forta
i cap del Departament de Televisió
de l'empresa DORNA
l'empresa que organitza el Mundial de Motociclisme
l'any 94 és soci fundador
de Mediapro
grup present en els sectors
de la producció de continguts audiovisuals
gestió de drets esportius
i cinematogràfics
serveis de consultoria relacionats amb televisió
i molts altres aspectes
recordem que Mediapro
és accionista principal
de la cadena de televisió La Sexta
també tenim com a convidat
Pere Barte
nascut a Barcelona fa 52 anys
llicenciat en Periodisme
per la Universitat Autònoma de Barcelona
ha estat 33 anys a Televisió Espanyola
de fet fins a la passada primavera
ha estat director, presentador i col·laborador
de pràcticament tots els programes esportius
des de l'any 1974
va ser director d'esports de Televisió Espanyola
a nivell de tot l'Estat entre el 2005 i el 2006
i també director d'esports de Televisió Espanyola
a Catalunya en dues etapes
la primera del 83 al 85
i la segona del 99 al 2005
ha estat medalla de plata al mèrit esportiu
ha arribat a cobrir informativament
8 edicions dels Jocs Olímpics
ha fet 1.200 transmissions de partits de bàsquet
ara escriu regularment a la Vanguardia
ja l'avui i el podem escoltar de manera habitual
en tertúlies de RAC 1
i també completant aquesta taula
ens acompanya Eduard Pujol
nascut l'any 1969 a Barcelona
llicenciat en Ciències de la Informació
per la Universitat Autònoma de Bellaterra
de Barcelona
és director de Barça TV
la televisió oficial del Barça
des del mes de març del 2006
i també subdirector de la revista Barça
ha estat director de continguts del Futbol Club Barcelona
abans havia estat redactor d'esports i d'informatius
a Catalunya Ràdio
i durant quatre temporades
va ser el sots editor del programa
No ho diguis a ningú de Catalunya Ràdio
també ha estat professor a la Universitat de Vic
amb aquests quatre convidats
obrim aquesta segona taula
on volem parlar precisament d'això
de l'impacte que tenen les transmissions
dels partits de futbol en directe
en les audiències de les cadenes televisives
La primera pregunta clara i directa
a Francesc Escribano
i després també a Jaume Roures
com a responsables de Televisió de Catalunya
i en el segon cas
com a accionista de la Sexta
les cadenes que en aquests moments
ofereixen en obert als partits de futbol
La primera pregunta
quina importància té en aquests moments
els partits de futbol en les audiències de televisió
en el cas de TV3, Francesc?
Doncs molta importància
El que passa és que les audiències
si pensem en el que era fa deu anys
Fa deu anys, un dissabte a la nit
el partit de futbol
s'emportava
pràcticament la meitat de la gent
un 50%
de la quota de pantalla
és a dir, la meitat de la gent
que veia a la televisió
el dissabte a la nit
mirava el partit de futbol
i això
o sigui, a dades d'ara
ha caigut
em sembla que és un 28%
una cosa així
més o menys
el percentatge de quota de pantalla
amb rating també ha baixat
és a dir, molta
molta més gent
em sembla que era un 15% de rating
o sigui, de població
un 15% de població
que mirava el futbol el dissabte a la nit
i un 10%
més o menys un 10-11%
el que mira el futbol ara
és a dir, realment
l'audiència en aquests 10 últims anys
en el transcurs d'aquests 10 anys
ha caigut espectacularment
curiosament
els preus del futbol han crescut espectacularment
els drets esportius han crescut espectacularment
jo recordo que fa 10 anys
hi havia debats sobre
els gremis de restauradors
perquè lluitaven perquè
l'horari del partit no fos a les 10
i teníem una certa pressió
dels gremis de restauradors
en aquests moments no tenim cap pressió
perquè els gremis de restauradors
la gent va als restaurants igual
o sigui, no és el mateix
i això té dues explicacions
una
d'una banda
el futbol en obert
competeix amb el futbol en tancat
l'estat espanyol és l'únic
en el qual es donen
tots els partits de les competicions
de la primera divisió
tots els partits es pots veure en televisió
a través de Pay TV
a través de Pay Per View
o a través de l'obert
és a dir, per tant
tots els partits es donen
per televisió
i segona
que és la justificació del perquè
han crescut els peus
clar, l'únic producte
que hi ha en televisió
pel qual la gent
estigui disposada a pagar
és el futbol
i a més a més
això vol dir que
si estàs disposada a pagar
vol dir que és l'únic producte
que realment
tenir-lo tu
i que no el tinguin els altres
és extraordinàriament atractiu
per una cadena
el que realment
en aquests moments
de fragmentació
de l'audiència
en aquests moments
en els quals
hi ha moltes noves cadenes
que han sortit al mercat
el que és molt important
cada vegada més
és tu tenir
productes
diferenciats de la competència
tu tenir productes
estrella
que siguin productes
que treguin molta gent
i que sobretot
no és tant que els tinguis tu
sinó que no els tenen els altres
Jaume Roures
l'impacte a la Sexta
una cadena de
nova creació
una cadena nova
Bé, jo crec que la Sexta
buscava dues coses fonamentals
una posició
al mercat
convertir-se en una referència
encara que fos
per un producte
com el futbol
i després
anar
estenent
la seva
àrea d'influència
a nivell de l'audiència
és cert
que les audiències
han caigut
com assenyalava
el Paco
durant aquests anys
també és cert
que la qualitat
dels partits
que es fan ara
i els que es fèiem
fa 10 anys
també és molt diferent
diguem-ne
perquè
abans
les autonòmiques
més o menys
controlaven el futbol
i donaven
partits
de molta més qualitat
dels que es donen ara
on ara
hi ha moltes limitacions
amb obert
només es pot fer
un Barça-Madrid
amb obert
només es pot fer
un Real Madrid
Atlètic de Madrid
amb obert
no es pot fer
el Barça-Atlètic de Madrid
llavors hi ha una sèrie
de limitacions
que fan que la qualitat
hagi baixat
però malgrat
tot això
continua sent
el futbol
en general
un producte
que no té comparació
al final d'any
quan es fan
tots aquells balanços
dels 50 programes
més vist
els 40 primers
són
és futbol
ja sigui
Champions
ja sigui
partits
de la selecció
o ja sigui
el Barça-Madrid
o un partit
similar
i això
no canviarà
i encara que
cada dia
hi ha més finestres
això és una mica com el cinema
diu que el cinema
està en crisi
una pel·lícula
ara la veu més gent
que la veia abans
el que passa
és que no només es veu
amb el cinema
jo crec que amb el futbol
passa el mateix
perquè
els percentatges
d'increment
de la gent que compra
és a dir
que paga
2.000 pessetes
12 euros
per veure un partit
no ha parat de créixer
té uns creixements
d'entre un 10 i un 15%
cada any
l'any passat
no m'equivocaré massa
si dic que
14 milions de persones
van pagar
per comprar partits
de lliga
i de copa del rei
i després hi ha el partit
de diumenge
del plus
que també està
limitat
amb la seva qualitat
igual que poden estar
el partit en obert
però que és una mena de clàssic
llavors la gent
el té
el té com a referència
i després hi ha
encara no es veu
futbol per internet
o encara no es veu
futbol
per telefonia mòbil
de veritat
però
comença a veure-hi
les bases
perquè això sigui així
llavors ens trobarem
a molt curt termini
en què hi haurà
moltes més finestres
d'explotació
del futbol
i per tant
hi haurà més gent
que veurà futbol
encara que de manera
diferent
la televisió
en obert
perdrà una mica de pes
però com deia el Paco
continuarà sent importantíssim
per la televisió
per poder disposar
de futbol internacional
o de Champions
o de Champions
o de seleccions
o de la Lliga Espanyola
per la televisió espanyola
que des del punt de vista
de la televisió espanyola
el que ha suposat
en els últims anys
perdre els drets
de retransmissió
de partits en obert
ja fa unes quantes temporades
i de fet
d'altres esdeveniments
esportius
que fins fa segurament
10 o 15 anys
majoritàriament
feia televisió espanyola
Nosaltres hem estat
a Televisió Espanyola
jo ja no soc res
Televisió Espanyola
ha estat arrossegada
per una mena de tsunami
que va començar
farà 15 anys
més o menys
que és la lluita
pels drets esportius
que havien estat
un monopoli
com gairebé tot
de part de Televisió Espanyola
perquè no n'hi havia
cap altra televisió
quan ara es donen xifres
també és cert
que abans no es controlava tant
però quan ara es donen xifres
com les que s'han produït
últimament
en alguns esdeveniments
tipus les actuacions
de la selecció de bàsquet
a l'europeu
o a l'últim mundial
dic per dir un esport
que no és el futbol
que ja sabem que dóna molt
això abans era
com ha sortit ara
i més
recordem que l'any 83
per exemple
va haver-hi una tarda brutal
que es va ajuntar
a la final de la Copa
del Rei de Futbol
i davant la primera vegada
que Espanya jugava
per una medalla
en un europeu de bàsquet
l'any 83
els dos esdeveniments
un darrere de l'altre
que la Casa Reial
va retardar el partit de futbol
perquè no coincidís
amb el del bàsquet
van donar
8, 9, 10 milions
d'espectadors
al partit de bàsquet
i molt més
al de futbol
tot això
ja ha desaparegut
per l'entrada
de canals
de tota mena
autonòmics
públics
privats
de pagament
i aleshores
s'ha anat repartint
el pastís
el qual cosa
em sembla
correcte
i normal
el problema ha estat
que en un moment
determinat
d'aquest repartiment
la competència
ja no s'ha establert
entre una televisió
i una altra
o
em convence
a una federació
o a un organitzador
que potser
a la teva televisió
ho farem millor o pitjor
han aparegut
els intermediaris
en aquest món
i a tu
no et ve a vendre
a l'esdeveniment
una federació
o un club
sinó que has de negociar
amb un intermediari
que el que vol
és incrementar el preu
i que també
el que vol
és que les televisions
no anem a l'una
si les televisions
negociéssim conjuntament
en joc de
ficar-nos
en la baralla
que ens volen
ficar els intermediaris
els preus del futbol
i de tot
serien més petits
i no s'haguessin
disparat com ara
i no estaríem
en aquesta incongruència
que ha quedat
exposada
en aquesta primera part
que a menys audiència
més car és el futbol
nosaltres
hem anat
perdent
esdeveniments
però
també alguns
se'ls hem deixat anar
perquè
per sobre de tot
el que hi ha clar
és que l'esport
és car
l'esport és car
si tu compres
la Champions
que
pot estar
o estava
l'última vegada
que la vaig comprar
amb menys
40 milions d'euros
temporada
i total
dones
durar 12 setmanes
més les finals
15 setmanes
de competició
en les que compris
300 partits
tu no ho recuperes
per molts anuncis
i molta audiència
que tinguis
clar que et dona
un prestigi
que arrossega
tres programes
de la cadena
i una cosa
compensa l'altra
i va
però econòmicament
és molt car
i no ho recuperes
i si tu compres
per dir un esport
que aquí s'hi juga
el voleibol
com que no el veu ningú
aquest no el recuperes
ni que paguis
100 mil euros
ni que te'l donin gratis
les despeses
de produir-ho
ja no les recuperes
aleshores
clar
entre la guerra
salvatge
que s'ha ficat
en què ens hem ficat
tots per comprar
el que sigui
perquè ens han arribat
a prendre
de les mans
esports
que ens pagaven
a nosaltres
per sortir a la tele
però el cas
era tenir esport
perquè ara tothom
vol tenir esport
doncs això
i la lluita aquesta
doncs sí
televisió ha anat perdent
ha anat perdent
pes perquè és evident
que perdre el futbol
que ja ho vam deixar anar
d'una manera
sospitosa
fa molts anys
no era nostre
i no vam anar
a fer oferta
no ho sabem per què
els que manaven
en aquell moment
no ho sabran
i després
els últims dos anys
hem deixat anar
d'una manera
més que sospitosa
competicions
com la Champions
per la situació
en la que ens havíem
ficat a l'empresa
que ens fèiem deixar anar
coses que ens les donaven
a mitat de preu
del que teníem
i encara i així
l'havíem de deixar escapar
no ho hem entès
bé
quanta que ens hem marxat
i en quina situació
ha quedat l'empresa
o sigui
que no ha estat tant
el mercat
sinó
la voluntat interna
de suïcidar-nos
de fer-nos
a l'araquiri
el que ens ha fet
deixar anar
a tantes coses
i en aquest panorama
una televisió
especialitzada
que va adreçada
en un públic
tan concret
que és l'oficial
d'un club
com és Barça TV
Eduard
quin present
i quin futur
se li veu
en una televisió
justament això
quan estem parlant
d'audiències
i de partits de futbol
a veure
nosaltres
curiosament
en la mesura que som
la televisió del Barça
tenim relació
amb Televisió de Catalunya
perquè el club
té relació
amb Televisió de Catalunya
en la mesura que som
un club de futbol
que no som
que la naturalesa
la raó de ser
d'un club de futbol
no és fer televisió
tenim relació
amb Mediapro
que és
la gent
que fa
que hi hagi
unes càmeres
que hi hagi
un control
de realització
i que en definitiva
puguem fer televisió
imagineu-vos
la particularitat
d'allò que
jo represento
en aquesta
taula rodona
el que és cert
és que nosaltres
el futbol
com a tal
no el vivim
amb la punta
exclusiva
del que és el partit
que és el que passaria
a TV3
o a la Sexta
pendents
de l'audiència
concreta
del dissabte
al vespre
o el diumenge
a la tarda
en funció
de qui dona
el partit
o qui no el dona
nosaltres
el que hem de convertir
és durant
tota la setmana
el futbol
com un espectacle
de tota manera
també us vull fer
una consideració
i em sembla
que pel perfil
dels que sou aquí
doncs és bo de fer
nosaltres
a la televisió
del Barça
en la mesura
que som
televisió del club
tenim molt clar
tres elements
bàsics
de la nostra
naturalesa
que és
transmetre
allò que és
el club
per nosaltres
el club
no és un equip
de futbol
no és únicament
un equip
de futbol
per nosaltres
el club
no és únicament
un club
poliesportiu
on a banda
del futbol
hi ha altres
esports punters
sinó que a més a més
tenim una vessant
institucional
que si l'oblidéssim
segurament
no estaríem
explicant
correctament
allò que som
per tant
mireu si som
petits
i no som
la televisió
d'un club
de futbol
i per tant
estem pendents
a la realitat
del club
de futbol
la relació
que tenim
amb altra gent
d'aquesta taula
després
la necessitat
de convertir
el futbol
en espectacle
durant tots els dies
i també
doncs de transmetre
allò que realment
som
institució
club esportiu
i equip de futbol
i una última
consideració
al voltant
del que s'ha dit
en aquesta taula
nosaltres
per la naturalesa
del que som
també treballem
la imatge
per la nostra web
per la web
del club
el mes de juny
vam tenir
unes puntes
de 38 milions
de pàgines vistes
generalment
estem al voltant
dels 30
i quan hi ha coses
molt gruixudes
com per exemple
el fitxatge
de l'Enri
això es dispara
i per què dic això?
doncs perquè l'any anterior
quan hi va haver
la final
de la Champions
aquell mes
vam estar
al voltant
dels 25 milions
veieu la progressió
de consum
com es multiplica
però
la gran novetat
en aquest cas
en la pàgina web
del Futbol Club Barcelona
és
de cop i volta
la introducció d'imatge
la possibilitat
de veure
de consultar
durant tota la setmana
informació
però a més a més
ara
en vídeo
sobre el que està passant
diàriament al club
per tant
les finestres
aquestes que dèiem
de consumir futbol
o consumir esport
no només
en obert
doncs evidentment
es multipliquen
també
amb una eina
tan important
com és internet
molt bé
fetes aquestes primeres intervencions
el debat és obert
poden participar
quan vulguin
anirem plantejant
diferents temes
a partir del que s'ha dit
en aquesta taula
si hi ha cada cop
menys audiència
dels partits de futbol
i cada cop costa més
cada cop costa més
comprar aquests drets de futbol
és un negoci
ja no és un negoci
per què es fa?
TV3 per exemple
ho mantindrà?
perquè es fa
home sí
per algú segur
que és un negoci
per les televisions
aviam
és que no es pot analitzar
suposo que pels clubs
per la gent
que està al voltant
de fer un
per els intermediaris
dels futbolistes
per tothom
que són els que
realment treuen
aquest rendiment
d'aquesta inflació
que ha tingut
el futbol
aviam
no es pot analitzar
des de l'òptica
de la rendibilitat
perquè si ho analitzem
des d'aquest punt de vista
des del punt de vista
d'audiència
no és rendible
des del punt de vista
econòmic
no és rendible
no és rendible
a la nostra cadena
ni és rendible
a cap cadena
evidentment
en el moment
en què
hi ha una cosa
que és veritat
que en el moment
en què la fragmentació
es produeix
no només en el futbol
sinó
a tots els altres
continguts televisius
tu pagues
més
per menys
audiència
si hi ha més cadenes
tothom voldrà tenir
aquests productes
que tenen èxit
el fet que hi hagi més cadenes
fa que el pastís
de l'audiència
s'hagi de repartir
perquè no
per més que vulguem
decent
o sigui
en el percentatge
decent no passem
és a dir
que si són més
hem de repartir
per tant vol dir
que l'audiència baixa
però que en canvi
continues estant més interessat
perquè hi ha més competència
en aquells productes
que et donen notorietat
en el mercat
per tant
estàs disposat
a pagar més
per cinema
més per ficció
més per
tots aquells continguts
que et donen notorietat
i que són les marques
que et fan diferent
els demés
per tant
en el futbol
és exactament
el mateix
que és el que
si no és rendible
si no és rendible
econòmicament
si no és rendible
a nivell d'audiència
perquè evidentment
segurament
per una cadena
des del punt de vista
d'audiència
li dóna molt més resultat
un
jo que sé
5 hores
de on estàs corazón
que un partit de futbol
i un partit de futbol
de bona audiència
sí
perquè és així
és a dir
on estàs corazón
són 5 hores
amb un 20%
a la cadena
i això evidentment
funciona
o sigui
pesa més
que potser un partit
que se situï
en uns resultats
òptims
per sobre d'un 30%
perquè un partit
finalment
és una hora i tres quarts
de futbol
o d'espectacle televisiu
per tant
per què ens interessa?
home
a Televisió de Catalunya
claríssimament
nosaltres
la nostra roda
és la llengua
i la llengua
el català
en aquest país
és un bé escàs
en televisió
és un bé escàs
només cal que mireu
el panorama
fora de TV3
fora dels canals
de televisió
de Catalunya
el català
és pràcticament
inexistent
alguna iniciativa
privada
que evidentment
té poca cobertura
les iniciatives locals
però en televisió
fora de televisió
de Catalunya
no hi ha res més
si nosaltres
a través del futbol
podem arribar
a una gent
en català
que és a dir
que per molta gent
potser el primer contacte
que té
amb el català
és a través
de veure el Barça
TV3
per tant
el futbol
ens acosta
a uns col·lectius
ens acosta
a una gent
que realment
té un valor
fonamental
per nosaltres
a més a més
l'esport
representa tot el món
aspiracional
és a dir
tots sabem
evidentment
aquí a Tarragona
el que significa
el nàstic
però a Catalunya
el que significa
el Barça
l'Espanyol
també és un club
molt important
però evidentment
el Barça
té unes connotacions
i un component
aspiracional
que evidentment
una televisió
com la nostra
ha d'estar
molt atent
i molt lligat
al que això representa
és a dir
per exemple
a nosaltres
ens va ser
molt més atractiu
i va ser
molt més rendible
per a Televisió de Catalunya
les celebracions
de la Champions
a l'endemà
que aconseguissin
el títol
que no pas
l'audiència
va aconseguir
la primera
donant el partit
aquell dia
en directe
és a dir
vam fer més audiència
nosaltres l'endemà
amb totes les celebracions
que no pas
el propi partit
que havia fet la primera
això té a veure
amb el que suposa
aquests valors
que dona
el futbol
per tant
no és rendible
des del punt de vista
d'audiència
no és rendible
des del punt de vista
econòmic
però en canvi
sí que aporta
una sèrie de valors
a la cadena
que fa que
sobretot en el cas
de Televisió de Catalunya
els haguem de tenir
molt en compte
i d'alguna manera
facin que per nosaltres
el futbol
de primera divisió
el futbol dels equips catalans
i el futbol també
de segona divisió
siguin un producte
que nosaltres
vulguem cuidar
i vulguem tenir
durant anys
Jaume
el que passa
és que jo crec
que el tema
s'ha de veure
globalment
perquè
la gestió
dels drets
de futbol
sí que
globalment
té un resultat
positiu
després
cada finestra
té els seus avantatges
o els seus desavantatges
quan es va fer
el penúltim
contracte
amb els clubs
era un contracte
que eren
250.000 milions
de pessetes
quan es va acabar
el període
del contracte
els clubs
devien
250.000 milions
de pessetes
és a dir
que s'havien gastat
mig milió
en aquells
cinc anys
bé
més
l'altre
però
hi havia un dèficit
clar
llavors es va passar
a un contracte
de
400.000 milions
que és exactament
el deute
que avui tenen
els clubs
de futbol
és a dir
que en general
també es pot fer
extensible
a altres esports
però
les regles
econòmiques
del món
de l'esport
en general
del futbol
en particular
devrien ser
maneixedores
d'un Nobel
perquè no segueixen
cap de les pautes
a les que estem
acostumats
o cap de les pautes
que et farien
obrir
o trencar
o tancar
una empresa
o el que fos
ara
si tu agafes
l'últim
període contractual
gestionat
per audiovisual
esport
al final
del procés
els números
d'audiovisual
esports
eren positius
és a dir
que
la multiplicació
de gestió
d'explotació
per diferents
finestres
et feia
recuperar
el tema
tampoc
és un cas
específicament
d'aquí
l'única característica
especial
és que per llei
hi ha un partit
a govern
mig obligatori
perquè si no
el comprés
suposo que no
passaria res
però això
no passa
a cap país
més
d'Europa
tot el futbol
es fa
en pagament
per tant
aquesta característica
que comporta
que
l'explotació
publicitària
de la finestra
del futbol
no és rendible
i no ho serà mai
perquè cap el que cap
perquè a més
les federacions
les internacionals
i les nacionals
es neguen
que pugui haver-hi
algunes
avantatges
publicitàries
com són
els temps morts
el bàsquet
etcètera
vull dir que
no et deixen
cap més possibilitat
que aquests blocs
horribles
de 15 minuts abans
15 minuts
al mig
i 15 minuts
al després
i aquests blocs
doncs
ja estan venuts
per tot l'any
tothom sap
el que ingressarà
i tal
jo crec que
des del punt
des del punt de vista
del futbol
en obert
això va deixar
de ser rendible
quan es va acabar
el primer contracte
aquells
de 8 anys
que devia ser
el 96
o així
és a dir
els últims 10 anys
la televisió
en obert
ha tingut un dèficit
que
ara com deia
l'escribano
és el que et posiciona
a la sexta
amb un any
s'ha posicionat
perquè va fer
un mundial de futbol
perquè va fer
un mundial de bàsquet
i perquè va tenir
la lliga
llavors arribarà
tot arreu
o no arribarà
que cada dia
arriba a més llocs
però en tot cas
tothom sap
que existeix
que des del punt
de vista
si compares
amb 4
que no té
futbol
i té
poc esport
i que
estava
entenitzada
des del primer moment
doncs ara
deuen estar
a dos punts
entre 2 i 2
punts i mig
de diferència
d'audiència
que et dona
la fotografia
del posicionament
de cadascú
de qui té esport
i de qui no en té
partint en condicions
diguem
en el moment
de la sortida
per la que 4
va sortir abans
doncs 4
estava a casa
de tothom
des del primer dia
mentre que la sexta
ara deu estar
pel 82%
si no m'equivoco
però és un procés
volantíssim
no, dient que arribarem
a 90% ara
però no
tira
a Sofres
estem al 82%
bé, és que
és que és curiós
perquè hi ha un tema
que sempre m'apassiona
que és que jo estic convençut
de fa temps
que molts dels que juguen
al futbol
no els agrada
al futbol
i de la mateixa forma
estic convençut
que tots els que remenen
els drets del futbol
els importa un pepino
al futbol
l'esport i la tele
fan negoci
en canvi
els que juguen
a qualsevol altre esport
i probablement
els futbolistes
que no estan a l'elit
sí que els agrada
l'esport
al fair play
i tal
el francès Escribano
comentava
el fet
que la llengua
faci
sigui
a través del futbol
el futbol
és el vehicle
perquè
la llengua
en aquesta Catalunya nostra
en què molts vam ser educats
en castellà
ara hagi fet un tomb
doncs ja ha trobat
una funció social
TV3
i molt important
nosaltres
a Televció Espanyola
també vam trobar
una funció social
perquè aquí estem parlant
de futbol
però
n'hi ha un futimer
d'esports olímpics
d'esports olímpics
i d'altres esports
que ningú vol
que ningú va comprar
tret ara
d'un fet puntual
que hi hagi un Nadal
que hi hagi
una selecció de bàsquet
que guanya
algun títol
o sigui
nosaltres vam fer
un servei social
potenciant
un planado
que és el que dona
de viure els olímpics
i tal
tots hem trobat
una funció social
la que no li trobem
és en el món del futbol
perquè
a mi no em val
dir que el futbol
és com és
i a la taula d'abans
hem escoltat
aquelles coses
que no es volen incorporar
la tecnologia
que l'àrbitre pugui girar-se
i explicar capitat
o que a dalt li diguin
i tal
estem veient ara
la copa del món de rugby
i hem vist
des de totes
les tomes
presses possibles
i no hi ha cap manipulació
que es deia
que si es manipularia
per part del realitzador
home
allà s'ha vist la pilota
sobre la ratlla
aquí allà
tal
dius
és no és
ho veiem tots
l'àrbitre es gira
i ho explica
o sigui
el futbol
no vol dir
que és com és
i
és que
per començar
els clubs
són com són
o sigui
estava dient ara
el Jaume Roures
que és el que més sap d'això
que és l'amo del negoci
i és el que ho sap tot
ho sap tot
que quan van acabar
el penúltim contracte
havien agafat
250.000 milions
de pessetes
i devien el doble
o sigui
s'havien gastat el doble
perquè devien el mateix
però és que és això
el que fan els equips de futbol
en aquesta mena
d'això que s'ha donat a dir
la guerra del futbol
que s'ha viscut
i encara es viu últimament
quin és el problema
que els clubs de futbol
van agafar
fa quatre anys
un contracte
amb audiovisual
i tota la gent
que hi havia al darrere
que després feia els partits
i què van dir
a veure
a mi quan em toquen quatre anys
a mi dóna'm els diners
el primer any corrent
que em faré un equip galàctic
que portaré el Zidane
o que faré la renovació
del Ronaldinho
i tal
la gent
el primer any
ja s'ha gastat els diners
segon, tercer i quart
del contracte
va augmentant el deute
i quan arriba la renovació
d'un contracte
què fan els clubs de futbol
que és el que deu haver passat ara
jo ho veig des de fora
ara com a espectador
que hi ha una empresa
que ja deu haver avançat
els diners
del que haurà de començar
a ser el contracte
de l'any que ve
perquè si no
els clubs ja no tenien
per gastar-se aquest any
o sigui
el món del futbol
és absolutament irracional
o sigui
es paga més
quan hi ha menys audiència
i els clubs
ja s'hi troben bé
en aquest batiburri
en aquest batibull
perquè el que volen
és
dame el dinero
que salgo corriendo
quan acaba un contracte
ja deu amb més diners
del que van cobrar
per aquell contracte
aleshores
exigeixen més diners
i no hi ha cap argument
ei tio
que baixa l'audiència
en aquest any
que el teu camp
potser està més buit
que tens un equip
que no li interessa a ningú
però ara amb el que cobraré
en faré un altre
el món del futbol
és tan especial
que no hi ha cap argument
ètic
ni lògic
que el pugui controlar
Eduard?
Sí, jo
i abans
quan es parlava
de les diferents
transmissions esportives
per ràdio
per televisió
ha entrat
el debat
del sentiment
jo em sembla
que
és curiós
la
la
la gradació
de sentiments
o de
de vinculació
del sentiment
en la televisió
i en el futbol
en funció
de la gent
que té tots els drets
i que els distribueix
després
BTV3
que és una televisió
que és de país
i que ha de fer equilibris
entre l'espanyol
el Barça
el Nàstic
el Girona
segona B
que no s'enfadin
i després
nosaltres
que obertament
podem jugar
i la nostra obligació
és fer bandera
precisament
del que
acaba
del que
manté viu
la part important
d'aquest espectacle
que és
el sentiment
és a dir
el guanyar
o perdre
fa que els dilluns
en aquest país
siguin d'una manera
o siguin d'una altra
que ens assembli
estiu tot l'any
o que
entrem en un túnel fosc
durant tres temporades
depèn del futbol
i
és
és molt curiós
doncs
la
la distància
que d'alguna manera
doncs
ha de mantenir
la sexta
amb les transmissions
a la mesura que té
molts equips
i per tant
no ha de molestar
o ha d'aconseguir
l'adhesió
dels aficionats
de l'Atlètic
o del Bilbao
del Saragossa
de l'Elge
i del Barça
a parts igual
sense molestar ningú
TV3
que pot jugar
ja més obertament
una carta
doncs
de dir
aquest és
escolta
volem que guanyin aquests
perquè a veure si guanyem
una altra lliga
i nosaltres
que sense
diguem-ne
inventar mai
una realitat
sense fugir
d'allò que és real
però sí que juguem
obertament la carta
del cor
i una segona
matisació
al voltant
de com ha anat creixent
l'espectacle
de les transmissions
em sembla que tots quatre
estem d'acord
en que cada vegada
són més espectaculars
que el futbol segurament
és més espectacular
però jo no sé si el futbol
és més espectacular
i més bonic de veure
o és que la televisió
ens el fa
més bonic de veure
perquè
la mà de càmeres
que hi ha
la qualitat
de la realització
etcètera
fa que tot allò
es converteixi
en una cosa
que vols veure
perquè és bonic
perquè la pilota
corre
i a vegades
es juga amb una pilota
i sembla que n'hi hagi
en deu
i el porter
el veus
de totes bandes
això converteix
en espectacle
el futbol
i m'ha vingut al cap
que una de les
de les raons
per les quals
el Barça
es veu obligat
a repensar
el seu propi estadi
és que
el Pere
potser
ha treballat
en algun dimecres
d'aquests
de Champions
el camp
no està pensat
per donar cabuda
a la quantitat
i quantitat
i quantitat
de professionals
que en un dia
de futbol
s'apleguen
al camp
per treballar-hi
és un camp
que té 50 anys
que el 82
diguem-ne
que es va
més o menys
posar al dia
del que era
la televisió
en aquell moment
a partir del Mundial
però que
avui
la televisió
és una part
tan important
d'aquesta realitat
que es diu futbol
que el camp
del Barça
que sempre l'hem vist
immens i gran
el que surts
a les graderies
i entres
diguem-ne
a l'estómac
doncs és un camp
molt petit
i que ja no està
adequat
a la realitat
de la televisió
Pere
té tota la raó
l'Eduard
en això
que jo crec
que al futbol
els puristes
diuen que s'ha d'anar
al camp
però millor que a la tele
no el veus al camp
perquè al camp
quan estiguis molt atent
no veus ni el gol
i allà no te'l repeteixen
jo crec que
l'esport i la tele
és un matrimoni
que ha tingut
una relació
que tots dos
han tret
molt benefici
els esports
el futbol
perquè ja diuen
que va a part
però els altres esports
si no haguessin sortit
per la tele
ningú s'hauria enterat
que ja venia
i que existien
i la tele
s'ha beneficiat
que ha abocat
tants mitjans
al món de l'esport
per perfeccionar
les transmissions
de tota mena
i especialment
les del futbol
que són
on hi van més
mitjans tècnics
humans
i recursos econòmics
i de tot
que en treu profit
tothom
però
el tema seria
on està el límit
perquè no podem continuar
abocant més mitjans tècnics
no es pot perfeccionar
molt més
ja
el que ens queda
és posar una càmera
dins de la pilota
i coses
baixanades
ja d'aquest estil
perquè càmeres
ja hi ha a tot arreu
i a dintre i fora
dels vestidors
i es segueix tot
i la inversió
cada vegada
és més gran
jo crec que
a l'altre dia
jo feia temps
ara que no anava a veure un partit
vaig anar a veure el de l'Atlètica de Madrid
a veure-la in situ
i al camp
m'hi trobo
em falta
em falta informació
em falten detalls
em falten repeticions
bé
quan donaran l'alineació
a casa ja l'hagués vist set vegades
i col·locats
o sigui
jo crec que
l'espectacle
està a la tele
més que al camp
i arran d'això
i tenint en compte
que l'espectacle avança
segurament
amb més mitjans tècnics
i hem parlat molt de diners
el futur
passa perquè s'acaba
el futbol en obert
i anem
directament
com passa a altres països d'Europa
el futbol
amb pagament
és una pregunta
opinió per tots
jo voldria afegir una mica
amb el tema de l'espectacle
de la televisió
i tot plegat
jo crec que els mitjans tècnics
sobretot amb el futbol
i en determinats esports
és sobretot per aconseguir
la televisió
la televisió
és primer pla
el primer pla
és el que dona més força
en televisió
llavors realment
els mitjans tècnics
per explicar-te un partit
jo crec que realment
amb dues càmeres
ho explicaries
perfectament
una vegada
sé que el departament d'esports
van fer
una
quan sembla que
els anys
històrics
que em sembla que el Jaume
evidentment
els coneix perfectament
perquè
hi era allà
fèiem els partits
amb una càmera
i potser havíem fet un partit
tot
i després l'havíem passat
i amb una càmera
el podies explicar
realment el que passa
en un camp de futbol
el pots explicar
amb una o dues càmeres
perfectament
però clar
sobretot els mitjans tècnics
el que donen és aquest primer pla
que és el que tu busques
i el que dona aquesta sensació
d'espectacle
el primer pla del Ronaldinho
quan ha fallat
o quan no d'allò
això és el que
d'alguna manera
fa que aquest espectacle
et pugi
a un nivell televisió
que no te'l donarà mai
que no te'l donarà mai
el camp
sobre el que deies
aviam
hi ha una cosa
és a dir
hi ha una llei
la llei cascos
que li diuen
que és que hi ha d'haver
el futbol en obert
el problema que ja és
que jo crec que
aquesta triple explotació
que ja
aviam
no té ni per què
ser dolenta
ni dolenta
és la que tenim
o sigui
és en obert
en Pay TV
que és el plus
i en Pay per viu
i a més a més
després
tindrem
com deia el Jaume
per internet
pel telèfon
i jo diria
que per la torradora
ja aviat
tindrem també
el futbol
perquè ens arribarà
per tot arreu
segur
segur
perquè el futur
és multicanal
multiplataforma
i multipantalla
però evidentment
sí que hi ha un punt dèbil
amb això
que és el futbol en obert
per nosaltres el futbol en obert
continua tenint un gran valor
però evidentment
és un punt dèbil
de futur
lo lògic
seria que tot fos
de pagament
seria el més racional
l'explotació
més racional
dels drets
seria que tot fos
en tancat
i alguns partits
especials en obert
perquè la situació
que ens trobem
en aquests moments
és que tots som
els que són aficionats
al futbol
d'alguna manera
el futbol passa
els caps de setmana
fora del futbol
europeu
però normalment
és en cap de setmana
al cap de setmana
normalment
has de negociar
l'oci
amb la família
o amb la parella
no
peles dades
i les informacions
que tenim
no voldria ser
sinó
normalment
el futbol
és més masculí
que femení
llavors si normalment
si et donen
tots els partits
vol dir que tu
si tu ets aficionat
del Barça
o aficionat del Madrid
pots veure
tots els partits
cada partit
cada vegada
que jugui al Barça
ho pots veure
al bar
comprant el partit
o a casa teva
clar
si tu negocies
amb l'altra part
de la teva família
o la parella
que no li agrada
tant el futbol
doncs lògicament
diràs
home
jo vull veure
el partit del Barça
i aniré al bar
o el comprarem
però després
no em faràs
veure també
el Betis
al Meria
que el donen
que el donen
obert
per tant
el futbol
en obert
perd atractiu
perquè les possibilitats
que tu tens
de veure partits
de veure tots els partits
tens una facilitat
que evidentment
no es dona
pràcticament
en lloc
d'Europa
que és el nostre referent
per tant
en aquest futur
home
jo crec que una explotació
més racional
seria
dels drets
seria tot
no tot tant tancat
però sí
per paquets
etcètera
una forma més racional
la veritat
és que de tota manera
tal com evolucionen
els continguts
jo crec que cada vegada
tindrem
no serà això
sinó que serà més
o sigui
cada vegada tindràs
més possibilitats
de veure-ho
a través d'internet
de mòbils
etcètera
perquè cada vegada
tindrem més pantalles
a la nostra vida
a través de les quals
baixar-nos continguts
i per tant
jo crec que l'única cosa
és que amb aquest dibuix
home
l'obert
que era abans
el futbol en obert
que era abans
la pedra angular
jo crec que cada vegada
va quedant
en una part
menys
menys
alevant
i això també
evidentment
tindrà
també la seva conseqüència
pel que fa
a la part
que li tocarà pagar
d'aquest pastís global
dels drets esportius
jo si em permeteu
jo crec que no s'hauria
de perdre el futbol
en obert
el que succeeix
és que és cert
que si va baixant
el nivell
que les opcions
de les autonòmiques
que són les que ara
tenen a l'obert
de triar un partit
siguin tan limitades
que no puguin triar
més que 10 partits bons
en tota la temporada
clar no té massa sentit
sí bueno
14 però bueno
tampoc els 14
són
són primera
això està malament
però és que
ja ve de la distribució
el que cau
quan tu compres
un altre esport
el compres i és teu
normalment
a vegades el pots compartir
però has comprat allò
al cas del futbol
hi ha una fragmentació
que de fet
a vegades no saps ni el que compres
perquè
la nostra tornada
a la Champions
recordo que al principi
clar no la pots comprar tota
perquè si
tampoc pots donar
tenim 4 equips
4 equips a l'hora
i aleshores reparteixes
reparteixes amb el plus
però encara estava a TV3
que feia en català
i el dret a fer el resum
per la nit
i tu deies
a veure jo què he comprat
si el plus
dona partits
si TV3 ho fa en català
i si tothom fa el resum
per la nit
que m'expliquin
què he comprat
i aleshores ja es va canviar
després perquè
deies escolta
i he entrat en aquest negoci
però per tenir alguna prioritat
de pas
i això és el que està succeint
ara
el que tu deies
hi ha obert
hi ha de pagament
hi ha de pagament
només per estar subscrit
hi ha qualsevol
funcionament
s'ha de definir
però si la definició passa
perquè l'espectador
que és en definitiva
el que hauria d'interessar
però ja dic
que no interessa
ni el futbol
ni l'espectador
són tinguts en compte
en les negociacions
si el senyor de casa seva
perd l'opció
de veure
ni que sigui
un partit
no massa bo
en obert
aquest exemple
de distribució
que només havia funcionat
a Europa
aquí
a casa nostra
i era fantàstic
un en obert
un mitjà
diguem-ne
a mitges
i els altres
de pagament
l'última jornada
en aquesta discussió
de com ha de ser
el nou sistema
del futbol
es va produir
un fet
que no s'havia produït
feia molt de temps
dos partits
no es van veure
de cap manera
els seguidors
d'aquests equips
i els que jugaven
amb ells
ni pagant
ni sense pagar
ni en obert
ni en tancat
una finestreta
quan hi havia un gol
jo crec que hem de
pensar en l'espectador
perquè el negoci
ja està fet
perquè com bé
s'explica
per les diferents finestretes
on surt
al final
els números
li quadren
als clubs
els intermediaris
els quadren
a la tele
ja no
i el que paga
segurament tampoc
però els números
ja li quadra
el que està fent
el negoci
que no sigui
un negoci
en contra
de l'espectador
Francesc
Ai, Jaume
perdona
No, jo volia parlar
sobre el tema
de les transmissions
i la tecnologia
jo crec que
el principal problema
és que no hem innovat
des de fa molts anys
és a dir
que es posen més càmeres
es posen més repeticions
però
no sé
des del Dolby
i els carrilets
dels costats
jo crec que no
que no hi ha hagut
innovacions
jo crec que això
es produirà
en dues coses
una serà
l'alta definició
que no és que sigui
una innovació
en si mateixa
però
l'impacte
de qualitat
que té
és molt diferent
del que estem acostumats
a veure la televisió
i això
té a veure
amb la imatge
i té a veure
amb el so
i després
si això ho veus
en una pantalla
de cine
de 100 metres quadrats
doncs ja és
molt més espectacular
i jo crec
que l'altra innovació
vindrà
pel tema
de les
el que se'n diu
l'efecte màtrix
és a dir
les repeticions
encadenades
que vegis
que puguis
veure
tota l'acció
seguida
no des d'angles
concrets
això es va intentar
fer als Estats Units
en una final
de Super Bowl
fa 4 o 5 anys
i va ser una mica
van punxar una mica
però jo crec
que amb l'evolució
tecnològica
que hi ha
hi arribarem
més o menys
d'aviat
el segon
punt
que ha sortit
aquí
que ja volia comentar
era el tema
dels sentiments
jo crec
que això
no existeix
és a dir
que aquí
el que ens hem trobat
és
o sigui
això existeix
amb la gent
la gent que va
al futbol
i que s'identifica
amb un club
i després
el que ens trobem
és amb la manipulació
dels sentiments
per part dels dirigents
del futbol
per part de
les televisions
per part dels mitjans
etcètera
però el futbol
això que es diu
no és que abans
era no sé què
i ara és no sé quan
no no
abans ja era així
un jugador
fitxa per un equip
no perquè quan era petit
jo portava
ja somiava
amb la samarreta
del Barça
sinó fitxa
perquè li paguen
més que en un altre lloc
si li paguéssim més
en un altre lloc
s'aniria allà
segur
vaja
amb el 99,99%
dels casos
i per no parlar
d'exemples propers
doncs
la família Hill
no es va posar
l'Atlètica de Madrid
pels sentiments
sinó per
buscant una promoció social
buscant
un paper
que no podia tenir
d'una altra manera
i ens hem trobat
també més a prop d'aquí
amb això
quan es diu
el club
és del soci
siguem clars
no és del soci
el club
el soci
no mana
a cap club
no
els 180
o 190
que voten
en una assemblea
de compromisaris
on hi haurien
d'haver-hi 3.000 persones
i això serveix
pel Barça
pel Bilbao
pel Madrid
i tal
no estan manant
això és
és real
i que es poden buscar
fórmules
perquè
manin més
és a dir
que si tu t'han elegit
i no hi vas
hi hagi automàticament
un suplent
i per tant
hi hagi un cos
electoral
de control
que sigui més àmpli
que els 200
o 300
habituals
doncs això
s'hauria de
poder aconseguir
però
però els clubs
aquests
que es diuen
que són dels socis
el soci
no mana
i els altres
que tothom
es presenta
com un gran
mecenas
per salvar el futbol
la ciutat
i no sé què
tampoc és veritat
la gent
es posiciona
al futbol
per prestigi
social uns
i per diners
uns altres
cosa
que no
no estic
criticant
diguem-ne
serà lícit
el que no em sembla
lícit
és la manipulació
que es fa
al voltant
d'això
perquè al final
diguem-ne
hi ha gent
que sí que
s'ho creu de veritat
i com més jove ets
més de veritat
t'ho creus
però no
diguem-ne
jo crec
que
no podem
continuar
alimentant
aquest tipus
de ficció
perquè tampoc
és sa
socialment parlant
i el futur
en obert o en pagament
perdona
Eduard
Jaume
jo el que penso
és que cap govern
s'atrevirà
a derogar
aquesta llei
i per tant
hi haurà un partit
en obert
per los siglos
de los siglos
perquè no veig
amb quin raonament
ara arribarà un govern
del color que sigui
i dirà
mira això que vostès
tenien gratis
doncs mira
a partir de demà
perquè a mi em ve de gust
doncs ja està
ja no ho té gratis
i si vol veure un altre partit
un dissabte
haurà de pagar
una altra cosa
que és real
és que aquesta llei
perjudica els clubs
és a dir
els clubs ingressarien
més diners
si tot el futbol
estiguessin tancat
i el que no ha fet
l'administració
en tots aquests anys
és compensar
els clubs
per les repercussions
que té aquesta llei
ni tan sols
a través de les travesses
o d'altres fórmules
que podrien existir
però de les travesses
també és un cas
molt clar
els clubs reben
el 10%
ara
de l'ingrés
de les travesses
que es fa
sobre la base
d'un espectacle
que ells organitzen
i paguen
i el rest del 90%
sobre l'administració central
les diputacions
etcètera
i això també és
una altra norma
llei
injusta
que no sé
si es resoldrà
en aquest cas
amb el tema
de les apostes
per internet
o no
perquè aquí al final
l'administració
és tan lenta
i tan estreta
que tothom
està fent apostes
a tot el món
sobre la base
de l'espectacle
que es munta aquí
i qui no ingressa diners
són ni els clubs
ni l'administració
Ablar
Sí
jo
senyor Roures
no
quan
parlava
del sentiment
al futbol
evidentment
no intentava
fer una
sentar càtedra
sobre
la democràcia
la gestió esportiva
ni els clubs
societats anònimes
em referia
senzillament
al que
estic absolutament
convençut
que la gent
que va
a l'estadi
la gent
que es queda a casa
i que vol veure
aquest espectacle
si no hi hagués
un component
emocional
de sentiment
no hi hauria
tanta gent
que seguiria
el futbol
perquè
el problema
no és que
l'Almeria
recreativa
de Huelva
ara primera
però durant molts anys
de segona
els que juguen
els mig campistes
siguin incapaços
d'atrenar
tres jugades
seguides
no no
el problema
és que
la TV3
l'han de passar
el dissabte
a les 6 de la tarda
i corren uns senyors
que van blaus
i ratllats
i uns vermells
i blancs
que no ens interessen
per res
i que no
no detallem
si hi ha un lateral
que puja bé
la banda
i que
escolta'm
i que a més a més
s'entra molt bé
no no no
senzillament
no hi ha cap mena
de vinculació emocional
amb aquells senyors
que corren
els mundials
de futbol
segurament és diferent
perquè
hi ha països
que et cauen més bé
i països
que no et cauen tan bé
i països
que hi ha un jugador
que juga amb l'equip
que no els vols ni veure
i per tant
aquells vols
que se'ns apeguin
tot just baixar
de l'autocar
per tant
insisteixo
en això del futbol
hi ha un element
claríssim
d'emoció
de sentiment
digue-li com tu vulguis
és evident
és evident que
si el futbol
televisat
o el futbol
en viu
fos només
per la gent
que va a la llotja
i que diguem-ne
que remena la cua
segurament això
no funcionaria
però el futbol
mou el que mou
i
a TV3
pot fer la transmissió
que pot fer
l'endemà
del 18 de maig
del 2006
perquè hi ha molta gent
que aquell dia
està contenta
i em sembla
que això
és irrefutable
la guerra televisiva
que vivim actualment
té una sortida
immediata
a l'audiència
els espectadors
assisteixen
a una polèmica
en les últimes setmanes
de les quals
han estat protagonistes
directament
la Sexta
i TV3
TV3 fins i tot
anuncia un partit
que després
no pot fer
en obert
tot això
per quina raó
es produeix
i quina sortida
n'hi ha
a dia d'avui
si és que n'hi ha
alguna sortida
clara
després també
d'una sentència
judicial
de la setmana
passada
jo crec que és
del punt de vista
de TV3
de totes maneres
o si et volen
dir alguna cosa
TV3 i la Sexta
home
la veritat
és que nosaltres
nosaltres
mirem
i mirarem
pels nostres interessos
perquè més
els nostres interessos
és tenir futbol
en obert
en català
i el que volem
és l'explotació
racional
dels drets
del futbol
que les formem
part
de la divisió
del esport
i evidentment
doncs
tenim
una relació
contractual
també
amb media pro
per assegurar
el futur
del futbol
de la potència
de la meva veu
la veritat
la veritat
és que nosaltres
és que nosaltres
és que nosaltres
estem
en mig
de dos gegants
que és
d'una banda
media pro
i Soge Cable
que evidentment
amb molts interessos
hi ha molt
i evidentment s'està jugant
el futur
d'aquest futbol
nosaltres
el futur
del negoci
del futbol
en els pròxims anys
nosaltres
la veritat
és que
intentarem
mantenir
els interessos
de televisió
de Catalunya
crec que
ho estem
ho estem
aconseguint
tot
i que evidentment
hi ha
un
un
un
un
un
incert
una incertesa
sobre el que pot acabar
el que pot acabar
passant
hi ha una cosa
que és veritat
és que
és a dir
hi ha moltes acusacions
hi ha molts
o sigui
moltes opinions
diferents
hi ha una cosa
que haurien de
dilucidar
la justícia
la justícia
evidentment
jo crec que
hauria de dilucidar
si hi ha alguna cosa
mal feta
i
dir
què és el que
s'hauria de fer
llavors
mentrestant
això no passi
el que sí que
nosaltres
abuguem
hem abugat
i demanaríem
que es fes
és que
s'explotés
el futbol
de la mateixa manera
com s'havia explotat
la temporada passada
amb uns horaris
racionals
i sense
causar perjudici
a la nostra audiència
crec que això
més o menys
estem d'acord
amb una de les parts
que és
amb Mediapro
que també
el govern aboga
pel mateix
i també
esperaríem
que això
totes les parts
estiguessin
també d'acord
No, millor anava a dir
com ha acabat ell
jo crec que TV3
i nosaltres
des del començament
hem estat d'acord
d'una banda
continuar
gestionant
el tema
futbol
com es feia
la temporada passada
i d'una altra
que els
tribunals
decideixin
el que hagin de decidir
en el seu moment
perquè el conflicte
el conflicte
com s'ha conegut
no ve
perquè tinguessin
diferents interpretacions
sobre aquell famós contracte
del qual parla
la premsa
cada dia
sinó perquè a finals
la setmana que va començar
la Lliga
Soge Cable
diu que no ens donarà
la senyal
el conflicte ve aquí
perquè els tribunals
ja hi estaven
i els desacords
ja existien
la temporada passada
i diguem-ne
de cara en fora
ningú va veure res
tot es va continuar
fent normalment
i nosaltres havíem
abogat
en TV3
per continuar
fent el mateix
mentre
els jutges
decideixin
el que decideixin
i això
no va ser possible
i malauradament
el que passi
a les properes setmanes
no en tinc ni idea
no puc dir
si s'arreglarà
no s'arreglarà
o tal
perquè estem
estem
en un nivell
una mica irracional
on les mesures
no es prenen
en funció
de normalitzar
la situació
sinó
d'agafar
una posició
determinada
i per tant
jo no em veig
incapaç de dir
què passarà
ni aquest cap de setmana que ve
obrirem
torn de paraules
de seguida
si algú vol
fer alguna pregunta
podrà de seguida
aixecar el pres
i intervenir
a mi sí que m'agradaria
també
tornant al que suposen
els impactes
de les audiències
l'impacte del futbol
i d'altres esports
preguntar
als quatre convidats
si observen
que pot haver-hi
alguna altra
especialitat esportiva
que pugui arribar
a fer ombra
al futbol
estem assistint
al fenomen
de la Fórmula 1
fins i tot
de les motos
a televisió espanyola
amb audiències
milionares
el bàsquet
en casos concrets
i puntuals
que hem pogut veure
a la Sexta
vostès com a persones
enteses en el tema
creuen
que pot arribar
de forma puntual
a fer ombra
al futbol
alguna d'aquestes
no
no
no
no perquè
a més
estàs parlant
de la Fórmula 1
de les motos
no són temporades
del tipus
del món del futbol
no hi ha competició
dues vegades per setmana
o cada cap de setmana
són curses puntuals
nosaltres
que fa molts anys
que hem tingut
les dues
hem tingut motos
i hem tingut cotxes
els cotxes
els hem deixat
anar un parell de vegades
perquè no interessaven a ningú
les audiències
és que eren
absolutament ridícules
TV3 les ha tingut
i hem compartit
la Fórmula 1
a veure si entre tots
pagàvem allò
perquè no valia la pena
ni pagar el poc
que es pagava
però ara hi ha un fenomen
que és que hi ha un que guanya
una, dos, tres temporades
més que correrà
perquè com ja no li queda
ningú per barallar-se
però suposo que acabarà aviat
i la Fórmula 1
tornarà on estava
i el cas de les motos
que aquest sí que el tenim
ben estudiat
perquè fa, jo què sé
la tira 20 anys o més
que donem les motos
quan guanya un espanyol
molt bé
les temporades de transició
entre les èpoques
Nieto, Cribi, Cribi
i els d'ara
o el que sigui
les audiències
són esports
de tirada momentània
quan hi ha un espanyol
es veu, quan no n'hi ha cap d'aquí
no es segueixen
el bàsquet sí que té una continuïtat
ha hagut ja
un parell de cops històrics
a la dècada dels 80
i ara que sí
que té uns estius potents
però després
torna a la crua realitat
que la primera final
de la temporada
Supercopa Bilbao
la van veure
300.000 espectadors
amb un 3, un 2 i pico
un 3 de xar
res, la gent veu la selecció
a l'estiu
i mai allò
que bons estius de selecció
han tingut continuïtat
durant la temporada
no s'ha produït
i ja han passat
tots els bumps possibles
el de Los Angeles
el del Japó
i el de...
el futbol sempre
o sigui
ja
des del punt de vista
quan vas a negociar
quan vas al mercat
persa aquest
del món dels drets esportius
a comprar
hi ha una cosa
que està aquí dalt
que és el futbol
després hi ha dues o tres
per aquí al mig
al motor
al bàsquet
a vegades al tenis
ara que hi ha un Nadal
algun fet puntual
i tot el que més
que és la torna
tu em portes de gratis
és que és una mica
el que comentava abans
que és que
només hi ha
un espectacle
pel qual la gent
paga
per veure
que és el futbol
no hi ha res més
home sí
el cinema
alguna pel·lícula
però és que això
ha caigut en picat
perquè amb el DVD
i amb la quantitat de pel·lícules
que això ha caigut
és l'únic
espectacle del futbol
perdona
te'n recordes
quan el bàsquet
va haver una temporada
que es va començar
a donar partits
també
que es pensaven
que serien
pel pay per view
i jo feia una reflexió
que clar
pot ser molt crua
molt directa
però a veure
s'havia fet ja
per aquest sistema
han tancat
l'NBA uns quants anys
dos, tres
era al principi
si la gent
no s'abonava
per veure els Lakers
qui s'ha d'abonar
per veure el Caja
Sant Fernando
o sigui
lamentablement
o sigui
jo haig de vendre
que crec en l'esport
i crec
i soc un convençut
i la meva trajectòria
ho demostra
poliesportiu
només penso en un esport
penso en tot
però escolta
també soc realista
quan he de posar
els diners a sobre la taula
dic a veure
abonats a l'NBA
quatre
a veure
qui s'abonarà
un partit de la feina
de manera en termes d'audiència
en aquests moments
la Fórmula 1
té més audiència
que un Barça
alguna cursa
la suma
a Catalunya
la suma
de TV3
i Telecinco
fan més audiència
o sigui
fan més rating
que un partit del Barça
cosa
que mirant
l'espectacle
de la Fórmula 1
la veritat
és que és difícil
d'entendre
però és veritat
hi ha el fenomen
de l'Alonso
com quan es va produir
el fenomen
de l'Igdorain
o el fenomen
del Nadal
que realment
t'arrossega
en un esport
nosaltres com tu deies
portàvem anys
fent la Fórmula 1
i la teníem
el 33
i home
clar
de cop i volta
doncs
clar
és un dels productes
estrella
també nostres
i ho serà
jo sí que crec
que aquest ho serà
uns anys
perquè la vida
dels pilots
doncs
és jovenet
aquest
l'Alonso
tres més
Eduard
la teva opinió
jo anava a dir
que hi ha coses
conjunturals
i coses estructurals
el futbol és estructural
de com som
i la conjuntura
d'un bon pilot
d'un bon ciclista
d'un bon tenista
doncs
és això
els anys de vida
i els anys d'èxit
a la gent li agrada
veure els tios que guanyen
i això
doncs
arrossega audiències
i el dia que deixen de guanyar
doncs
segurament
en Bart
té per l'experiència
però treta el futbol
el futbol també
veuen els que perden
si són els seus
veuen quan guanyen
i perden
els altres esports
no
el futbol sí
això
l'escribano
hauríem de mirar
una línia
de molts anys enrere
per saber si és ben bé així
i a més a més
hi havia una pregunta
que abans pensava
si fos estudiant
també la faria
que és
la diferència
entre els equips
que juguen bé
i els que no juguen bé
d'un mateix equip
si
hi ha
hi ha
hi ha
seqüències
de més públic
o menys
no sé si això
s'ha estudiat mai
però em sembla que era
la Terribas
que tenia
no entenc
sí
em sembla que era la Terribas
per tant
és algú que ja entén molt
que deia
que els anys bons
del Dream Team
allò
el futbol
no era només
de consum d'homes
sinó que es va obrir
a la família
perquè
la pilota corria tant
que era molt
vistós
era
no calia saber
si jugàvem bé
amb quin
plantejament tàctic
sinó senzillament
visualment
era molt
atractiu
perquè allò era molt ràpid
i passava moltes coses
en un partit
no sé si això
en aquells anys
de futbol més lent
i més avorrit
tot i
analitzar el mateix equip
puja
o es manté
són elements
extra esportius
el que feia
el Dream Team
hi havia tot un
muntatge
al voltant
dels personatges
del Dream Team
dels futbolistes
no sé
era l'època
també del Força Barça
que va fer
que el futbol
arribés a molta gent
que no li agradava
molt el futbol
però que
quan veia
els futbolistes
recordava
les paròdies
que feia a la televisió
que tenia uns elements
que probablement
sí que portava
més públic
però no crec
que estigués relacionat
amb el joc
jo la sensació
que tinc
és que no està relacionat
amb el joc
sinó amb aquests elements
extra esportius
Pere?
No, sí
el que sí és cert
és que
quan apareix
el Dream Team
el futbol
està bastant enfosquit
els partits
són ensupits
0-0
1-0
el públic
ha abandonat
bastant els estadis
i no sols
Espanya
França
Itàlia
els partits
no tenen
massa qualitat
i clar
el que hi hagi algú
que converteix
el futbol
en un espectacle
perquè canvia el sistema
li dona
com tu deies
una altra velocitat
un altre ritme
fa que el futbol
recuperi
en audiència
i en seguidors
televisius
es va recuperar
perquè aquell potser
va ser el moment
que més a prop
va tenir
dècada dels 80
algun del bàsquet
motos
aleshores sí
que els tenia
bastant a prop
potser és la vegada
que més s'han apropat
però quan el futbol
va tornar a ser
un esport
televisiu
televisivament interessant
i potser sí
els convençuts
del futbol
ja ho estan sempre
jo crec que
el que arrossega
un Dream Team
són el que tu deies
potser més dones
potser més gent jove
potser més
hi ha uns que ja són
els fidels
ja estan
ja van cada diumenge
a l'església
a Combregà
i a veure el partit
però els altres
s'enganxen
potser en moments
com aquest
Jaume
la competència
d'altres esports
possibles
és que jo crec
que hi ha esports
que són
per la televisió
hem tancat
i hi ha esports
que són per la televisió
hem obert
perquè
per exemple
el bàsquet
el bàsquet
jo crec que
el tipus de
com has d'embolicar
el producte
per fer-lo més
atractiu
televisivament
parlant
etcètera
t'apropa més
a les finestres
de pagament
que poden
diguem
que poden dedicar
mitjans
per fer un tractament
visual
i de so
molt diferent
del que es fa
normalment
i que això
això fa que hi hagi
una relació
entre
l'abonat
en aquest cas
i l'espectacle
més
més proper
també
el bàsquet
el juga
una gent
que en general
té cervell
i que sap
raonar
i parlar
etcètera
i que això
ho aplica
a la canxa
i després
hi ha esports
que són més
de masses
amb el tema
de la Fórmula 1
jo el que sí
crec
és que
encara que desapareixi
l'Alonso
i en el cas
que no hi hagués
cap
substitut
no cauria
a les audiències
de fa
3 o 4 anys
sinó
que pujaria
d'allò
el diumenge
que ve
no hi ha futbol
a les 7 de la tarda
i no hi ha hagut
futbol
a les 7 de la tarda
ni la temporada
ni l'anterior
perquè hi havia
l'última cursa
a Brasil
amb possibilitats
per l'Alonso
que a més
jo crec
històricament
són les que més
han funcionat
amb més de 5
milions
d'espectadors
i reprenent
el que deia
el Pere
sobre
els anys 80
quan TV3
va aconseguir
el futbol
en les autonòmiques
prenent-li
a Televisió Espanyola
el raonament
de la direcció
en aquella època
de la direcció
de Luis Solana
era
que el futbol
era un espectacle
per a ells
i que per tant
no hi havia
que invertir
en aquell moment
estàvem parlant
de 19.000 milions
de pessetes
que és menys
del que cobrarà
el Barça
la temporada que ve
perquè ens fem una
fa 20 anys
això
fa 20 o 21 anys
i entre cometes
jo crec que no tenia
raó
però
sí que és cert
que la radiografia
en aquell moment
de la situació
del futbol
i de la situació
d'altres esports
era una mica
diferent
i jo crec
que aquí
hi ha dos fenòmens
que es combinen
en aquell moment
per explicar
el boom
del futbol
aquí
un té a veure
amb les autonòmiques
precisament
és a dir
hi ha un canvi
i es va
una transmissió
més espectacular
en quant a mitjans
però més propera
perquè l'avantatge
que tenien
les autonòmiques
és que cadascuna
era forofa
dels seus equips
i lògicament
això tenia
una atracció
per a l'espectador
i dos
que el tipus
d'espectacle
del Dream Team
que més o menys
es va
anar encomanant
a altres equips
o que altres equips
van voler
igualar
va obrir
el ventall
de gent
que s'incorporava
i això
té a veure
diguem-ne
amb els nens
que van tornar
al futbol
i amb les dones
que abans
no hi participaven
com van començar
a participar
i fa
també estem parlant
de fa gairebé
20 anys
d'això
no estem parlant
d'abans
d'ahir
jo crec que la combinació
d'aquests dos aspectes
és el que va
fer pujar
el nivell
a cotes
que abans
que abans
a nivell d'audiència
existien
perquè només hi havia
un o dues cadenes
però que a nivell
d'atracció
amb un
començament
de la fragmentació
de l'audiència
no s'havia donat
estem ja pràcticament
fora de temps
de totes maneres
ja torn de paraula
si algú vol intervenir
hola bona tarda
és una pregunta
pel Francesc Escribano
concretament pel cas
de TV3
amb el tema
de la Fórmula 1
que fins a quin punt
ha fet mal
Fernando Alonso
en aquest aspecte
jo abans era
un dels 4 o 5 friquers
que s'ho miraven
a TV3
amb allò
del canal 33
és aquella combinació
que fèieu
i jo i moltíssima gent
que conec
que també seguien
la televisió de Catalunya
en aquest esdeveniment esportiu
doncs ho hem deixat
de veure per culpa
de l'Alonso
una mica saturats
totes de l'Alonso Mania
i tal
la meva pregunta
és fins a quin punt
ha afectat a la televisió
en tant que
abans ho partíeu
d'aquesta manera
i ara fins i tot
alguna vegada
s'ha hagut de desplaçar
l'informatiu
per culpa de la Fórmula 1
i fins i tot
també fins a quin punt
el tema
de les pauses publicitàries
allò que Telecinco
posava la pantalleta
petiteta
perquè poguessin continuar
els espectadors
seguint-ho
tot i que fessin anuncis
fins a quin punt
ha afectat a TV3
a nivell intern
el tema de l'Alonso Mania
i el tema de Telecinco
Nosaltres
evidentment
com deia el Pere
primer en Televisió Espanyola
nosaltres
som la cadena
que ha apostat més
per la Fórmula 1
des de fa més anys
i hem cregut molt
tenim
una trajectòria
llarguíssima
hem apostat molt
per la Fórmula 1
i per exemple
som conscients
que a Catalunya
hi ha un públic ferrarista
Catalunya és molt
motociclista
molt més
ens agradaria
molt més tenir les motos
que no pas la Fórmula 1
perquè és a dir
que a Catalunya
hi ha molta afició
a les motos
però evidentment
a Catalunya
hi ha una tradició
ferrarista
de Ferrari
molt gran
i molt llarga
i a més a més
això
ens ha fet
que nosaltres
hi apostéssim
de fa temps
home a l'Alonso
el que passa
és una cosa
és a dir
que evidentment
Telecinco
que és la nostra
competidora
fa una retransmissió
al voltant
de l'Alonso
és una
Alonso
hooligania
hooliganmania
tota la retransmissió
està al voltant d'ell
nosaltres hem optat
per fer una retransmissió
una mica
com abans
explicava l'Àlex Castells
la nostra aposta
és sempre fer
unes retransmissions
que d'alguna manera
no ofenguin
la intel·ligència
del que està escoltant
que no sigui
allò una cosa
que realment
et quedin els pèls
cap enrere
dels crits
que dona el comentarista
això suposo
que és més territori
de la ràdio
que no pas territori
de la televisió
almenys de la televisió
que nosaltres creiem
creiem que tenim
un equip de comentaristes
fantàstic
hi ha una persona
que realment
no sé
jo si seguiu la Fórmula 1
jo soc un aficionat
de la Fórmula 1
i la veritat
és que
em meravella
com el Vicenç Aguilera
que és una persona
que a més
és un diure
que és una de les persones
que més entén
de Fórmula 1
com diu
ara li posarà
tants litros de benzina
ara faran això
ara ha passat a l'altre
realment tenim
un equip fantàstic
un equip que evidentment
no vull dir
que s'alegra
quan guanya l'Alonso
però que evidentment
no fa la retransmissió
en funció
d'un corredor
el que sí que nosaltres
hem vist
que realment
l'impacte
que ha tingut la Fórmula 1
nosaltres fèiem
en un moment determinat
començàvem
la Fórmula 1
per TV3
primer ho havíem fet
el 33
amb l'impacte
vam començar
la Fórmula 1
per TV3
i llavors
a l'hora del Telenotícies
fèiem el Telenotícies
i després passàvem
la Fórmula 1
el 33
el que passa
que hi ha tanta gent
que segueix la Fórmula 1
que arribava un moment
primer
ens anava molt bé
més o menys
en una primera etapa
hi havia una gent
que seguia la Fórmula 1
el 33
i bastanta gent
que seguia el Telenotícies
però tal com està
en aquests moments
d'impacte
i de seguiment
la Fórmula 1
doncs trobàvem
que el Telenotícies
es veia afectat
i el que vam decidir
és posposar
l'hora d'entrar
al Telenotícies
perquè d'aquesta manera
es trobàvem
que hi havia probablement
a Catalunya
un milió i mig de persones
que estaven veient
entre Telecinco
i TV3
la Fórmula 1
que de dues a quatre
de la tarda
estaven veient Fórmula 1
i que a les quatre
quan començava el Telenotícies
doncs era una gent
que no havia vist informació
i que podia seguir
la informació
a través del Telenotícies
la gent que és molt
fan de la informació
tenim un canal
24 hores
que és el 324
i el que sí que hem aconseguit
d'aquesta manera
és que el Telenotícies
realment posant-lo
després quan acaba
la Fórmula 1
vagi molt bé
realment ens va molt bé
la Fórmula 1
i ens va molt bé
el Telenotícies
és a dir que creiem
que això és una bona opció
Més preguntes?
Bona tarda
Perdona una cosa
però el Telenotícies
ja s'havia fet abans
el de no donar-lo
i esperar que s'acabés
estic parlant
dels meus temps
el que passa
que llavors
no es queixava ningú
i ara s'han queixat quatre
i hi ha hagut una mica
sempre hi ha una cosa
que en una televisió pública
tot el que fem
sempre evidentment hi ha algú
que es queixa
és lògic
perquè una televisió
que la gent té dret
no té el dret
sinó que nosaltres
estem molt contents
que la gent digui el que pensa
Bona tarda
a mi m'agradaria saber
si el fet
que cada cop
les inversions
siguin més grans
pel futbol
i cada cop sigui més car
no fa pensar
en nous formats
de publicitat
per retornar
tota aquesta inversió
desit de qualsevol
de vostès
Jaume
nous formats
de publicitat
Mira
nosaltres ho estem intentant
evidentment
és una de les fórmules
jo crec que
de tota manera
a pesar
per més publicitat
i per més nous formats
que fem
no arribarem
a que sigui mai rendible
nosaltres
si estem intentant
fer-ho
un dels problemes
que tenim
és que el CAC
vetlla molt
per totes aquestes coses
i amb alguns
dels intents
que hem fet
de trobar
fórmules
imaginatives
de publicitat
en els partits
com impressions
sobre impressions
etc.
en alguns casos
hem trobat
una mica
alguna dificultat
per part del CAC
però
dificultats
que t'he de dir
que jo no entenc
i que fa
per exemple
la Sexta
o altres cadenes
privades
i nosaltres
com a televisió pública
el CAC
ens fica
alguna
limitació
però evidentment
jo crec que és
una de les vies
Algum comentari?
Sí
no
jo crec
que els organitzadors
haurien de buscar
la manera
que hi haguessin
de favorir
la creació
d'espais
on pogués haver-hi
més publicitat
o una publicitat
diguem-ne
que no fos
molt molesta
per l'espectador
com passa amb el bàsquet
o com passa
amb altres esports
o com fan directament
els americans
que quan munten
un esport
ho fan
tenint en compte
que això ha de ser rendible
per tant
ha d'haver-hi
una publicitat
que es pugui encabir
allà dintre
i per això
els partits
Estats Units
del que sigui
són llarguíssims
perquè van creant
ells mateixos
aquestes pautes
i després
reconeixent
que TV3
amb el tema
de la publicitat
sempre ha sigut
al mateix temps
innovadora
i respectuosa
amb l'audiència
i abans hem parlat
de si el Telenotícies
desplaçava
però el Telenotícies
de TV3
va ser el primer
en aquest país
a fer publicitat
a tallar
l'informatiu
per fer
jo crec recordar
que llavors
eren un o dos
esports
perquè no es notés
massa
no sé què
no sé quant
però
tenint en compte
que és
la innovació
i el respecte
a l'audiència
mai entès
perquè
el CAC
es dedica
a posar
el dit
a l'ull
amb aquest
de lloncis
perquè
no sé exactament
que són especialistes
però puc assegurar
que en publicitat
i televisió
no ho són
per tant
aquí tenim
un
un xoc
que no té cap raó
de ser
perquè el que a més
se li està prohibint
a TV3
és el que fan
tots els altres
és a dir
que el que es fa
al final
és donar-li
un avantatge
competitiu
a publicitària
d'ingressos
a les televisions
privades
contra
les televisions
públiques
llavors
si això es fa
s'hauria de ser
corresponent
i llavors
no sé
si canviarà
el tema
de la publicitat
a la televisió espanyola
si es reduirà
aquest minut
cada any
durant 3 o 4 anys
però lògicament
si això es fa
ha d'anar compensat
amb una aportació
en aquest cas
del govern central
i en el cas
de TV3
si hi ha algun organisme
que respon
davant del Parlament
i de lloncis
que
amb les seves mesures
el que et treu
és la possibilitat
de tenir més ingressos
publicitaris
llavors
el que hauria de fer
és compensar-ho
el Parlament
o el govern
econòmicament parlant
perquè si no
l'únic que estàs fent
és obrir
el camp
a la competència
és que per una banda
ens trobem
que juguem
la mateixa competició
però en dos reglaments
un per les televisions
públiques
i un per les privades
després hi ha
la part ètica
del reglament
que també fa
que les televisions
públiques
segons quines coses
no les facin
pel que diran
i per una altra banda
el que deia
fa una estona
els productes
tan cars
com poden ser
la Champions
ja et venen a sobre
empaquetats
amb la seva publicitat
hi ha uns patrocinadors
que tenen dret
a ser
el primer anunci
de la mitja part
el just abans de tornar
el primer
quan s'acaba el partit
aleshores
quan tu vas a buscar
noves fórmules
de recuperar
aquests ingressos
a veure on les trobes
perquè si
diu
miri
vostè pagarà
més del que està pagant
el patrocinador
i a sobre
és el tercer anunci
i diu
miri
jo no pagaré res
no és fàcil
trobar
que a sobre
quan compres
aquest producte
la Fórmula 1
passa igual
no es talla
les vegades
que vol
sinó que ja
ve marcat
els talls
que té la Fórmula 1
i la durada
i les motos
ens passa igual
i a més
aquests esports
el futbol
i els de motor
no tenen temps morts
per aprofitar més
és complicat
recuperar la inversió
des del punt de vista
només de la publicitat
hi ha alguna pregunta més
perquè si no acabaríem
no hi ha cap
qüestió més
estem fora de temps
doncs
acabem aquesta
segona taula rodona
que avui hem compartit
en aquesta setmana
de la comunicació
per parlar
del futbol
i les audiències de televisió
amb Francesc Escribano
Jaume Roures
Pere Barte
i Eduard Pujol
a tots quatre
moltes gràcies
i tornem d'aquí uns instants


a tots
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
FerPCona
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
el programa Força Barça, TV3.
L'any 1997 co-presenta Malfons Arús el programa Ja hi som, també TV3.
Durant vuit anys va co-presentar precisament en Xavi Díaz
al Rondo, a Televisió Espanyola,
tant en la versió catalana com en la versió a nivell estatal
que es va fer després.
Actualment presenta el programa La Ronda
a Canal Català de dimarts a diumenge.
Paral·lelament, Albert Lassan també ha treballat
durant més de vint anys a la ràdio,
en emisores com Ràdio Hospitalet, Onda Rambla, Onda Cero,
Cadena Cien i Europa FM.
Actualment presenta el magazín local dels mitjans a Onda Cero
i també el programa d'àmbit estatal a Onda Cero,
Quitaté la Liga.
I a l'extrem d'aquesta taula, a l'altre punt,
ens acompanya l'Àngel Pitxalonso.
Pitxalonso va néixer l'any 1954 a Benicarló,
és diplomat en Magisteri per la Universitat de Castelló,
llicenciat en Educació Física en Maestria de Futbol per la INEF
i entrenador de futbol des de 1991.
Ha tingut una intensa activitat d'analistes,
mitjans de comunicació, per citar-ne alguns,
TV3, Canal Plus, El Periòdico, Esport, Catalunya Ràdio i RQ.
Va ser jugador professional durant 14 temporades
i a primera divisió jugant al Saragossa, al Barça i l'Espanyol.
Va entrenar a la Unió Esportiva Figueres i al Mallorca
i ha estat durant 10 anys el seleccionador nacional de Catalunya.
Després de repassar els currículums dels nostres quatre protagonistes,
fem una primera pregunta als nostres convidats d'avui.
Força general, si us sembla, després ja podem entrar en aspectes més concrets.
Quins creieu que han de ser a grans trets
els elements principals d'una tertúlia sobre futbol a televisió?
Lluís, per exemple.
Quins han de ser els ingredients d'una tertúlia?
Home, doncs segurament la passió, la vehemència dels seus contertulians.
Però jo més enllà de tot això aniria sobretot a parlar
que el que ha de tenir les tertúlies ha de ser contingut.
Jo no soc partidari d'algun gènere de tertúlies de parlar per parlar
i de fer bullir l'olla, sinó que hem de parlar a través d'un coneixement de causa.
I a partir de persones especialitzades que coneixin el tema que s'està tractant,
aleshores sí que fem una tertúlia que com més debat generi,
més acalorades, més vives, més apassionades, siguin millor.
Però sempre, a partir del coneixement, a partir de persones expertes
en el tema que s'hagi de tractar, no soc partidari d'aquell grup
de contertulians fixos que sempre van els mateixos
i que acaben allà impartint un discurs i que entre ells hi ha una mena
de dialèctica ja preparada i de discussió que moltes vegades
està absolutament prefabricada.
Xavi.
Bé, jo crec que hi falten... Bona tarda a tothom, eh?
Hi falten noies, també.
És un dels ingredients que falten, que hi hagi noies en una tertúlia.
Jo me'n recordo que fa un any, després del rond, ho dèiem a la banda,
diuen, per què no fem una tertúlia només de noies?
I és perquè cada vegada hi ha més noies que treballen al món del periodisme esportiu,
hi ha més noies que els agrada el futbol,
hi ha més noies que van al Camp Nou i a Montjuïc...
Hi ha més noies que els agraden les noies?
Hi ha més noies que els agraden les noies.
I sempre és millor, i treballes millor, a part del que deia Lluís en plan sèrio,
és treballar amb noies al costat. A part d'això, estic d'acord que hi ha d'haver
molta credibilitat, molta informació.
Jo sí que discrepava del Lluís que la gent ha de ser fixa,
perquè arriba un moment en què amb una tertúlia han de passar coses,
perquè després us explicarem el per què creiem nosaltres
que el Rondo va acabar sent un fenomen sociològic.
I em refereixo sociològic perquè teníem espectadors de 10 anys,
de 20, de 50, i sobretot dones de 50 en amunt.
Jo em trobava ja a 74 anys que cada lluny ens veien el Rondo, no?
De fet, un nen acabat de néixer ens va enviar un e-mail
que li agradava el Rondo, també.
Un altre de les coses importants de la tertúlia
és que quan un parla l'altre interrompre.
Ja ha dit el Lluís, dic, vigila que d'aquí 10 minuts t'interromparem.
És que si no passa alguna cosa, la gent no es queda davant de la tele.
I això ho permet només una tertúlia de futbol,
no una política ni una cultural.
Per tant, ingredients, simpatia, això sí, bona comunicació,
i per mi que sempre siguin els mateixos,
perquè cada vegada aquesta persona,
sigui de l'Espanyol, el del Barça, el del Madrid,
del Sevilla Obetis, va adquirint un paper,
perquè la tertúlia té una necessitat una mica de teatre, també.
Sí, estic d'acord amb el Xavi, vull dir,
la tertúlia és teatre, però també és taverna.
És a dir, la gent al bar,
quan està mirant un partit de futbol,
vol ser entrenador i li parla als jugadors,
i li diu, passa-la, passa-la, però què me haces?
O la gent parla, o no, o no parla amb la tele.
Doncs, diguem que nosaltres a la tele una tertúlia,
jo crec que és la representació tabernària,
amb una mica més de nivell, del que pensa la gent.
I la familiaritat el que fa és que tu t'identifiquis,
et posicionis en una determinada persona.
Home, si aquí estem parlant tots amb aquest to, monòton i tal,
doncs hi haurà gent que vindrà aquí,
doncs a treure crèdits per la universitat i tal,
però si de sobte jo ara crido,
m'aixeco, voto un boig, no sé què,
hi haurà algú que s'acabarà de despertar i dirà,
collons, què passa aquí, no?
Doncs el mateix passa a la tele, no?
La tele és espectacle,
i a la tele, a diferència de la ràdio,
han de passar coses, cada minut ha de passar alguna cosa
que cridi l'atenció, perquè si no,
és molt fàcil canviar de canal
i després no hi ha deu que torni, no?
Aleshores, en aquest sentit,
jo crec que les tertúlies esportives
han après molt de les tertúlies del cor
i que al final som un número, vull dir,
ens agradi o no ens agradi,
jo com a filosofia estic d'acord amb el que deia Lluís Canut, no?
És a dir, ens encantaria a tots
poder tenir tertulians de nivell
que parlin de futbol, que ens expliquin les coses,
però si això no es tradueix en audiència,
ens anem tots, perdonem l'expressió, a prendre pel cul.
Al final som una dada, som un número,
i si per aconseguir aquest número s'ha de cridar,
s'ha de fer espectacles, s'ha de crear familiaritat
i s'ha de fer el boig, doncs ho acabarem fent
com han fet a la premsa del cor.
Àngel.
L'Àngel està espantat.
Sí, sí.
No t'aixequis més, per favor.
Però quan s'han despertat ara mateix?
Aixequeu la mà, si us plau.
Mira, un.
Doncs ja hem aconseguit un...
Encara és aviat, eh?
Això és un televident.
Això és un televident.
Vol dir que només hi havia un d'adormit.
No vol dir que s'haig de...
Però vull dir, la resta ja estava.
Aquest l'hem aconseguit, que si no, no el tindríem.
Àngel.
Bé, jo començaré bé.
Jo no soc partidari de les tertulis televisives d'entrada,
perquè entrem que la televisió s'imàgia,
i tot i que a la ràdio, òbviament,
la tertulia ha de ser un dels elements fonamentals,
crec que la televisió no és necessària.
contingut, sobretot,
que hi hagi una base i que hi hagi alguna cosa de altre,
educació.
Molt contràriament.
Jo dic el que crec que hauria de ser,
i després el que pot interessar la gent,
que és una altra cosa totalment diferent.
És que amb el que hauria de ser,
que crec que estem tots d'acord,
el que és és una altra cosa, no?
No, el que és...
Bé, a veure, hi ha diferents tertulies.
A uns se'ls agrada més un tipus de tertulia,
i a uns altres un altre tipus de tertulia.
El problema és que la gent veu...
generalment es deixa anar per l'estridència,
es deixa anar per l'exageració,
es deixa anar per molta mentida,
per què no dir-lo,
per molt fals rumor d'aquest,
i que després que tu mateix ho dius tres vegades,
al final tu ja et dius que és veritat.
I, en fi, probablement,
això és el que vol la gent,
i això és el que dona audència,
totalment d'acord.
Però jo estic totalment en contra
del que és aquesta tertulia.
Clar, jo soc un home de futbol,
clarament de futbol,
perquè tota la meva vida he estat el futbol,
però jugat.
I, òbviament,
a mi el que m'agradaria
és que les tertulies
fossin del joc.
A veure, no totalment,
però si era un percentatge molt alt del joc.
Ja sé que no interessaria a la gent,
perquè interessaria a una part
que és la part futbolera.
Però, clar, jo soc futbolero.
A mi m'agradaria que el debat
fos en tot el sistema tàctic
que ha utilitzat aquest equip,
perquè instruïa la gent
en més coses que no pas
si el jugador aquest
ha sortit aquesta nit,
si s'entén amb aquelles...
Àngel, es podria barrejar, això?
Perquè l'ideal seria barrejar-ho.
No ho sé.
El problema és que la tendència
sempre va cap al que és més fàcil.
El que és més fàcil,
i, per tant,
com el que és el que és el fàcil
és el que em dona
més audiència en aquests moments,
tirem d'aquesta veta
i com va bé...
El que passa és que veiem una cosa.
El futbol no es juga únicament
els diumenges ni els dimecres.
El futbol és la suma
de successos de la setmana.
Moltes vegades es diu
que el futbol seria meravellós
si no hi hagués el partit dels diumenges,
que és on, al final,
el resultat del partit
posa cadascú en el seu lloc.
No sé si en el bo o en el dolent.
Jo et faré una pregunta.
Aleshores, el discurs,
i a mi també m'encanta discutir
sobre el 4, 2, 3, 1 i el tal,
i hem de buscar...
Però també entenc
que el futbol té uns altres ingredients,
uns altres editaments,
que el fa una cosa
que el fa ser
que el com més que un esport.
Perquè si fos purament
purament un discurs futboler
no tindria
ni les audiències
ni la passió
que té.
Totalment d'acord,
però és el 100%
del que tu dius.
I d'això és el que tu dic.
Dime una tertúlia,
una només.
Ja no et dic 4 o 10.
Una a Espanya
que es parla del joc.
Per què?
I per què no es produeix això?
Perquè la gent no vol veure-ho, això.
Bueno, determinada gent no vol veure-ho.
Hi ha uns minuts a minuts,
les audiències televisives tenen...
I ja tenen males audiències,
però això és futbol,
això és futbol.
Clar, però el professional de la tele
viu de l'audiència.
Tenim un espai de mocles
que es diu minut a minut,
que afortunadament a la ràdio
això no existeix.
Cada 3 mesos hi ha una enquesta
que li diu a NGM
que ningú sap qui les fan
ni com es fan.
Però afortunadament,
dic, no?,
perquè si no,
a les tertúlies de ràdio,
Luis de l'Olmo, etcètera,
no existirien hace años.
Estaria a la Pantoja de Puerto Rico
i companyia.
Perquè això és el que malauradament
dona audiència.
Insisteixo...
Això dona una audiència.
O una audiència, però...
A veure, no caiguem en el parany
que això dona l'audiència.
Sí, però mira,
un programa com el Tomate...
Afortunadament,
això no dona l'audiència.
Però no fotem el Tomate,
que la parlem de tota l'acció...
Un segon, Xavi, un segon, Lluís.
Sí, però perdoneu,
un programa com el Tomate,
que ens agradi o no ens agradi,
és un programa de màxima audiència,
amunt dels toreros, dels cantants, etcètera.
No, però és que aquest debat
es produirà a curt termini,
perquè algú, algun dia, ho farà.
Igual que algun dia...
Sí, sí, al món del fútbol.
No, això ho prohibirem.
No, no ho podrem,
perquè hi haurà algú que s'atrevirà.
I aquest algú es carregarà
a la resta de programes,
i la resta de programes
s'ho faran això o desapareixeran.
De fet, ja s'hi ha entrat.
Ja s'hi ha entrat.
O sigui, sense anar més lluny,
hem viscut un episodi
ja fa 15 dies al Barça
que s'ha traspassat aquesta línia.
I tant.
I el més curiós de tot això,
perquè avui jo ho comentava
amb uns companys del món esportiu
que ens han reunit amb un dinar,
que un...
Qui traspassa,
la primera persona
que traspassa aquesta línia,
compta amb el que diré,
és el gran tòtem
de la comunicació esportiva radiofònica
d'aquest país,
que és el senyor Joaquim Maria Pujal.
Quan treu a la llum pública
un e-mail
d'una persona
que ve de saber qui és,
perquè no deixa ser anònim,
perquè jo et puc enviar
no sé quants e-mails
i posar Josep Lluís Martínez,
no sé què,
i no per això
ha de sortir a les zones
i fer-se pública més
en un mitjà
de la credibilitat
que té Catalunya Ràdio
i la persona
que a més a més
ho fa treure
que és el Joaquim Maria Pujal,
que és el que parla,
verbalitza públicament
de les sortides
i de la vida dissipada
del senyor Ronaldinho.
I a partir d'aquell moment
tothom s'hi apunta
al bim-pam-pum,
perquè a continuació
s'hi afegeix
el Joaquim Maria Casanovas,
al cap de dos dies,
dos mitjans
de la credibilitat
i del prestigi
de la vanguardia,
no són dos diaris esportistes,
de la vanguardia
i el país,
comencen a treure
hores,
dies
de sortides nocturnes
locals
del senyor Ronaldinho.
Però hem d'anar més lluny.
Per què heu treu el...
Perdona,
aquest tomateo
ja ha arribat.
No surt del senyor Joaquim Maria Pujal.
Aquest tomateo surt
de dintre la directiva
de Barcelona.
No, no, no,
no caiguem en el parany aquest
de la filtració i de la directiva
de dintre.
No, no, no.
Tu creus que és el senyor...
Ja saps que sóc prou...
No, és que t'ho estic dient.
A veure, senyors...
Això és una tertúlia esportiva.
Ja ha de sortir
l'altre
a cridar i a dir...
No, no, és que...
Xavi, no, no, és que...
Aviam,
quan va sortir la notícia aquesta...
Sé d'un sur, jo sé d'un sur, eh?
No, no...
Jo ho sé,
perquè a mi m'arriba igual
i no és el mateix mail.
No, un moment, un moment.
L'email l'envia un directiu del Barça?
No, la comunicació telefònica
a uns senyors
arriba a uns senyors
i el mail, evidentment,
l'envia un...
Xavi, Xavi, Lluís, sisplau.
Si tanquéssim el...
Un moment, un moment,
només una coseta a dir.
Ho estic fent de forma cronològica.
El primer moment
quan es comença a parlar d'aquest tema
és durant la transmissió
del partit Barça-Olimpíc de Lió,
un dimecres a la nit.
Sí, sí, 23 de setembre.
A partir d'aquí,
es comencen a desencadenar.
Si ja entra,
després, entre mig,
una trucada d'un directiu
o un periodista corroborant-li
que el senyor Ronaldinho
l'han vist a tantes hores de la matinada
abans del partit de Barcelona,
això ja ho desconec.
M'ho puc imaginar com tu ho saps.
Doncs això és el futur de les tertúlies.
El primer que treu això,
i a més,
en el domenys següent ho justifica i tal,
és Catalunya Ràdio,
la transmissió del Puyol.
Perdoneu,
aquí tenim una audiència
que porta aquí tres debats, no?
Tres debats.
Que aixequi la mà
si en aquesta estona
no és l'estona on s'ho ha passat més bé.
Que aixequi la mà
si aquesta no ha estat l'estona més divertida de la tarda.
Hem parlat de tot, eh?
D'audiències,
de com es fa,
de com no s'ha...
Bueno, m'és igual.
Però vull dir,
això és audiència i això és televisió
perquè al final som una dada.
Al final,
l'únic que importa és el que hi ha darrere,
que és el públic.
I a mi és l'única cosa que m'importa.
I si el públic em demana
que parli de la vida sexual del Beckham
i de la vida sexual de su mujer,
jo acabaré parlant...
Un segon.
Tenint en compte,
abans parlaves del minut a minut
que disposeu les televisions,
tots vosaltres heu moderat
o heu participat en tertúlies,
en aquest cas,
després li ho podem participar al Pitchi.
Tenint en compte aquest minut a minut
el rating exacte de les audiències,
què és el que motiva més la gent
en el gol a gol en una primera etapa,
en l'entorn,
en el rondo,
la banda?
Lluís, per exemple.
Bé, el que passa és que això del minut
i el minut a vegades és una trampa perversa.
Perquè, sí,
és una trampa perversa
des del punt de vista
que tu no controles
la teva pròpia audiència
perquè ve moltes vegades influïda
que si en una altra cadena
hi ha un tall de publicitat,
depèn del que s'està programant
a l'altra cadena
i aleshores provoca unes oscil·lacions
en aquest minut a minut
que tu,
per molt que diguis,
és que resulta en aquest...
En primer lloc,
jo amb això del minut a minut
i del que parlis
no hi crec
perquè el telespectador
no sap del que parlaràs tu.
Com per estar esperant,
compte que d'aquí a cinc minuts
parlaran.
Sí que cada vegada
s'utilitzen més tècniques
de començar allà a escalfar
i d'aquí uns minuts
o no sé què,
sabran la veritat
i no sé què.
Un pantallà,
i doncs tu,
cony,
que aquí ara em descobrirà
en aquell tomàquet
i d'aquí uns momentos
sí que pots generar
unes expectatives
però allò de creure
que perquè
és que hi ha gent
que es comença a mirar
de minut a minut
no és que en aquell minut
vam parlar de tal
i fixa-t'ho,
no, no.
Moltes vegades
en el moment més avorrit
del programa
és que tu has tingut
una puja d'audiència
perquè resulta que
la teva competència
ha anat a publicitat
i això t'ha fet pujar.
Ah, no sé, Lluís
i a tots vosaltres
que sigui un fet puntual
com ens va passar al Rondo,
no?
Me'n recordo,
no sé quin any era
perquè va ser escandalós
en aquella trifulca
que veiem jugadors del Barça
a l'època que van jugar
a Vallecas
la nit abans
a l'Hotel Esperi de Madrid,
no?
Allà va ser que
la punta més alta del Rondo
que el fèiem, com sabíeu,
de quarts de 9 a quarts de 10
en català
i només per Catalunya
i a la 2
vam tenir més de 500.000 espectadors
que això és una data
que lògicament
la tinc emmarcada
a l'habitació
és l'únic que podíem marcar
perquè clar,
més de 500.000 persones a Catalunya
a 3 quarts de 9
a les 9 de vespre
d'un dilluns
i era per això
i l'altre dia
i un altre dia
vam estar a 480
quan el Gaspar
li treien mocadors i això, no?
I us volia explicar l'anèndota
perquè quan Gaspar i el Barça
no el Barça han anat malament
quan el Barça i Gaspar
han anat malament
el Barça i Gaspar
és quan el Rondo
va tenir més audiència, no?
Fins a tal punt
que jo
que crec
i tinc fe
un dia me'n recordo
molt a prop d'aquí
a Montroig del Camp
un diumenge
vaig a comprar el diari
i surto de les termes
i en trobo una senyora
just al portal de l'eclési
de Montroig
i em diu
escolta Xavi
no sé què
ve que el Rondo
diu
digue-li a Gaspar
que és un fill de puta
i vaig dir
senyora
vostè sap on està?
Estava trepitjant el temple
una senyora de 75 anys
vull dir
us ho explico
quan tenia més audiència
fixeu-vos en quines persones
doncs
quan el Gaspar estava fotut
i el Barça estava fotut
però perquè el que té audiència
és el Barça
és el que diem
la gent vol saber coses
vol saber les coses bones
i les coses dolentes
quan les coses van bé
doncs
la gent té ganes
de comprar el diari
i d'escoltar la ràdio
però quan les coses van malament
el que vol
és que aquella ràbia que té
la traspassi
la pantalla televisiva
i algú
es faci ressò
d'aquest sentiment
abans parlàvem dels sentiments
i evidentment
la tertúlia
és la fase final
d'aquests sentiments
insisteixo
perquè és la part més tabernària
i és la part més visceral
i evidentment
pitxi que
tant de bo poguessin parlar més de futbol
a les tertúlies
però jo crec que ja hi ha programes
on es repassen els gols
i per la tele
els gols ja es veuen
vull dir
després parlar de tàctiques
això la ràdio també ha fet l'anàlisi
mentre escoltes el partit
i potser
a la tele
la gent està esperant més el ressupor
l'anàlisi
i l'espectacle
a les tertúlies
jo no dic que no hi hagi part d'això
però per què no pot n'hi haure
les discussions
diu que cada un
cada persona
cada espectador que va al camp
és un entrenador
per què no es pot debatre
amb una tertúlia
precisament això
que sigui l'entrenador
que es parli de futbol
que es parli de
si més hi ha de jugar a l'esquerra
o a la dreta
perquè uns que defenguin a favor
els altres a contra
perquè no se canviï la regla
del fora de joc
per donar més espectacle
que es parli molt més del joc
perquè llavors pitxi
la iaia aquesta de Montroig del Camp
no ens veuria
totalment d'acord
però si jo vull tenir
la punta d'audiència més alta
el programa
traca la Vicky Beckham
si està en pilotes
i cinc minuts abans
dic
dentro de unos momentos
vamos a ver a la Vicky en pilotes
i tota l'audiència
està mirant allí
tothom veient
clar
a veure
però no siguem
no siguem hipòcrites
la contraportada de l'As
és una tia en pilotes
Tomàs Guàs
i una tia en boles
vull dir
és que això ja existeix
però no l'As veu més
per sortir del Tomàs
si sortir del Tomàs Guàs
però segurament aquella pàgina
que vingui a dir
que no sigui la base
això
que no sigui això
que n'hi hagi part d'això
estic totalmente d'acord
ha de ser la salsa
que estigui
també estic d'acord
però que n'hi hagi
un complement
més del que és el joc
és el que jo defenso
personalment
és trobar el terme mig
que costa moltíssim
pel que fa al model
de convidats
és obvi que
una de les peces importants
clau de les tertulies
és qui són els convidats
per vosaltres
qui han de ser els convidats
han de ser
abans parlava el Xavi
que havien de ser convidats fixos
han de ser fixos
han de ser esporàdics
han de ser entrenadors
futbolistes
és com el teatre
fixa-t'hi
que el teatre
som el que és un doctor sempre
jo crec que no hi ha
una veritat absoluta
sí que és cert
que amb alguna cosa
entenc el que diu el Xavi
de dir
bueno tens un equip
que moltes vegades
ja resulta que no són
uns convidats fixos
és que van amb el pinganillo
i els diuen
i ara digues això
patapam
ho diuen
perquè han d'escalfar
de forma artificial
aquella tertulia
ara jo insisteixo
els convidats
que han de venir
són convidats
que siguin experts
en el tema
que s'ha de tractar
jo portar convidats
que sàpiguen
si hem de parlar
del Beckham
portaríem a la Victoria Beckham
ara si hem de parlar
de futbol
doncs no portaríem
a la Victoria Beckham
portaríem el David
o per parlar de futbol
tampoc
portaríem el David
efectivament
però insisteixo
crec que s'ha de parlar
des del coneixement
jo el que sobretot
voldria recuperar
és una frase
que fa poc
vaig sentir
que va dir
Albert Schuster
i que em va fer
reflexionar
i el Schuster
comentava
que avui en dia
el periodisme esportiu
és un tant percent elevadíssim
per no dir
gairebé majoritari
d'opinió
i que hi ha poca informació
i massa opinió
aquí hi ha massa gent
que parla
parla
parla
parla
i la majoria
igual no saben
ni de què parlen
i que el que hem de pensar
és si aquest gènere
de la tertúlia
i escolta'm
i tots hem fet tertúlies
i jo em guanyo la vida
fent tertúlies
vull dir no renego d'això
però si hem de ser
honestos amb nosaltres mateixos
i dir si aquest és un gènere
de recurs fàcil
que quan no tenim notícies
que explicar
vinga va
fotem un safretj aquí
i ens apuntem
a tots a parlar
perquè a més a més
és monotemàtic
dilluns, dimarts, dimecres
continues parlant del mateix
i van desfilant
una sèrie de persones
que continuen parlant
del mateix
però no hi ha
no hi ha una capacitat
de generar temes
i informacions noves
perquè acompanya
això és el que costa
aixecar la notícia
ser davant
a punter
en aquest sentit
Xavi
tanquem-sit primer el tema
dels tertulians
parleu dels tertulians
i després parlem
de la presència d'informació
en els programes servis
ho t'ho dava dir
perquè m'he quedat amb la frase
la triple mentida
dius tres vegades una mentida
i te l'acabes creient
i estic d'acord
amb el Lluís
però després parlarem
per mi
ho he dit al principi
els tertulians
han de ser fixos
jo havia començat
el món del teatre
i era aquella època
quan el teatre materi infantil
i com que fèiem moltes obres
per tot Catalunya
eren molts duemenges
i no podíem estar cada duemenge
perquè si no teníem algú
ens partíem
el cert li van donar
un premi lloyes
en aquella època
lloyes
eren per exemple
la plantilla 1
i la plantilla 2
no anàvem tornant
si ens tocava allí
d'anar 1
i si ens tocava arreu
anava el 2
jo no hi crec
amb la tertulia
que hi hagi 8 convidats
si som 4
que siguin fixos
per la química aquesta
que es produeix
quan estàs a l'escenari
i una tertulia esportiva
sense portar-la
aquí bé
que me'n pilotes
però tampoc
només parlant de futbol
amb aquest tema mig
que jo durant 8 anys
he estat buscant
i al final
crec que he anat a parar
que s'ha prostituït la tertulia
buscava això
que hi hagués
mirar a un de reull
i si jo si picava l'ullet
a l'Emilio
sé què anava a dir l'Emilio
i si li picava aquí a cobas
sé què anava a dir
sempre que sigui informació
quan és rumor
per rumor
per fotre la
vinga va
anem a fer merder
això és el que m'emprenyava
sí però hi ha una cosa
molt interessant
que ha dit també
en Lluís Canut
és el
tot i fer espectacle
no perdre
la visió
de la informació
en el rerefons
és a dir
quan el contartulià
s'acaba convertint
en un estar
aleshores aquí tens un problema
també
perquè tu has de fer callar
com a moderador
en el nostre cas
amb 30 anys
jo havia de fer callar
directors de diari
o havia de moderar
gent que em portava
20 anys o més
aleshores
és difícil
conscienciar
a la gent
que ve una tertulia esportiva
quan ja s'ha convertit
en un ídol
de masses
que el important
no és ell
sinó el que ha de dir
i aleshores
en aquest sentit
al Rondus
sí que al final
ens costava molt
que la gent deixés de parlar
que si l'abuelo
el socio
el primo
el calvo
el no sé què
nosaltres fèiem un esforç
molt gran
perquè la informació
no es perdés de vista
i que al final de tot
era una tertulia esportiva
a l'Àngel Alonso
com a tertulia
en diferents programes
amb qui li agradava més
compartir tertulia?
no ho direm
no ho referixo
no ho referixo
per fer
no ho referixo
que tenia al costat
però a mi per exemple
Ramon Bés
és un conttertulia
que m'encanta
perquè té un criteri
racionalitzar les coses
i cada dia que parla
diu alguna cosa
jo crec que la gent
a la tertulia
quan parla
ha de dir coses
no ha de parlar
per això no venen futbolistes
perquè no saben parlar
de tota manera
és molt difícil
el fet de dir
és molt més difícil
tenir
conttertulians
variables
cada setmana uns
i jo crec que és molt més fàcil
buscar tenir fixes
i si tens fixes
que hi hagi certa química
i cadascú d'alguna manera
assumeix el seu paper
i sap el paper que ha de fer
i al final representa aquest paper
independentment
què pensa i si o no pensa i si
al final acaba
un ha de fer el Barça
l'altre l'espanyol
del Madrid
això últimament passa molt
perquè hem vist unes reconversions
al nacionalcolarisme
de gent amb un passat peric
de tota la vida
que hi ha hagut alguns
que fins i tot han arribat a dir
que se'ls ha aparegut
gamp
per al pla de la Rambla
i jo no
sí que flipo
amb algunes coses
això és veritat
si la gent sabés
els que són realment del Barça
és important
que siguin els mateixos
per això
perquè a vegades
si vas canviant
de conttertulis
que et pots trobar
que dels quatre que tinguis
quatre estiguin a favor
per la mateixa idea
llavors no hi ha confrontació
i una tertulia senyora confrontació
senyor Pichi
no funciona
sí, sí, és obvi
el que m'agradaria
és que es faci un feedback
i de tant en tant
es rememorés
tertulies que s'han fet
amb empel·lació
i volies el que acabaríem rient
però de les coses
que s'han dit
sí, però passaria
com quan jo veig
Mazinger Z
que em pensava que era l'hòstia
i ho veig i dic
hòstia, no era tant
jo em refereixo al fet
que és molt fàcil
dir
el Madrid en guany
fitxarà a Ronaldinho
i demà
el dilluns que ve
dic que fitxarà a beca
i l'altre dilluns
dic tal
i n'encerto un
clar, que n'he dit tants
cada setmana
em vaig dient
em vaig dient
que acerto un
eh, com ho dije jo
que tal
home, tu dijiste
este, l'autre, l'autre
l'autre, l'autre
i la gent
que és el més fàcil de tot
jo crec
que a part de
que també estic d'acord
amb el que s'ha dit abans
que s'ha de buscar més
a les tertulies
informar
però al mateix temps
també opinar
però que la gent que opine
tingui criteri
i entre cometes
no li vull faltar
el respecte a ningú
tingui una entitat
perquè clar
jo quan escolto
les coses d'una persona
dic
joder
ah, si l'escolto
d'una altra
dic, bueno
avui diu això
i demà dirà una altra cosa
clar
no és veritat
digues diat Xavi
no, no, no
que estic totalment d'acord
amb el pitjor
deixem-me arrepent
de la que
s'ha deia que a l'última època
del rondo
jo estava una mica trist
perquè, bueno
jo només he plorat dues vegades
a l'última època del rondo
i quan vau perdre la UEFA
a Alemanya
no?
l'Everkusen
allà me'n recordo
i per què plorava
entre cometes
plorar al final del rondo
perquè veia que ens havíem prostituït
jo us explico
per què m'ha passat a mi
quan la deies més grossa
encara que fos mentida
et trucaven dos mitjans
i com que es paga a cada lloc
hi ha gent
que guanya
més d'un milió de pessetes al mes
i us ho puc dir
perquè he firmat papers
això és l'escàndol
per això jo crec
que ens havien prostituït
les tertúlies esportives
per participar
a tertúlies esportives
d'ambitats setals
perquè jo conec gent
no diré noms
evidentment
que per participar a Madrid
cobrin una cosa
a Catalunya
perquè no participa
a un mitjà
hi ha gent que participa
en diversos
no és el cas del Lluís
vull dir
estic parlant
tinc en mente una persona
que és de Madrid
no era el nostre cas
no era el nostre cas
però sent gent que diu
no és igual
el Madrid fitxa aquí
el que diu Pitxí
tu vas repassant
és que ningú ha fitxat pel Madrid
amb els dos anys
que ha parlat d'aquest home
cada mes un milió de pessetes
això és una vergonya
s'ha prostituït
s'estava prostituint
o s'està prostituint
i la gent de bona pau
hem de frenar això
perquè és per a Lluís
deixeu-me reprendre
la que havia dit abans
el Lluís Canut
de la manca d'elles
d'informació
pròpiament
en els programes
de televisió
creus que realment
és així
i per què s'ha arribat
d'aquest extrem
doncs pel que et deia
perquè és molt més fàcil
sortir a omplir
a far-sir de continguts
d'un programa
amb opinadors
i jo he dit
i l'altre piensa
i jo creio i tal
que verdaderament
en donar informació
i en ser punter
i en poder aconseguir
treure notícies noves
aleshores és molt més fàcil
primer perquè
no ens enganyem
hi ha un excés
d'oferta avui
en aquest sentit brutal
i a més a més
quan veus que hi ha
programes de ràdio
o emissores
de ràdio
perquè tenen no un
sinó dos
i tres programes
a la seva graella
de programes
d'una i dues hores
de durada
escolta m'has de fer
bullir molt l'olla
has de tenir molta informació
com per poder-lo omplir
de notícies
i a més a més
en la línia del que dius
és molt més fàcil
portar allà
contartulians
i vinga va
i tres quarts d'hora
et tenen xerrant
i ara què penses d'això
i tu
anem a desvetllar coses
el Rondo és un programa
que s'ha acabat
i ha estat un èxit
durant vuit temporades
però una cosa
que ens fotia malalts
el Xavi i a mi
era que a les quatre
a les cinc de la tarda
estàvem ell i jo sols
fent passadissos
allà no hi havia ningú
no hi havia un director
no hi havia uns contartulials
per parlar d'un programa
vull dir
era un programa
que es podia treballar molt més
però per què no es treballava més?
perquè no calia
vull dir
perquè tu sorties allà
tenies els vuit fixos
fotien quatre crits
explicaven les quatre notícies al dia
i l'audiència l'endemà
continuava sent alta
i això nosaltres
ens posàvem malalts
ho hem de reconèixer
perquè era una cosa
que dèiem
si tenim aquest producte
el podem millorar
nosaltres n'anàvem
cada dilluns
a les quatre de la tarda
amb la intenció
que potser
no sé
passés un miratge
i la gent arribés abans
i s'impliqués una mica
però no va passar mai
no volíem parlar de futbol
per tant
aquesta idea
que no està tan llunyana
la del Canut
i la nostra
seria possible
el que passa
que
insisteixo
és molt difícil
és com un vestidor
d'un equip de futbol
quan hi haig una figura
és el que us deia abans
com des deia
un director del periode
que vingui dues hores
abans a explicar-te
què vol dir
el tio vindrà en plan estrella
dirà no, jo hablo aquí
i no tienes audiencia
era la resposta
doncs ja la tienes
és molt difícil
molt difícil
encabir informació
i espectacle
però
estic d'acord
que la fórmula màgica
perfecta seria
fer una tertúlia
amb aquests elements
on la informació
no manqui
i és el que jo intento fer
ara en el català
que la gent veja una tertúlia
però
quan acabi el programa
s'hagi assabentat
de tota l'actualitat del dia
i això es fa treballar
des de les dues del matí
Xavier estàs d'acord?
Sí
però sé que costa molt
jo crec que és molt important
comunicar alguna cosa
però
m'he quedat amb el fil
amb el d'abans
cada vegada es comunica menys
no sé
no sé per què
no sé si és perquè
som tants
i la informació
costa molt d'arribar
perquè cada vegada
és més distant
la relació periodista
amb el jugador
vull dir
no cal anar molt lluny
però a l'època d'Estoshkov
podies jugar amb ells a cartes
ara a l'avió
viatges amb ells
ni els veus
ells estan a les files 12
i nosaltres estem a la 34
per tant cada vegada
hi ha més relació
la directiva evidentment
en la qual jo no critico
soc pro
i ho dic ben clarament
i no me n'amago
costa més
de tant en tant
et surt alguna notícia
vull dir que és veritat
que hi ha poca gent
que tinguin notícies
però al costat
en tinc un que en té
en el cas del Lluís
però sempre no
vas a ser tipus Lluís
o gent que porta molt de temps
i té els cops
i no és per fer el pilota
hi ha poca informació
llavors
tota aquesta gent
que anem a l'estertú
i és quina informació estem dient
ens hem d'inventar alguna cosa
per fer-nos avaler
perquè aquesta puta vida
és l'ego
i clar
si ell sap 30 coses
jo no en sé cap
m'he d'inventar
vols que et digui una cosa
al final
hi ha molt poca informació
però al final
al final
tampoc té molts secrets
tota aquesta història
jo sempre soc dels que dic
que una trucada
una sola trucada
és una notícia
tu has d'anar parlant
amb la gent
i trucaràs al Jaume Robres
i parlaràs amb ell
i et dirà dues coses
sense necessitat
de dir-me
Jaume dóna'm notícies
però ell et parlarà de coses
si jo vull saber
com està el tema
dels drets de la televisió
truco al senyor Robres
i ell em dirà una sèrie de coses
que dic
ah cony
doncs pam pam
després truques amb un altre
i parlaràs amb aquell
i t'explica no sé què
i te n'adones
l'altre dia
doncs jo vaig
però és qüestió
no anem a buscar
l'altra banda
és que saps que malauradament
passa que entraríem aquí
en un terreny
i tampoc és tan fàcil
tu un senyor com el senyor Robres
no s'amagui
perquè normalment
quan tenen notícies
es callen
perquè el veig ara aquí davant
ara entraríem en un debat
sobre cap on va el periodisme
i tal
però aviam
és que la gent avui en dia
no despenja ni el telèfon
per això dic
a TV3 el telèfon
em sap greu dir-ho
s'ha convertit en una eina de luxe
fins al punt
que ara
el compartim entre periodistes
o sigui
el que és imprescindible
a qualsevol redacció
que és
agafar un telèfon
i fer trucades
perquè aleshores
t'en acabes
o com sortir al carrer
avui
el periodisme
s'ha convertit
en un periodisme
de web
tothom entra a les webs
tothom sap de tot
i m'han dit
i m'han dit
tothom sap de tot
tothom puntifica
això va començar a l'època
del Pep Guardi
perdona
del Pep Guardià
de la Lluís Figo
que tu ho coneixes
ho coneixem bastant bé
no és que els havia sortit
d'un portal
i s'han fet un petó
hòstia
i a partir d'aquí
li van dir
gai, maricó
i tot Barcelona a ple
fins a Catalunya
i fotem la més grossa
fins que un dia parles amb ell
i dius
escolta
jo m'hi foto petons
amb ti
no passa res
amb el meu germà
em foto petons
què passa
que per això som gais
fixeu-vos allà
anys enrere com anem
i aquest és el periodisme
que jo crec que està
mal funcionant
des de fa bastant temps
el m'han dit
o com han dit
anem a confrontar
és veritat
no és veritat
però també
per una altra raó
perquè els periodistes esportius
som els majors
llepaculs del món
és a dir
necessitem viure
del que ens digui
un futbolista
o un directiu
o estem al servei
de l'editorial
que mana
avui
el senyor Roures
avui ha estat valent
jo l'he escoltat aquí
l'he llegit
l'he escoltat a ràdios
també
vull dir
si tothom tingués
aquesta valentia
de parlar de les coses
quan s'han de parlar
nosaltres ho tindríem
més fàcil
però no
per aconseguir aquestes notícies
hem d'estar llepant-li el cul
al Ronaldinho
al Figo
al Laporta
o al Rossell
és igual
sigui qui sigui
per què?
perquè si no aquesta gent
passarà de nosaltres
i al futbolista
no ens adonem
que és la persona
més egoista del món
tu li pots fer 50 favors
i tu ho saps Lluís
perquè ets bon tio
i li hauràs fet 20 favors
50 favors
un dia
una columna
una opinió
un comentari a la ràdio
que no li agradi
i et retira la paraula
i se t'ha acabat la font
no no
el que hauríem de posar-nos
força els periodistes
i dir
escolta tu vens i parles
perquè si no parles
a la roda de premsa
el que tu fas a la nit
sortirà a la llum
com feia José María García
que era un tio
que va treure informació
tota la vida
tenim dos collons
i aquí som tots uns llepes
però depèn
què dius del futbolista
no sé si estaràs d'acord
estaràs d'acord
es retira la paraula o no
perquè jo he dit
coses que són certes
d'alguns futbolistes
i m'han dit
hostia tio
no ho havies de dir
però tens tota la raó
el problema és el que et vinc dient
com que no tenim notícies
i ens hem de fer valer
com aquell, com aquell, com aquell
perquè hi ha 50 persones
que estan a 34 mitjans
i cobran molta pasta
hòstia jo què sé
va m'ha dit la veïna
que ha vist aquest fotent-se un petó
va ja és gai
home no ho veiem
però que surtin ells
i parlen
no jo he parlat de l'estòs
que a la cagada
diu tio té raó
em sap greu que les diguis en públic
bueno és la meva feina la teva
però no retiren la paraula
i el Pitxí segurament
li ha passat amb altres periodistes
o el Lluís no em sembla
t'hauràs vist Pitxí
moltes vegades jugadors
retira paraules
estem plens de globus
i els hem de petar
d'una punyetera vegada
dimecres eh
a les 4 hi ha una taula
doncs pensada especialment
per parlar entre la relació
periodista-club i jugador
hem parlat de la presència
d'opinió a les tertúlies
hem parlat de la presència
d'informació en els programes
de la presència de l'anàlisi
per exemple
en ve al cap la imatge
del Pitxelonso
i amb la pantalla tàctil
al 100% futbol
amb aquesta anàlisi
encara t'he acabat
avui en dia
Pitxí s'està perdent
a veure
jo crec que
això a Pitxí
s'hi recupera en la pantalla
perquè a TV3
ja no es troba la pantalla
perquè no sap ningú
qui és el que fa
s'ha de fer servir la pantalla
tant de bo
tant de bo
a recuperar la pantalla
jo crec que cada cosa
té el seu temps
jo crec que s'ha d'anar innovant
s'ha d'anar buscant
noves coses
que motiven
motiven la gent
jo no sé si encara
s'ha de seguir fent
aquest anàlisi
s'ha de fer seguir
l'audiència ho dirà
si es fa l'audiència ho dirà
en aquest sentit
però
al fil del que comentàveu abans
jo vull fer un petit
quan jo vaig pujar
al Saragossa
jo tenia 21 anys
o això
més o menys
21-22 anyets
jo vaig pujar
i jo veia els
els companys d'allí
a Rua
Violeta
bueno
jugadors de tota la vida
i jo pràcticament
es parlava de vostè
anàvem a fer un rondo
i jo ja entrava al miss
sense que ningú em digués
que jo hagués d'entrar
al cap
de 10 anys
escolta
pujava un nen
del filial
i li dius
oi tu
a dintre
i jo
entra tu
doncs
amb el món del periodisme
ha passat el mateix
és a dir
surt un becari
i de cop i volta
li fot una hòstia
perdó per l'expressió
al Bangal
o al Cruyff
o al Raif
o al qui sigui
i jo em quedo mirant
i dic
però tu qui ets
per fotre'l'hi
desacreditant-lo
com a entrenador
no em refereix ja
que tingui una impressió
d'ell
o el que sigui
jo dic
home
si això ho fa un tio
el Lluís
un tio que té un criteri
d'anys de credibilitat
al món del periodisme
i tal
diràs
home
si ho fa per alguna cosa
però qualsevol niñato
qualsevol niñato
que surt
que és un becari
pum
clar
egos
però a l'altra banda
qualsevol niñato
de 19 anys
que juga a futbol
contesta un periodista
també
perdó
qualsevol niñato
de 19 anys
que juga el primer partit
amb la samarreta
d'un equip
també contesta malament
a un periodista
o no li signen
l'autògraf
a una faccional
la progressió
ha estat en tots els nivells
t'he parlat abans
del futbolista
que és igual
però
i això és el que
veritablement
és preocupant
sota el meu punt de vista
és preocupant
que qualsevol
està capacitat
o escriu capacitat
per dir la bestiesa
més gran que sigui
i no passa res
ni li tiren de l'orella
ni passa res
en els programes
de televisió
sobre futbol
també hem vist com
de mica a mica
s'ha anat incorporant
un altre element
com és l'humor
per exemple
un programa
doncs en què
el feia servir molt
era el de Maracanà
que el va fer servir
a 4
creieu que aquest és
un recurs
que es pot anar introduint
o cap on creieu
quin pot ser el futur
dels programes televisius
sobre futbol
saps què passa
que la tele
també hi ha
en certes hores
i ho comentava
abans l'Albert
no deixa de ser
un espectacle
i per tant
cada vegada
intentes incorporar
una sèrie
d'elements
que a més a més
obrin al màxim
el ventall
de l'audiència
tu no estàs dirigent
és a dir
tot en funció
de quin canal treballis
en quina hora
tot pot anar
més segmentat
o més obert
quan se't demana
que busquis una audiència
més generalista
doncs aleshores
vas incorporant
el traslladament
jo recordo
haver treballat
durant molt de temps
amb gent
com el Clapés
o ens que allà
ell intentava
posar una nota
diferent
al que era la nota
rigorosament
periodística
que podíem posar
a la Pilar Calvo
i jo
aleshores
però ho fèiem
amb la intenció
d'obrir al màxim
el ventall
de l'audiència
perquè enteníem
que a aquella hora
i a través
d'una cadena
generalista
com era TV3
no podíem
senyir-nos
únic i exclusivament
el públic
entès de futbol
perquè té
una quantitat
és una audiència
molt concreta
molt reduïda
i havíem d'anar
a intentar
captar
el màxim
de públic possible
mira jo
abans
parlava
del fet
de veure coses
deies abans
pitjor
m'agradaria
tornar enrere
i que es recuperessin
alguns gèneres
alguns aspectes
jo l'altre dia
estava veient
un Força Barça
que jo era un dels
que feia imitacions
i personatges
i de més
amb la Fons Arús
i molta gent em deia
és que el Força Barça
és igual que el Polònia
d'ara però de futbol
clar
jo m'ho havia arribat a creure
perquè jo tenia aquesta imatge
del Força Barça
però vaig veure un vídeo
l'altre dia del Força Barça
i era absolutament draconià
era cutre
era salchitxero
era bananero
vull dir
ho compares amb el Polònia d'ara
i amb la tecnologia d'ara
i dius
hòstia
si ara recuperéssim
el Força Barça
ningú ens veuria
vull dir
de debò
o sí
però no
quedaria cutre
cap a on evolucionarà
la tertúlia esportiva
jo estic convençut
que evolucionarà
cap a una fórmula
semblant
al Dónde estás corazón
al Salçar Rosa
etcètera
i si no
d'aquí dos anys
o tres
tornem aquí
a fer una taula rodona
i ho veiem
jo crec que es convertirà
en més rigor
hi haurà una selecció
jo la veritat
la veritat
no em veig fent de patinyo
no
hi haurà una selecció
més esticada
o sí Lluís
depèn de la pasta
que ens paguin
la gent seguirà parlant
un i tres a la vegada
perquè ningú s'entengui
que això és el que ven
i l'únic pis
que l'únic personatge
que jo crec que ja té 51 anys
gent de buscar un altre
d'un mig humor
però que informa
el que passa que després
no és molt creïble
això és una lluita que tenim
és Tomàs Guas
és molt difícil
trobar un personatge
jo estava enamorat
dos dilluns em despertava
rient
perquè sabia que el Tomàs Guas
em diria notícies
però el que passa
que em faria riure
el problema que em trobava
la gent que deia
hòstia clar
com que riu
no me'l crec
dic creir-se'l
perquè està ben informat
de segons que evidentment
no del Barça
perquè ell no
però d'altres coses
està ben informat
jo crec que l'únic punt d'humor
seria estil Tomàs Guas
que encara no n'hi ha
insisteixo
a la contra
i sobretot molta serietat
a la contra
te t'hi ha amb boles
ni Vicky Béca
amb boles
ni el Lluís Cunit
encara amb tanga
o cassotets
no
gent normal
i cada vegada parlant
el Pitchi com creu
que seran les tertúlies
a televisió
sobre futbol
jo crec que desapareixeran
jo crec que desapareixeran
a la llarga
les tertúlies
a la televisió
a la ràdio no
però a la televisió
estic convençut
que desapareixeran
ja tenen problemes
per què?
per què?
doncs perquè
deixaran d'interessar
crec que deixaran d'interessar
fins i tot
els programes
de futbol
que es fan
cada cop
és més difícil
mantenir
fidelitat
cada cop
és més difícil
perquè la gent
quan ja ha vist els gols
ara tu pots fer
el que vulguis fer
el gol a gol
per moltes coses
que t'inventes
ja si a les 6 de la tarda
o a les 5
han jugat els partits
hi ha cadenes
que t'han donat els gols
s'ha vist tot
i què es pot fer
aquest programa?
s'ha de tenir
moltíssima imaginació
i mireu les cadenes
que hi ha
i mireu el que fan
i penseu
si la gent ja ha vist els gols
però no ha sentit
que tu debatis
que ell debati
que ell parla del Barça
que tu parles del Madrid
falta això
la confrontació verbal
i et faria la pregunta
per què et van deixar
de fer el rondó?
per qüestió econòmica
per qüestió
econòmica
de veritat
de qüestió econòmica
i així de clar
i és veritat
que era massa car
jo era pare implicada
però jo crec que seguirà
ojo
repeteixo
la selecció de
Baldano
gent que tu diguis
aquesta gent m'argumenta
hi pot haver una mica
confrontació
és a dir
si tu pares del Barça
jo dic
te to do ro o pitxi
llavors no hi ha tertúlia
si tu dius això jo dic allò
però argumentada
amb una pisca
jo et diria
que la tertúlia
per allò
parlar per parlar
estic d'acord amb tu
que desapareixerà
com de fet
gairebé desaparegut
però
adaptar formats
com per exemple
podria ser el de 59 segundos
a un debat futbolístic
amb gent
que de debò la toqui
i tingui ganes
de confrontar
i d'això
bé argumentar
jo crec que tindria
tindria cabuda
és que és el que us deia
la tele va cap a una adreça
ens agradi o no ens agradi
va cap aquí
no hi ha una ningú
que es presti
però si hi hagués
un pipi estrada del futbol
que vingués allà
que la pidessin en públic
per jo què sé
per 12.000 euros
això tindria audiència
tu pots aquí
el president del Madrid
i tothom fotent-li canya
o al revés
o el president del Barça
i tothom fotent-li canya
o el Rossell
i tothom fotent-li canya
és que
ni 100 ni 0 obert
si no acabarem plorant
però vull dir
desapareixerà
no
s'adaptarà
Gaspar i va bé un
Gaspar i va bé un
i prou
però al final
s'adaptarà
a les tertules esportives
canviaran el concepte
quan vam començar el rondo
a veure
el Lluís Canut
va ser pioner
en molts aspectes
en la tertula esportiva
com ho va ser el Pere Escobar
nosaltres vam fotre
una marxa més
vam incorporar crits
vam incorporar
vamència
vam incorporar
coses que fins aleshores
eren pròpies
dels programes del cop
i això és el que dic
que avançarem cap aquí
ara seguirem incorporant
quan fèieu
fa 8 anys
creu el rondo
aquests eren elements
que volíeu introduir
des d'un primer moment
l'exemple era
heu de ser el Tòmbola
o el Cròniques Marcianes
del futbol
aquest va ser l'exemple
que ens va posar el director
aquest va ser l'encàrrec
i ara per això dic
quin és el pas més enllà
el Cròniques
o el Tòmbola
han evolucionat
cap a altres programes
això també evolucionarà
ens agradi o no
serà així
si no ja ho veurem
si us sembla
tancarem ara
amb la taula
si us sembla
tota la gent
que tingui
preguntes
doncs
el Joan
les
les formularà
el Pitx era radical
i deia
no
les tertúlies desapareixeran
amb què creus
que s'ompliria
Pitx aquest espai
que les cadenes
estan destinant
actualment
a parlar de
però és que
tampoc n'hi ha
tantes cadenes
que destinen
un temps
a tertúlies esportives
és que tampoc
n'hi ha
tantes cadenes
jo que sàpiga
igual
és a dir
Antena 3
no fa cap tertúlia esportiva
Tele 5
no fa cap tertúlia esportiva
és a dir
són
cadenes
privades
que
que van anar pel caler
però mira la Sexta
sí
però la Sexta
ben bé
no és tertúlia esportiva
tampoc
jo no ho considero
tertúlia
i a més
tot el que parlen ahi
és futbol
entonces m'estàs donant la raó
a mi
perquè tot el que parlen ahi
és imàgens
pum
és gols
el Madrid
el Parle
el Cariobiano
el Xapi
l'altre
pum pum
i parlen
de la jornada
d'ahir
no parlen
de si
les papilles
que se tomen
i no sé què
temps al temps
temps al temps
ja veureu com seran els primers a fer-ho
ja ho veureu
ara no hi ha en Jaume
ja està
ja ho veureu
tenim alguna qüestió
per a la gent de la taula
bona nit
a mi m'agradaria saber
una miqueta
si el futur
del periodista esportiu
va encaminat
al perfil Andrés Montes
i Tomàs Guàs
bueno aviam
jo
amb tot el respecte
tenen 50 i escaig d'anys
està a punt de jubilar-se
amb tot el respecte
i el carinyo
cap al Tomàs
i l'Andrés Montes
ells
són dues persones
que han creat
dos personatges
i aleshores
el personatge
ha superat
a la mateixa persona
viuen d'aquest personatge
a més a més
els va molt bé
amb aquest personatge
i per tant
jo crec que
no hauria de ser
el model
que hauríem d'agafar
cap al que ha de ser
un periodista
ara
vull dir
ells han seguit
aquesta línia
i els hi ha anat molt bé
doncs és molt respectable
per la seva part
la figura singular
que et deia
jo crec que la tertúlia
tendeix a trobar
aquesta selecció de gent
amb arguments
amb confrontació
sana i bona
però falta aquesta salseta
que és la carn
i falta la salseta
jo crec que serà molt difícil
ja no tant al Montes
que trobo més exagerat
sinó el Tomàs
serà molt difícil
que hi hagi un altre Tomàs
però són personatges
molt singulars
vull dir
no és el model
ni molt menys
també a més
el Tomàs
és un personatge valent
perquè a Catalunya
s'atreveix a dir que és pericol
una mica anticuler
aleshores és un personatge
molt buscat
no també
diguem que
juga
té molts elements
que fan personatges
però fixa't una cosa
és un personatge
el Tomàs
que ha estat molt engreixat
pels mitjans de Madrid
el Tomàs ha estat engreixat
perquè els hi anava perfecte
que a Catalunya
hi hagués una persona
que es rebel·lés
contra tot aquest nacional
colorisme i tal
aleshores els hi anava perfecte
és a dir
de la mateixa manera
que existeix
el Tomàs Guaix
a Barcelona
on està el Tomàs Guaix
de Madrid
és que no el van crear
i ara fa un moment
a microtancat
parlava amb el Xavi
del programa
que ell ara dirigeix
això del club de futbol
i li deia
home
si hi ha una persona
com és el comentarista
de capçalera
d'aquest programa
el senyor Gati
que a més a més
el primer que fa
només començar el programa
és declarar el seu estat d'ànim
en funció del resultat del Madrid
ha d'haver-hi una rèplica
amb què hi hagi
un Gati
en versió culer
perquè pugui haver-hi
aquest Tom Aïdà
que hi hagi
aquesta rèplica
que hi hagi un perri
a Madrid
segurament
ni s'ho plantegen
que això hagi d'existir
és a dir
a Madrid
els hi anava perfecte
que hi hagués un senyor
a Barcelona
que és a tirar merda
contra el Barça
ara
que hi hagués algú a Madrid
que és a dir
que és des de Madrid
a tirar merda
contra el Madrid
no ha existit
és veritat
perquè és que a Madrid
és una de les coses
que jo vaig trobar
que al Rondo de Madrid
li va faltar també
quan es va fer el Rondo
a nivell nacional
un programa que havia nascut
a Catalunya potser
li va faltar una mica més
de barcelonisme
perquè la veritat
és que parlàvem de l'audiència
i l'audiència Espanya
és merengue
vull dir
està claríssim que aquí
que em perdonin els pericos
però quan es parla de l'espanyol
tots sabem que ens baixa
bastant l'audiència
per tant es parla més del Barça
a Espanya
el Barça és una mica l'espanyol
en aquest sentit
quan es parla del Barça
les audiències baixen bastant
amb respecte al Madrid
però no és tanta la diferència
no però Déu-n'hi-do
pot haver-hi un 65 i un 35
entre un 60 i un 40
i un 65 i un 35
la veritat és que a les Espanyes
ens traguen poc els culers
i vull dir
parlar bé del Barça
jo crec que no és gaire
sí però encara
només que introdueixis
aquest element transgressor
ja li hauria
d'haver un programa d'aquest
sí, sí
d'acord
més qüestions
per part del públic
comentau
a banda del possible
barcelonisme
o antibarcelonisme
hi ha alguna altra diferència
que vosaltres heu treballat
a mitjans de Barcelona
i de Madrid
o hi heu col·laborat
amb aquesta tertulia televisiva
té més diferència
si es fa a Catalunya
o es fa
per tot l'estat espanyol?
a Madrid
hi ha 50 persones
que t'estan esperant a fora
per fotre't un mastegot
directius
aquí a Barcelona
d'augment
ens deixen fer
hi ha més llibertat
a Catalunya que a Madrid
és a dir
qui es pot atacar el Barça
a Madrid
no es pot atacar el Madrid
això és el que tots hem vist
i sabem
i jo crec que s'ha d'existir
vols dir que el Madrid
condiciona més
bastant més
no sé com
és una talaranya allà feta
que és difícil
poder parlar en contra el Madrid
estàs d'acord Albert?
sí, sí
jo pel que
què passa que jo no he dirigit
mai programes a Madrid
sempre he estat de contartuli
és a dir
col·lesant
però
no ho sé
suposo que sí
pel que he escoltat
i pel que
pel que m'han dit
els presidents del Madrid
manen moltíssim
per la teva experiència Lluís?
no, no, no he detectat això
és evident que el Madrid
té un pes
enorme
en aquest
en els programes
d'àmbit espanyol
i per tant
doncs clar
la premsa de Madrid
s'ho mira més
a l'hora de
de posar el dit
a la boca
a la gent del Madrid
no sé si
hi havia alguna altra qüestió
si no
jo vull una cosa
clara
perquè a mi sempre
he sigut seguidor del pitxí
no preferiria la pilota
tampoc
però
la pissarra del pitxí
jo la posaria
però per sempre
això és veritat
que moltes coses
que hem trobat a faltar
ho ha trobat a faltar gent
els que es donava a futbol
i els que no
perquè
ho veiem més fàcil
ho enteníem més
i és veritat
que estem en un moment
els últims anys
com us ho explicava
no era broma
el que es deia
de la tertúlia femenina
cada vegada hi ha més dones
que van al futbol
i que els agrada el futbol
i jo ho sé
a part de la seva guapura
i la seva atractiu
la gent escoltava
perquè aprenia més fàcilment
el futbol
és veritat
no no
t'ho dic clar
pitxí
abans que vaig molt al mercat
i m'ho diuen
diuen
hòstia el pitxí
quan explicava allò
dic que és veritat
que se besen
que se besen
abans ha dit el Xavi
que havia fet d'actor
però no era gai
no no no
s'està posant vermell i tot
perquè és veritat
no ho estic inventant
i cada vegada
hi ha més
jo per exemple
entenc que TV3
tingui tendència barcelonista
entenc que Tele Madrid
tingui tendència madridista
entenc que Canal 9
tingui tendència valencianista
però no entenc
que Televisió Espanyola
tingui tendència madridista
o que Antena 3
i Tele 5
tingui tendència madridista
hi ha coses
que no entenc
i probablement
és per aquest
porcentatge
a nivell estatal
a nivell espanyol
de seguidors madridistes
i
és que és això
pitxip
tampoc els pericos
entenen
perquè no tenen
quota de pantalla
a les teles
ara sí
ara TV3
ha fet
jo crec que
molt encert
el gol a gol
de l'espanyol
també
perquè
som pocs però concentrats
doncs Déu-n'hi-do
no sé si fins i tot
tenim més audiència
que el del Barça
alguns dies
en qüestió de xer
també el del Barça
té uns talls de publicitat
que no té els de l'espanyol
i aleshores això
li mimba audiència
i probablement també
estic totalment d'acord
amb l'encert
d'haver fet aquest envoltor
i exclusiu
de l'espanyol
perquè del que més
es queixaven els seguidors
de l'espanyol
és que s'havien d'empassar
tot el del Barça
per veure
el gol de l'espanyol
i aleshores no sabien
exactament on estava
el gol de l'espanyol
però
probablement el problema
que té en aquests moments
el del Barça
és que va de darrere
el de l'espanyol
i aleshores
és el teix que es moció de la cua
és com començar un diari
per les pàgines
que de fet el públic
sí que ho fa
que l'espanyol
ara són les últimes
però és començar el diari
per les últimes pàgines
doncs senyors
si no hi ha més qüestions
ho deixem aquí
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos avui
tanqueu aquest primer dia
de les jornades
demà ens hi tornarem a posar
a les 5
amb un dia ja més
especialitat
sobre la ràdio
avui hem parlat fonamentalment
de televisió
i demà a les 5
ens hi posem a la ràdio
moltíssimes gràcies
i fins demà
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Yes.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!