Les 11 del matí, 10 minuts, ho comentàvem,
a tres quarts de nou del vespre,
segurament si passegen per diferents carrers de la ciutat,
ara ho hauran vist, diferents cartells,
preferiment en comerços de la ciutat,
en què es reclama suport popular, suport ciutadà,
per la Judit García i el Roberta Aparicio.
Són una parella de Tarragona, la Judit d'aquí de Tarragona,
el Roberta de Reus, que s'han participant,
des de finals del mes de maig,
al programa de televisió espanyola,
Miria Ken Baila, aquest programa que es fa a la primera,
els dilluns a la nit, a les deu, presentat per Ané i Cartiburu,
i que en aquesta última etapa,
després que hagin desfilat diferents famosos en les últimes temporades,
ara s'han fent una selecció per escollir
quina parella representarà l'estat espanyol a l'Eurovisió del Ball,
una competició que se crea expressament per aquesta edició,
una competició nova i que tindrà lloc el proper 1 de setembre a Londres.
Ens acompanya aquí a l'estudio de Tarragona a ràdio la Judit García.
Judit, bon dia.
Bon dia.
Telefònicament podem saludar el Robert Aparicio.
Robert, bon dia.
Bon dia.
Escolteu, això d'anar passejant pels carrers i veure la vostra cara,
pels cartells, què us sembla?
Bé, doncs mira, sembla, és curiós, no?,
perquè mai havíem vist aquestes coses, no?,
que les botigues estiguessim allí nosaltres i demanant vots,
perquè, bé, en competicions així a la televisió
pràcticament mai havíem anat.
I, bé, ens sentim superorgullosos de dir,
ostres, mira, quina quantitat de gent ens estarà ara veient aquí al carrer
per votar i ens sembla perfecte.
El Robert també ha comprovat el preu de la fama, o no?
Bé, doncs...
Et reconeix la gent pel carrer?
Pel carrer encara no.
La veritat és que potser al portal de casa o al teu carrer
o la gent que sí que et coneix sí que diu
ostres, ho vas fer molt bé o felicitats
o et vaig veure l'altre dia i et vaig votar.
La gent s'entusiasma molt,
sobretot quan et veu al carrer i et diu
et vaig apujar l'altre dia
i estic molt content que hagis passat.
El Robert té 22 anys, la Judit en té 18,
fa 7 anys que veieu junts.
En l'últim campionat de Catalunya, de 10 valls,
veu quedar campions.
En l'últim campionat d'Espanya, també de 10 valls,
crec que veu quedar subcampions, veu quedar segons,
o sigui que sou una parella d'alt nivell, podríem dir,
en la vostra competició.
Expliqueu com va sorgir,
com és que sou participant en aquest Mira a quem baila.
Bé, jo li dono pas al Robert, que ho expliqui.
Doncs vinga, Robert, t'ha tocat.
Bé, doncs, primerament ens vam trucar,
vam trucar a moltes parelles d'alt nivell
per començar a fer un càsting,
per escollir, a veure,
volien escollir a 20 parelles per començar a fer el programa.
I, bé, vam començar i vam anar a Barcelona a un hotel,
un munt de parelles, tots...
La veritat és que pràcticament ens coneixíem tots.
I vam fer diversos grups i vam haver de ballar,
allí davant de les càmeres i...
Aquests càstings que veiem ara tant per la tele, no?
Sí, sí, sí, és pràcticament això.
I després van escollir un...
No me'n recordo quantes parelles eren,
de diferents províncies i de tot Espanya,
i ens vam reunir tots a Barcelona
per fer un últim càsting.
Aquest per escollir a les 20 parelles
que havien de participar en el programa.
I, bé, d'aquestes 20 parelles
hem anat excluint unes quantes.
Cada programa van anar eliminant
fins que ara encara en sis per la semifinal
i cada quatre a la final.
Dijuns a la semifinal,
sou sis parelles,
en quedaran quatre per la final
i d'aquí, doncs, escollirà la parella
que vagi a Londres.
Com els nervis, com han anat?
Ja porteu uns quants programes,
heu anat passant moltes crives,
heu anat rebent molt suport popular,
els nervis, les sensacions...
Com funciona això de la tele en directe, Judit?
Doncs sí, bueno, el primer dia a la televisió
va ser un impacte per nosaltres
perquè, com a veure,
per les càmeres que ens gravaven,
si ballant sí que no hi havia problema,
però a l'hora de parlar amb un micro
i la gent que t'estava mirant era diferent,
però, bueno, mira, hem anat passant
i cada vegada la pressió és menys.
I clar, ara a la semifinal
estàs a les portes que dius
ostres, necessitem l'apoi de tothom,
a veure si la gent ens acompanyarà,
a veure si passarem,
estem a les portes,
podrem arribar a través de les portes,
ens quedarem allí, però, bueno...
Robert, què tal l'experiència?
És diferent ballar
amb una competició normal
que ballar davant de les càmeres,
sabent que per la tele
t'estan ballant 3 milions i mig,
4 milions de persones?
És molt diferent,
perquè, clar, és que, a més a més,
el programa que és en directe,
clar, t'ho estàs jugant tot
a una carta,
ho has de fer bé
per nassos,
perquè tothom t'està veient
i tothom s'està fixant
en el que estàs fent.
I, a més a més,
clar, és el que t'ho has dit,
no és el mateix
ballar amb un pabelló
que ballar davant d'una càmera
que saps que t'està veient
pràcticament tota Espanya.
Al mitjà televisiu,
les característiques del plató,
els requeriments tècnics,
us condicionen d'alguna manera
a vosaltres,
en Judit o Robert?
No, no, no,
no ens condicionen per res,
o sigui,
la mitja part,
pràcticament,
a casa es fa una eternitat
per nosaltres allí,
sembla que sigui un segon
perquè hem de fer canvis
de vestuaris
i hem d'estar corrent
cap amunt i cap avall,
però no, no,
no hi ha cap problema.
I diguem-ne que
aquests dies
ja esteu fent campanya,
amics,
coneguts,
veïns,
tots els hi doneu
dues contrassenyes,
dos números,
te'n saps a memòria
el nombre de telèfon?
Sí, sí, sí.
Vinga, va, diguem-lo, Judit.
Doncs mira,
per votar el Robre París
i la Judit García
perquè puguin passar
a la final
s'ha de votar
el 905-446-905
o...
Enviau un missatge...
Vinga, Robert.
Enviau un missatge
amb el text
parella,
pareja,
E,
al 5554.
Veu,
ho teniu ben après, eh?
Sí, sí, sí.
Funciona aquesta campanya
al boca a boca o no?
Home, sí,
la meva germana
i la meva mare
estan abocant aquí
uns grans diners
i estan repartint-ho,
fan corregudes
per tot arreu
i, bueno,
i sembla que sí,
que a la gent
tothom els diu
sí, sí, els apoyarem,
vamos,
fins on faci falta.
I, bueno,
sí, home,
per el que hem vist ara,
o sigui, hem passat
i sempre que passem
pel públic
hem passat els primers
i llavors, doncs,
jo suposo
que aquesta campanya
me'n confio.
Teniu bones sensacions
o no?
Sí, sí.
Creieu que és diferent
quan vosaltres veieu
en una competició
doncs hi ha un judat
d'experts
que valoren
un tipus de coses
però és obvi
que el públic en general,
el públic que estem a casa
no està tan tranquils
al sofà
doncs, òbviament,
ens fixem en unes altres coses
i tenim uns altres criteris.
Heu notat, vosaltres,
diferències
entre els criteris,
el rigor dels jutges
i els criteris
que tenen els espectadors,
Judit?
Bueno,
és el que deies abans,
és depèn de la campanya.
pot ser, per exemple,
que una parella
tingui un nivell
diferent a l'altre
però és la campanya
que tu facis
perquè una parella,
per exemple,
que estan més o menys
al mateix nivell
i ho tenen una miqueta menys,
si tu fas una campanya
supergran
és igual el nivell
que tinguis
perquè des de casa
no valoren la tècnica,
no valoren si vas a ritme.
Ells compten
que somriguis,
que vegis que els agradis
i llavors
és votar.
I les diferències,
home,
no,
les parelles
totes que estan allí
són bones.
en Robert també
penses el mateix?
Coincideixes amb la Judit o no?
Sí,
bueno,
jo penso que,
a més a més,
la gent de casa
el que vol veure
és una mica d'espectacle.
No es fixa tant
tècnicament
la posició
i tot el que requereix
la competició,
sinó que es fixa
una mica més
en l'espectacle,
de cara a les càmeres,
dels moviments
que facis,
és una mica més
del que deia
d'espectacle.
Aquest dilluns
la semifinal.
Si tot va bé,
dilluns vinent,
la final.
I si tot va bé,
dia 1 de setembre,
Eurovisió.
Vamos.
L'Eurovisió del ball.
Què en sabeu
d'aquesta competició
que s'ha creat
ara recentment,
Judit?
Bueno,
doncs pràcticament
no tenim molta informació.
L'únic que sabem
és que se celebrarà a Londres
i que s'hauran de ballar
dos balls.
Un ball,
doncs,
les d'escollir tu,
el que vulguis,
pot ser de la modalitat
d'estàndard
o de llatins
i l'altre ha de ser
un propi del país.
I llavors,
doncs,
aquí pot entrar
qualsevol ball del país.
No sé si s'agafarà
una seviana,
un flamenco,
no sé què se sap.
Home,
amb la sardana
obtindríeu un xoc,
un impacte notable,
eh?
Això ho podem assegurar.
No sé si s'entraria
dins de les modalitats.
No ho sé,
dos persones,
una mica difícil.
Seria complicat.
Seria complicat.
En qualsevol cas,
Judit, Robert,
suposo que el vostre
pas per la televisió
us està reportant
moltíssima popularitat
dins del món de ball.
Òbviament,
sou molt coneguts
i no sé si fins i tot
us estan sortint bolos,
allò,
peticions perquè aneu a ballar
aquests dies,
són dies de festes majors,
són dies en què
als pobles
hi ha molts moviments.
No sé si ja esteu fent ruta
a Carretera i Manta
aquests dies
pels pobles de la demarcació.
Sí, sí.
Doncs sí,
la veritat és que
la setmana passada
vam estar d'exhibicions,
vam tenir tres exhibicions
i el dia de Sant Joan
a la una de la matinada
estàvem a Reus,
a les tres a Torra d'Embarra
i aquest dissabte
estem al Serrallo.
A les festes de Sant Pere.
Sí, sí, molt bé.
Robert,
o sigui que
el Sal a la Fama,
com a mínim
el vostre pas per la televisió,
no sé si anireu a Eurovisió o no,
però com a mínim
per alguna cosa
us està servint.
Sí,
com a mínim
la gent ens comença a conèixer
i sap el que fem,
que abans
la gent no sabia
pràcticament
el que era el Vall de Saló
i ara la gent
ja comença a veure
el que fas
i ho comença a valorar
una mica més.
Però ja fa alguns anys,
jo recordo els programes
aquells de TV3,
el Bojos pel Vall,
tot plegat,
que van fer una mica de salt
a la popularitat
dels valls de Saló.
Vosaltres heu notat
un canvi
en la percepció del públic
que jo que fa uns anys
la vostra activitat
quedava més en segon pla,
una cosa més o menys
mal vista fins i tot,
potser un vell elitista
i que ara ho heu adonat
que és una cosa
molt més popular?
Sí, sí, sí.
Abans ens deien
que érem uns extraterrestres,
era una cosa estranya
el Vall de Saló.
Què és això del Vall de Saló?
Per què has d'anar
en aquesta posició?
Amb aquella esquena,
jo com s'ho fan
per tenir aquella esquena
tan recta?
Sí, no pots anar natural
i clar,
però ara comencen a veure
que clar,
que tothom està així
i llavors dius,
bueno, doncs,
s'ha de fer així
i el maquillatge,
el pentinat,
tot està perfecte
però per nosaltres
en el bany,
coses de fora de la gent
diuen,
ostres,
però això no és massa rígid,
no és massa fort.
El Robert ja és un palet més gran,
suposo que ha notat més
aquest canvi
que hi ha hagut
els últims anys,
no Robert?
Sí, bueno,
al principi la gent
ho veia molt de festa,
molt de patxangueo,
aixer del Vall de Saló
i, bueno,
ara comences a veure
que és una mica més
un esport
que s'ha de tindre
una disciplina
i que és molt més difícil
del que la gent es pensa.
Doncs,
si us sembla,
podem repetir els telèfons,
no?
Sí, sí.
A veure, va,
fem-ho com van,
Judit,
el telèfon.
Bé,
doncs,
el telèfon
per salvar
el Robert i la Judit
per passar a la final
és el 905-446-905.
I l'SMS?
Seria,
amb el text
Pareja
E
el 5554.
S'ha d'avisar també
que les línies
s'obren
a partir del dilluns.
No es pot votar
durant la setmana,
només s'obren
a partir del dilluns.
Sí, sí, sí.
El dilluns
quan diuen
aquesta parella
ja ha estat classificada,
ara aquestes tres
doncs es disputarà
a veure qui passaran.
Llavors aquí
pot començar la gent
perquè si no
et diran
les línies
estan cerrades.
No és com d'altres
concursos televisius
que es pot votar
durant tota la setmana.
No, no, no.
Només és el mateix dia.
A partir del dilluns
després que hagueu fet
el primer ball
doncs sobre les línies
i tindrem
doncs una horeta
més o menys
escassament
i arriba
per poder col·lapsar
totes les línies.
I tant.
A veure si des de Tarragona
es col·lapsa
i hi ha moltíssima sort.
Jordi García, Roberta,
París i moltes gràcies
per acompanyar-nos
avui al matí
de Tarragona Ràdio.
Moltíssimes gràcies,
moltíssima sort
i vaja,
ja d'entrada
qui tingui curiositat
per veure'l
aquest cap de setmana,
demà,
a quina hora actua
al Serrallo,
a quina hora...
Si no m'equivoco
és a les dues
de la matinada.
A les dues
de la matinada.
Sí.
O sigui que
ja ha d'haver-hi voluntat,
ha d'haver-hi ganes
per venir-nos a veure.
Sí, sí, sí.
Però vaja,
valdrà la pena.
Judit, Roberta,
molta sort de nou
i que us vagi molt bé.
Gràcies.
A veure un dia.