Tres minuts passant de dos quarts onze,
continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio,
canviem completament de qüestió.
Hem parlat ara els últims minuts d'aquest projecte
de banyat per la ciència i ara volem endinsar-nos
en el món de la informàtica.
Volem parlar de la segona edició de la Tàrracol
en partit, tindrà lloc el mes de setembre,
enguany dins de les festes de Santa Tecla,
el primer cap de setmana de les festes de la patrona de la ciutat,
però tot i que falten encara uns dies,
ja se'n saben força detalls.
Tenim l'estudiu de Tarragona Ràdio ple de convidats
a quatre persones que ens ajudaran a comentar cadascuna
des del seu àmbit aquesta trobada, en què consisteix
i quines novetats hi ha, que ja els podem avançar, són moltes.
Hi ha tres entitats organitzadores,
tres entitats que hi col·laboren.
De la Jove Cambra Internacional ens acompanya
d'una banda en Xavier Bielsa.
Xavier, bon dia.
Bon dia.
I l'Òscar Ijosa, Òscar, també benvingut.
Molt bon dia.
Des de la xarxa de telecentres de l'Ajuntament de Tarragona
ens acompanya l'Olga de Torre.
Hola, bon dia.
Bon dia.
I també ens acompanya l'Àlvaro Torrado,
que ell és un dels responsables de l'associació de voluntaris
Binari People.
Òscar, benvingut, també.
Bon dia.
Escolta, home, en què consisteix, pels oients de Tarragona Ràdio,
que això de l'Slam Party, els discònomis d'aviat a xinès,
en què consisteix una LAN Party?
Bé, una LAN Party és una concentració d'aficionats a la informàtica
que connecta els seus ordenadors a una xarxa local
on intercanvien fitxers,
on s'organitzen concursos, tornejos,
i bé, tot això dintre d'un recinte i organitzat per alguna entitat o...
Com aquest cas.
En aquesta vegada, doncs, les entitats ja les hem presentat.
El recinte serà al Palau de Congressos?
Exactament, sí.
El recinte nex, al costat de...
El recinte firal serà on es farà el que és la Tarragona Party,
bé, tot això està en un projecte conjunt amb el que es diu Tecnològic,
on hi ha la Tarragona Party, la Tecnofira,
que serà una part que també estarà dintre del recinte firal,
serà dos tessos Tarragona Party i un terç Tecnofira,
i, per una altra banda, la Ciberàgora,
que serà una sèrie de conferències sobre tecnologia.
Anem parlant de totes aquestes qüestions,
però la gent no es pensi, Òscar,
que això de fer una Lamparty no és una cosa nova
de l'últim, vaja, d'aquest any o de l'altre.
Ja fa força anys que arreu de l'estat espanyol
i arreu del món es fan trobades similars
i amb moltíssim d'èxit, no?
Per exemple, en ve el cas la Campus Party de València,
que segurament és la més famosa de l'estat espanyol,
en què allí s'hi agrupen milers de persones
a la ciutat de les arts
i fan una setmana ben i ben intensa, no, Òscar?
Sí, bé, la idea inicial va ser per això, no?
Perquè hi havia un deute històric a la ciutat
i ens vèiem una miqueta desplaçats
de segons quins àmbits, no?
El que eren els joves relacionats amb l'informàtica,
les noves tecnologies.
Aquí a Tarragona teníem molt poques sortides
i havíem d'anar a ciutats com Arreus
o Vilaseca, Amposta,
que s'han fet activitats similars.
I, doncs bé, ens vam veure també en una cruïlla
on hi havia molta gent que també tenia interès
de tirar això endavant
i per això, com deia molt bé el Xavi,
vam crear el que al principi s'ha dit el Tecnològica
i d'aquí han derivat tres àrees molt grans.
La més important de totes és la de Tarragona Party,
que molt bé l'Àlvaro, que és qui està al capdavant,
ens podrà explicar molt més detalls.
Què es pot fer durant tot un cap de setmana
a 300 persones connectats amb l'ordinador?
Àlvaro.
Sobretot, aprendre.
La base de tot això és que volem fer una trobada
on es comparteixen coneixements,
on el del costat, que sap utilitzar aquella eina
que tu sempre havies volgut aprendre, t'ajuda,
on tothom vol compartir interessos, aficions,
vol competir, aquesta és una altra àrea,
i sobretot és un molt bon ambient
on es fomenten les relacions entre la gent
amb interessos comuns.
Això d'una banda.
I a partir d'aquí s'intercanvien fitxers.
S'intercanvien fitxers, això és la...
Nosaltres posem la infraestructura
i la gent amb els seus ordinadors
s'aprofita de la xarxa local
per poder compartir les seves fotos,
tota la classe de documents,
lliurement, sense la intervenció de l'organització,
ja que s'organitzen directament els usuaris.
Es gaudeix normalment en aquesta cita
és un ampli de banda força generós,
podríem dir, més generós
del que malauradament ens proporcionen
les operadores actualment, no?
Sí, però hi ha dos amplis de banda local,
que és el que es fan en aquestes trobades,
perquè és que normalment tot ho trobes a dintre.
I després donem una sortida d'internet,
que la veritat és que serveix per ben poca cosa,
perquè gairebé tot ho trobes a dintre,
però si necessites qualsevol fitxer,
consultar el correu,
xatejar amb els amics que estan fora del recinte,
pots fer-ho a través d'internet.
Es comparteixen experiències,
es comparteixen arxius de tot tipus.
Busco aquesta pel·lícula, aquesta cançó,
aquest programa,
i després es juga,
es juga molt,
es maten molts marcianos,
entre cometes Ferran Amplata,
s'organitzen competicions.
Ara hi ha molts oients que segurament
no ho poden entendre,
però hi ha competicions ordinàries
de gent que es passa moltes hores,
que entrena fins i tot davant de l'ordinador
per jugar a diferents jocs.
Explica'ns una miqueta, Álvaro.
Això s'ha fet fins i tot una disciplina últimament,
el cibersport, li diuen.
I d'això en trobades petites,
com la nostra,
tot i que siguin 300,
no es pot considerar encara gran,
el nivell és potser mitjà o baix,
però ja,
el que hem parlat abans de la Campus Party,
ja hi ha gent molt professional,
hi ha gent que hi entrena,
hi ha equips,
que normalment hi ha equips.
Parlem de professional,
de gent que cobra,
de gent que és patrocinada
per jugar a l'ordinador.
Això és el que ara està més de moda,
que el meu esponsor és tal o és qual
i vaig guanyant tornejos
i el meu esponsor es fa més important.
Doncs això és el que es ve donant aquests dies.
Nosaltres provem més aviat
de fer tornejos més petits
i que busquem més el companyerisme
i la diversió,
però hi ha gent que ja s'ho pren molt seriosament.
Parlem d'això de disciplina,
de grups que entrenen,
es parla a través d'intercomunicadors
o xatejant
i es juga gairebé tot,
tornejos de jocs de futbol,
d'estratègia,
de rol,
de tot.
És curiós perquè en aquests events,
a més,
el que fas és moltes vegades
que aquests equips
els uneixen en un mateix lloc
perquè normalment hi ha
el jugador de Màlaga
que juga amb el del País Basc
i amb el de Barcelona
que no s'han vist les cares mai
i que en una pleca d'aquest tipus
on competeixen tots junts
doncs es troben
i és un atracte social.
Això és la Tarraco Party,
podríem dir.
Això és la trobada
més o menys convencional
que segurament la gent
a través de diferents
mitjans de comunicació
doncs ha vist en més ocasions.
Però, Xavier,
enguany aneu una miqueta més enllà,
no?
Sí.
Que és el que ens comentaves ara,
doncs aquesta fira,
aquest cicle de conferències,
per on comencem?
Bueno,
pel cicle de conferències,
bé,
el cicle de conferències,
cicle de conferències,
taules rurones
sobre tecnologia,
informàtica,
l'estic,
no?
i és més orientat
per a estudiants
de l'URUV,
ja que se'ls donen
queigues de l'elecció,
però també obert
a tota la gent
que vulgui
aprendre
sobre les tecnologies
d'informació.
I,
per d'altra banda,
tenim la
Tecnofira,
que és
una fira
on hi haurà
expositors
de tendes
d'informàtica
i de
modding
i altres...
Com ho has dit això?
Modding?
Modding, sí.
Què és això del modding?
És el que se diu
el tuning,
però dels ordinadors.
Són aquelles imatges
d'aquells ordinadors,
vaja,
aquelles torres ordinadors
que les veiem
de colors
que semblen
en yukbox
i coses d'aquestes
que són estranques,
no?
Són espectaculars,
són espectaculars,
allò,
llums allò,
estremòtiques
amb ventiladors
que es veuen,
molt maco tot.
Olga,
quin és el paper
de la xarxa
de telecentres
en tot plegat?
Doncs bé,
la xarxa de telecentres
estem
juntament
amb la Jove Cambra,
Benary People,
som l'organització
dins de l'Ajuntament
que organitzem
tot això.
Som en un principi
quatre persones
que estem,
ens estem ficant
que tot surti bé,
que organitzan
més que res
tot
perquè
perquè puguin...
Perquè no feia res,
vaja,
en definitiva, no?
I a veure,
llegir tot el superlogístic
que és el més important.
Manual de supervivència,
tota la gent
que sigui interessada
en participar
en aquesta Torra
o l'emparti,
què ha de fer,
on s'ha de dirigir?
I després podem parlar
de com és la convivència
durant aquestes 48 hores
que hi passen,
suposo,
moltes coses.
A veure,
Òscar Álvaro,
què s'ha de tenir en compte?
Principalment,
sapigueu que
el mitjà
de difusió
més important
que tenim
és la web,
com a tal,
és un esdeveniment
que potencia
les noves tecnologies
i llavors tenim
www.tarragoparty.com
que tenen accés
totes les persones
que tinguin internet
i que jo convido
a tothom
que visiti.
I a part d'aquí,
a veure,
juntament amb la xarxa
de centres,
que sapigueu
que aquest esdeveniment
també és part
de les festes
de Santa Tecla,
amb la qual cosa
dintre del programa
de les festes
també apareixerem.
I a partir del setembre
hi haurà també
una campanya
molt forta publicitària
perquè tothom,
sobretot pel tema
de la Ticnofira,
també es pugui acostar
i no només
ubiquem la gent
que està dedicada
a aquest món,
sinó que també
que la família,
els pares,
els avis,
els nens
puguin arribar allà
i puguin fer ús
de moltes
d'aquestes eines
que nosaltres
posem al seu abast.
posem màquines
de videojocs,
posem ordinadors
i aquesta gent
també podrà veure
com és una tarra
que parti des de dintre.
300 places
són moltes,
s'ha ampliat
respecte a l'anterior edició
però no són tantes
si ho comparem
amb aquestes
macro trobades
que abans esmentàvem.
La gent, suposo,
que ha de fer
una inscripció prèvia
i no sé si fins i tot
ha de fer
algun tipus de pagament
per poder gaudir
de tots els serveis.
Sí,
el que es fa
és que,
com ha dit l'Òscar,
a través de la web
està tot el procés
automatitzat.
Tu tens allà
els enllaços
per registrar-te a la web
i després et donen
les instruccions
per fer el pagament.
Es fa un compte corrent,
bé sigui presencialment
a l'entitat
o bé per transferència.
Quan nosaltres
ho rebem,
autoritzem
la inscripció
d'aquest individu.
Llavors,
portem una llista,
des de la web
també es poden inscriure
a les competicions,
es poden inscriure
a les tallers,
poden fer tot allò
abans d'arribar
a la party
per trobar-s'ho ja
ben fet
i estar una mica
organitzats.
I el tema
de manual
de supervivència
en la party,
també a la web
trobareu una llista
del que necessiteu.
Evidentment,
és l'ordinador
i després també
nosaltres habilitarem
perquè 48 hores
entenem que són moltes
potser per algú
per mantenir-se despert,
això no tanca per la nit.
Llavors,
el que fem
és que habilitarem
una zona per acampada
on la gent
podrà posar
les seves tendes
de campanya,
evidentment sense
clavar terra
perquè allò és asfalt
i podran dormir
quan estiguin ja
destrossats
de competir,
de divertir-se.
Serà al mateix exterior
del recepte final,
aquella petita esplanada
que queda allí.
Però en qualsevol cas
hi ha gent que no dorm
en aquestes 48 hores.
Normalment,
en les petites,
en les que van dir
divendres a diumenge,
la gent no dona.
Normalment.
Les que ja són,
evidentment,
la tipus Campus Party
de València
7 dies
si no dorms
és impressionant.
Acabes,
vaja,
no es pot aguantar
per molt que t'agradi
és impossible.
Comentàvem abans
el tema de la fira,
comentàvem abans
el tema de les conferències,
això sí que està obert,
suposo,
Xavier,
a tota la ciutadania.
A tothom,
a tothom.
O sigui,
és justament
la porta
de visió
de la vena
a la gent de fora
de forma gratuïta.
Comentàvem abans
el tema del moding,
comentàvem
algunes de les coses
que fan la gent,
si en fica llum,
si en fica ventiladors,
quants diners
es pot arribar a gastar
la gent
a modelar,
donar forma,
cos i color
a la seva màquina?
Ja el ventall
de preus
és molt
obert,
no es pot parlar,
hi ha gent que s'hi gasta molt
perquè es canvia
totalment la carcassa,
però és que això,
si no t'ho fas tu mateix,
vull dir,
també puja molt de preus
si ho compres fet,
perquè llavors
varia molt,
depèn de la teva traça.
Quan parlem de molt,
per ficar una mica
una xifra
a la magnitud
de la tragèdia,
no sé,
Álvaro,
et sabies si ens podeu orientar?
A veure,
per fer-te un moding
normalet,
alguna cosa vistosa,
potser et pots gastar
un 100 o 200 euros,
si el que vols
és fer,
comprar-ho tot,
potser et pot arribar
a 500 euros,
i si t'ho fas tu,
depèn d'on vagis a comprar-lo,
l'Eroi Merlín,
agafes Metacrilat
i t'ho fas tu.
I després doncs et queda,
sent parlant de modelar
la torre,
en aquests casos.
Sí, sí,
i a més aprens
un munt de disciplines
perquè tens des de l'electrònica
per posar les llums,
tallar el plàstic,
tallar ferro,
la veritat és que
fins i tot en fem un concurs,
nosaltres a part de
les competicions de jocs
en fem un concurs de moding
on es valora la creativitat,
la traça,
com ha dit Xavier,
i l'originalitat,
per què no?
Aprofitant que ens acompanya avui
l'Olga,
la xarxa de telecentres
és un instrument
que hem parlat alguna vegada,
fins i tot cada any
fa una cita al carrer,
a la plaça Verdaguer,
ens hi vam acostar
amb la unitat mòbil,
però quin és exactament
el paper de la xarxa de telecentres, Olga?
La xarxa de telecentres
vol introduir a tota la gent,
normalment és gent
a més de casa,
gent que està a l'atur,
gent jubilada,
les noves tecnologies,
sobretot,
a l'ordenador,
molta gent ve
que té l'ordenador a casa,
dels nets,
dels fills,
que mai utilitzat,
i ells vol introduir
en aquesta nova eina,
i sobretot internet,
internet,
perquè veuen que és un món
que tot per ara
es fa a través d'internet,
i que ells
no saben
com utilitzar allò.
Llavors,
és una de les coses
que n'altres
intentem fer cursos
cap a la gent,
i la gent
és molt amable,
ens acull molt,
i ens dona
com a professors
d'ells,
ens dona
una gran alegria
poder ensenyar
a gent
que si no vinguessin
als telecentres
no aprendríem mai.
Parlar ara,
l'Olga,
del perfil
de la gent
que va
a la xarxa
de telecentres,
el perfil
de la gent
que va
amb una part
d'aquestes característiques,
Òscar Alvador
quin és,
més o menys?
A veure,
gent de tot tipus,
o sigui,
et pots trobar
a canalla
de 14 o 15 anys,
que aquí sí que m'agradaria
posar èmfasi
que aquesta gent
té que vindre
amb una firma
autoritzada
de la seva figura
paterna,
materna
o tutor,
i fins i tot
gent gran,
o sigui,
gent que ja té famílies,
gent amb 40 o 50 anys,
que el seu hobby
és dedicar-se a això,
o sigui,
a veure,
m'agradaria també
que això servís
per treure,
segons quins mites.
Sí,
perquè molta gent
era la imatge
estereotipada,
el cliché
que només
juga l'ordinador
al jove
de 20,
25 anys
o més jove
d'una edat
molt concreta,
però això
dels jocs,
el món dels ordinadors
s'està ampliant
i cada vegada
l'espectre
és més variant.
Sí,
és el fet que et dic
que hi ha gent
que dedica
el seu temps lliure,
igual que podem dedicar
a l'esport
i altres coses,
aquest tipus
d'activitat.
I dintre
d'aquest tipus
d'activitat
no només hi ha
el joc que deies tu
de Matamarcianos,
o sigui,
hi ha inclús
jocs que ara
està de moda
la Nintendo Wii
o la PS3,
totes aquestes
videoconsoles
que hi ha
de nova generació
que també promouen
el fet de l'activitat física,
o sigui,
que ja no és una cosa
que és amb un comandament
o amb un teclat
i a prou,
sinó que a més a més
hi ha activitats
com el DDR
que pretenen ballar
i moure's
al so
del que et diu
una computadora.
Això és
aquella pista de ball,
aquesta catifa
que et fiques
al terra,
i llavors
has d'anar
movent els peus
a la casella
de la catifa
que t'indica,
no?
Exactament.
Exacte,
una miqueta d'això.
D'això es fan
tornejos,
provarem de portar
una màquina
perquè tothom
pugui gaudir,
segurament ho posarem
a la part pública
i provarem de fer
tornejos
que ja es fan
a nivell estatal
i hi ha un nivell
molt alt,
la veritat és que
és digne de veure
i tota la gent
que veu algú
que hi sap jugar bé
i que tothom
pot aprendre,
evidentment,
és impressionant.
tothom no ho sé,
perquè n'hi ha que ho hem provat
i no ens en sortim,
sempre que hem
les cames creuades.
Quatre indicacions
i cap amunt.
I comentaves això,
el tema de la Wii,
és aquesta nova consola
de Nintendo
en què la gent
agafa el comandament
amb el canell
i fa autèntiques
virgueries,
no?
Això també està obrint,
suposo,
nous camps,
Álvaro.
Sí, sí,
la veritat és el que
està obrint els camps
al públic
que encara no arribava
als videojocs
perquè no estaven fets
per ells.
Ara es troben
famílies senceres
jugant a tenis
amb aquest mandú
de la Wii
o...
Fent carao
que la Playstation
o sigui...
Fent carao
el mític Singestars
o bé jugant a jocs
que ja no són
només per divertir
sinó d'intel·ligència
com el de Nintendo DS,
aquesta petita,
el Brain Training
aquest famós
que és divertidíssim
el recoman.
Què consisteix això?
Perquè n'hem sentit molt
ja en moltes cadenes
de televisió
que en parlen.
En què consisteix això?
La veritat és que
és una fórmula màgica
que han trobat
aquesta gent de Nintendo
que han fet
que els típics
passat temps
dels diaris
saltin a les videoconsoles
amb un aspecte
molt més atractiu
i que ja et suposin
un repte intel·lectual
que fa que
que t'atragi
et fa un seguiment
et diu com has millorat
i llavors
t'enganxa
la veritat és que t'enganxa
el meu pare està enganxat
Per què negar-ho?
Tu no soc humit encara
No, jo sí, jo sí
Jo marxo el primer
Ja s'haves enganxat
Ja s'haves enganxat d'abans
Vaja, aquest món
cada vegada
aquest món cada vegada
Álvaro és més ampli
Això no té...
Les empreses estan
s'estan orientant
molt bé al client
ara ja no només
pensen en el noi
que està al seu ordinador
amb el seu teclat i ratolí
com ha dit Òscar
sinó que pensen
en el que li agrada a la gent
i ho fan
ho venen
De fet, això cada vegada
s'ha convertit
en un canvi
en els hàbits quotidians
a casa nostra
a la nostra llar
perquè abans
com la televisió
era l'eix central
de la vida
de la vida familiar
un àpat sense televisió
era impensable
una tarda de diumenge
sense televisió
era impensable
ara cada vegada
l'ordinador
va prenent més cos
una tarda
sense l'internet
és impensable
és impensable
no?
De fet, veiem ara
les pel·lícules
a través de l'ordinador
hi ha molta gent
que es baixa
sèries de televisió
a través de l'ordinador
això algun dia
si en cas
en podríem parlar
la gent
veu els capítols
de les sèries de moda
tres setmanes abans
les veu a rimes
als Estats Units
no?
Podem explicar-ho
això
la gent
es veu un capítol
de les sèries de moda
de house
de perdidos
el que sigui
i l'endemà al matí
ja està la sèrie penjada
a internet
i a subtítols traduïts
de fet, si féssim
un xequeig
de la xarxa local
aquesta que posem
el que passaria
el 90%
són sèries de televisió
perquè és el que està de moda
el que a tothom li agrada
i tothom ho comparteix
i això és evidentment
lliure de compartir
ja que es meteix per televisió
s'emet per televisió
imaginem
perquè la gent
la gent se situï
s'emet un capítol
de house
per exemple
a la cadena Fox
als Estats Units
el dia que toca
i l'endemà al matí
tu ho pots baixar
ja des d'internet
el capítol
i amb els subtítols
traduïts a l'espanyol
hi ha molta gent
que s'hi dedica ara
perquè a tothom li agrada
i al dia següent
sí, al dia següent
tens els subtítols
a la gent fins i tot
ara té la possibilitat
que abans no tenia
de sentir les veus originals
en anglès
que això a molta gent li agrada
perquè saps realment
que no t'han fet
una traducció dolenta
una interpretació dolenta
del que ja diuen
i tens els subtítols
per seguir-ho
si no entens gaire bé
l'idioma original
això la gent fa
que vegi les sèries
a rimes dels Estats Units
i que aquí per exemple
baixin els índexs d'audiència
són coses d'aquestes
i els amics
t'ho expliquen
abans que passi
sí, això és un altre dia
el tema dels espòilers
en podríem parlar un altre dia
senyors, Xavier, Òscar, Álvaro, Olga
moltes gràcies
per acompanyar-nos avui
al matí de Tarragona Ràdio
en tornarem a parlar
si us sembla
quan s'aproximin més
les festes de Santa Tecla
que les tenim al caurà
felicitats per la feina feta
i que vagi molt bé
aquesta terra compartida
d'acord?
Moltes gràcies
Gràcies
A veure, gràcies
Gràcies